1
REFORÇ
COMPRENSIÓ LECTORA
Nom:
LECTURA
Els forns de calç a la Safor
A finals del segle XIX començaren a multiplicar-se a
les nostres muntanyes, allà on la llenya era abundant,
unes construccions tremendament senzilles però ne-
cessàries i bàsiques per a l’elaboració d’un dels pro-
ductes químics més utilitzats per l’home durant miŀ-
lennis: els forns de calç. Els mestres constructors,
sovint aprofitant el desnivell dels barrancs, planifica-
ven una obra que s’iniciava foradant una cavitat cir-
cular, amb un diàmetre que rarament sobrepassava
els quatre metres, que els mestres margeners1 envol-
taven amb unes gruixudes parets de pedra en sec for-
mant la caixa; les pedres del mur, cobertes i unides
amb argila per conservar millor la calor, tancaven i
formaven l’anomenada olla.
A continuació, i normalment a demanda, els calciners2,
llauradors o veïns del poble, com a complement al sou,
arrencaven amb pics i malls3 la pedra calcària, general-
ment cudols4 dels barrancs que comptaven amb menys
impureses, i preferiblement l’anomenada pedra morta
(la «viva», més dura, esclatava al calfar-se i podia escla-
fir5 el forn). Amb molt d’ofici i prou cura omplien i ta-
paven el forn, deixant baix un orifici per on introduir,
dia i nit amb una forca, llenya, argelagues, branques de
pi i coscoll, que obtenien desbrossant6 el bosc. Aques-
ta circumstància, conjuntament amb la recol·lecció de
llenya per als forns de pa dels pobles i l’acció dels ra-
mats d’ovelles i cabres, permetia disposar d’unes mun-
tanyes ben netes i protegides davant els incendis fores-
tals; per contra, la població de carrasques va minvar
dramàticament a les nostres muntanyes.
Durant tres o quatre dies, amb temperatures que oscil·
laven entre els 800 ºC i els 1.000 ºC, la fornada es trans-
formava en calç viva i la densa columna de fum anava
canviant la tonalitat al blanc, senyal que el procés es-
ACTIVITATS
1 Marca l’opció correcta. Què eren els forns de calç?
  Eren unes estructures de calç que s’usaven per a guardar llenya.
  Era un sistema de calefacció tradicional que usaven els pastors a l’hivern.
  Eren unes construccions circulars en què s’obtenia calç a partir de la combustió de llenya.
34 DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
FITXA 1
Curs: Data:
tava finalitzant. Refredada la collita, sovint entre 1.000
i 2.000 arroves7, la part no encomanada es barrejava
amb aigua i es venia pels pobles, tant per a emblan-
quinar parets i desinfectar cisternes com per a fer
morter8.
En total, la faena d’arreplegar llenya i pedres, preparar
el forn i recollir la cocció d’una fornada durava un mes
aproximadament i generava, als anys 50, entre 5.000 i
6.000 pessetes, quantitat suficient per a una època en
què un jornal era de 15 pessetes, però ruïnosa quan el
pòrtland i la calç industrial van irrompre al mercat i om-
pliren les nostres costes d’apartaments i buidaren les
nostres muntanyes d’un vell ofici que, junt al del nevater,
llenyataire, margener, terreter, granerer, ferroveller, llan-
terner, pica-pedrer, esmolador, sarier, miner, traginer o
carboner han desaparegut de les nostres vides.
A les nostres muntanyes encara podem visitar les res-
tes de nombrosos forns de calç: el del barranc d’Ata-
nasi a Ròtova, els de les Senilleres, el de la Casa Blan-
ca o el del barranc de les Coves a Gandia [...]. Per posar
només un exemple, al vessant llevantí del Mondúver
s’estima que hi va haver fins a 30 forns en funciona-
ment.
http://www.auntirdepedra.com/2015/01/els-forns-de-calc-la-safor.html
(adaptació)
1
Margeners: persones que feien marges de pedra seca.
2
Calciners: persones que fabriquen calç o que en venen.
3
Malls: martells grossos de mànec llarg.
4
Cudols: fragments de roca dura arredonits per l’aigua i el redolament.
5
Esclafir: trencar de sobte produint un soroll sec i escampant trossets.
6
Desbrossant: netejant de brosses.
7
Arroves: Unitats de pes equivalents a 12,800 quilograms cada una.
8
Morter: mescla de calç, aigua i arena o ciment que s’usa en la construcció.
 1 COMPRENSIÓ LECTORA
FITXA 1

Nom: Curs: Data:

2 Escriu V si són vertaderes o F si són falses aquestes afirmacions sobre el contingut del text.

•  Els forns de calç començaren a usar-se en els anys 50 del segle XX.

•  El diàmetre d’un forn havia de ser de 4 metres com a mínim.

•  La llenya s’introduïa en els forns per un orifici fet a la part superior.

• Llauradors i veïns del poble participaven en l’elaboració de la calç arrancant

pedra calcària amb pics i malls.  

•  Els forns de calç arribaven a temperatures que oscil·laven entre 2.000 ºC i 3.000 ºC.

•  En total, el procés de l’elaboració de la calç durava generalment un mes.

•  L’aparició del pòrtland i la calç industrial perjudicà l’ofici de calciner.

•  Actualment encara queden restes de forns de calç a les nostres muntanyes.

3 Respon a les preguntes sobre la lectura.

a) Per a què s’usava la calç que es venia pels pobles? 

b) Quin senyal permetia saber que el procés de transformació en calç estava a punt d’acabar-se? 

c) Quina conseqüència positiva tenia per al bosc la recol·lecció de llenya? 

Quina n’era la conseqüència negativa?

4 Ordena els passos de la construcció i el funcionament dels forns de calç explicats en el text.

  Els mestres margeners formaven la caixa envoltant la cavitat amb unes gruixudes parets de pedra en sec.
  S’omplia i es tapava el forn amb pedra calcària morta deixant un orifici baix per poder introduir la llenya.
  Es foradava en terra una cavitat circular amb un diàmetre no superior als quatre metres.
  Quan la calç es refredava, es venia pels pobles barrejada amb aigua.
  Es cobrien les parets del mur i s’unien amb argila per tancar la cavitat i formar l’olla.
  Durant tres o quatre dies cremava la llenya amb temperatures entre 800 ºC i 1.000 ºC per obtindre la calç.

5 Localitza en la lectura un nom d’ofici format amb cada un dels sufixos següents i explica en què consistia el seu treball.
Si et cal, consulta el diccionari.

-er  -dor  -aire 

•  

•  

•  

DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 35