You are on page 1of 5

ACTIVITATS UF1.

CURS XX/XX
CFGS
Generalitat de Catalunya M2_DOCUMENTACIÓ JURÍDICA I 1ADF
Departament d’Educació
Institut Joaquim Mir
EMPRESARIAL DEPT. ADM

1. Significat dels símbols dels Dret: espasa, balança i bena als ulls

Els símbols dels Drets provenen de l'Estàtua de la Justícia, el qual està associat
al sistema legal i als principis de justícia i igualtat.
L'espasa és el símbol de la força per imposar les seves decisions.
La balança és el símbol de l'equitat, és a dir, la igualtat amb la qual la Justícia
tracta a tots. Equilibri.
La bena als ulls representa la imparcialitat, dit d'una altra forma és estar lliure de
prejudicis, abstenir-se de consideracions d'un assumpte, en realitzar un judici, per
tant, vol dir que la justícia és igual per tots. Poder cohesiu del estat.

2. Classificar les següents branques del Dret, segons sigui públic o privat:

a. D. Administratiu (Dret Públic)

b. D. Constitucional (Dret Públic)

c. D. Internacional privat. (Dret Privat)

d. D. Penal. (Dret Públic)

e. D. Processal. (Dret Públic)

f. D. Tributari. (Dret Públic)

g. D. De la UE (Dret Públic)

h. D. Civil (Dret Privat)

i. D. Mercantil (Dret Privat)

j. D. Internacional públic (Dret Públic)

k. D. Laboral. (Dret Mixta, públic i privat)


3. Significat de Dret positiu.

El Dret positiu és un conjunt de normes jurídiques escrites, és a dir, conjunt de


normes amb força d’obligar que han estat establertes pels òrgans, en cada
societat, tenen l’atribució de fer-ho. Per tant, és un dret vigent en un moment i
en un lloc determinats.

4. Ordena segons el principi de jerarquia normativa les següents normes:

a. R.D. Legislatiu.
1. Directiva UE.
b. Llei ordinària
2. Constitució espanyola.
c. Directiva UE
3. Llei orgànica.
d. Llei orgànica.
4. Llei ordinària.
e. Ordre ministerial 5. R.D. Legislatiu.

f. R.D. Llei. 6. R.D.Llei

g. Constitució Espanyola. 7. Ordre ministerial

c, g, d, b, a, f, e
5. Quina és l’estructura de la CE

La Constitució espanyola és la norma suprema de l’ordenament jurídic


espanyol.

Està compresa per 169 articles i s’organitza de la següent forma:

- Títol Preliminar

- 10 Títols.

• Títol I. De los derechos y deberes fundamentales


• Títol II. De la Corona
• Títol III. De las Cortes Generales
• Títol IV. Del Gobierno y de la Administración
• Títol V. De las relaciones entre el Gobierno y las Cortes Generales
• Títol VI. Del Poder Judicial
• Títol VII. Economía y Hacienda
• Títol IX. Del Tribunal Constitucional
• Títol X. De la reforma constitucional

- 4 Disposicions addicionals.

- 9 Disposicions transitòries.

- 1 Disposició derogatòria.

- 1 Disposició final.

Al seu torn la constitució té una part dogmàtica formada per la declaració de


drets i deures fonamentals i una sèrie de principis socials i econòmics.
I per, d'altra banda, una part orgànica la qual estableix les regles relatives al
funcionament dels diferents poders i altres institucions.
6. Quantes constitucions ha tingut espanya.

Espanya ha tingut 8 Constitucions.


- Constitució de Cadiz el 1812, vigent de 1812 a 1814, de 1820 a 1823 i de
1836 a 1837. Derogada per Fernando VII.
- Estatut Reial, 1834. Vigent de 1834 a 1836; suspesa per pressió dels
progressistes.
- Constitució de 1837. Vigent de 1837 a 1845. Derogada al finalitzat la
regència d'Esparter.
- Constitució de 1845. Suspesa entre 1854 i 1856, queda abolida en ser
expulsada Isabel II en 1868.
- Constitució "non nata" de 1856. Aprovada en les Corts per no promulgada.
- Constitució de 1869. Vigent fins a la instauració de la I República en 1873.
- Projecte constitucional de 1873. No va arribar a aprovar-se en les Corts.
- Constitució de 1876. Vigent de 1876 a 1923 i de 1930 a 1931, es va
suspendre durant la dictadura de Primo de Rivera.
- Constitució de 1931. Vigent de 1931 a 1936. Durant la Guerra Civil la
Constitució va quedar suspesa.
- Constitució de 1978, actualment vigent.

7. Ha sigut reformada algun cop, la constitució espanyola.

La Constitució espanyola ha sigut reformada en dues ocasions: en 1992 i


2011 ambdues seguint el procediment ordinari.
Al 1992 es va reformar que qualsevol ciutadà que resideixi en l’estat
espanyol podia participar en ser alcalde i poder ser escollit.
Al 2011 es va reformar es la controlació del dèficit, és a dir, no es podia
gastar més dels diners que tenies ingressats, consolidat en l’article 135
de la Constitució Espanyola.
8. Esbrina del Congrés:

a. Quin és el seu president/a i a quin partit pertany?

La presidenta del Congrés dels Diputats és Meritxell Batet Lamaña, des del 21
de maig de 2019. Pertany al partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE (PSC-
PSOE)

b. Quina és la seva distribució per grups parlamentaris?

33 Unidas Podemos
88 Partido Popular
52 VOX
13 ERC
12 Plural
9 Ciudadanos
6 EAJ-PNV
5 EH Bildu
11 Mixto

9. Cerca del Senat:

a. Qui és el seu president? I a quin partit pertany?


El president del Senat és Ander Gil García, des del 12 de juliol de 2021.
Pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

b. Quina és la distribució actual del nombre de senadors per grups


parlamentaris?

El nombre total de senadors i senadores és de 263.

113 Socialista
104 Popular en el Senado
16 ERC-EH Bildu
10 Vasco (EAJ-PNV)
6 Nacionalista en el Senado JxCat-CC/PNC
5 Izquierda Confederal (MÉS, Más Madrid, Compromís, GBai y ASG)
4 Democrático(Cs, ¡TE! y PRC)
7 Mixto

You might also like