Joan Fuster Nosaltres els valeneians \ x _ Edicions 62 Barcelona, 1962 Maria Mere’ Gomila Sanchez ala Identitat dels Patsos Catalans AproximacisEl libre a ressenyar és Nosulires els valencians de Joan Fuster. Lautor de Fobra fou un dels assagistes de més renom als Paisos Catalans durant el segle XX. tot i que la seva obra manté Ia seva vigeneia, Tot i que es Hlicenci en Dret, Fuster abandona primerencament questa carrera per a dedicar-se a la seva vocacis. el periodisme. A causa del periode de desenvolupament de la seva carrera, pati censura. hostilitats i dificultats per a la producci6 de la seva obra, El 1975 rebé. per homenatjar esforg de tota la seva carrera, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Nosaltrey els valenciany é V'obra magna de Fuster. que ha servit de fonament per a tot un valencianisme i catalanisme politic arrelat dins la consciéncia social. de classe i identitiria, L’obra es divideix en tres parts: “els fets”. “les indecisions” ivels problemes”. ‘Abans de tot ens trobem amb una introduccié que planteja la qdestié principal: qué son els valencians? Fuster defensa que la soci at valenciana és una societat subalterna que viu tant als marges de Castella com de Catalunya, allunyada voluntiriament i marginalitzada per el seu taranna dacil i poe combatiu. L"autor alhora defensa que els valeneians han de fer tot allo possible per a deixar de ser aguesta massa mansa i aconseguir mitjangant una explotacié de la insatisfaccié col lectiva una societat plena, amb identitat propia reivindicada i amb representativitat, s fets” és la primera part de I'assaig i fa un recorregut per tota la historia del Pais, Valencia. Es comenga parlant de la composicié poblacional heterogénia i els fets que Than configurat aixi -les difen nts onades de repoblacié i la preséncia de moriseos fins a Ja seva expulsid- i de com el sistema de provincies del segle XIX comport existéneia de dos tipus de valencians. els catalans i els castellans. L“autor acaba deserivint la societat valenciana del segle XX com “estacionaria, acéfala i neutra”” (Fuster, 1962, p. 101), AL segon capitol. anomenat “les indecisions”. "autor parla sobre els establiments de les dues nacionalitats mareades, Ia eatalana i Ja castellana, | com aquest dualisme sha anat desequilibrant al larg del temps. ja si ai per fets com la castellanitzacis de la cort al segle XV que implica la castellanitzacié cultural del regne com Texisténcia d’una petita renaixenga valenciana en eatala que desbanea e! castella com a tnica lengua de cultura En relacié a la renaixenga, també es parla de la seva vessant politica, i de la seva incapacitat per a reeixir de les cendres i combatre el centralisme espanyol imposat per Felip Vi encara vigent. El capitol finalitza amb un repas de levolucié de la polit ca valenciana del segle XIX. de les tensions provocades arran de la projeccio de lespolitiques estatals en pla valencia i Fuster proposa una doble revisié: tant de classe com de nacio. , Ak) tercer i tltim capitol, anomenat “els problemes”. Fuster tracta d& analitzar la problematica propia del centralisme i de estat unitari, i de les conseqiiéncies que cond per a la societat valenciana el seu sistema econdmic basat en I'agricultura i una escassa artsania, que condemna X la societat a ser encara semi ix una bona. organitzaci6 obrera i una embranzida econdmica, amb un acusat provineianisme que ta encara més dificil el desenvolupament del Pais -tant culturalment com econdmica-. Per acabar autor presenta dues resolucions per tal d'arreglar el seu estimat pais: la unificacié dels Paisos Catalans com a solucié per al centralisme espanyol. i el revisionament de classe { la conscienciacié de la classe obrera i de la nacié catalana per tal de recuperar una d at j una autonomia i independancia de I’estat opressor. Fuster rigué aquesta obra enmig de la dictadura franquista, just comengada l'anomenat “desarrollismo”, que tot i ser més permissiu que les politiques anteriors no deixava de banda Melement de la censura ni el nacionalisme espanyol més ranci, fet que condi X Fuster dins la seva escriptura i que probablement el limita amb relacié a la tria de conceptes i temes a tractar dins obra. Nosaltres els valencians és encara una obra vigent. ja que tot i que la societat valenciana -i la d'arreu dels Patsos Catalans- ha sofert a canvis durant el darrer mig segle. la sit cid nacional segueix igual pitjor que qual Fuster la volgué adregar Consider que l'aproximacié de Fuster a la societat valenciana es feta des de tres caires: historic. el politico-economic i el nacional, fet manifesta la visié de Mautor i la seva reflexié final. L’autor pretén amb obra donar un coneixement a la societat valenciana sobre la seva historia i sobre els condicionants que han dut la seva poblacié a ser com sén en Pactualitat, ja que és neces ari considerar que en lépoea franquista en la que es pregonava que nomgs existia una nacionalitat i una historia espanyola unificada gran part dels valencians foren privats de la seva propia identitat. fet que Fuster vol remeiar Fuster aconsegueis, mitjangant una prosa rapid i propera, explicar perqueé els valencians sén com s6n, per’ també exposa de manera plana com ha d’evolucionar la societat per a tornar a ser una societat de ple Us i facultat i com es pot recuperar la dignitat perduda durant regles. i com bé ja s’ha dit passa pel component nacionalista i obrer. El fet que Fuster reivindiqués la classe i la nacié catalana com a fets clau per a la recuperacié ésparadoxal. si observa la situacié actual del Pais Valencia, altament polaritzat tant nacionalment com politica -com la majoria de Mestat espanyol i d’Europa- i en el que S‘esta vivint un vertader renaixement de [a cultura valenciana alhora que els seus detractors sén cada cop més forts i ferotges. La situacié arreu dels Paisos Catalans és complexa, i a causa del seu element composicional cada territori coneret té uns condicionants determinats que provoquen uns oaltres problemes, ata bé, el problema nacional és present a la totalitat dels territoris. Els nacionalismes romantics i les seves imposicions estatals han impedit que el nacionalisme catald es pugui desenvolupar de manera natural, aixi com la manca d°una unificaci6 sota nal {Ia un sol estat que reforci les estructures nacionals i que doti de legitimitat naci societat catalana. La vigeneia d’ aquest Ilibre en Iactualitat fa pensar en la cruesa de la situacié actual: tot i la haver sortit del jou d’una dictadura -sota la qual vivia una gran majoria dels PPCC situacié segueix sent precaria i s*han perdut parlants per la constant castellanitzacio d'espais i usos. Probablement els usos del valenci siguin inferiors ara que esta protegit que no pas sota les prohibicions franquistes amb les quals Fuster convivia. En conelusié, autor fa ult borPanalisi de la situacié valenciana -extrapolable en part a la resta dels PPCC- i prova de donar solucions a la manca de meméria del poble. a la manca de consciéneia nacional i a Ia manea de conse’ de cl Jasse mitjangant una retorica planera iia ssible alhora que presenta un estudi basat en fonts i de pes academic.