Professional Documents
Culture Documents
Treball Final Uf4-Nf2
Treball Final Uf4-Nf2
(NO FORMAL).....................................2
1
1. Determinació d’estratègies metodològiques
Per poder crear un projecte cal seguir una certa metodologia fins a arribar al
resultat desitjat. Els elements característics que formen part d’aquesta
metodologia varien segons el tipus de projecte, tot i que sempre hi ha uns de
bàsics per tots ells.
Dins del pla, ens trobem amb diversos elements com són l’espai. La Biblioteca
Bon Pastor es troba situada a Barcelona, Catalunya, igual que moltes altres
biblioteques que pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta biblioteca compta amb vuit professionals, d’entre ells una educadora
social, que ofereixen un servei adreçat a cobrir les necessitats informatives i
formatives dels usuaris i dona suport bibliotecari. Tots els recursos humans han
d’haver fet els corresponents processos públics de selecció que permeten
avaluar l’adequació de les persones candidates als perfils professionals requerits
per cada lloc de treball. També compta amb ordinadors, revistes, còmics, música
i un cinema, a part d’altres recursos materials com fulls i llapis de colors.
2
diversos recursos econòmics d’altres empreses per realitzar determinats
projectes o activitats.
Quan ens referim al programa, es concreten els objectius del pla en un context
determinat, és a dir, renovar el model de gestió de la biblioteca per garantir
l'accés al coneixement i fomentar la formació dels ciutadans amb una
sensibilitat especial focalitzant-se en el nou context tecnològic i digital actual.
D’una altra banda, cada projecte té marcat el seu propi ideari on descriu fins a
on vol arribar (missió:), com es veuen a ells mateixos (visió) i els diferents valors
que defensa, tant personalment, com socialment.
En el cas del primer projecte, és a dir, la Biblioteca Bon Pastor, es tracta d’un
projecte institucional, ja que es defineixen els seus valors i es posicionen
3
moralment fent veure que volen un entorn segur, integrador i agradable on
cadascú pugui anar lliurement per compartir aficions com son la lectura.
Aquest pretén aconseguir objectius generals coherents amb els tots els valors
que defensa fent de la biblioteca un espai de relació i convivència a través de
tallers de foment de la lectura i de treballs manuals. Així es treballen continguts
més formals, hàbits quotidians, l’acompanyament del temps d’estada…
4
L’equip humà que compon l’Associació Educativa Ítaca és al voltant de unes 100
persones ja fossin voluntaris o persones de pràctiques que han anat passant al
llarg de tots els projectes de l’entitat.
Aquí es mostren els diferents càrrecs del personal que compon l’entitat.
Direcció General:
Subdirecció:
Laura Candelario
Arantxa Lozano
Responsable de Comunicació:
Anna Salat
Andrea Moya
5
Natalia Bernardo
Lorena Tamayo
Neus Prat
Jose Donate
Secretaria i administració:
Referents familiars
Infantil:
Gemma Andreu
Vero Novel
Maria Lanzarote
Logopèdia:
Mireia Casares
6
Psicòleg:
Pedro Muñoz
Equip d’intervenció
Tècnic Inserjove:
Lorena Tamayo
Menudes:
R: Marta Moreno
E: Elsa Serrano
Petites:
R: Valeria Macías
Franja 1r i 2n:
R: Aida Domingo
Franja 3r i 4rt:
7
R: Andrea Moya
Franja 5è i 6è:
R: Azahara Hidalgo
Franja Joves:
R: Claudia Pujantell
Menjador Joves:
El primer espai és l'espai familiar que està compost per tres grups segons les
edats dels infants i es realitza de dimarts a dijous.
La missió de l’Associació, al ser sense ànim de lucre, els seus objectius són
generar igualtat d’oportunitats acompanyar processos desenvolupament
8
personal i empoderament a infants, joves i famílies, amb especial sensibilitat
aquells que es troben en situació de vulnerabilitat perquè són els que més ajuda
necessiten.
Volem i treballem amb la nostra comunitat, perquè els infants, joves i les seves
famílies siguin els veritables protagonistes.
Pensen que el fet de donar la capacitat d'expressar-se, donant veu als infants i
joves de l’Associació genera consciència crítica sobre la vulneració de drets, ja
que a l’haver-hi l'intercanvi de veus es poden facilitar, adonar de situacions en
les quals no se’ls hi respecten els drets, i d’aquesta manera detallen com a valor
també la igualtat d’oportunitats que no podrien ser donades si no es donés veu a
tots aquests processos.
9
1.2 Valoració de la participació del treball en equip.
En aquest segon projecte, la participació del treball en equip està present per
exemple quan trobem que les sessions dels espais familiars solen ser donades
per dues educadores una educadora infantil i una educadora social, però, es
podria dir que aquestes sessions han sigut preparades per un equip darrere
d’aquestes dues educadores amb diferents reunions amb el personal de l’escola
com el director o gestor per a tractar temes més econòmics o per exemple el
coordinador, o pot ser que com l’espai familiar és un projecte el que suposa que
té un programa, aquest programa està plantejat per una entitat/empresa
anomenada ITACA, és a dir que hi ha hagut un equip darrere que ha redactat el
programa i d’aquest programa ha sortit el projecte dels espais familiars.
Per altra part, els espais familiars ofereixen diferents serveis tant per als infants
com per a les diferents famílies d’aquesta manera, podem suposar que hi ha un
equip de professionals especialitzats que han preparat diferents activitats
perquè tant les famílies com els infants quedin satisfets dels serveis oferts.
10
a dir, el més probable que hagi passat és que per a dissenyar aquest moviment hi
ha hagut d’haver-hi diferents reunions del personal d’aquesta empresa com per
exemple el director, gestor per a controlar el tema més econòmic, etc.
11
1.3 Flexibilitat i respecte envers les diferències individuals.
Normativa i tarifes
Aquí hi descobrim aquelles normes i condicions establertes per l’ús dels espais,
per tant, aquesta demanda de l’equip amb el fi de normalitzar aquelles actituds
que no són adients per un espai com la biblioteca d’infants i també joves.
També en aquest cas intenten guiar als infants i joves a través d’un
acompanyament.
12
Projecte 2: Espai Familiar
Els espais familiars, generalment són espais on acudeixen les famílies i s’hi
realitzen activitats centrades en el joc tant per a infants, adults i ambdós alhora.
Amb la finalitat principal d’unir a la família enfortint els vincles que s’hi
formen, de la mateixa manera es pretén detectar i millorar possibles conductes
que puguin presentar tant infants com adults. Així doncs, a primera instància ja
podem dir que un espai familiar, té bastant respecte envers les diferències
individuals, ja que es focalitza en cada nucli familiar alhora que treballa amb
diverses famílies.
A partir de la informació que ens aporten a través de la seva pàgina web, podem
comprovar que el projecte de l'espai familiar que duu a terme aquest centre,
dóna especial importància a la flexibilitat i respecte pel que fa a les diferències
individuals. Ja que comprèn tota mena de destinataris, és un centre sense ànim
de lucre i els seus destinataris hi acudeixen per diferents motius, això fa que hi
hagi molta diversitat. Aquests poden venir per iniciativa pròpia o bé derivats per
especialistes, pediatres, veïns, Serveis Socials, CDIAP, Baula, els mateixos
col·legis, etc. Tan sols veient els diferents punts de partida dels destinataris ja
suposem que el centre mostra adaptabilitat en les diferències individuals.
Per com parlen les famílies del tracte que reben i com se senten respecte a
formar-ne part, podem suposar que en aquest centre l’atenció individualitzada
és una prioritat, tant cap als infants com a les famílies, ja que aquestes s’hi
mostren totalment agraïdes per l’acompanyament que se'ls ofereix.
Les professionals del centre s’hi bolquen en cada un dels casos mostrant total
suport i flexibilitat, convertint-se en un punt de confiança on saben que poden
compartir les seves pors, dubtes i incomoditats amb les professionals i amb
altres mares sense ser jutjats.
13
A més el projecte ofereix diferents serveis, com l’espai familiar, l’espai respir i
l’espai de joc psicomotor. Això ens permet suposar que aquests espais poden
haver anat sorgint al llarg del temps a partir de l’observació de les necessitats i
els condicionants dels destinataris, la qual cosa ens indicaria encara més la seva
intenció de ser flexibles davant les diferències individuals de cada persona que
hi acudeix.
14
1.4 Planificació i execució de les tasques de treball.
- Pot ser una entitat que busca un espai per tal de realitzar aquest projecte
i, per tant, necessita ajuda de l’ajuntament per poder realitzar-lo.
Aquest projecte es basa a buscar un espai adient per a infants i joves per tal de
fer una proposta d’integració en un espai de relació i convivència.
Per exemple, podria ser que treballin continguts formals del currículum per
poder millorar alguns aspectes com la lectoescriptura dels infants i joves.
També pot ser que treballin continguts de l’ideari com els hàbits i rutines per
tal d’afavorir el seu desenvolupament i potenciar la seva autonomia i
socialització, i així millorar les pautes de responsabilitat en el treball. Enfocant
15
d’aquesta manera aspectes educatius però, prioritzant els aspectes
assistencialistes, és a dir, ajudant-los a satisfer les seves necessitats bàsiques.
Per poder dur a terme la realització del projecte s’han de tindre en compte
diversos aspectes com per exemple, primerament s’haurà de realitzar una reunió
amb el consorci de la biblioteca per preguntar si es podria realitzar el projecte
en un espai de la mateixa biblioteca.
Una vegada ens hagin proporcionat aquest espai, hauríem de comptar amb el
personal i qui farà els tallers.
16
Per finalitzar, un cop acabada la intervenció, gràcies a les reunions establertes
amb el consorci per tal de dinamitzar aquest projecte quant al personal, el
material i l’espai, els han ajudat a acomplir aquest projecte amb més rapidesa i
eficàcia.
Aquest projecte socioeducatiu s’ha creat per tal de donar suport a les necessitats
d’aquelles famílies i els seus infants anualment a través d’espais familiars, espai
respir i espais de joc psicomotriu.
D’aquesta manera, una de les opcions que han dut a terme per tal d’aconseguir
aquestes famílies ha sigut posar-se en contacte amb diverses CRAE o centres
d’acollida per tal d’escollir a les famílies més necessitades.
Un altre opció, seria contactar amb serveis socials ja que, acostumen a derivar
els casos que porten aquests espais. A més, van destinar a una educadora social
específica.
Una tercera opció seria que The Human Safety Net hagi contactat amb ITACA
per tal d’ajudar a famílies amb necessitats i ajudar en aquesta situació de
vulnerabilitat.
17
Aquest és un moviment de persones que ajuden a altres persones per crear un
ambient familiar positiu. A més, d'aquesta entitat col·labora amb Generali
España per tal de millorar la qualitat de vida d’aquests.
D’altre banda, l’educadora infantil, podria haver sigut una voluntària o una de
les mateixes educadores que treballa en aquesta entitat d’ITACA, ja que al ser
una associació educativa, han de tenir diverses educadores titulades en aquell
àmbit.
En quant al temps que s’ha dedicat en crear aquest projecte, no han trigat massa
ja que tot i els imprevistos, ITACA disponia d’aquest espai pensat per dur a
terme el projecte però no tenien els destinataris. Així doncs, The Human Safety
Net proporcionava les famílies i ITACA l’espai.
18