wos UOYMseiso[S1oquew :[eut-g “qd ],| OP PISHEUBOdIS E ‘Vasa wamoxtouooar quie vinadeimoaisd “epUES [RID eBo]QaIsq “Zz a “AAS PL Op LaysUAID OISsas BI B “L197 OP 19UdS Op 6] [2 GuoULIOLID}sod_ ate 2p SiepypenD ap sopeaios 89] © 9197 ap Bu 2p Je ewuasand Egan,“ sauntmo102 ‘or@gepadooisd euranbsa ‘sureartad a symuoui sosszooid ‘voyonsereo reoisue TertyeLiOsUDS “oUSHNE IMB some “Bua sup say jump mununos op 9 suorssas sonp ap midpiojoaisd pun ‘(osimn ausadse,) ap wioIsoay) VIL que wow un,p onmedvioroorsd juownrsbar jap grovandes ap siuswow ap soratuin swaiafip onasdigl “ISI{puvootsd Dun ua WoI SUOISsAs sau 0 soNp ap videsoyoaisd ua yuo) pn ‘vayfivadsa variceal Dun que porjav noyipounodisd orsuasduod 0] ap sap auisnnn,y ap iwatunronsy 1p Aopuogn tod $9 wo9 anasnpy} duaiaud yoga wsonbo quuy euojeoregy 4 Pongys Seise(3] [aquEW VAIXXX 104 “spunoatsa ap vURIOIND vis 1UdU UN, JUdIEIIEy Jo Ud OPeAEdS op SpEIOISUE Sd] AP OPNOAg ‘vopWeULoosd gisusidurod vy op sop (WAL) BysENe 94j99d89,] Op UAO}SE.A} UN QuIR SUdU op JUDTEEAL, I I i E | | | I | i i 4 vy apit$0 aunts 4 fo pounop voi ‘Jo Sunaopy oynue ISR OHOK MON,84 Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/L Introduceié Actualment, des de la comunitat cientifica, es reben moltes critiques contra els tractaments basats en Ia comprensié ‘psicoanalitica de l'autisme, que arriben a ser considerats com a tractaments ineficagos, sense validesa cientifica 0 com a tractaments de segona. Crec que, encara ara, la comunitat cientifica es ressent de les aportacions de la psicoanalisi dels anys seixanta en qué es defensava la idea que autisme era degut a una mala relacid de les mares amb els nens, el que Bettelheim (1967) va arribar a anomenar com a “mares neveres”. Malgrat que el primer en referit-s’hi va ser Kanner (1943) en descriure els pares dels nens autistes com “d’un nivell intellectual i socioecondmic alt, de cardcter obsessiu i de temperament poc afectiu o més aviat fred”, No obstant aixd, com en qualsevol disciplina, la psicoanilisi ha anat evolucionant i actualment pot donar una comprensié amplia del funcionament ‘mental de l'autisme i oferir unes aportacions terapéutiques eficaces, ‘Tanmateix, el tractament dels pacients amb TEA implica unes modificacions del métode, conservant el rigor i la base del tractament psicoanalitic, perd en tractar-se de nens no simbélics calen adaptacions del métode psicoanalitic. T és precisament el coneixement dels processos mentals primaris el que ha permés entendre i tractar els nens asimbdlies. Definicid i descripeié del funcionament de nens amb TEA. loca (2012) defineix l'autisme com “un trastom de la intercomunicacié i de la interrelacié que s organitza en els primers trenta mesos de la vida i que déna lloc un aturament i/o deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu”. Les caracteristiques essencials del trastorn autista sén la preséncia d'un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interaccié i comunicacié socials, amb falta de capacitat de resposta a les persones, i un repertori summament restringit d’activitats i interessos, acompanyat d’una forta rigidesa mental. Des de la teoria cognitivista es defineix el TEA com una disfuuncié neurolbgica crdnica amb una forta base genética que, des d’edats molt precoces, es ‘manifesta com una série de simptomes que es basen en Ia triada de Wing (1981): interaccié social, comunicacié i abséneia de flexibilitat en el raonament i en el comportament. Va ser Wing (1993) qui va introduir el concepte de Trastorn de I'Espectre Autista, Actualment el DSM V recull aquesta definicié de TEA i considera que hi ha dues esferes primordials afectades: la interaccié social i la comunicacié, d’una banda, i els patrons de comportaments, interessos i activitats restringits, repetitius i estereotipals, de Valtra. I classifica aquest trastom en TEA lieu, moderat i greu, sense subclassificacions, ‘Tractament de net ‘A continuacié m” sobre la coneixen: Els pares de l'Ale. estan preocupats , que manifesta qt diggnéstica, mal de Desenvolupan hospitaliries per important iniciar practicaven les p) de la parla i sind En a sessié exp ‘mare que oscil-le ‘quedar-se trangu primer que fa és tun rodar sense ce mare, que és pre: reill A mitja exp de la porta amb « BL que li erida i predileccid per « saltets i esiereot diferents textures 4 fer rodar el coi Lidlex no parla, obstant aixd, fa ‘amb un vincle n imitativa (la pri Amb el DSM V, com es veu a la mare, En aquell amb el test ADI perqué no era ta el meu diagndsti 3. ADOS (Escal referéngia a esce TEA. Es una es aplicar a nens, : ¢ aetivitats estrus Lavaluador pot rellevants i obter“VAL ap onsouffeyp ye soc yer ap und umn stuago t siueAayTaE ‘fanayuniuos Bap 1 s[P190s ‘Huu ZOdUIOD sU99 seAs9sqo 10d sopeNfEAE/T “Tuwatunutoo [JaAtt [9 | 1ePa,1 suOsas ‘S|npoU anweNb wo sopeMIONIS9 SIELANOV,P ‘a1igs BUN,p wISUOD “VAL 4p vudsos B] IteaLp stINpE 1 soaol ‘sua B soy jod so anb epeinjongysotutias 1 epezupsepumse g1senfean,p wvose wun Sz "WELL, 2p ousouieip [9 | yeuorsezasqo g1senjevr,t F dod yerpunuws vjedso w elsuelajat op wounnsuy :uIsHMy,| ap onsQuTLIG Jad g1oRAIOSGO,P BIPISA) SOUV f :eansott anb soarg say Sato wa Vay, wo renyund eLMeY anb ef “oAsoUsEIP NOU [o jpUUIJUOD vLMEY oHde spNeY,| 1S g1ad “ese wio9 ynBoUoD uw vio OU anbiod (ousnmy,| 2p snsoudeiq je 1d O1oeArasgQ,P PIvIST) SOC 189 ]9 quie votuyfo ofoesojdxa eau vy seauayduros ra ou juOWOUE |Janbe ug “aroUt by quite 1oejar ,emed,, wun,p saisadse s1199 ey Ty waUIA Bl w-naA so WIOD anbiod Sezopoul yun quie Wau uN wod XATY,| PHEDIISSEIO‘A WSC 1 qty (sosout py spo ‘eureut 12s va vsounad Dy) masyoyi Diougpuay ud DUN quio 1 wiaybUE IAD, | quUD JuDPMUYISD spUW afouna uN gu muiprougoa ‘enBve ‘onvand nuowes vaas Df np vy anb sou un af ‘oxtD juvisgo ON ‘panwoqunuid growaius doo asuas suos saa anb 38 Qdod ‘Dpabd OW XIV. ‘axsoo ja unpos taf’ puso} vssavanut 1 ou o1ad ~syv3pUun } syoxuDBuE soxIngip ‘sainsxa srUaLafip 91 aquup) jDoISMU! nop [9 wo? !P-LD4}SOU OLWarUL Of “SAtdjoaLo}se 1 S}O}!OS Df} vfasajn ‘you vroxa, § -soiuourse{9 Soof ap sndy enbo sad grovappoud 91 anb qwoydro vy, tu aapu vj- pooisnu Iof wi sp orouar,y vplid 1t anb 13 (-))xavdsap jap puiod vy 14q0 anbiad augos v pu Daas vy qiup vIiod Dp ap youu py tunuunp vsod vy aul 1 pu vy nfo30, w xaqy, | ‘orovaojdxo fiw y “pat ap nau anb Js o1ad “otondoydsa, | ap rand dowd ny wa sasaad $9 anb ‘aps 2 qu 3u ju quuD wu Jonsta aroojUOD Bf ON ‘ronypUOrDuanUY doo astOs ppOL Wn 89 p1ad ‘so0f ap nxqno vj v roqout vy anb axzo9 un anpos af s9 vf anb caunad 1g] B4nw Dy ap wssog vj vy 1y anbiad xivdsap Ja u2 mowvy.ymnbun4 as-iwpanb D suyf aio ap 1808 Ja nf 0]]2 uonb 1)-as-soxuNBua,p sap wap-foso anb aan vy ap as-tvndas sad syoynsyip ojuasaud xapy,| ‘BLuginsojdta OIssas DP UST B0uf x awospuss 1 vjavd vp ap punsau KL ap sporouacofip sousousoip nef uoxpun, 1 senotd say uexvoy2D1d 89 anb duoyjo ‘mawsosed voynedoios oruadiaqut Dun aptonu juopiodut as Da “Xaly,) ap $09 [9 Uy “duiospuss undp snsoyoa tad sovempondsoy sanoud juafunysa 4 nuoz ap (S02aIq ofouary’ } jpunfiuy Miawdnjoatiasagy ap ana) AVICO [aP Sap S92 Iwas pIsa Hiownyay-ppand aonb yD43}oww ‘vozsousvIp o1aDio}OA DUR VoUBUICT "PADS DSVO ap vA U,a8 NB}O uONb vysafiupu anb ‘1ovandas ap sroynoyip aj 4ad } aByonSuay] ap nauvt 0} ad spednooaad ub)so anbiod sosaut ¢ 1 su z 9} watt J9 uonb o4nsuod vy v UaUpA Xap, J ap Saund Sfp “oquasaad anb sto Jap Uat ap BSUaXIaTIOD w] argos ernkuya eum quie owsAne,p oLoHOp ¥] KensHy. | eUEPEATe,ca g!oeNUUOD V asuas ‘nord 1 9p ‘syedyjoarays: ap suoned sja 1 sqerpuounid sox inca A WSC > ammponut PP uo yeHIIG) ‘SUIAA ap epelsy sa ‘saooaaid ye vatgqomau git un,p yduedune tun | ‘souosrad § 1 ofpoeion pp lun,p vpouasod “MUBO9 # Yeu 207[ eu9p anb rv} 2] 2p Fofoeorune. vq anb yo sue J] ‘onyeuvogrsd & ua gid ‘aq feu: suolaeoyypou se ‘soonoyy quowteuorsury [> yeue ey iseppuec Spur 0 npaaye 20 1 yemo9}-jur I (e¥61) 19Wuey P woo seusWOUE 59] 9p oloejan ep uo eiuexias sun ewunuo9 “eae soptyuaasuas * ‘nb ‘ousyne, 9 emuo> sanbqjio « a ‘ToREUROTRM gisUaIduOD yj ap SSP WALL QUIP SUD Op WwOUASAL, TWAIXXX TA86, Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/I Tractament de ne: Comunicacié, Interaccié social reciproca, Joc i Comportaments estereotipats { interessos restringits. El tractament que vaig acordar amb la familia es va fer en coordinacié amb el CDIAP i amb lescola, on tot just comencava a anar. Des del CDIAP van fer la intervencié psicoterapéutica amb I'Alex i paral-lelament jo vaig dur a ‘ferme un tractament de seguiment mensual amb els pares; va acabar sent amb els pares i el nen iva durar 6 mesos, perqué els pares van deixar de venir « les visites. Els pares es van trobar en la necessitat de portar el nen a les visites, que es van convertir en un seguiment familiar a causa de les angoixes que envolten la familia en aquests moments tan dificils d’assumir el diagnostic d'autisme. En aquesta situacié es sol enpobrir el procés de simbolitzacié familiar i, per tant, la familia necessita concretar portant el fill a les sessions, cosa que vaig acceptar. ‘Malgrat la brevetat, el seguiment va permetre contenir les angoixes dels pares Is va ajudar a anar elaborant el dol i a gaudir del seu fill. Segurament_van sentir que alga podia comprendre el nen i ajudar-los a connectar amb I’Alex al nivell que necessitava, D'aquesta manera, es va fomentar un vincle familiar que va facilitar que uns anys després em demanessin que em fes carree del tractament del nen. Des de la psicoanilisi, podem remuntar lestudi de l’autisme a Klein (1930), amb la publicacié del cas de Dick, un nen autista que Havors ella va diagnosticar de Dementia Precox i que va tractar com un esquizofténic. Aixd no obstant, Klein va considerar que el nen presentava una inhibicié precog del desenvolupament en lloc d'una regressié propia del funcionament esquizoide. Kanner (1943) va descriure per primera vegada el que va anomenar “autisme infantil precog", i va considerar letiologia de l’autisme com una base constitucional i ambiental. Mahler (1952) 5 la primera psicoanalista que va estudiar nadons i bebés petits i va parlar d’autisme, és a dir, de psicosis autistiques 0 de psicosis simbidtiques. Perd podem dir que van ser Meltzer (1979), Tustin (1988) i posteriorment Coromines (1991) els que es van dedicat a l’estudi psicoanalitic de l'autisme, L’autista evita recérrer a “T’altte” i es protegeix de la irrupeié del mén, que percep hostil i invasor. El seu funcionament mental es caracteritza per Ia impossibilitat del nen de veure integrades les seves ansietats més precoces, cosa que li impedeix reconéixer-se i identificar-se amb una imatge unificada ell mateix, com també diferenciar-se dels altres. Aixi, es limiten les possibilitats dobrir-se cami en el camp subjectiu i, per tant, d’accedir al mén simbélic que lenvolta ‘Viloca (2003) recull a descripcié del funcionament del nen autista que fan Tustin i Coromines: “(..) s6n nens que viuen en un estat de no-integracié de les sensacions amb les emocions sorgides de la interrelaci6 amb la mare, cosa que dificulta organitzar en la seva ment “una imatge primitiva’ del contacte amb la mare”. 1 hipersensibilitat processos identifi nen davant l'absé una sensacié de b tolerdncia a la fr: Ei pacient autista no-existéneia, d+ catastrafica. Viloca (1998) co: de Pésser hum q de ansietat cata: molt més primiti “no-res”, la por difetenciacio difi objecte dolent qu la relacié d’objec que ens trobem e Seguint el concey S‘originen consta aquestes ansieta’ catastrafiques se moment, el pacie catastrdfiques pa fallida de la inter cn les seves prit ‘unes connexions el desenvolupam Quan hi ha un j separacié i tot al tuna sensacié de ei com si li arrenqy creessin un abist utilitza mecanist Aguests_enclavi invaridincia, la corporals buscad Per tal de clarif: comparativa del neurosi:sysoanou | Wa 1 isooisd e] uO ‘owsHne,| ua yeuART woUeLOIOUNY Jap eatyeseduIOD BIne) FUN we WeMeUOISUNY ySaNbe oyfnaay und ysonbe sea ETI ap [PI 1d -wuautrepradar sopeasng sjezodi09 suoroesuas op uowr un,p efzur sod “epnprod viougisuoo vy “voupueAUT | Feqonar op quae tn uajwasaides s[euOsuEs sjuauteARjau sysonby “sjeuosuas sqawesajdas uos wisimne,| ua anb ‘giseaa,p souastuesaur wz ‘as-uifoioud sed ‘uau [q “mfoaud,| anb wour ja 1 To aNua atusiqe uM MIss9—19 1 soxigiedesap op ursseouauue,| ‘S09 nas Jap Son un uIssonbuare ¥ 18 WO epeiouaata so ejaisu ‘oroeiouasayrpur of ua amen UI ‘ajosyIeD ap gHusHAS Eun epanb f “uzoqua,| | uau Jo annua sotoug.oy1p sansa ro} anb ef 101 | growsvdas =P quouuEs Je wssOgs2,s “ooeoUAIZFIpUL e| IP quIWOpaid uN vy IY WEN?) [2 uo “waSonbo[g 19 0 qaq fop watuEdnjoauasap [2 uaynowyp anb ‘spraexy | siua!oyap s[ertoW!-o10stas-oazodi09 suorxautIoo SouN OIgEISA UES “(h661) SaUIWIOIOD sUORES ‘SuoJovja1 SosOLULIA S9ANS So] UD ‘sjenb sjo uo suou wos “np sp ‘ampe,t F UaU Jo ant gFaRfaxTONUE v] OP wprIEy 1 Ua xranpord sa anb yenyiqyssasoeul,p yuoUMUDS un oxIored SaMbyoNseIw siejatsue uania anb sauosiad sar] ow 0 zeredns eipod sj juaised j9 “juotout Ienbe uo sapnosia simrarsue sa] 18 suofas ‘afcuisprno asuas sanbyoursnyo9 swwjarsun | afouspio quo sonbyousoivs srmarsu wa simaisue saysanbe woutsse]> (S661) E2OILA “UPEA UI op yWaUIESUWHOD |e WaUNUEYSUOD LOUIBHIO,S anb siaueo sja gure o1sejar ta ayjqniseyeo tates ap eruoig ardaouoo ja yuInag “so}ota ajosa9 un wo uragon stta anb ‘wioueut op ‘gtovzijoquuys wy 1 vazssaidap ofoisod v] siaA a12alqo,p gloejar e 9P olonjoaa,| 1 eal]IqeIso,| BIELONJ Onb Jo $9 “wraqus tOD ‘anb IWaTOp aIoa{qo F oq aioafgo ua a1zalqo,| ap a8yequo jo rey so anb RrEyNOY!P g19eIOUDI—yIP ap wipe BT sto asuas nod un wa aimed ap ‘iystx9 oM [ap 40d eB ‘_sos-OUL, 49s v avquutD,p Jod F] $9 “Hour op reIDISUe,f anb oyna) ¥ eaRRUTd Sour you $9 (8861) Unsn, suodes ‘saisnne syeiso sjap widosd ‘eoynsemeo Teetsu,| ap BIoUDATA 7 ',.$84-00 v Impax panb ap 10d ej e wodsa1i09 onb yum 49859] 2p BARIWULId SoU TeOKSUE,L, HOD FOHONSEIED IIoIswL,| LIAPISTOD (3661) LOO}A ‘voyfoussvy02 soyaisup,y sod ywSRUOUE TIA “HP v5 ‘,SAFOU, 198 ap “eIOUgISIXa-ou 2p quwiodsosap asix un quie | yng “nyeasop Tus!oed un sp eIsHiNe worded |g yeypISUE |v | gioDasny’ nj Y vIOMBLa;OS e] Soj-sinunsip # xionginuios anb zouiut 2FonseIeD 9p o ung 9p g1OBSUdS BUN quie wxrep s[9 1uaurej9]-[eIeq “areUU P| ap oroeredas w] 1 woURSqR,| JuBALP HOU 2 ttuado9 wouzpod anb ‘s[ruzayeus suorouare soy que Stioorynuapt sossaoard sjo siwiayye uopanb eioyy “sjntunso sreuRuoIap weep iomIgisuasiodiy BASS Uf UD XIOnYUF Wawa|qeqord QIeIROWUL-oU eIsonby ~,oxeUE Ty qT ‘198 1U09 Jop AL 809 ‘axeur vf qui ap erovsaqut-ou ‘uny onb eisnne ¢ OW |e a1paaoe | Say uaHUN so vpeorgrun Spout “soaooard spt sj by 10d wauoere anb ‘uu! jap 919 wer 59 onb sia { Joao 196 uA 2 sisoaisd ap ‘up ‘tn onb wystpeusoo 9804 wun wos > ous, xeu2tuoe “oprozinibsa uote feP Soaaud groiqayn oxty “olugyjozinbs BA U9 sioARL 3 “CEST wary vou 9p aurea say to soypmuugy 3}outs un. ory.) quie sean ‘wea. uotueanBag sazed sjap soxio3ut Inf 12 meoyiod stag, 2p seoaud 12 ange 12 stunsso,p ‘spon saxtoSup sap ap osn $9) 0 wat [2 anuiod -Aluas. 2p aDxap ue. Was vqV90 vA $80, anp Bina of wwoun os FIC 12P 826, que 9ropuipu00D we B wonyTeubooisd oisuaiduios & ap Sap WAL, que Siou ap WouTeIORAy, VAIXXX 104 848%88 Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/L ‘Tractament de ner ‘Actualment, auto i classifiquen el Tr: ‘TAULA COMPARATIVA DEL FUNCIONAMENT MENTAL EN L’AUTISME, j LA PSICOSII LA NEUROSI ie 1. Autisme de tig 2. Autisme de ti x = sr ' psicobiosocial Wein omit eae | Vii pad deste | Vinten dees | J 1, Lautisme de ti dit, es caracteritz Percept del mn defor Pare el nn ise Peep del nd nies : ignorincia que 8 eter esate ape : parla Ia seva im Pcp biden dees ‘Perey ideation detespenones | Paceeiteindimesionl les Pobediéncia aute pele ‘pone : ‘anomenat el “gra erehcionamingt erducionn ning fioonmets | Eerionn ijangnd faciconmets | ee fsnsomments esis sere prose eee intenten (fe sere 4 Meltzer (1979) v pordlinedtaie "| Genainttboottdsear | Vewreetde meiner] Saacnso vir ma setnensoi Funsonament gpd a Pa dade nai | aeons es wink wesc ional gee et ionanen que desde tints | i dbficulta el deser Indes Nopoepi de indizencncé pr confi alsinbint | nb ale adie Seale : Tecoma uc apart Defano- | tnbTalie F el procés de ment suis alas ' ; = a Per a aquest net Prodi amit cnneedca | Prominent de mor de Prominin npc : SSincpecPmimhceamctts | cdg tbgeerees | substtueix per le Soleo un ésser separat, eee Dect ae pe psi Defenses pie dea poi depen eee caiioath sdkate,Deceenesis | xpimparee a i estan al servei d° 3 servei directe 0 i aparegui el “no-1 ‘TEA primari versus TEA secundari. O des de la psicoanalisi, autisme . 3 een ee propiament dit versus autisme psicogen - Saselesa ee Avui dia podem entendre el Trastorn de I’Espectre Autista (TEA) com un . eames trastomn neuropsicobioldgic. No obstant aix6, 'inerement del seu diagndstic erases ea (una prevalenga d’1 de cada 68 persones als EUA segons Autism Speaks, 2015 i i 1 de cada 150 persones segons Autismo Europa, 2013 [recollit per Mestres cure. i Busquets, 2015) fa pensar en el pes que té la influencia ambiental en aquest 3 trastorn, . 4 4, EL desmantell invers al procés sensorial (relacié través de condy sensaci6 invari ‘ Meltzer (1979) va establir una classificacié de Vautisme en: autisme pripiament dit, postautisme i psicosis autistiques precoces, que subcategoritza en tres subgrups: de desajustament del passat, de retard mental i de psicosi confusional.seyaunos vsyey wun E usoTUD J op TeNLAELIEALT,P oLoesuas Lesjey vy uaLmaI9 Y] anb sjexiosuasoine o sapedndaiarsa saionpuod ap s9AEz ve eannadal euLioy ap olovjaLiarut vAas e] UD (teuOIsUOLNPIUN OrOUjeL) [eLIOSUOS Jour) un e xio1OUpE,S UaU [> anb ua ‘JeLOstDS oIoeATAN,p spo0xd je siOAU ‘suayap ap auisIuvOdUE UN Sp “(GL6I) AAI HOS udKIEyOIUELUsOP | veano Uuouia} ua anb sauosiod sane saj quit 0 azeus B] quum speuoroowe suoIaejoLtoqUL sarouinid soj uaynoy!p anb sjeuorommnstos sauojgoad vjuasaid eunoU [2 nb eiaprsuoo so “eiaueur eysanbe cq] “nussesdap axpen un 29y wa 9qoq Ja an to “xomut,s anb nussaidep wsowwa une ¥ epesayye [eOFMNsUOD aseq BUN INP $9 ‘(L002) auorenboy suofas “wazoaysd 0 taEpundas sndy op WSBT “Z “(ou [2 mandy ‘ou anb 395 [ap 0 §,I-oU Jap ‘tur Jp, HIOUAIAYIp OU ap alDaIpUt O asap TaAIS 1e 1 sanbnesouisorpr soyanpuos og “gLoelauerasHOD kf ARITAA,p FOALS Te HES ani saidioaraysa o saatyeratt salanptog tiuasasg “Sanisaype SuoLOBOYLUepL,P quaumwaoroury JOP spABN B UOS WLoua,| quIL SUOIOLIEs SOAS SI] “orsny U] ap Sap 0 RIOURIS!XO-OW R| ap Sop O NIA [9 anb ous SHusedas Joss uM ios anye,{ daarad oN “eooxoud 11 anb speyrosuas saysodsar say sod xtomnsqns 12 0 aysalgo,, wiousr ‘euorsuaurpren sp wou! Jo “este Ua ysanbe B 19g “ojoraatfaniow op spooud jo ‘ap & s9 yeqyouosuas vl ap oroBsBoNUt vf FOU UoUAIEdNJOAUDSep fo BI|NOYP 1 pllaure|janteuisap ye wwoULO;y eHOd suorxoUUOD S=Aas sa} UD IeTIGap ESaNbY ‘S[eUo!DoU9 Tu SMNILToa SyniUyUOD astios s|ELOSUAS SOIOURAIA 0 suOIDEStIDS Lugs storoesuasoyne soysanby “suoronstos sasas $9] & wexUEBUD NA UoU [> yen | Uo , HOUT astas [EHAUE THIS, UN WO OUSHINE,| WUE BA (6L61) JOZIEW, {ejeuosuasomne,| | sonbygnseies swrpisue,p yusuopaid ja “enedwo o}09y0,p voUIBUE vy $9 “xOUYJSP JP 9qates an ¢ ASHE WEI, [2 TeHaWIOUE qu) Jop voNsHO}eIeS ENTE PUP) “oUISIANEBAU fe vONPUIONE eIat—IPAGO,L 3p emony anb ajqrurjapur wonpuos waas ey f TeHTEqesauodw waes ey “eed B] ua Hoyap [9 “(eEping o Buass#sty Epes eun) a159[go,| ap 91 anb vroupIoUsT | []e Wo wurMOparg “JouoIOMIsUOd asaq vsUANUL LLM Jad WaLsOIORIHD SO “ND juaureydesd eystine 1 ‘Isiteuoatsd e] ap Sop o “EWEAd sndn ap awsHNE.T "TL -ajouta Jap sworsen que sapeuorseias o sjeroosoiqooisd eynagip ap snes v ‘uefooisd swsnne o wepunsas sndn ap owsnny “Z “up quoweidgid susie 0 ueuud sndy op ausiny “1 :uo vysymy annsodsg.J ap Woyseay,[@ wanbyIsseIo ‘sane anue (1097) suoRNboy 1 (661) WOsqoH] WO sone “uEUTTEMIOW eau9U paeyex 2p anb ‘saa0oa1d auisnne ua ot ysonbe wa yejuor sansoyy 204 31 S107 ‘syoadg we. ‘SmnsgUdesp nas | un woo (Wal) ouisyne ‘sire apap pod 3 oda rt onl eon “ooumndsr op mapien pm 2p geo ae seg 5 ap 9p es ub su peop sy apm. 2918 90 HEIR > 4 “AWSLLOV.IN Be aang ROOT RTOS wy Bp Nap VAIL qu svGN op TODMTTBEA, TATXXX TA90 Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol XXXIV/I Son nens que presenten una falla en les neurones de connexié 0 neurones irall (Muratori, 2009; Arias, Fieschi ef col., 2015), que els dificulta la identificacié amb Valtte, Pempatia, Ia conscienciacié de les accions i emocions i a intersubjectivitat primaria. El que la interrelacié els produeix és tuna sensacié de buit de la qual s’intenten defensar autosensorialment perque no disposen d’altres mecanismes de contenci6. Aixi, el bebe percep la mare 0 Pobjecte per la sensacié que li produeix, perd sense el reconeixement de les qualitats de la mare o de Fobjecte; és a dir, percep la mare o lobjecte en una dimensi6 especular, sensorial, superficial i plana, i s"estableix una relacis bidimensional En les relacions amb aquests nens que no responen a mirades, a afectes, ni denoten sentiments, ficilment podem imaginar com l'ambient familiar es pot ressentir i provocar sentiments depressius i de desif-lusié, de manera que la relacié del bebé amb la mare o amb el cuidador en resulta afectada i el desenvolupament mental aturat Tot seguit, presento unes dades de l’anamnesi de ’Alex per tal de poder deierminar des de la psicoanalisi quin tipus d’autisme s’entreveu, L’dlex va néixer a les 36 setmanes fruit d'un embards de bessons heterozigots, d’una parella d'uns 38 anys que ja tenia una filla de tres anys. L'evolucié del seu desenvolupament fins a l'any va ser similar al de la seva germana bessona. Tanmateix, al cap de 2 mesos va presentar problemes en Valimentacié que van persistir pricticament fins als 7 anys, Els trets més distintius pel que fa al ereixement en relacié a la seva germana bessona van sser el retard en l'adquisicié de la parla i el poe contacte visual que feia amb les persones, motiu pel qual els pares van consultar sobre el nen. Durant els primers mesos de vida dels bessons, la mare va patir una depressié postpart no diagnosticada, segurament per haver hagut de dedicar Ja seva atencid als fills, juntament amb les dificultats d'alletament de I'Alex i el planteig del retorn a la feina quan els nens tenien 4 mesos. Per tant, podem considerar el cas de I’Alex com el d’un autisme de tipus secundati o psicogen, on, malgrat presentar una constitucié débil, 'ambient relacional depressiu va ser de rellevancia en la interrupcié del seu desenvolupament. Breu revisié historiea dels processos mentals primaris L’estudi psicoanalitic de Pautisme sempre ha anat parallel als estudis del desenvolupament mental primari. Es per aixd que faré una brew revisié de Pestudi psicoanalitic dels processos mentals primaris (PMP). Freud (1923) va ser el primer que ens va parlar dels processos mentals primaris. Aquests processos s"inicien en el cos, quan a les sensacions viscudes Tractament den en el cos se’ls p Amb la funcié psicoanalista 0 fomentar el pen parlen. Isaacs (1 Ja funcié de i ¢impulsos orga Winnicott (1975 que el desenvob Bion (1967) ve catastrofic, i al (1989), es refers posicid esquizo; Venclavament se ‘S6n ansietats amr que cocxisteixe Viloca (1998) ¢ no-res a conseq contingut-conti La catastrofe nc de no existir bidimensionals superficie senst En els nens ar produeixen i, conductes mott de simbols, e Pobjecte condt simbolitzat i, 1 Oromi (a Coro també fer-se cé aquest procés paraules i per mitja de nivell Quan es donet verbals conter afectada ta fun desenvolupam imatge que co: crear un ideog sfestableix_m emocional i es Isaacs (1948)‘oo uayttaupiodxo,s soanttid sazaugtiodxe saj wioo ap ered (361) Sees] ‘sajnsed to feuosuos ansifiar jap olaeuLIOJstNE) BUN fAFe gAOPSO f eALOLOOUD prouguadyo,| sensor e epnie sjewour so8seun queduefuur x19]qe3s9,S sith 915e|a4 bj anb wiapisuoo sone ysanby “wolg] suoSas ‘euresBoepl wn 30919 jndod vg, s ou NIp v 59 “olooua,| quit wpItn oroesuds vy mHuWo anb oBpeLwt foun P qusuodsaas09 vjneied vua,p vloudtrodxs,| vy 1 ON “Wourednjoauasep [pp swoysen coxtonpoud so vrougnbasuos & wH0.) "woHjoquUtS grou BI EpLIDOFE zpanb (010z) Uauoyio'T 1 (Sodz) YpseqUIO'] suOHas ‘sasoprUayLOD s[eqIan ‘SoBWUU quIY So!sUBAIA SazOULTd Sap TeIOaUUOD Jed syEROYEP UouOP so TEND -orouguiadxa,p s|[2Art op efit sod syeqioa ou s{eroussqysuenenu0d | sjeroussaysuen saisodsay Jad ¢ sojaered ad steouA weys0 wisr[euvodisd 9 1 WoIDed |= “oLoua{LOD ap syoard ysonbe {ug “Sof-muayuod 1 “oroou9,{ ap 1 S09 Kdoxd Jap syeiaisuv,p OaureD as-19y oquEA vsodns joquys e deo o1onjoaa,| anb eurdo (gq9z “70 42 SoUNUOIOD B) TION “ siso0isd $9] op o1s}ioqoemo Taxouoo qwauresuad Je ‘ue Jad ‘y TeZITOqUIES Shoalqo,| | joquiis jo anu oloeIous:9}Ip op swOIsEs} v UaXtaNptOD 2190!G0,, of Je anu oloviouosagip v ap swuoIseN sja,, WOD PoIldXo ‘sfoquAls 2p {lowua04 v| a3gos IJeqan Nas [2 ud “(Lg6I) [29S ‘SexoUUOOU your Ss}oNpLOD Qui uossoudxa,s onb 0 wonzn! ow anb suow ups “jue sod ‘1 woxtonpoud $0 OU fsoeTaNtT,P | q1odafo1d ap souustuEIeU sje “VAL que Suu Slo Uy -enosuas atoyedns ny w ‘que sod “euLoype,s 1 ‘oneur e] op yTeUOSIed EI op sjeuo}suOLUIpTa sooadse qui suoroejar saun yndun euney opeu 1 ‘["] ansxe ou 9p yedououm ease /jas Jo *xIoyeuT wn, p ywauNUDS [9 sTJosse jauLLad Ou aYoRSETED eT “ajoafqns [ap orDeatplus op wypey ev 20U] wuIBUOP onb yay uaUITLIOD-ANFUAUOS (1oefos ef ap nnworpiuis juauTD;qode,| Ua vprT|ey BUN, p PLoUANbastOd v soI-ou B ymnpar sepanb op Jod , woo woygnsereo wyeIsuD,| X1OUIFEP (S661) POA -soatssaudap so] 1 saplouemedazinbsa symaisue $9] que waxtays1 U9 (OE6L) WOT WNH!as “(gh61) SoeMST “uoLEA {uo 9quuey Host, | SoveS| WO SIOMNY “UoU ja Ua uaLUstiad jo TeWAUO} ep [2 10d founy visonbe seious}od op ey vInodzmoorsd o vstppuEooisd Pp “dpadae BAds B| qu axeUT v] anb yeas t uoIg ap Be ovouns vy qu J ndunuos un | wWoUyuES Un ATE) rad *Y yeOTywETIs UN AeUOp yod $],98 $09 Jo UD sapnosta suorons smiusut sossoac 9p gystaar naiq, [PP sipniso sje nas jap gtodn. orga “GRP sad op auisin pxeyy,) ap wou aooipap 9p ino bun aged va: wou qiu vraf onb yo tips nuossaq bu Sau Siau) Sq nia souajqatd 4 aos np ap po at ‘stu sau ap 0, suosseg ap st -nae sppod ap jet ac 1p | epajaaye +o anb prouet od so rey tu Ssoyoaye umn 9 ar0afqo. 9] 9p 1uoWiaxt o area vy daox anbiad ywauaye 9 xrampoid jo F swore say 1 eyNoMp sk satiomat 0 of 16 TapeUPOdISM grsuaIdwOD B| 9p Sop VALL que SEU ap IuUAEITEAL TWAIXXX TA *92. Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/L sensacions que es transformaran en imatges plistiques (gust, vista, oida, tacte...) abans de vincular-se amb paraules. Bion anomena aquesta transformacié “funcionament alfa”. Si la funcié alfa esta pertorbada (Grimalt, 2005), les impressions sensorials de es quals el pacient s'adona i les emocions que experimenta no es transformen; serien com “sentiments sense sentidor”, i potser aqui es podrien situar les equivalencies sensorials dels nens autistes on l'emocié no és integrada i s'aglomeren sensacions que es donen en un temps i en tina situacio de contigiiitat, ‘Técnica: ;Com es tracta avui dia des de la psicoanilisi i la psicoterapia psicoanalitiea el nen amb TEA? Ferro (1998) defineix l'encontre terapeutic com una trobada profunda entre dues ments que shan de trobar per construir una historia, un relat a dues veus. Folch (2003) va parlar de la contencié, de la transformacié i de experiéncia emocional com elements basies en Mevolucié del procés terapeutic. El psicoanalista ha de procurar ajudar el pacient a transformar les seves experiéncies emocionals, perd {com es pot fer amb uns nens on Faltre no té cabuda? La intervencié amb els nens amb TEA depén d’una técnica psicoanalitica i psicoterapéutica especifica, que manté el rigor i la base del tractament psicoanalitic perd amb certes adaptacions del métode, perqué aquest metode és simbélic i nosaltres hem de tractar amb nens asimbélics. A continuacié, mostto un decileg inspirat en aportacions de Coromines (1991) que al meu entendre i segons la meva practica clinica s6n propies de Ja intervencié amb nens amb TEA, a diferéncia dels tractaments amb altres presentacions de la psicopatologia. 1. El setting El setting terapeutic per al nen amb TEA s’organitza com el de qualsevol altre nen, segons les necessitats del mateix nen, No obstant aixd, la diferéncia rau cen qué tot el despatx passa a ser utilitzat per ell com si fos la seva “caixa de joc” i entren a formar-ne part tots els elements de la sala: eadires, taules, rmiralls, armaris... Pot disposar d’una caixa de joc amb unes quantes joguines classiques (algun bebé, cotxes, peces de consiruccis, estris de cuineta, fulls, Itapis i tisores). Perd, gper qué poques joguines? Dones perqué les joguines fomenten la disgregacié i el desmaniellament daquests nens. En canvi, é important la introduecié d’una catifa o marfega, coixins i un Mengol. Aquest material permet que el nen rebi informacié sensorial interna ii facilita la integracié de contrastos (towdur..) que alhora permeten el treball sobre les. ansietats Tractament de n« primitives. Aixi > joes de falda, jor acord amb Sut grau de diferene En el cas de l'A moments d’evol fatanet” al d’amé curses de cotxes En altim any d sentir la necess familia i peces consonancia am coixins, si que n on sol jugar, tot 2. Lraplicacié Cree que aquest amb els nens a ‘erapéutica, tal experigncies ser Ta conscieneiact comunicacis, de ‘Lesquema cons Nivell 1. Ve evident i bs ccomprensio Ji demanene tot. Com q permetem ¢ Pamenaga ¢ Nivell 2. precisamen Nivell 3. EL el reconeix« consciencia Nivell 4, § les situacio‘SIAURD 59 [ SPAOU SUOIoEMES Say sedionue 1 sajunoxd yueSuefirus puodas [o sjnUUNs9 ErEIMOIUL,S “p TOA g1851989,| 1 ofseIouaFOsUOD | wwdnjoauasap t uapnfe syezrequaA sjuaumMUDS s]q IOJOp ap o Sinqax ap “oroouysnes ap yuaKuea}seq Bras jen Ja “uOMUNUDS [op mattIOXIaUODAL |o ¥ [eiosuos vrougLiodxe,| sez9uu09 se ]uaTUT,p ey wIsIpeATeODISM [3 “E TOAIN, “oloestias ey wsnvo 1 anb offe yuenjon wiso uenb wuouIes!oaud “anuos 9p vimey 0 Iues,, anb ofoesuas v UU Je XOIATNS S3 °Z |FOAIN, ‘A $9 OW LoNJQNSeIND ymarSuE,| ap eEUOLLE,| enb ey us ‘einaderay jo quie gropjas eun jUNIquise ea so anb urayauuzad “.O}oPIOUOIOFIP Uj,, WaULAIaUp Hus anb wanboxod ow anb wo 701 oy-quezyjeqion 1 oy-yuNBas ULoUE yuowo]duns ‘sax tov ond woueLOP 1 ON ‘soqnezed say Jed inguntoo jus as wou |g “aByendua [op oisuosduuos ap |jaatu nos Jo mais anb xieq your sad 1 yquas anb yeueq F yuaptAa yout Jod ‘9 ¥ Ry |] 98 onb o “1uQy Pisa WOU fa anh oTTe AMZ NTEQIOA “| [OAIN, swornadeio) o19u9Asa)U,p SI[aAlU f ap wISUOD BUTANbsaT _quaurestiad [ap 1 aBenduay J9p “g}oeorumutos 1] ap quatWednjoaLasep Jo aniny [o tO BIETIGISSOd anb eS09 “grDBIaUDIOSOD v o}defausaU ¥] ap sopIBi0s suoIDOW Sa] Gut OU [Op s[eUOstIs Sa!aLaLadKD $9] ap OfowiBoqut EY wILOR Se,, “(ZLOZ) BIO[LA MP wos 1 [er ‘oRNedesoy 1px vB] ua vulonbso asonbe,p g1oeayde,, quIY “VAL que suou so que enjoe o1ouaasorur By ap aseq | $9 Saurtnor0 ap oroeuiode esonbe anb 0245) (1661) soutu0.03 ap s1BqSepadoatsd vusonbsa,1 ap gravondey *z “sUIaA1X9 S}ap un UE SpMIOU MBIs anb 1 40) se! Jos uO. ‘eBqqayur vun “eyre9 v] “wads vigugIsist Jod + JoSuayy Jo ouTUEUE Nb 1s ‘SUIXI09 sip yeiyar 2y ee 9q 1g “juauE}9eN ap of ap exeo vordh P| quie BIOMPUOSLIOD ua spt ‘oof ap exe wAds z v WPef ap O!DoNASUOD 9p soood 1 vILIEE U| ap sammy avFope 1 jeLO}eU! Jo Uo SiaUED sIMPONUL,P yESsIDau By BAUS Blea ‘o1onfors Cuog vAdS KI B SOIORIB | XOTY,| ap uoUIE|OEN ap Aue WHN|N,| UE s-s0x109 ap sasino 439] b nyar un os-19y 0 auursmuNdso 49d joSuay Jo Vos 9S-meSeUR,P |e ,JOURIE uie-Lu,,.P UPIRy 2P do! jap sop juessed “}uaMIEIOENI J9 U9 OIOMIOA,p sjUDOUL ‘Shuoiayip jo Ud vroUpAayfar op 49s ueA squstaja sysonbe ‘Xaqy,| ap $29 fo Ue “fias Jap otonyora,p 1 g1oeIouDKARIP ap ness [2 suoBas usu jap siperso syuazaytp sje uduodsas “(H99z) BMBAIQNS que pLose,P “sjenb sjo “““olonaasiad ap soo! ‘iaxtaiedesap ¢ soxtgrede,p soo! “ep|yy ap Sool ‘woo soof ap sndu swtasaytp ap oroonponut vy xiszoaRge xIoyeW pry “saan srejeisue_ say a. 9p gfaeaonat vy euayean asanby, By quod 59 ] uayuoUIO} so ‘sity “eroumno 2) ‘soumndof saywenl “soins ‘sampes 9p exiea,, wads t ‘nes IOUgIOBED ‘ure Joaasyenb > sone que sjuoe ap saidoad ups « souuroi03) op sporgut asanbe @ quOUTEOR Jap: ¥ ponjeueootsd 1 91 ou anye,| uo s Sonas SO] “sUIC Ta “onnadeaay s: vjouauisdx,| ap “sna sanp 8 yojar anus epuryord widesoyoaysd ey 1 grooms wun ua ts 89 ow g1001N9,| ‘uoupod so mnbr x so. ow ejuaurtia¢ 9p spo4ost9s suo} visonbe euawou “opto “sia sn 36 WonyTwMBODINT orsuandtuoa Wap Sep VAL qu Saou ap WOTIEDEAL, UAIXXX 194 8H,94 Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/ Resumeixo I’Esquema psicoterapéutic en el quadre segiient: QUADRE BASAT EN L'ESQUEMA PSICOPEDAGOGIC DE COROMINES a maar> zmz~>zouama SIMBOUITZACIO| Coromines (1991) ens diu que amb aquesta manera d’intervenir el que fem és convertir les sensacions, en aproximar-les a la consciéncia, en elements susceptibles de ser pensats i recordats. Passem d’elements beta a elements alfa (Bion, 1967). 3. El psicoanalista ha d’adoptar un paper actiu en la recerea d’un apropament en el qual pot sintonitzar amb el nen Em refereixo a la recerca de sintonia infraverbal amb el pacient, en els ambits visual, auditin o tactil; i dramatitzant amb gestos i sons el material del nen, Es treballa sobre les manifestacions del nen, o se li déna un sentit i se ajuda a construir una historia. Caldra detectar quins s6n els sentiments, les imatges, les sensacions que es troben en joc, perd que sén invisibles. En aquest tipus d’intervencid, el psicoanalista ha d’adoptar un paper rellevant pel que fa a respondre a I'emocié viscuda pel nen, emocionant-se ell i ‘Tractament de nv dramatitzant-la Aquesta sobreac amvibar a identif autista necessita funcid de reveric Stha de trobar c: Ja fregiiéncia ade que Tes nostres inevitablement nostra entonacid 4. La distancia Alvarez (2001) « “sense casa”, s' construint “Ia ca en un ambit pur Pexperiencia és } estat emocional elements que el vviscut de maner: postura, la mirad persona segons 1 Ho exemplificar: Un any després « venir a consultar ‘més intensiu, per esta compromes intolerdneia a la perd la terapeut canvi d'enfocan seguiment dels p cops per setmans Ja familia Ara Vdlex té 4 « ‘manca de lengue Ja produceié del anys i mig o tres isense emocid i pica de les ma verbalitzant el g mans. Fa un tis dels «sooad impos taf wos ‘poryDuo;mUNf vAas v1 asuas sorDeIqO sap sm uh Dp ssupue sa] >ju2d JO% $2 wonb ‘olooMyS nysanbp ua up uaJOs If anb [> junzHPqUAK “a8 ppadf Dy ‘Djuajva pnp.) vposSo,1 oN, "mp wa suow say ap vod >] ap jupsyp saqva po vip up) “adwoaxe 4ad ‘o1yp}020 Jas tad 1 o190Ua asuas 1 ping wnpouo} vy Jad wzqsatonans sa aBponBuay) nas 1 “sun 343 0 Bua 1 shun 7 P mawodsaui09 jontu wn wa DgaUi sa anb ‘asyonSuaq] nas jap gsonposd Dy Iuowajqniapisuo ioatusno DY “olooindes op stoqnayfip 1 aBswnSuayy ap vownut siad sosaui ¢ 1 stun Z vmuay uonb vynsuoa vj D amas a) sup p 1 x3)p,) Day ypu op aniaju09 tated swuauion. ap wopups isanby “xajy,) quun vudwras tad sdoo sop ap pidpsajoaisd pun o1ajut uonb auquoras ap sou ja sound sjap iwauynSas Tap Pauipo vf 8 A¥IGO [ep PBojoaIsd v} :21mM~do.9 1waUND0Fua,p jsuno lun gu G¥TGD [P IMauD!o0A ja Av=KyoUrf v paodn,p pyse vinadoza} vj Qtod ‘suo}ssas s9j abijcun wopod sa ou g)¥TTD JP SCT “9}>vuIsHAf D] D DIOUEAIIOHU nyjow t soraiqns quo ‘apgrxayf stuou pisa sou tan of ap sap 1 sguasduos pjs9 sy oquits juatupsuad jo anb wanmuod uDy sj2 njo9se,] 0 anbiod ‘nysuate sp dunadesajooisd tuowpon.4 un vrone, p opubwap vf Gun aUi-AvypAStOD D Was D puio} DynUDf 0} aoynaLf mawnSas jap rouuopungn,j ap sgadsap Aun up) :xOTY.[ 4p wanes wodurn vy op wold vl ap oof Jo ua www greaKTIdwax9 OF “(uou [2p oloviouaiazIp op ness J2 1 eIoURI9|01 B sUOas EUOSIEd ‘wro9u93 &| ap 0 m Jap sn,1) feONHUEIS BUOY B] | NOA ap o} [9 “epestUH Y “eamSOd ‘vioue|sip 8] Wed sjeqida ou stuOWiD[® LOS “wHEQMOasiad wrOUMUE ap InastA 428 sey1A9 Jad aU ye Wouedoude, | wo o3dwi09 wo 91 eInadesa) J9 anb sHEALD|O sit oxiouayar wry “Idoad © too O[-Fax!euOD ap Suege YoU JeUOIDOUID 7989 ‘un seolguuuop! uaalsseaau suoU sisonbe gnbiod “ep-renys B rxaxd 59 erouptiodya,| amyosep 1 1tuauouy “erouguossaiomne,p | ngduosap mouremnd igure un uD insuaioqu emadesoqooisd Jo 0 wistfeuRodisd Ja anb ye “,eseo vp, 1UMNSUOD aeuy,p Je) Jad seo vl ap syuoUNEUO] sap, SOp ATUOATITUL,P UY,S | ESED asUEs,, © eimonnse asuas “yaLL quite sueu sisonbe quie anb nsp suo (190Z) Z=IEATY woyngdesay eoULISID UT “f Co00z ‘yonu|qouy ‘6007 HoyLEAdL) NAA 9p OFF oIDeUONL Enso. 8] quie | svpnosnu 01 [2 quiv :sjeuodioo s{jaait sjap vis sod quouo|qeatsout uonbruntuo9 so sjeqioa ou sperouarajsuanes|toD saysodsa1 saxysou sa{_onb Jepyygo asuag “oloez NEUE vIsonbe,p reUSUDTUE B] BP UpENbape woLANbOYS P| 1 eIDUISIp F[ ‘IMUNLIOD [ap Sap SHOU S]o que sez_IORIS ULOD seGoN ap BH, “ajuunsst nnd so] 1ueavpus sgut anb siodso,1 “org, ap 22.0421 ap oFauNy ‘Bun tiod ‘suorosafoud anos so] inSUBUOD | y]NdAs HB]E onb eUSsodoU wish au [Af “epeolosd grow o ofoesuas ElfaNbe quie es-IoyNuEpr e sequus indnd quatsed [2 gnbiod eupssozou sp ofsows,y ap g1ovnioeaiqos visanby “(010Z) ZarEATW 1 (7661) Ydesog ‘(¥Q61) USN suOBOS e[-EZNeUTEIp a vopjeuvoo|sd gisuaiduos of ap Sop VAL que SuSu op TwoUMDeA, £ y[o os-aueuore sueaaypou tod ‘soByew soy ‘sit epnfe,[ as rye “uot [op yoyo) ‘suquig sjo ud It un,p vaus994 squouraya w Bac squowiojo ua “e 59 way anb J9 quie juaue}oeN Jap YeENUAUO ‘Bun JUS op TeIIss9oau BARS ET TBAIOSQO Wapod ‘oIss9s ap Lo1UE ySanbe ug “srapwip [2 vraf anb suotsonusu0d say maf pagnas nap anb 2 ‘snow ap sauqo sun puvjiod wo puiap anb prounue, w ‘puiod anh unwiapidg ap suofiu sya auisunduasua tad soyoqns say nau sa 1 ‘9 w2 ponngny sp woD ‘iaL4oD Bast] ‘mjasou nun ‘xypdsep [0 Data sad viouerovdiuy D142 DusoW XB]Y,) Ay “sosour 8 1 sue p qwowow ysenbe ue 91 xa}y/1 “enbseg ap saouedeA sal ap suEgE ‘olssos eumnyn,| Sq “TuoMTEIOEN ap uv dyut ap duo |e OISSOs wun ese gUEILOSALg ‘saupona ap amtu10} ua Dgny, 1» Lundwoo un sidoyy un qui sipadsi 9 «ogyao suif saayssatsio soionpuod vziyouiaira v uaajiod jo anb oranadsasap 11mg ap seimeatA qui ajovmos ua vavsod $9 1 pavzyunBuosap $9 ‘ap v 59 ‘DanyjosuDUisep 89 XBIY,1 ‘giopaisnsf v} D vioup.ajoNy DySanbo,p ywosfua ‘1 proDusmaf Bj D viouviajojut sad Djodse,) D1 vsv2 v SpoYip SuoIoDRNS sDuapooUDsep ba jonb yy woping op 1 sonbyousoro9 syoraisun,p piougia ups8 pun ad 40=I}49190409 DA $2 SODUIOA SA] HuBANp XA]Y,,] 2p g1soandas nroULd DT : “owustauiru 1129 Wn quip suoiv0v sanas sop avenyoquan 1 smyade ‘nuojuos v aD.gi2 a $9 grouonian pow Dy ‘sduiay jjonbo ug ~woyfudls joxasjonb ap vrafsap 80 fa Diauow Dysonbo, p 1 ‘pAnjootuse spa Av|ppye4 ANB spuu “yoIyva4 wa ‘anb swadpoue ‘siinf anyporea DH}os quip “woLMuNUCD doo asuas oad SaxI0D POL laf oD ‘sppriosuas jwatUbuy)tJofow s9of ap snuamu uaixjaandy uo suoIssas ap iunwopadd jad awzjaazovan9 va So x2)¥,] ap luouDIaDA jap dav Spe cauunad [5p -sduray ap your juemnp [aAru IsaNbe wa eHTeGaN HessadoHE Jas WA XATY,[ 9p WoUIEATeN [> wy “epeuoisty wuLIO} op HoWRONORId MBps onb yexayour swrosjanb waurejnfaos sap yod $0 sjenb slo que 1 yeas uojausuEN and swueLeaur soypolgo ® woD synuas wares “(Z10Z) LOOHLA 1 (T661) SeTIUIOIO stioBas ‘o]aeatuntoD e] yue|nuINSa { ‘KueNsO $9 1] oF anb NByE wos mbsia suo onb [51 4od “uot jap SHHOUITADUE Sa 1 SO%SAH Sja yuEHLUT “eiMyeUTOX BSSeUE oloviouadapIp vuN,p TIOUAATA Bf wax BSUS OLORILAIDSUOD vI ajqussod wy So “squayjd sojaewuooouottu op wus 40d “kolur uo oR ap “rxre gnbuod ‘wangumtT foeyunr ep199 eum quTe suoIoe Sanas sal wzit[eaNOA | xIoyodar eystfeUEODISC |=] quojoed pe yeroInas jotusuesy gxre gnbsod snpnodaa soof sja 1 sayonpuos say aeydasoy “9 “eperouaiaytp vuoy ap orocindas vj oma soHAd F smoOUUODSAP sod “AULD ISoNbe njuas ou sod x: edso,p 1aues jc [p qwemp seanp un woo pg “ya.” aad spi died ugs viodsa, Ds 0 ap sau ‘ppanh so 1 xjva govt, .'S ug ‘s2uog wos ‘ouadsa,p vpps : isu, j avd yp Jog ‘tolanbojg + quip .w8nf ap s FP yoru ap oy ou anb ef “e ‘19 swsod rane ‘i ‘Sane slop © 9p o sonbsuy op spun 9p resodsip staues younod 1 ‘mioqt ap syuauou s| two9 waman J 2eyotur od sa ‘re quauunanogid $3 Bap g1oeIOUAID dog “xayp,y v4 of anb 5 sjuajuy 89 ‘Diopid vy ap py 100409 Byssa: ssuoy2oura $9] 4 ap Piounw bun ‘20f un, p oraon: 20f jv’ sowund + ie won TeUROD|SC Q|SuaIdUIOS &] ap Sop WALL qUIE SuaU op juOUIASE, TAIXXX 1998 Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/AL Tractament de n Penso que he de fer un aclariment: en les sessions, tant I’Alex com jo ens descalcem i ens posem uns mitjons antilliscants. Aixd es deu a dos motius: una banda que es tregui les sabates protegeix el psicoanalista o cl psicoterapeuta de possibles puntades de peu per part del nen; de I’altra, ajuda a diferenciar l’espai de tractament i a contenir el dins-fora de la sessi6. Mentre ens posem els mitjons antilliscants, em recorda que no hem de parlar fort (és a dir, normal) fent el gest del silenci; no obstant, avui no ho ha ‘controlat fins ara; amb tot, far un mes que des del moment que entrem al despate hem de romandre’ en silenci fins que ens posem els mitjons anilliscants. Quan tenim els mitjons posats, podem tornar a parlar normal. EI control de la parla que exerceix I’Alex sembla que sigui aqui un intent organitzar-se o d’estructurar en ell els espais de forma diferenciada. Meexplica que dema té colle i que avui comenga les vacances de Pasqua aqui. Agafa uns fulls i colors i pinta una ratlla que ocupa dos fulls que ha posat un al costat de Ualtre sense separacié (a mi en fa pensar que és la seva forma de donar continuitat a la separacié imminent). Quan m’interesso pel que ha dibuixat, ell diu que “és una cursa de girs de color blau", Li assenyalo que és una cursa que té un principi i un final. Ell segueix dibuixant una altra cursa que és “Ia cursa d'un senyor dmb molts preus" i que sembla que va pperdent preus per la cursa fins que arriba al final i llavors hi ha un prew (un ‘preu final). En fa una altra d'un cotxe que fa “brum-brum” mentre ressegueix el circuit amb el color rosa. Ara li sembia que totes aquestes curses sn un quadre, i afegeix uns punts buits (que em recorden forats) a cada angle del Fill. Diu que s6n “claus” per penjar el quadre. ‘Ara agafa el color negre i afegeix un altre recorregut amb molts revolts, peré acaba enganxant el final amb un tros del recorregut i diu que "s’han ‘qjuntat!”. Jo miro d’explicar-li que aquestes vacances de Pasqua ell sap que tenen un pprincipi i un final (hem anat parlant-ne aquestes tiltimes setmanes). Ell anira ‘amb els avis al poble X, i després tornard a casa seva, a l'escola i aqui, al tractament. Llavors agafa: un munt de colors alhora i amb tots ells pinta unes ratlles discontinues (que a mi em fan pensar en la pluja). Li dic que potser sesta ‘mullant el circuit amb aquesta pluja, que potser esti tris. Diu que és hora de recollir! (falten 25 minuts) i comenga a recollir. Cree que el contacte amb la separacié de les vacances i el meu prematur intent de relacionar-li-ho amb l'emocid, ha estat massa per a ell. Quan gairebé ho té tot recollit, li dic que encara ens falta una bona estona ‘fins que sigui hora de marxar. Llavors, decidetx fer-se wn llitet i tapar-se ‘amb la “manta”. Peré és un llitet que va caient, perqué esta danunt dels coixins en un equilibri preeari. Llavors diu que ara és un tobogan per lliscar oc a por, i afe ell també es va plorar. Es veu aqui © dominen en ag tobogan, que n¢ ‘una dramatitzac a oferir-li conte desaparicié per Li dic que té 1 ceauen... Quan s no ha passat re color negre és diu que si. Mer davant meu per “qui és? Uhtes! Fent el fantasir simbélica, on h malgrat que sig perqué ell no p reculli i contin ‘maternal de Bi En aquest mon Ja separacié i é Ara diu que far assembla pero forma de punt. ‘cami-recorrege retrobar-nos ¢1 Fa i refit el cin de “refredar” d'un viatge de fens separem 1 Sento que s’en desapareixeré, podrti recorda Aquest é8 un TEA necessite separacié no : Pobjecte. El ¢aonb wioupata ep sessordxo,p vy ‘areur e] wy wio9 ‘msteUBoo'sd y—{°2190LG0,1 ap glauedesap e] too 1 jing [> uD anes WoD epNostAa mndis OM orsesEdas 1 onb vioueu ap wrouasqe,| 12}exIU09 ap LL s],98 onb uoyIssad9N WALL, stot s[q “suau quie sorSSpIO StuaUTEIDEN So ua TeIOuaLARP rund un sp rsanby “doo nas j2 u9 jagueoyy by ap as-top10994 papod aqiuny 12 1 ‘Dhiogd yy v saounaoa ap mnBigsa uonb 119 Uo 2ansuad ‘guaxtaavdosap (ou of Sop sisanbo anb y-topuosas ap ounu t ‘oyundso, s xja}starua, 8 onb ouag J opadf nou vf wo {OF 19 wapayfas suo Is J ~Sarp stn woundes su> anb asnios vf 4 anb sod vj ap sj-mojand ap augy “XB aad nas jap a8yp10 un,p un. pipupjsy, p rojubd viavy, tw soLIa;UD Dip ja dnb opsozac tt, topasf24,, ap Jf 2 qui oy-ioynotas ap oxsta of “wld 1 ow xyaBaf0 1y F ya fa Vfa4 | Dap (o1ssas 0] 89 anb) poaponb-yund jsanbw ua sou-avqouas 1 wasmusoy ous jo anb anBos visa ja anb 1 soouns0s ap jnBass07a0-pu03 un 9 anb ry-ap ap oan of waponh wa ousofsuvs sgadsap anb jund ap ousof tia sano ap jouyf wn 1 idiotted un 91 ‘tumysqo OU ‘suo!apuind 99 oxad viquassD 14,8 vf anb xingip [x ‘ouavssid vy 0 tadod jap tmauia xioymu jo panf and rap vay “soauieowa So] JULALP vioUQSqE,p I ofoLsEdaS BL ap 40d wads 8 x9ry.[ © Hrersdionuy amyeuraid esseur oyas jauOU! aNbe we “oy-smumnsse infin [Ja ‘weaepua souu ‘onb suyj uorg ap europe auionas ap giotmy tu Way StOIIOUIa Saf 1 SAIOUEAIA say MBUNTOD T IMIaX 1 anb eissooN “oLoeieudionut B] 9p OlowzisfequoA B| sIuMNSse 10d OU [Jo anbuod sod by fu ua ejoaford ‘up e sy "eesard your euoy vun,p InBIs onb yeaBpouE “oroeredas e] ap sod vy semSeti,p 0 xe;LUOS ap renTEaESSOd EY IY WO “eaxTOquIS aiyecar vu Brag “voMnoasiad oByeun vy ezIHOqUNS xapy.f ‘wUISEIUES [> TO PRI. “2 59 amb soxp sos sor oro 9p oy 9p nny stosoy +, 5p mb, Jinunoud 1 anh xrarsisu, uy -muvdsa naw [2 r2yyoubsp of nbiad natu jusarp pqunjd sa 1, ppnow, vj que idpy sa anbiad opnto, y iupisaquapy ‘38 anb nip wa t sowsmyiinf sjap tod 9) 110 18 onundaad 1p of “sotusounf ap 89 a1Bau «009 2 anb vaydxo,w J “owsnjunf ap sossayfstp joa so anb nap (,,Sa possod ny ou inbp,,) , pyuayuod 4va,, vsas DY wwsod DY P DLUpDD mBod Ny, 8 UNE “anno 1 uannd’ surxto9 sysanbp anbuad ‘pofua soysa,p 91 vt vio) 93 anb o1p 17 “oroepar ef ap phir sad orouedesap ap 1 epnijeo ap sanbyonserea siejaysue sanas Say v sad glouaywod F-aAyO seq BA So ofoUaAIONL BAdtL #7] “oloeandas By op LayoQuIS glowzHEUEIp tun ‘woo eupuajua wiopod so} “ouistjoquits axsou Jap sop ‘sastjesou anb “wedoqor [PP 1 MIL [9p sopnsyea saysonbe iueduefiqte qwawour ysonbe wo usuILOP Pe onb sanbyonseweo siejorsue soy uznpeuoixo xopy.| woo mbe noa ss uosojd psod 89 1 “p1opusnuf Dj tuDanp juDsuadwoosop 1 juoumusap Da $9 aqui} [12 anb pioigy ‘hupnmusop D4 1 28 o40d “Suapuyto xi09 un xI@Bafo 1 ‘90d v ood twos) Lad uo. jap sump assapdon 1 124i); buoys puog Dt juojusmgeuad : uypoo. 82,8 sasjod 2: SoypyD4. Saunt Dy. 1» ‘nbo 1 D008 pao pq “(Sour tun uauay onb upy,s,, anb mip ‘syoaae sow « 1p 215uv vpro im ups sasina « sdaniassau aur un) nud un oy Da anb vjquas apo Dun juoxy anb opotuasso } ny anb jad oss ap miwsof vads r tn sosod vy ant ‘nbp onbsog ap “eperou, quoquy un ynbe ouoU doped suofnw spp we pp agua anb , Dy oy ou man yan ap way ¢ “oIss0s By pate ene, 2p 2 0 esteuo :Smhow! Sop en ‘suo of woo xey- 6 ‘wonTeaBODISd gystaNdT0d ef ap Sap VELL quit SUSU ap TuAMIEIOAL, TAIXXX TE100 Revista Catalana de Psicoanilisi, Vol. XXXIV/ pensari en ell en Pabséncia i que el tindra al cap d’una manera conereta, Aquesta concretitzacié és necessaria perqué sén nens concrets. Tot just es posa el seu case protector (una paperera metat-litzada) i va picant- Ahi, fent soroll, que avui va mig tapant les meves paraules... se'l treu i el tapa amb la manta i diu: “sén vacances”. Joli dic que ell, ara, se sent més tranquil, perqué té un cami de vacances i un circuit per anar i tornar i arribar aqui (el poble X, la casa i el tractament), se sent més confiat per no necessitar tant el seu casc. Va cap al dibuix de la pissarra i tapa la pluja pintant-hi a sobre. Torna a fer i refer el circuit, fent punts que no sén pluja, sind de “ferro Li comento que ell abans, i encara de vegades, necessita posar-se dur com el {ferro davant de separacions i de coses noves, peré ara ho ha pogut pintar isi ‘ho ha pintat és perqué no necessita estar tan dur. Ara té un cami d’anada i tornada, Es Vhora de recollir i inusualment intercanviem els papers a Vhora de recollir el material; ell avui recull colors i dibuixos i jo he d'esborrar la pissarra i desar els coixins, que fins ara era una tasca en exclusivitat seva. Crec que en aquest moment de la sessid, es posa en relleu la importincia de la vivéncia d’intercanvi, del compartir, confiar, i ta interrelacié des d'una intersubjectivitat primaria i secundiria. Ex trew ell sol els mitjons i separa ell els dos parells (el parell de mitjons que portava posats i els antilliscants) 1 em diu que vol que fem el joc de les “sabates-avions”, i que li enganxi ben fort els veleros, un de curt i un de larg, per tancar els avions i tot el que ha viscut avui en fa sessié! I s‘acomiada dient “fins aviat”, Aqui la sabata fa una funcid dincorporacié de la sessi6. 7, El torn relacional Em refereixo a la interaccié que es va construint amb el pacient quan, fruit del treball del psicoanalista de fomentar el record i d’anticipar les diferents pautes relacionals repetitives de la parella fusionada, emergeix aquest tom relacional. Perd sobretot dependra del fet que el nen estigui en disposicié Wacceptar una mica la diferenciacio de ’altre. Cal que el torn relacional no sigui conscienciat de forma sobtada, perque és el precursor de la comunicacid i la intersubjectivitat, és a dir, de la conscienciaci6 que un acte nostre impacta en Paltre i el fa actuar. Potencia un funcionament més per identificacié projectiva i possibilita el desenvolupament de l’empatia (Viloca, 2012). 8, Lrevolucié de les ansietats catastrofiques a ansietats esquizoparanoides Hem de tenir en compte que Mevolucié de les ansietats catastrafiques amb ‘catistrofe o sense passa per anar-se transformant en ansietats esquizoparanoides ‘Tractament de n a mesura que ¢ comprén que @1 situacié nova d emocions i les + cera ignorat apar Les ansietats & oscillant en se ansietats catast afegeix oscil ‘A continuacié p el predomini de PAlex pot vi esquizoparanoit En aquesta viny segueix el tract: En aquesta se. Gretel...” i qua Hiagrada perqu nes pélvores n 16 terror que de diu que té caca Entene que, da de desapartixe necessita evacu Quan torna de omnipoténcia « cestructurar la tornada (va confronta amb acabar el tobo; Llavors intente incrementant-s ‘amb cura una « se'n vai que, ¢ Contratransfert Li interpreto « desapareixer, « despatx no des que desapareis em deiva a mi.f | i i ; i i E i f | | "hu D pxiap wie 110 anb 1 pspuis ou vf 19 anb ayqoriodnsus uns 59 raf ap anb 1 xraundosap anb 38 anb pumas na grovarsnaf 0] ap hau, 1 quo oud jxaundosap ou xiwdsap 12 anb ‘ou anb mp ‘yoja09 vp 1 jasunfy wa,p 2109 Jn wod ‘axieandosop unf anb sanbispu sasosjod say wo sdwuay' fo juas [jo anb oyaudlsomwy 17 “vioy Srey Jo of anb yuas {fa onb swstiad wf two wow] eIouoLaysuENTENUOD ‘vsvo v vinaf 93 anbiad papuia ou snofip [2 'sput D ‘onb 1 va was ow anb xaysisuy “piavadnd oj 0 nad ap sopoyund snsnjp 1 baipa mun van quuD 40.4 ap Duusof wo somneAsseus0,1 xtaivdo 1 o1apayshaf Daas Dy as-uomuawassut 24 parxapw ou t DUD ja :DIDUpIOd;UMUO BAAS P] LOsOduUN DHUDNU SLODTT “sduioy 19 avjastuod tod ow 119 anb af [2 1 ‘woSogor Ja s0qoo0 sepod ou xionpoid 1 anb gtovarsnyf v] 1 sduior gisuauap 7] quem Dudes sa aoxsow ap Buoy, angi4sn 9 g1ad ‘(osoqId Y] ap 20F ja 0 24-1-DA) vpoUiot T nppun,p sustun9-suoSogos sun 91 anb nysylins un,p visgrsiy v) apanjonaysa tod wowpouts ‘wwnayssai3v,1 ap 0 40d v1 ap vsuafap v wo> visuarodquuo pias vf xraunde uo SauoIsty Siuaiafip juDsuaaua vA ogoaDy [ap DULOL ONE oxtouedesep ap Jod ] op o8-294S0p 1 senawAa taESsaDou | oyonserno qyeIsuE,| xToeAUD,] “OISSS ap Toru ysanbe,p Joxraredesap op 4iod ¥] 18108 ey s2ouRdeA tod oroesedos wf ap HIOUDAIA P| JUeABD ‘anb sua “vow 91 anb mip twa sioanyy “wag oy 18 vsvO DABS DY 1 DYsLUNS vAaS DB] MBaundosap anb 404s} 31 ‘auoa ja wanbyydxa anb joa oy taxjgavdosap unf onb sonbrSpu sasonyod soun Dy 1 anbiad “psv9 vxioppu D] 1 BsD2 ap juuvo j9 xYaundosap anbuad ypo.BD 1 ow anb avoydsa pyuaqu, wu anb wana aquod Jad ossaconu, ww wen 1, "JIS 1 psuny,, wor xvdsop jo Dawa vf c1od v1 xreando gissos visonbo ug TePN op sooundeA ap spudsap rsnf o1Ssas vy Sy IMAMIBIOEN Jo XIonBos ‘nb Brut 1 Aue un oqosted wy t ‘sosaur gr suv ¢ 91 xory, ‘eOKUIA wIsonbe ug -soptoursedozinbsa sseetsue.p gusmisayurut wap sop grsesedos m| aunya. tod x9py.1 Uwioo ‘suoias B] x 1 Suowow! jap sanby astm sieraysue Soy ap ratHOpard [2 ‘sanaa wapod wiouitid vj V "XSTY.1 ap Sa12Xula sonp gueqtosaad gloenuRUOD y ‘sanissardap syeaisue qure soprouemdozmbsa syeraist,p 919"|-1980,] xIo#ape IW,s WeIAe oq 1 soprouesedozinbso syejaisue quie sonbyonsteo sqeraIstTE Uuaxioysixaog JowiLig “Soprouemdozmbsa ua sapeunoysie 195 Ua yep 950 uaxiondas 1 ‘Sepida 1 somuNuOD suOIoe)-[19S0 U9 UDUOIONIOAD STEIOISUE SO] “epronoasiad vanroy op wav xjarede yerOUsT B79 surge onb aypafqo,7 “xtanpoud 2320140 ysanbe anb suorpest9s so] + suo!soU9 sal “aioalqo,y woxtouooar vA sa ‘ywIUAIFP a90{q0,] WEAKp waoU ofoenys van,p vided voyonseyeo wrorsue,[ yuesodns ea s9 anb winsout v anb waiduto sq “olobiouergyip ties un quie oIDofqo,, amma rod wou ja anb emsaur Tor ‘woyi|jeuwooIsd gisuaiduio> ef 9p Sap VEL, qu SUD ap TuSUIPIDEAL, soprouesedozin quiz sanbyqns soprouvavdozy “(ZLOz “% olowoy tape a: + blandit ansour fovaruneo9 e out peuoropjan u grsisodsip ua 1 tui01 ysanbe x soqned siuarayyy [ep nnay “ue 4 9p ofstsodiootn T [918508 Dy ue 2p tun t pang ap 8a] 2p 90f [2 w 2anb suofius ap eun,p sap gir 2p Bioupodiay “vas sostaisny: Dy) D410 9sa,p & 2p vioy,) D 1 1 epown, p twos 181 cond nfoa BP Woo .anp asin af v pusoy ‘aug 1 Guowprova jo tun seouno04 ap don ja trans J, spurard v0.3 (ope “3 “mjarouos exaue TATIXE 1018102 Revista Catalana de Psicoaniilisi, Vol. XXXIV/1 ‘Tractament de n Miro de dir-ti que ell sap que no desapareixem com amb les pélvores a Cree que Mis de magiques, que ell anira a escola i que jo pensaré en ell i ell en mi en els Oromi (2016) és nosires caps, i que dijous fornarem a ser aqui. Se'n va enfadadissim dient que 4 Aixi, una_acti no tornara. Jo li dic que jo em recordaré que ha d'acabar el tobogan perqué incorporacié i I: dijous tingui temps. : amb les que sor . futur el desen’ L’endema m’assabento per la seva tutora de l’escola que la mare se n’ha anat 4 simbolitzacié. de viatge per negocis i que els nens diuen que no tenen manera de contactar amb ella mentre sigui fora. Mig any després recullo aquesta vinyeta. Es final de curs i ell fard canvi a primaria al setembre, En aquest moment, acaba de complir 6 anys. A la sessi6 d'avui miro d'ubicar-to en les vacances, tant tes de l'escola com les del tractament, a peticid seva. Fa dies que anem treballant la separacié de les vacances d’estiu a través d'un calendari que Ii he confeccionat. Ell escenifica el joc d’una cova per on hem de passar ell i jo. Li miro de relacionar el joc amb les vacances, que ell sap que tenen una entrada i una sortida, com la cova. Tot seguit, em diu que n’ha fet d'altres de vacances, i ‘em pregunta quan seran les de Nadal. Poc després, ens mirem de lluny a través de la cova, i em din que vew una cara de bruixa, Li ho relaciono amb la por que té que amb les vacances entremig, a la tornada, ell no em pugui reconéixer: Diem que al setembre ell serd un nen de Ir de priméria, cosa que l'espanta perque tindrd tanta feina que ni a casa no podré anar a dormir! Decideix lavors tancar la cova. amb una cinta de seguretat com fa la policia, pero li sembla insuficient i acaba ‘posant cinta adhesiva per tapar l'entrada. Aqui hem pogut veure Pevolucié de l’ansietat catastrofica enfront de la vivéncia de buit davant les separacions per vacances dels inicis del tractament, a fa viveneia actual en qué davant de la separaci6, el que viu és la terapeuta bruixa o Vobjecte dolent. Ara, mitjangant Vescissié de Vobjecte, T’Alex pot viure la separacié amb ansietats esquizoparanoides. 9. Procés de simbolitzacié Com he explicat anteriorment, els pacients amb TEA sén persones sense simbolisme. Tot i que viuen envoltats d'un mén simbotic, no el comprenen, i es queden a fora, sense aceés, perd I’entorn on es troben és simbdlic per als altres i d’aquesta manera es crea una paradoxa. El procés de simbolitzacié normal s’origina des d’una primera fase en la qual cel nen organitza presimbols, passa per l’organitzacié posterior d’un joc de ‘vegades amb qualitat d’equacié simbalica, per acabar finalment evolucionant cap a un joc simbolic. Klin i Jones (¢ simbolitzacié, ‘técnica terapeut hhuma accedeix de les supertic centres emocior cdrtex cerebral, psicounalisi, pat Ja ment com la 10. Bl psicoan: de comunicar- Axi, el nen poc iel terapeuta at {i mostrant-se e1 Panalista la ca Passant, sege bidimensional : projectiva- i introjectiva. A continuacié bans de Malt acabant el tract, hem variat Ia setmanal, Ara t Ala sala d'esp. Fescola, El bu. miércoles!” i ¢ despatx. Al despats di jo li demano « ‘avui ha acabat 22 de desembr. idesprés ‘esteInfo vy ‘oxi voydia, u auuayy “DIoueptsas DuoBas v} ‘x » pavysa, s Sgadsop 1 ‘9c [2 vanxiow anb ours (ox, p sat np viAMY, wou Da Suaf 1 aaquuasop ap ZZ 59 man) vasomduy D ZZ J2 vx ou anb noIjdva, yy “91109 Ja IwqDaD My MAD asnf anb ‘jsaounoos ysonb uos anb mp wa ‘txiaunjan oy, anb ounuap 11 of wong, jJoUyf viaLind Df p1as mnay,, sam2U19 wn wadvf man anb nip xiwdsop 1p sxyodsoy 1 ouod anb otng jap sxdoy) wn omyuotuasun muuofuon 9 4, 80,0019 “vat, ‘Duunjaxa 1 ‘59 IY ou Quad swuauDséndap S}0 S101 va VOSNG If "7]OIS2, | ap nysiow vj » vtaod anb nasa anb vof un .ntuasua joa wo viodsa,p vpDs mp ¥ juourejen Uo Bisa anb sosout f 1 sAuE ¢ BY HSUEH sue J 94 eNY “yeuEUMaS widgrajooisd oun e yessed uray F WMoumeoeN ap vrougnbay ef THEA way anb sosout san fy ‘gxre 2ad 1 ‘oronyoaa wuog Aas e] Jad itaureoeEN Jo wequaT worse ‘JuaKIEMOY “TepeN ap saduTdeA Jod oiouredas ewNIN,| op suRge ‘o1sses wun queSuefwur und ysonbe quensnp-f sezyjeuy rad | O.eMUNUOD Vy ‘eanoafonut gloeaynuap! ef ap sb, eunwopard uo- yeuorsuacmpenay 1 -eanoaford ofoearruapr ej ap sp.j eunmopard anb ua- reuoIsuoNNpEN vB feUOISTOUpIG, Teuoieouiow wiougtiodxo,| op “(6L61) JOZJN Suosos “yuLsseq “ty,S-aRoyNUAp! ¢ swwOUINUAS sje sesuad { Ae19I0) ap weyoedeD vy wistEHL,| ‘ap out k| uo aunoa rod wo!oed fo ‘SouOp Fxry “BIaUEUOSSAT UO as-IHENISOW | Tevoroow yeIsa,j quite eZ THOT “orOMA,| TUEZINeEIEA EAT EMadeOT | “eysipeurooisd [ap your e] ap xaypou [> U9 JULIqOosap as-reUle yapod tad [a “IXFY ‘wyONpUOD EAdS tI BOA HON yRHUOS Jo H-AEaHUNMLOD ap [ey 0d wou jap npnyoaa [aru JP uosaad squay ap ey EYSHEUEODISM [3 “OT ‘glowsdiaqut eysonbe ardwoo ua 91 ou auustaqu00 p anb anuaut ‘o}s0ur9 | ofstuBoo :sued sanp ap ofoesToquy wp woo your ey aezyqyensta ua fume wonbe [Ino ‘pnasy ap jes0d209 of jap jwnund “istjeuostsd ‘ anb uouUIy “jwautesuad Ja 1 oYoeIDUATOSTOD vy DOI] 9} UO ‘Yexqaz99 XALIOD [op syemoxonquo saare soy 1 (ora “vjepByue “wajeiodry) stouorsoura sau90 512 que suoforstes saisonbe.p g:xatuoD vp ‘serodio9 sarayzodns say op suoroesuss $9] 9p o1geB}Ur ¥] OP SpALN ¥ O1DRZIT[OQUS e] E XIopaooe YUAN qeatao [2 onb vanip ssoine s[q “souTEIOIO Jad viLLOSOp ronmaderar vor P| F ofstiardwoo vy ap wsapryeAa ke] voumyUoD ‘ety 29839,1 OIAEZiHFOquIS BI B BqlIM wod,, argos suorIENSaAUT Savas So] ua “(LO0Z) SoUOE ELIS g}owznoquns ¥] op | jusmeEsuad Jap “gioeaKMUIOD v] op yuouTEdnjouasep [> sNIMy un Wo erepLaRy OXIY “OISSES eI AP O}>LIaxIAIU ey MO UaXTaBIOS anb say quuTE uuatt Jap sjeHostias sarouatiadxa sa] ap g1aexToqur sovaysod eI 1 gfowsodsoout ¥] uayiqissod epenbope eonngdeioy oloejar wun f pmigoe eun “IxIy ‘VAL Sul sjap qund sanbe, p wauuwjoe j9 UD JeHEIN WEIS ap $9 (91 0Z) 1HHOIQ, vwssaudxo anb [9 ¥ sountioi0,) op s1@odepadoaysd vuxonbsa,y ap s,[ ab 9943) ueToronj0s9 3 ap oof un.p 10 qenb 8] uo asey “aye sod o1}oquut Fuouaidioa [2 asuas souosiad ‘20190,1 2p 91 ey s9 mix onb [a PP sfa1ur sjap Bap qwoyus 1 pqpop } quaroyfi qu vioo vy aD. Duraf yup pape 1 aaquayas yo S2Uv94 $9] qu un noa anB ny 1 sooumans ap s un | vpoayua ap ou ry of} ‘10}3224 grovandas 0p pun 109 Pjoose,] ap ‘sue 1B yaues wy [fo w}DIUO ap 19 yeu ey,t1 9s auc gnbuad uviioqoy nb swaqp wassyp, sy wa tu ua jo sasoyod 89} qu TOI wapreuBDisd grsuardasos wy Ap Sap WALL, quuE Suu Op YwoUTDeA, VAIXXX TH 8.104 Revista Catalana de Psicoandtisi, Vol. XXXIV/1 els seus apis de colors per tal de fer les indicacions per on ha d’anar el circuit | també fa algunes “dreceres”. Anem completani-lo amb els blocs de foam i al final queden dos camins fins arribar des de la catifa, que ell anomena ice”, fins a la meta, que és una cadira i que simbolitza, per les sessions anteriors, l'espai d'elaboracié de la separacié per vacances. En aquest le sessi6, "Alex fa ds de la seva capacitat simbdlica en la construceid d'aquest joc d’acabament i separacié de vacances. Miro de dircli que encara que fem vacances de les sessions, ell pot dir als seus pares o als avis de fer coses interessants durant aquest temps. Em diu tot content, que ha anat a U'estrena de la pelicula de Star Wars (m'havia anunciat que hi aniria). Li pregunto qué li ha semblat, i em diu que a ell, ala germana i al pare els ha agradat molt, i a la mamé-no tant. Li suggereixo que potser també podria anar al cinema per vacances. Perd em diu que a Anglaterra mai no ha anat al cine, no sap gaire angles, és la mare qui li explica les coses a Anglaterra. Liavors li suggereixo que també pot demanar d’anar a algun pare 0 a un Iloe interessant que coneguin el pare o els avis. Fem la cursa del circuit i ell ha de guanyar, s'esforca a fer-ho. Després em ‘comenta i em fa fixar que hi ha piscines (entre el recorregut i les dreceres), i una de més petita Ala sessié anterior també va fer circuits amb piscines, on n’hi havia una per a bebés j per a nens de la panxa, ili ho recordo. Se'n recorda i somriu... Avui decideix destruir una part del cireuit que havia construit a VICE dins del plec de ta catifa, que té forma de tinel, i que és idéntic al del dia anterior: De fet, m'ha demanat gue jo el fes identic al del dia anterior, malgrat que havia sorgit espontiniament per la posicié de la catifa. Miro de relacionar-li aquesta part del circuit a VICE amb el seu viatge a Anglaterra i amb el fred que hi fa. El decideix construir a Valire costat de TICE un poblat abandonat. Es una vila abandonada, de lantiguitat... va pensant... hi va haver una inundacié i van morir tots. Jo miro de relacionar-li-ho amb les vacances, on ni ell ni jo no ‘ens morirem; ell fara coses a Anglaterra i ell em diu que jo seré a Girona. Li die ‘que a la tornada, al gener, ell em podra explicar el que hagi feta les vacances. En aquest moment de la sessié aparcixen molt vivament ansietats de mort davant la separacié per vacances. Sembla que vi aquesta separacié, des de la por i la sensacié de fred “del moment de separar-se”, i alhora també apareix la por del fet que amb la separacié no ens veurem més o ens morirem. Es visualitzen aqui els dos nivelis en qué es mou ’Alex: @’una banda, pot fer un joc simbdlic del poblat abandonat i projectar la separacié (dimensié ‘ridimensional), perd de Valtra, necessita que jo li digui concretament i literament que no ens morirem si estem separats per vacances. Aquests moviments entre dos nivells vivencials, el literal i el simbilie, caracteritzen quests nens i perduren tota la seva vida. ‘Tractament den Poe després em couxes de cireui ‘marxem i torner, que el pont-tiine sessions que no, Decideix que to els seus dits, i ¢ ninel, que esti pergué parlava nos i sabia cose Penso que el pei el tractament, w intems dialogar Axi, PAlex este segons Meltzer. Per alira banda cenrere, quan de sorolls. Llavors hhaviem pogut pe Li miro de parl ell em fa saber quals jo m'afeg Apareix un po: ‘mental interior: Recull fent des “projecte” per caixa. Seré “vi En finalitzar, € no queda destr Diaquesta man hha una continu Comentaris fi Per concloure, que en finalit referencial en diferéncia dal continuitat mit que el psicoan, per fer front al“uprAa v] ap , sJeuusoU,, staueD spe WO¥y 205 40d 1n98 101809 [0 91 [9 {“UguKlUIOd sjp | eprOdaLr U,9s ‘3uasard 9 wsiqeMoarsd [> anb sutouoata f zeaoudiwoo Japod jen jo uo “jwauNN#as un queduefws yeyNUIUED 1B] 9p o1avzquosOU0D B] ayISSONOU sySanbe ‘sIuaIoed ap sndn sane,p wiOUREsIP “YY "tynpe vpia vy e duo yrowaxtasD 1 WoUMnyoAUasap Nos [2 UD [BIOURLO}OI uosiod un wioa ipanb msrjeuoaisd jo ‘uoWoNN [2 sezyeUy Ua anb 49} [9 SuaU sysonbe v Jod 1 onb wloueyioduAt e| swoxeUIDA BIap[OA ‘2uno|9U09 JOq sqeuy sureyuowro 3 “ XaIy B1A,, isonbe uo epeurfiew sp anb yeunumuoD wun Hy ty anb outs “Joyo jer uh Kgs ou Saaueaea say an aumgA od “esouEL eISeNbE,CL “eanonaistioa yeylatdea wads BL Kt p1odas [9 Hu LIOURALA e] epyNAsap Eponb Ou juowyeax g1od innstioo eyaey anb (9 sessousap anouvod rod s9 “rezajeary Uy oR Mya, Das “ost. by ap sunp sopooo}-jo2 saoad say nxzap 1 ‘oust ap Saul |9 anos 49d, 00 (0AM, tun majsuea jou spudsop “1u0}s40 ON "typ OY }xtw 1 ‘Dssausop MAS [noe ‘adosd | wzns0p9yut jruou redso un anje,[ wo MOA “HP v Sp ‘teplo9a4 F awALBSgO anu iiod un xiamndy op-supnnun oxtadafo, wu of syonb spp sjjoxos sysonbp Jaf v Suawos 1 ‘juawnata npaooed oy anb 1aqs vf Wa 112 J 'syjoos jsanbo anoyjiudis uotjoa anb Jap 1 paoaas ssonbo, p anpsvd ap one rT “eraqu9 ou nduu anb sypouos Jop 1nod vrvwy sguuoN tof 1] seed InBod woysey, ou jouolsesea apouied qjanbe ua anb seayjdxa yewaant wIAeY, LU SIOABTT “S|[OI0S soxiayuit sjsonbe que yessaidxo vlvey,s s9ouCoRA sou, p sgudsop ueNb “olarUa sdiay u> aestiod wy wa s]foros sisonbe quay seyjnoed vod vy “epuog wn Jog “TOTP SuOROs ‘qeuo}suoupenay jar un we ywattOUr sonbe ua jTEUOLOUNY PITTS KO}. [INTV jearwu Boyeip [9 Uo exw ‘Sanfesou ana gfoejouienm Eun t sjueoyeIp SwiAIT sajoa{go san jatusuen anb niouye ‘eansafonu ojoesynuapl kun wEUTEIRN | qui 1 10 qure qroejnouta e] enuasaidas 89jganbue, ap e€yeuosiod jo anb ostiag ‘mou Ja ua soxjoo ap sasuno SaAssOU Sa} OD ‘any Jop $9509 DIqDS } sow -jupaiasgo joIs9 piawy auoy,77°¢,,212190,,) sfjou0s quun ‘eID Danytod anbiad ‘uppivd v avsuasua va 11 40qauy D4 Ja Sajganbup un sptuou “jos piso anh} jaunt J» soSpu gjompunug Dun D aunssaugos v6 [9 anb voydxo suD 1 ‘SIP snes sj ios auioy,7“auioy,; aansos anbiad ouopungo 2jqod 10 wous0} anb xIaploeq. 15 DY Uo Npouopungn DIA visenbo uo “‘uasf ou anb suo}ssas saf 1 ssooupana sa) ap sda} [2 ua tvsuad of ula DI} ap jounr-juod jo anb oyauduanus 17 “ADI. 1 AP [Uys JOp spavat D (HDD Ja) anny jo woo} | wroxuDL ‘anh naguru ap 411108 oa ou Quad "130 DY IF] :ADBtysaauT v jINa.d ap saxIo9 Sauisou sj9 quip 1woUD 1 ‘ppouopungD DjIa Dun sp ou anb nap wa sadsep 20 uazjLe}oest9 ‘1 sysanby ‘sour: 1 quawea:u0o oxsuounp) o1oe un 9g jod “epue sq "wanizou! su Maxede aquiey >] ap sap “o19e18 ows 9p sieaist saoubo0« $2] D 1p ¥ Duan D ou of me yo 1H uc 1ompua mun ae ap 1orsoo auypo,j D a8 nas jo 2 ap opaisod v, Bap pp ouwapt se 59 anb 1 ‘youn « piaoy anb seiaat sod pan wiavq 1. 1 (Gatoazup 9) 3 twa spadvag ‘oy “14D S]2 0 ane zouwep tod 24 1 inb aun vy panb mp wa 9 oxpaua8ns 17 * yp 2 Band n, Diaby, wu) S109 303 nip wey sd snas spo atp tod , 2] U2 vorfoquais “soouvon, say sad ‘vzyyoq: IP anb ef ap s201g spa que P s0UD,p D4 uc sor Pon|TeUROD|SM giSUaITUIOD B ap Sop VAIL quIE SUSU ap WOUTEIOEA, WAIXXX TA 1| | 106, Revista Catalana de Psicoandlisi, Vol. XXXIV/I Tractament den RESUMEN, A través de este trabajo, pretendo ilustrar como se puede abordar el tratamiento del autismo desde la comprensién psicoanalitica actual y desde una técnica especifica iitil tanto en psicoterapia de dos o tres sesiones como en un psicoanalisis. Presento diferentes vifietas de momentos de separacién en el ‘tratamiento psicoterapéutico de un nifto con TEA (trastorno del espectto autista), una psicoterapia de dos sesiones a la semana que duré 3 afios y medio. Palabras clave: autismo, sensorialidad, ansiedad catastréfica, procesos ‘mentales primarios, esquema psicopedagdgico, Coromines. SUMMARY ‘My aim in this paper is to illustrate how the treatment of autism from a psychoanalytic perspective can be approached using a specific technique which has proved helpful both in high frequency psychotherapy as well as in psychoanalysis. I present various clinical vignettes taken from moments of separation in the psychotherapeutic treatment ofa child with autistic spectrum disorder (ASD) who was seen twice weekly for three and a half years. Key words: autism, sensoriality, catastrophic anxiety, primary mental processes, psychopedagogic scheme, Coromines, BIBLIOGRAFIA, ACQUARONE, S. (2007). Signs of autism in children. Recognition and early intervention. London, Kamac ALVAREZ, A. (2001). Niveles de trabajo analitico y niveles de patologia. ‘Comunicacié presentada 1 MACP ~~ (2010). Levels of Analytic Work and Levels of Pathology: The Work of Calibration. fnt. J, Psycho-Anal., 91 ARIAS, E,, CASTELLO, C,, FIESCHI, E,, MESTRES, M, & SOLDEVILA, A. 14), Investigacion observacional: Una experiencia de intervencién con its oon TEA basada en Ia teora de las neuronas espejo. Temas de Psicoandtisis, 7 ARIAS, E., FIESCHI, E. i MESTRES, M. (2015). La imitacié del nen autista en 1a psicoterapia’psicoanalitica: fonaments, disseny i aplicacié. Rev. Cat, Psicoandl, XXXII, p. 123-138 BETTELHEIM, B. (1967), The Empty Fortress: Infantile Autism and the Birth of the Self. New York, The Free Press BION, WR. (1967). Second Thoughis. London, Heinemann. Traduecié al ‘stella: Volviendo a Pensar: Buenos Aires, Lumen-Hormé, 1996 COROMINES, J. (1991). Psicopatologia i desenvolupament arcaics. Barcelona, Espaxs. Versié castellana: Psicopatologia arcaica y desarrollo: Ensayo psicoanalitico. Barcelona, Ed. Paidés, 1998 --— (1994). Possibles vinculacions entre organitzacions patologiques de l'adult i desenvolupament mental primari. Rev: Cat. Psicoandl,, XV/I-2 COROMINES, } PALAU, Implicacio Grup del | FARRES, N. (2 ‘reball ami Revista d’ acla-cogni: FERRO, A. (19! Nueva FOLCH, P. (21 Psicoanal FREUD, S. (192 GRIMALT, A. desenvolu HOBSON, R.P. Press ISAACS, S. (19: JOSEPH, B. (19 KANNER, L- (1 2 KLEIN, M. (193, yo. A OL Psicoandl. (1946). Ne Melanie K KLIN, A. & J ‘confluence Mayes, F sych KNOBLAUCH, ‘Intelligen Cambride LEHTONEN, J. neuroscie LOMBARDI, R psicoanal Libro Am MAHLER, MS Symbiotic MELTZER, D. MESTRES, M. any de v XXXI12, MURATORI, | intersubje OGDEN, TH. ( OROMI, |. 201 pensamet