UN NEN

Un nen d'uns 8 anys, no tan llest però molt amable, vivia amb els seus avis que li consentia
ni molt ni poc, no sabia que d'aquí dos anys quan ell tindria 10 anys canviaria tota la vida,
amics, actitud, personalitat i la seva manera de pensar.
El nen als 8 anys seguia amb la seva vida habitual: anar a l'escola, jugar i estudiar, però
més que tot jugar amb els amics. Solia fer campana molt poques vegades i se n'anava a
una locutòria amb els seus amics i amb els diners que li treia a la seva àvia.
Cada vegada que ella l'enviava a comprar, se la passen hores jugant a jocs, cridant i
barallant-se amb els amics, la relació que tenia amb la seva àvia era com totes, però el nen
no la considerava la seva àvia sinó la considerava com la seva mare , ja que ella era la
persona amb qui va conviure des que ell tenia 3 mesos. En certa manera tenia una vida
molt còmoda i agradable a part de totes les entremaliadures que solia fer com per
exemple: després de sortir de l’escola de camí a casa seva hi havia un petit riu on ell solia
baixar a la riba amb els seus amics i competien amb veure quin d'ells caçaven més peixets,
però en realitat ells no sabien que el que estaven caçant eren només uns capgrossos.
Un dia d'aquests la tia ho va anar a buscar ja que la tenia preocupada i en veure'l allà a la
riba embrutant-se amb el fang l'agafament de l'orella i se'l va emportar a casa, per fer-li
una xerrada, com aquesta moltes entremaliadures més.
Quan ell complert els 10 anys va rebre una notícia que no s’ho esperava, els seus pares
anaven a emportar-se'l al país on ells estaven, el nen estava una mica feliç perquè després
de tant de temps podia veure la seva família és a dir als seus pares. Li van dir que d'aquí
uns 7 mesos ell ja estaria amb els seus pares. El temps va passar volant, el van canviar a
un col·legi privat perquè així el nen pugui familiaritzar-se amb el nivell d'estudi que hi
havia al país on vivien els seus pares, en aquesta escola ell va descobrir l'amor per les
matemàtiques gràcies a la seva professora, així que amb l'ajuda del seu cosí va començar
a somiar a ser un arquitecte quan sigui gran. El dia arriba, un dia abans se'n va anar amb
els oncles i els cosins a un parc aquàtic en el qual se la va passar molt bé en finalitzar el
dia, com és de costum se'n va anar a dormir al llit de la seva àvia, el nen estava feliç mai
va pensar que la seva vida canviaria d'una forma molt forta.
Quan va arribar al nou país al principi tot va ser normal, però a poc a poc, ja no podia
sortir de casa, havia d'estar estudiant cada dia a cada estona només perquè així els seus
pares li demostrin una mica d'afecte. Va anar creixent cada vegada més conservador amb
els seus sentiments ja que a casa seva compartir les seves emocions no valien res. Si
estava trist els seus pares li feien fer alguna cosa perquè no se estigui trist. Mai van
intentar parlar amb ell, i quan ho van intentar ja era massa tard , ja que havien passat 5
anys pensant que els sentiments són una cosa que no serveixen per res, que només és una
cosa que dura un cert temps i després se'n va, van fer que el nen no sapigués com
expressar-se ni saber que li agrada fer. El seu pare al menys li animava, al menys el seu
pare ho intentava i ho recolzava en algunes coses , en canvi la mare no feia res, la mare
només el picava constantment des del dia que va arribar al nou país. Li solia dir tot el que
feia malament, mai el va elogiar per alguna cosa a que feia bè, buscava algun defecte o
error que el nen cometia i la mares’ho feia recordar. El seu pare en veure que ell estava
una mica incòmode amb el tracte que li oferia la seva mare es va anteposar contra la mare,
però, com de costum la mare sempre s'emportava la raó, ara el nen no sap què fer amb la
seva vida simplement viu per viure estranyant el seu passat.