Les plantes Les plantes no es mouen, perd n’hi ha gairebé a tot arreu, fins i tot ae. deserts més calorosos i als boscos més foscos. Les diferents parts de les plantes serveixen d’aliment a d’altres éssers vius i també es fan servir per a : fer paper, fusta o teixits. COM SON LES PLANTES Les jplantes' Son’éssers vius que viuen fixes ‘al Soll queles\fabriquen|el/proplalinigng a partir de la llum del sol, l’aire i l'aigua. Totes les plantes tenen arrels, tia | fulles: Algunes plantes tenen flors, que es convertiran en fruits i llavors. LES FLORS ss6n els organs reproductors; és a dir, gracies a les flors es fan “noves plantes. LES FULLES LATHA capten la llum del sol iels gasos de I'aire. Les plantes produeixen el seu aliment a les fulles. sosté les fulles iles flors. Creix buscant la claror. El pecfol és la part per on la fulla s’unelx alatija. tiges, fulles oflors. El limbe és la part més ampla de la fulla. ela Per un conjunt de és la part que queda sota nervis hi circulen les titra, Subjecta ia plants al : substances nutritives. 801 i absorbelx aigua * i altres nutrients. LES PARTS DE LA PLANTA 74 SETANTA.Quarng Scanned with CamScannerLES FULLES | LA FLOR La fulla, segons la forma, pot ser: La fulla, segons el marge, pot ser: \ ovada ‘enters lobada A &% acicular —_lanceolada, palmada serrada Les parts de la flor sén aquestes: ELS PETALS formen la corolla, sovint acolorida i olorosa. EL PISTIL 6s la part reproductora femenina. Conté els dvuts, a partir dels quals es forma el fruit. ELS SEPALS formen el caize, que sol ser de color verd. ELS ESTAMS porten el pollen i s6n la part reproductora masculina, @ dicues qué distingeix una planta d'un animal 8 Explica per a qué serveix la tija d’una planta. Digues el nom d’algunes plantes de les quals les persones aprofitem la tija. 8 Pensa si totes les fulles de les plantes son iguals. Després, digues el nom d’una planta que tingul una fulla acicular. 3 Explica qué és una flor. + Totes les plantes tenen flors? 6 Pensa per a qué servelx I’arrel d’una planta. + Totes les plantes tenen arrels? ues parts o€.arion 75 SETANTA-CINC Scanned with CamScannerTipus de plantes ; Les plantes no sén totes iguals. Les podem classificar en plantes que fan : flor i plantes que no fan flor. LES PLANTES QUE FAN FLOR Els arbres, els arbustos i totes les herbes que normalment veiem pertanyen al grup de les plantes que fan flor. * ELS ARBRES s6n plantes de molta algaria. Per aix6 tenen trone, una tija gruixuda, llenyosa i dura d’on surten les branques. La capgada dels arbres és formada Per les branques i les fulles. Alguns arbres perden les fulles a I'hivern, com moits fruiters, i d'altres no, com els pins i els avets. Les flors dels arbres poden ser vistoses, com les dels ametilers, 0 oc atractives, com les dels pins. Les arrels dels arbres solen ser llargues i gruixudes, amb una arrel principal al centre. ELS ARBUSTOS sén plantes sembiants als arbres perd tenen menys alcaria. © LES HERBES 0 PLANTES HERBACIES tenen una tija feble i tendra, molt sovint verda. Hi ha molts grups de plantes herbacies. Alguns s6n molt importants per a les persones pel tipus de fruit i llavor que produeixen. D’altres ho sén per les seves flors. Les putes ame ror 76 SETANTA-SIS Scanned with CamScannerLES PLANTES QUE NO FAN FLOR Les molses i les falgueres s6n plarites’ que no fan flors per a reproduir-se| ‘Sén plantes molt antigues i viuen principalment en llocs humits. LES MOLSES es veuen sovint com un tapis de color verd. Tenen una mena d'arrels, de tiges i de fulles semblants a la resta de plantes. Per a reproduir-se, d’aquest tapfs surten unes tigetes amb unes capsules al capdamunt, on hi ha les espores, una mena de llavors que, endutes pel vent, cauen a terra i donen lloc a noves molses. © LES FALGUERES poden viure en llocs una mica més secs perqué suporten millor la manca d’aigua. Tenen tija, fulles i arrels. Quan les falgueres es reprodueixen, al revers de les fulles es formen els sorus, uns botonets d’on sortiran les espores. e Contesta: + Un arbre és una planta? Ces + Qué diferencia un arbre d'un arbust? | un arbre d'una herba? + Totes les flors s6n vistoses? A qui creus que han d’atreure les flors vistoses? Per qué? 8 Informa't de com es diuen els arbres que perden les fulles a I'hivern i anomena tres arbres d’aquest tipus. 3) Els pins no perden les fulles a I'hivern. Digues el nom d’altres arbres que tampoc no les perden. @ Digues el nom de cinc plantes de les quals ens mengem alguna part i el nom de cinc plantes que aprofitem d’una altra manera. @ Explica on podem trobar molsa | qué necessita per a poder créixer bé. uss panes sense non 7 SETANTA-SET Scanned with CamScannerLa vida de les plantes -- : Per a créixer, les plantes capten l’enefgia del Sol i la transformen. } En fer-ho, purifiquen l'aire. Quan les plantes es reprodueixen, a partir } d'una planta se n’obtenen altres. L’ALIMENTACIO DE LES PLANTES La fotosintesi és el procés pel qual les plantes fabriquen el seu propi aliment. Bonne mnt Per a fer la fotosintesi, les plantes necessiten la lum del Sol, el didxid de carboni” de I’aire i I’aigua que capten del sol. La fotosintesi es fa a les fulles, que s6n de color verd perqué tenen una substancia anomenada clorofil-la, que és necessaria per a captar l'energia de la Ilum. En fer la fotosintesi, les plantes deixen anar oxigen, que va a l’atmosfera, d’on I’agafem per a respirar. LA RESPIRACIO DE LES PLANTES Les plantes també respiren, és a dir, capten oxigen de l'aire i alliberen didxid de carboni. Durant el dia, com que les plantes fan la fotosintesi, alliberen molt més oxigen que el que consumeixen. Les plates respiren durant tot el cia, Durant es hores de lium, a més, fan la fotosintesi. uarorosines! 7B SETANTA sa Scanned with CamScanner"h LA REPRODUCCIO DE LES PLANTES La flor 6s organ Teproductor de moltes planites. La flor conté els estams amb el pol-len i el pistll amb els dvuls, necessaris per a la reproducci6) Quan es troben el pol-len i els dvuls, es produeix la fecundacié, i dins la flor es comencen a formar el fruit i les llavors. Quan la Itavor cau a terra, pot germinar i desenvolupar una nova planta. germinacts de la llavor Pe — LLAVORS La polinitzacié és el transport del pol-len des dels estams d'una flor fins al pistil d'una altra. il floracié | (formacié de flors) EI pistil és a I'interior de la flor. A partir de l'dvul fecundat es forma el fruit. Els estams tenen uns saquets a extrem superior on hi ha el pollen, que és una mena de polsim. ESS 0 Explica per qué es diu que les plantes purifiquen I'aire. + Ho fan sempre? En quins moments no ho fan? ® Contesta: + Qué vol dir que les plantes es reprodueixen? Qué és la fecundaci6? * Qué vol dir que la llavor germina? © Eaotica qué creus que passaria si un any no hi hagués abelles per a transportar el pol-len de les flors dels arbres fruiters. eLcicte repRopucror oe Les puuntes 7 SETANTA-NOU Scanned with CamScannerLes plantes i l’entorn - Hi ha plantes que viuen en llocs secs, n’hi ha d'altres que viuen en llocs LES PLANTES ES RELACIONEN | S'ADAPTEN Les plantes es relaclonen amb |'entorn | s'adapten a les condicions del lloc on viuen; Les plantes no es desplacen ni tenen Organs dels sentits com els animals, perd noten els canvis en la temperatura de l'ambient, la llum o la humitat i hi donen resposta. Per aixd les arrels s‘orienten buscant la humitat del sdl, © les fulles i les tiges es dirigeixen cap ala lum, Les plantes d'un lloc determinat Presenten adaptacions que els permeten viure-hi bé. S'acomoden a les condicions climatiques propies d'aquest lloc: la ‘temperatura, la quantitat d’aigua, les hores de llum... Algunes plantes es defensen dels animals que se les mengen mitjangant espines, olors i gustos desagradables © substancies toxiques. PERE Sy es Les atzavares | els aloes emmagatzemen aigua ales fulles. a CS Els cards tenen punxes perqué els animals no sels mengin. LOBTENCIO D’AIGUA Les plantes s’adapten a la falta d’aigua de maneres diferents: + Poden tenir arrels molt llargues i desenvolupades, + Poden emmagatzemar aigua a les tiges ies fulles, com els cactus. * Poden tenir fulles molt petites per a evitar perdre aigua. LES ADAPTAGIONS DE LFS pranTes: SAA v0 Scanned with CamScannerLA TEMPERATURA I LA LLUM Les plantes s’adapten a la temperatura de maneres diferents: + Les plantes de llocs molt freds tenen poca algada. hen ne HEN + Moltes plantes perden les parts més sensibles, com les fulles, quan fa fred. Els bulbs dels alls 0 els jacints sn la part que en queda quan fe fred. + Hi ha plantes que moren amb el fred i deixen les llavors, que s6n més resistents. Algunes plantes s’adapten a la falta de lum enfilant-se a sobre dels arbres, com les lianes. Durant I’any, la llum i I"escalfor del Sol que arriba a la Terra varia. Moltes plantes adapten el seu creixement a aquests canvis que es produeixen al llarg de Il'any. | Ala primavera les llavors germinen, les | plantes floreixen... A I'estiu maduren | Molts fruits i les llavors. Ala tardor alguns arbres perden les fulles les herbes s'assequen. A I'hivern les plantes no es desenvolupen. ® Contesta: + Qué vol dir que les plantes es relacionen? Amb qui es relacionen? ©® Exotica per qué s6n ails unes arrets llargues si al s6l no hi ha algua abundant. @ Pensa com son els boscos tropicals | digues per qué creus que les orquidies viuen a sobre dels arbres. @ Explica per qué creus que moltes Ilavors germinen a la primavera i pensa qué li pot passar a la planta si germina a ’hivern. pseracions ALA TeMPeRATURAALALLUM TL VUITANTA-U, Scanned with CamScanner