CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA.

EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA HISTÒRIA DE

POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU

David Garcia Casas

Resum GAAM,* Instituto de
Les zones d’alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habi- Ciencias do Patrimonio,
tants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen CSIC
pel seu valor paisatgístic. A diferència d’altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la Ermengol Gassiot Ballbè
presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l’alta muntanya GAAM, Departament de
pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès desco- Prehistòria, UAB
brir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa David Rodríguez Antón
10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d’aquests vestigis de po- GAAM, Departament de
blament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Ca- Prehistòria, UAB
sesnoves, abandonat a finals de l’Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de Niccolò Mazzucco
recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d’un possible espai de culte. Després pre-
GAAM, Institució Milà i
sentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l’Orri Vell, relacionats amb la transhumància
Fontanals, CSIC
tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles
Sabina Lapedra Grau
XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial
d’aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l’Arqueologia del GAAM, investigadora
Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya. independent
Sara Díaz Bonilla
Paraules clau: arqueologia, paisatge, Pirineus, ramaderia.
GAAM, Departament de
Prehistòria, UAB
Guillem Salvador Baiges
Abstract: High mountain huts, enclosures and hamlets. The abandoned settlement of GAAM, Departament de
Casesnoves and the long history of population, abandonment and re-occupation of the Prehistòria, UAB
Pyrenees
High mountain areas are the ideal places to grasp the passing of time. For city-dweller they
generally represent essentially natural settings, outstanding for their landscape value. Un-
like other environments, it is hard for us to spot traces of human presence. However, recent
research shows that the high Pyrenees have been inhabited since prehistoric times. This
research has revealed large amounts of archaeological remains, the oldest of which date

IBIX
IBIX 31
 from 10,000 years ago. This paper sets out to describe some of these traces of settlement
at two different points in time. The first, the settlement of Casesnoves, abandoned at the end
of the Middle Ages, stands out for its large numbers of habitations and livestock enclosu-
res, as well as a possible place of worship. Next, the sites of Pletiu de Mainera and L’Orri
Vell are described. Related to traditional transhumance in recent centuries, they were aban-
doned at some time in the 19th or 20th century. The paper concludes with some conside-
rations on the importance of these remains in heritage terms and the possible contributions
to be made by regional archaeology to sustainable planning and management in mountain
areas.
Key words: archaeology, landscape, Pyrenees, livestock farming.

1. El poblament estacional i els espais de muntanya

A més dels pobles permanents, que han perdurat fins a l’actualitat, en el territori rural han
existit molts altres nuclis de poblament on la gent vivia i transformava el territori amb les
seves activitats, encara que només hi residís durant una part de l’any. La ramaderia trans-
humant és un dels exemples d’activitat econòmica lligada a moviments de població i bestiar
que aprofita la variació estacional en els diferents paisatges per desplaçar el ramat als pisos
altitudinals amb més disponibilitat d’herba en cada època de l’any. En el cicle tradicional,
pastors i ramat es mouen a l’estiu als prats de muntanya i a l’hivern a la plana. Però no és
l’única activitat que implica canviar de residència segons l’estació de l’any. Podríem men-
cionar també alguns tipus d’agricultura estacional, la mineria i l’aprofitament del bosc, que
requereixen desplaçaments cíclics. Totes aquestes anades i vingudes periòdiques utilitzaven
habitatges i diferents tipus de construccions lligades al món rural, a vegades formant lloga-
rrets, que han estat també objecte d’abandonament i les restes dels quals podem trobar al llarg
del territori.
Aquests assentaments estacionals els podem trobar també a l’alta muntanya pirinenca, un
medi on recentment s’han efectuat investigacions des de l’arqueologia, conjuntament amb
la geografia i la biologia, que mostren un poblament i antropització del paisatge molt més
antics del que es pensava fins fa poc. Concretament, els programes de recerca arqueològica
duts a terme des de l’any 2004 pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la Universi-
tat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals al Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici han descobert una gran quantitat de jaciments arqueològics inèdits
que daten des de la Prehistòria fins al segle XX. No és l’únic cas: altres equips de recerca
de diferents països han dut a terme estudis interdisciplinars semblants en diversos punts dels
Pirineus, dels Alps i altres serralades del sud-oest d’Europa. Els resultats mostren l’alta mun-

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

32 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
tanya europea com un espai habitat i explotat des del Neolític (Rendu et al., 2016; Walsh,
Mocci, 2003) amb successives ocupacions i abandonaments que han deixat la seva petjada
en el paisatge.
A continuació presentem tres testimonis materials d’aquests canvis i abandonaments situats en
dos moments de la història. El primer a l’Edat Mitjana i els dos següents en època més recent
sense determinar, molt probablement entre el segle XVIII i principis del XX.

2. El Despoblat de Casesnoves1

2.1. El poblat, les cabanes i els corrals

El Despoblat de Casesnoves se situa a 2234 metres d’altura a la vall del mateix nom. Presenta
més de 39 estructures repartides al llarg d’un mínim de 2.500 m2, que en molts casos s’adossen
les unes a les altres compartint parets. La majoria d’aquestes construccions han estat classificades
com a cabanes, tancats ramaders o magatzems. Aquesta indefinició en el nombre d’estructures
es deu a l’abundant presència de neret en el moment de fer el registre que dificultava la visió
(Garcia Casas, Oliva i Gassiot Ballbè, 2015). Un examen més acurat podria descobrir més es-
tructures o replantejar la interpretació d’algunes d’elles.

El Despoblat de
Casesnoves.
(Extret de Gassiot Ballbè,
Garcia Casas i Clemente
Conte, 2016)

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 33
 Aquest assentament conté com a mínim 14 cabanes. Amb l’excepció de dos casos, presenten una
planta circular i la seva mida interior és de 3,5 m2 de mitjana. Tendeixen a ser bastant homogè-
nies i algunes encara conserven part del sostre. En quasi totes trobem una o més estructures de
combustió ubicades en el mateix mur i estanteries. En canvi, no s’observen finestres. En alguns
casos es conserva la llinda de la porta i part del sostre, que consisteix en lleixes col·locades for-
mant una falsa cúpula.
Les estructures classificades com a magatzem són més petites: l’espai interior mesura al voltant
de 2,5 m2. L’obertura a l’exterior és encara més petita i la planta, més irregular, perquè a vega-
des aprofiten blocs granítics del terreny. A l’interior no s’hi troben espais de combustió o pres-
tatges, l’espai és molt tancat i no hi entra quasi llum. Recorden a estructures similars registrades
per l’arqueòloga Ch. Rendu a la Cerdanya Oriental que han estat interpretades com a caves o
magatzems per madurar formatge (Rendu, 2003).
Els tancats ramaders es diferencien de les cabanes i magatzems per ser més grans, no disposar
d’índics de sostre i en general presentar uns murs més baixos. Les seves formes són molt més
variades. La mida de l’espai interior es troba al voltant dels 20 m2 en els més petits i cap als 90
m2 en els més grans. Existeixen també unes 7 estructures que per estat de conservació o visibi-
litat no han pogut ser classificades en els grups anteriors.

A dalt, planta de
l’assentament VB-019
Casesnoves. A baix,
planta i alçat de la cabana
on es va realitzar el
sondeig arqueològic.
(Extret de Garcia Casas;
Oliva i Gassiot Ballbè
(2015))

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

34 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
2.2. Construccions singulars de l’assentament
Cal destacar una construcció arquitectònica singular de grans dimensions situada a la part baixa
i oriental de l’assentament. La seva mida interior és de 40 m2, molt més gran que qualsevol
exemple de cabana de pastors coneguda; les parets són altes, i arriben a superar els 2 metres en
els punts més ben conservats. La seva forma i el volum d’enderroc fa pensar que tenia sostre,
observacions que descarten que sigui un tancat. La planta s’orienta est-oest i a la part oposada
a l’entrada hi ha una paret que recorda un absis. La morfologia de l’edifici i la seva orientació
fan pensar en algun tipus de lloc de culte, potser un oratori o algun tipus d’església.
Prop del poblat, en direcció a l’actual poble de Taüll, hi ha les restes d’un antic camí. Ac-
tualment, el millor accés al despoblat s’efectua per aquesta via, pujant al lloc conegut com el
Faro i avançant per la serra de les Creuetes per un corriol cartografiat com a camí en els mapes
de l’Institut de Geografia de Catalunya.2 Al llarg del recorregut es troben traces d’arranja-
ment del camí, com blocs repicats per facilitar el pas i diversos trams empedrats, fet que in-
dica la seva utilització al llarg del temps. En un dels punts del camí es van localitzar dues
roques amb dos panells amb gravats. Un d’ells conté dibuixos amb línies que formen una
flor, la «rosa de la neu», un motiu típic del pastoralisme als Pirineus. Malgrat que és difícil
saber la cronologia d’aquests elements, la seva presència indica un ús del camí des de ben
antic. I la posició del poblat vers aquesta via mostra també la importància que devia tenir en
l’estructuració del territori proper.

Els gravats del camí de

Casesnoves: a l’esquerra,
les fotografies, i a la dreta
els calcs, realitzats pel
GAAM amb fotografies
d’Oriol Clavera. (Extret
de Garcia Casas (2018) i
Gassiot Ballbè, Garcia
Casas i Clemente Conte
(2016)

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 35
 2.3. Cronologia i interpretació de l’assentament
Les actuacions arqueològiques han permès fer una estimació de la cronologia del poblat. Con-
cretament, un sondeig en una de les cabanes centrals i més ben conservades va permetre ob-
tenir restes de carbó d’una de les estructures de combustió. La datació amb la tècnica del
carboni 14 va proporcionar un interval temporal entre el 1190-1270 calNE (Garcia Casas,
Oliva, Gassiot Ballbè, 2015). Aquesta datació correspondria a l’última utilització de la llar de
la cabana. Fins al moment no tenim indicis del moment en què el poblat va ser construït.
Hem interpretat aquest conjunt de restes arqueològiques com un assentament ramader d’època
medieval. Tanmateix, es tracta d’un assentament molt diferent de les pletes que utilitzaven els
pastors dels últims segles. Cal mencionar també la relativa homogeneïtat de les cabanes i la
disposició de les estructures formant una trama, que es podria qualificar quasi d’«urbanís-
tica», que respon a un pla preconcebut. Tots aquests elements característics de l’assentament
ens porten a pensar en una ramaderia anterior i molt diferent de la transhumància tradicional
dels segles XX i immediatament anteriors.

3. Mainera i les restes de la ramaderia dels últims segles

3.1. La ramaderia dels últims segles

Pel que fa a l’època moderna i contemporània, coneixem més detalls sobre com es repartien
els drets de pastura en aquests espais de muntanya i com es feia la transhumància. A través
d’estudis etnogràfics (Violant, 2001; Vilarrasa, 1981) sabem que els prats de muntanya eren
utilitzats per pastors, en solitari o en petits grups (2 o com a molt 4). La majoria eren assala-
riats i conduïen un ramat de centenars o milers de caps propietat d’una casa gran que els pa-
gava per pujar el ramat a muntanya durant l’estiu. Les pletes on s’allotjaven els pastors eren
senzilles cabanes de pedra o cavitats entre roques. A continuació descrivim dos assentaments
del Parc Nacional que situem cronològicament en els últims dos (o com a molt tres) segles.

3.2. Els orris de Pletiu de Mainera

El primer conjunt va ser descobert en prospecció de superfície l’any 2007 i va ser anomenat
Pletiu de Mainera. Es tracta de dues estructures formades per dos murs paral·lels de pedra seca
i dues cabanes adossades a un bloc de pedra. Les dues primeres s’han interpretat com a co-
rredors per munyir ovelles (anomenats orris en diversos llocs del Pirineu). Per descripcions
etnogràfiques (Cutrina i Sorinas, 1997) sabem que el pastor feia passar les ovelles en fila i se
situava en un punt de l’orri, normalment al centre, per munyir-les a mesura que passaven

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

36 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
(Gassiot Ballbè i Garcia Casas, 2014). L’orri que se situa més al nord té una llargària de 22
metres i s’orienta de nord-est a sud-est. El segon orri mesura 44 metres i els dos murs paral·lels
presenten una planta corba. Entre els dos orris se situa un gran bloc de pedra on s’adossen les
dues cabanes. La primera té una superfície interior d’11 m2 i la segona de 6,9 m2. En la pri-
mera es va fer un sondeig arqueològic en el qual es va obtenir una mostra de carbó associada
a un sòcol de pedra. La datació per carboni 14 va proporcionar un interval temporal entre el
1659 i el 1950 calNE. No es van trobar materials que permetin afinar més aquesta forquilla
cronològica.
El segon assentament se situa al sud i no gaire lluny del primer. S’ha anomenat l’Orri Vell
(Garcia Casas; Gassiot Ballbè, 2016). Consisteix en les restes d’un gran tancat, un tancat molt
més petit i una cabana. La cabana té una superfície interior de 2,8 m2, un sostre de pedra en-
cara visible en part i un accés de 0,7 m. Al costat trobem un petit corral de dimensions si-
milars i a 14 metres un tancat molt més gran, d’uns 500 m² de superfície interior que podria
haver albergat unes 700-800 ovelles. Es tractava, doncs, d’un assentament conformat per un
únic ramat i un únic pastor o quadrilla de pocs pastors, que s’allotjaven en un únic recinte
d’habitació. En aquest conjunt no s’han efectuat sondeigs per recuperar materials que puguin
informar de la seva cronologia, però pel seu estat de conservació i la sedimentació escassa
podem establir que la seva antiguitat no és superior a un o dos segles. Representa per tant
un conjunt de restes arqueològiques vinculades a la transhumància tradicional documentada
pels etnògrafs.

Plantes dels jaciments

de Pletiu de Mainera
(esquerra) i l’Orri Vell
(dreta). (GAAM)

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 37
 4. La llarga seqüència arqueològica. La construcció social dels paisatges pirinencs
Aquests assentaments són només tres exemples entre els 378 llocs arqueològics documentats
amb cronologies situades des de la Prehistòria fins als nostres dies. Els primers indicis d’ocu-
pació humana de les zones altes del Pirineu central se situen després del final de l’Edat de Gel,
que va cobrir tot el Pirineu amb glaceres permanents. En els següents mil·lennis trobem al Pi-
rineu central tres dels jaciments arqueològics amb evidències de ramaderia més antics de la pe-
nínsula Ibèrica. Es tracta de la Cova de Coro Trasito (Sobrarb) (Clemente Conte et al., 2016),
els Trocs (Benasc) (Rojo Guerra et al., 2013) i la Cova del Sardo al Parc Nacional (Gassiot
Ballbè et al., 2016) amb ocupacions datades entre el 5500 i el 5000 calANE. Al final del Neo-
lític, cap al 3300 calANE es va intensificar l’explotació del medi d’alta muntanya a la zona
d’estudi (Catalán et al., 2012). Els estudis de paleoambient a partir de columnes pol·líniques re-
collides en sediments lacustres i l’estudi dels carbons mostren una tala generalitzada d’arbres
per convertir-los en pastura a l’estadi subalpí entre els 1.800 i els 2.300 metres aproximada-
ment. Aquest és l’origen de molts dels actuals prats del Pirineu en aquestes cotes. Al final de la
Prehistòria, durant l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro, els indicadors paleoambientals mostren
una continuïtat de l’explotació ramadera, però els contextos arqueològics d’habitació dismi-
nueixen: únicament s’han pogut obtenir tres datacions entre l’interval de temps situat entre el
2300 calANE i els segles III-II calANE (Gassiot Ballbè, Quesada Carrasco, 2016). Per contra,
trobem recipients ceràmics d’aquesta època amagats entre tarters (Quesada Carrasco, 2016) i cer-
cles de pedra tumulars anomenats cromlecs que podrien correspondre o bé a tombes o a deli-
mitadors del paisatge, o totes dues coses.

Mapa del Parc Nacional

d’Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici. (Extret
de Gassiot Ballbè (2016))

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

38 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
Pel que fa als contextos d’hàbitat, cap al tombant d’era es tornen a localitzar ocupacions en abrics
rocosos i cabanes a l’aire lliure. Però el veritable canvi arriba dos segles després, entre el Baix
Imperi i la tardoantiguitat. A partir del segle III calNE augmenten els jaciments arqueològics do-
cumentats, tant en abrics com a l’aire lliure. Apareix també un nou tipus d’assentament, amb un
gran nombre de tancats adossats entre ells i diverses cabanes. Aquest fenomen s’ha anomenat «po-
blament agrupat» (Garcia Casas, 2018) i continua al llarg dels següents segles. Com a exemples
arqueològics podem mencionar el Tuc deth Lac Redon, la primera fase d’ocupació del Lac Tort
de Rius i el Despoblat de la Pleta d’Erdo. Els registres de pol·len mostren també un espectacular
augment de la ramaderia sense precedents. Es tala el bosc en tots els pisos altitudinals i aug-
menten els senyals de pol·len vinculats a prats (Catalán et al., 2012).
Aquesta intensitat en l’explotació ramadera del territori continua en època medieval amb la cons-
trucció de nous poblats agrupats. Entre ells, Casesnoves és el més gran i amb major nombre d’es-
tructures, però no és l’únic. Es pot mencionar també el Despoblat de la Cova (amb ocupacions
dels s. XI i XIII), Bony del Graller-Palancó de Llacs (s. XII-XIII), Lac Tort de Rius i Port de Rus
(abandonats el s. XIV) (Gassiot; Garcia Casas; Clemente, 2016). Els senyals de pol·len correspo-
nents als segles centrals de l’Edat Mitjana mostren que és l’època en què l’impacte humà en el
paisatge és més intens, superior fins i tot als segles XIX-XX. Cal mencionar que aquests poblats
agrupats coincideixen en el temps amb la fundació d’esglésies romàniques actualment Patrimoni
de la Humanitat com Sant Climent de Taüll o la Nativitat de Durro entre d’altres. La seva rela-
ció amb els jaciments arqueològics de pastors seria un tema interessant per investigar en un futur.
Tots aquests assentaments són abandonats abans del final de l’Edat Mitjana i no se’n tornen a
construir de nous amb aquesta tipologia. Aquest abandonament representa sens dubte un canvi
profund en l’organització de la ramaderia i l’estructuració del territori de muntanya pirinenc, però
amb les dades actuals resulta difícil aventurar hipòtesis. El fenomen del despoblament al final de
l’Edat Mitjana és generalitzat en tot el territori rural de Catalunya: podem citar com a exemple
el despoblat de Santa Creu de Llacunes i el fenomen dels «masos rònecs» (Ferrer i Mallol, 2001).
Però encara no està clar que siguin fenòmens simultanis. El que sí que es pot afirmar és que l’or-
ganització de la ramaderia a muntanya va experimentar, com a la plana, profunds canvis. Durant
l’Edat Moderna sembla que es va tendir cap a una especialització ramadera extensiva basada en
grans ramats conduïts per pocs pastors (Garcia Casas, Gassiot Ballbè, 2016). L’Orri Vell és un
bon exemple d’aquest tipus d’assentaments que es vinculen a la transhumància tradicional, el
més recent dels tipus de ramaderia que es documenten a la zona abans del declivi de la transhu-
mància que es va esdevenir al Pirineu català a mitjans del segle XX.

5. El patrimoni cultural i el futur de les zones de muntanya

Tots aquests llocs arqueològics formen un patrimoni cultural encara recent des del punt de vista
de la investigació que ens mostra els espais pirinencs com a espais humanitzats des de fa ja no

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 39
 segles, sinó mil·lennis. Algunes de les pràctiques que s’han succeït en aquesta llarga seqüència
històrica han deixat elements clarament visibles com els exemples arqueològics que hem ex-
posat; d’altres no van tenir continuïtat o van mutar cap a noves formes de gestionar l’espai. La
muntanya actual és, per tant, un palimpsest de múltiples ocupacions i maneres de gestionar el
paisatge a través de la ramaderia, però també altres activitats com l’agricultura, l’aprofitament
del bosc o la mineria. Cabanes, abrics, orris, mines, carboneres, creus de terme són un llegat his-
tòric de centenars de persones que han treballat i modelat la muntanya que cal conservar i rei-
vindicar.
Una altra de les aportacions de l’arqueologia per a aquest tipus d’estudis és que permet acon-
seguir una profunditat cronològica en el temps molt més enllà de les activitats «tradicionals»,
que en la majoria dels casos no tenen més enllà d’uns quants segles d’antiguitat, l’últim (o més
aviat penúltim) episodi d’una evolució que va començar fa mil·lennis. En aquest sentit, l’ar-
queologia proporciona un valor afegit al paisatge entès ja no únicament com a patrimoni «na-
tural», sinó cultural, producte i testimoni de la interacció del medi amb la gent que durant segles
va habitar el territori (González Alvárez, 2019) i el va transformar fins a la seva forma actual.
La investigació arqueològica ha demostrat, no només en aquesta zona sinó en altres punts de la
serralada pirinenca i del sud d’Europa, que les activitats humanes han configurat el paisatge du-
rant mil·lennis. L’agricultura i la ramaderia van arribar-hi fa més de set mil anys; des d’alesho-
res formen part de l’ecosistema i la seva desaparició comprometria el seu futur. Normalment,
aquesta desaparició és una conseqüència de l’abandonament de les explotacions, el despobla-
ment i l’emigració dels habitants dels pobles cap a les ciutats, però també pot ser causada per
polítiques de protecció conservacionistes i naturalistes que no consideren l’element humà en la
història dels ecosistemes. D’aquesta manera, repensar l’ús i l’explotació sostenible d’aquests pai-
satges és quelcom que les polítiques públiques tant ambientals com econòmiques han de con-
siderar.
Mirant el present i al futur, sabem que la ramaderia, especialment l’extensiva, és una activitat
que ha minvat molt en comparació de fa un segle, i l’èxode rural i la manca de relleu genera-
cional segueixen sent presents en la majoria de pobles de muntanya. Tanmateix, aquest declivi
és compensat en part en algunes zones pel sorgiment de noves generacions de ramaders i ra-
maderes joves. Es tracta d’iniciatives locals, com l’Escola de Pastors al Pallars, que promouen
activitats econòmiques i culturals sostenibles en el territori no només des del punt de vista am-
biental sinó també per a la gent que l’habita i que sovint recuperen antics oficis adaptats al mo-
ment actual. En aquest context, el de les iniciatives i les polítiques sostenibles, els coneixements
generats per l’arqueologia poden proporcionar dades i coneixements que siguin útils a l’hora de
recuperar antigues pràctiques o tornar a habitar i treballar territoris que havien estat abando-
nats. En definitiva, creiem que pot ser una aportació a la més que necessària reflexió sobre quins
territoris de muntanya volem per al segle XXI.

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

40 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
Bibliografia
CATALAN, Jordi, et al. (2012). «Interacció entre clima i ocupació humana en la configuració
del paisatge vegetal del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici», dins La in-
vestigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: IX Jornades sobre re-
cerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Boí (Alta Ribagorça), 17, 18
i 19 d’octubre de 2012. Generalitat de Catalunya, p. 211-220.

CLEMENTE CONTE, Ignacio; Ermengol GASSIOT BALLBÈ; Javier REY LANASPA; Niccolò MAZ-
ZUCCO; i Laura OBEA GÓMEZ (2014). «“Cort o Transito” –Coro Trasito– o corral de tránsito:
una cueva pastoril del Neolítico antiguo en el corazón de Sobrarbe», dins Ignacio CLEMENTE
CONTE; Ermengol GASSIOT BALLBÈ; i Javier REY LANASPA (coords.). Sobrarbe antes de So-
brarbe: pinceladas de historia de los Pirineos. Centro de Estudios del Sobrarbe, p. 11-32.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa (2001). «Establiments de masos després de la Pesta Negra»,
dins Maria Teresa FERRER I MALLOL; Miquel RIU I RIU; i Josefina MUTGE I VIVES (eds). El mas
català durant l’Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII): aspectes arqueològics, històrics,
geogràfics, arquitectònics i antropològics: actes del Col·loqui celebrat a Barcelona del 3 al 5
de novembre de 1999. Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals. Departament d’Estudis
Medievals, p. 189-241.

GARCIA CASAS, David (2018). Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu central.
Persones, ramats i prats al llarg de la història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de
Sant Maurici. Tesi doctoral. Cerdanola del Vallès: Departament de Prehistòria, Universitat
Autònoma de Barcelona.

GARCIA CASAS, David; i Ermengol GASSIOT BALLBÈ (2016). «Los últimos siglos de ocupa-
ciones pastoriles», dins Ermengol GASSIOT (ed.). Montañas humanizadas. Arqueología del
pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Orga-
nismo Autónomo Parques Nacionales, p. 221-239.

GARCIA CASAS, David; Marta OLIVA; i Ermengol GASSIOT BALLBÈ (2014). «Assentaments ra-
maders d’Alta Muntanya al Pallars i Ribagorca: Aparició i canvis durant l’Antiguitat Tardana
i l’Edat Mitjana (segles IV-XIV)», dins Actes del V Congrés d’Arqueologia medieval i mo-
derna a Catalunya. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medie-
val, p. 603-614.

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol (2016). «Un Parque Nacional lleno de vestigios humanos. Loca-
lización de los yacimientos arqueológicos», dins Ermengol GASSIOT (ed.). Montañas huma-

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 41
 nizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales, p. 33-55.

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; David GARCIA CASAS; i Ignacio CLEMENTE CONTE (2016). «La
eclosión medieval», dins Ermengol GASSIOT (ed.). Montañas humanizadas. Arqueología del
pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Orga-
nismo Autónomo Parques Nacionales, p. 189-219.

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; i Manuel QUESADA CARRASCO (2016). «Cambios en los sistemas
de poblamiento al final de la Prehistoria», dins Ermengol GASSIOT (ed.). Montañas humani-
zadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales, p. 125-145.

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol.; Niccolò MAZZUCCO; Laura OBEA; Nadia TARIFA MATEO; Fer-
ran ANTOLÍN I TUTUSAUS; Xavier CLOP; Vanessa NAVARRETE; i Maria SAÑA (2015). «La
Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època
neolítica», dins Tribuna d’arqueologia, 2012-2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
p. 199-218.

GASSIOT, Ermengol; i David GARCIA (2014). «Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels
darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya». Afers: Fulls de recerca i pensament [Barce-
lona], vol. 78, p. 451-470.

GONZÁLEZ ALVÁREZ, David (2017). «Rethinking tourism narratives on the cultural landsca-
pes of Asturias (Northern Spain) from the perspective of Landscape Archaeology: Do arc-
haeologists have anything to say?», Landscape Research, vol. 44, p. 117-133.

QUESADA CARRASCO, Manuel (2016). «Ollas, pastos y escondrijos. Análisis del poblamiento
y la explotación de los recursos en la alta montaña pirenaica durante el II milenio calane», Ar-
keogazte, vol. 6, p. 133-153.

RENDU, Christine (2003). La Montagne d’Enveig. Perpinyà: Trabucaire.

RENDU, Christine; Carine CALASTRENC; Melanie LE COUÉDIC; i Anne BERDOY. (2016). Estives
d’Ossau. 7000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Tolosa de Llenguadoc: Le Pas d’oiseau.

ROJO GUERRA, Manuel, et al. (2013). «Pastores trashumantes del Neolítico antiguo en un en-
torno de alta montaña: secuencia crono-cultural de la Cova de Els Trocs (San Feliu de Veri,
Huesca)», BSAA Arqueologia, vol. 79, p. 9-55.

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

42 IBIX HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. Núm. 11
VILARRASA VALL, Salvador (1981). La vida dels pastors. Ripoll: Impremta Maideu.

VIOLANT I SIMORRA, Ramon (2001). La Vida pastoral al Pallars (ed. Ignasi Ros i Fontana).
Tremp: Garsineu.

WALSH, Kevin; i Florence MOCCI (2003). «9000 ans d’occupations du sol en moyenne et haute
montagne: la vallée de Freissinières dans le parc national des Ecrins (Freissinières, Hautes-
Alpes)», Archéologie du Midi Médiéval, vol. 21, p. 185-198.

Notes
* Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya.
1. El jaciment arqueològic va ser anomenat, com és habitual, seguint els topònims de les bases cartogràfiques
de l’Institut Català de Geografia i Cartografia. Tanmateix, cal mencionar que la vall on se situa és anomenada
Casanoves pels habitants de Taüll.
2. https://www.icgc.cat/ [Consulta: 05/02/20]

CABANES, TANCATS I LLOGARRETS A L’ALTA MUNTANYA. EL DESPOBLAT DE CASESNOVES I LA LLARGA

Núm. 11 HISTÒRIA DE POBLAMENT, ABANDÓ I REOCUPACIONS DEL PIRINEU. DAVID GARCIA CASAS, et al. IBIX 43