DIAPO 1:

Yasmine:
Bon dia, nosaltres som x i a continuació us presentarem i explicarem el nostre mite,
Clitemnestra.

“La venjança crida a la venjança” és el que ens ve al cap quan coneixem la història
mitològica que té com a protagonista a Clitemnestra. Aquesta dona va ser condemnada a
patir i a generar patiment.

Per tant, abans de començar amb el relat, situem a la protagonista de la història en el seu
arbre genealògic, per tal de saber d’on neix.

DIAPO 2:

La seva mare, Leda, va ser seduïda per Zeus en forma de cigne, però la mateixa nit en què
va dormir amb ell també havia dormit amb el seu marit Tindàreu. Com a resultat, va posar
dos ous, d'un dels quals van néixer Helena i Pólux, que eren fills de Zeus. I Clitemnestra,
Febe, Timandra, Filónoe i Càstor, que eren fills de Tindàreu.

DIAPO 3:

Sandra:
Ara sí, procedim a explicar el mite.
Clitemnestra es va casar amb Tàntal, amb el qual tenia una molt bona relació i van tenir un
fill.
Però tot va empitjorar quan decideixen anar al sopar del rei Micenes, anomenat
Agamèmnon, el qual anteriorment s’havia apropiat de les terres de Tàntal.

El rei durant el sopar es va comportar amb una actitud una mica sospitosa i provocativa,
però això es va confirmar quan de sobte es va aixecar de la taula i va atacar fins matar a
Tàntal. Així mateix, va quitar el fill a Clitemnestra i el va tallar en dos amb la seva espasa.
La dona es va quedar bocabadada, ja que el rei acabava de matar a la seva família.
Encara morta de por, algú li va suggerir que seria una bona idea contraure matrimoni amb el
rei, ja que era un home molt ric, poderós, i es deia que ell estava molt enamorat d’ella.
Seguidament, ella, encara i sentir fàstic per ell, va acceptar el matrimoni. Per tant, es va
convertir en la reina de Micenes.
Van tenir quatre fills: Ifigenia, Crisotemis, Electra i Orestes, els quals li recordaven al seu fill
assassinat. La relació de Clitemnestra amb Ifigenia, Crisotemis i Orestes era molt bona,
però es podia veure una clara preferència de Electra pel seu pare, el veia com a un heroi.
DIAPO 4:

Noa:
Un dia, va arribar la notícia a palau de que la germana de Clitemnestra, Helena, havia fugit
amb un príncep troià i havia abandonat al seu marit Menelau, que era germà d’Agamèmnon.
Clitemnestra se sentia orgullosa de la seva germana per haver-se lliurat del seu marit.
Mentres Menelau no parava de lamentar-se per haver perdut un tresor de dona, el seu
germà va tenir l’idea d’anar a Troia per recuperar a l’Helena, ja que Grècia havia declarat la
guerra a Troia. Encara que pot semblar un acte ple d’empatia, en el fons, Agamèmnon ho
feia per a conquerir Troia, fer-se amb els seus tresors i convertir-se en un rei encara més ric
i poderós.

Però va sorgir un problema, havia d’anar en vaixell i els vents no eren favorables. Això
pasaba, ja que Agamèmnon havia enfadat a la deessa Artemisa.
Aquesta li va dir que la única manera que tenia de ser perdonat, i de poder anar a Troia, era
sacrificant a la seva filla Ifigenia. El rei al principi es va negar però, tenia molta pressió per
part del seu germà Menelau. Agamèmnon va tractar d'impedir el sacrifici enviant
secretament una carta a Clitemnestra en la qual li deia que no enviés a la seva filla, però
aquesta carta va ser interrompuda i no va arribar al seu destí. Com no hi havia una altra
solució, Agamèmnon va consentir a fer el sacrifici de la seva filla.

Agamèmnon havia posat a Clitemnestra sota la vigilància d'un poeta, però Egisto, cosí
d'Agamèmnon, se la va endur a una illa deserta i la va seduir, això feia que es convertís en
el seu amant.
Quan Agamèmnon va tornar de la Guerra de Troya, els dos el van assassinar.

DIAPO 5:

Yasmine:
Clitemnestra i Egist van regnar en Micenas i van tenir una filla, Erígone, però diversos anys
més tard van morir a mans d'Orestes i d’Electra, venjant així la mort del seu pare.

Per tant, explicarem el significat de la frase inicial “la venjança crida la venjança”, el que
realment dóna sentit a la història. Agamèmnon va matar al marit i a dos fills de Clitemnestra,
aquesta per venjança li va matar, i per conseqüència, una de les filles que tenien en comú,
Electra, que idealitzava al seu pare, va acabar matant a Clitemnestra.
D’una altra banda, aquesta frase també pot ser explicada desde la perspectiva d’Egist, qui
va ajudar a Clitemnestra a matar a Agamèmnon, i per conseqüència, més tard Orestes el va
matar.

DIAPO 6:

Sandra:
Finalment, comentarem els valors morals que ens ha aportat aquest mite.
En aquest relat, podem observar l’aparició de les dones fortes, rebels i actives. Tratant
principalment la seva relació y confrontació amb l’home, en aquest cas amb el seu respectiu
marit.
Els personatges femenins de la mitologia els exponen com les víctimes de la brutalitat, de
l’egoisme i de la traïció de l’home.
Aquestes dones pateixen un tracte injust per part dels personatges masculins,
fonamentalment pel motiu de l’amor. Clitemnestra pateix la brutalitat del seu marit no sobre
si mateixa, si no sobre els seus éssers estimats. És una dona que reivindica el seu dret a
ser tractada com igual.

Noa: Podem observar molt clarament com fan veure que Agamèmnon sacrifica a la seva
filla i al marit de Clitemnestra, a causa de la gelositat, però d’una manera ritual i legal, ja que
ho fa per mandat diví, i no se li qüestiona res.
Contràriament, fan veure que Clitemnestra mata salvatgement i a traïció al seu marit,
representant un autèntic assassinat. És rebutjada per tot el que fa, i la incriminen de
vengativa. gelosa, corrupta i manipulable.
En conclusió, aquest mite és un gran exemple de la presència del patriarcat en aquella
època. Veiem el poder que tenien els homes, infravalorant i inclus despreciant les dones.
Podem dir que les dones gregues en aquella època eren submises als seus marits i que en
molts dels mites que existeixen, són les culpables de tot.