FORMULARI FREQUENCIA RELATIVA (f) — Tant per 1 de repetici6 del valor. a {== N FREQUENCIA RELATIVA ACUMULADA (F)) ~» Suma de les frequléncies relatives anteriors. a Rao N MARCA DE CLASSE (¢)) > Punt mig d'un interval +L, AMPLITUD (ai) — Diferencia entre el valor maxim iel valor minim. aehmba DENSITAT DE FREQUENCIA (hi) —» Freqiiéncia corresponent en cada interval. n n= ay MMITJANA ARITMETICA (X) —> Suma del producte dels valors de la variable per les freqéncies absolutes dvidit pe a grandaria de a pobaci. xr xm MEDIANA (Me) —> Valor central dela eistribucié (de menor a major). = Irvalor x tal que Ni> N/2. + rvalorxital que Ni = N/2- = Irinterval tal que Ni >= N/2. Me=Li.+MODA (Mo) > Valor de més frequéncia, = Enintervals constants: Mist Mom bent ay a + Enintervals amb més densitat de frequéncia: QUARTILS — 3 valors que trenquen la distribucié en 4 parts. + Q.ésel Ir valor x tal que N> kN/4. = Qésel Irvalor x: tal que Ni= k-N/4: Xe + Xs a= + Qudseltrineraltalque Ni>=kN/ QM = hint DECILS — 9 valors que trenquen la lstribucié en 10 parts. = Dx és el Ir valor x tal que N.> k-N/10. = Dyésel Ir valorx tal que N= kN/20: Xt Xie Dy 2 + Dy ésel 1r interval tal que Nj >= k-N/10: kM Nes Dy = Lj-4 + 20a;CENTILS — $9 valors que trenquen la distribucié en 100 parts. = C.ésel Arvalor x tal que Ni> k'N/100, = C.ésel Irvalor x tal que Ni= k'N/100: Xt Xin z cr = Geésel trinterval tal que x tal que No= keN/100: N kag - Nie q i 7 Liat “a, VARIANCIA (S*)—» Mesura el grau d’esplai d’una distribucié (variacié absolute). _Stasim yp st N DESVIACIO TIPICA (S)-> Arrel quadrada de la variancia. s= V/s COEFICIENT DE VARIACIO DE PEARSON (V)— S'ulitza per comparar la reprasentatvitat de les mitjanes en diferents distribucions (variacis relative) 5 =5.100 vex Ve=0— No hiha dispersi6. Vy baix— Mitjana més representativa. Vealt > Mitjana menys representativa COEFICIENT D’ASIMETRIA DE FISHER (9) Proximitat de les dades a a seva mitjana Sal na s 81> 0+ Asimatrica ale dreta = 0 Simétrica 8: < 0 — Asimatrica a 'esquerraCOEFICIENT D’ASIMETRIA DE PEARSON (4,) — Distribucions unimodals. X-Mo Ay 3 A> 0— Asimatrica ala dreta Ai =0— Simetrica Ay <0 Asimatrica aesquerca [MESURES D’APUNTAMENT (g) —+ Mesura que aplatada esta un corba o distribucié. ye R g2>0-» Leptociitica 2 =0 > Mesocirtica (normal) B2<0—>Platoctirtica INDEPENDENCIA —» Demostrar que no hi ha relacié entre les variables. ny my my NNN CCOVARIANCIA (Sx) —+ Mesura la relacié entre X, ¥ "DM xy) omy Syy zy 1 Ye) yy Sev? 0 —» Relacié positiva o directa, Sey < 0 — Relacié negativa o inversa. = Incorrelacié, no hi ha relacié lineal entre les variables. Sw CCOEFICIENT DE CORRELACIO DE PEARSON (rq) —> Mesures de correlacié lineal Sxy Tw Ss, tay= 1+ Correlaci lineal positiva = Correlacis lineal negativaMETODE DELS MINIMS QUADRATS —» Determina quina és la recta que passa més @ prop de tots els punts del nivol. a+bx bX VARIANCIA RESIDUAL (5.2) —> Concentracié del nuvol de punts entorn ala recta de regressié. Se? = 0 — L'ajustament és perfecte. COEFICIENT DE DETERMINACIO (R’) —» Ens informa el % d’informacié que recull la recta de regressi6. Axi podem valorar sila prediccé (recta) és fable. Se 100 R= Ss SiR? > 75% — Bon ajustament. Sila regressi6 6s lineal —+ RE= (fa)? DISTRIBUCIG NORMAL © DE GAUSS —> Probabilitat de la variable @ prendre un valor més petit ojgual a un cet valor = Directe ala taula —+P (221) = Valornegativ > P(2<-2:)=1-P (2 <2) = Valor superior —> P(2> a) = -P (2 S23) + Valor superior negatiu +P (2-21) =P (@ <2) = Entre dos alors + P (au SZ'item ha resultat molt facil INDEX D'HOMOGENEITAT (H,) ~> Correlacié de Pearson entre les puntuacions d'un item (les puntuacions totals del test (4). 4, Tix Hy proper a 0 — S'hauria d’eliminar. HY negatiu jalt + S'ha quantificat erréniament. INDEX D'HOMOGENEITAT CORREGIT —> Correlacié després de restar al total de les Puntuacions I'item que estem calculant, INDEX DE VALIDESA (V;) + Correlacié de Pearson entre les puntuacions d'un item (j) les puntuacions en un criteri de validacié extern (¥), Vary PUNTUACIONS TIPIQUES —- Quantes desviacions tipiques és diferent una puntuacié individual de la mitjana IGUAL la mitjana > PT ser20. SUPERIOR ala mitjana —» PT amb signe posi MENOR ala mitjana —» PT amb signe negatv. Transformacé lineal > 2,= (zea) +b T DEL McCALL — T = (10 . x) +50‘COEFICIENT DE FIABILITAT TEST-RETEST (r-,) temporal entre testi retest. Correlacié que mesura lestabilitat = Se a= 5s, INDEX DE CRONBACH (er) —> Grau en que diferents subconjunts ditems mesuren un tret. K— Nombre citems 5} —» Suma dele vardncies dels tems. 52 = Variancia del test Alfa de Cronbach amb elements estandarditzats: K— Nombre ditems. TOV — Mitjana de les covariancies entre els items. VAR — Mitjana de variancies dels items. ~ Alfa de Cronbach amb elements no estandarditzats: aay K— Nombre d'items. F — Mitjana de les correlacions entre els items METODE DE LES DUES MEITATS ~+ Obtenir la consisténcia entre dues meitats dun tet. 2-1 ps r, Te Tp