a Vorigen de l'islam EI bressol de I'islam Eases La ciutat santa de la Meca islam va naixer en el segle Vila la penfnsula Arabiga, uns regal arida i desértica situada entre el mar Roig, el golf Pérsic el mae Mediterrani. (17) La peninsula estava habitada per pobles des de pastors, organitzats en tribus enfrontades entre si un poder politic que les unira. La majoria dels arabs era pol 3 iconsiderava la Meca com la seua ciutat sagrada. (16) SeMAMARGMMGTY A) costat del mar Roig, les condicions climatiques menys dures fi —_ermetien practicar ’agricultura. En aquesta zona se sittiaven les ciutats de Medina ila Meca, centres comercials importants pels quals passaven les rutes de caravanes que transportaven espect es, sedes i altres articles de luxe d’Orient. Ala Meca vivia Mahoma, un comerciant de familia acomodads: que amb quaranta anys comenga a predicar una nova religi6. Pis= Ala gran mesquita de la Meca es Jam. Defensava lexisténcia d’un tinic déu, ALA. El seu missa ‘roba el santuari de la Ka’ba, el loc vva ser combatut pels comerciants rics de la Meca, que veien en ell de pelegrinatge més important del una amenaca per a l’ordre social. En any 622, Mahoma va fugar man islamic. Segons la llegend, va ser a Medina. Aquesta data rep el nom d’hégira i marca inici del construit pels profetes Abraham i Ismael seaLantidicl causahin Alberga la Pedra Negra, que es 16. La ka'ba, ala Meca considera un tros del paradls caigut A Medina, Mahoma recluta un exércit, i huit anys després com ala Terra. En factualitat és visitada quista la Meca. Des d’aci va expandir I'islam per Arabia. Quam per milions de pelegrins cada any. mor, en I'any 632, lislam s‘havia estés per loest de la peninsula , ESS Arabiga. 17. LA PENINSULA ARABIGA EN EL TEMPS DEL NAIXEMENT DE MAHOMA BQ nreronera ex mara Serene pattie Test de la peninsula Arabiga? * Quina direccié seguien Eee principals que travessaven E arraiky Setters seine tanec Meda en eee per bizant HB pen encanica Banu kab Podles Rates comerca caPeesncs La mesquita, lloc d'oracié ‘A més de lloc de reuni6 per a 'oracio, la mesquita sutilitzava també ‘com a escola i espai en que es difonien les noticies importants 0 es proclamaven els nomenaments politics Totes les mesquites tenen forma ctbica, que recorda la ka’ba, ia mateixa estructura, inspirada en la casa'de Mahoma a Medina, Minaret pera cridar aYoracis. Alquibla. Orientada ala Meca, [Ny Els fonaments de la religié islamica Les predicacions de Mahoma es van recollir en I’Alcora, el llibre sagrat dels musulmans. $’hi descriuen les cinc obligacions fona- mentals que ha de complir tot musulma, * La professié de fe, per la qual tot musulma testifica que «no hi ha més déu que Al-la, i Mahoma és el seu profetan. = Loracié cinc vegades cada dia. El divendres es practica ala mesquita !’oracié col-lectiva sota la direccié de Yimam. * El pelegrinatge a la Meca almenys una vegada la vida + El deja durant el mes de ramada. * Valmoina per a ajudar els pobres. LAlcora recull també normes per a la vida quotidiana; per exem- ple, permet la poligamia i prohibeix menjar carn de pore, beure vi iparticipar en jocs d’atzar. Minbar o pulpit | GZ) @ usa tes Te. Busca nformacié sobre la mesquita dali, a Nagaf (rq). » Per qué és important per als, musulmans? * La mesquita d’al, seguetx estructura de la mesquita del dibuix? Sala d/oracié, Coberta Lamb columnes,‘Conté Valquibla, el mihrab jel minbar, © Pati. Conté la font de les © ablucions, on el musuima es purifica abans de resar. CLAUS PER A ESTUDIAR Defineix: islam, hegira, Alcora, mesquita. + On i quan va sorgir islam? ui va ser Mahoma? Enumera els preceptes | de istam, | PENSA. signifiquen el mateix les paraules arab | musulma? a48. Guerrer musulma, 19, Palau de Qusair ‘Amra Wordania) va ser construft en el sogle vit pel califa meta Uali | 20. Mercaders Bagdad. 8 a Uexpansié de l'islam Alllarg de Yedat mitjana, els musulmans van crear un gran impe- ri que travessa diferents etapes: el califat ortodox, el califat omeia {el califat abbassida. (22) El califat ortodox (632-661) Després de la mort de Mahoma en l’any 632, els exércits musul- ‘mans van expandir l’islam a través de la gihad 0 guerra santa. En els primers temps, limper islamic va estar governat des de Medina per parents de Mahoma. Van accedir al poder per elec- cié i van adoptar el titol de califa, el cap politic i religids de tots els musulmans. Els tres primers califes van ser proclamats quasi unanimement, perd els problemes interns van sorgir a I’hora dclegir el quart, anomenat Ali. En l'any 661, Ali va ser assassinat iva prendre el poder la familia Omeia. Durant el califat ortodox, islam va controlar tota la peninsula ‘Arabiga, Pérsia i Egipte, i van sorgir els primers enfrontaments amb Vimperi bizanti. El califat omeia (661-750) Els omeies van fer hereditari el titol de califa, van traslladar la capital de l'imperi de Medina a Damasc i van organitzar el terri- tori en emirats 0 provincies. (19) En aquesta etapa es va produir la maxima expansié de Vimperi islamic: els exércits musulmans van conquistar territoris extensos des de Pérsia fins a la peninsula Ibérica. (21) ’avang per Europa va ser frenat pels francs en 'any 732. En Yany 750, va tindre loc una rebel-li6, dirigida per Abu-l-Ab- bas, que acaba amb el perfode omeia després de ser assassinats tots els membres d’aquesta familia, amb 'excepcié del princep ‘Abd al-Rahman, que va fugit a la peninsula Ibérica. El califat abbassida (750-1258) ‘A partir de l'any 750, el poder va recaure en la familia dels abbas- sides, que trasllada la capital a Bagdad, Durant aquesta etapa es van multiplicar les luites pel poder i 'imperi comenca a desinte- grar-se. Els abbassides van perdire el control sobre molts territoris, com al-Andalus, @ la peninsula Ihérica, Mentrestant creixia la forga dels tures, un poble musulma procedent de les estepes d’Asia, que va consolidar el seu poder a partir del segle XitL Durant el periode abbassida, les ciutats van créixer i Bagdad es va convertir en un centre comercial important. (20) En 1258, lexeroit ‘mongol va saquejar la ciutat i va matar l'dltim califa abbassida,Seana pon, gore oa Fae AIEEE 22, ETAPES DE LA HISTORIA DE L'ISLAM EN L'EDAT MITJANA, Vorganitzacié politica ‘La maxima autoritat en Vimperi islamic era el ea- lifa, que exercia el poder politic ireligids, dirigia Yexércit, elaborava les lleis i era el jutge suprem, Era assistit per diversos funcionaris: * Els visirs eren els consellers o ministres. * Els cadis s‘encarregaven d’aplicar la justicia segons les leis de I’Alcora. També ensenya- ven als fidels les doctrines de ’Alcora * Alles provincies governaven els valis. Lemir era un princep 0 noble, sovint familiar | + Defineix ginad, calif visi, emir, cadl val. del califa, que exercia de vali d’una provincia i + Ehumera les etanes de exnansié de lisiam. tenia, a més, poder militar. + Qui aunliava et califa en el govern? El califa dirigia també un exéreit molt potent, PENSA. Hiha en Factualitatcalfes? en qué tenia gran pes la cavalleria. (18)SABER MES arab, llengua de islam Lexpansié de Fislam va posar en contacte persones amb Hengiies, formes de vida i Ccreences distintes. Lara 5 va imposar com a vehicle de comunicacié. Hi va contribuir la condici6 de lengua de la revelacié, en qué estava escrt 'Aleara i en qué se celebraven els ritus religiosos, LVarab era també ta lengua fen qué es redactaven els. documents publics i en qué escrivien els millors poetes | fldsofS del mon isiamic. CS a La societat i la cultura islamiques Una societat heterogénia La societat iskimica era desigual: convivien persones de dife- rents religions (musulmans, jueus i cristians) i étnies (berbers, arabs, eslaus...). No obstant aixd, per damunt de les diferéncies, hi havia una divisié social basada en criteris economics. * Laristocracia, formada sobretot per arabs, estava integrada pels grans propietaris i les families relacionades amb els gover- nants. Tenia el poder politic i econdmic. © Per davall de V’aristocracia hi havia el grup de notables: co- merciants, artesans i xicotets propietaris rurals. No intervenien en la vida politica, perd disposaven d’un bon nivell econdmic. * Els camperols sense terres, els artesans sense taller propi, els venedors ambulants i els criats formaven la major part de la poblacié. Les seues condicions de vida eren precaries. Les dones estaven sotmeses, de primer, a l'autoritat del pare i, després, a la del marit. L’Alcora permetia a cada home tindre fins a quatre dones, que havien de rebre un tractament igualitari, Lieducacié es reservava per als fills homes EI desenvolupament cultural En l’edat mitjana, els musulmans van destacar en diferents camps, EWS o:3 + Elaboraren catalegs d'estves molt ampls. + Van aifonare rus det, + Van inventar algebra, + Van porfoccionar !artmética ja trigonometi, “+ Von deservolupar técniques avancades ce crurgia i anestesia, que coneixem gracies a les obres de metges com Avicenna i Averrols. ‘+ Van mostrar moita oreocupacié per la prevencio de maialtiesi van introduir normes higleniaues| oc habitualslavors, com la neteja de les denis. “= Van fer diverse trobales, per exemple, el descobriment de cd sufric | "acd iti ‘+ Van obindre els primers métoces de desi acta, + Van estendre sitemes de reg besats en séquies i canals. + Van introduir maquines, com a séria el mol aigua + Van tradi as obres des fllosors grecs | romans, que es van difendre per Occident. + Van escriure libres de viatges, de gengraiacistoria de poesia + van destacar en /escriptura de contes breus, com els de Les muna nits, amb relats procedents de diferents palsos i clstintes @poques. * Van crear gransbibloteques, com les de Bagdad), Cordova el Car, en gud es va emmagatzemar totel saber de renoca1 =D 23, Sala coracié de la Gran Mesquita Omela de Damasc (Sita. (A] Gran Mesquita de Kairuan unis). (8) Mihrab de la ‘mesquita de Cordova (Espanya). (C) Lart islamic Lart islamic va sintetitzar i va fondre els trets principals de Vart dels pobles que van conquistar per crear un estil artistic propi. Larquitectura és la manifestacié artistica més abundant. Empra materials pobres, com rajola, guix, fusta..., i utilitza columnes, pilars i una gran varietat d’ares (de ferradura, de mig punt, apuntat, polilobulat...). Per a cobrir els edificis es van fer servir sostres plans de fusta i voltes de diferents tipus. (23) La decoracié era molt creativa. S'utilitzava guix, ceramica de co- lors i pintura per a decorar els edificis amb motius geométrics (laceries), vegetals (atauric) i inscripcions. (23) També utilitza- ven gelosies, vitralls i reflexos en els taulells per a crear jocs de llum i ombra. A més, ’aigua era un element estétic: es jugava amb el so, la capacitat per a refrescar l'ambient i reflectir altres elements, i amb la simbologia. Les anomenades arts menors, com la ceramica, el vidre esmal- tat, Vivori, el cuir, el bronze o la fusta, van assolir un desenvolupa- ment important, CLAUS PER A ESTUDIAR Quins grups es diferenciaven en la soctatat islamica? ‘Quin era el paper de la dona en la societatislamica medieval? Cita alguns dels camps en qué van destacar els musuimans | posa'n exempies. Enumera les caracteristiques de 'arquitecturaislamica Coneixes alguna construccié espanyola d'esti islamic? ones troba? Se Are de fervadura Arc lobulat Inseripetons @ usates nic. » Busca informacio i explica qué son les mussolines, els damasquinats | els cordovans.. * Dion procedeixen els noms anteriors? Explicarho. xAl-Andalus iels regnes cristians hispanics * La historia al-Andalus FEM PREGUNTES Quina empremta ha deixat * Les formes de vida andalusines el Cam{ de Sant Jaume en el paisatge? + Eleregnes eristians hisp3nies FIC ie Tires rooney * Lateconauista | la repablacié, de pelegrinatge important a partir del si +» Lactisi del segle xi Bl paisatge dels camins que confluien en Santiago ue erie de Compostela es va anar transformant per e les necessitats del dels pelegri al larg del temps é nolts punts d’aquesta rut SABER FER * Interpretar texts. + Analitzar ! sistema de reg ce lHorta de valencia + Preparar una ruta a traves col Cam ce sant saume Roncesvalls) @ ovine ° Pampiona yo NAVARRA LAROIA | INTERPRETA LA IMATGE ns troba Ronce brina quina impartancia va tindre en Vedat mmitjana, Quin velor natural, economic i cultural té hui aquest paisatge? s un palsatge poc o molt humanitzat? Trobes que esta ben consi Edt el see van, Avis vrefugi per als pelecring ld& De la conquista d’al-Andalus al califat 4. LA CONQUISTA MUSULMANA, segle Vil ‘mar Cantabrie w Tole Grew taraode Fa Derren _ a eo Mediterrani Saal ference = Fro “Y | > Tatlin zyed on) | OceA ATLANTIC > Mist on Neay (722714) | =--> sxgedidons utraaieneiqes ASS congas tains) SQ nnreronera ers mares + Por onan ear fs musumansa la Pon? en una doce von avargar? + cui tertoararvae catia + ques exedeons va emprende Amaro? onesvaciige 2, Miniatura del segle xwv. Representa lz batalla de Roncesval’s (78), després ce la qusl Ceriemeary va centar atencio sobre es Prineus orientals, on va crear una marca fronterere que va frener expansié musulmana més enlla dela Peninsula. 102 La conquista i I'emirat dependent En any 711, el regne visigot travessava per una guerra civil que enfrontava Roderic i Akhila per la successié al tron de I'iltim rei visigot, Vitiza Akhila va demanar ajuda als musulmans del nord d’Africa, El governador d’aquesta zona, ‘Musa, i el seu general Tariq van creuar Vestret de Gibraltar amb les tropes i van derrotar Rode- ric en la batalla de Guadalete. (1) Després ocu- paren Sevilla, a continuacié Cordova, i en any 713 conquistaren Toledo. Hi'van trobar poca oposici6, perqué la noblesa visigoda estava des- unida ila resta de la poblacié es va mostrar indi- ferent a la invasié. En només quatre anys, els exéreits musulmans van ocupar la major part de la Peninsula, tot i que prompte van abandonar les terres al nord del Sistema Central, a causa del clima fred Els musulmans van anomenar al-Andalus les terres que van quedar en el seu poder i van esta- blir la capital a Cordova. Al-Andalus s’organit- 2a inicialment com un emirat dependent de! califat de Damasc, (8) al capdavant del qual es trobava emir 0 governador. Uemirat independent En l'any 750, la dinastia abbassida es va fer amb el poder de islam ila familia Omeia va ser as- sassinada a Damasc, Només un dels membres, el jove Abd al-Rahman, va aconseguir escapar de la massacre i arribar fins a al-Andalus, on va aconseguir el poder. En any 756, es va proclamar emir independent de Cérdova, amb el nom d’Abd al-Rahman L A partir d’aleshores, els emirs de Cordova van deixar d’obeir el califa, tot i que van seguir reco- neixent la seua autoritat religiosa Els primers temps de la historia d’al-Andalus van ser conflictius. Els emirs van haver d’afron- tar moltes revoltes internes, perd també les incursions militars dels francs i dels cristi- ans que s‘havien refugiat al nord. (2)El califat En l'any 912, Abd al-Rahman IIT wi hereta el tron. En els primers anys I va sufocar les revoltes internes iles 2 incursions cristianes. Aquestes vic- < tories li van donar gran autoritat i, en any 929, es va proclamar califa (8) El titol de califa significava que, a més de dirigir el govern, Abd al-Rahman III es convertia també en la maxima autoritat reli- giosa d’al-Andalus. Tater En les tasques de govern, elcalifa | disposava de l'ajuda del hagib 0 | — expedicons primer ministre idels visirs,una | y gaues” especie de ministres. (4) A més, els valis governaven a les provincies i a les marques frontereres de Sara- gossa, Toledo i Merida, En Yany 976, va accedir al titol de califa Hisham Il, de només onze ie anys. El govern va quedar aleshores en mans d’Almansor, un general brillant que va posar en marxa moltes campanyes de sa- 3, EL CALIFAT | LES CONQUISTES D’ALMANSOR, SEGLE X “Assenyala les caracteristiques queig 0 ratzies contra els regnes cristians del nord, entre les te teaedt dance quals van destacar els atacs a les ciutats de Barcelona i Santiago de Compostel-la. (3) eee de guerra santa? Qué opines de El califat de Cdrdova va ser el perfode més brillant de la historia les guerres per motius religiosos? andalusina. 4, Recepcié en la cort d’Abd al-Rahman Il, pintat per Dionis Baixeras en el segle xx. Palau de Madinat 103,a De la fragmentaci6 del califat al regne nassarita 8. Els almorawits van derrotar cls cristians en la batalla de Sagralas, en 1086. BQ wvrerencra er mara, 104 * Quines zones dominaven ‘ls musulmans cap a Fany 11002 + Quin teritor controtaven ‘cap 2 1300? + Quines d‘aquestes ciutats conservaven els musulmans 2 Finiet del seele Mi: Saragossa, “Toledo, valencia, Cordova i Granada? Els regnes de taifes Després de la mort d’Almansor en 1002, les Iluites internes van arrasar al-Andalus fins que es va deposar I’tiltim califa de Cordo- va, en 1031. El califat es va dividir a partir d’aleshores en molts regnes 0 taifes, (8) una situacié que reflectia les profundes divi- sions étniques i politiques de la societat andalusina. Aquest va ser el comencament d’una etapa de forta crisi politica, perd de gran brillantor cultural a al-Andalus. Les taifes es van enfrontar entre si permanentment, perqué les més poderoses van voler apropiar-se de les més febles. Van des- tacar les taifes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa. La desunié les va debilitar, de manera que també van ser fustigades cons- tantment pels regnes cristians del nord. Per evitar els atacs, els reis de les taifes pagaven paries o tributs als reis cristians. Els impostos van augmentar per fer front a les paries, fet que va pro- vocar el descontentament de la poblacié. Pera l’empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més forta, (6) En 1085 Toledo va caure en mans cristianes. Atemorits, els musulmans van demanar 'ajuda dels almoravits, guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d’Africa, amb capital a Marraqueis. 6. ELRETROCES ‘AL-ANDALUS Testo ert Ba cparrany i DD copay 128 capaany 13 / yEls imperis nord-africans Els almoravits eren berbers del nord d’Africa que professaven els principis més estrictes de Yislam. En 1086 van creuar l'estret de Gibraltar i van arribar a la peninsula Ibérica per frenar Yavang dels regnes cristians. (5) En 1089 van ini- ciar Yocupacié de diverses taifes, peré els avan- os cristians i la impopularitat d’algunes de les mesures que adoptaren van provocar revoltes. Els almoravits no van poder impedir una altra vegada la fragmentacié d’al-Andalus en multi- tud d’estats menuts. En el segle Xil, algunes taifes van tornar a dema- nar ajuda als berbers nord-africans. D’aquesta forma, els almoravits van ser substituits en 1147 pels almohades, que van llangar una ofensiva contra els regnes cristians. La unié militar aquests va permetre frenar-los en la batalla de Las Navas de Tolosa, en 1212, Despnés daques- ta derrota, limperi almohade es va desintegrar i els cristians van conquistar quasi tot al-Andalus. El regne nassarita de Granada Després de la desaparicié dels regnes de taifes, el regne nassarita de Granada es va convertir en Viltim territori musulma a la Peninsula, (8) en qué va consolidar el seu poder la dinastia Nasr © nassarita. S‘estenia per les provincies actuals de Malaga, Almeria, Granada { la part oriental de Cadis. El regne nassarita era feble. Durant més de dos segles va ser vassall de Castella. Els reis gra- nadins pagaven un tribut als monarques caste- llans i els ajudaven en cas de guerra. No obstant aixd, va assolir 'esplendor en el segle XIV. La historia de Granada va estar marcada per les luites interes entre la dinastia nassarita i altres families nobles, com la dels Abensetraigs. Els en- frontaments interns van debilitar tant el regne que, a la fi, van facilitar la conquista cristiana pels Reis Catdlics en 1492. (7) 8, LES ETAPES DE LA HISTORIA D‘AL-ANDALUS Pa else eae q Boabdil, rei de Granada 7. ba rendici6 de Granada. Aquesta obra va ser pintada en "1882 per Francisco Prada * Que eren els regnes de talfes? * Quina importancia va tindre per a al-Andalus la batalla de Las Navas de Tolosa? © Quin va ser Iéltim regne musulma que queda «la Peninsula? Com va acabar? PENSA, Amés de la conquista del regne nassarita, ‘qin altre esdeveniment rellevant per a la histaria Espanya va tindre floc en 14927 EMIRAT Mina EAS obs ne NORD-AFRICANS DN 5 5 ate ve wea ‘ara rave reas naes ee " eto 105 ona arenaa La vida, Ia cultura i l'art a al-Andalus Una societat heterogani Lasocietat andalusina era heterogénia. El grup més poderis era el dels conquistadors i els seus descendents. D'aquests, la mino- ria d’origen arab es va reservar les millors terres i els carrecs de govern. En canvi, els conquistadors d’origen berber ocupaven una posicié inferior, de manera que van protagonitzar revoltes. La resta de la poblacié s‘organitzava segons criteris religiosos: * Els muladis eren antics cristians que van adoptar la religid, la lengua i els costums de islam. * Els mossarabs eren els cristians que van continuar practicant la seua religi6. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A 12. Mesquita de Cérdova. La sla partir del segle 1x, molts emigraren als regnes del nord, fugint «foracis forma un bose de columnes. Ge les persecucions que van patir. * Els jueus eren una minoria molt activa econdmicament. Residien en barris separats, els calls. Les dones estaven sotmeses a l’autoritat del pare 0 marit, pero gaudien de més llibertat que a la resta del mén islamic. Lescalé social més baix era el dels esclaus. Rass i: Uhabitatge hispanomusulma Les cases tenien poques finestres, cobertes ner gelosies.S‘organitzaven al voltant d'un pati, on es desenvolupava 'a vida feria, | la majoria tenien dues plantes. A la planta inferior hi havia salons per ales vistes i dormitors per a la familia els servents, La planta superior soliareservar-se por ales cones. ee Harem. Estances reservades sscaston Hl per alles catifes, coixins, dones Rebost. Eis aliments es conservaven en gerres. ‘menjar.economia La major part de la poblacié andalusina es dedi- cava a l’'agricultura. Cultivaven cereals, vinyes, oliveres i arbres fruiters. Van desenvolupar téc- niques de regadiu i van introduir cultius nous, com el coté, l'arrds, les carxofes. Alles ciutats es va desenvolupar una artesania de qualitat. Van destacar la ceramica, el repujat , del cuir, l’orfebreria, 'ivori, les armes, el treball de la seda... Els artesans s’ajuntaven per socs i per barris. Al-Andalus va ser també un centre comercial actiu. Exportava productes artesans i importava or i esclaus. S’utilitzaven dues monedes: el di- nar d’or iel dirham de plata, La cultura i art Aal-Andalus es va desenvolupar una cultura es- pléndida en qué van influir la prosperitat econd- mica i certa tolerancia intelectual, sobretot du- rant @poca califal i les primeres taifes. Van destacar pensadors musulmans i jueus, com Avicenna, Avempace, Averrois 0 Maimoni- des, que comentaren les obres dels grans fild- sofs classics. Els arquitectes hispanomusulmans construien amb materials pobres que recobrien amb de- coracié abundant. Com que I'islam prohibeix representar persones j animals, utilitzaven mo- tius geométrics i vegetals, i inscripcions amb versos de l’Alcora, lloances i poemes. Als edificis utilitzaven columnes i pilars que sos- tenien diversos tipus d’arcs (apuntat, de ferra- dura, polilobulat...). Generalment, feien sostres plans de fusta, perd també van usar la cépula, que decoraven amb gran riquesa * Descriu com era la societat dal-Andalus. + Defineix: mossarab, muladi,jueu, + Com és rarquitectura hispanomusulmana? PENSA. S‘assembla I'art andalusi a altres estiis artistics que has estudiat? Justifica la resposta, Ards eres crises henins SABER MES Les etapes de l'arquitectura hispanomusulmana Arquitectura califal Sobreix la mesquita cle Cordova, (12) perd també es van alear altos odifcis de gran beliesa, com el palau de Madinat al-zahra (Crdova). Arquitectura de les taifes Es van construiralcassabes, com la de Malaga, i palaus, com el de IAljaferia de Saragossa, (13) 13. Palau de Faljateria de Saragossa. Arquitectura almonade Larquitectura adopta testi ropi de! nord cAfrica i les ‘construccions es van fer ‘més sobries. La decoracié es fela amb xarxes de rombes, anomenades xebkes. D’aquasta epoca son la Giralda (14) ila Torre del Oro, les dues a Sevia Arquitectura nassarita Larquitectura va tomar a la decoracié abundant i els ‘urs es van cobrir de guix i ceramica vdriada, Draquesta época son ralhambra iel Generalife de Granada. (9, 10171) 14, Giralda (Sevila,