Introduccié sociologia (en el sentit que donem aci al mot, igual que gear historia), lobjecte de coneixement és precisament el consenet# significacié de Vacci6»™. Ambdues afirmacions no sn Faa ded 7 Els onanents del conetsement tuna facticitat objectiva. I la societat, efectivament taxi se construcix a partir d’una accié que expressa una subjectiva, [ podem tenir per segur que aixd darrer Durkisess: ho sabia perfectament, de la mateixa manera que Weber sabi prou bé el primer. Es justament el caricter dual de la socict en termes de facticitat objectiva é de significacié subjectiva, allo que en fa una «realitat sui generis», per a dir-ho altra vegada en paraules del mateix Durkheim. De forma que la pregunta fo- namental de la teoria sociologica es podria formular en aquests termes: Com és possible que les significacions subjectives es- devinguin facticitats objectives? O si voleu, en una terminologia més propia de les posicions tedriques suara esmentades: Com & possible que Paccié humana (Handeln) pugui produit un mén de coses (choses)? Vol dir, en definitiva, que una adequada comprensié d’aquesta srealitat sui generis» que és la societat implica una anilisi de la manera com es construeix socialment aquesta realitat. La nostra tesi és que aquesta analisi constitueix precisament la tasca de la sociologia del coneixement. 30. Max Weber, Wirtichft und Gerllchaft, Mohr, Tubinga 1922, 51972, p.6. Weber diu textualment:sFir die Soziologie im hier gebrauchten Wort- sins, cbenso wie fi die Geschichte) ist aber gerade der innzusammenhang des Handelns Objeke der Erfissung.» Berger i Luckmann reproducixen la citacié a patie de la traduceié de Weber feta per Parsons (a The theory of soil and economic ogonization, Oxford University Press, Nova York 1947, p 101: «Both for sociology in che present sense, and for history, the object of cognition isthe subjective meaning-complex of action.» Weber és prou di- fil d'entendre, ide traduir, com pergu® valgui lh pena donar tots les pistes Sobre els probiemes que plantegen les traduccions angleses, i especialment parsonianes, vegeu el meu proleg. a Medici catalana de L'ética protestant 1 esprit del capitaliome, Edcions 62, Barcelona 1988, p. 7-17 130s. (N. del T., que, sili & permés de di-ho, tocant al tema de les traduccions de Weber no esti per romancos) 36 1 en la vida quotidiana 1. La reatitat de la vida quotidiana Com que all que ens proposem de fer en aquest tractat é tuna analisi socioldgica de la vida quotidiana, o més exac- tament, del coneixement que orienta la conducta a la vida quo~ tidiana, mentre que tan sols de forma tangencial ens interessa esbrinar com se’ls presenta aquesta realitat, als inteMectuals, des de perspectives tedriques diverses, bé ens caldra comencar per veure com és aquesta realitat des de loptica del sentit comti de la immensa majoria dels membres d’ana societat. Una sera ‘aquesta realitat de sentit com pugui est Gear sotmesa es cor ions tedriques dels intellectuals i altres mercaders d’idees. Perd la nostra és una empresa que, t0t i el seu caracter tedric, cerca la comprensi6 d’una realitat que constitueix Pobjecte d’estudi de la sociologia com a cigncia empirica, i que no és altra que el mén de la vida quotidiana, Es evident, per tant, que el propdsit que ens guia no é de posar-nos a fer filosofia. Tot i aixf, perd, si allé que volem és comprendre la realitat de la vida quotidiana, per forca haurem el seu caracter intrinsec abans de poder emprendre Panalisi socioldgica propiament dita. La vida quo- tidiana es presenta com tina realitat que home interpreta, i que_ resulea per a el] subjectivament significativa com a mén dotat de coheréncia, Com a sociblegs, daquesta realitat en fem l'ob- jjecte de les nostres anilisis. Dins el marc de referéncia de la 37| | x Els fonaments del coneixement sociologia com a ciéncia empirica hom pot considerar que questa realitat ens ve donada, hom pot considerar com a dades els fendmens concrets que s’hi produeixen, sense interrogar-se sobre els fonaments d’aital realitat, tasca que escauria en tot cas a la filosofia. Tanmateix, i en vista dels objectius precisos del nostre tractat, aci no podem prescindir totalment del problema filosdfic. E] mén de la vida quotidiana no és tan sols una reati- tat que el membre corrent de la societat déna per déscon en l'organitzadi6, Subjectivament significativa, dea seva vida individual. Es també, al mateix temps, un mén pensamentSTpels seus actes, i que gracieS a ells preser realitat. Aixt dones, abans (eres tral, hem de procurar ac neixement en la vida_quotidiana: ie les objectiva- ions dels processos (i dels signific ‘mitjangant els guals es construeix el mén inter sentit comt De cara als nostres objectius, aquesta é una feina de caire preliminar, i l'énic que podem fer és esbossar a grans trets la que ens sembla ésser una solucié adient del problema filosofic (tot afanyant-nos a precisar que si la qualifiquem d’adient és estrictament en el sentit que pot servir com a punt de partenga per a lanalisi sociolégica). Vol dir, doncs, que les considera~ ions que ara seguiran tenen un caracter de prolegomens-fi- Josdfics i que sén, com a tals, pre-sociolégiques. En efecte, el ‘métode que creieni més adient per tal d’aclarir aquesta qiestié dels fonaments del coneixement en la vida quotidiana és el métode de I'analisi fenomenoldgica: un métode purament des- criptiu i, per tant, vempiricy, perd no pas ecientificr, en el sentit en el qual entenem alld que s6n les citncies empiriques! L’anilisi fenomenoldgica de la vida quotidiana (0, per a 1. Tot aquest capitol esta basat en Vobra @’ Alfred Schiiti Thomas Luck~ mann, The structures of the lifeworld, actualment en preparacié ( posterior ment publicada per Northwestern University Press a Evanston I'any 1973: Tedieis més accessible és la de Heinemann, Londres 1975; en castelli, Amo~ rortu, Buenos Aires 1977: N. de} T.). Ens abstindrem, dones, d'anar fent referdncies detalles a altres textos i publicacions anteriors de Schiitz:tota la hhostra argumentacié es basa aci en aquesta seva obra pdstuma, inicialment 38 La realitat de la vida quotidiana ésser més exactes, de l'experiéncia subjectiva de la vida quo- tidiana), s'absté de tota mena d’hipotesis causals 0 genétiqu aixi com de tota assercié sobre T'estatut ontoldgic dels f omens que analitza, Aixd cal tenir-ho ben present. El sentit com.i_conté multiples interpretacions pre-cientifiques i quasic cientifiques sobre la realitat de la vida de cada dia, que hom déna_per descomptat. Si volem descriure la realitat del sentit comii ens haurem de referir a aquestes interpretacions, i ens caldra tenir en compte el seu caracter (de realitat donada per descomptat): pero ho tauren de Fer posant-ho tot entre els tipics paréntesis fenomienologies. Ta conscléncia @ 3 Zacional: sempre s'adreca 0 5" rienta cap a un objecte. No hi ha aprehensié possible d'un hipotétic substrat de conscidncia com a tal: la conscitncia é sempre consciéncia d’alguna cosa. I aixd és aixi, amb indepen- déncia del fet que lobjecte de la consciéncia sigui percebut com a quelcom que pertany a un mén fisic extern, 0 bé com a quelcom que forma part d'una realitat subjectiva interna. Tant titulada en alemany Die Strukturen der Lebenswelt,; completada i editada per Luckmann (I'ediciS alemanya é de 1975). El lector que desitgi conéixer obra de Schutz en general, pot consultar Alfred Schiitz, Der siumhafte Aufbau der sozialen Welt, Springer, Viena 1932 (segona edicis alemanys, 1960; edicis cen anglis, The phenomenology of the social world, Northwestern University Press, Evanston 1967; Heinemann, Londtes 1972, edicié corregids, 1976: dic castellana, a partir de Tangles, Fenomenologia del mundo social, Paid6s, Buenos Aires 1972); i Collected papers, 3 volums, Martinus Nijhoff, La Haia 1962, 1964 i 1966 respectivament. Quant al lector particularment interessat per Fadapracié que fa Schitz del métode fenomenoldgic a Vanilisi del mon social, pot consular sobretot la segona part del volum I dels Collected papers, p. 9968 (d'aquest primer volum, n'hi ha una traduccié castellana a Amorror~ tu, Buenos Aires, amb el titol El probloma de la realidad soil), iobradirigida pet Maurice Natanson, Philosophy of the socal sciences, Random House, Nova ‘York 1963, p. 1835s. (L, d'entre les obres aparegudes després de publicada Fedicis original de La constmucé social dela realitat, ino esmentades per tant per Berger i Luckmann, caldria tenir en compte un segon volum igualment Sicigit per Maurice Natanson, Phenomenology and the social sciences, North= ‘westem University Press, Evanston 1973, i un Uibee dirigit pel propi Thomas Luckmann, Phenomenolegy and secalegy, Penguin Books, Harmonds- worth 1978: N. del T.) 39Els fonaments del coneixement é que estigui (jo: primera persona del singular, que en aquest exemple i en els que vindran tot seguit vol dir I'autoconsciéncia ordiniria de la vida de cada dia) contemplant una vista panora- mica de Nova York, com que esdevingui conscient d’una at goixa personal: en ambdés casos els processos de presa de consciéncia sén igualment intencionals. Es clar que no és ben bé el mateix la meva consciéncia d'un gratacels que la conscitn- cia de l'angoixa. Una anilisi fenomenoldgica prou posaria de manifest els diversos estrats de la meva experiéncia, aixi com les diferents estructures de significacié que suposen, per exem= ple, el fet d’ésser mossegat per un gos, el fet de recordar que una vegada un gos em va mossegar, el fet de tenir fObia als gossos, etodtera, Perd I'tinic que aci ens interessa subratllar és aquest caracter intencional com de tota consciéncia. Els diversos objectes es presenten a la consciéncia com a constitutius d'esferes diferents de la realitat. Reconec els indivi- dus amb els quals m’haig de relacionar en el decurs de la vida de cada dia com a pertanyents a una realitat molt diferent de la de les figures desencarnades dels meus somnis. Sén dos con- Jjunts d’objectes que provoquen tensions ben diferents en la ‘meva consciéncia, i jo, per la meva banda, hi paro esment de maneres també diferents. Vol dir, per tant, que la meva cons- citncia és capac de moure’s per esferes diferents de realitat. Dit d’una altra manera, s6¢ conscient que of mn esta fet de r _tats miltiples. Quan passo d'una realitat a una altta, Ta transicio m’és com una mena de xoc que em sacseja. I aquesta sotragada haig d’entendre que és provocada pel desplacament de I’atencié que la transicié comporta. El que succeeix en despertar d'un somni és la iMlustracié més senzilla d’aquest desplacament. D’entre totes les miltiples realitats, n’hi ha una que es pre- senta com la realitat per exceléncia: 1a realitat de la vida quo- tidiana, La seva posicié privilegiada fa que puguem designar-la na realitat primordial’, A la vida quotidiana la tensi6 de la 2. Paramount reality: Schiitz usilitea aquesta expressié, manllevant-la de William James, Principles of psychology, Henry, Nova York 1890, vol. Il capitol 21. (N. del T.) 40 La realitat de la vida quotidiana © ima, perqué la seva realitat s"imposa a la consciéncia de la manera més enérgica, més peremptdria i més intensa. La seva preséncia és tan imperiosa, que és impossible d'ignorar, i adbuc dificil d’atenuar. Per consegtient, m’obliga a posar-hi la maxima atencié. La meva experiencia de la vida quotidiana és una experiéncia feta amb els ulls ben Obes: | aquest viure { Copsar Ia realitat dea vida quotidiana amb els ulls ben oberts em sembla ben normal, obvi i evident: consti- tueix la meva actitud natural. Mentalment copso la realitat de la vida quotidiana com una realitat ordenada. Els seus fendmens estan organitzats d’antuvi segons tes pautes que semblen independents de la meva apre- hensi6, i que se li imposen. La realitat de la vida quotidiana apareix ja_objectificada’, és a dir, constituida per un ordre dobjectes designats com a tals obj ans dela meva entra da en escena. EIT s¢ emprat a la vida de cada dia conti- etn va proporcionant le ojeiiscons neces, postula ordre dins el qual tenen sentit, i dins el qual la vida quotidiana m'esdevé significativa. Aixi, resideixo en un indret que té la seva de cid Geogrifica; faig servir unes eines (dés dels obrellaunes fins als automdbils) que també tenen una de- signacié en el vocabulari tacnic.de.la meva societat, marc.d’una xarxa de relacions humanes (des del club d’escacs fins a la pitria) que també estan ordenades mitjancant el vo- sabulari. En aquest sentit eMlenguatge tixa les coordenades de smeva.vida_dins la societat, i omple aquesta vida Pobjectes ‘significatius. oe La realitat de la vida quotidiana s’organitza a I'entorn de del meu cos i de I’ara del meu present. Aquest hic et nunc és el.centre de I’atencié que poso a la realitat de la vida de cada dia, Allé que’ se"m presenta hic et nunc a la vida quotidiana és el dissimum de la meva consciéncia. Berd Ja realitat de la vida jotidiana no s’esgota en aquestes preséncies immediates Si6 abasta d'altres fendmens, no presents cara i act». Vol dir, 3. Sobre la diferéncia entre sobjcctivaciés i sobjectificai ol segiiens, notes 28 i 33. (N. del T.) . vegeu el 4Els fonaments del coneixement per tant, que la meva experitneia de la vida quotidiana com- porta grans diferents de proximitat i de lhunyania, tant des del punt de vista-cspacial-com-des.del puntde-vistaremporal. Alld que m’és més proper é aquella zona dela-vida quotidiana gue resulta directament accessible a la meva capacitat de manipu- lacié material. Es la zona del mén qué tinc a Pabast de la ma, del mén en el qual actuo per tal de modificar-ne la realitat, 0 del mén en el qual treballo. En aquest mén de T'activitat la meva consciéncia esti presidida per una motivacié ordre pragmatic, é a dir, que ’atencid que presto a aquest mén ve sobretot determinada per all6 que estic fent-hi, que hit he fet 0 que em proposo de fet-hi. En aquest sentit, és el men mén per excelléncia. Si, prou que ho sé que a la realitat de la vida quotidiana hi ha altres zones que no em resulten accessibles de Ja mateixa manera. En aquestes zones, perd, o bé no hi tine un interés pragmatic, o bé m’interessen tan sols indirectament, en la mesura que podrien arribar a esdevenir per a mi, segons com, unes zones potencialment manipulables. En_qualsevol cas, el meu interés per les zones més allunyades é menys in tens, i certament uposem que sc un me- canic de cotxes i que tinc v r. Es segur que m’interessara fortament el conjunt dels objectes que tenen a veure amb la meva feina de cada dia: alld que constitueix el mén del taller. També puc estar interessat, perd ja no tan directament, per les coses que ¢s fan en els laboratoris de proves d’una gran indiis- ttia automobilistica: é poc probable que hi arribi a posar mai cls peus, en un d’aquests laboratoris, tot i que podria ésser que el que shi f& acabés afectant la meva vida quotidiana. Final- ment, també em podria interessar per la indiistria aeronautica o pels vols espacials: perd aixd ja s6n figues d'un altre paner, & tin interés que depen d’una qiiestié de gustos personals, propi del meu «temps lliurer, perd que no respon pas a cap necessitat imperiosa de la meva vida quotidiana. 1a realitat de la vida quotidiana se’m presenta, d'altra ban- da, com un mon intersubjectin: és a dir, un mén que compar- teixo amb altres persones. Aques riddicalment ix vide quotidiana d’altres realitats de les quals s6c 42 La realitat de la vida quotidiana igualment conscient. En el mén dels meus somnis estic ben sol, perd en canvi sé que el mén de la vida quotidiana és tan real per als altres com per a mi mateix. De fet, a la vida quotidiana no puc existir sense_una_interaccé { una_comunicacié constants amb els altres. Sé que la meva actitud natural davant aquest ‘mon coincideix basicament amb I'actitud natural dels altres: per a ells s6n també valides les objectificacions que ordenen aquest mén, també ells organitzen aquest mén a l'entorn de Phic et nunc de llur existéncia, i també hi tenen projectes d’ac- tuaci6. Alhora, sé que aquesta coincidéncia no és absoluta, que no hi ha identitat perfecta entre la perspectiva que d’aquest mén com tenen ells i la que en tinc jo. Perqué el meu eaciv és pera ells un «alli», i el meu «ara» no és exactament el Ilur. I els, ‘meus projectes no només poden ésser diferents dels d’ells, ans fins i tot contradictoris. I, malgrat tot, sé que visc amb ells en tun mateix mén. Encara més: sé que hi ha una correspondéncia meus significats i lhas significa és dir-qu cisament perqué esti referida a un mén que és comi a molta gent. El coneixenient del sentit comt és el coneixement que comparteixo.amb els altres en les rutines habituals i normals, Obvies i evidents, de la vida quotidiana. La realitat de la vida quotidiana es.déna per descomptat com 4 realitat. No requercix cap altra verificaci6 pel damunt ni més nla de la seva simple presencia. Senzillament hi és, com un fet evident i indiscutible. Jo sé que és real. Tot i que podria posar- me a dubtar de la seva realitat, el fet é que en V'existéncia concreta i rutinaria de la vida de cada dia els dubtes desaparei- xen. Fins a tal punt desapareixen els dubtes, que si volgués edeixar de deixar de dubtar» (per exemple, en una actitud de contemplaci6, tedrica o religiosa), hauria de fer una mena de salt en el buit. El mén de la vida quotidiana es manifesta per ell mateix, i posar en qiiestié la realitat d’aquesta manifestaci6 em suposaria en tot cas un esforg notable i no pas facil. Pensem, +r exemple, en I'esforg que suposa cl salt de 'actitud natural a ctitud tedrica que adopten el fildsof o el cientific. Al mateix 43Els fonaments del coneixement (~ temps cal dir, perd, que no tots els aspectes d’aquesta realitat | sén igualment a-problematics. A la vida quotidiana hi ha uns \ sectors en els quals em moc maquinalment, per rutina (alld que faig «d’esma»), mentre que uns altres sectors em plantegen alguna mena de problema. Tornem a suposar que séc un me- canic de cotxes (janqui), i que els cotxes de fabricacié nord- Jamericana no tenen cap secret per a mi. Tot alld que hi fa refertncia és pura rutina, i una faceta no gens problematica de Ja meva vida quotidiana. Perd un bon dia se’m presenta un individu al taller i em demana que li arregli un cotxe de marca europea. I ja hi som: m’haig d’endinsar en el mén, proble- | matic, dels cotxes de fabricacié estrangera, Pot ser que ho faci \de mala gana, i pot ser que ho faci empés per la curiositat | professional: perd en qualsevol cas em trobo davant uns pro~ Jblemes que encara no han esdevingut rutinaris i, per tant, ben | segur que no seri una reparacié ofeta d’esmas. Alhora, aixd no ‘ol pas dir que hagi de sortir de la realitat de la vida quotidiana Al contrari: 'enriqueixo, a base d’anar-hi incorporant el conci~ xement i Ja manya que calen per a neparar un cotxe estranger. ioe Po tors sempre que allé que se’m planteja com a problema no f et d'una t (la realitat de la fisica tedrica, per exemple, o la dels malsons). Mentre les ru tines de la vida de cada dia no es vegin interrompudes.-seran percebudes com_ana problematiques. Pero adhuc aquest sector no problematic de la vida quo- tidiana ho és tan sols mentre eno hi hagi res de nou», és a dir, mentre la seva continuitat no es vegi interrompuda per l'apari- cié d’un problema. Quan aixd s’esdevé, la realitat de la vida quotidiana mira d'integrar el sector problematic en alld que ja \ha deixar de ser-ho. El coneixement del sentit com em pro- |porciona una série d’instruccions sobre la manera de fer-ho. | Aixi per exemple, els meus companys de treball no em suposa~ ran cap problema mentre vagin fent, com cada dia, alld que |tothom déna per descomptat que han de fer: escriure a maqui- na a'oficina, posem per cas. Perd esdevenen problematics aixt que trenquen la rutina: suposem que es reuneixen tots i es “4 La realitat de la vida quotidiana posen a xiuxiuejar. Quan els pregunto qué significa aquesta activitat insdlita, hi ha tota una colla de respostes possibles que el meu coneixement del sentit coms sabra reintegrar rapida~ ment dins les rutines no problematiques de la vida quotidiana: resulta que estan mirant si poden arreglar una maquina que s’ha espatllat, o que a un d’ells li acaben de donar unes instruccions urgents que est’ comunicant als altres, etcétera. També em puc trobar que estan discutint una consigna sindical de vaga, que é tuna cosa de la qual no tine experincia, perd que encara cau ben bé dins ambit de la mena de problemes que el men conei- xement del sentit comi sabra afrontar. Tot i que, en aquest cas, ja ho haura d’afrontar com a problema, en comptes de limitar-se a reintegrar-ho dins el sector no problematic de la vida quo- tidiana. En canvi, si arribés a la conclusié que els meus companys s’han tornat tots bojos de cop, el problema seria ben diferent. Car em trobaria davant un problema que transcendeix les fron- teres de la realitat de la vida quotidiana i que és indici dua realitat totalment diferent. Perqué, en efecte, la meva conclusi que s’han tornat bojos implicaria, ipso facto, que els companys hhan anat a parar a un mén que ja no és el mén compartit de la vida quotidiana En comparaci6 amb la realitat de la vida quotidiana, hi ha altres realitats que es presenten com a ambits finits, 0 delimi- tats, de significaci6*; com una mena d’enclavaments en el si de [a realitat primordial que es caracteritzen per Ilur significacié i urs modalitats d’experiéncia delimitades i restringides. Es com si la realitat primordial envoltés aquests ambits 0 encla- vaments per tots cantons, de tal manera que la consciéncia retorna sempre a la realitat primordial com qui tornés de fer tuna volta. Els exemples ja esmentats, de la realitat dels somnis, © de la realitat del pensament tedric, ho iHlustren de manera ben palesa. Ben igual que les «commutacionsy que es pro- dueixen entre el mén de la vida quotidiana i el mén dels jocs, 4. Schatz, en alemany: Geschlosene Sinngebiete; en anglés: Finite provinces «sf meaning. (N. del T.) 45Els fonaments del coneixement tant els jocs de les criavures com, sobretot, els dels adults. El teatre é un exemple perfecte d’aquest wjoce en el cas de la gent gran: la transici6 d’una realitat a 'altra ve marcada per la pujada ila baixada del tel6. En pujar el tel6, Vespectador és «traslladat aun altre mén», que té la seva significacié propia i que esta presidit per un ordre que pot tenir o pot no tenir gran cosa a veure amb lordre de la vida quotidiana. En baixar el tel6, Vespectador «torna a la realitat»: és a dir, a la realitat per excel- lencia de la vida quotidiana, en comparacié amb la qual aquella altra realitat de lescenari es torna vaporosa i efimera, per molt intensa i ereal» que pogués semblar fa una estona. L’experién- cia estética i 'experiéncia religiosa sén grans fonts de tran sicions 0 de «salts» d'aquesta mena, precisament perqué l'art i la religié son proveidors habituals d’ambits finits de significa- cis. Tots els Ambits finits de significaci6 es caracteritzen pel fet de distreure, d'apartar l'atenci6 de la realitat de la vida quo- tidiana, Ni que també en el marc de la vida quotidiana es pro- dueixin desplacaments de P’atencié, el desplacament cap aun ambit finit de significacié és molt més radical. Es produeix aleshores un canvi radical en la tensié de la conscitncia. Per aixd es pot parlar de esalts», terme cmprat a vegades en el context de l’experiéncia religiosa®. Cal subratllar, perd, que la realitat de la vida quotidiana continua essent la primordial, fins i tot enmig d’aquests «salts». Si més no, el llenguatge ja prou que se n’encarrega. El llenguatge habitual del qual disposo per tal d’objectificar les meves experiéncies és un Ilenguatge basat en Ia vida quotidiana, i que no deixa de tenir-la com a referén- cia ni tan sols quan el faig servir per a interpretar les experién— cies d’un ambit finit de significacié. Vol dit, per consegiient, que aixi que em poso a fer servir el lenguatge normal per a interpretar aitals experiéncies en deformo a realitat, i la «traci~ xo» perqué la atradueixo», perqué estic traduint o «traslladant» tunes experigncies no quotidianes a la realitat primordial de la vida quotidiana. El cas dels somnis n'és un exemple prow clar; 5. Per Kierkegaard, concretament, (N. del T.) 46 La realitat de la vida quotidiana perd és igualment tfpic dels qui intenten expressar amb parau- les el significat d'un mén tedric, estétic o religiés. El fisic tedric ens diu que no hi ha manera de transmetre lingiifsticament el seu concepte d’espai, ben igual que l’artista pel que fa al sentit de la seva creacié, o que el mistic en relacié amb la seva con templacis de la divinitat. Tanmateix, tots ells —cl somniador, el fisic, l'artista i el mistic— viuen alhora en la realitat de la vida quotidiana, De tal manera, que un de llurs problemes basics consisteix justament a interpretar la coexisténcia ’aital realitat amb la dels enclavaments en els quals shan endinsat. El mén de la vida quotidiana est’ estructurat espacialment i temporalment. La qiiestié de I'estructura espacial no té acf, per a nosaltres, gaire importancia. N’hi haura prou d’assenyalar que té també una dimensié social, pel fet que la meva zona dactuacié ila dels altres s'envaeixen muituament. Més impor- tant é en canvi, en el nostre context, la qiiestid de estructura temporal de la vida quotidiana. La temporalitat és una propietat intrinseca de la conscién- cia. El fluir de la,consciéncia se’ns presenta sempre sota una ordenacis temporal”. Des del punt de vista intrasubjectiu, hom pot distingir diferents nivells daquesta temporalitat. Tot in- dividu és conscient d’un fluir interior del temps, ef qual es fonamenta en els ritmes fisioldgics de lorganisme encara que no hi coincideix del tot. Entrar ara en una anilisi detallada aquests nivells de temporalitat intrasubjectiva ultrapassaria, i de molt, els limits d’aquest capitol preliminar. Recordem, pe~ TO, que també la intersubjectivitat té, a la vida quotidiana, una dimensié temporal. Des del punt de vista intersubjectiu, el mén de la vida quotidiana té el seu propi ritme temporal, que ve a ésser com la interseccié entre el temps cdsmic i el temps social del calendari, basat en les seqiéncies temporals de la natura, d’una banda, i d’altra banda el temps interior o intra- subjectiu, amb totes les distincions que esmentavem fa uns 6, Llanalisi schuetziana de la temporalitat parteix basicament de Bergson, 1es i Husserl. Vegeu Schite-Luckmann, ‘The structures of the ije-world, pp. 45058, i Schiite, Collected papers, o.c., vol. Il, p. 1-14. (N. del T.) 47Els fonaments del coneixement instants. Mai no pot haver-hi simultaneitat total entre aquests diversos nivells de temporalitat: d’on experitncia de lespera, de V'haver d’esperar’, Tant Porganisme com la societat m'im~ posen, a mi ial meu temps interior, unes determinades seqiién- cies d'esdeveniments que suposen haver d’esperar. Voldria participar en un esdeveniment esportiu, perd haig d’esperar que se’m curi el genoll. O bé, haig d’esperar la tramitacié de la paperassa que m'autoritzara oficialment a participar-hi. De se~ guida ens adonem de I'extraordinaria complexitat de I’estruc- tura temporal de la vida quotidiana, ja que cal que els diferents nivells d’experiéncia concreta de la temporalitat estiguin en permanent correlacié miitua. L'estructura temporal de la vida quotidiana se’m presenta com una facticitat amb la qual no puc deixar de comptar, amb Ja qual haig d’intentar sincronitzar els meus propis projectes. A la realitat quotidiana em trobo amb un temps continu i finit, que ordena tota la meva existéncia, que l'embolealla per tots cantons. La meva propia vida no és més que un episodi en el fluir d'aquest temps, que ja hi era abans de la meva naixenca i seguira essent-hi després de la meva mort. I és justament el coneixement que tine de la inevitabilitat de la meva mort alld que fa que aquest temps em result finit. Com que sé que només disposo d'un cert temps per a la realitzacié dels meus projectes, aquest coneixement afecta la meva actitud envers aitals projec~ tes. Com que no vull moris, é un coneixement que injecta en ‘els meus projectes una angoixa latent. Perque sé que no podré participar indefinidament en aquells esdeveniments esportius: m’estic fent vell; fins i tot podria ésser que aquesta fos la darre- ra oportunitat que tingués de participar-hi. La meva espera es tomara angoixosa segons el grau en qué la finitud del temps pugui interferir en el projecte. ‘Aquesta mateixa estructura temporal té un caricter coer citiu, Em coacciona perqué, com ja s’ha dit, no puc capgirar les 7. Esperar que satribi Phoras; esperar que ssigui el temps». Devem a Henri Bergson (dira Schiez) la investigaci6 d'aquest fenomen tan imporcant de espera. (N. del T.) 48, La interacei6 social en la vida quotidiana segiiéncies que m'imposa; «una cosa darrera Valtran: vet aqui tun element essencial del meu coneixement de la vida quo tidiana. No puc obtenir un determinat titol sense haver aprovat abans una série d'assignatures; no puc exercir tal professié si abans no he tret el titol; etcétera. D’altra banda, aquesta matei- xa estructura temporal comporta la historicitat que determina a meva situacié en el mén de la vida quotidiana. Vaig néixer un dia determinat, un altre dia concret vaig comengat a anar a escola, un altre em vaig posar a treballar, etcétera. Perd totes aquestes dates concretes estan slocalitzades» dins el marc d’una historia molt més global, i aquesta docalitzacié» contribueix de forma decisiva a configurar Ja meva situacié. Aixi per exemple, vaig néixer l'any d’aquella gran fallida bancaria en la qual el meu pare va perdre bous i esquelles, vaig anar a escola per primera vegada tot just abans de la revoluci6, vaig comen- sar a treballar quan acabava d’esclatar la guerra, etcétera. L'es~ sructura temporal de Ja vida quotidiana no sols imposa unes, seqiiéncies preestablertes a Vagenda d’un dia qualsevol, siné gue s‘imposa a tot-el conjunt de la meva biografia. I és tan sols, dins les coordenades fixades per aquesta estructura temporal gue puc entendre tant la meva agenda de cada dia com la meva biografia global. El rellotge, l'agenda de butxaca i el calendari s6n els que em certifiquen que séc un «home del meu temps». Em cal aquesta estructura temporal a fi que la vida quotidiana conservi per a mi el seu accent de realitat. Aixi, en ocasions en que per alguna ra6 estic «desorientat» (per exemple, perqué he tingut un accident de cotxe i vaig quedar inconscient), sento tuna necessitat gaircbé instintiva de «reorientar-me» dins les- tructura temporal de la vida quotidiana: miro el rellotge, inten- to recordar quin dia és avui, i és mitjangant aquests actes com aconsegucixo de stornar» a la realitat de la vida quotidiana. 2. La interaccié social en la vida quotidiana La realitat de la vida quotidiana és una realitat que compar teixo amb els altres, Perd, com és l'experigncia que en la vida 49Els fonaments del coneixement quotidiana tine d’aquests altres? Novament ens caldria distingit act entre diverses modalitats possibles d’experigncia Leexperiéncia basica que tine dels altres é5 la que es pro- ducix en la relacié ade tu a tu» que és el prototip de la interaccié social del qual deriven tots els altres models de relaci6. En la situaci6 «cara a cara», i en la consegient relacié «de tu atu», Paltre se’m fa patent de forma vivida, en un present que tots dos compartim. I sé que en aquest mateix present vivid jo ‘em faig patent a ell. Mentre duri aquesta situacié, el meu hic et nunc jel seu estaran estretament, continuament entrelligats. De manera que es produiri un intercanvi constant entre la meva expressivitat i la seva. Puc observar com somrit, com deixa de somriure aixi que em veu arrufar el nas, com torna a somriure en somriure jo, etcétera. Cadascuna de les meves expressions stadreca a ell, i viceversa; i d’aquesta reciprocitat continua d’ac- tes expressius podem adonar-nos-en tant l'un com l'altre. Vol dir que en aquesta situacis «cara a cara» hi ha tot de simptomes que em fan adonar de la subjectivitat de Valtre. Sens dubte que puc confondre’m en la interpretacié d'alguns d'aquests simpto- mes. Puc imaginar-me que l’altre somriu quan resulta que esta fent una ganyota. Per®, tot i aixi, el cert és que cap altra forma de relacié social no és capac de reproduir tota Yabundor dels simptomes de subjectivitat que trobem en la situacié «cara a cara». Tan sols en aquest cas la subjectivitat de V'altre m’és «properay de debd, mentre que totes les altres possibles formes de relacié amb V'altre sén, poc o molt, «distants» 0 «remotes». En la situacié cara a cara Valtre és del tot real. Aquesta realitat forma part de la realitat global de la vida quotidiana i és, per tant, ingiestionable. Bé és veritat que hi ha qui em pot ésser ben real sense que me I'hagi trobat mai cara a cara: alga ‘que conec de nom, per exemple, o algti amb qui m’he escrit. Malgrat tot, can sols quan me'l trobo cara a cara esdevé per a mi real en tot el sentit de la paraula. Fins a l'extrem que ¢s podria arribar a afirmar que l'altre, en la situacié cara a cara, em resulta més real que no pas jo mateix. Sens dubte que jo «em conec a imi mateix» com no el podré arribar a conéixer mai. Perqué la meva subjectivitat m’és accessible com mai no m'ho 50 La interaccié social en la vida quotidiana sera la seva, per molt «propera» o intima que arribés a ésser la nostra relacis. E] meu passat, el tinc gravat ala memoria com mai no podré arribar a reconstruir el seu, per molt que me'n parli i me V'expliqui. Per, d’altra banda, aquest «major conei- xement» de mi mateix m’obliga a reflexionar. Es a dir que no se’m fa patent d’una manera immediata i automatica. I 'altre, fen canvi, en la situaci6 cara a cara si que se’m fa patent d'aques~ ta manera. Tot d’una m’adono «del qué ell é0; i ho vaig veient, sense necessitat de reflexié prévia. Mentre que saber squé séc jo» no m’és pas tan facil: per tal d’adonar-me'n nv’haig d’aturar, haig de detenir el discérrer espontani de la meva experiéncia i haig de centrar expressament la meva aten- ‘cié en mi mateix. Es més: aquesta reflexid sobre mi mateix és una tipica resposta a l'actitud que V’alire adopta davant meu; és el tipic «mirall» que reflecteix i amb el qual contesto les ac- tituds de Palere. D’aixd se’n dedueix que en la situacié «cara a cara» les clacions amb els altres sn summament flexibles. Posant-ho a inrevés, diriem que resulta relativament dificil d'imposar unes tes rigides a les relacions ade tu a tu». Siguin quins siguin quests patrons, es van modificant constantment, com a conse- q8éncia de la gran complexitat i subtilesa de V'intercanvi de significats subjectius que es va produint. Aixi per exemple, es podria donar el cas que jo considerés que l'altre m’és basica- t hostil, i que em comportés davant seu segons el que jo enc que é una pauta de «rclacions fredes». Perd en una 2ci6 cara a cara, resulta que el seu comportament i les seves scuituds entren en contradiccié amb aquesta pauta, fins al punt em veig obligat a abandonar-la, per inaplicable, i a judicar sisre en termes més amistosos. En definitiva, la meva pauta A pogut resistir l'evidéncia de la subjectivitat de l'altre, m se’m presentava en la situaci6 cara a cara. En canvi, mateixa evidencia m’hauria estat molt més facil d’ no m’hagués trobat Paltre cara a cara. Adhuc en una ssraa de relacié relativament «properay com é ara Pepistolar, més facil de no fer cas de les declaracions amistoses 2, com si no s'adiguessin amb la seva actitud veritable, 51Els fonaments del coneixement senzillament perqué a una relacié per correu m’hi manca la preséncia immediata, continuada i realissima de la seva expres sivitat, Tanmateix, és clar que fins i tot en la situacié cara a cara em puc equivocar en la interpretacié que faig de les intencions de 'altre, alhora que ell pot estar ocultant-me «hipdcritament» aitals intencions. Perd el fet és que tant la interpretaci6 erronia com la chipocresia» sn més dificils de mantenir en la interac~ id cara a cara que no pas en d’altres formes menys «properes» de relacié social. D’altra banda, la meva aprehensié de Valtre té lloc a través d'una série d’esquemes tipificadors; i aixd també és aixi en el cas de la situacié cara a cara, ni que aleshores aquests esquemes siguin més «vulnerables» que no pas quan es tracta de formes més «remotes» d’interacci6, en que la interferéncia de Paltre és menys intensa, Aixd vol dir que encara que resulti relativament dificil d'imposar unes pautes rigides a les relacions de tu a ta (tal com afirmavem fa uns moments), de fet aquestes pautes hi s6n des del principi quan la interaccié queda emmarcada dins el context de les rutines de la vida quotidian. (Podem deixar per a més endavant aquells casos en qué la interaccié es produeix entre uns perfectes desconeguts, que no comparteixen cap element de Ilurs respectives vides quotidianes.) La realitat de la vida quotidiana comporta, en efecte, tot d’esquemes tipifi- cadors a partir dels quals es produeix la meva aprchensié de Taltre i en funci6 dels quals el «tractov-en trobar-me'l cara a cara. Exemple de tipificacié: aquesta persona, que acabo de conéixer, é «un homer (i no «una dona»), seuropeur (jo séc «americi»), «un client» que esta disposat a fer-me una compra important, i «molt amic de la grescav. La meva interaccié amb aquesta persona estar’ condicionada per totes aquestes tipifi- cacions, com quan decideixo, posem per cas, que anirem a divertir-nos la nit abans de posar-nos a parlar de negocis. La nostra relacié podri funcionar d’acord amb aquestes pautes, sempre que I’alere no hi interfereixi i no posi en qiestié alguna de les tipificacions, convertint-la en problematica. Suposem, per exemple, que aquesta persona resulti ésser efectivament «home, seuropeu» i «client», perd de moral i costums molt 52 La interaccié social en Ia vida quotidiana estrictes, i que alld que jo havia confés amb les «ganes de gresca» no era, en el fons, sind l'expressié de la ironia que li inspira el menyspreu que sent pels americans en general i pels venedors ianquis en particular. Es evident que, tan bon punt me n/adoni, hauré de modificar el meu esquema tipificador, i que em caldra organitzar alguna altra cosa de cara a aquell vespre. Perd mentre no siguin posades en quarentena, les ti- pificacions em serviran i determinaran el meu comportament amb la persona en qiiestié. Obviament, aquests esquemes tipificadors que intervenen en les situacions cara a cara s6n reciprocs. Es a dir que l’altre també em veu a mi en funci6 d’unes tipificacions: «home», cametica», evenedor», que xes vol fer el simpitics, etcétera. I Jo puc interferir en les seves tipificacions de la mateixa manera que ell pot interferit en les meves. En definitiva, en la situacid cara a cara els dos esquemes tipificadors entren en «ne- gociacions». I en Ia vida quotidiana, fins i tot aquestes «nc gociacions» estan ja en molt bona part tipificades: aixi per exemple, el tipic procés de regateig entre client i venedor. En general, doncs, les meves relacions quotidianes amb els altres sn tipiques per partida doble: veig Paltre com a tipus, i em relaciono amb ell en una situacié que també est’ tipificada, Les tipificacions de la interaccié social es van tornant cada vegada més andnimes a mesura que ens allunyem de les situa- ions cara a cara. De fet, qualsevol tipificacié suposa ja un incipient anonimat. Quan tipifico el meu amic Henry com a membre d'una categoria determinada (é wun anglés», posem Per cas), automaticament em poso a interpretar almenys al- sunes facetes de la seva conducta com a resultat d’aquesta ti- pificaci6: per exemple, la seva afeccié al te és tipica dels angle- 598, 0 la seva manera de comportar-se a taula, o la seva flegma Ara bé, en la mesura que aquests trets caracteristics del meu smic Henry ho sén, al mateix temps, de «tots» els anglesos, sol dir que estic copsant en termes andnims totes aquestes cetes de la seva manera d’ésser. En canvi, cada vegada que jo ‘udeixi de la presencia del meu amic Henry en tota l'exprés- Sivitat d’una situacié cara a cara, segur que trencara els motlles 53Els fonaments del coneixement del meu estereotip de angles andnim, i que se’m manifestara com un individu tinic i, per consegtient, atipic: el mew amic Henry. L’anonimat de l'estereotip & evidentment més dificil d’individualitzar, o de personalitzar, quan la interacci6 cara a cara ja é& cosa passada (el meu amic Henry, aquell anglés que vaig conaixer quan érem estudiants), 0 bé quan es tracta d’una interaccié molt superficial i passatgera (aquell anglés que em vaig trobar un dia al tren), © quan, senzillament, no ha existit mai com a tal interacci6 cara a cara. Aixi doncs, una dimensié important de l'experiéncia que dels altres tinc en la vida quo- tidiana la constitueix el caricter directe indirecte de l'expe- rigncia mateixa. No és el mateix un «con-soci» amb el qual em relaciono cara a cara, que un «con-temporani » del qual tine tun record poc o molt preciso bé que només conec per haver-ne sentit parlar. En les situacions cara a cara, l'altre se’m fa direc~ tament present, ell i les seves accions i les seves qualitats. Dels qui simplement s6n els meus contemporanis, en canvi, en tine tuna coneixenga molt més indirecta. D'altra banda, dels meus consocis en les situacions cara a cara no en puc prescindir de cap manera, mentre que en els meus contemporanis hi penso tan sols si vull. El grau d’anonimat augmenta en passar dels primers als segons, ja que en cl primer cas l'anonimat de les tipificacions mitjancant les quals es realitza la meva aprehensié de Valtre en una situacié cara a cara «s'omple» constantment de miiltiples simptomes concrets d'una persona concreta Ino s’acaben pas aci les distincions. També entre les meves experiéncies dels simples contemporanis hi ha diferéncies evidents. Aixi, alguns me'ls he trobat repetidament en situa~ dle icalment 26 pr aqua hem spat acl terninologa dels tad tors anglesos de Schitey que 6 Ia que adopen Berger Luckmann, Encl Tenguatge de Schite, Umerle crcl én de la eat socal diectmont txperimentda,o mn dee seonaocs, Mitel eel mn del contompe ‘asr amb gui mos tuna rela sci directa Vonel | Folgeue sn trpectvament, el mén dls eanteceorty el deb eucteworse.(N, dl T} 56 ‘Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana subjectius d’aquells que les producixen, i esdevenen aix asse~ guibles més enll de la situaci6 cara a cara en la qual Ilur apre- hensié és immediata. Aixi per exemple, una actitud subjectiva d’enuig s'expressari directament, en la situacié cara a cara, amb una série d’indicadors gestuals, tals com una determinada ganyota, un cert posat o uns moviments concrets de bracos i cames. En la situacié cara a cara m’adono tot d'una d’aquests indicadors: per aquesta rad és precisament la situacié ideal que em permet d'accedir a la subjectivitat de I'altre. Perd aquests mateixos indicadors es perden aixi que sortim del present vis- cut de la situacié cara a cara, Tanmateix, Venuig és susceptible dobjectivaci6, mitjancant una arma per exemple. Suposem gue m’he barallat amb un individu, el qual ha exterioritzat a bastament que esta enfadadissim amb mi. A la nit, em desperto i veig un ganiver clavat a la paret, just sobre el capcal del meu it. Aquest ganivet expressa, com a objecte, l'enuig del meu adversari, Em fa adonar de la seva subjectivitat, malgrat que jo estava dormint en aquell moment, i que a ell ni Phe arribat a veure perqué després d'atacar-me ha fugit. De fet, si deixo Pobjecte alla mateix; 'endem’ al mati me’l puc tornar a mirar, i altra vegada m’expressara l'enuig d’aquell individu. I si vénen @altres persones a mirar-s'ho, arribaran a Ja mateixa conclusi6. guejo. Esa dir, que el ganivet clavat a la paret es converteix en un element objectivament assequible de la realitat que compar- teixo amb el meu adversari i amb d’altres persones. Es més que probable que el ganivet no hagi estat fabricat amb la finalitat specifica que servis per a atacar-me a mi. Perd en qualsevol cas cl ganivet expressa una intencié subjectiva de violéncia, tant si questa intenci6 és morivada per enuig com si ve dictada per Paltres consideracions, de caire utilitari per exemple (matar un animal per aconseguir menjar). En el mén real una arma e: Pressa sempre, com a objecte, una intencid genérica de violén- de la qual s‘adona tothom qui sap el que és una arma. En efinitiva, dones, una arma és alhora un producte huma i una objectivacié de la subjectivitat humana. No és que la realitat de la vida quotidiana sigui plena d’ob- Jectivacions: é que s6n les objectivacions que la fan possible. 7Els fonaments del coneixement Tothora estic envoltat d’objectes que «proclamen» les inten- cions subjectives d'altri, ni que no sempre em sigui facil de saber ben bé del cert qué és el que «proclama» un objecte deter- minat, sobretot tractant-se d’objectes produits per individus que no conec prou © que no conec gens de situacions cara a cara, D’aquestes dificultats, els etndlegs i els arquedlegs en te- nen una larga experiéncia; nogensmenys, el sol fet que siguin ‘capacos de superar-les, i que a partir d'un objecte material de- terminat puguin arribar a reconstruir les intencions subjectives dels membres d’una societat desapareguda des de fa segles i segles, és una bona prova de la perdurabilitat de les objecti cions humanes. Un cas peculiar, i absolutament fonamental, d’objectivacid el tenim en la esignificaci6», entesa acf en el seu sentit literal de produccié humana de signes. Un signe es distingeix d'altres objectivacions per la seva intencié explicita de servir com a indicador de significats subjectius. Sens dubte que totes les objectivacions poden acabar essent utilitzades com a signes, encara que originalment no haguessin estat produides amb aquesta intenci6. Aixi per exemple, podria ésser que una arma determinada hagués estat inicialment fabricada per tal de cagat animals, per a acabar esdevenint (a través del seu ts ritual, posem per cas) un signe d’agressivitat i de violencia en general Perd hi ha certes objectivacions que de bell antuvi han estat cexplicitament pensades per a servir de signes. En comptes d’a- tacar-me amb un ganivet (una accié que probablement fou feta amb la intenci6 de matar-me, perd que també podia haver estat feta amb la intencid de fer-me avinent o de «significar-me» aquesta possibilitat), el meu adversari s’hauria pogut dedicar a pintar-me una creu negra a la porta, suposant que aquesta creu negra fos el signe de la consagracié oficial de la nostra enemis- tat. Tun signe com aquest, que no té altra finalitat que la de denotar la intencié subjectiva del qui fa la pintada, esdevé tam- bé objectivament assequible en el marc de la realitat comuna que ell i jo compartim amb daltres persones. M’adono del que significa, com se n'adonen els altres, alhora que é per al meu adversari com un «recordatori» objectiu de les seves intencions 58 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana en el moment de fer la pintada i de produir el signe. De tot plegat se'n desprén la conclusié que pot haver-hi molts vaivens entre els usos instrumentals i els usos que serveixen per a atri- buir significat a determinades objectivacions. En el cas de la magia (tot i que ara poc ens n’ocuparem) es déna una combi- nnacié particularment interessant d’ambdés tipus d'utiliteacié 4, Els signes es poden agrupar en un cert nombre de sistemes. Hi ha sistemes de signes gestuals, de moviments del cos, de conjunts d’objectes materials, etcétera. Els signes i els sistemes de signes s6n objectivacions, en el sentit que s6n objectivament accessibles més enlla de l'expressié d’unes intencions subjecti- ves hic et nunc. Aquesta «separabilitat» 0 aquest «distan Gament» respecte de les expressions immediates de la subjecti- vitat és certa fins i tot en el cas d’aquells signes que necessiten de la prestncia mediadora del cos. Aixi per exemple, el fet executar una dansa significadora d’intencions agressives é una cosa totalment diferent del fet de xisclar o de tancar els Punys en un esclat de rabia. En el segon cas estic expressant la meva subjectivitat hic ef munc, mentre que en el primer puc ssar-ne ben allunyat: pot molt ben éser que no estigui gens snrabiat ni agressiu, i que balli perqué em paga algi que sf que sti enrabiat. Es a dir que la dansa pot ésser independent de la ctivitat del dansaire, cosa que no succeeix en el cas d’un wsclet. Tant la dansa com el xiscle sén manifestacions d’ex- essivitat corporal, perd només la primera té el caracter de ne objectivat. Els signes i els sistemes de signes es caracterit- ca sempre per Ilur «separabilitat», perd els uns es poden edis- sanciar» de les situacions cara a cara més que no pas els altres. Acxi, é evident que el grau de distanciament d’una dansa é s=or que el d’un objecte material amb la mateixa significacié sabjectiva, Uenguatge, que en aquest context es definiria com un 1a de signes vocals, és el sistema de signes més important lz societat humana. Es fonamenta, és clar, en la capacitat Hexpressivitat vocal inherent a 'organisme huma, perd de fet swamés podem comengar a parlar de llenguatge quan les expres- aes vocals ¢s poden separar o distanciar de la immediatesa de 59Els fonaments del coneixement Vara i act dels estats subjectius. Grunyir, xisclar, bramar, re- mugar: tot aixd encara no és llenguatge, si bé son expressions vocals susceptibles d’esdevenir lingifstiques en integrar-se en un sistema de signes objectivats. La significacié lingiifstica é la que més contribueix a preservar les objectivacions basiques de la vida quotidiana. La vida quotidiana és, sobretot, vida amb el lenguatge i pel llenguatge que comparteixo amb els altres. En aquest sentit, la comprensié del llenguatge és fonamental per a tota comprensié de la realitat de la vida quotidiana. El llenguatge s‘origina en la situacié cara a cara, perd pot separar-se'n facilment. D'una banda, perqué puc parlar a les fosques 0 a crits, sense veute i sense ésser vist, de la mateixa manera que puc parlar per teléfon o per ridio, 0 que puc ve~ hicular una significacié lingiiistica mitjancant Tescriptura (la qual és com una mena de sistema de signes de segon grav). Perd sobretot aquesta separacié del lenguatge és deguda a la seva capacitat de comunicar uns significats que no s6n expres~ si6 directa de la subjectivitat hic et nunc. Aquesta capacitat, el Ienguatge la comparteix amb altres sistemes de signes, perd la seva immensa diversitat i la seva extraordinaria complexitat el fan més facil de separar de la situacié cara a cara que no pas qualsevol altre sistema (de gesticulacions, posem per cas) Aixi, bé s6c capac de parlar de moltfssimes qiiestions que no tenen absolutament res a veure amb la situaci6 cara a cara, i de giiestions de les quals no tinc, ni mai no tindré, cap experiencia directa. I en aquest sentit, el lenguatge es converteix en una mena de dipésit objectiu de grans acumulacions de significat i d’experitncia, que pot conservar i pot transmetre a les noves generacions. En la situacié cara a cara, el llenguatge posseeix una qualitat intrinseca de reciprocitat que el distingeix de qualsevol altre sistema de signes. La continua produccié de signes vocals en cl decurs de la conversa es pot anar sincronitzant molt bé amb les, intencions subjectives dels interlocutors. Penso i parlo; i parlo a mesura que vaig pensant; i el meu interlocutor fa el mateix. Tots dos escoltem en el mateix instant alld que cadascti div, 1 aixd ens fa accessibles les nostres dues subjectivitats d’una ma- 60 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana era continua, sincronitzada i reciproca, i crea en la situacié cara a cara una proximitat intersubjectiva tal, que cap altre sistema de signes no la pot arribar a assolir. Ino només el sento aell quan parla; també em sento jo mateix quan parlo jo, amb la qual cosa s6n els meus propis significats subjectius que sem fan objectivament i continuament accessibles, i automati- cament se’m tornen «més reals» per a mi mateix. Abans diem gue segons com m’era més facil de «conéixer» laltre en la situaci6 cara a cara que no pas de «conéixer-me» jo. I expli- cavem aquest fet, aparentment ben paradoxal, en funcié de la manera immediata, automitica i pre-reflexiva com lésser de Valere se’m feia patent en la situacié cara a cara, per contraposi~ Cid a la reflexié que m’era necessiria per tal d’accedir al meu propi ésser. Ara veiem, perd, que en objectivar-lo mitjancant elllenguatge, tamb¢ el meu propi ésser se’m fa patent a mi de la mateixa manera que se li fa patent a ell, i que espontiniament Puc respondre-hi sense necessitat d’«aturar-mev expressament 2 reflexionar. Es per aquesta ra6 que podem afirmar que el lenguatge torna «més realy la meva subjectivitat, tant per al meu interlocutor coin per a mi mateix. Aquesta capacitat que cl Henguatge té de cristablitzar-me i d’estabilitzar-me la meva propia subjectivitat ¢s manté (ni que sigui amb modificacions) en distanciar-se © separar-se el Ilenguatge de la situacié cara a cara. L'home necessita parlat d'ell mateix per tal d’arribar-se a conéixer ell mateix. EI llenguatge s’origina en la vida quotidiana, la qual en sonstitueix la referencia primera: és a dir que el llenguatge fa sobretot referéncia a la realitat que visc amb plena consciéncia, «els ulls ben oberts», que esti presidida per la motivaci6 pragmatica (aquell conjunt de significats que pertoquen a les ves accions presents 0 futures), i que comparteixo amb els res sense que ens passi pel cap la possibilitat de posar-la en giesti6, é a dir, tot donant-la per descomptat. Tot i que també pot emprar el Ilenguatge per a referir-se a d'altres realitats jaa mateix en parlarem), fins i tot aleshores continua estant serelat en Ja realitat del sentit coms de la vida quotidiana. Com # sistema de signes que és, el Ilenguatge posseeix la virtut de 61Els fonaments del coneixement Pobjectivitat. El enguatge se’m presenta dotat d’una facticitat exterior a mi, que se m’imposa i que actua sobre mi tot coac~ cionant-me. El llenguatge m’obliga emmotllar-me a les seves pautes: no puc parlar angles tot fent servir les regles de la sinta~ xi alemanya; no puc utilitzar els mots que s’empesca lars vailet de ees anys si em vull comunicar amb els qui no s6n de la familia; m’haig d’adaptar en cada cas a les normes que confi- guren Vestil d'una parla «com cal», malgrat que jo potser pre~ feriria fer servir una parla «d’estar per casa». El llenguatge em &é ja a punt Foportunitat d’anar objectifican el desplegament de la meva experitncia. O, per dis-ho d'una altra manera, Tenguatge és tan expansi i flexible, que em permet object ficar total gran diversitat experiences que vai teint en transcurs de la meva vida. D’altra banda, el enguatge tipifica les experigncies, amb la qual cosa puc subsumir-les en unes grans categories, ent que les experitncis en qiestiesdevin- guin significatives i entenedores tant per a mi com per als al- tres. Lalhora gue les tpifica, també les torna més anonimes, ja que en principt tota experitncia tipificada pot ésser re-viscuda per tothom que entri dins la mateixa categoria. Suposem que m’acabo d'esbatussar amb la sogra: aquesta experiencia, con- creta i subjectivament intransferible, 5 pot tipificar lingiifsti- cament dins la categoria dels «problemes de sogres». I una vega pifcada ain, dité que earaja sé de qué vay: Texperién cia tindri cl seu sentit, per a mi, per a d’altres, i potser també pecala meva sogra, Ped aquesta mateixa tipficacié suposa un major anonimat de experiencia: pergué tant jo com tothom (tothom qui en tingui, és clar; tohom qui entri dins Ia catego- ria dels «gendres) pot tenir eproblemes de sogres». D'aquesta manera, les meves successives experitncies biografiques es van subsumint en unes ordenacions generals de significacié que sén objectivament i subjectivament reals. . . Gracies ln seva capacta de transcondir Vhie et mune, Henguatge unix diferents zones de Ia reaita de Ia vida quo- tidiana i les integra en un tot significatiu, Podem parlor transcendéncies espacials, temporals i socials (0 de les dimen- sions espacials, temporals i socials d’'aquesta «transcendéncia» 62 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana Mitjancant el llenguatge puc transcendir els limits que separen el meu ambit d’actuacié del de laltre; puc sincronitzar la meva seqiiéncia temporal biogrifica amb la seva; i puc conversar amb ell d'individus i de collectivitats amb els quals no estem as en interacci6 cara a cara. Com a conseqiiéncia d’aquestes transcendéncies, el lenguatge és capag de «fer presents» tot dobjectes que, espacialment, temporalment i socialment estan absents de Vhic et nunc. Automaticament, una gran quantitat d'experitncies i de significats es poden objectificar a l'ara i aci. Dit de forma més planera: cl lenguatge pot actualitzar, a qual- sevol moment, tot un univers. I aquest poder transcendent i integrador del llenguatge subsisteix encara que deixi de dialo- gar amb Valtre. L’objectificacié lingiifstica fa que, encara que sxerti tot sol», pensant pel meu compte, tot un univers se’m Pugui fer present» a qualsevol moment. Pel que fa a l’ambit de les relacions socials, el llenguatge «em fa presents» no sols aquells que en aquell moment s6n fisicament absents, ans tots aquells econeguts» que, senzillament, «no s6no: els uns perque ertanyen a un passat que recordo 0 reconstrucixo, i els altres qué els projecto imaginariament en el firtur. I no cal dir que I decurs de la realitat de la vida quotidiana aquestes «pre sincies» poden ésser summament significatives. A més d'aixd, el llenguatge pot arribar a transcendir del tot & realitat de la vida quotidiana. En efecte, també pot fer re~ encia a unes experitncies corresponents a ambits finits de ci6, i pot travessar esferes de realitat discretes (en el it de discontinues). Aixi per exemple, jo puc interpretar «la ificacié» d'un somni a base d'integrar-lo lingtifsticament ss Vordre de la vida quotidiana. Aquesta integracié implica sesz transposici6 de la realitat discontinua del somni a la realitat 2 vida quotidiana, convertint-lo en un enclavament dins A partir d’aquest moment, el somni té el seu sentit en de Ia realitat de la vida quotidiana, més que no pas en «s de la seva propia realitat discontinua. Els enclavaments Per una transposicié d’aquest estil pertanyen, en certa a totes dues esferes de realitat: estan slocalitzats» en -alitat, perd fan referéncian a una altra 63Els fonaments del coneixement Quan un tema significatiu travessa aixi d’una esfera de realitat a una altra, el podem definir com un simbol. I el mode lingiifstic d’assolir aquesta transcendéncia el podem anomenar Henguatge simbélic. Es, dones, en aquest nivell de simbolisme on Ia significacié lingaistica assoleix el seu distanciament maxim respecte de Para i aci de la vida quotidiana, i on el lenguatge sfenlaira cap a unes regions que s6n, no només de facto, siné a priori, inaccessibles a Pexperiéncia quotidiana. El Ienguatge cconstrucix aleshores uns immensos edificis de representacions simbdliques que semblen exceblir sobre la realitat de la vida quotidiana com unes preséncies gegantines d'un altre mén. La religi6, la filosofia, Part i la ciéncia s6n els sistemes simbélics que han estat historicament més importants. I el sol fet d’es~ mentar aquests quatre equival ja a dir que, malgrat el distan- ciament maxim de V'experiéncia quotidiana que llur construc~ G6 suposa, aquests sistemes simbolics poden ésser d'una im- portincia absolutament fonamental per a la realitat de la vida quotidiana, Car el llenguatge no sols és capac de construir uns simbols molt i molt abstrets, o distants, de 'experigncia quo- tidiana, sino que també és capac de «retornar-los» i de presen tar-los com a clements objectivament reals de la vida quo- tidiana, Es aixi com el simbolisme i cl Ilenguatge simbolic esdevenen uns elements constitutius essencials de la realitat de la vida quotidiana i de Paprehensié que des del sentit coms faig d'aquesta realitat. Quotidianament vise, en efecte, en un mén de signes i de simbols. El llenguatge elabora i acumula camps semantics 0 zones de significaci6 lingiisticament delimitades. El vocabulari, la gra~ mitica i Ja sintaxi s’acoblen en lorganitzacié d’aquests camps semantics. Aixi, el lenguatge elabora esquemes classificatoris per tal de diferenciar els objectes segons el «génere» (que no és pas el mateix que el sexe, per descomptat) 0 segons el nombre; clabora formes que ens permetin distingir una assercié positiva d’una assercié normativa; i labora modes susceptibles de de- notar graus diferents d’intimitat social. Per exemple, podem distingir un discurs més intim d'un discurs més formal gracies a T's dels pronoms (tu i vs, 0 tw i vosté), i aquesta distincié 64 Llenguatge i concixement en la vida quotidiana eens assenyala les coordenades d'un camp semantic que podriem anomenar lambie de la intimitat Lunivers del tates, ae totes les seves significacions, m’ajuda a ordenar la meva ex. Petidncia social. Un segon exemple fora el de les objectifi- cacions lingiistiques propies de la meva activitat ocupacional Ja suma de les quals constitueix un altre camp semantic que ordena significativament tots cls esdeveniments habituals del mén de la meva feina de cada dia. En el si d’aquests camps semintics queden objectificades, preservades i acuimulades vane Yexperigncia biografica com l'experiéncia historica. Es tracta indiscutiblement, d’una acumulacié selectiva: i sn els campe semantics els que determinen alld que seri preservati «recor, dat», i allo que sera «oblidat» i esborrat del conjunt de lexpe- Fincia individual i coHectiva. En virtut d’aquesta acumulacio 5 va constituint un repertori socal de coneixements?, que es trans- met de gencracs en generacié i que esti a la disposicis de ‘individu en la seva vida quotidiana. De tal manera que vise en el mén del sentit comii de la vida quotidiana, proveit de cossos cifics de concixements. I, a més, sé que els altres compar szixen almenys parcialment aguests concixements, i que saben >rou que jo ho sé. Per consegtient, la meva interaccié amb els zis en la vida quotidiana es veu permanentmentafectada per 2 nostra comuna participacié del pert social ce - xements disponible, ° a aecametemae El repertori social de coneixements inclou la coneixenca de 52 meva situaci6 i de les seves limitacions. Aixi per exemple, sé s6c pobre i que, per tant, no puc aspirar a viure en una residencial de molta categoria. Aquest coneixement, el reeixo amb els que s6n tan pobres com jo i també amb e de pobre no en tenen res, D’aquesta manera, la parti- ci6 en el repertori social de coneixements ajuda a «collo- is individus dins la societat i a saber-los «tractar» com cal. Son no participa d’aquest coneixement, en canvi (un estran- osem per cas), no se’n sortira pas: no sabra veure que se ® Schaw, en alemany: Wissensvore; en angles: Stock of knowledge. (N 6Els fonaments del coneixement pobre, per exemple, perqué resulta que a casa seva els criteris de la pobresa s6n uns altres; com voleu que em prengui per un pobre, si duc sabates i no faig cara de passar fam? ‘Com que la vida quotidiana est’ presidida per la motivaci6 pragmitica, en el repertori social de coneixements hi ocupa un loc preponderant el coneixement de recepta"®, és a dir, aquell tipus de coneixement que es limita a una competéncia prag- mitica en els quefers rutinaris de cada dia. Per exemple: cada dia faig servir el telefon unes quantes vegades, sempre que em convé. Perd en faig un ts pragmatic. Sé com fer-lo servir. T també sé qué haig de fer quan no funciona: no pas que el sipiga reparar jo mateix, siné que sé qui em cal avisar. Les meves coneixences sobre el teléfon inclouen també altra mena d’infor- macions sobre el sistema de comunicacié telef®nica: per exem- ple, que hi ha gent que té un nimero que no surt a la guia, que en certes circumstincies puc fer una trucada de cobrament re~ vertit, que si vull telefonar a Nova Zelanda haig de tenir en compte la diferéncia horiria, etcétera. Perd tot aixd sn conei- xements de recepta, en el sentit que es limiten coneretament 2 alld que em cal saber, pragmaticament, per a la meva conve niéncia. En canvi, ni sé ni m’interessa saber per qu? el teléfon funciona d’aquesta manera; de tots els coneixements, cientifics j técnics, que fan possible la construccié de teléfons, no en sé res, De la mateixa manera que tampoc m’interessen per res aquelles possibles utilitzacions del telefon que «no em ser- veixen», com és ara el seu tis en combinacié amb la radio d’ona curta de cara a les comunicacions maritimes, També pel que f& al funcionament de les relacions humanes possecixo, en ge- neral, uns coneixements de pura recepta. Per exemple, sé qué 6 el que em toca fer si vull demanar el passaport. Perd I'énic que m’interessa de tot plegat és saber que al cap d’uns quants dies me'l donaran. Ni sé, ni em preocupa saber, quins s6n els trimits pels quals ha de passar tora la paperassa, qui n’ba d’2- provar la concessi, per quines mans circula, i qui ha de posar 10. Schate, en alemany: Rezepnwissen; en angles: Recipe knowledge. ( ded T) 66 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana quin segell a quina mena de documents. No m’interessa fer un estudi de la burocracia policfaca: Itinic que vull és anar-me'n de vacances a l'estranger. I tan sols comengaria a preocupar-me del funcionament intern de tot plegat en el cas que, al final, resultés que me'l deneguen. Llavors si: llavors, de la mateixa manera que aviso «un entés en teléfons» quan se m’espatlla el meu, també avisaré «un entés en passaports», ja sigui un ges- tor, 0 un advocat, 0 el mateix sindic de greuges en persona. En general, doncs, bona part del repertori social de coneixements consisteix en receptes per a resoldre els problemes rutinaris de la vida de cada dia, I habitualment no tinc cap interés en anar més enlli d’aquest mer coneixement pragmatic, mentre em serveixi per a anar resolent efectivament els problemes. El repertori social de coneixements estableix diferen- ciacions segons el grau de la meva familiaritat amb la realitat: proporciona una informacié completa i detallada pel que fa 2 aquells sectors de la vida quotidiana que em resulten més “umiliars o habituals, i una informacié molt més genérica i imprecisa en el cas d’aquells sectors que em queden més Ilun- vans. Aixi, el meu coneixement del meu propi mén professio- & ben rici concret, mentre que dels altres mons professio~ als en tinc un coneixement més esquematic i superficial. D'al- banda, el repertori social de coneixements em proporciona esquemes tipificadors que em calen per a les principals ra- mes de la vida quotidiana; i no només aquelles tipificacions Jeri de qué parlavern fa un moment, ans també tipificacions = tota mena d’esdeveniments i d’experiéncies, socials i na cals. Com que visc en un mén de parents, de companys de 1 ide funcionaris, per exemple, vol dir que en aquest mon Texperiéncia de trobades familiars, de reunions professio~ de possibles topades amb la guardia civil de carreteres. I 2i6 de fons natural d'aquests esdeveniments queda igual- tipificat dins el repertori de coneixements. El meu mén escructura d’acord amb tota una colla de rutines valides per a ws mxés diverses citcumstincies. Quan plou o quan fa calor, ean tinc ganes d’esternudar 0 quan em fa mal un queixal: ja sé espavilar, sé el que em toca fer. Es a dir, sé com haig de 67Els fonaments del coneixement tractar els fets, en el mare de la meva vida quotidiana. A més, i en presentar-se’m com un tot integrat, el repertori social de coneixements també em facilita Ja manera d’integrar altres elements particulars del meu propi coneixement. Dit d'una al- tra forma: wall que tothom sap» té la seva propia logica, i aquesta mateixa logica la puc aplicar per a ordenar les coses que jo sé. Jo sé, per exemple, que el meu amic Henry és angles, i sé també que és sempre puntualissim, Com que també sé —per- qué aixd sho sap tothom»— que «tots els anglesos sén pun- tuals», ja puc integrar els dos elements de la meva coneixenga de amic Henry en una tipificacié significativa des del punt de vista del repertori social de coneixements. La validesa del coneixement de la vida quotidiana és quel- com que tant jo com els altres donem per descomptat «mentre no hi hagi res de nou», é a dir, mentre no sorgeixi cap proble- ma que aquest coneixement sigui incapag de resoldre, Perd sempre que el meu coneixement «fuuncioniv, més aviat tendiré ano posar-lo en dubte. Hii ha certes situacions, deslligades de la realitat quotidiana (quan s'explica un acudit; quan s'és al teatre; quan s’és a l'església; quan es fan especulacions filosdfiques), en gué potser el posaré una mica en dubte. Perd d’aquests dubtes, es dira habitualment, «val més no fer-ne gaire casr. Suposem que jo, com a empresari, sé que hi sortiré guanyant si aplico a les meves relacions amb els altees el principi: eel negoci és el negoci». Aixd no vol pas dir que no em faci gracia un acudit en el qual el tret surt per la culata; o que no em pugui commoure el sermé d’un capella que predica el respecte. Fins i tot, quan tine el dia filosdfic, arribo a admetre que el millor féra que totes les relacions socials obeissin aquella regla que diu que «no facis mai a un altre all6 que no voldries que et fessin a tu». Perd cl fet é que després d’haver rigut de gust, després d’haver-me emocionat © després d’haver filosofat, tomo al mén «seriés» dels meus negocis, torno a reconéixer la légica dels seus prin cipis i torno a actuar d’acord amb ells. I tan sols en el cas que aquests principis «fracassessin» rotundament en el mén al qual hom els vol aplicar, comengarien segurament a fer-se’m pro- blematics «de debd». 68 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana Tot i que el repertoti social de coneixements em presenta el mén quotidia de forma integrada, distingint-se els ambits més propers o familiars dels més allunyats 0 remots, el cert &s que la totalitat d'aquest mén es manté en una zona presidida per l'o- pacitat. Es com si la realitat de la vida quotidiana fos una zona de claror enmig d’un conjunt que romangués a les fosques Quan unes determinades zones de la realitat queden itlumina~ des, d'altres es difuminen. Es tracta d’una realitat que mai no arribo a conéixer del tot. Ni que des del punt de vista familiar sigui, posem per cas, un tiri aparentment totpoderés, i per molt que jo mateix sigui el primer a saber-ho, mai no conei- xeré tots els factors que contribueixen a Péxit permanent de la meva tirania. Sé que tothom em fa cas sempre, perd no puc saber del cert qué és exactament tot alld que s'esdevé entre el meu acte de manar i llur acte d'obeir: perqué no tot passa sdavant» meu; sempre hi ha coses que es fan «per darreray. [ja no diguem quan es tracta de relacions socials més complexes gue les de tipus familiar (cosa que explica, de passada, per qu els tirans solen tenir els nervis de punta). El meu coneixement de la vida quotidiana ve a ésser com un fanal que projecta un raig de claror que iHumina els encontorns, perd que deixa a les ssques tota la resta. Que deixa a les fosques, concretament, les mnalples realtats que transcendeixen tothora la vida quo~ Enlli d’una profunda nit sense veus, em nego en el dolor de l’aigua del meu somni"! El meu coneixement de la vida quotidiana s’estructura d’a- cord amb alld que em resulta pertinent, ja sigui a partir dels cus interessos pragmatics immediats, ja sigui per causa de la eva posicié social. Com s'ho fa la meva muller a Phora de E] vers és de Salvador Espriu, i, com bé pot suposar el lector, no Sigura al llibre original anglés. (N. del T.} 69Els fonaments del coneixement guisar el meu plat predilecte? Sempre que li surti tal com a mi m'agrada, m’és indiferent; és una pregunta que no em plantejo, que no em resulta pertinent. Que les accions d’una determina da empresa s'estan cotitzant a la baixa? Tant se me'n déna, si jo no en tinc. El catolicisme esta modernitzant les seves doctrines? Jami qua, si jo s6c ateu. Una companyia d’aviaci6 anuncia un nou vol a les quimbambes, sense escales? No m’afecta, perqué no tinc cap intencié d’anar-hi! Hi ha, doncs, fets que em resul- ten pertinents, i fets que no. Al mateix temps, perd, les meves structures de pertinencia s’entrecreuen tot sovint amb les estruc~ tures de pertinéncia dels altres, i aquesta és la ra6 per la qual tenim coses «interessants» a dir-nos. En aquest sentit, una di- mensié important del meu coneixement de la vida quotidiana la constitueix la coneixenca de les estructures de pertinéncia dels altres. Es el que fa que ni em passi pel cap de consultar el metge per qiiestions d’impostos, 0 d’anar a veure un advocat quan tine mal d’estémac, 0 d’exposar-li a un guardia municipal les meves inquietuds religioses. D'altra banda, les estructures de pertinéncia basiques relatives a la vida quotidiana, el propi repertori social de coneixements me les déna ja fetes. Sé que hi ha «xafarderies de dones» que a mi, com a home, no m’interes- sen gota, de la mateixa manera que com a home d’accié no em. resulten pertinents els intents d’alguna gent de «buscar tres peus al gat». I finalment, el mateix repertori social de conei~ xements té la seva propia estructura de pertinéncia. Esa dir que fen termes del repertori de coneixements objectivats en una determinada societat pot no tenir cap sentit estudiar els mo- viments astrals per tal de predir l'evolucié del mercat borsari. perd si que és pertinent analitzar el que Freud anomena «actes fallitse (un lapsus linguae, per exemple) per tal de descobr quelcom de la vida sexual d’un individu. Mentre que en una altra societat, en canvi, Pastrologia podria resultar perfecta- ‘ment pertinent per a l'economia, i l'analisi del discurs no teniz absolutament res a veure amb lerotisme. Caldria afegir encara una darrera consideraci6 sobre Is giiesti6 de la distribucié social del coneixement. En la vids quotidiana, en efecte, el coneixement me'l trobo distribuit 70 Llenguatge i coneixement en la vida quotidiana Galment, en el sentit que no é uniformement posseit pels die versos individus 0 categories d'individus. Els meus conei- Xements no els comparteixo en la mateixa mesura amb tots els qui m'envolten, i pot haver-hi algun coneixement que no com parteixo amb ning. Aixi, comparteixo els meus coneixements professionals amb els col-legues, perd no pas amb la familia, 1 tinc un sistema de fer trampa quan jugo a cartes, que no el coneix ningiti més. La distribuci6 social del coneixement de determinats elements de la realitat quotidiana pot arribar a és- ser summament complexa, desconcertant fins i tot per a qui sho mirés des de fora estant. Ja no é que no tingui els conei- xements necessaris en principi per tal de curar-me d’una malal- a: é que, posats a no saber, no sé ni a quina mena d'especia~ sta hauria d'anar a veure. Es a dir que en aquest cas no neces~ sito només el consell d’un expert, sin6, primer de tot, el consell ‘un expert d'experts. Aixi, doncs, la distribucié social del ineixement parteix del pur fet que no conec tot alld que co- acixen els altres, ni ells coneixen tot el que conec jo, per a calminar en tota una colla de sistemes de coneixements extra- erdiniriament complexos i enrevessats. Conéixer, ni que sigui molt per sobre, com esta distribuit el repertori de coneixements socialment disponibles, és ja un element prou important d'a- est mateix repertori, En la vida quotidiana, per tant, poc 0 molt sé qué és el que puc amagar a qui, a qui em puc adrecar per a informar-me d’alld que no sé, i, en Iinies generals, quina ssena d’individus é5 d’esperar que tinguin uns certs tipus de coneixements.