126 La poesia noucentista El noucentisme és un moviment ideologic, cultural | Iterari que s’estén des del 1906 fins al 1928. Es pren l'any 1906 com I'inici d'aguesta etapa per la coniiuéncia de diversos fets signi- ficatius, com ara la pubicacié d'EIs ‘tuits saborosos, de Josep Carer, i la calebracié det | Congrés Internacional de la lengua Catalana. Acaba el 1923 amb el colp d'estat de Miguel Primo de Rivera. El nom del moviment té un significat doble: d’una banda, s'oposa a vel; oe Valtra, remet al segle que s'inicia (mil nou-cents). Els intellectuals noucentistes postulaven una nova orientaci6 ‘en Vordre politic, social i cuitural, que es va poder desenvolupar a Catalunya gracias al suport {del govern d’Enric Prat de la Riba. El paper de les institucions politiques va ser fonamental ies ‘va conoretar en dos aspectes: La creacié d'infraestructures culturals nocessaries per a Vextensié de la cultura: una xar xa de centres educatius, una xarxa de biblioteques populars, revistes | empreses editorial. » La fixacié de la lengua lteraria, imprescindible per @ un ds normalitzat del catala, El 1911 es crea la Seccid Filslogica de Ninstitut o'Estucis Catalans i el 1913 es publicaren les Normes ortogrefiques, de Pompeu Fabra (posteriorment sortirien a lum la Gramatica catalana | el Diccionari general de fa llengua catalana). Aquesta lengua normativa és la que utiltzen els escriptors noucentistes i es difon a través de les institucions culturals i docents. Al Pais Valencia, I'is de la normativa fabriana, que era habitual entre els escriptors i les editorials, es va ofcialitzar amb la signatura de les Normes ae Castel (1932) El noucentisme, un moviment innovador que es vola allunyar del periode medernista anterior, va tenir una gran transcendéncia en el tetreny cultural, perd la produccié lterdria fou menys variada. La poesia i, en segon loc, l'assaig foren els géneres preferits, mentre que la narrativa i el teatre reberen molt poca atenci6. L'assagista Eugeni d’Ors va ser-ne el principal idedleg i vuigador, i Josep Carer, 'escriptor més emblematic. La poesia noucentista es caracteritza pels trets seatients: » Predomini de la raé i de la norma arifciosa sobre |'espontaneitat. Es considerava que el poeta no naix, siné que es fa, j, per tant, la seua obra havia de basar-se en l'esforg i en el ‘reball » Recuperacié del classicisme. Els nous gusios esiétics es manifesten en la recreacié dels mites classics, procedents de la tradicié grecollatina, i en la valoracié de ordre, "equilibria contencié emativa, » Elaboracié del mite literari de la ciutat ideal. S'ofereix una visi idilica de la ciutat d'a- cord amb els valors de la burgesia catalana, desquena als problemes socials i politics de |'epoca. La poesia descriu una vica amiable i felig i uns personatges sensibles i bonhomiosos, 1 Classifica ets mots segdents en dues listes, segons que es relacionen amb el modernisme ‘amb el noucentisme: natura cultura ruralia —ciutat_ © anarquia_— norma instint rad novella poesia teatre —assaig —realisme —exageracié.—_plaer contencid —classicisme _normativitzacié fabriana2 A partir de la informacio teorica anterior, digues quines de les afirmacions segitents son vertaderes; Elnoucentisme és un moviment que sestén més enlla dela literatura, 'p Elsautors noucentistes proposaven un acostament al classicisime « Elgenere literari preferit pels escriptors noucentistes fou la novella « El noucentisme rebulja fespontaneltat | valora lartificiositat ¢ Lesforg {el teball son els motors de la poética noueentista. {Elsnoucentistes aconseguiren a fixacié una normativa linghistica, 3 Liig el poema segiient, que descriu una ciutat ideal, i respon: 1 Com ésla clutat descrita? Quines metafores i comparacions hi aparelxen? »p Barcelona encamna la ciutat ideal projectaca pels noucentistes. Quins elements corresponen ales aracteristiques reals de Barcelonai quins se niallunyen? © Coméslarima? 4 Coms6n els versos? Tenen cesura? B Partic Bella ciutat divori, feta de marbre i or Livori té la gricia dun marbre consteblat tes ctipules sirisen en la blavor que mor, daurifiques polsines, com una carn dalbat i, reflectint-se, netes, en la maror turgent Gurraw pe Lios® (Fragment) serpegen de les ones pel tors adolescent 4 tig aquests fragments de poemes del Bestar, de Josep Carer fes es actvitats «a Reconsirueix-losen la libreta dividits en versos. Tingues en compte que estan formatsper estrofes de quatre versos. bb Escriuneel tftol, que és el nom de lantmal descrt (real o fantastic) Elaboreu un bestiari entre tota la classe, Cada alumne ha clescriure un poema sobre un animal |. després, ba de legirio davant la resta dels companys 1 companyes.Tambe pedeu fer un mural amb tots #ls poemes. ‘ne banyes que no fereixen, menjo . meu eérrer meravella; i si no em pla- tant de verd com puc i, com una joia . uuen estreps, en ma esquena hi ha dos viva, porto un estoig. al damunt ops i lendemig fa de sella, Es la primera vegada que ataco = Per plans i muntanyes duc al meu davant un erro molt vell: no he mai topat un Sant Jordi ni mai tastat un 1 anyell, ni he volat damunt les ser- pane Collim i collim, feineres, del millor pol-len ea - . de flors mentre les vespes recullen aranyotes Ja trompa dansant entre dues banyes. : 127