Química Quantitativa

www.science-bits.
com
Química
quantitativa
Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.
El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia disponible a www.science-bits.com i el seu
objectiu és complementar els continguts digitals amb un format físic en paper per facilitar el treball en
aules sense un ordinador per a cada alumne.
Crèdits fotogràfics
Valentyn Volkov, ©123rf.com (laboratori, pàg. 1,6-7); Sergey Jarochkin, ©123rf.com (lupa, pàg. 8); Anan Kaewkhammul, ©123rf.com (microscopi, pàg. 8); Parintorn
Vaewhongs, ©123rf.com (manòmetres, pàg. 10); Chemical laboratory of the eighteenth century by William Lewis, Wikimedia Commons (laboratori, pàg. 10);
Sentier, Wikimedia Commons (retrat d’ Amedeo Avogadro, pàg. 14); fedorkondratenko, ©123rf.com (neu carbònica, pàg. 15); Mr.Nachai Sorasee, ©123rf.com
(fàbrica de productes químics, pàg. 21); olegdudko, ©123rf.com (sabó, pàg. 36); Walkerma, Wikimedia Commons (sosa càustica, pàg. 36); indigolotos, ©123rf.
com (vinagre, pàg. 36); Vasin Leenanuruksa, ©123rf.com (clara d’ou, pàg. 36); Li Xuejun, ©123rf.com (salfumant, pàg. 36); magone, ©123rf.com (suc de llimona,
pàg. 36); olegdudko, ©123rf.com (cafè, pàg. 36); Andrzej Tokarski, ©123rf.com (llevat, pàg. 36); Takashi Honma, ©123rf.com (dissolució problema, pàg. 39); Bjoern
Wylezich, ©123rf.com (paper indicador de pH, pàg. 39).
Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2017
International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Sant Joan de la Salle, 37
London E1W 1AA (United Kingdom) 08022 Barcelona (Espanya)
Ciències Físiques
Unitat
Química
quantitativa
Estructura de la unitat
Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.
Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.
Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.
4 www.science-bits.com
Estructura de la unitat
Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.
Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.
Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».
www.science-bits.com 5
Química quantita
Index
· Engeguem
· Veure l’invisible 08
· Explorem
· Laboratori de reaccions gasoses 10
· Expliquem
· El mol 15
· La hipòtesi d’Avogadro 15
· El nombre d’Avogadro 15
· La massa molar 16
· Tipus de mescles 16
· Dissolucions 17
· Concentració d’una dissolució 17
· Expressió de la concentració 17
· La molaritat 18
· Dissolucions àcides i bàsiques i pH 18
· Mesura del pH 19
· Reaccions químiques 19
· Model de reacció química 19
· Classificació de les reaccions químiques 20
· L’estequiometria 21
· Reaccions acidobàsiques 22
· Càlculs energètics 22
· Velocitat de reacció 22
· Elaborem
· Abocaments controlats 23
· Exercicis 26
En aquesta unitat aprendràs:

Com podem conèixer la composició de l’aigua si les seves molècules
no són visibles a través del microscopi òptic.
Qui era Avogadro i per què se n’ha de conèixer el nombre.
A calcular la concentració i la molaritat d’una dissolució.
A calcular les masses i els mols de partícules implicats en una reacció
química.
A mesurar el pH d’una dissolució.
A neutralitzar dissolucions àcides i bàsiques.
tativa
Engeguem
Veure l’invisible
Vídeo
Tota la matèria que ens envolta està formada per partícules extraordi-
nàriament diminutes: els àtoms.
Sabem que existeixen més de cent tipus diferents d’àtoms, els quals
constitueixen les diverses substàncies elementals de l’Univers.
L’or, el ferro, el carboni o l’oxigen són exemples de substàncies forma-

des per un sol tipus d’àtom.
A més, sabem que els àtoms es combinen entre ells i donen lloc a una in-
finitat de substàncies compostes com l’aigua, la sal o el sucre. Però quan
els àtoms es combinen, no ho fan de qualsevol manera.
Gràcies a la química, avui dia coneixem com es combinen els àtoms

per formar les diferents substàncies compostes.
Per exemple, sabem que l’aigua consisteix en molècules formades per

dos àtoms d’hidrogen units a un àtom d’oxigen.
Tanmateix, ningú, ni amb el microscopi

més potent, no ha aconseguit veure
mai una molècula d’aigua.
Aleshores, com sabem quins àtoms

la formen exactament?
Qüestions
a. En qualsevol laboratori podem trobar microsco- És l’electròlisi de l’aigua una reacció química? Per què?
pis, amb els quals podem observar, per exemple,
cèl·lules, teixits o làmines de minerals molt primes.
Quines dimensions tenen els objectes més petits
que es poden observar al microscopi òptic?
e. Per què s’omplen de gas els extrems dels tubs
d’assaig?
b. En el vídeo de la versió digital s’afirma que no és

possible observar molècules d’aigua a través d’un
f. Creus que la proporció entre els volums d’hidro-
microscopi.
gen i d’oxigen que es formen a l’experiment està rela-
cionada amb la composició de la molècula d’aigua?
Justifica la resposta.
g. Com creus que podríem determinar la composi-

ció d’altres substàncies pures com, per exemple, la
sal comuna?
Justifica la resposta.
Model atòmic de l’aigua.

Quina mida creus que té una molècula d’aigua?
c. Com se sap que les molècules d’aigua estan for-

mades per dos àtoms d’hidrogen units a un àtom
d’oxigen, si no es poden veure?
d. En el vídeo de la versió digital mostra el procés

de l’electròlisi de l’aigua. Model atòmic de la sal comuna.
h. La fórmula química de l’aigua és H2O i la de la sal

comuna, NaCl.
De què ens informa cadascuna d’aquestes fórmu-
les, en cada cas?
Exploramos
Explorem
Laboratori de reaccions gasoses
Al principi del segle XIX, els científics volien comprendre com les subs-
tàncies elementals es combinen i donen lloc a substàncies compostes.
En quines proporcions ho fan, exactament? Com s’organitzen els àtoms
que les formen?
Per descobrir-ho, els científics de l’època van estudiar moltes reaccions
de síntesi amb gasos. És a dir, reaccions on dues o més substàncies en es-
tat gasós es combinen i donen lloc a una altra substància, també gasosa.
Així, mesuraven amb precisió els volums de reactants i productes, bus-
cant trobar alguna relació numèrica entre ells. Tanmateix, els resultats
semblaven no tenir sentit.
El 1811, el científic italià Amedeo Avogadro va tenir una idea que, final-
ment, va explicar tots aquests resultats experimentals.
En aquesta activitat descobrirem com Avogadro va deduir en qui-

nes proporcions s’organitzen els àtoms que formen les molècules
i els cristalls.
Simulador Hidrogen i clor, clorur d’hidrogen

Començarem analitzant la síntesi del clorur d’hidrogen a partir de la
reacció entre el clor i l’hidrogen.
En el laboratori virtual de la versió digital pots combinar volums cone-
guts de gas hidrogen i gas clor en un recipient, on un dispositiu elèctric
pot provocar una guspira que inicia la reacció química. Mitjançant un
cromatògraf de gasos, és possible conèixer quins gasos hi ha en el reci-
pient abans i després de la reacció.
Hidrogen
a. Prova de fer reaccionar diferents volums d’hidrogen i clor. Completa la

Clor
taula amb els volums necessaris perquè en reaccionar, tot el gas es transfor-
mi en clorur d’hidrogen.
Volum de clorur
Volum d’hidrogen Volum de clor d’hidrogen
.......... L .......... L 2L
.......... L .......... L 4L
.......... L .......... L 6L
b. Què succeeix quan introduïm en el recipient un volum d’hidrogen més
gran que de clor, o viceversa? Com ho expliques?
c. Completa el paràgraf següent sobre l’experiment que has dut a terme.

Cada litre de gas hidrogen reacciona amb [un litre / dos litres / tres litres /
quatre litres] de gas clor. El resultat d’aquesta reacció és la formació [d'un
litre / de dos litres / de tres litres / de quatre litres / de cinc litres / de sis litres
/ de set litres / de vuit litres] de clorur d’hidrogen per cada litre d’hidrogen.
Només quan la proporció entre els volums de clor i hidrogen és [1:1 / 1:2
/ 1:3 / 1:4 / 2:1 / 3:1 / 4:1], es consumeix la totalitat dels reactants.
Hidrogen i oxigen, aigua

Analitzant la síntesi del clorur d’hidrogen hem comprovat que hi ha una
proporció entre els volums de les substàncies que participen en una re-
acció.
Simulador
Però, són sempre iguals aquestes proporcions? Ara veurem què succeeix
en la reacció de síntesi de l’aigua a partir d’oxigen i hidrogen.
a. Fes reaccionar diferents volums d’hidrogen i oxigen el laboratori virtual

de la versió digital. Completa la taula amb els volums necessaris perquè, en
reaccionar, tot el gas es transformi en aquests volums de vapor d’aigua.
Volum de vapor
Hidrogen
Volum d’hidrogen Volum d’oxigen Oxigen
d’aigua
.......... L .......... L 2L
.......... L .......... L 3L
.......... L .......... L 4L
b. Completa el paràgraf següent sobre l’experiment que has realitzat.

Cada litre de gas oxigen reacciona amb [un litre / dos litres / tres litres /
quatre litres] de gas hidrogen. El resultat d’aquesta reacció és la formació
[d'un litre / de dos litres / de tres litres / de quatre litres / de cinc litres /
de sis litres / de set litres / de vuit litres] de vapor d’aigua per cada litre
d’oxigen.
Només quan la proporció entre els volums d’oxigen i hidrogen és [1:1
/ 1:2 / 1:3 / 1:4 / 2:1 / 3:1 / 4:1], es consumeix la totalitat dels reactants.
c. Si mesurem la massa dels gasos que intervenen en les dues re- Taula
accions estudiades quan generem 2 litres de producte, obtenim
les dades d’aquestes taules. Quina relació hi ha entre la massa
dels gasos reactants i la massa del gas produït?
Hidrogen Clor Clorur
suma de les masses dels reactants és igual a la massa del
q La d’hidrogen
producte.
Volum (L) 1 1 2
q
La suma de les masses dels reactants no sempre és igual a la Massa (g) 0,08 2,98 3,06
massa del producte. Volums mesurats a 20 °C i 1 atm.
Taula
d. Quina relació hi ha entre el volum dels gasos reactants i el vo-
lum del gas produït?
Hidrogen Oxigen Aigua
suma dels volums dels reactants és igual al volum del
q La
Volum (L) 2 1 2
producte.
Massa (g) 0,13 0,99 1,12
suma dels volums dels reactants no sempre és igual al
q La
Volums mesurats a 120 °C i 1 atm.
volum del producte.
e. Com has vist, la relació entre les masses de reactants i productes no és

la mateixa que la relació entre els seus volums. En algunes reaccions, es
compleix que la suma dels volums dels reactants equival a la del volum del
producte, però en altres, no. A més, a diferència del que succeeix amb les
masses, les proporcions entre volums són nombres enters o no gaire grans.
De què creus que depenen les proporcions entre els volums dels gasos que
participen en aquestes reaccions?
De volums a molècules (I)

Els químics del principi del segle XIX havien comprovat com aquestes
proporcions exactes entre volums de gasos apareixien a totes les reacci-
ons que analitzaven.
Cada reacció es caracteritzava per unes proporcions donades i, en tots
els casos, es tractava de proporcions entre nombres enters, generalment
petits.
Quin era el significat d’aquestes proporcions entre els volums dels

reactants i els productes?
Avogadro, que era coneixedor de la teoria atòmica i de la llei de la con-

servació de la massa, va proposar una hipòtesi per explicar el perquè
d’aquestes proporcions, relacionant-les amb el nombre de molècules de
cada gas, i amb el nombre d’àtoms que forma cada molècula.
Revisem les reaccions de síntesi de clorur d’hidrogen i aigua per mirar de
trobar aquesta relació entre volums i partícules.
Esquema a. Observa els següents models moleculars de la síntesi de clorur d’hidro-
gen i completa’n les descripcions: [1 àtom / 2 àtoms / 3 àtoms / 1 molècula
diatòmica / 2 molècules diatòmiques / 3 molècules diatòmiques / 1 molècula
triatòmica / 2 molècules triatòmiques / 3 molècules triatòmiques].
Hidrogen Clorur
Clor d'hidrogen
Recorda que 1 litre de clor i 1 litre d’hidrogen produeixen 2 litres de clorur
d’hidrogen.
odel A: .......... d’hidrogen i .......... de clor reaccionen i produeixen ..........
M
A
de clorur d’hidrogen.

Model B: .......... d’hidrogen i .......... de clor reaccionen i produeixen ..........
B
C
Model C: .......... d’hidrogen i .......... de clor reaccionen i produeixen ..........
D
Model D: .......... d’hidrogen i .......... de clor reaccionen i produeixen
.......... de clorur d’hidrogen.
b. Indica si els models proposats respecten o no la llei de la conservació de
la massa.

Model A: ..........
Model B: ..........

Model C: ..........
Model D: ..........
c. Dels models que respecten la conservació de la massa, quin s’ajusta més

bé a les proporcions observades entre els volums dels gasos? Justifica la
resposta.
d. Quina d’aquestes equacions químiques es correspon amb aquest

model molecular?
q
H + Cl  HCl q
H2 + Cl2  2HCl
q
H + Cl  2HCl q
H3 + Cl3  3HCl
De volums a molècules (II)

a. Observa ara aquests models moleculars de la síntesi d’aigua i completa’n
les descripcions: [1 àtom / 2 àtoms / 3 àtoms / 1 molècula diatòmica / 2 molè- Esquema
cules diatòmiques / 3 molècules diatòmiques / 1 molècula triatòmica / 2 mo-
lècules triatòmiques / 3 molècules triatòmiques]. Recorda que 1 litre d’oxigen i
2 litres d’hidrogen produeixen 2 litres de vapor d’aigua.

Model A: .......... d’hidrogen i .......... d’oxigen reaccionen i produeixen Hidrogen Oxigen Aigua
.......... d’aigua.

Model B: .......... d’hidrogen i .......... d’oxigen reaccionen i produeixen
.......... d’aigua. A

Model C: .......... d’hidrogen i .......... d’oxigen reaccionen i produeixen
.......... d’aigua. B

Model D: .......... d’hidrogen i .......... d’oxigen reaccionen i produeixen
.......... d’aigua. C
b. Indica si els models respecten o no la llei de la conservació de la massa.

D

Model A: ..........
Model B: ..........

Model C: ..........
Model D: ..........
c. Dels models que respecten la conservació de la massa, quin s’ajusta

millor a les proporcions observades entre els volums dels gasos? Justifica
la resposta.
d. Quina d’aquestes equacions químiques es correspon amb aquest

model molecular?
q
2H3 + O3  3H2O q
H + O  HO0
q
2H + O  H2O q
2H2 + O2  2H2O 
e. Què estem assumint en escollir els models moleculars que s’ajusten mi-
llor a la proporció de volums observada, tant en la síntesi del clorur d’hidro-
gen com en la de l’aigua?
Que el nombre [d'àtoms / de molècules] d’un gas —sigui clor, hidrogen,
clorur d’hidrogen, oxigen o vapor d’aigua— és proporcional al volum
ocupat per aquest gas (mesurat a una mateixa pressió i temperatura).
Una reacció desconeguda

Per acabar, analitzarem una nova reacció per posar a prova la idea d’Avo-
gadro. Això és, que el volum de qualsevol gas, sota unes condicions de
pressió i temperatura donades, és proporcional al nombre de molècules
que el formen. En concret, tractarem de descobrir la composició del gas
Simulador resultant en fer reaccionar nitrogen i hidrogen.
a. Utilitza el simulador de la versió digital per determinar quina proporció

d’hidrogen i nitrogen hem d’utilitzar per sintetitzar el compost resultant
sense que sobrin reactants, i completa aquesta explicació..
Per obtenir [1 volum / 2 volums / 3 volums / 4 volums] de compost cal
combinar [1 volum / 2 volums / 3 volums / 4 volums] d’hidrogen amb [1
volum / 2 volums / 3 volums / 4 volums] de nitrogen.
b. Ara expressa aquesta idea en termes de molècules.

Nitrogen
Hidrogen
Per obtenir [1 molècula / 2 molècules / 3 molècules / 4 molècules]

de compost cal combinar [1 molècula / 2 molècules / 3 molècules /
4 molècules] d’hidrogen amb [1 molècula / 2 molècules / 3 molècules /
4 molècules] de nitrogen.
c. Sabem, dels experiments anteriors, que l’hidrogen està format per molè-
cules diatòmiques.
Completa l’equació de la reacció química escrivint les fórmules químiques

del nitrogen i del compost resultant, així com els coeficients.
[- / 2 / 3 / 4] .......... + [- / 2 / 3 / 4] H2  [- / 2 / 3 / 4] ..........
La hipòtesi d’Avogadro
El 1811, Amedeo Avogadro va publicar la hipòtesi que li va permetre inter-
pretar les proporcions entre els gasos de les reaccions estudiades.
Dos volums iguals de gas, sota les mateixes condicions de pressió i tem-
peratura, contenen el mateix nombre de molècules, independentment
de la seva composició.
Gràcies a aquesta hipòtesi —que va ser confirmada 50 anys més tard—,
podem deduir les composicions de les molècules de reactants i produc-
tes en una reacció de síntesi de gasos.
Si coneixem la proporció entre els volums de reactants i el volum del
producte sintetitzat, podem deduir en quina proporció els àtoms que
formen els reactants es troben en les molècules sintetitzades.
En aquesta activitat, hem comprovat com, per mitjà de mètodes

indirectes, és possible deduir la composició de les molècules sen-
se observar-les.
Expliquem
El mol
Simulador
El 1811, Amedeo Avogadro (1776-1856) va publicar la hipòtesi següent
sobre el nombre de partícules presents en un volum de gas:
Dues mostres de gasos diferents d’igual volum, a la mateixa pressió i
temperatura, contenen la mateixa quantitat de partícules.
Avui en dia coneixem aquesta hipòtesi com la llei d’Avogadro, i l’expres-
sem així:
Clor
El volum que ocupa un gas a una pressió i a una temperatura de-

terminades és proporcional al nombre de partícules que conté.
Cl2 Aquestes partícules poden ser molècules o àtoms.
El nombre d’Avogadro
El nombre de partícules que hi ha en una quantitat de substància con-
creta va ser un paràmetre difícil de determinar, atès que les masses i les
dimensions dels àtoms i les molècules són minúscules.
Al final del segle XIX els científics van començar a emprar el concepte de
mol per referir-se a quantitats de substància.
Butà
Un mol és la quantitat de substància la massa de la qual en grams

equival a la massa atomicomolecular d’aquesta substància.
C4H10
Gràcies a les contribucions de molts científics, avui en dia sabem que
aquesta quantitat de substància correspon a un nombre de partícules
enorme:
1 mol ≡ 6,022 · 1023 partícules
Aquest nombre rep el nom de constant o nombre d’Avogadro (NA).
Animació
Carboni Carboni
12
6 C 12
6 C 6,022 · 1023 àtoms
m (126 C) = 12 u = 2 · 10-26 kg m (126 C) = 12 u = 2 · 10-26 kg

Un àtom de carboni 12 té una massa de 12 u En canvi, si acumulem una quantitat sufici-
(aproximadament 2 · 10–26 kg). Aquesta massa ent d’àtoms de carboni, la massa pot ser me-
no es pot mesurar amb una bàscula al labo- surable. Així, si acumulem 6,022 · 1023 àtoms
ratori. de carboni 12 sobre una bàscula, mesurarem
una massa de 12 g.
Heli Carboni Aigua
6,022 · 10 àtoms
23
4
2 He 12
6 C H 2O
6,022 · 10 àtoms
23
6,022 · 10 àtoms
23 6,022 · 1023 àtoms
1 mol
1 mol 1 mol 1 mol
1 mol de substància és la quantitat de subs- Un mol d'àtoms de carboni conté 6,022·1023 àtoms de carboni. De la mateixa manera, un mol
tància que conté 6,022·1023 partícules. d'àtoms d'heli conté 6,022·1023 atoms d'heli, i un mol de molècules d'aigua conté 6,022·1023 mo-
lècules d'aigua.
La massa molar
Esquema
La massa molar d’una substància és la massa d’un mol d’aquesta
substància.
Ni2O3 La massa molar se sol expressar en grams per mol (g/mol).
2 x Ni + 3 x O
2 x 58,7 u + 3 x 16 u D’altra banda, la massa molecular d’una substància és la suma de les mas-
28 58,7 8 16 ses atòmiques de tots els àtoms que apareixen a la seva fórmula química.
Ni O
Níquel Oxigen La massa d’un mol de substància expressada en grams (g) coinci-
mmolecular = 165,4 u deix amb la seva massa molecular expressada en unitats de massa
mmolar = 165,4 g/mol atòmica (u).
Càlcul de la massa molar.
Tipus de mescles
Anomenem mescla tota substància formada per dues o més subs-

tàncies pures que es poden separar mitjançant canvis físics.
Segons la manera com es distribueixen les substàncies pures que for-

men una mescla —els seus components—, podem classificar les mes-
cles en dos grups:
Galeria
Mescles heterogènies Mescles homogènies

Una mescla heterogènia és aquella en Una mescla homogènia és aquella en què
què els components es troben distribuïts de els components es troben uniformement
manera irregular, formant agregats sufici- distribuïts, formant agregats tan petits que
entment grans com per distingir-los a simple no es poden distingir mitjançant el micros-
vista o mitjançant el microscopi òptic. copi òptic. Aquestes mescles també s’ano-
menen dissolucions.
Dissolucions
Concentració d’una dissolució
En una mescla homogènia o dissolució, anomenem dissolvent la subs- Imatge
tància que es troba en més proporció i soluts la resta de components.
Les mescles homogènies en què el dissolvent és aigua s’anomenen dis-
solucions aquoses.
Les propietats d’una dissolució determinada depenen de la proporció A
entre els seus components, és a dir, de la seva concentració.
La concentració d’una dissolució és la proporció de solut en una

quantitat determinada de mescla. B
A mesura que afegim solut a una determinada quantitat de dissolvent,

la concentració de la dissolució augmenta. Diem que la dissolució és
cada cop més concentrada o, el que és equivalent, menys diluïda. CuCl2 no dissolt
C
Tanmateix, la quantitat de solut que es pot dissoldre en una quantitat
de dissolvent té un límit, que depèn de la temperatura (i de la pressió,
en el cas dels gasos). Dissolucions aquoses de clorur de
coure (CuCl2). La concentració de A
Una dissolució saturada és la que no admet més quantitat de solut. és menor que la de B. La dissolució C
està saturada.
Expressió de la concentració
En general, la concentració d’una dissolució s’expressa posant en re-
lació la quantitat de solut respecte a la quantitat total de dissolució.
Hi ha tres maneres d’expressar la concentració d’una dissolució en fun-
ció de la massa o el volum de solut:
% en massa
Expressa el percentatge de la massa de la dis-
solució que correspon al solut o, dit d’una altra
manera, quants grams de solut hi ha en 100
grams de dissolució. La massa de la dissolució
és la suma de la massa del solut i la massa del
dissolvent. Vídeos
% en volum
Expressa quin percentatge del volum de la
dissolució correspon al solut o, dit d’una altra
manera, quants mil·lilitres de solut hi ha en
100 mil·lilitres de dissolució. Atenció: el volum
total de la dissolució no és igual a la suma del
volum del solut i el volum del dissolvent.
Concentració en massa
Expressa la massa de solut dissolta en un
volum de dissolució. Se sol expressar en
grams de solut per litre de dissolució. Ex-
pressar una concentració en grams de solut
per litre de dissolució (g/L) equival a fer-ho
en quilograms de solut per metre cúbic de
dissolució (kg/m3).
La densitat d’una dissolució és la massa que correspon a un volum de

mescla. Tot i expressar-se amb les mateixes unitats que la concentració
en massa, no són magnituds equivalents.
La molaritat
Podem utilitzar el mol per quantificar el solut present en una dissolució i
Animació expressar així la seva concentració.
La molaritat o concentració molar d’una dissolució és la quan-

titat de mols de partícules de solut (n) per unitat de volum (V) de
mmolar(NaOH) = 40g/mol dissolució.
n(solut)
H 2O H 2O [solut]= vdissolució
Per referir-nos a la molaritat d’una dissolució escrivim la fórmula del so-
lut entre claudàtors.
El molar (M) és la unitat amb què se sol expressar la molaritat, i equival a
La massa molar de l’hidròxid de sodi 1 mol de solut per litre de dissolució (mol/L). Així, una dissolució [NaCl] =
(NaOH) és de 40 g/mol. 0,1 M conté 0,1 mols de clorur de sodi per litre de mescla.
Dissolucions àcides i bàsiques i pH

Moltes substàncies intercanvien cations d’hidrogen (H+) en dissoldre’s
en aigua. És comú referir-se als ions H+ com a protons.
Segons si guanyen o perden ions H+ en dissolució aquosa, classifi-
quem les substàncies en:

Àcids, si cedeixen protons a l’aigua.
ases, si capten protons de l’aigua.
B
El pH és una mesura de l’acidesa o l’alcalinitat (basicitat) d’una

substància en dissolució aquosa.

El pH d’una dissolució àcida és inferior a 7. Com menys pH, més
acidesa.

El pH d’una dissolució bàsica és superior a 7. Com més pH, més
alcalinitat.
àcid neutre bàsic
Interactivitat
Propietats dels àcids Propietats de les bases

Tenen un gust agre. Tenen sabor amargant.

Són corrosius.
Són irritants.
Reaccionen amb òxids metàl·lics.
Reaccionen amb la matèria orgànica.

En reaccionar amb metalls despre-
nen H2.

En reaccionar amb carbonats despre-
nen CO2.
Mesura del pH
El pH d’una dissolució es pot mesurar al laboratori utilitzant dos mèto-
des diferents:

Indicadors de pH: els indicadors de pH són substàncies —sòlides o
dissolucions — que canvien de color segons el pH de la dissolució
amb què es posin en contacte. El color que adquireix l’indicador es
compara amb una escala de referència per determinar el valor apro-
ximat del pH de la dissolució. Vídeo

Medidor de pH: un mesurador de pH és un instrument electrònic
que mesura el pH d’una dissolució. Abans d’utilitzar-lo, aquest apa-
rell s’ha de calibrar mitjançant una dissolució de pH conegut.
La fenolftaleïna és un indicador de pH. És una El paper indicador de pH universal adquireix Els mesuradors de pH ens permeten obtenir
substància transparent que adquireix un color diversos colors en funció del pH de la dissolu- una mesura precisa del pH. Abans d’utilit-
fúcsia quan el pH es troba per sobre de 8. ció. Per obtenir un valor aproximat per al pH es zar-lo, el mesurador de pH s’ha de calibrar.
compara el color del paper amb un patró.
Reaccions químiques
Reactants
Model de reacció química
En una reacció química, una o diverses substàncies —anomenades
reactants— es transformen en una o diverses substàncies diferents
—anomenades productes.
Una reacció química és una reorganització d’àtoms i enllaços,

associada a un intercanvi d’energia. Productes
En una reacció química:
1.
Els àtoms i les molècules dels reactants col·lideixen amb una ener-
gia superior a l’energia d’activació de la reacció —experimenten
col·lisions efectives.
2.
Els enllaços que mantenien unides les molècules o cristalls dels re-
actants es trenquen.
3.
Es formen nous enllaços, que uneixen els àtoms i configuren les
molècules o cristalls dels productes.
Els àtoms que formen els productes són els mateixos que formaven els
reactants. Per això, en tota reacció química, la massa es conserva.
Classificació de les reaccions químiques

Esquema
Podem classificar les reaccions químiques segons tres criteris, que fan re-
ferència als diversos intercanvis i reorganitzacions que s’hi produeixen.
Segons la manera com es reagrupen els àtoms les reaccions poden ser de:
Reaccions químiques
intercanvien Reaccions de síntesi

En una reacció de síntesi, dos o més reactants
Síntesi
Àtoms es combinen per donar lloc a un sol producte.
Descomposició
Substitució
Energia Endotèrmiques
Exotèrmiques Reaccions de descomposició
En una reacció de descomposició, un sol reac-
Partícules Acidobàsiques
subatòmiques Redox
tant dóna lloc a dos o més productes diferents.
Classificació de les reaccions químiques.

Reaccions de substitució
En una reacció de substitució, dos o més re-
actants donen lloc a dos o més productes
Animacions diferents. Agrupem en aquesta categoria les
nombroses reaccions que no són ni de síntesi ni
de descomposició.
Segons l’intercanvi de partícules subatòmiques que es produeix en-

tre els reactants, distingim reaccions:
HCl NaOH Reaccions acidobàsiques

Les reaccions en què un reactant cedeix un o més protons a un altre reactant s’anomenen reac-
cions acidobàsiques. Aquests protons no surten del nucli de cap àtom: es tracta d’àtoms d’hidro-
gen amb càrrega positiva (H+) que formen part dels àcids.
Mg Cl2 Reaccions redox

Les reaccions redox són aquelles en què un reactant (l’oxidant) capta un o més electrons alli-
berats per un altre reactant (anomenat reductor). Quan un àtom del reductor cedeix un electró
(e–) a un àtom de l’oxidant, la càrrega elèctrica de tots dos àtoms canvia. Tanmateix, la càrrega
elèctrica total és la mateixa abans i després de la reacció.
Segons quin sigui el signe de l’intercanvi d’energia amb l’entorn, les
reaccions poden ser:
2H + O2  2H2O 2NaHCO3  Na2CO3 + H2O + CO2 Vídeos

ΔE = -484 kJ/mol ΔE = 129 kJ/mol
Reaccions exotèrmiques Reaccions endotèrmiques

En aquestes reaccions, l’energia alliberada per En aquestes reaccions, l’energia alliberada per
les substàncies a l’entorn és més gran que l’ener- les substàncies a l’entorn és menor que l’ener-
gia absorbida. El balanç energètic d’aquestes gia absorbida. El balanç energètic d’aquestes
reaccions és negatiu perquè els productes te- reaccions és positiu perquè els productes tenen
nen menys energia que els reactants. més energia que els reactants.
ΔE = Eabsorbida – Ealliberada < 0 ΔE = Eabsorbida – Ealliberada > 0
L’estequiometria
L’estequiometria és el càlcul de les proporcions entre les subs-

tàncies que participen en una reacció química.
Per poder fer aquests càlculs utilitzem equacions químiques, repre-

sentacions simbòliques de les reaccions químiques, que inclouen la
informació següent:

Les fórmules dels reactants i els productes, així com el seu estat físic.

La proporció entre la quantitat de mols de cada substància que in-
tervé en la reacció.
Interactivitat
Si totes les substàncies que intervenen en la reacció són gasos a la ma-
teixa pressió i temperatura, aquesta proporció també fa referència al
volum de cada gas. Interpretació d’una equació química.
Coeficients Coeficients
Els coeficients estequiomètrics indiquen quants mols de cada reactant i producte parti-
cipen en la reacció. El nombre 1 no es representa.
Estat físic
Estat físic Dos mols d’àcid clorhídric (HCl) reaccio-

En les equacions químiques, s’indica amb una lletra entre parèntesis quin és l’estat físic de nen amb dos mols de sodi (Na) i produei-
cadascun dels reactants i productes, seguint el codi següent: (s): estat sòlid (g): estat gasós xen dos mols de clorur de sodi (NaCl) i un 1 mol
mol d’hidrogen (H2).
(aq): dissolució aquosa (l): estat líquid
Relacions estequiomètriques
2 mol HCl , 2 mol HCl 2 mol Na
A partir dels coeficients establim relacions estequiomètriques entre les substàncies que o
participen en la reacció, és a dir, relacions de proporcionalitat entre les quantitats de mols de 2 mol NaCl 1 mol H2 1 mol H2
cada substància. Per exemple:
Càlcul estequiomètric 1 mol H2

3 mol Na · = 1,5 mol H2
A partir de les relacions estequiomètriques realitzem càlculs estequiomètrics per saber, 2 mol Na
per exemple, la quantitat de mols obtinguts de cada producte a partir d’un nombre donat 2 mol NaCl
3 mol Na · = 3 mol NaCl
de mols de Na: 2 mol Na
Reaccions acidobàsiques
Si mesclem una dissolució àcida i una dissolució bàsica, el pH de la
dissolució que s’obté tendeix a acostar-se, en més o menys grau, al pH
neutre. El canvi de pH ens indica que entre les dues dissolucions s’ha
produït una reacció de neutralització, també anomenada reacció aci-
dobàsica. En aquestes reaccions, l’àcid cedeix un o diversos dels seus
protons (H+) a la base.
Animació Els productes d’una neutralització són una sal —un compost
iònic, la composició del qual depèn de la de l’àcid i de la base
reactants— i, en general, aigua.
H2SO4 + Ca(OH)2
H2SO4 + Ca(OH)2  CaSO4 + 2H2O HNO3 + NH3  NH4NO3
HNO3 + NH3
En moltes reaccions de neutralització, els pro- L’àcid sulfúric (H2SO4) cedeix dos protons a l’hi- L’àcid nítric (HNO3) cedeix un protó a l’amoníac
ductes són una sal i aigua. Tanmateix, hi ha dròxid de calci (Ca(OH)2), i dóna lloc a una sal (NH3), una base. Els ions resultants es combi-
reaccions de neutralització en què només es —sulfat de calci (CaSO4)— i aigua. nen per donar lloc a una sal —nitrat d’amoni
forma una sal. (NH4NO3)—, però no es forma aigua.
Càlculs energètics
Interactivitat En tota reacció química es produeix un intercanvi d’energia entre les subs-
tàncies i el seu entorn. L’energia continguda en els enllaços dels productes
és diferent de la que contenen els enllaços dels reactants. Aquesta diferèn-
Reacció exotèrmica cia d’energia és la que les substàncies intercanvien amb l’entorn:

En les reaccions exotèrmiques, l’energia dels productes és inferior a
4Fe + 3O2 2Fe2O3 ∆E = -812,5 kJ/mol
la dels reactants, de manera que hi ha una variació d’energia nega-
Per cada mol de Fe2O3 sintetitzat la reacció tiva. L’excés d’energia dels reactants és alliberat a l’entorn.
allibera 812,5 kJ.

En les reaccions endotèrmiques, l’energia dels productes és supe-
Reacció endotèrmica
rior a la dels reactants, de manera que hi ha una variació d’energia
2SO3  2SO2 + O2 ∆E = 99 kJ/mol positiva. Per formar-se, els productes absorbeixen energia de l’entorn.
La reacció absorbeix 99 kJ per mol de SO3 Una equació termoquímica és una equació química en què s’informa
consumit. de la variació d’energia de la reacció.
Velocitat de reacció
Interactivitat
La velocitat a la qual transcorre una reacció depèn de la freqüència
amb què les partícules dels reactants col·lideixen amb energia sufici-
ent. Per això, depèn de:

Temperatura.
Grau de divisió dels reactants.

Concentració dels reactants.
La velocitat de reacció s’expressa normalment en mols per segon (mol/s),

tot i que també es pot expressar com un canvi de molaritat per segon (M/s).
La velocitat de reacció també pot augmentar gràcies a l’acció dels ca-
talitzadors, substàncies que disminueixen l’energia d’activació perquè
faciliten que les col·lisions entre els reactants siguin efectives.
Elaborem
Abocaments controlats
Formeu part de l’equip de prevenció de riscos d’una fàbrica de produc-
tes químics i la vostra comesa és controlar l’abocament de les aigües
residuals que genera.
Una de les tasques fonamentals que heu de dur a terme és controlar els
valors de pH de la dissolució que, com a producte residual, abandona
el reactor principal de la fàbrica en direcció al sistema de tractament
de residus.
Si el pH d’aquesta dissolució pren valors extrems —excessivament alts o
baixos—, es poden danyar els conductes i les instal·lacions del sistema
de tractament de residus.
Vídeo
Heu de calcular la concentració de la substància responsable
d’aquest pH en la dissolució residual i prendre les mesures necessà-
ries per evitar que pugui causar efectes negatius sobre el sistema.
En una valoració hi intervenen:
Per conèixer la concentració d’una dissolució àcida o bàsica cal fer
Una dissolució problema, de una valoració.
molaritat desconeguda.
Una dissolució valorant, de molari- La valoració és una tècnica de laboratori que consisteix a dur a terme una
tat coneguda. Si la dissolució problema reacció de neutralització sobre una dissolució problema (de molaritat
és àcida, la dissolució valorant ha de ser desconeguda) amb una dissolució valorant (de molaritat coneguda) de
bàsica, i viceversa. manera controlada. Coneixent l’equació química de la neutralització, po-
dem deduir la concentració de la dissolució problema a partir del volum
Una substància indicadora de pH consumit de dissolució valorant.
(fenolftaleïna), que és transparent quan
el pH de la dissolució és àcid, i rosa quan El vídeo de la versió digital mostra el procés experimental per portar a
el pH és bàsic. terme aquesta tècnica.
Afegim fenolftaleïna a la dissolució proble- Afegim la dissolució valorant a la bureta i Quan el canvi de color és permanent, sabem que
ma, una substància indicadora de pH que, en l’arrasem a la marca del 0. Amb aquest ins- la neutralització s’ha completat. Hem d’apuntar
canviar de color, ens mostra que s’ha comple- trument de laboratori podem mesurar amb quin volum de dissolució valorant hem con-
tat la reacció de neutralització entre la dissolu- precisió el volum de dissolució valorant que sumit i, a partir de la seva molaritat, calcular
ció valorant i la dissolució problema. consumim. quants mols del solut valorant han reaccionat.
A partir de l’equació química de la reacció de neutralització i del nombre de mols de solut valorant
consumits, podem deduir la quantitat de solut de la dissolució problema i, coneixent aquesta dada i
el volum de dissolució problema, determinar-ne la concentració.
23
Tasca
Preparació de la valoració
La persona responsable del laboratori us facilitarà una mostra de la dis-
solució residual del reactor, la concentració de la qual heu de determinar.
a. Com determinareu en el laboratori si aquesta dissolució —la dissolució
problema— és àcida o bàsica?
b. Feu les proves necessàries i indiqueu de quin tipus és la vostra dissolució

problema.
Indiqueu el pH de la dissolució amb la màxima precisió possible, d’acord
amb el material de laboratori disponible.
c. Ara que sabeu si la vostra dissolució problema és àcida o bàsica, podeu

iniciar el procés de valoració. Per començar, heu de preparar la dissolució
valorant.
Indiqueu el material de laboratori que heu d’utilitzar i el procés experimen-
tal per preparar la dissolució valorant.
La persona responsable del laboratori us especificarà quin solut heu d’utilit-
zar i quina és la concentració que ha de tenir la dissolució valorant.
d. Prepareu la dissolució valorant.

Feu les mesures amb molt de compte perquè la concentració de la dissolució
valorant sigui exactament l’esperada.
e. La persona responsable del laboratori us indicarà quin és el solut de la
dissolució problema.
A partir d’aquesta informació, i coneixent el solut de la dissolució valorant,
escriviu i igualeu la reacció química de neutralització que es produirà du-
rant la valoració.
Desenvolupament de la valoració
Porteu a terme la valoració tenint en compte aquestes indicacions:

Amb una pipeta, introduïu un volum conegut de dissolució problema
en un matràs Erlenmeyer. Apunteu aquest volum i afegiu-hi unes gotes
d’indicador de pH (fenolftaleïna).
El volum de líquid ha de ser suficient per poder observar amb claredat el
canvi de color que es produeix durant la neutralització, per tant, podeu
afegir més aigua destil·lada al matràs Erlenmeyer.

Ompliu la bureta amb un volum conegut de dissolució valorant, i arra-
seu-la a la marca del 0.

Fent girar la clau, afegiu de gota en gota dissolució valorant a la dissolució
problema, deixant prou temps per avaluar si el canvi de color de l’indi-
cador de pH és puntual o permanent. Com més us acosteu al final de la
valoració, més trigarà l’indicador a recuperar el seu color inicial. La valoració
s’haurà acabat quan l’indicador no torni al seu color inicial.

Anoteu el volum de dissolució valorant que heu necessitat per completar
la valoració.
Anàlisi
a. La neutralització s’ha completat quan l’indicador de pH ha canviat de
color de manera permanent.
Fins aquest moment, quants mols de solut de la dissolució valorant s’han
afegit? Quants mols de solut de la dissolució problema han reaccionat?
b. Calculeu la concentració de la vostra dissolució problema. Expresseu el

resultat en molaritat i en concentració en massa.
c. Els resultats de les vostres anàlisis serviran per decidir com gestionar un
volum de 20.000 L de dissolució residual que s’espera que surtin del reactor
principal. Quanta substància necessitareu per neutralitzar el pH d’aquest
volum?
Considereu que podeu emprar el compost que heu utilitzat com a valorant.
Informe
Redacteu, amb l’ajuda d’un processador de textos, un informe que re-
sumeixi els aspectes principals del vostre treball i que contingui els
apartats següents:
1. Objectius i introducció
Presenteu els objectius de la valoració, les dissolucions emprades i la re-
acció que s’ha produït.
2. Disseny experimental
Enumereu el material i els reactants utilitzats i descriviu de manera resu-
mida el protocol experimental.
3. Resultats i anàlisis
Adjunteu els resultats de la valoració, el càlcul detallat de la concentració
de la dissolució problema i el càlcul de quantitat de substància necessà-
ria per neutralitzar un volum donat de dissolució residual.
4. Conclusions
Proporcioneu un resum breu del problema que presenta l’aigua resi-
dual del reactor i els passos que heu seguit per diagnosticar-lo, quanti-
ficar-lo i resoldre’l.
EXERCICIS
b. Ordena les quantitats de matèria següents se-
gons la seva massa, de més gran a més petita. Busca
1. Les mateixes partícules? la informació a la taula periòdica.
Indica si les següents mostres de gasos contenen A.
210 g de plom B.
1 mol de plom
el mateix nombre de partícules. C.
1 kg de plom D.
100 g de plom
Una bombona d’hidrogen i una altra bombona E.
2 mols de plom
d’oxigen, cada una amb 10 L de gas, a tempera- F.
1.000.000 d’àtoms de plom
tura ambient i 1 atm de pressió.
na bombona de 20 L d’hidrogen i una de 30 L
U 4. Mols i àtoms
d’oxigen, totes dues a 30 °C i a 1 atm de pressió. a. Quants mols són 6,022 · 1023 àtoms d’hidrogen?
ues bombones d’oxigen, una de 20 L i l’altra
D b. Quants mols són 1,2044 · 1024 àtoms d’or?
de 30 L, a temperatura ambient i 1 atm de
c. Quants mols són 2,4088 · 1024 molècules d’aigua?
pressió.
ues bombones amb el mateix volum d’oxigen,
D d. Quants àtoms hi ha en 1 mol de plom? Escriu el
a temperatura ambient i 1 atm de pressió. nombre utilitzant la notació científica i tres decimals
de precisió.
ues bombones de 15 L d’oxigen i a 25 °C, una
D ...........
d’elles a 1 atm de pressió i l’altra a 2 atm. .......... · 10 àtoms de plom
ues bombones amb el mateix volum d’hi-
D e. Quantes molècules hi ha en 10 mol d’oxigen?
drogen i a 1 atm de pressió, una d’elles a 0 °C i Escriu el nombre utilitzant la notació científica i tres
l’altra a temperatura ambient. decimals de precisió.
...........
2. Gasos al laboratori .......... · 10 molècules d’oxigen
En un laboratori estan treballant amb gas butà, a f. Quantes molècules hi ha en 6 mol de diòxid de
temperatura ambient i a 1 atmosfera de pressió. carboni? Escriu el nombre utilitzant la notació científi-
Es calcula que, en aquestes condicions, a dins ca i tres decimals de precisió.
d’un recipient d’1,8 L hi ha 3,5 · 1022 molècules ...........
.......... · 10 molècules de diòxid de carboni
d’aquest gas.
a. Quantes partícules conté un recipient de 2,8 L del 5. Unitats de massa atòmica
mateix gas en les mateixes condicions? Les masses dels àtoms, i de les partícules que els
formen, són extremament petites. Per això, per
El recipient de 3,6 L conté .......... · 10......... molècules de
treballar a escala atòmica cal definir unes unitats
butà.
de massa adaptades:
b. Quin volum ocupen 3,6 · 1023 molècules d’aquest
gas, en les mateixes condicions de pressió i tempe- La unitat de massa atòmica (u) equival
ratura? a la dotzena part de la massa d’un àtom
c. I si estiguessin treballant amb metà en lloc de neutre de carboni (126C), expressada en
butà, en les mateixes condicions de pressió i tem- quilograms.
peratura, quin volum ocuparien 3,6 · 1023 molècules
d’aquest gas?
1 u ≡ 1,66 · 10–27 kg
El nombre d’Avogadro
3. De més a menys massa Massa (kg) Massa (u)

a. Ordena les quantitats de matèria següents se-
gons la seva massa, de més gran a més petita. Busca Protó 1,673 · 10-27 1,0073
la informació a la taula periòdica. Neutró 1,675 · 10-27 1,0087
Electró 9,109 · 10-31 0,0005
A.
1 mol d’hidrogen B.
1 mol de plom
C.
1 mol d’oxigen D.
1 mol d’or Massa de les partícules subatòmiques, en unitats del sistema
E.
1 mol de calci F.
1 mol d’alumini internacional (kg) i unitats de massa atòmica (u).
EXERCICIS
a. Completa les equivalències de massa següents. Omplir un estadi esportiu. .........
Expressa els resultats en notació científica i amb un de- onstruir una rèplica de l’Empire State Building.
C
cimal de precisió. ............
..........
6 ,64 kg ≡ .......... · 10 u b. Si 1 mol de persones formessin una fila, quina
..........
............ · 10 kg ≡ 153 u distància podrien cobrir? Tingues present que, en rea-
litat, a la Terra hi viuen menys de 1010 persones.
b. Volem saber la massa d’un àtom de nombre atò-
mic 14 i nombre màssic 28, sense càrrega elèctrica. [Sí, aproximadament. / No, em faltarien moltes
Per fer-ho, calcula les dades següents i expressa les persones. / Sí, i em sobrarien moltes persones.]
masses en unitats de massa atòmica. Escriu les mas-
L a distància que ens separa de la galàxia d’An-
ses amb quatre decimals de precisió.
dròmeda. ...........
1.
Nombre de protons: ..........
L a distància que ens separa de l’extrem de
Massa dels protons: .......... u
l’Univers visible. ..........
2.
Nombre de neutrons: ..........
El perímetre de la Terra. ..........
Massa dels neutrons: .......... u
3.
Nombre d’electrons: .......... La distància que ens separa del Sol. ..........
Massa dels electrons: .......... u L a distància que separa Nova York i Los Ange-
les. ..........
Massa de l’àtom: .......... u
c. Les bàscules de laboratori d’alta precisió poden La massa molar

arribar a mesurar masses tan petites com 0,1 mg.
7. Masses i mols
Quants àtoms d’aquest tipus hauríem de reunir per
a. La massa molecular del diòxid de carboni és
poder-ne mesurar la massa?
17 u. Quina és la massa, en grams, d’1 mol de
Recorda que 1 u = 1,66 · 10–27 kg. diòxid de carboni?
q Al voltant de mil (103) àtoms. b. Quina és la massa, en grams, de
q
Al voltant d’un milió (106) d’àtoms. 6,022 · 1023 molècules de diòxid de carboni?
q
Al voltant de mil milions (109) d’àtoms. c. Quina és la massa, en grams, de 6 mols de diòxid
q
Al voltant d’un bilió (1012) d’àtoms. de carboni?
q
Al voltant de mil bilions (1015) d’àtoms. d. La massa molecular del metà és 16 u. Quants
q
Al voltant de deu mil trilions (1022) d’àtoms. mols de substància hi ha en 16 g de metà?
q
Al voltant de deu trilions (1019) d’àtoms. e. Quantes molècules de metà hi ha en 16 g
d’aquest compost? Escriu la resposta en notació
6. Un nombre enorme… científica, amb tres decimals de precisió. Escriu la
El nombre d’Avogadro és tan gran que és molt resposta en notació científica, amb tres decimals de
difícil fer-se una idea del que representa. Per això precisió.
resulta útil establir comparacions entre aquest ...........
nombre enorme i objectes quotidians. El nombre de molècules és .......... · 10 .
a. Imagina que disposessis d’1 mol de blocs de f. Quants mols de molècules hi ha en 395,2 g de
construcció com els que apareixen a la imatge de metà? Escriu la resposta amb un decimal de precisió.
la versió digital. Què podries fer amb 1 mol de blocs Hi ha ........ mols.
de construcció? Considera que el volum aproximat
d'un d'aquests blocs és de 2,5 cm3. 8. Mols de compostos
[Sí, aproximadament. / No, em faltarien moltes a. Busca informació a la taula periòdica i calcula la
peces. / Sí, i em sobrarien moltes peces.] massa d’aquestes quantitats de matèria. Expressa
les respostes en grams, amb un decimal de precisió.
Construir un estel de la dimensió del Sol. ...........
1 mol de clorur de sodi (NaCl): ........... g.
Construir una rèplica de la Terra. ..........
1 mol d’hexafluorur de sofre (SF6). ......... g
Omplir tots els oceans de la Terra. ..........
10 mols d’ozó (O3): .......... g
EXERCICIS
b. Ara, calcula quants mols de molècules confor- L es mescles homogènies són substàncies
men les següents masses de compostos. Escriu el pures.
resultat amb un decimal de precisió.
L a composició d’una mescla heterogènia és
204 g d’aigua oxigenada (H2O2): ........... mols uniforme.
84 g de nitrogen gasós (N2): .......... mols Les dissolucions són substàncies pures.
189 g de cianur d’hidrogen (HCN): .......... mols
Concentració d’una dissolució
9. Els àtoms que formen un compost
11. Permanganat de potassi
La fórmula del nitrat de calci és Ca(NO3)2. Tingues
El permanganat de potassi és una substància que
en compte que el subíndex 2 afecta tots els àtoms
en estat sòlid forma cristalls de color violeta intens.
entre parèntesis.
És una substància soluble en aigua, que s’ha de ma-
a. Quina és la massa molecular del nitrat de calci? nipular amb precaució, perquè és perillosa per a la
salut i el medi.
b. Quants mols de substància hi ha en 131,075 g
de nitrat de calci? Ateses les propietats desinfectants i desodorants
que té, aquest compost s’utilitza per tractar algunes
c. Quants àtoms formen aquesta quantitat de intoxicacions i potabilitzar aigües, així com en nom-
nitrat de calci? Expressa les respostes amb notació brosos processos industrials.
científica, amb tres decimals de precisió.
..........
a. Quin tipus de substància és el permanganat de
........... · 10 àtoms de calci potassi?
..........
........... · 10 àtoms de nitrogen
q Un aliatge
..........
........... · 10 àtoms d’oxigen q Una mescla homogènia
d. Una mostra d’òxid de ferro(III) (Fe2O3) conté: q
Una substància pura
1,2044 · 1024 àtoms de ferro q
Una dissolució aquosa
1,8066· 1024 àtoms d’oxigen q
Un compost
Quants mols de substància componen la mostra? q
Una mescla heterogènia
e. Quina és la massa molecular de l’òxid de ferro? b. Les imatges següents es mostren les represen-
Expressa el resultat amb una xifra decimal. tacions corpusculars de l’aigua i del permanganat
de potassi. Quina representació correspon a cada
f. Quina és la massa d’aquesta mostra? substància?
Expressa el resultat amb una xifra decimal.
epresentació A: [Aigua / Permanganat de
R
potassi]
Tipus de mescles
epresentació B: [Aigua / Permanganat de
R
10. Sobre les mescles potassi]
Indica si les afirmacions següents sobre les mescles
són certes o falses.
L es mescles heterogènies són substàncies
pures.
Les dissolucions són mescles homogènies.
É s possible separar els components d’una
mescla per mitjà de canvis físics. Representació A. Representació B.
na mescla es forma gràcies a una reacció

U c. Indica quina de les representacions següents mo-
química. delitza correctament la dissolució dels dos compo-
E ls components d’una mescla homogènia es nents representats a l’apartat anterior.
distribueixen de manera uniforme.
EXERCICIS
q q c. Quina imatge representa correctament una dis-
solució concentrada?
q q
q q q
12. Dissolucions en ordre

a. Aquests vasos de precipitats contenen dissoluci- q q
ons aquoses de sulfat de coure. Les aparences són
diferents perquè tenen concentracions diferents.
Ordena les dissolucions, de la més diluïda a la més d. Quina imatge representa correctament una dis-
concentrada. solució saturada?
A. B. C. q q q
q q
D. E.
b. A continuació es mostren representacions cor- Expressió de la concentració
pusculars de diferents dissolucions de sulfat de
coure. Quina imatge representa correctament una 13. Aigua i sucre
dissolució diluïda? Hem obtingut 152 g de dissolució després d’afegir
53,2 g de sucre a un volum determinat d’aigua.
a. Quina massa d’aigua s’ha utilitzat per preparar la
dissolució?
........ g d'aigua
b. Quants grams de sucre hi ha per cada gram de
dissolució?
q q q ........ g de sucre per gram de dissolució
c. Quina és la concentració en percentatge en mas-
sa d’aquesta dissolució?
q q
29
EXERCICIS
14. Sèrum fisiològic
El sèrum fisiològic és una dissolució de sal en aigua Podem transformar les unitats en què s’ex-
amb una concentració en massa del 9%. Volem pressa una magnitud multiplicant-la per un
mesclar aigua i sal per preparar 360 grams de sèrum factor de conversió.
fisiològic.
a. Quina quantitat de sal necessitem? ............ g Els factors de conversió són fraccions on numera-
dor i denominador són valors equivalents expres-
b. Quina quantitat d’aigua necessitem? ........... g
sats en unitats diferents.
15. Factors de conversió Com que numerador i denominador són equiva-
Una mateixa magnitud es pot expressar en dife- lents, multiplicar un valor per un factor de conver-
rents unitats. sió és com multiplicar-lo per 1.
Dir que la massa d’un objecte és de 3 kg equival Observa l'exemple en l'animació de la versió digital.
a dir que és de 3.000 g; dir que el volum és de 50
mL equival a dir que és de 0,05 L
Posa’t a prova
a. Per quin factor hauries de multiplicar 467 quilòmetres per obtenir l’equivalent en metres?
q q q q
1m 1 km 1.000 m 1.000 km
1.726 km · _________ 1.726 km · _________ 1.726 km · _________ 1.726 km · _________
1.000 km 1.000 m 1 km 1m
b. Aplica el factor i expressa la longitud de 1.726 en metres.

c. Per quin factor hauries de multiplicar 45 dies per obtenir l’equivalent en hores?
q q q q
1d 24 h 1h 24 d
14 d · ____ 14 d · ____ 14 d · ____ 14 d · ____
24 h 1d 24 d 1h
d. Aplica el factor i expressa el valor en hores. 14 dies = ......... hores.
Factors de conversió i dissolucions conversió per obtenir la quantitat de solut a partir

de la quantitat de dissolvent, i viceversa.
La concentració d’una dissolució expressa la relació
entre la quantitat de solut i una quantitat de dissolu- Podem utilitzar les concentracions com a factors de
ció, siguin masses o volums. conversió per obtenir la quantitat de solut a partir de la
quantitat de dissolvent, i viceversa.
En certa manera, expressen una equivalència entre
la quantitat de solut i la quantitat de dissolució. A la taula següent es mostren alguns exemples.
Podem utilitzar les concentracions com a factors de
Magnituds conegudes Magnituds conegudes

Concentració 3 g/L Concentració
Concentració
10% 3eng/L
volum
Equivalències ( ≡≡) Equivalències ( ≡≡)
≡ 11LLdissolució
solut ≡
33ggsolut dissolució solut≡≡ 100
103Lgsolut 1 L dissolució
L dissolució
Exemples de càlculs possibles Exemples de càlculs possibles
Calcular
Càlcul dels
los litros
litresde
dedissolució
dissolucióque
quecontienen
contenen 30 grams
gramosdedesolut:
solut: Calcular
Càlcullos
delslitros
litresdededissolució
dissolucióque
quecontienen
contenen302 gramos
litres de de
solut:
solut:
1 L dissolució 1001 L dissolució
30 g solut · _________ = 10 L dissolució 2 30
L solut · ____________
g solut · _________ ==1020L Ldissolució
dissolució
3 g solut 103Lgsolut
solut
Calcular
Càlcul dels
los gramos
grams dedesolut
solutcontinguts
contenidosenen55litres
litrosdededissolució:
dissolució: Calcular
Càlcul dels
los gramos
litres dedesolut
solutcontinguts
contenidos
enen
255litres
litrosdededissolució:
dissolució:
3 g solut 10
3 gLsolut
solut
5 L dissolució · _________ = 15 g solut L dissolució· ·_____________
25 L5dissolució _________ = 15
= g2,5
solut
L solut
1 L dissolució 100
1 L Ldissolució
dissolució
EXERCICIS
Concentració 40% en massa Densitat 50 g/L

Equivalències ( ≡ ) Equivalències ( ≡ )
40 g solut ≡ 100 g dissolució 50 g dissolució ≡ 1 L dissolució
Exemples de càlculs possibles Exemples de càlculs possibles
Càlcul dels grams de dissolució que contenen 20 grams de solut: Càlcul del volum, en litres, que ocupen 1.250 grams de dissolució:
100 g dissolució 1 L dissolució
20 g solut · ____________ = 50 g dissolució 1.250 g dissolució · _______________ = 25 L dissolució
40 g solut 50 g dissolució
Càlcul dels grams de solut continguts en 280 grams de dissolució: Càlcul de la massa, en grams, de 5 litres de dissolució:
40 g solut 50 g dissolució
280 g dissolució · ____________ = 112 g solut 5 L dissolució · ____________ = 250 g solut
100 g dissolució 1 L dissolució
a. Les equivalències de les taules es poden expressar b. Tenim 2 L de dissolució aquosa amb les propietats
d’altres maneres. Completa les expressions següents. següents:
L’equivalència 3 g solut ≡1 L dissolució es pot expres- Densitat: 16 g/mL
sar com: Concentració (% en massa): 35%
3 mg solut ≡.......... mL dissolució Concentració (massa en volum): 5.600 g/L
3 g solut ≡ .......... mL dissolució Completa les dades següents:
3 kg solut ≡ .......... L dissolució
Massa de dissolució: .......... kg
L’equivalència 10 L solut ≡ 100 L dissolució es pot Massa de solut: .......... g
expressar com:
Massa de dissolvent: .......... g
1 L solut ≡ .......... L dissolució
10 L solut ≡ .......... mL dissolució
1000 cL solut ≡ .......... L dissolució
16. L’OMS i el vi a. Quina informació ofereix l’enunciat?

A l’etiqueta d’una ampolla de vi negre de 750 mL
La concentració màxima de la dissolució.
q
hi llegim que té una graduació del 16%.
La quantitat màxima de dissolució que es pot
q
La graduació que apareix a les etiquetes de les obtenir a partir d’una quantitat determinada
begudes alcohòliques correspon a la concentració de solut.
d’alcohol expressada en % en volum.
La quantitat màxima de solut que s’ha d’afegir
q
a. Quin volum d’alcohol conté l’ampolla en mil·lilitres? a una quantitat determinada de dissolvent.
b. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana b. Ens disposem a aplicar aquest tractament a una
a les persones adultes sanes no consumir més de piscina. A què correspon l’aigua, entesa com a
25 mL d’alcohol al dia. substància pura?
Quina quantitat màxima d’aquest vi podria beure Al solut q
q A la dissolució q
Al dissolvent
en un dia una persona adulta en mil·lilitres, segons
c. A què correspon el sulfat de coure que hi afe-
aquesta recomanació? Arrodoneix la resposta a una
gim?
xifra decimal.
Al solut q
q A la dissolució q
Al dissolvent
15. Piscines sense algues d. La piscina que hem de tractar conté 90.100 L
La dosi màxima de sulfat de coure que es pot afe- d’aigua.
gir a l’aigua potable per evitar que hi creixin algues Quina quantitat màxima de sulfat de coure en
microscòpiques és d’1 mg per cada litre d’aigua. grams podem afegir-hi sense posar en perill la
Quantitats més elevades d’aquesta substància salut dels banyistes?
poden provocar intoxicacions.
EXERCICIS
18. Paracetamol Quina és la concentració de paracetamol d’aques-
El paracetamol és un medicament que s’utilitza ta dissolució?
per calmar el dolor lleu o moderat —analgèsic— i
La concentració de la dissolució és de ........... mg/mL.
reduir la febre —antipirètic.
b. Quin volum d’aquesta dissolució s’ha de pren-
Qualsevol medicament que es comercialitza va dre la nena a cada presa?
acompanyat d’un prospecte que n’indica la poso- La nena s’ha de prendre ......... mL de dissolució
logia, és a dir, les pautes d’administració del me- preparada a partir de la pastilla efervescent.
dicament segons les característiques del pacient i
de la malaltia que té. Els prospectes marquen unes 19. Preparació d'una dissolució
pautes generals que els metges poden ajustar a Hem de preparar 150 mL de dissolució d’etanol al
cada situació. Per això, sempre s’han de seguir les 20% (en volum).
indicacions de l’especialista.
a. Completa els passos per preparar aquesta
a. Una nena de cinc anys té febre i la seva família dissolució.
la porta al pediatra. El metge prescriu que la paci-
1.
Calculem el volum d’ [alcohol / aigua] neces-
ent s’ha de prendre una dosi de paracetamol de
sari i el mesurem amb l’ajuda d' [un matràs
16 mg per kg de pes de la nena, cada 6 hores.
aforat / una pipeta Pasteur / una proveta].
Quantes preses diàries ha d’ingerir la nena?
2.
Aboquem el volum d’[alcohol / aigua] en [un
Ha d’ingerir ........... preses al dia, en intervals regu- matràs aforat / una pipeta Pasteur / una prove-
lars de temps. ta] de 150 mL.
b. Si la nena pesa 16 kg, quina quantitat de para- 3.
Hi afegim [alcohol / agua] sense sobrepassar la
cetamol ha d’ingerir a cada presa? marca de volum desitjat.
A cada presa la nena ha d’ingerir ............ mg de 4.
Tapem [un matràs aforat / una pipeta Pasteur /
paracetamol. una proveta] i l’agitem suaument.
5. Amb l’ajuda d’ [un matràs aforat / una pipeta
c. Quina quantitat diària de paracetamol suposa?
Pasteur / una proveta] afegim les gotes
En un dia, la pacient s’ha de prendre ........... mg de d’ [alcohol / agua] necessàries per enrasar la
paracetamol. dissolució amb precisió.
Paracetamol en xarop b. Quina quantitat de sucre en grams és necessària

El paracetamol es pot trobar en farmàcies en molts per preparar aquesta dissolució?
formats diferents. Un format especialment reco- Es necessiten .......... mL d’alcohol.
manat per a nens és el xarop de 100 mg/mL de
concentració. c. A quina posició exacta ha de quedar la super-
fície del líquid respecte a la marca de la proveta
a. Quina quantitat de xarop s’ha de prendre la graduada que es correspon amb el volum desitjat?
pacient a cada dosi?
q
La pacient se n’ha de prendre .......... mL.
b. Si el xarop estigués la meitat de concentrat,
quina quantitat se n’hauria de prendre la nena?
La mateixa.
q volum desitjat
La meitat.
q
El doble.
q
Paracetamol en pastillas efervescentes

Un altre format freqüent són les pastilles eferves-
cents d’1 g.
a. Es prepara una dissolució en un got amb aigua
i una pastilla efervescent i s’obtenen 250 mL de
dissolució.
EXERCICIS
q Mesclem dues dissolucions aquoses de sal de la
manera següent:
133 mL d’una primera dissolució a una concen-
tració de 27 g/L
volum desitjat
131 mL d’una segona dissolució a 1634 g/L.
a. Quina quantitat de sal conté el volum mesclat

de la primera dissolució?
m1 = .......... g
b. Quina quantitat de sal conté el volum mesclat

de la segona dissolució?
q m2 = .......... g
c. Quina quantitat de sal hi ha en total a la disso-

lució resultant?
volum desitjat mr = .......... g
d. Quin és el volum de la dissolució resultant?

264 mL
q
17,423 L
q
0,264L
q
No es pot saber a priori.
q
e. Per què no podem calcular a priori la concentr-

ció de la dissolució resultant?
d. Com s’anomena el procés d’ajustament del vo-
lum desitjat d’un líquid en el recipient volumètric? Perquè a priori no podem saber quin serà el
q
volum de la dissolució, ja que el volum d’una
e. Quin nom rep la curvatura de la superfície del dissolució no sol coincidir amb la suma dels
líquid a dins de la proveta graduada? volums dels seus components.
f. Què succeiria si en completar el volum de la Perquè desconeixem el volum de les dissoluci-
q
dissolució afegint aigua, ultrapasséssim accidental- ons mesclades, de manera que és impossible
ment el volum previst? calcular el volum de la dissolució resultant, i
La dissolució se saturaria.
q necessitem aquesta dada per calcular-ne la
concentració.
La dissolució tindria una concentració superior
q
a la desitjada. Perquè el solut d’una de les dissolucions inicials
q
La dissolució tindria una concentració inferior a
q podria no ser soluble en l’altra dissolució.
la desitjada.
21. Diluir dissolucions
g. Com corregiries l’error provocat en afegir-hi més A vegades, per preparar una dissolució hem de
aigua del compte? Explica-ho amb les teves paraules. partir d’una altra dissolució més concentrada. Per
reduir la concentració només hi hem d’afegir més
20. Combinar dissolucions dissolvent.
Quan mesclem dues dissolucions aquoses del
Necessitem preparar 150 mL d’una dissolució de
mateix solut però de concentracions diferents, la
sal a una concentració de 15 g/L. Però per fer-ho
concentració de la dissolució resultant dependrà
només disposem d’una dissolució salina de 30 g/L
del volum que utilitzem i de la concentració de les
de concentració i aigua pura, totes dues en quanti-
dues dissolucions.
tats suficients.
EXERCICIS
a. Quina quantitat de dissolució concentrada ne- No; només podrem saber el volum d’aigua
q
cessitem per preparar la dissolució diluïda? Escriu necessari de forma experimental.
la teva resposta amb dues xifres decimals de precisió.
Sí; el volum d’aigua s’obté restant a 150 mL
q
Necessitem .......... mL de dissolució concentrada. el volum de dissolució concentrada que
utilitzarem.
b. A partir del volum de dissolució concentrada
necessari, es pot calcular el volum d’aigua que s’hi c. Descriu el procediment per preparar la dissolu-
ha d’afegir per preparar els 150 mL de dissolució? ció diluïda.
22. Concentració, percentatge i densitat

Concentració, percentatge en massa i densitat són magnituds relacionades.
a. Com es calcula la concentració en massa d’una dissolució?
qcdissolució = vsolut / mdissolució cdissolució = msolut / vsolut
q cdissolució = msolut / vdissolució
q
cdissolució = vsolut / msolut
q
b. Com es calcula la densitat d’una dissolució?
qddissolució = mdissolució / vdissolució ddissolució = msolut / vdissolució
q ddissolució = vsolut / mdissolució
q
ddissolució = vdissolució / mdissolució
q
c. Completa la deducció matemàtica següent que relaciona la concentració en massa d’una dissolució amb
la mateixa concentració expressada en percentatge en massa (c).
c. Una dissolució de HNO3 al 70% en massa té una densitat de 1,38 g/mL. Quina és la seva concentració en
massa? Expressa el resultat en g/L amb una xifra decimal de precisió, si és necessari.
.......... g de HNO3/L
La molaritat
23. De la massa a la molaritat n(CuCl2) = .......... mol

3 L de dissolució de clorur de coure(II) contenen
c. Quina és la molaritat d’aquesta dissolució?
162 g de solut.
Expressa el resultat amb un decimal de precisió.
a. Quina és la massa molar d’aquest compost? [CuCl2] = .......... M
mmolar(CuCl2) = .......... g/mol 24. De la molaritat a la massa
Una dissolució de 4 L de permanganat de potassi
b. Quants mols de CuCl2 conté aquesta dissolu- (KMnO4) té una molaritat de 2,5 M.
ció? Expressa el resultat amb dos decimals de precisió.
EXERCICIS
a. Quants mols conté la dissolució?
n(KMnO4) = .......... mol
b. Quina és la massa molar d’aquest compost?
mmolar(KMnO4) = .......... g/mol
H2O
c. Quina és la concentració d’aquesta dissolució
en unitats de concentració en massa?
Expressa el resultat en g/L amb un decimal de precisió.
m(KMnO4) = .......... g
d. Quina és la concentració d’aquesta dissolució Dissolució 1 Mostra Dissolució 2
en unitats de concentració en massa? Expressa el v = 500 mL v=? v = 200 mL
resultat en g/L amb un decimal de precisió. [HCl] = 10 M [HCl] = 10 M [HCl] = 1 M
c(KMnO4) = .......... g/L
25. Concentració en massa i molaritat a. Indica si aquestes equivalències són certes o falses.
a. Com s’expressa la massa molar d’un solut?
n és el nombre de partícules (en mol), m la massa L a quantitat de HCl a la mostra presa de la dis-
(en g) i mmolar la massa molar (en g/mol). solució 1 és la quantitat de HCl que contindrà
la dissolució 2.
qm
molar solut = mdissolució / nsolut
E l volum de la mostra de la dissolució 1 és igual
q
mmolar solut = msolut / ndissolució
al volum que tindrà la dissolució 2.
q
mmolar solut = msolut / nsolut
La dissolució 1 i la dissolució 2 contindran la
q
mmolar solut = nsolut / msolut
mateixa quantitat de HCl.
b. Completa la deducció matemàtica següent que La dissolució 1 i la dissolució 2 tindran la matei-
relaciona la concentració en massa i la molaritat xa molaritat.
d’una dissolució.
b. Per saber quin volum de la dissolució 1 hem
d’agafar a la mostra, cal saber quina quantitat de
HCl hi ha d’haver en els 200 mL de dissolució 2.
Quina quantitat de HCl ha de contenir la dissolu-
ció 2? Completa la deducció següent i arrodoneix les
respostes fins al segon decimal, si és necessari.
c. Una dissolució d’àcid nítric (HNO3) té una con-

centració en massa de 847 g/L. Quina és la seva
molaritat? Expressa el resultat amb un decimal de
precisió, si és necessari. c. La mostra que agafem de la dissolució 1 ha
de contenir el nombre de mols de HCl que has
26. Dilucions i molaritat calculat. Quin volum de dissolució 1 hem d’agafar
Disposem de 500 mL d’una dissolució de HCl amb a la mostra per preparar la dissolució 2? Completa
una molaritat de 10 M (dissolució 1). A partir d’ella, la deducció següent i arrodoneix les respostes fins al
volem preparar 200 mL d’una dissolució de 1 M (dis- segon decimal, si és necessari.
solució 2). Per fer-ho, hem d’agafar una mostra de
menor volum de la dissolució 1 i diluir-la amb aigua
fins a obtenir el volum desitjat.
EXERCICIS
Salfumant Suc de llimona
d. Completa el text següent que descriu el proto-

col experimental per preparar la dissolució 2.
Amb l’ajuda d’ [una proveta / una pipeta aforada Cafè Llevat
/ un vas de precipitats / un matràs aforat / un
vidre de rellotge / una pipeta Pasteur], aga- 28. Sobre els àcids i les bases
fem el volum de dissolució [1 / 2] calculat a Indica si les afirmacions següents sobre els àcids i
l’apartat anterior i l’aboquem en [una proveta / les bases són certes o falses.
una pipeta aforada / un vas de precipitats / un Els àcids reaccionen fàcilment amb la matèria
matràs aforat / un vidre de rellotge / una pipeta orgànica.
Pasteur] de 100 mL. Hi afegim [dissolució 1 /
aIgua / HCI / dissolució 2] sense sobrepassar Les substàncies neutres no tenen pH.
l’aforament i agitem la mescla. Els àcids reaccionen amb els metalls.
Les bases tenen un gust amargant.
Finalment ajustem amb precisió [el volum / la
massa / la concentració / la molaritat / la quan- Els productes de neteja solen ser molt àcids o
titat de matèria], afegint les gotes [dissolució 1 molt bàsics.
/ aIgua / HCI / dissolució 2] necessàries mitjan- El contacte amb substàncies molt àcides o
çant [una proveta / una pipeta aforada / un vas molt bàsiques és molt perjudicial per a la pell i
de precipitats / un matràs aforat / un vidre de les mucoses.
rellotge / una pipeta Pasteur], i arrasant amb Els àcids tenen un gust agre.
precisió el menisc.
Les bases tenen un pH inferior a 7.
Dissolucions àcides i bàsiques i pH Els àcids tenen un pH superior a 7.
27. Àcids i bases 29. Pluja àcida

Classifica les substàncies següents segons si són Llegeix aquest text amb atenció i respon les pre-
àcides o bàsiques. Busca informació si cal. guntes que es plantegen a les pàgines següents.
Anomenem pluja àcida qualsevol forma de
precipitació que contingui quantitats elevades
d’àcids nítrics i sulfúrics. Això inclou també la neu,
la boira i els petits fragments de matèria seca que
es dipositen sobre la superfície terrestre.
La vegetació en descomposició i les erupcions
Sabó Sosa càustica volcàniques alliberen substàncies químiques que
poden produir pluja àcida, però són les activi-
tats d’origen humà les responsables principals
d’aquestes emissions: la combustió de carburants
fòssils per part de centrals elèctriques, indústries i
automòbils.
En cremar combustibles fòssils s’alliberen òxids
de sofre (SOx) i de nitrogen (NOx) a l’atmosfera.
Vinagre Clara d’ou
EXERCICIS
Allà, aquests compostos reaccionen amb l’aigua, Individualment, podem ajudar a reduir el risc de
l’oxigen i altres substàncies i formen dissolucions pluja àcida reduint el consum d’energia. Com
poc concentrades d’àcid sulfúric i nítric. Els vents menys energia utilitzem a casa nostra, menys
poden arribar a dispersar aquestes dissolucions quantitats de substàncies contaminants s’eme-
àcides al llarg de centenars de quilòmetres per tran a les centrals elèctriques. Com que els vehicles
l’atmosfera. Quan amb les precipitacions, aques- cremen grans quantitats de combustibles fòssils,
tes dissolucions àcides arriben a la superfície de podem reduir les emissions utilitzant el transport
la Terra, flueixen per torrents, es colen a les xarxes públic, compartint el vehicle privat o despla-
de regadiu i s’acaben filtrant al sòl. çant-nos en bicicleta o a peu.
La pluja àcida té molts efectes ecològics negatius. «Acid Rain», National Geographic, http://en-
El pitjor és, de llarg, l’impacte que produeix sobre vironment.nationalgeographic.com/environ-
llacs, rierols, zones humides i altres medis aquàtics. ment/global-warming/acid-rain-overview/
Amb la pluja àcida, l’aigua s’acidifica i absorbeix [Data de consulta: 26 de febrer del 2016].
alumini i, després de filtrar-se pel sòl, acabarà (Text adaptat)
arribant a llacs i rierols. Aquesta mescla perillosa
esdevé tòxica per a crancs, cloïsses, peixos… i per a. Què és la pluja àcida?
a molts altres animals aquàtics. Precipitacions que contenen quantitats anor-
q
Algunes espècies toleren les aigües àcides més bé malment altes de substàncies alcalines.
que d’altres. Tanmateix, en un ecosistema —on Precipitacions que contenen quantitats anor-
q
les espècies es relacionen les unes amb les altres— malment altes de substàncies àcides.
allò que d’entrada només afecta algunes espècies En realitat, tot tipus de precipitació es pot con-
q
acabarà afectant moltes altres espècies que parti- siderar pluja àcida.
cipen en la cadena alimentària, fins i tot espècies
no aquàtiques, com les aus. b. Quin és el causant principal de la pluja àcida?
La pluja àcida també afecta els boscos, ja que L’emissió d’alguns gasos produïts per la des-
q
elimina els nutrients essencials del sòl i allibera composició de matèria orgànica.
alumini, cosa que dificulta que les arrels absorbei- L’emissió d’alguns gasos produïts per les erupci-
q
xin aigua. El seu impacte també és evident a les ons volcàniques.
fulles dels arbres. L’emissió d’alguns gasos produïts per determi-
q
Els efectes de la pluja àcida, combinats amb altres nades activitats humanes.
factors d’estrès mediambientals, provoquen que c. Quins són aquests gasos contaminants emesos?
els arbres siguin menys resistents a les baixes tem-
peratures, a l’atac d’insectes i a les malalties. Els Òxids de nitrogen
q Òxids de sofre
q
contaminants també impedeixen que els arbres Àcid nítric
q Àcid sulfúric
q
es puguin reproduir. Hi ha sòls que neutralitzen d. En quines substàncies es converteixen en reac-
els àcids millor que d’altres. En regions on els sòls cionar amb l’oxigen i l’aigua de l’aire?
tenen una capacitat amortidora baixa, l’impacte
de la pluja àcida és molt més gran. En òxids de nitrogen q E
q n àcid sulfúric
En àcid nítric q
q En òxids de sofre
L’única manera de combatre la pluja àcida és
limitar l’emissió dels contaminants que la produ- e. Per què és perillosa la pluja àcida?
eixen, és a dir, cremar menys quantitat de com-
Perquè provoca sequeres.
q
bustibles fòssils. Molts governs han intentat reduir
les emissions de contaminants amb sistemes Perquè afavoreix l’escalfament global.
q
per «netejar» els gasos emesos en la indústria i Perquè acidifica l’entorn aquàtic, i posa en risc
q
fomentant l’ús de fonts alternatives d’energia. molts éssers vius.
Els resultats d’aquests esforços han estat variats, Perquè afecta els boscos, i dificulta la nutrició i
q
però fins i tot si la pluja àcida es deixés de produir la reproducció dels arbres.
ara mateix, els efectes perjudicials trigarien molt
temps a desaparèixer.
EXERCICIS
f. Quines mesures es poden prendre per reduir els ció. El color de l’indicador de pH depèn de l’acidesa
episodis de pluja àcida? o alcalinitat de la dissolució.
Controlar les activitats humanes per reduir
q La majoria d’indicadors tenen dos colors possibles, i
l’emissió dels gasos que la produeixen. canvien de l’un a l’altre quan el pH de la dissolució es
Ruixar els boscos amb substàncies bàsiques per
q troba en un interval determinat.
provocar reaccions de neutralització. Alguns indicadors —com l’extracte de col llombar-
Cremar la matèria orgànica per evitar que es
q da— poden adoptar més de dos colors. Aquests
descompongui. indicadors ens permeten conèixer el pH de manera
Ruixar els boscos amb substàncies bàsiques per
q més precisa.
provocar reaccions de neutralització. Els colors i l’interval de valors de pH en què canvien
de color són característics de cada indicador de pH.
30. pH i concentració
Podem classificar qualsevol dissolució com a àcida o
bàsica segons si el seu pH és inferior o superior a 7. Els indicadors de pH no determinen un valor
exacte, sinó un interval més o menys precís
a. Completa el text següent. de pH.
El pH d’una dissolució àcida és [més baix / més
alt / igual] que el pH de l’aigua destil·lada, una a. Disposem d’una dissolució el pH de la qual és 10.
substància [neutra / bàsica / àcida]. Si diluïm Quin color adoptarà cadascun d’aquests indicadors
aquesta dissolució afegint-hi aigua, el seu pH de pH en posar-lo en contacte amb la dissolució?
[no variarà / augmentarà progressivament / dis- Busca a Internet els intervals de pH en què cada indica-
minuirà progressivament]. Així, podem dir que dor canvia de color.
com menys concentrada estigui una dissolució
Fenolftaleïna: [fúcsia / incolor]
àcida, [més baix / més alt] serà el seu pH.
Blau de timol: [vermell / groc / blau]
b. Aquesta dissolució àcida pot acabar sent bàsica
sense que es produeixi cap canvi químic? Extracte de col llombarda: [rosat / vermell /
verd / blau / morat / groc]
No, mai no podrà arribar a tenir el pH de
q
l’aigua destil·lada. Carmí d’indi: [blau / groc]
Sí, si es dilueix prou en aigua.
q b. Com podem fer baixar el pH d’aquesta dissolució?
c. Completa el text següent. fegint-hi un àcid.
A
El pH d’una dissolució bàsica és [més baix / més Afegint-hi una base.
alt / igual] que el pH de l’aigua destil·lada, una Canviant d’indicador de pH.
substància [neutra / bàsica / àcida]. Si diluïm
aquesta dissolució afegint-hi aigua, el seu pH c. Ara disposem d’una dissolució el pH de la qual és
[no variarà / augmentarà progressivament / dis- 3. Quin color adoptarà cadascun d’aquests indica-
minuirà progressivament]. Així, podem dir que dors de pH en posar-lo en contacte amb la disso-
com menys concentrada estigui una dissolució lució? Busca a Internet els intervals de pH en què cada
bàsica, [més baix / més alt] serà el seu pH. indicador canvia de color.
d. Aquesta dissolució bàsica pot acabar sent àcida Fenolftaleïna: [fúcsia / incolor]
sense que es produeixi cap canvi químic? Blau de timol: [vermell / groc / blau]
No, mai no podrà arribar a tenir el pH de l’aigua
q Extracte de col llombarda: [rosat / vermell /
destil·lada. verd / blau / morat / groc]
Sí, si es dilueix prou en aigua.
q Carmí d’indi: [blau / groc]
d. Com podem fer pujar el pH d’aquesta dissolució?

Mesura del pH
fegint-hi una base.
A
31. Sobre els indicadors Afegint-hi un àcid.
Els indicadors de pH són substàncies sòlides o líqui-
Canviant d’indicador de pH.
des que s’utilitzen per conèixer el pH d’una dissolu-
EXERCICIS
32. Determinar el pH d’una dissolució En una reacció química, la quantitat d’àtoms de
Per determinar el pH d’una dissolució disposem cada element present en els reactants consu-
d’extracte de col llombarda i paper indicador de pH. mits i la dels productes formats és la mateixa.
a. Busca informació i descriu el procés d’obtenció En una reacció química, les substàncies es
de l’extracte de col llombarda i com s’ha de fer conserven.
servir.
En algunes reaccions químiques, com les de
b. Busca informació i descriu com s’ha de fer servir combustió, la massa dels productes és inferior a
el paper indicador de pH. la dels reactants.
c. Les següents imatges s’han obtingut en realitzar En una reacció química, la quantitat d’àtoms de
sengles mesuraments de pH, un mitjançant l’ex- cada element present en els reactants consu-
tracte de col llombarda i l’altre amb paper indicador mits i la dels productes formats és la mateixa.
universal. Observa les imatges i indica si aquestes
afirmacions són certes o falses. 34. L’energia d’activació
Perquè els àtoms de les molècules —o cristalls—
Busca informació si cal. dels reactants es reorganitzin i donin lloc als produc-
E l paper indicador indica que la dissolució és tes, cal que col·lideixin amb energia suficient. No-
àcida. més així poden trencar-se els enllaços dels reactants
i formar-se els nous enllaços dels productes.
Els dos mesuraments s’han realitzat sobre dis-
solucions diferents perquè els colors que han L’energia d’activació és l’energia que s’ha
adquirit els indicadors no coincideixen. de subministrar als reactants perquè les seves
Els dos mesuraments es poden haver realitzat col·lisions siguin efectives i es transformin en
sobre una mateixa dissolució. productes.
L’extracte de col llombarda indica que la disso-
Aquest «joc del milió» molecular de la versió digital
lució és àcida.
t’ajudarà a entendre el concepte d’energia d’activa-
Els dos mesuraments s’han realitzat sobre dis- ció. En el recurs pots triar tres reaccions, cadascuna
solucions diferents perquè el pH que indiquen amb una energia d’activació diferent, i subministrar
és diferent. energia cinètica a la molècula d’un dels reactants.
a. Indica si les afirmacions següents són certes o
falses.
En algunes circumstàncies la reacció es produeix
sense que s’assoleixi l’energia d’activació.
L’energia d’activació és diferent per a cada
reacció química.
Sempre que s’assoleix l’energia d’activació es
produeix una reacció.
Com més àtoms formen els reactants, més
Dissolució problema amb ex- Paper indicador de pH mullat
gran és l’energia d’activació de la reacció.
tracte de col llombarda. amb unes gotes de dissolució La tercera reacció del «joc del milió» és la que
problema.
té més energia d’activació.
Model de reacció química b. En el model simplificat que és el «joc del milió»
molecular, aportem energia cinètica a una de les
33. Sobre la conservació de la massa
molècules mitjançant una molla imaginària.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
Quines formes coneixes d’aportar energia cinètica
En una reacció química, el nombre de molècu-
als reactants d’una reacció química?
les dels reactants és el mateix que el nombre
de molècules dels productes.
EXERCICIS
Classificació de les reaccions químiques
35. Tres criteris Reactants Productes

Indica de quin tipus són les reaccions següents se-
gons els tres criteris de classificació que coneixes.
Busca informació si cal.
2H2 + O2 → 2H2O
Comprovació
Segons el reagrupament dels àtoms:
[Descomposició / Substitució / Síntesi].
[Acidobàsica / Redox].
Segons l’intercanvi d’energia:
[Exotèrmica / Endotèrmica].
HCl + NaOH → H2O + NaCl

[Descomposició / Substitució / Síntesi].
La combustió del propà
Segons l’intercanvi de partícules: Considera l’equació de la combustió del propà:
[Acidobàsica / Redox]. C3H8 + O2 → CO2 + H2O
Segons l’intercanvi d’energia:
[Exotèrmica / Endotèrmica]. 1. Fes el recompte inicial d’àtoms a banda i banda.
C3H8 + O2 → CO2 + H2O
La estequiometría
Creactants: .......... Cproductes: ..........
36. Igualació d’equacions per tempteig Hreactants: .......... Hproductes: ..........
Es diu que una equació química està equilibrada
quan el nombre d’àtoms de cada element és el Oreactants: .......... Oproductes: ..........
mateix a tots dos costats de la fletxa.
Per equilibrar una equació per tempteig es poden 2. Iguala els carbonis i torna a fer el recompte. Els
seguir aquests passos, repetint-los si és necessari: coeficients amb valor 1 no s’escriuen a l’equació.
.......... C3H8 + O2 → .......... CO2 + H2O
1. Recomptar els àtoms de cada element a
banda i banda de la fletxa. Creactants: .......... Cproductes: ..........
2. Afegir coeficients per igualar el recompte Hreactants: .......... Hproductes: ..........
dels metalls, i després el dels no-metalls, dei-
xant de banda l’hidrogen i l’oxigen. Oreactants: .......... Oproductes: ..........
3. Afegir coeficients per igualar el recompte

d’àtoms d’hidrogen. 3. Iguala els hidrògens i torna a fer el recompte.
4. Afegir coeficients per igualar el recompte .......... C3H8 + O2 → .......... CO2 + .......... H2O
d’àtoms d’oxigen.
A vegades poden aparèixer coeficients amb frac-
Hreactants: .......... Hproductes: ..........
cions. Perquè tots els coeficients siguin nombres
enters, s’han de multiplicar pel mínim comú Oreactants: .......... Oproductes: ..........
múltiple dels denominadors.
EXERCICIS
4. Iguala els oxígens i torna a fer el recompte.
.......... C3H8 + .......... O2 → .......... CO2 + .......... H2O

Hreactants: .......... Hproductes: ..........
Oreactants: .......... Oproductes: ..........
37. Recompte d’àtoms

Les equacions químiques serveixen per fer prediccions sobre les reaccions que representen però, per fer-
ho, és important que estiguin equilibrades. En una equació química equilibrada el recompte d’àtoms de
cada element a l’esquerra i a la dreta de la fletxa ha de ser igual.
Igualar una equació química és afegir els coeficients necessaris davant de tots els reactants i productes
perquè estigui equilibrada. En aquesta activitat es practica la igualació d’equacions químiques amb l’ajuda
d’un recurs interactiu de la versió digital que permet arrossegar-hi molècules i comptar en qualsevol mo-
ment els àtoms presents de cada element.
a. Utilitza el recurs interactiu de la versió digital per completar a l’equació química les molècules que
calguin per igualar-la.
+ +
b. Utilitza el recurs interactiu de la versió digital per completar l’equació química les molècules que calguin
per igualar-la.
+ +
c. Utilitza el recurs interactiu de la versió digital per completar l’equació química les molècules que calguin
per igualar-la.
+ +
EXERCICIS
38. Equacions per igualar 40. Quants mols hi participen?
a. Iguala l’equació següent amb el mètode a. La reacció següent descriu el procés d’oxidació
d’igualació per tempteig: Zn + HCl → ZnCl2 + H2. del ferro:
Utilitza els coeficients més petits possibles. 4Fe(s) + 3O2(g) → 2Fe2O3(s)
.......... Zn + .......... HCl → .......... ZnCl2 + .......... H2 Completa la taula amb els mols de cada subs-
b. Iguala l’equació següent amb el mètode tància abans i després de la reacció, si es disposa
d’igualació per tempteig: Fe + S8 → FeS. Utilitza de 32 mols de ferro i 24 mols d’oxigen, i tots es
els coeficients més petits possibles. consumeixen.
.......... Fe + .......... S8 → .......... FeS Fe O2 Fe2 O3
c. Iguala l’equació següent amb el mètode d’igua- Abans de 32 mols 24 mols 0 mols
lació per tempteig: CH4 + O2 → CO2 + H2O. la reacció
Utilitza els coeficients més petits possibles.
Després de ...... mols 0 mols ...... mols
.......... CH4 + .......... O2 → .......... CO2 + .......... H2O la reacció
d. Iguala l’equació següent amb el mètode
d’igualació per tempteig: Na + Cl2 → NaCl.
Utilitza els coeficients més petits possibles. b. El diòxid de carboni i l’hidròxid de potassi reac-
.......... Na + .......... Cl2 → .......... NaCl cionen per donar lloc a carbonat de potassi i aigua
amb els coeficients següents:
e. Iguala l’equació següent amb el mètode
CO2(aq) + 2KOH(aq) → K2CO3(s) + H2O(I)
d’igualació per tempteig: N2 + H2 → NH3.
Utilitza els coeficients més petits possibles. Considerant que disposem de 8 mols de KOH i
de suficient diòxid de carboni per consumir-los,
.......... N2 + .......... H2 → .......... NH3
completa la taula amb els mols de reactants que es
f. Iguala l’equació següent amb el mètode d’igua- consumeixen i els mols de productes que produei-
lació per tempteig: Mg + O2 → MgO. xen en la reacció.
Utilitza els coeficients més petits possibles.
.......... Mg + .......... O2 → .......... MgO. CO2 KOH K2 CO3 H2 O
Abans de ...... mols 8 mols 0 mols 0 mols
39. Càlcul estequiomètric senzill la reacció
Considera l’equació química següent: Després de ...... mols ...... mols ...... mols ...... mols
2C(s) + 2H2(g) → C2H4(g) la reacció
a. Indica en quin estat es troben cadascuna de les 41. Relacions estequiomètriques

substàncies implicades en aquesta reacció. Una reacció de síntesi
Carboni (C): [sòlid / líquid / gas] Una substància A té una massa molar de 20 g/mol
Hidrogen (H2): [sòlid / líquid / gas] i una substància B té una massa molar de
Etilè (C2H4): [sòlid / líquid / gas] 45 g/mol. Aquestes substàncies reaccionen i
formen un producte C, la massa molar de la qual
b. En quina proporció reaccionen aquestes subs- és de 55 mol. En fer reaccionar 100g de substància
tàncies? Dos àtoms de carboni (C) reaccionen amb A amb 450g de substància B obtenim 550g de
.......... [molècula / molècules / àtom / àtoms] d’hi- substància C, sense que sobrin reactants.
drogen (H2) per formar .......... [molècula / molècules a. Quants mols de cada substància participen en
/ àtom / àtoms] d’etilè (C2H4). aquesta reacció?
c. Quants mols de carboni i d’hidrogen són neces- .......... mols de substància A (reactant)
saris per produir 8 mols d’etilè? Es necessiten .......... .......... mols de substància B (reactant)
mols de carboni i .......... mols d’hidrogen. .......... mols de substància C (reactant)
d. Quants mols d’etilè obtindríem en fer reaccionar
4 mols de carboni i 4 mols d’hidrogen? Obtindríem
.......... mols d’etilè.
EXERCICIS
b. Completa l’equació química de la reacció amb els coeficients necessaris. Tria els coeficients enters més
petits que puguis.
.......... A + .......... B → .......... C
Una reacció de descomposició
Una substància D, la massa molar de la qual és de 190g/mol, es descompon en una substància E, que té
una massa molar de 60g/mol, i una substància F, amb una massa molar de 100 g/mol.
La descomposició de 1.140g de substància D produeix 540g de substància E i 600g de substància F.
a. Quants mols de cada substància participen en aquesta reacció?
.......... mols de substància D (reactant)
.......... mols de substància E (reactant)
.......... mols de substància F (reactant)
b. Completa l’equació química de la reacció amb els coeficients necessaris. Tria els coeficients enters més
petits que puguis.
.......... D → .......... E + .......... F
42. Estequiometria amb masses (I)

Ferro i sofre
Per sintetitzar sulfur de ferro(II) s’ha d’escalfar una mescla de llimalla de ferro i sofre en pols fins que el
sofre comença a fondre’s. Aleshores els dos elements reaccionen i alliberen una gran quantitat d’energia.
a. En un assaig de laboratori, fem reaccionar 128,4 g de sofre amb ferro, i volem calcular la massa de pro-
ducte que obtindrem. En primer lloc, iguala la reacció química.
.......... Fe(s) + .......... S8(s) → .......... FeS(s)
b. Per determinar la quantitat de producte que obtindrem, hem de fer càlculs estequiomètrics a partir
de l’equació química. Per fer-ho, primer hem de d. Un cop sabem els mols de sulfur de ferro(II) que
conèixer el nombre de mols de reactant de què produirà la reacció, només queda calcular-ne la
disposem. En la reacció es consumeixen 128,4 g massa. Completa el càlcul de la massa del produc-
de sofre. Quants mols de sofre hi ha en aquesta te de la reacció. En els càlculs que facis, agafa només
massa? En els càlculs que facis, agafa només un un decimal de precisió en el cas de les masses atòmi-
decimal de precisió en el cas de les masses atòmiques, ques, i arrodoneix les respostes a dues xifres decimals,
i arrodoneix les respostes a dues xifres decimals, si és si és necessari.
necessari. ......... g FeS
........ mol FeS · __________ = .......... g FeS
c. Sabent quants mols de S8 es consumeixen en la 1 mol FeS
reacció, podem utilitzar l’equació química per cal-
Sulfur de ferro(II) i àcid clorhídric
1 mol S8
_________ A continuació, separem 87,9 g del sulfur de ferro(II)
128,4 g S8 · = .......... mol S8
.......... g S8 que hem obtingut i els fem reaccionar amb àcid
clorhídric. La reacció consumeix tot el sulfur de
cular la quantitat de mols de sulfur de ferro(II) (FeS) ferro(II) i produeix clorur de ferro(II) i àcid sulfhídric,
que obtindrem. Calcula aquesta quantitat de mols segons l’equació següent:
de FeS. Arrodoneix les respostes fins al segon decimal,
si és necessari. FeS + 2HCl → FeCl2 + H2S
En els càlculs que facis, agafa només un decimal de
precisió en el cas de les masses atòmiques, i arrodo-
......... mol FeS neix les respostes a dues xifres decimals, si és necessari.
........ mol S8 · ____________ = .......... mol FeS
.......... mol S8
EXERCICIS
a. Quants mols de FeS s’han consumit? Quants En els càlculs que facis, agafa només un decimal
mols de FeCl2 s’han obtingut? de precisió en el cas de les masses atòmiques, i
arrodoneix les respostes a dues xifres decimals, si
.......... mol de FeS
és necessari.
.......... mol de FeCl2
b. Quants grams de FeCl2 obtindrem? a. Quants mols de reactants s’han consumit?
Quants mols d’òxid de magnesi s’han obtingut?
.......... g
.......... mol de Mg .......... mol de O2
43. Estequiometria amb masses (II) .......... mol de MgO
En el laboratori fem reaccionar 145,8g de magnesi b. Quants grams d’oxigen s’han consumit? Quants
amb oxigen per obtenir òxid de magnesi (MgO), grams d’òxid de magnesi s’han obtingut?
segons l’equació química següent:
........... g de O2 consumits i ......... g de MgO
2Mg + O2 → 2MgO produïts.
44. Estequiometria amb dissolucions (I)

Una dissolució de nitrat de plom(II) (Pb(NO3)2) reacciona amb una dissolució de iodur de potassi (KI).
D’aquesta reacció s’obté un sòlid groc, el iodur de plom(II) (PbI2) i nitrat de potassi dissolt en aigua (KNO3).
Fem reaccionar 15 mL d’una dissolució de 1 M de nitrat de plom(II) amb suficient iodur de potassi. Obser-
va el vídeo de la versió digital.
a. Iguala i completa l’equació química que descriu aquest procés.

...........Pb(NO3)2([g / l / aq / s]) + ...........Kl([g / l / aq / s]) → ...........Pbl2([g / l / aq / s]) + ...........KNO3([g / l / aq / s])
b. En aquesta reacció, els reactants s’utilitzen dissolts en aigua. Per poder fer càlculs amb l’equació química,
primer hem de determinar la quantitat de mols de reactant consumits. Així, per conèixer el nombre de
mols de nitrat de plom(II) consumits, hem d’utilitzar el volum de dissolució utilitzat i la seva molaritat.
Quants mols de nitrat de plom s’han consumit en aquesta reacció? Arrodoneix la resposta fins al segon
decimal.
c. Sabent la quantitat de mols de nitrat de plom(II) que reaccionen, i sabent que l’altre reactant no és
limitant, podem determinar la quantitat de mols de qualsevol dels productes de la reacció. Ens cen-
trarem en el iodur de plom(II), el precipitat groc que es forma en la reacció. Quants mols de iodur de
plom(II) es produeixen en la reacció? Arrodoneix la resposta fins al segon decimal.
c. Finalment, a partir del nombre de mols de iodur de plom(II) que has calculat, és possible calcular la
massa de precipitat que s’ha produït. Quina és la massa del iodur de plom(II) que s’ha produït? Arrodo-
neix la resposta fins al segon decimal quan sigui necessari.
EXERCICIS
45. Estequiometria amb dissolucions (II) 2C4H10(g) → 13O2 (g) + 8CO2 (g) + 10H2O(g)
El clorur de sodi (NaCl) reacciona amb una dissolu-
Considera que mesurem els volums de tots els
ció d’àcid sulfúric (H2SO4) i produeix hidrogen sul-
gasos a la mateixa pressió i a la mateixa tempe-
fat de sodi (NaHSO4) i àcid clorhídric (HCl). Aquesta
ratura.
equació química descriu la reacció:
a. Quants litres d’oxigen calen per cremar 26 L de
NaCl + H2SO4 → NaHSO4 + HCl
butà?
En fer els càlculs, agafa només un decimal de
.......... L de O2
precisió en el cas de les masses atòmiques, i arro-
doneix les respostes fins a dues xifres decimals, si b. Quants litres de diòxid de carboni s’hauran ge-
és necessari. nerat?
a. Si en la reacció es consumeixen 600 mL de disso- .......... L de CO2
lució d’àcid sulfúric 4 M, quants mols d’àcid sulfúric c. Quants litres de vapor d’aigua s’hauran generat?
han reaccionat?
.......... L de H2O
.......... mol de H2SO4
b. Quants mols de clorur de sodi són necessaris per Reaccions acidobàsiques
fer reaccionar aquesta quantitat d’àcid sulfúric? Qui-
na és la seva massa? 48. Estequiometria en reaccions acidobàsiques
Considera la reacció acidobàsica següent:
.......... mol de NaCl
.......... g de NaCl HCN(aq) + NaOH(aq) → H2O(l) + NaCN(aq)
c. Quants mols d’hidrogenosulfat de sodi es produ- a. Identifica cadascun dels compostos implicats:
eixen? Quina és la seva massa? [àcid cianhídric (substància àcida) / hidròxid de sodi
(substància bàsica) / aigua / cianur de sodi (sal)]
.......... mol de NaHSO4
.......... g de NaHSO4 HCN: ..........
NaOH: ..........
d. Quants mols d’àcid clorhídric es produeixen?
Quina és la seva massa? H2O: ..........
NaCN: ..........
.......... mol de HCl
.......... g de HCl b. Indica en quin estat es troben cadascun
d’aquests compostos: [sòlid / líquid / gas / disso-
46. Balanç de masses lució aquosa]
Si s’escalfa fins a 160 °C, l’acetat de calci es descom-
pon en acetona, diòxid de carboni i òxid de calci, HCN: ..........
segons la reacció següent: NaOH: ..........
C4H6CaO4 → C3H6O + CO2 + CaO H2O: ..........
NaCN: ..........
Si comencem la reacció amb 316,2 g d’acetat de
calci, quants grams de cada producte obtindrem? c. Quants mols de HCN i de NaOH es necessiten
Calcula les masses moleculars a partir de les masses per produir 2,5 mols de NaCN?
atòmiques dels elements amb un sol decimal de pre-
cisió. Arrodoneix les respostes a dues xifres decimals, si Es necessiten .......... mols de HCN i .......... mols de
és necessari. NaOH.
.......... g de d’acetona d. Quants mols de H2O s’obtenen en aquestes
.......... g de diòxid de carboni condicions?
.......... g d’òxid de calci S’obtenen .......... mols de H2O.
47. Estequiometria amb gasos e. Quants mols de NaCN s’obtindrien en fer reac-
La reacció de combustió del gas butà produeix diò- cionar 7 mols de HCN i 7 mols de NaOH?
xid de carboni i vapor d’aigua, d’acord amb l’equa-
ció següent: S’obtindrien .......... mols de NaCN.
EXERCICIS
49. Càlculs acidobàsics
Disposem d’1 L d’una dissolució d’àcid clorhídric (HCl) que conté 109,5 grams de solut. A continuació
calcularem pas a pas la quantitat d’hidròxid de sodi (NaOH) que hem d’afegir a aquesta dissolució àcida
per neutralitzar-la.
a. Iguala la reacció de neutralització.

...........HCl(aq) + ...........NaOH(s) → ...........NaCl(aq) + ...........H2O(l)
b. Quants mols d’hidròxid de sodi són necessaris per neutralitzar cada mol de clorur d’hidrogen?
[0 / 1 / 2 / 3 / 4] mol NaOH
c. Quants mols de clorur d’hidrogen hi ha a la dissolució àcida abans que es produeixi la neutralització?
Hi ha .......... mols de HCl.
d. Quants mols d’hidròxid de sodi s’han d’afegir a la dissolució per neutralitzar-la?
S’hi han d’afegir .......... mols de NaOH
e. Quants grams d’hidròxid de sodi s’han d’afegir per neutralitzar la dissolució?
S’hi han d’afegir .......... g de NaOH
f. Quants grams de clorur de sodi es formaran com a producte de la neutralització?
Es formaran .......... g de NaCl
50. Àcid pel desguàs

Després d’una sessió de laboratori, han quedat sense utilitzar 150mL d’una dissolució d’àcid sulfúric
(H2SO4) 5 M. Com que es tracta d’una dissolució molt àcida, no s’ha de llançar pel desguàs. Per neutralit-
zar la dissolució, hi afegirem bicarbonat de sodi (NaHCO3). Així la podrem llançar pel desguàs perquè la
sal produïda —sulfat de sodi (Na2SO4)— no és perillosa.
a. Iguala l’equació química corresponent a aquesta reacció acidobàsica.
...........H2SO4(aq) + ...........NaHCO3(s) → ...........Na2SO4(aq) + ...........CO2(g) + ...........H2O(I)
b. Quants mols d’àcid sulfúric hi ha a la dissolució?
.......... mol de H2SO4
c. Per tant, quants grams de bicarbonat de sodi s’han d’afegir a la dissolució àcida per neutralitzar-la?
.......... g de NaHCO3
51. Valoració acidobàsica

Una valoració (o volumetria) és una tècnica de L a dissolució valorant és una dissolució [àcida /
laboratori utilitzada per determinar la quantitat bàsica] .......... M.
de solut present en una dissolució àcida o bàsica. La substància indicadora de pH és ..........
En una valoració hi intervenen:
b. Completa el protocol experimental que s’ha
na dissolució problema, de molaritat desco-
U seguit de la versió digital.
neguda.
na dissolució valorant, de molaritat coneguda.
U 1. Mitjançant [un Erlenmeyer / una pipeta / una
Una substància indicadora de pH, que can- bureta / un suport universal / un vas de preci-
via de color quan el pH passa d’àcid a bàsic. pitats] s’agafa un volum determinat de dissolu-
ció [valorant / problema] i es transfereix a [un
a. Observa el vídeo de la versió digital i identifica els Erlenmeyer / una pipeta / una bureta / un suport
elements que participen en el procés de valoració. universal / un vas de precipitats].
L a dissolució problema és una dissolució [àcida 2. S’afegeixen unes gotes d’indicador de pH a
/ bàsica]. la dissolució [valorant / problema].
46
EXERCICIS
3. S’omple [un Erlenmeyer / una pipeta / una
Càlculs energètics
bureta / un suport universal / un vas de precipi-
tats]—arrasant en el zero— amb una quantitat 52. Reaccions i energia
suficient de dissolució [valorant / problema]. Indica si las siguientes afirmaciones son verdade-
4. Aboquem de manera controlada la dissolució ras o falsas.
[valorant / problema] en la dissolució [valorant /
problema], i l’agitem perquè la reacció de neu- L ’energia d’activació és l’energia necessària
tralització es produeixi de manera homogènia. perquè s’iniciï una reacció química.
5. Quan la reacció de neutralització s’ha comple- En una reacció exotèrmica l’energia d’activa-
tat, el canvi de color és permanent. En aquest ció sempre és nul·la.
punt, mesurem en [l'Erlenmeyer / la pipeta / la L’energia d’activació és l’energia que absorbei-
bureta / el suport universal / el vas de precipi- xen els productes d’una reacció per formar-se.
tats] el volum de dissolució [valorant / problema] La quantitat d’energia alliberada o absorbi-
que ha calgut afegir a la dissolució [valorant / da en una reacció depèn de la quantitat de
problema] per neutralitzar-la. matèria que reaccioni.
c. Ordena el procés matemàtic per determinar la En una reacció endotèrmica l’energia dels
molaritat de la dissolució problema a partir del productes és menor que la dels reactants.
volum de dissolució valorant consumit. En una reacció exotèrmica l’energia dels pro-
ductes és menor que la dels reactants.
A. A partir del volum utilitzat de la dissolució valo-
L’energia alliberada en una reacció química
rant i de la seva molaritat, calculem el nombre de
pot ser utilitzada en un altre procés.
mols de NaOH que participen en la neutralització.
B. A partir del volum de la dissolució problema i 53. Gràfiques d’energia
del nombre de mols d’àcid que conté, calculem la En la gràfica d’energia d’una reacció es repre-
seva molaritat. senten tant l’energia d’activació com l’intercanvi
C. A partir de l’equació de la reacció de neutralit- d’energia amb l’entorn.
zació corresponent, calculem quants mols d’àcid a. Com determinaries gràficament la variació
han reaccionat amb els mols de base afegits. d’energia (ΔE)?
D. Apuntem el volum consumit de la dissolució Com la diferència entre el punt més alt i el punt
q
valorant de NaOH 1 M. més baix de la gràfica.
Càlculs Com la diferència entre l’energia dels reactants i
q
La dissolució problema que apareix en el vídeo l’energia dels productes.
de la versió digital és d’àcid clorhídric (HCl). Com Com la diferència entre l’energia dels productes
q
es mostra, per a la valoració de 10 mL d’aquesta i l’energia dels reactants.
dissolució s’han utilitzat 6,4 mL de dissolució de
NaOH 1 M. b. Com és la variació d’energia (ΔE) a cada gràfica?
a. Quants mols de NaOH s’han afegit a la valora- ràfica A: [negativa / positiva]

G
ció? Quants mols de HCl, presents en els 10 mL Gràfica B: [negativa / positiva]
de dissolució problema, són neutralitzats? Expres-
sa la resposta en notació científica, amb un decimal
de precisió en el primer terme.
.......... · 10.......... mol NaOH Energia
d'activació
Energia química
.......... · 10.......... moHCl Reactants
b. Quina és la molaritat de la dissolució problema? Energia

Productes alliberada
Arrodoneix la resposta fins al segon decimal, si és
necessari.
[HCl] = ......... M
Gràfica A. Transcurs de la reacció
47
EXERCICIS
56. A la capa d’ozó
Llegeix aquest text amb atenció i respon les pre-
guntes que es plantegen a les pàgines següents.
Energia química
Productes
d'activació
La capa d’ozó és un cinturó natural de gas ozó que
Energia
se situa entre 15 i 30 quilòmetres sobre la Terra i
absorbida
Energia
Reactants actua com un escut davant la perjudicial radiació
ultraviolada B (UVB) que emet el Sol. L’ozó és una
molècula altament reactiva formada per tres
àtoms d’oxigen. Les seves molècules es formen i es
descomponen constantment a l’estratosfera, una
Gràfica B. Transcurs de la reacció
regió de l’atmosfera superior situada entre 10 i 50
c. A quin tipus de reacció correspon cada gràfica? quilòmetres d’altitud.
Actualment, hi ha una preocupació estesa sobre
ràfica A: [exotèrmica / endotèrmica]
G
el deteriorament de la capa d’ozó causat per
Gràfica B: [exotèrmica / endotèrmica] l’alliberament de contaminants que contenen clor.
Aquest deteriorament permet que grans quanti-
54. Carboni i oxigen
tats de rajos UVB —que poden provocar càncer de
El carboni reacciona amb l’oxigen i forma diòxid de
pell i cataractes en humans i danyar els animals—
carboni segons l’equació termoquímica següent:
arribin a la Terra. L’excés de radiació UVB també
C(s) + O2(g) → CO2(g) ; ΔE = –393,52 kJ/mol inhibeix el cicle reproductiu del fitoplàncton, orga-
a. De quin tipus de reacció es tracta? nismes unicel·lulars com les algues, que componen
l’últim graó de la cadena alimentària. Els biòlegs
Es tracta d’una reacció [de síntesi / de descom- temen que una reducció de les poblacions de
posició / de substitució], [redox / acidobàsica], i fitoplàncton provoqui també una disminució de la
[exotèrmica / endotèrmica]. població en altres animals. Els investigadors també
b. Calcula la variació d’energia associada a la han documentat canvis en les taxes reproducti-
formació de 880 g de CO2. ves de peixos joves, gambes i crancs, així com de
granotes i salamandres quan s’exposen a un excés
En aquesta reacció s'[alliberen / absorbeixen] ........... KJ. de radiació UVB.
Els clorofluorocarbonis (CFC) —substàncies
Velocitat de reacció
químiques que es troben principalment en els
55. Sobre la velocitat de reacció aerosols en esprai utilitzats en els països indus-
Indica si les afirmacions següents sobre la veloci- trialitzats durant els darrers 50 anys— són els
tat de reacció són certes o falses. principals culpables del deteriorament de la capa
d’ozó. Quan els CFC arriben a les capes altes de
La velocitat de totes les reaccions químiques és la l’atmosfera, s’exposen als rajos ultraviolats, fet que
mateixa, si es produeixen a la mateixa temperatu- provoca que alliberin clor, entre altres substàncies.
ra, amb les mateixes concentracions i amb idèntic El clor reacciona amb els àtoms d’oxigen de l’ozó,
grau de divisió dels reactants. i provoca la destrucció de les seves molècules. Se-
Com més superfície de contacte entre els reac- gons l’Agència per a la Protecció del Medi Ambient
tants, més velocitat de reacció. dels Estats Units, un sol àtom de clor pot destruir
més de cent mil molècules d’ozó.
Com més xocs efectius es produeixin entre les
La capa d’ozó sobre l’Antàrtida ha patit un impac-
molècules dels reactants, més elevada serà la
te considerable des de mitjan anys vuitanta. Les
velocitat de reacció.
baixes temperatures d’aquesta regió acceleren la
És possible modificar la velocitat d’una reacció. conversió dels CFC en clor. A la primavera i l’estiu
A temperatures elevades, les molècules dels australs, quan el Sol brilla durant llargs períodes
reactants es mouen més lentament, el nombre de del dia, el clor reacciona amb els rajos ultraviolats
xocs disminueix i la reacció s’alenteix. i provoca una destrucció de l’ozó, a gran esca-
la, fins al 65%. Això és el que algunes persones
Si concentrem les molècules dels reactants en anomenen erròniament forat a la capa d’ozó. En
un volum reduït, farem augmentar el nombre de altres regions, la capa d’ozó s’ha deteriorat un 20%
col·lisions efectives entre elles, i la velocitat de la
reacció.
48
EXERCICIS
Aproximadament el 90% dels CFC que actualment e. Observa amb atenció l'esquema anterior i
es troben a l’atmosfera van ser emesos per països assigna a cada una de les tres reaccions químiques
industrialitzats de l’hemisferi nord, incloent-hi els l’equació que li correspon.
Estats Units i Europa. Aquests països van prohibir
1. ..........
els CFC el 1996 i actualment la quantitat de clor
a l’atmosfera està decreixent. No obstant això, els 2. ..........
científics calculen que es trigarà uns 50 anys més a
tornar els nivells de clor als seus valors naturals. 3. ..........
«Disminución del ozono», National Geo-
graphic, http://www.nationalgeographic.es/ f. Completa el text següent a partir de l’esquema.
medio-ambiente/calentamiento-global/capa- Quan un [CFC / clor / ozó / oxigen] arriba a l’at-
ozono-disminucion [Data de consulta: 3 de mosfera es descompon gràcies a la radiació ultravi-
març del 2016]. (Text adaptat) olada i allibera [CFC / clor / ozó / oxigen].
a. Què és la capa d’ozó? Aquesta substància provoca la descomposició de
q Una capa natural de l’atmosfera capaç d’ab- .......... molècules [de CFC / de clor / d’ozó / d’oxigen]
sorbir la radiació UV, nociva per als éssers vius. en .......... molècules [de CFC / de clor / d’ozó / d’oxi-
q Una capa de gasos contaminants, produïts gen], en una reacció en cadena en què els àtoms
per l’activitat humana, que s’acumulen a [de CFC / de clor / d’ozó / d’oxigen] es recuperen,
l’atmosfera i absorbeixen radiacions vitals de manera que continuen descomponent [CFC /
per als éssers vius. clor / ozó / oxigen].
q L’estratosfera, la capa superior de l’atmosfera. S’estima que un sol àtom [de CFC / de clor / d’ozó
b. Què són els CFC? / d’oxigen] pot destruir d’aquesta manera ..........
molècules [de CFC / de clor / d’ozó / d’oxigen].
q Són adobs artificials rics en calci utilitzats en
jardineria. g. Quina és l’equació equilibrada de la descompo-
q Són gasos compostos per carboni, fluor i clor sició de l’ozó en oxigen gas?
utilitzats en aerosols i sistemes de refrigeració. q O3 → O2
q Són un complement alimentari per a nens. q 2O3 → 3O2
c. Quin efecte provoquen els CFC? q 3O2 → 2O3
q La creació de la capa d’ozó q 3O3 → 2O2
q La destrucció de l’estratosfera h. Quin és el paper del clor en aquesta reacció?
q La destrucció de la capa d’ozó. [Producte / Reactant / Catalitzador].
d. Quin dels àtoms del CFC és el responsable
d’aquest efecte? 57. Magnesi i àcid clorhídric
Utilitza el recurs interactiu de la unitat digital.
q Els àtoms de calci q Els àtoms de carboni
q Els àtoms de fòsfor q Els àtoms de fluor Gràfica de la reacció
q Els àtoms de clor La reacció entre el magnesi i l’àcid clorhídric és:
Mg(s) + 2HCl(aq) → MgCl2(s) + H2(g)
Raig ultraviolat
Clor
Atès que l’hidrogen produït es troba en estat
Ozó (O3) gasós, resulta senzill mesurar el volum produït.
Representa el volum d’hidrogen produït en funció
del temps.
Análisis de la gráfica
a. A quin minut finalitza la reacció?
Ozó (O3)
Oxigen b. És constant la velocitat de reacció?
(O2)
Oxigen
c. Quina és la velocitat mitjana de reacció? Escriu
(O2) la resposta en mL/min, i arrodoneix la resposta a la
unitat, si és necessari.
Monòxid de
clor (ClO)
49
ANOTACIONS
Química quantitativa
Unitats associades:
Àtoms i enllaços Elements i compostos
Formulació i nomenclatures inorgàniques Formulació i nomenclatura orgàniques
www.science-bits.com
www.science-bits.com

Química Quantitativa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Química Quantitativa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.science-bits.

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

En aquesta unitat aprendràs:

L’or, el ferro, el carboni o l’oxigen són exemples de substàncies forma-

Gràcies a la química, avui dia coneixem com es combinen els àtoms

Per exemple, sabem que l’aigua consisteix en molècules formades per

Tanmateix, ningú, ni amb el microscopi

Aleshores, com sabem quins àtoms

b. En el vídeo de la versió digital s’afirma que no és

g. Com creus que podríem determinar la composi-

Model atòmic de l’aigua.

c. Com se sap que les molècules d’aigua estan for-

d. En el vídeo de la versió digital mostra el procés

h. La fórmula química de l’aigua és H2O i la de la sal

Laboratori de reaccions gasoses

En aquesta activitat descobrirem com Avogadro va deduir en qui-

Simulador Hidrogen i clor, clorur d’hidrogen

a. Prova de fer reaccionar diferents volums d’hidrogen i clor. Completa la

c. Completa el paràgraf següent sobre l’experiment que has dut a terme.

Hidrogen i oxigen, aigua

a. Fes reaccionar diferents volums d’hidrogen i oxigen el laboratori virtual

b. Completa el paràgraf següent sobre l’experiment que has realitzat.

e. Com has vist, la relació entre les masses de reactants i productes no és

De volums a molècules (I)

Quin era el significat d’aquestes proporcions entre els volums dels

Avogadro, que era coneixedor de la teoria atòmica i de la llei de la con-

c. Dels models que respecten la conservació de la massa, quin s’ajusta més

d. Quina d’aquestes equacions químiques es correspon amb aquest

De volums a molècules (II)

b. Indica si els models respecten o no la llei de la conservació de la massa.

c. Dels models que respecten la conservació de la massa, quin s’ajusta

d. Quina d’aquestes equacions químiques es correspon amb aquest

Una reacció desconeguda

a. Utilitza el simulador de la versió digital per determinar quina proporció

b. Ara expressa aquesta idea en termes de molècules.

Per obtenir [1 molècula / 2 molècules / 3 molècules / 4 molècules]

Completa l’equació de la reacció química escrivint les fórmules químiques

En aquesta activitat, hem comprovat com, per mitjà de mètodes

El volum que ocupa un gas a una pressió i a una temperatura de-

Cl2 Aquestes partícules poden ser molècules o àtoms.

Un mol és la quantitat de substància la massa de la qual en grams

1 mol ≡ 6,022 · 1023 partícules

Aquest nombre rep el nom de constant o nombre d’Avogadro (NA).

m (126 C) = 12 u = 2 · 10-26 kg m (126 C) = 12 u = 2 · 10-26 kg

Càlcul de la massa molar.

Anomenem mescla tota substància formada per dues o més subs-

Segons la manera com es distribueixen les substàncies pures que for-

Mescles heterogènies Mescles homogènies

La concentració d’una dissolució és la proporció de solut en una

A mesura que afegim solut a una determinada quantitat de dissolvent,

La densitat d’una dissolució és la massa que correspon a un volum de

La molaritat o concentració molar d’una dissolució és la quan-

Dissolucions àcides i bàsiques i pH

El pH és una mesura de l’acidesa o l’alcalinitat (basicitat) d’una

Propietats dels àcids Propietats de les bases

Una reacció química és una reorganització d’àtoms i enllaços,

Classificació de les reaccions químiques

intercanvien Reaccions de síntesi

Classificació de les reaccions químiques.

Segons l’intercanvi de partícules subatòmiques que es produeix en-

na mescla es forma gràcies a una reacció

a. Quants mols de NaOH s’han afegit a la valora- ràfica A: [negativa / positiva]

.......... · 10.......... moHCl Reactants