INTRODUCCIÓ

Segur que tots els presents estem familiaritzats amb el sistema bancari. La majoria tenim un
compte en el banc, de tant en tant fem operacions xicotetes (traure diners, ficar, etc.). Alguns inclús
heu treballat en bancs, coneixeu el sistema molt bé. Però, entengam el sistema bancari o no, una
cosa es clara: el banc no regala diners. Rigo sí, però el banc no.

Per què diem això? Perquè, en la Bíblia, es comparen els diners amb una qualitat molt important.

DESENVOLUPAMENT

Vegem quina, Rm 4:20-22 [BVI, ací l’apòstol Pau, parlant sobre Abraham, noteu quina afirmació va fer].

Es interessant que, en aquest passatge, l’expressió grega que s’ha traduït com “li ho comptà com
a justícia”, ve d’un verb grec que s’utilitzava en l’àmbit de la comptabilitat, per a càlculs numèrics
u operacions bancaries. I transmet la idea de que Jehovà atorga un crèdit de justícia a una persona
que compleix amb certes condicions.

Per il·lustrar este punt: imagineu que contraguéreu un deute enorme que no poguéreu pagar de
ninguna manera. Aneu al banc a demanar un préstec per poder pagar eixe deute, i la persona que
t’atén no es Rigo, es un altre. Així que ja saps que no te van a donar diners així com així. Et
demanen certes condicions: tindre un aval, tindre un treball fixe, o altres. Si compleixes eixes
condicions, pots rebre el préstec, perquè el banc confia en que podràs tornar-lo en el futur.

I una cosa pareguda es el que fa Jehovà amb la justícia. Quan Adam va pecar, va contraure un deute
enorme de justícia, que ni ell ni els seus descendents podríem pagar mai. Jesús va pagar eixe deute
per nosaltres, amb el seu sacrifici.

Però, en temps d’Abraham, eixe deute encara estava pendent de pagar. Perquè Jesús encara no
havia oferit la seua vida. Així que Jehovà, amorosament, atorgava un crèdit de justícia, es a dir,
considerava com a justes a persones imperfectes, com Abraham, si complien amb 2 condicions:

1) Tindre una fe forta en ell.

2) Obeir sempre els seus manaments.

I Abraham complia amb eixes condicions. Per eixa raó Jehovà podia tractar amb ell, encara que
fora imperfecte, sense saltar-se la seua norma perfecta de justícia.

Ara, com ens afecta això a nosaltres? Vol dir això que, com el nostre deute ja està pagat,
automàticament som considerats justos, i no tenim que obeir ni tindre fe? No.

CONCLUSIÓ

Vegem per què en Sl 119:2,3 [noteu què podria passar si no ho férem]. Gràcies al sacrifici de Jesús,
podem ser declarats justos. Tenim, per així dir-ho, el compte de justícia a zero, ni positiu ni negatiu.
Però, com diu el passatge, Jehovà espera que l’obeïm. No fer-ho seria equivalent a practicar la
injustícia. Posaríem el nostre compte en negatiu. I això ens robaria la felicitat.

¿Veritat que, quan un té un deute gran, se sent intranquil, preocupat? Desobeir a Jehovà ens
causaria el mateix sentiment.

Per això, fem com Abraham. Ell es va esforçar per ser amic de Jehovà. I, per cada sacrifici, per cada
acte de fe i obediència que feia, Jehovà li ficava un poquet més de crèdit, en el seu compte de
justícia. Podem imaginar com se sentiria: com Pla quan va al banc el dia 25. Satisfet, content...
feliç. I així ens sentirem nosaltres, si som declarats justos, als ulls del nostre Déu, Jehovà.