INT

Internet
Xarxes TCP/IP Autor: Daniel Guasch

Col·laboradors: Lluís Casals

3. Encaminament David Rincón
Imma Ruiz
Rafael Vidal
Ramón Piney

Setembre 2019

Internet (1)
 INT
E
3. Encaminament

3.1. L’encaminament

Internet (2)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Característiques d’encaminament IP

• Fixem direcció IP destí => xarxa destí

• Directe o indirecte
– Necessitat router
• Salt a salt (hop by hop routing)
• Routers mantenen taules d’encaminament
– On es pot anar
– Com s’hi pot arribar
• Taules amb diferents tipus de rutes:
– Estàtiques
– Dinàmiques
– Per defecte

Internet (3)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Exemple d’encaminament IP

Arribes en cotxe a Vilanova i la Geltrú Xarxa destí

Vols anar a l’Ajuntament (saps que és al centre) Adreça destí
1er indicador: “Polígon” i “Totes direccions” Ruta per defecte
2on indicador: “Centre ciutat” “Totes direccions” Ruta estàtica
3er indicador (guàrdia): “Tall per obres, desviïs a la dreta” Ruta dinàmica
4art indicador: Cartell “Centre ciutat” Encaminament indirecte
5è indicador (façana de l’Ajuntament): “Ajuntament” Encaminament directe

Internet (4)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Problemàtica a solucionar

Com enviar les dades fins el destí

Cal buscar camí òptim
Necessitat d’establir criteris per triar el camí òptim
Necessitat intercanvi informació entre els nodes
encarregats d’encaminar
• Condicions canvien => Camins també ho han poder fer
• Exemples: caiguda d’enllaços, instal.lació de nous, millora
d’antics, ...

Internet (5)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Les mètriques de les rutes ens informen sobre el

que costa arribar a un destí

Cal definir una mètrica per triar el millor camí

• Nº de salts
• Retard
• Cost econòmic
• ...
• Combinacions de les anteriors

Cal mesurar amb unitats comuns per triar amb

objectivitat
• Alçada => metres
• Temps => segons...

Internet (6)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

L’encaminament intenta trobar el camí òptim entre

els nodes a partir de mètriques i d’informació
d’encaminament

Es basa en algoritmes matemàtics per calcular la

mètrica
• Bellman-Ford
• Dijkstra

Aplicant diferents filosofies, segons mètriques i la

informació de encaminament utilitzada, es
defineixen algorismes d’encaminament:
• Vector distància
• Estat de l’enllaç, ...

Internet (7)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Protocols d’encaminament

Defineixen un criteri per triar el camí òptim =>

algorisme i mètrica:
− Vector distàncies o estat enllaços
− Nombre de salts, retard, cost, ...
Defineixen un diàleg per a intercanviar informació
− Format de la informació
− Preguntes, respostes, anuncis automàtics
Defineixen mecanismes per adaptar-se als canvis
− Avisar quan hi ha un canvi
− Recalculen costos de les rutes constantment

Internet (8)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Equips que operen en aquest nivell

Routers (commutació de paquets)

• Es fixa en les capçaleres dels paquets.
• Encamina els paquets cap al seu destí.
– Conté taules d’encaminament.
– Rutes estàtiques, dinàmiques i per defecte.
• Utilitza protocols d’encaminament.
– Permet tenir taules actualitzades.
– Calcular rutes optimitzades.
– Informar a veïns dels canvis.

Internet (9)
 INT
E
3.1.1. Conceptes bàsics d’encaminament

Esquema del sistema

Equips de xarxa
Protocols
d’encaminament

Mètriques
Algorismes

Taules
d’encaminament
Internet (10)
 INT
E
3. Encaminament

3.2. Protocols d’encaminament

Internet (11)
 INT
E
3.2.1. Protocols d’encaminament

Famílies de protocols d’encaminament clàssics

2 escenaris molt diferents => objectius diferents
IGP (Interior Gateway Protocol)
• Per al ús dins d’un domini
– Una sola organització o vàries molt coordinades
• Intenta la generació de rutes òptimes
• Resposta ràpida a canvis de topologia
EGP (Exterior Gateway Protocol)
• Interconnexió de dominis
• Procura evitar errors o encaminaments incorrectes d’altres
sistemes.
• Estabilitat
• Fàcil gestió
• Generació de rutes raonables més que rutes òptimes
Internet (12)
 INT
E
3.2.1. Protocols d’encaminament

Situació actual d’Internet

BGP (Border Gateway Protocol)

Protocol de passarel·la de frontera
IPS (Internet Service Provider) IGP ISP
Proveïdor de serveis d’Internet

BGP BGP

BGP
IGP IGP ISP
ISP
EGP/BGP
EGP/BGP EGP/BGP

IGP IGP IGP IGP

Internet (13)
 INT
E
3.2.1. Protocols d’encaminament

Exemple d’utilització dels protocols interiors/exteriors

Xarxa d’un ISP (Telefonica, Ya, Wanadoo...)

• Forma un domini autònom => Utilitza encaminament interior
• Existeix com a mínim un punt de sortida cap al troncal d’Internet
– La xarxa d’alta velocitat interconnecta ISPs, grans empreses, ...
• Aquest punt esta equipat amb un router que enten protocols IGP i EGP
– Es coneix com router frontera (border router)

ISP

Internet (14)
 INT
E
3.2.1. Protocols d’encaminament

Principals protocols d’encaminament

Interior Gateway Protocols (IGP):
• Routing Information Protocol (RIP v1, v2), IETF
• Open Shortest Path First protocol (OSPF), IETF
• Intermediate System to Intermediate System (IS-IS)
• Interior Gateway Routing Protocol (IGRP), Cisco
• Enhanced IGRP (EIGRP), Cisco
Exterior Gateway Protocols (EGP):
• Exterior Gateway Protocol (EGP)
• Border Gateway Protocol (BGP)

Nosaltres veurem RIP i OSPF

Internet (15)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Característiques bàsiques del protocol RIP

• RFC 1058
• Xarxes mitjanes i petites: longitud < 16 salts
• Per a xarxes majors s'utilitzen EGP
• Protocol amb algorisme de vector de distàncies
• Protocol de convergència lenta
• No és possible utilitzar paràmetres en temps real com a
mètrica (retard, tràfic dels enllaços, ...)
• Protocol robust
• No suporta subxarxes: no té en compte màscares de
subxarxa
• Les subxarxes no es propaguen fora de la xarxa
Internet (16)
 INT
Característiques bàsiques del protocol RIP E

3.2.2. Protocol RIP

• Suport a rutes de host opcional
• Ex. camí per arribar a un sol host
• No recomanable => taules molt extenses
– Més feixuc buscar informació
– Més feixugues d’enviar
• Cost del camí (mètrica) = Nombre de salts
• Es poden utilitzar altres pesos, però limitats pel cost màxim de 15
• Un cost de 16 representa xarxa no abastable
• Utilitzar un cost màxim major comportaria un major retard per
arribar valor “infinit” (comptador al infinit)

Internet (17)
 INT
E
3.2.3. Algorismes d’encaminament

Algorisme Vector distància

• Cada node coneix la seva adreça i els enllaços als

que està connectat (coneixement local)
• Ignoren la topologia global de la xarxa
− No saben quants nodes hi ha a la xarxa
− Cada node envia la informació local als veïns
• Basat en Bellman-Ford B(inf,-) F(inf,-)
B
1 F
1 1 1 1
1
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
El cost de cada 1 1 1 1
enllaç es suposa 1 C 1 G
C(inf,-) G(inf,-)
Internet (18)
 INT
E
3.2.3. Algorismes d’encaminament

Funcionament de l’algorisme vector distància

Cada node envia els vectors de distància (Node, Cost).

Al rebre el vector de distància s’incrementa en 1 el cost i
s'afegeix a la taula si:
• No es tenia cap informació
• Sobre el mateix enllaç el cost canvia
• Sobre un altre enllaç el cost és inferior
Cada vegada que s’actualitza una entrada a la taula, el node
corresponent envia els vectors de distància immediatament
(triggered update).
La creació de taules convergeix quan no es modifica cap entrada
a les taules en un cert interval de temps.
Un cop estabilitzades s’envien actualitzacions cada cert temps.

Internet (19)
 INT
E
3.2.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Funcionament de l’algorisme Bellman-Ford

• Cada node calcula el camí més curt cap a cada

destí a partir de la informació de distàncies que li
donen els nodes veïns.
• Veïns: Xy distància
−A: B,C bf taula del node
B F
−B: A, D, F
ab bd ef fh
−... de
A D E H Node A
cd cg eg gh
ac A - A
C G B ab B
C ac C
D ab+bd B
....

ENTEL - EPSEVG - UPC Tecnologies internet/Intranet per a la Producció - Secció 2

Internet (20) (20)
 INT
E
3.2.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Exemple de càlcul de rutes amb Bellman-Ford

1 B(inf,-) F(inf,-) Node A Node B Node C Node D Node E

B
7 F A - A A 2 A A 6 A A 7 B A 9 D
2 5 3 3 B 2 B B - B B 8 A B 5 B B 7 D
2 C 6 C C 8 D C - C C 3 C C 5 D
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
D 7 B D 5 D D 3 D D - D D 2 D
6 3 2 2 .... .... .... .... ....
C 4 G
C(inf,-) G(inf,-)
2 B(inf,-) F(inf,-) Node A Node B Node C Node D Node E
B
7 F A - A A 2 A A 1 A A 7 B A 9 D
2 5 3 3 B 2 B B - B B 3 A B 5 B B 7 D
2 C 1 C C 8 D C - C C 3 C C 5 D
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
D 4 C D 5 D D 3 D D - D D 2 D
1 3 2 2 .... .... .... .... ....
C 4 G
C(inf,-) G(inf,-)

Internet (21)
 INT
E
3.2.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Exemple de càlcul de rutes amb Bellman-Ford

3 B(inf,-) F(inf,-) Node A Node B Node C Node D Node E

B
7 F A - A A 2 A A 1 A A 7 B A 9 D
2 5 3 3 B 2 B B - B B 3 A B 5 B B 7 D
2 C 1 C C 8 D C - C C 3 C C 5 D
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
D 4 C D 5 D D 3 D D - D D 2 D
1 3 2 2 .... .... .... .... ....
C 4 G
C(inf,-) G(inf,-)

Node D Node C Node D

A 7 B A 1 A A 4 C
B 5 B B 3 B B 5 B
C 3 C C - C C 3 C
Es compara D - D amb D 3 D +3Þ D - D
.... .... ....

Internet (22)
 INT
E
3.2.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Problemàtica associada a l’algorisme Bellman-Ford

Problemes
• Convergència (no s’actualitzen totes les taules al mateix temps)
•
• Comptador infinit B(inf,-) F(inf,-)
B
7 F
Node C 2 5 3 3
A 1 A 2
B
C
3 B
- C
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
Valor de 1 a 15
1 3 2
D 3 D
.... 2
4 G
Solucions C
C(inf,-) G(inf,-)
• Split horizon : No s’envia informació d’una ruta que passa pel
node X al node X.
• Poison inverse: un node impedeix que s’arribi a N a través seu
fent veure que aquest destí és inaccessible.
Internet (23)
 INT
E
3.2.2. Problema del comptador infinit

Internet (24)
 INT
E
3.2.2. Split Horizon i Poisson reverse

Internet (25)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Transport dels missatges del protocol RIP

• Protocol de transport UDP

• Longitud màxima de missatge: 512 bytes (25 rutes)
• Per a informació més extensa s’utilitza més d'un datagrama.
• Port origen i destí: 520 ( < 1024, ports de Unix BSD)
• Si la informació és sol·licitada per una estació:
l’origen pot ser un port qualsevol, el destí és el 520
• Informació RIP necessita nivell de transport
• no viatja directament sobre IP

Internet (26)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Format dels missatges del protocol RIP

0 8 16 24 31
Operació Versió Reservat (Tot 0)
Família d’adreça Reservat (Tot 0)
Adreça IP
Reservat (Tot 0)
Reservat (Tot 0)
Mètrica
Família d’adreça Reservat (Tot 0)
Adreça IP
Reservat (Tot 0)
Reservat (Tot 0)
Mètrica
...
Internet (27)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Camps dels missatges del protocol RIP

Operació:

Codi Significat Descripció

1 Sol·licitud Sol·licita a un router tota o part de la seva taula.

2 Resposta Enviament d’informació: actualització o resposta
a una sol·licitud.
3 Trace on Funció obsoleta. Datagrames ignorats.
4 Trace off Funció obsoleta. Datagrames ignorats.
5 Reservat Reservat per a Sun Microsystems.

Internet (28)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Camps dels missatges del protocol RIP

Versió:
• 0: El datagrama és descartat.
• 1: S’accepta si té tots els camps "Tot 0" són correctes
• Altres versions: S’accepten si el router implementa la versió
Família d’adreça: IP = 2
• RIP pot ser utilitzat per a altres protocols
– Realitat: només s’utilitza per IP
Mètrica:
• Cost associat al camí per arribar al destí
• Normalment és el nombre de salts (xarxes que s’han de travessar)

Internet (29)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Diàleg entre encaminadors RIP

Sol·licitud d’informació:
• Cap entrada: el datagrama s’ignora
• 1 entrada amb Família d’adreça = 0 i mètrica = 16
– S’envia tota la taula
• Vàries entrades (1 - 25) amb adreces IP:
– Es busquen en la taula i es respon amb la mètrica
actualitzada
– Si no existeix la ruta es notifica amb mètrica = 16
• Port destí de resposta = Port origen de sol·licitud

Internet (30)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Taules d’encaminament dels encaminadors RIP

Components dels registres de les taules d'encaminament:

• Adreça destí
• Adreça del següent router
• Mètrica associada al destí
• Bandera (flag) de canvi recent, per enviar
actualitzacions ràpides
• Temporitzador d’actualització de l’entrada
• Temporitzador d’esborrat de l’entrada

Internet (31)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Exemple de taula d’encaminament dels routers RIP

IP IP IP IP IP IP IP
Route Route Mask Route Route Route Metric Route
Destination Next Hop Type Prot. Age (sg.)
0.0.0.0 0.0.0.0 128.36.0.2 Indir. RIP 2 153,83
128.36.0.0 255.255.255.0 128.36.0.62 dir local 1 0
128.36.2.0 255.255.255.0 128.36.0.7 Indir. RIP 2 30
128.36.11.0 255.255.255.0 128.36.0.12 Indir. RIP 2 13
130.132.0.0 255.255.0.0 128.36.0.2 Indir. RIP 2 25

128.36.0.62 ?
128.36.11.0 128.36.0.12
128.36.0.0 130.132.0.0

128.36.2.0 128.36.0.7
128.36.0.2

Internet (32)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Actualització de les taules amb RIP

Els routers envien informació sobre les seves taules cada 30''
(broadcast)
• En algunes implementacions s’afegeix un petit temps aleatori per
evitar sincronitzacions entre routers
Temporitzador de no actualització de ruta: 180''
Temporitzador d’esborrat d’entrada de les taules: 120''
• Durant aquest període s’envia informació
• Utilització dels "triggered updates”
• Per evitar tempestes d’actualitzacions: temps aleatori entre
successives actualitzacions: de 1'' a 5'’

Internet (33)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Esquema de funcionament del Protocol RIP

• Cada 30’’ enviar tota la taula encaminament
• En cas de petició respondre només amb les rutes demanades
• Rutes no refrescades són eliminades
RIP

UDP
Port 520
IP
Broadcast
Taula Accés a la
xarxa
encaminament

Taula
encaminament
Internet (34)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Avantatges del Protocol RIP

• Nombre de xarxes que l’utilitzen

• Senzillesa
• Fàcil d’implementar
• Daemon: routed (Unix 4.3 BSD)
• Robust

Taula
encaminament

Taula
encaminament

Internet (35)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Limitacions del Protocol RIP

El diàmetre màxim de la xarxa és de 15 salts:

• El temps de convergència pot ser gran
Informació de camins cada 30 segons i en cada
actualització:
• S’envia molta informació (totes les taules) massa sovint
– Queden menys recursos de la xarxa per l’usuari
Utilització de paquets broadcast per enviar la
informació
• No carrega la xarxa però suposa un consum de temps de
CPU en tots els nodes
– Tots els hosts han de processar els paquet per a veure
si els hi interessen o no

Internet (36)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Limitacions del Protocol RIP

Mètriques d'un únic valor (normalment és 1)

• Poden canviar-se manualment, però representa una
càrrega per als administradors
• Sí s’augmenta el valor es redueix el diàmetre de la
xarxa
No suporta subxarxes
No suporta mecanismes d’autenticació
• I si algú es fa passar per router?
– Difusió de taules d’encaminament errònies
– Captura de paquets
• Problema molt greu d’estabilitat i seguretat de la xarxa

Internet (37)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Protocol RIP v2

• RFC 1723
• Permet autenticació
• Informació enviada com a broadcast o multicast
• Suport a màscares de subxarxa
• No s’ha augmentat el diàmetre de la xarxa per
guardar la compatibilitat
• Utilitza el mateix format de paquet amb alguns
camps redefinits
• Camps reservats

Internet (38)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Format dels missatges del protocol RIP v2

0 8 16 24 31
Operació Versió Domini d’encaminament
Família d’adreça Route Tag
Adreça IP
Màscara de subxarxa
Següent Salt
Mètrica
Família d’adreça Route Tag
Adreça IP
Màscara de subxarxa
Següent Salt
Mètrica
...

Internet (39)
 INT
E
3.2.2. Protocol RIP

Format dels missatges del protocol RIP v2 con autenticación

0 8 16 24 31
Operació Versió Domini d'encaminament
Família d'adreça (FFFF) Tipus d'autentificació

Cadena d’autentificació
16 bytes

Família d'adreça Route Tag

Adreça IP
Màscara de subxarxa
Següent Salt
Mètrica
...

Internet (40)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Open Shortest Path First Protocol (OSPF)

RFC 2328
Protocol de la família IGP
RIP:
• Algorisme de vector de distàncies
• Nodes no coneixen la xarxa
• Per a cada ruta: següent router i cost del camí
OSPF :
• Protocol d'estat de l’enllaç
• Cada node coneix topologia i costos de tota l’àrea
– Base de dades (BD) amb informació encaminament
• Construeix un arbre de camí més curt

Internet (41)
 INT
E
3.1.3. Algorismes d’encaminament

Estat de l’Enllaç
Representació exacta de tota la xarxa en cada node
• Cada node té una base de dades amb l’estat dels enllaços
entre nodes => cada node construeix un “mapa” de la xarxa.
Càlcul de rutes
• Algorisme de camí més curt primer Shortest Path First (SPF)
• Variant descentralitzada del Dijkstra, que executa cada node.
Millora la velocitat de convergència AA
BB

D
D EE
FF

H
H

CC G
G

BB FF

AA

CC
D
D EE

G
G
H
H
B F BB FF

AA D
D EE H
H

CC G
G

A D E H
BB FF BB FF

AA D
D EE H
H AA D
D EE H
H

CC G
G
C G CC G
G

Internet (42)
 INT
E
3.1.3. Algorismes d’encaminament

Mètode de treball
Descobriment de nous veïns i les seves adreces.
Mesura del retard o el cost d’accés a cada veí.
Construcció del paquet amb aquesta informació.
Enviament del paquet a tots els nodes.
Càlcul del camí de cost mínim a tota la resta de nodes.
El temps de còmput serà proporcional a la mida de la xarxa
Tots els nodes tenen la mateixa informació a les bases de dades
• Les rutes son coherents
A
• No pot haver bucles
D B
Càlcul del camí més curt
• Arbre (SPT) E E C
• Utilitza l’algoritme de Dijkstra
B C

Internet (43)
 INT
E
3.1.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Mètode de funcionament de l’algorisme Dijkstra

• Es calcula una taula d’encaminament per als nodes de
forma centralitzada.
• S’assigna un cost a cada enllaç.
• Donat un node origen i un destí, a cada node se li
assigna un cost i un predecessor: Node (cost,predecessor).
−El predecessor és qui ofereix el camí de cost mínim, en cada
iteració
−El pes és la suma dels costs del camí a través del predecessor.
bf
B(inf,-) B F F(inf,-)
ab bd ef fh
de
A(inf,-) A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-)
ac cd cg eg gh
C(inf,-) C G G(inf,-)
Internet (44)
 INT
E
3.1.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Exemple de càlcul de rutes amb Dijkstra

1 B(inf,-) F(inf,-) 3 B(2,A) F(9,B)

B
7 F B
7 F
2 2 3 3 2 2 3 3
2 2
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-) A D(4,B) D E E(inf,-) H H(inf,-)
6 1 2 2 6 1 2 2
C 4 G C 4 G
C(inf,-) G(inf,-) C(5,D) G(9,C)

2 B(2,A) F(inf,-) 4 B(2,A) F(9,B)

B
7 F B
7 F
2 2 3 3 2 2 3 3
2 2
A D(inf,-) D E E(inf,-) H H(inf,-) A D(4,B) D E E(6,D) H H(10,G)
6 1 2 2 6 1 2 2
C 4 G C 4 G
C(6,A) G(inf,-) C(5,D) G(8,E)

Internet (45)
 INT
E
3.1.2. Algorismes de càlcul de mètriques

Exemple de càlcul de rutes amb Dijkstra

A B C D E F G H
5, 4, 6, 9, 8,
A - 2,B 10,B
B(2,A) F(9,B) B B B B B
B
7 F B 2,A -
2 2 3 3 C 5,D -
2
A D(4,B) D E E(6,D) H H(10,G) D 4,B -

6 1 2 2 E 6,D -
C 4 G F 9,B -

C(5,D) G(8,E) G 8,E -

10,
H -
G

El node A pot construir la seva taula d’encaminament

La resta de nodes tenen calculada una entrada de les
seves taules d’encaminament
Internet (46)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Funcionament del protocol OSPF

Requereix que tots els routers tinguin les seves bases de
dades sincronitzades:
• Es defineix el router designat (DR) i el router designat de
backup (BDR)
– Tots els routers es sincronitzen amb aquests dos
– N routers = 2 (N - 1) sincronitzacions
La relació entre dos routers que es sincronitzen es coneix
com adjacència
• Es manté amb el Protocol Hello
– Detectar nous enllaços y fallades en els existents

Internet (47)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Funcionament del protocol OSPF

Solament s’intercanvia informació quan es detecta un canvi

i a l’inicialitzar-se un router
• Al inicialitzar-se sincronisme amb DR => Protocol d’intercanvi
• Detectar canvi => Protocol de flooding
S'utilitzen direccions multicast amb els routers adjacents
• Router Router designat
– 224.0.0.6 "tots els routers designats"
• Router designat Routers
– 224.0.0.5 "tots els routers OSPF“
Es defineixen Sistemes Autònoms, AS, i Àrees per facilitar la
gestió de les xarxes. Per ex: empresa/departaments.
Internet (48)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Àrees en el protocol OSPF

Permet definir àrees de encaminament
• Parts de la xarxa administrades independentment
La utilització d’àrees disminueix el tràfic d'encaminament
• Canvis i sincronisme només dintre l’àrea
Protegeix de possibles mal funcionaments en els routers
Els routers de diferents àrees d'un mateix AS tindran bases
de dades i arbres diferents
• Més petites => més fàcil treballar amb elles
Apareixen els routers frontera (ABR, Area Border Routers)
amb funcionalitats especials
• Passen informació resumida d’una àrea a una altra
Els routers límit interconnecten Sistemes Autònoms.
Internet (49)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Exemple d’utilització d’àrees en el protocol OSPF

Xarxa 3

Àrea 2
Xarxa 4
5
3
1 Xarxa 2
4 6 xarxes
Àrea 1 Xarxa 1
4 àrees
2 Àrea backbone
Àrea 0 2 routers ABR: 1, 2
Xarxa 5
Àrea 3
Els routers frontera i
Xarxa 6 routers
límit pertanyen a l’àrea 0
Internet (50)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Transport dels missatges del protocol OSPF

El protocol OSPF viatja sobre IP (tipus 89)
Els routers no han de propagar informació OSPF d’unes xarxes
a d’altres -> TTL = 1
Es diferenciaran 3 protocols dintre OSPF
• Protocol Hello
– Comprovar que els enllaços son operatius
– Triar el router designat i el backup
• Protocol d’intercanvi: sincronització inicial
– Un cop descobert el DR cal sincronitzar informació
encaminament
• Protocol de Flooding: manteniment del sincronisme
– S’Utilitza quan l’estat d’un enllaç canvia
– Cal confirmar actualització
Internet (51)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Mètriques del protocol OSPF

Configurades per l’administrador: millor regulació

Eth. 10 Mbps
Cost per defecte:
velocitat dels
Enllaç 64 Kbps
enllaços
• No té en compte
factors com la Eth. 10 Mbps
fiabilitat, tipus de 2 Mbps
routers, seguretat,
etc. Aquests factors Ruta
depenen de RIP
Eth. 10 Mbps Ruta
l’administrador 2 Mbps
OSPF

Internet (52)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Encaminament segons ToS en el protocol OSPF

Eth. 10 Mbps

TOS de IP Enllaç 64 Kbps

• 3 bits de precedència Eth. 10 Mbps

• 4 bits de TOS 2 Mbps

Eth. 10 Mbps
Valor OSPF D T R M Descripció
Ruta
2 Mbps
OSPF

0 0 0 0 0 Servei Normal
2 0 0 0 1 Mínim cost monetari
4 0 0 1 0 Màxima fiabilitat
8 0 1 0 0 Màxim cabal (throughput)
14 1 0 0 0 Mínim retard
30 1 1 1 1 Màxima seguretat

Internet (53)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Format de la capçalera comú dels missatges OSPF

0 8 16 24 31
Versió Tipus de paquet Longitud del paquet
ID Router
ID Àrea
Checksum Tipus d'autenticació

Autenticació

Internet (54)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Format de la capçalera comú dels missatges OSPF

Versió: Actualment 2
Tipus de paquet:
– 1 Hello
– 2 Database Description
– 3 Link State Request
– 4 Link State Update
– 5 Link State Acknowledgement
Longitud de paquet: longitud del paquet OSFP
• Inclou la capçalera OSPF però exclou la IP
• Longitud màxim teòrica del paquet OSPF: 65535 bytes
• Per evitar fragmentació s’acostuma a limitar a 512 bytes

Internet (55)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Format de la capçalera comú dels missatges OSPF

ID Router: Identificador de router

• Adreça IP major de les assignades a un router
ID Àrea: Àrea origen del paquet
• L’intercanvi d’informació es confina en una sola àrea
Checksum: Verificació d’errors sobre el paquet OSPF
• Calculat sobre el paquet OSPF
• Exclou el camp d’Autentificación (64 bits)
• Si conté un nombre imparell de bytes se li afegeix un de
farciment

Internet (56)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Format de la capçalera comú dels missatges OSPF

Tipus d'autenticació:
• Tipus 0: Sense autenticació
• Tipus 1: Password senzill
• Tipus 2: Autenticació criptogràfica
Autenticació:
• Tipus 0: Conté dades però no s’examina
• Tipus 1: Password sense xifrar de 8 caràcters
• Tipus 2: Autenticació criptogràfica
• L’autenticació es defineix per àrea:
– Tots els routers de la mateixa àrea utilitzen el mateix tipus
• Password configurat per xarxa i per sistema autònom

Internet (57)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Avantatges del protocol OSPF enfront RIP

Redueix el temps de convergència

• Sincronització inicial
• Després només canvis
Menys ocupació dels recursos de la xarxa
• No cal enviar tota la informació d’encaminament
periòdicament
– Només canvis
• Multicast enlloc de broadcast
No tenim limitació 15 salts en la mida de la xarxa

Internet (58)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Avantatges del protocol OSPF enfront RIP

Permet dividir un sistema autònom en vàries àrees
administratives:
• Redueix el tràfic generat a la xarxa
• Redueix encara més el temps de convergència
• Augmenta la robustesa davant de possibles fallades de la
xarxa
Permet definir costos diferents per a un mateix enllaç
segons el Tipus de Servei (ToS) requerit
• Pot treballar amb mètriques molt més potents

Internet (59)
 INT
E
3.2.3. Protocol OSPF

Taula comparativa entre els protocols OSPF i RIP

Protocol RIP OSPF

Tipus vector dist. Estat enllaç
Temps conver. lent ràpid
Consum recur. baix alt
Varis camins no (*) si
Escalat no si
Propietari no no

Internet (60)
 INT
E
3. Encaminament

3.5. Conclusions

Internet (61)
 INT
E
3.5. Conclusions

Conclusions sobre encaminament

Cal escollir el protocol d’encaminament més adient.
• RIP, OSPF, etc
Cal definir criteris per a trobar el camí òptim, els
algorismes d’encaminament
• Vector distància
• Estat de l’enllaç
Cada criteri necessita un algoritme per a càlcul de
mètriques
• Ex vector distancia: Bellman-Ford
• Ex estat enllaç: Dijkstra
Necessitat de definir mètriques
• Ex nombre de salts
Internet (62)
 INT
E
3.5. Conclusions

Conclusions sobre IP i ICMP

Protocol IP
• Protocol de nivell de xarxa, encamina i lliura informació entre
màquines de xarxes diferents.
• Unitat d’info: datagrama IP (una capçalera i un camp de dades).
• No orientat a connexió i ofereix un servei Best effort, la fiabilitat la
proporcionen els nivells superiors.
• Utilitza la màscara de subxarxa i taules d’encaminament per
l’establiment de rutes.
• Degut a les MTU apareix fragmentació i reensamblament

Protocol ICMP
• Part d’IP que proporciona funcions de control, però no fa el protocol
IP més fiable, només notifica errors a la màquina origen.
• Els missatges ICMP viatgen en el camp de dades del protocol IP, però
no és un protocol d'alt nivell.
Internet (63)
 INT
E

Internet
Internet (64)