Professional Documents
Culture Documents
Unitat 2
Unitat 2
5. I a Amèrica?
• Demogra a estàtica: És la part de la demogra a que estudia les poblacions humanes en un moment de temps determinat des d'un
punt de vista de dimensió, territori, estructura i característiques estructurals.
A. La dimensió és el nombre de persones que resideixen normalment en un territori geogrà cament ben delimitat.
B. El territori és el lloc de residència de les persones que pot globalitzar-se o desagregar-se com, per exemple, una nació, una regió,
una província, una ciutat, un municipi, etc.
C. L'estructura d'una població és la classi cació dels seus habitants segons variables de persona. Segons les Nacions Unides,
aquestes variables són: edat, sexe, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, llengua parlada, nivell d'instrucció, nivell econòmic i
fecunditat.
• El creixement real, és, a més de tenir les dades del creixementr vegetatiu, tenir-ne les dels
moviments migratoris.
Observa i
re exiona 1. De neix cadascun d’aquests conceptes
Les PRIÀMIDES DE POBLACIÓ, representen la població d’un lloc en edat i sexe. La seua evolució ens ajuda a comprndre la població
existent i la seua esperança de vida.
Observa i
re exiona 2. Com és el saldo del creixement vegetatiu a Espanya?
Explica-ho.
Observa i 2. Per què penses que eixes zones són les més denses?
re exiona
3. Quines zones són les menys denses? Per què?
fi
fi
L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
La tendència evolutiva és la següent:
• La natalitat és cada vegada més baixa en tots els països.
• La fecunditat s’ha reduït, de 5 lls a 1950 a 2,3 a 2013, tot i que en els països més desenvolupats ha caigut a 1,7.
• L’esperança de vida a pujat. Si l’any 1950 era de 46,7 anys als homes i 48,7 a les dones, en 2012, va ser de 68,1 anys per als
homes i de 72,6 per a les dones.
Els països desenvolupats presenten un creixement demogrà c Els països menys desenvolupats presenten un creixement
dèbil. demogrà c dinàmic.
• Per la baixa mortalitat i el descens de la natalitat.
• Perquè la mortalitat ha decrescut i la natalitat continua sent
• Per la incorporació de la dona al mercat de treball i la di cultat elevada.
de conciliar.
• La natalitat és elevada, perquè la major part de la societat
• La difusió de mètodes anticonceptius.
viu de l’agricultura i fa falta mà d’obra.
En aquests llocs, l’esperança de vida és elevada i la població En aquests llocs, la població és jove, però l’esperança de vida
està envellida. és baixa.
fi
fi
fi
fi
fi
L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Evolució de la població mundial
Observa i
re exiona 3. Quines creus són les tendències demogrà ques del segle XXI?
Els països desenvolupats tenen una esperança de vida elevada (78 anys). Aquest
factor, unit a la baixa natalitat, fa que tinguen una població envellida. L’any 2000, només
Població de més de 60 anys
Alemanya i Itàlia tenien una població envellida, però en 2010, s’incorporaren onze països
més, entre ells Espanya. AL 2025 s’estima que seran 46 països.
Els països menys desenvolupats tenen una esperança de vida més baixa. A l’Àfrica
subsahariana n’és de 56 anys. Com que la població no supera pràcticament els 65 anys,
tenen una població jove.
Amb aquestes dades, poden a rmar que la disminució de la taxa de fecunditat per dona ha baixat arreu del món i que ha estat més
ràpid aquest descendiment als països desenvolupats. Que els avanços cientí cs en l’àrea de la salut han fet que l’esperança de vida
siga més elevada als països desenvolupats.
fi
fi
fi
UN MÓN CADA VEGADA MÉS ENVELLIT
• La disminució de la taxa de fecunditat ha baixat arreu del món. Aquest descens ha sigut més ràpid i signi catiu als països
subdesenvolupats o en via de desenvolupamment, en els quals nos es dóna el relleu generacional. Les raons són les següents:
A. Als països en via de desenvolupament, la reducció de la mortalitat infantil, fa que no hi haja necessitat de tenir tans lls.
B. Augmet de les despesses estatals. Els governs hauran d’incrementar els impostos per poder cobrir les despeses sanitàries i de la
Seguretat Social i, en alguns casos, endarrerir la jubilació.
C. El creixement económic es més lent, ja que les persones majors perceben menys ingressos i, per tant, estalvien més i gasten
menys.
D. Canvi de mercats de consum, ja que la població jove té una demanda major de béns duradors i serveis educatius, mentre que la
població envellida, demanda serveis sanitaris i d’oci.
fi
fi
fi
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Els moviments migratoris són els desplaçaments que la població realitza des d’un lloc d’origen a un altre, per motius no d’oci i
que suposen un canvi de redidència. La persona que marxa del seu lloc de residència habitual és un emigrant, i el que arriba de fora
és un inmigrant. 1. Quins són els motius no d’oci més comuns
• Les migracions ponden classi car-se en:
pels quals s’emigra?
B. Interiors o internacionals, segons si es fan dintre d’un propi 3. Posa exemples dels factors i classi ca-los
país o a un altre diferent
segons temporalitat, voluntarietat i interioritat
C. Voluntàries o forçades, els desplaçaments poden ser lliures o o no.
obligats.
• Els motius pels quals s’emigra són molt variats:
A. La població que emigra sol ser jove, sense distinció de sexe. Per regions, de l’Orient Mitjà solen emigrar més homes, mentre quie
d’Oceania solen ser dones.
B. Els inmigrants que no tenen formació o és escassa, realitza als països on arriben aquelles feines que la població local no està
diposada a fer, perquè són durs o mal remunerats. En canvi els que sí tenen formació o amb certa quali cació, tenen accés a
treballs millor renumerats.
C. La major part dels desplaçaments tenen lloc entre països pròxims o amb una cultura semblant i, en menor mesura, des de països
desenvolupats ns a països pobres.
D. Els últims anys, com a conseqüència de la crisi, han augmentat les migracions de països desenvolupats a països en via de
desenvolupament. Països amb més emigració Països amb més immigració
fi
fi
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Els desplaçaments no afecten de la mateixa manera a tots els
territoris, tenen efectes positius i negatius tant als territoris
d’origen com als de destinació. les seues conseqüències són:
C. Sociològiques. Alguns immmigrants tenen problemes 1. Quines són les rutes principals de les migracions?
d’adaptació i integració als països d’arribada. Apareixen 2. Cita tres països amb un nombre d’immigrants elevats
conductes, doncs, xenòfobes i racistes, aparició de 3. Què pots dir d’Espanya en el context de dels uxos
mà es i immigració il·legal.
migratoris mundials?
D. Culturals. L’arribada de persones d’altre lloc afavoreix el 4. Quines són les característiques dels immigrants que
contacte cultural entre països.
arriben als països desenvolupats?
E. Mediambientals. A les ciutats que creiexen ràpidament, 5. Què suposa per als països emisors la pèrdua de
augmenta la comtaminació, el soroll, deteriorament treballadors quali cats?
d’alguns barris…
fi
fi
fi
fl
Densitat de població a Europa
LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA D’EUROPA
• Europa ha sigut un dels continents més poblats històricament.
Al llarg del segle XIX i ns a 1970, experimentà un fort
creixement, a expeció de 1918, per la pandèmia de la grip
espanyola (o gavatxa, com la coneguem ací). A partir de 1970,
aquest creixement comença a disminuir ns arribar a
l’estancament d’avui.
PROBLEMES COMUNS
• A més a més, el creixement natural d’Europa és del 0% degut a
l’envelliment general de societat.
Evolució població