DEMOGRAFIA

CIÈNCIES SOCIALS - UNITAT 2 - 3r ESO

 Observa i re exiona

1. Quants habitants té el planeta?

2. Quin porcentatge de població viu al continent asiàtic?

3. Quins són els països més poblats?

4. Quin percentatge de població mundial viu a Europa?

5. I a Amèrica?

6. Quin continent augmentarà de poblalció en 2050? Quins

disminuiran?
fl
La demogra a és l’estudi estadístic de la població humana. La nalitat de la demogra a és proporcionar informació per a l’estudi. Els
encarregats de fer els anàlisi sobre les qüestions estudiades, no són els demògrafs, ells sols estudien dades.

Podem classi car-la en:

• Demogra a estàtica: És la part de la demogra a que estudia les poblacions humanes en un moment de temps determinat des d'un
punt de vista de dimensió, territori, estructura i característiques estructurals.
A. La dimensió és el nombre de persones que resideixen normalment en un territori geogrà cament ben delimitat.
B. El territori és el lloc de residència de les persones que pot globalitzar-se o desagregar-se com, per exemple, una nació, una regió,
una província, una ciutat, un municipi, etc.
C. L'estructura d'una població és la classi cació dels seus habitants segons variables de persona. Segons les Nacions Unides,
aquestes variables són: edat, sexe, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, llengua parlada, nivell d'instrucció, nivell econòmic i
fecunditat.

• Demogra a dinàmica: És la part de la demogra a que estudia les poblacions humanes

des del punt de vista de l'evolució en el transcurs del temps i els mecanismes pels quals
es modi ca la dimensió, estructura i distribució geogrà ca de les poblacions. Exemples
de tals mecanismes són la natalitat, la mortalitat, la família, la fecunditat, el sexe, l'edat,
l'educació, el divorci, l'envelliment, la migració, el treball, l'emigració i la immigració.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ
• La natalitat: és el nombre de naixements enregistrats en un lloc durant un temps determinat.
Es mesura en la Taxa Bruta de Natalitat (Tbn).
Des de la segona meitat del segle XX, aquesta tasca ha baixat, tan mateix hi ha gran diferpència
entre els països segons el nivell de desenvolupament. Generalment, a major grau de
desenvolupament, menor taxa de natalitat.
La natalitat està relacionada amb la taxa de fecunditat (Tf), que és una estimació del nombre mitjà
de lls que pot tindre cada dona. Segons els estudiosos, per a que hi haja un relleu generacional, la
taxa de fecunditat ha de superar el 2,1 de lls per dona i als països desenvolupats està al 1,7.

• La mortalitat: és el nombre de de defuncions que es produeixen en un lloc en un període

determinat. Es mesura amb la Taxa bruta de natalitat (Tbn).
Amb les millores tecnològiques i avanços cientí cs en matèria de sanitat i prevenció, la taxa de
mortalitat s’ha reduït molt durant el segle XX, sobretot als països desenvolupats.
En relació amb la taxa de mortalitat trobem l’esperança de vida, que és la mitjana d’anys que
s’espera que pot viure una persona.
fi
fi
fi
 L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ
• El creixement natural o vegetatiu, és la diferència entre els naixements i les defuncions. Es
mesura amb la Taxa de creixement vegetatiu (Tcv).
Es mesura amb la Taxa de creixement vegetatiu (Tcv). Es considera alt quan supera el 2% i
baix per sota de l’1%.

• El creixement real, és, a més de tenir les dades del creixementr vegetatiu, tenir-ne les dels
moviments migratoris.

• La densitat de població, és la relació entre el nombre d’habitants i la superfície que té un

territori. D’aquesta manera podrem conèixer si un territori està poc o molt poblat.

• L’estructura, és coneixement de l’edat i sexe dels habitants d’un territori.

A. Per edat, es classi quen per joves (0-14), adults (15-64) i ancians (més de 65).
B. Per sexe, la població s’organitza entre homes i dones.

Observa i
re exiona 1. De neix cadascun d’aquests conceptes

2. Què diferència hi ha entre Creixement natural i real?

3. Per què creus que és important conèixer l’estructura

de població per edats i sexe. Posa exemples.
fl
fi
fi
 L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ

Les PRIÀMIDES DE POBLACIÓ, representen la població d’un lloc en edat i sexe. La seua evolució ens ajuda a comprndre la població
existent i la seua esperança de vida.

Ací teniu com és a piràmide de població d’Espanya en 2019.

1. Quants habitants hi ha a Espanya en 2019?

Observa i
re exiona 2. Com és el saldo del creixement vegetatiu a Espanya?
Explica-ho.

3. Explica la piràmide de població a Espanya, dient

quines conseqüències tindrà en un futur i si serà
immediat o no.
fl
 L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

1. Quines són les zones amb més densitat de població?

Observa i 2. Per què penses que eixes zones són les més denses?

re exiona
3. Quines zones són les menys denses? Per què?

4. En quant a l’emigració, per què creus que emigren els

espanyols?

5. Per què Argentina i França, són els països més demandats?

fl
L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ A LA COMUNITAT
VALENCIANA

Observa i 1. Analitza aquesta priràmide i digues què pot

re exiona
passar en uns anys.

2. Quines zones són les més habitades a la

Comunitat Valenciana? Quines són les seues
causes?
fl
L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Fins al segle XIX la població mundial va crèixer molt lentament degut a unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades. Des
de començaments del segle XIX, gràcies a la revolució industrial i els avanços cientí cs, s’accelerà el creixement. Va ser al segle XX on
es produí un gran creixement demogrà c. Avui el món està al voltant de uns 7.000 milions d’habitants i s’espera que en 2050 arribem
a ser 9.000 milions. Creixement mundial de la població

fi
fi
 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
La tendència evolutiva és la següent:
• La natalitat és cada vegada més baixa en tots els països.
• La fecunditat s’ha reduït, de 5 lls a 1950 a 2,3 a 2013, tot i que en els països més desenvolupats ha caigut a 1,7.

• La mortalitat ha baixat en tot el món en les últimes dècades.

• L’esperança de vida a pujat. Si l’any 1950 era de 46,7 anys als homes i 48,7 a les dones, en 2012, va ser de 68,1 anys per als
homes i de 72,6 per a les dones.

Els països desenvolupats presenten un creixement demogrà c Els països menys desenvolupats presenten un creixement
dèbil. demogrà c dinàmic.
• Per la baixa mortalitat i el descens de la natalitat.
• Perquè la mortalitat ha decrescut i la natalitat continua sent
• Per la incorporació de la dona al mercat de treball i la di cultat elevada.

de conciliar.
• La natalitat és elevada, perquè la major part de la societat
• La difusió de mètodes anticonceptius.
viu de l’agricultura i fa falta mà d’obra.

• El retard de a l’hora de formar una família.

• L’elevada mortalitat infantil, fa que les dones tinguen més
• El valor econòmic del manteniment de la prole.
lls.

• El canvi de valors socials.

• El pes de la religió i el rebuig dels mètodes anticonceptius.

En aquests llocs, l’esperança de vida és elevada i la població En aquests llocs, la població és jove, però l’esperança de vida
està envellida. és baixa.
fi
fi
fi
fi
fi
 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Evolució de la població mundial

1. Quant va crèixer la població en el segle XIX?

2. Com es preveu que evolucione?

Observa i
re exiona 3. Quines creus són les tendències demogrà ques del segle XXI?

4. Com són les tendències demogrà ques als països

desenvolupats? Per què?

5. Al vídeo de “Cuando ya no esté” Yuval Noah Harari, diu que és

molt difícil parlar de tendències en 25 anys. Per què ho diu?
fl
fi
fi
UN MÓN CADA VEGADA MÉS ENVELLIT
Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), la població de més de 60 anys, se duplicarà entre 2000 i 2050.

Els països desenvolupats tenen una esperança de vida elevada (78 anys). Aquest
factor, unit a la baixa natalitat, fa que tinguen una població envellida. L’any 2000, només
Població de més de 60 anys
Alemanya i Itàlia tenien una població envellida, però en 2010, s’incorporaren onze països
més, entre ells Espanya. AL 2025 s’estima que seran 46 països.

Els països en via de desenvolupament tendeixen a l’envelliment demogrà c, perquè

han començat a baixra les taxes de natalitat. En Iberoamèrica, l’esperança de vida a
augmentat en 20 anys en poques decàdes.

Els països menys desenvolupats tenen una esperança de vida més baixa. A l’Àfrica
subsahariana n’és de 56 anys. Com que la població no supera pràcticament els 65 anys,
tenen una població jove.

Amb aquestes dades, poden a rmar que la disminució de la taxa de fecunditat per dona ha baixat arreu del món i que ha estat més
ràpid aquest descendiment als països desenvolupats. Que els avanços cientí cs en l’àrea de la salut han fet que l’esperança de vida
siga més elevada als països desenvolupats.
fi
fi
fi
UN MÓN CADA VEGADA MÉS ENVELLIT
• La disminució de la taxa de fecunditat ha baixat arreu del món. Aquest descens ha sigut més ràpid i signi catiu als països
subdesenvolupats o en via de desenvolupamment, en els quals nos es dóna el relleu generacional. Les raons són les següents:

A. Als països en via de desenvolupament, la reducció de la mortalitat infantil, fa que no hi haja necessitat de tenir tans lls.

B. Als pasïsos desenvolupats, per la incorporació de la dona al món laboral.

1. Quines són les causes de
• L’augment de l’esperança de vida. Les persones viuen més anys des del segle XX, la baixa taxa de fecunditat?
gràcies als avanços cientí cs i tecnològics. i les millores en l’alimentació, l’higiene i les Raona la teua resposta.

condicions laborals. 2. Quins són els reptes dels

països frot a l’envelliment
de la societat?
• Els reptes dels països afectats són:
A. Fer front al problema de que desaparega el relleu generacional per la disminució progressiu de la població.

B. Augmet de les despesses estatals. Els governs hauran d’incrementar els impostos per poder cobrir les despeses sanitàries i de la
Seguretat Social i, en alguns casos, endarrerir la jubilació.

C. El creixement económic es més lent, ja que les persones majors perceben menys ingressos i, per tant, estalvien més i gasten
menys.

D. Canvi de mercats de consum, ja que la població jove té una demanda major de béns duradors i serveis educatius, mentre que la
població envellida, demanda serveis sanitaris i d’oci.
fi
fi
fi
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Els moviments migratoris són els desplaçaments que la població realitza des d’un lloc d’origen a un altre, per motius no d’oci i
que suposen un canvi de redidència. La persona que marxa del seu lloc de residència habitual és un emigrant, i el que arriba de fora
és un inmigrant. 1. Quins són els motius no d’oci més comuns
• Les migracions ponden classi car-se en:
pels quals s’emigra?

A. Temporals o de nitives, depèn de la duració del temps.

2. Com poden ser les migracions?

B. Interiors o internacionals, segons si es fan dintre d’un propi 3. Posa exemples dels factors i classi ca-los
país o a un altre diferent
segons temporalitat, voluntarietat i interioritat
C. Voluntàries o forçades, els desplaçaments poden ser lliures o o no.
obligats.
• Els motius pels quals s’emigra són molt variats:

A. Econòmics, és a dir, per falta d’ocupació o males condicions

laborals o salarials.

B. Socials, cercant una millora en sanitat, educació…

C. Polítics o religigiosos, ja que moltes persones han de deixar el

seu país per motius ideològics, guerres, ètnics…

D. Catàstrofes naturals, com inundacions, terratrèmols, sequeres…

fi
fi
fi
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Les característiques de les migracions actuals són:

A. La població que emigra sol ser jove, sense distinció de sexe. Per regions, de l’Orient Mitjà solen emigrar més homes, mentre quie
d’Oceania solen ser dones.

B. Els inmigrants que no tenen formació o és escassa, realitza als països on arriben aquelles feines que la població local no està
diposada a fer, perquè són durs o mal remunerats. En canvi els que sí tenen formació o amb certa quali cació, tenen accés a
treballs millor renumerats.

C. La major part dels desplaçaments tenen lloc entre països pròxims o amb una cultura semblant i, en menor mesura, des de països
desenvolupats ns a països pobres.

D. Els últims anys, com a conseqüència de la crisi, han augmentat les migracions de països desenvolupats a països en via de
desenvolupament. Països amb més emigració Països amb més immigració
fi
fi
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Els desplaçaments no afecten de la mateixa manera a tots els
territoris, tenen efectes positius i negatius tant als territoris
d’origen com als de destinació. les seues conseqüències són:

A. Demogrà ques. Com que eixen persones joves, els

llocs de partida s’envelleixen, mentre que els de
destinació, rejuveneixen.

B. Econòmiques. L’atur descendeix dels territoris emisors,

mentre que arriba mà d’obra als països receptors.

C. Sociològiques. Alguns immmigrants tenen problemes 1. Quines són les rutes principals de les migracions?

d’adaptació i integració als països d’arribada. Apareixen 2. Cita tres països amb un nombre d’immigrants elevats

conductes, doncs, xenòfobes i racistes, aparició de 3. Què pots dir d’Espanya en el context de dels uxos
mà es i immigració il·legal.
migratoris mundials?

D. Culturals. L’arribada de persones d’altre lloc afavoreix el 4. Quines són les característiques dels immigrants que
contacte cultural entre països.
arriben als països desenvolupats?

E. Mediambientals. A les ciutats que creiexen ràpidament, 5. Què suposa per als països emisors la pèrdua de
augmenta la comtaminació, el soroll, deteriorament treballadors quali cats?
d’alguns barris…
fi
fi
fi
fl
 Densitat de població a Europa
LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA D’EUROPA
• Europa ha sigut un dels continents més poblats històricament.
Al llarg del segle XIX i ns a 1970, experimentà un fort
creixement, a expeció de 1918, per la pandèmia de la grip
espanyola (o gavatxa, com la coneguem ací). A partir de 1970,
aquest creixement comença a disminuir ns arribar a
l’estancament d’avui.

• En l’actualitat a Europa viuen uns 740 milions de persones, 504

a la unió Europea, tanmateix la densitata de població està
repartida de manera desigual.

PROBLEMES COMUNS
• A més a més, el creixement natural d’Europa és del 0% degut a
l’envelliment general de societat.

• Hi ha un descens de la taxa de fecunditat.

• L’esperança de vida és molt elevada, 77 anys i 80 als països de

1. Quins països de la Unió Europea estan
la Unió Europea.

més densament poblats?

L’augment de l’esperança de vida i la baixada de la fecunditat

2. Quina és la raó?
està provocant l’envelliment de la població.
fi
fi
 LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA D’EUROPA
Envelliment a Europa

Migració il·legal a Europa

1. En quins països la població jove supera

la major?

1. De quins llocs deL món prové l’immigració il·legal?

2. Entre quins països es troba Espanya?

2. Quines creus que són les causes? Cerca informació.

3. Per què creus que hi ha eixes
desigualtats?
LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA A ESPANYA

Densitat Espanya Piràmide de població Procedència migracions Evolució Creixement Natural

Evolució població

1. Com es destribueix la població a Espanya?

2. Quines característiques presenta la piràmide de població d’Espanya? És propia d’un

país desenvolupat?

3. Com han evolucionat les taxes de natalitat i mortalitat a Espanya?

4. Quan va crèixer notòriament la immigració a Espanya?

5. D’on procedeixen la majoria d’immigrants? per què?