ANTECEDENTS LITERARIS

- CANÇO DE GESTA:

Segle XII

Cantar de gesta

Transmissió oral

Tema: Grans gestes cavallers

Importants: Chanson de Rolland, Cantar de Mio Cid

- ROMANS CORTÈS:

França, segle XII-XIII

Narracions en vers: romans

Llegien cort

Tema: cavallers + elements amorosos, elements màgics, incorporació de la dama

Personatges: Tristany i Isolda/ Lancelot i Ginebra

Obra: El Romanç de Tristany e Isolda

- ELS LLIBRES DE CAVALLERIES:

Segle XIV i XV

Tema: aventures i proeses de cavallers errants (viatgen pel món) amb un valor i força que venç
qualsevol enemic.

Estan plenes d’elements fantàstics (dracs, gegants, encanteris, nans...)

Reprodueixen un ambient de fantasia

Perfil dels personatges: estàtic amb virtuts i defectes abstractes i inamovibles

Obres: L’Amadís de Gaula i el Palmarín de Inglaterra

Els llibres de cavalleria reflectien la seva decadència i aquests s’aïllaven en un món fictici, per
això buscaven explicar aventures per demostrar el seu valor i ser acceptats per la societat.

Obres: Don Quijote (Cervantes la va escriure per parodiar els llibres de cavalleria)
 - LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES:

Segle XV

Tema: accions esdevingudes de manera lògica, sense intervenció d’elements meravellosos i

màgics

Perfil dels personatges: no lineal, personatges amb virtuts i defectes

Esment de personatges històrics

Novel·les creïbles i s’inspiren en la vida real de cavallers de l’època

Paisatges: coneguts i localitzables

Obres: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa

TIRANT LO BLANC

- DATACIÓ I AUTORIA DE L’OBRA:

Segona meitat del segle XV

Autor: Joanot Martorell (segons Martí de Riquer, des de l’inici fins a l’epíleg és obra de
Martorell; segons Coromines, Joan de Galva va preparar el manuscrit i hi va afegir alguns
canvis)

Descripció de l’autor: pertany a una família mitjana noblesa valenciana, és un cavaller bregós, i
un personatge admirat pel seu mestratge i aptituds

Informació del llibre: se’n van fer dues edicions i es va traduir al castellà, francès i italià

Què pretén l’autor? Presentar-nos una cavalleria valida i necessària en la societat, alternativa a
la de la seva època

- SINTESI DE L’ARGUMENT: Explica la història d’un jove cavaller.

Tirant a Anglaterra:
-S’inicia amb el relat Guillem de Varoic.
-Per assistir a les noces del rei, Tirant, és dirigeix a Anglaterra on Guillem de Varoic l’aconsella
sobre l’ofici de cavaller.
-A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, ja que és considerat el millor cavaller
de les festes.
Tirant a Silícia i Rodes:
-Torna a Bretanya i rep la notícia del atac a Rodes per part dels turcs.
- Marxa amb vaixell a Rodes amb l’infant Felip (fill del rei de França).
- Allibera Rodes dels turcs i esdevé un famós capità. Conquereix la ciutat de Tunis.
- L’emperador de Constantinoble li demana ajut.
Tirant a l’imperi grec:
-És la part més extensa de la novel·la.
- Tirant va a Constantinoble per ajudar l’emperador a lluitar contra els turcs.
- Allí es desenvolupen dues trames paral·leles: les campanyes militars del Tirants lluitant contra
els turcs i, a la cort, les relacions amoroses de Tirant i Carmesina (filla de l’emperador).
- També apareixen altres relacions amoroses: Diafebus i Estefania, l’emperadriu i Hipòlit.
Tirant al nord d’Àfrica:
- Tirant s’enfada amb Carmesina per un engany de la Viuda Reposada i marxa al camp de
batalla.
- Naufraga a les costes d’Àfrica on es fet captiu.
- Fa valer la seva condició de militar, participa en campanyes militars i converteix al
cristianisme a molts sarraïns.
Tirant allibera l’imperi Grec:
- Tirant torna a Constantinoble amb els seus aliats i venç els turcs, reconquerint tot l’imperi.
- L’emperador el nomena hereu, l’accepta com a gendre i li atorga el títol de César de l’Imperi.
- Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort. L’emperador i Carmesina moren també de
la pena.

- VERSEMBLANÇA DE L’OBRA:

Situada geogràficament llocs propers i coneguts.

L’acció és cronològicament paral·lela a l’època.
Els esdeveniments s’expliquen a traves de la lògica i la raó. No màgia. Històries reals.
El protagonista és un cavaller imaginari però no idealitzat. L’autor es basa en el militar Roger
de Flor.
Personatges de totes les classes socials.
Costums i tradicions de l’època.
Moltes descripcions d’escenes bèl·liques, amb detall i creïbles.

- PERSONATGES:

Els tractament dels personatges és molt diferent al de la literatura cavalleresca medieval.

El protagonista no és un heroi fort i invencible.
Els personatges no tenen una personalitat lineal (no actuen sempre de la mateixa manera), són
complexos i evolucionen amb la història.

- IRONIA I HUMOR:

Element de modernitat, el to d’ironia era impensable en els llibres de cavalleries.

L’humor no apareix en els fets importants, com les batalles. Apareix en la vida quotidiana i les
anècdotes amoroses.
L’autor reflexa la noblesa valenciana del seu temps i la retrata d’una manera divertida.

- LLENGUA I ESTIL:

Està escrita en el romanç vulgar de València del seu temps, apareix dialecte valencià,
arabismes, castellanismes.
Llenguatge adequat a la situació que viu cada personatge.
Estil culte (Carmesina quan plora a Tirant), solemne i retòric.
Estil col·loquial, expressions familiars, jocs de paraules en els diàlegs entre personatges.
Tot i parlar de sexe, no apareix cap paraula obscena o malsonant.

- AMOR, EROTISMES A L’OBRA:

- Amor i sexe tenen molt protagonisme.

- Les relacions amoroses estan tractades amb desimboltura i humor,
- Les dones són les protagonistes de la trama amorosa, tenen una presencia constant i
decisiva.
- Per altra banda, en alguna part hi ha una visió molt masculina de la sexualitat.