De la Historia de art als Fonaments de les Arts Xavier Belanche Febrer de 2020 La mattria de Fonaments de les Arts és la matéria comuna Wopcid de la modalitat d’arts del Batxillerat i t¢ com a objecte Pestudi les obres i les produccions artistiques, incloent-hi les manifestacions de la cultura visual, les arts esctniques i la musica. Si bé la mattria de Fonaments de les Arts té una vinculacié directa amb una altra de més recorregut als estudis de Barxillerat, la Histria de PArt, pel fet de compartir amb ella la finalitat didentificar, analitzar i interpretar les obres d'art, Vobjecte d’estudi va més enlli de la pintura, Vescultura i Parquitectura per ampliar la visié a aleres formes de creacié artistica, com el disseny, la fotografia, el cinema, el cdmic, la televisid, Internet, les arts esctniques i la musica, Es important remarcar aquesta diferencia entre les dues matéries, ja que, en primer Iloc, des de la perspectiva del camp destudi de cadascuna déelles, us planteja una qiiestié que ha estat motiu de complexos debats intellectuals i filosdfics des de finals del segle XVII: Qué entenem per Art?. O, plantejada d’una altra manera la pregunta: Qué és PArt?. D’altra banda, el significat del concepte de Fonamentes difereix notablement del significat d’Histéria i, per tant, us proposa una manera molt diferent dexplorar les manifestacions artistiques dels diferents perfodes histdrics i diferents civilitzacions i cultures del mén. Examineu-les a continuacid,Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Un problema de definicié La paraula art es deriva del Ilatf ars, que significa originalment habilitat © artosania, Aquest significat continua formant part daleres paraules derivades d’ars, com ara artefacte (coses feces per ’habilitat humana) i artesa (persona experta en fer determinades coses). En canvi, els significats art i artista, perd, no sn tan senzills, Entenem l'art com una participacid més que una artesania especialitzada. Llavors, qua distingelx exactament una obra d’art d’un artefacte o un artista d’un artesa? Sovint, quan formulem aquesta pregunta, el public en general respon de manera diferent. Per a unes persones, Part és sindnim de bellesa. No és casual aquesta resposta, Una major part de la produccié artistica és, visualment, sorprenent i, de fet, al Ilarg dels segles XVIII, XIX i XX, Pobjecte central d’estudi de les obres d’art va ser la qualitat estética de les obres o, millor dit, lestudi de la percepcid dela bellesa en les obres d’art. En aquest temps, Part que imitava Vantic art grec i roma (Fart de Pantiguitat classica) encarnava una perfeccié atemporal. Els primers historiadors de Fart van centrar-se en les anomenades belles arts -la pintura, Vescultura i Parquitectura— analitzant les virtuts de les seves formes. Perd des de finals del segle XIX fins als nostres dies, tant Part com la histdria de Part han evolucionat radicalmene cap a una altra direccié. Els artistes es van, literalment, allunyar de Var de la tradicié classica de Pantiga Grécia i Roma, abragant nous mitjans i ideals estétics. Pa- rallelament, els historiadors de Pare van desplacar Pinterés de l’anilisi de la bellesa formal de les obres d’art per interpretar el seu significat des de diversos punts de vista com Pideoldgic, cultural, econdmic, socioldgic. Awvui dia, la idea de bellesa ja no forma part de cap canon sind com un fet subjectiu i cultural que varia en el temps i Pespai. Tot i que la majoria de Vart segueix sent bisicamenc visual i Pandlisi visual continua sent una eina fonamental utilitzada pels especialistes i academics de Fart, la bellesa en si mateixa ja no es considera un atribut essencial de Pare, Una segona resposta a la qiiestié del que distingeix Part fa émfasi en Voriginalicac i la imaginacié. Aixd reflecteix una comprensié moderna de Fart associada a Penginy o creativitat de Partista. Aquesta idea, perd, es va originar fa cinc-cents anys a Europa del moment historic del Renaixementi noés directament aplicablea moltes de les obres estudiades pels especialistes de Part, Per exemple, en el cas de Pantic art egipci o les icones bizantines, la preservacié de la tradicié va ser més valorada que la innovacid, Si bé la idea de la creativitat és, sens dubte, important en la hiscdria de Part, no és un atribur universal de les obres estudiades pels Curs 2019-20 2Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 1: Esquerra: Jean-Auguste-Dominique Ingres, La primavera, citca 1820, oli sobre tela, 800 x 1630 cm (Musée @’Orsay, Paris); dreta: Lucian Freud, Standing by the Rags, 1988-89, oli sobre tela, 168.9 x 138.4 cm (Tate Britain, London) Curs 2019-20 3Cars de preparacié a les PAU ‘onaments de les arts académics i historiadors de lare. Tot aixd pot conduir a concloure que les definicions d'art, com les de la bellesa, s6n subjectives i diverses. Una solucié a aquest dilema és propo- sar que Part es distingeix principalment per la seva finalitat, és dir, per la seva capacitat de captivar als espectadors. Els objectes o artefaotes poden ser interessant i itils en Pambit personal o social, perd Part eéel potencial de moure’ns emocionalment, intellectualment o d’una altra manera, Pot fer-ho a través de les seves caracteristiques visuals (escala, composicid, co- lor, etc.), expressant idees, per com estan creades, per la seva creativitat o raresa o alguna combinacis d’aquestes o altres qualitats. La manera com Fart participa varia, pero @alguna manera, Part ens transporta més enll de lexperigncia quotidiana i ordinatia de la vida diaria, Els exemples més grans de les obres d'art mostren els sentiments més extrems de les ambi- cions, les habilitats, la imaginacié, la percepcié i els sentiments humans. Com a tal, Pare ens demana reflexionar sobre aspectes fonamentals del que és ser huma. Qualsevol artefacte o objecte utilitari, com a producte de Phabilitat humana, pot proporcionar una visié de la condicié humana. Perd Part, en allunyar-se del lloc com de la rutina humana, té el potencial de fer-ho de manera més profunda. art, dones, potser sentén millorcom una classe especial d’artefacte, excepcional en la seva capacitat de fer-nos pensar i sentir a través de Pexperigncia visual i sonora. Las Historia com a intérpret del passat Com les definicions dart i bellesa, les idees sobre el concepte d’Historia han canviat amb el temps, Pot semblar que Vactivitat de la Histdria ha de ser senzilla: tot esta basat en fets, oi? En teoria, sf, perd les evidéncies que sobreviuen del passat sn vastes, fragmentdries i desordenades, Els historiadors han de prendre decisions sobre que incloure i excloure, com organitzar el material i qué dir sobre aixd, En fer-ho, creen narratives que expliquen el passat de manera que tingui sentit en el present. Inevitable- ment, a mesura que el present canvia, aquestes nartacions sactualitzen, es reescriuen o es rebutgen i se substitueixen per noves. Tota la historia, doncs, és subjectiva -tant com a producte del temps i el lloc en qué es va escriure a partir de levidéncia del passat que les interpreta. La disciplina de la Histdria de Lare es va desenvolupar a Europa durant el perfode colonial (aproximadament des del segle XV fins a mitjans del segle XX). Els primers historiadors de l'art van destacar la tradicié europea, celebrant els seus origens grecs i romans i els ideals de Part académic, A mitjans del segle XX es va establir una narracié estandard anomenada Curs 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 2: Coatlicue, c. 1500, Mexica (Aztec), trobat al sud-est de Plaza Mayor/Zocalo a Ciutat de Méxic, basalt, 257 cm Palcada (Museu Naci- onal d’Antropologia, Ciutat de Méxic) (photo: Steven Zucker, CC BY- NCSA 2.0) Curs 2019-20 5Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Art Occidental que compren des de la mediterrania prehistorica, antiga i medieval fins a Europa moderna i els Estats Units. Lart de la resta del mén, anomenat “art no occidental”, solia ser tractat només de forma marginal i des d’una perspectiva colonialista. Figura 3: Queen Mother Pendant Mask (Iyoba), 16th century, Edo peo- ples, Court of Benin, Nigeria, ivory, iron, copper, 23.8 x 12.7 8.3 cm (The Metropolitan Museum of Art, New York) (photo: Steven Zucker, CCBY- NCSA 2.0) Els immensos canvis socioculturals que van tenit lloc al segle XX van por- tar als historiadors de Part a modificar aquestes narracions. Es van revisar moments significatius de lart occidental per donat veu a artistes i persona- litats artistiques que, fins aleshores, estaven amagats -0 voluntiriament obviats— darrere dels grans artistes, com per exemple les dones artistes Lestudi tradicional de la pintura, lescultura i Farquitectura es va ampli- ar per incloure les anomenades arts menors com la cerdmica i els textils i els mitjans de creacié contemporania, com ara el video, la publicitat, el cdmic, Part de la performance, el net-art o, fins i cot, els videojocs, D’alera banda, el fenomen social conegut com la globalitzaci6, ha significat un in- teres important per les diferents manifestacions artistiques situades fora del cinon occidental, des de les produccions artistiques de les antigues grans civilitzacions fins als collectius 0 grups marginals de la societat. Els continguts i activitats de la matéria de Fonaments de les arts inten- ten reflectir aquesta nova perspectiva de la histOria de Part com a una su- Curs 2019-20 6Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts ma @histdries sobre arti artistes repartides pels diferents perfodes clau de la historia de la humanitat, Aquesta estructura cronoldgica de la matéria no excloura un factor enormement important de la materia: la interreta- cié entre les diferents histories d’arts i artistes i, per tant, !oportunitat @identificar i analitzar possibles influéncies entre diferents histories de Pare separades en el temps i espai amb Pobjectiu de comprendre PArt com un fet global, Curs 2019-20 7Introduccié a l’analisi historic de lart Dr. Robert Glass Novembre de 2017 Resum Dr. Robert Glass, “Introduction to art historical analysis”, history, October 28, 2017, accessed November 14, 2018. Traduccid i trans- cripcié adaptada de Xavier Belanche per a la matdria de Fonaments de les Acts (IOC) - 2019 Introducci6 a l’analisi histéric de l’art Per qué una obra dart es veu com es veu? Qui la va fer i per que? Qué significa aixd? Aquestes i aleres preguntes similars es troben en el cor de la recerca historica de Part. Els historiadors de Part fan servir diferents tipus danalisis per proporcionar respostes a aquestes (i ares) preguntes. Obviament, aquests han variat al llarg del temps i continuen evolucionant, perd en general, es poden distingir tres categories: + Lart com a objecte material. + Lart com a experincia visual. + Lart com a fet cultural.urs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 1 Figura asseguda, terracota, segle XIII, Mali, regié del Delta interior del Niger, pobles de Djenné, 25/4 x 29.9 cm (Museu Metropolita d'Art, Nova York) Lart com a objecte material Oli i pigments sobre Heng, marbre tallat, fibres teixides, una ctipula de formigé. La majoria de les obres d'art i de Parquiteccura sén objectes fisics, materials, Coma tal, un determinant fonamental de a forma ésel material amb qué estan fets. En arquitectura, la paraula utilitzada per a aixd és simplement materials. En art, el terme mitja (plural: mitjans) també s'usa, Els materials tenen propietats espectfiques que dicten les formes en qué poden manipular-se i els efectes que poden produir, Per exemple, el mar- bre s’esquerdara sota el seu propi pes sino esta adequadament equilibrat, la qual cosa imposa limits a les formes escultdriques o dissenys arquitectd- nics que es poden crear amb ell, La pineura al fresc, els vitralls i el mosaic sn capacos de crear imatges impressionants, perd les seves qualitats visu- als difereixen significativamenta causa de les diferents propietats fisiques i métodes de treball de cada mitja. Aquest tiltim aspecte, la forma en qué es treballa o utilitza un mitja, es denomina técnica. Junts, els materials i la tecnica determinen les caracter{stiques visuals bisiques i els par’metres dins dels quals ha de treballar un artisca o arquitecte. Aprendre a reconeixer els mitjans i les técniques especifiques i com’s'han utilitzat histdricamene s6n habilicats histdriques fonamentals de Part. No solament permeten comprendre la logica darrere de qualitats visuals espectfiques, sind que també poden ajudar a identificar quan i on ¢s va Curs 2019-20 21s de preparacié ales PAU _ Fonaments de les arts Figura 2: Esquerta: dona amb tauleta de cera i llapis, c. 50 C.L, fresc (Museu Arqueoldgic Nacional, Napols) (foto: Carole Raddato, CC BY- *SA 2.0); centre: Justiniano (detall), Justiniano i assistents, mosaic, mu- ralla nord de Fabsis, Sant Vitale, Ravenna, Italia, ¢. 547 (foto: Dr. Ro- bert Glass); dreta: Rei David (detall), finestra de llanceta del transsepte nord, Catedral de Notre Déna’m de Chartres, c.tr4s i t194-c.1220, Char- tres (Franga) (foto: © Dr Stuare Whatling) realitzar un treball, ja que certs mitjans i tteniques sén caracteristics de petfodes i llocs especifics. Conservaci6é Els avangos tecnoldgics han portat a nous métodes d’anilisis de materials i técniques, Avui dia aquesta recerca es duu a terme principalment per conservadors dart, A causa que Part i Parquitectura, com totes les coses fisiques, estan subjectes als efectes corrosius del temps i el medi ambient, la ciéncia de la conservacié és un camp crucial, Els estudis en conservacié de Part involucra cursos de quimica, aix{ com un fort coneixement de les tecniques i procediments en la histaria de Pare. Si bé el treball principal dels conservadors és la preservacié, les seves tee- niques de recerca també poden beneficiar als historiadors de Part. Les tec nologies com la radiogratia X, la itluminacié ultraviolada i a reflectogratia infraroja poden revelar caracteristiques d’un objecte invisible per a Pull hu- ma, com Pinterior una estatua de bronze, els canvis realitzats en una pin- tura o el dibuix sota una superficie de pintura, La fluorescéncia de rajos X pot identificar els pigments en la pintura o la composicié dels metals pels seus perfils quimics. La dendrocronologia pot establir la data en qué es po- dria haver fet un objecte de fusta basant-se en els patrons de creixement dels anells dels arbres. L’analisi de materials i técniques utilitzant méto- des com aquests pot ajudar als historiadors de fart a respondre preguntes sobre quan, on, com o per qui es va realitzar una obra. Curs 2019-20 3Curs de preparacié a les PAU _ Fonaments de les arts Figura 3: Egon Schiele, Retrat de Wally Neuzil, 1912, oli sobre taula, 32 x 39,8 cm (Museu Leopold, Viena) Vart com a experiéncia visual. La majoria de Fare és tot un repte visual, Si bé els materials i la t8cnica determinen el rang del qual és possible, Paparenga final d’una obra é el producte de nombroses cleccions addicionals fetes per artista. Un artista que pinta un retrat d’una dona a Loli sobre fleng ha de decidir la grandiria ila forma del lleng, Fescala de la dona i on collocar-la, i els tipus de formes, linies, colors i pinzellades que shan d'usar per representar La mainadera iels seus voltants. En una obra dart convincent, innombrables variables com aquestes i unes altres s'uneixen per crear una experidncia visual atracti Analisi visual (formal) Els historiadors de Part usen Panalisi visual per descriure i entendre aques- ta experitncia, Sovine anomenada andlisi formal perqué senfoca en Ia for- ma més que en el tema o el context historic, aixd tipicament consta de du- €s parts: descripcié de les caracteristiques visuals d'un treball i analisi dels seus efectes. Per descriure les propietats visuals de manera sistematica, els historiadors de Part es basen en un conjunt establert de termes i conceptes. Aquests inclouen caracterfstiques tals com a format, escala, composi punt de vista; tractament de la figura humana i de espal; i las de la forma, la tinia, el cotor, la tum i Ia textura. Curs 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts En descriure les qualitats visuals, Panalisi formal generalment identifica certes caracteristiques que contribueixen a la impressié general del treball Per exemple, una forma lineal prominent podria suggerit fortalesa si és recta i vertical, gracia o sensualitat si és sinuosa, o estabilitat i calma si és llargai horitzontal, Els conerastos aguts en la llum ila foscor poden fer que tuna imatge se senti audag i dramatica, mentre que una illuminacié ténue pot suggerir suavitaco intimitat, En el passat, Fanalisi formal suposava que hi havia algun nivell elemental d’universalitae en la resposta humana a la forma visual i tractava de descriure aquests efectes. Avui dia, el métode sentén com més subjectiu, perd encara es valora com un exercici critic i un mitj’ per analitzar Vexperitncia visual, especialment en els cursos introductoris @histdria de Part, Figura 4: Jacques-Louis David, Ef jurament dels Horacis, 1784, oli sobre Heng, 3,3 x 4,25 m, pintat a Roma, exposat en el salé de 1785 (Musée du Louvre, Paris) Estil Landlisi formal é una eina mole potent per apreciar Part, Podew analit- zat qualsevol treball basant-vos simplement en lexperiéncia visual, Perd la Curs 2019-20 5Cuts de preparacié a les PAU Fonaments de les arts manera de com una obra dart representa una determinada tematica, tam- bé és important per entendre Part en el seu context histdric. Aixd es deu al fet que les propietats visuals d’obres realitzades per un artista individu- alo, més generalment, per artistes que treballen al mateix moment i lloc, solen tenit caracteristiques comunes. Els historiadors de Part anomenen a aquestes caracteristiques compartides com l’estil. Com James Elkins ho va expressar amb eleg&ncia, Pestil és “una coheréncia de qualitats en petio- des o persones”. Aixd pot incloure criteris com a miffa, funcié i tema, perd quan els historiadors de Parcusen el terme estl, signifiquen principalment caracterfstiques formals. Lestil varia segons el temps i el loc, per la qual cosa, com a mitja i técnica, pot utilitzar-se per determinar Forigen Puna obra dart, A causa de la seva complexitat, Festil é un indicador molt més especffic que els materials i la técnica. Els primers historiadors de Part van utilitzar lanalisi estilistica per categoritzar el vast Ilegat de Fart indocumentat, assignant obres a cultures, cercles artiscics 0 artistes individuals en funcié de les seves qualitats formals. Avui dia, Panalisi estilistica se segueix utilitzant per establir origens quan es descobreixen obres desconegudes 0 es revisen atribucions prévies. A més d’judar a categoritzar les obres individuals, Vestil ha donat forma ales narracions narrades pels historiadors de Part, Fins a mitjans del segle XX, la majoria de les propostes Phistdries Part se centraven a rastrejar el desenvolupament iel canvi estilistic del fet artistic. Com a resultat, moltes de les divisions d’¢poca utilitzades tradicionalment per a Part occidental es basen en Festil. Alguns exemples sén geomatrics, orientalitzants, arcaics i classics en Vantiga Grecia, romanics i gdtics en ’Europa medieval, i el Renaixement primerene, alt i tarda. Lestil Zavui és solament un dels moles aspectes de Part que interessen als historiadors de Part, perd el poder de la tradicié ha assegurat que les divisions i etiquetes basades en Pestil segueixin sent ampliament utilitzades. De la mateixa manera, la familiaritat amb Pestil de periodes, llocs i artistes especifics encara es considera un coneixement historic de lart fonamental i, sovint, segueix sent el focus dels libres de text i cursos Phistdria de Part introductori, Lart com a fet cultural. Sibé la comprensié de les propietats fisiques i Fexperitncia visual de Part sén importants, avui dia la major part de la recerca histdrica de Part se centra en Ja importincia de les obres com a artefactes o fets culturals. Aquesta categoria d’analisi es caracteritza per una varietat d’enfocaments, Curs 2019-20 6Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts perd tots comparteixen Pobjectiu basic d’examinar Part en relacié amb el seu context historic, En la majoria dels casos, est és el moment i el lloc en el qual es va crear una obra; en general, volem saber per qué i per qui es va realitzar i com va funcionar originalment, Perd atés que les obres dare i Parquirectura sovint sobreviuen durant segles, els historiadors de Pare també poden estudiar el significat cultural una obra en moments histdtics posteriors. Tema /iconogtafia Un dels tipus més basics d’analisi contextual és la interpretacié del tema. Gran part de Part és representatiu (és dir, crea una imatge d’alguna cosa), i naturalment volem entendre qué es mostra i per que. Els historiadors de Part ctiden el tema de la iconografia de les imatges. L’analisi iconogr’- fica és la interpretacié del seu significat. En molts casos, com una imatge de Crist crucificat 0 Buda assegut, identificar el tema presenta pocs pro- blemes. Quan la iconografia és fosca o es tracta d’una manera inusual, els historiadors de Pare intenten entendredta estudiant el context historic en el qual es va creat la imatge, generalment mitjangant la comparacié amb textos ialtres imatges de Pepaca. Amb imatges desafiadores, els academics poden estar en desacord sobre quins materials contextuals s6n rellevants, Ja qual cosa resulta en interpretacions conflictives, Per a moltes obres com- plexes o enigmatiques, els significats del tema continuen sent debatuts i reinterpretats avui dia. Funcié Unaltre aspecte comtt de Vart investigat a través de Panilisi contextual és la funcidé, Histdricament, moltes obres Wart i gairebé tota larquitectura tenien la intencié de complir algun propdsit més enlla de lestética. Com- prendre la funcié és crucial perqué generalment exerceix un paper en la determinacié de moltes caracteristiques, inclosa Ia iconografia, els materi- als, el format i els aspectes de lestil. En el nivell més basic, els historiadors de Part analitzen la funcié misjangant la identificacié de tipus: un retaule, un retrat, un llibre d’hores, una tomba, un palau, etc, Estudiar la historia iP as Pun tipus donat proporciona un context per comprendre exemples especifics. Lanalisi de la funcié es torna més complex quan es consideren les motiva- cions personals de les persones responsables de fer un treball. Durant gran part de la historia, aixd inclou no solament als artistes, sind també als me- cenes que van encarregat les obres i, en alguns casos, assessors que actucn Curs 2019-20 :Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts Figura 5: Buda Shakyamuni o Akshobhya, el Buda de PEst, segles XI-XU, Tibet, coure daurat, 58 cm altura (Museu Metropolita d’Art, Nova York) Curs 2019-20 8Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts en nom del patré, Quan tals agents poden identificar-se, definitivament o hipotdticamens, les seves motivacions es converteixen en contextos po- tencials per comprendre el propasit i Paparenga. Figura 6: Miquel Angel, volta de la Capella Sixtina (detall), 1508-12, Vatica, Roma, foto: Kent G Becker (CC BY-NC-ND 2.0) Amb obres complexes, aixd pot plantejar rpidament dilemes interpreta- tius, Prenguem, per exemple, els famosos frescs de Miquel Angel en el sostre de la Capella Sixtina, Aquestes pintures forga originals sentenen milloren relacié amb la funcié de la capella (un Iloc ritual clau en el palau del Vatica), o les preocupacions del pintor, Miquel Angel, o del patré, el Papa Juli Il, o d’un omés dels assessors de Juli en la cort papal? La resposta és probablement una combinacié Paquestes, perd els materials contextu- als rellevants per a cadascun sén tan amplis i diversos que no hi ha una sola o nica manera @interpretar-los. Pensar criticament Aixd planteja un punt final sobre Lanilisi del significat de Part i Parquitectura com a fets culturals. Mentre que els historiadors de Part confien en els fets tant com sigui possible i busquen interpretar les obres una manera que sigui historicament plausible, reconeixem que la subjectivitat é inevitable. Avui dia, els historiadors de Pare continuen fent-se preguntes tradicionals com les que heu Ilegit en aquest mateix Curs 2019-20 9Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts document, perd també incorporen de noves inspirades en el desenvolu- Ps pament social, com el feminisme, la globalitzaci6, el multiculcutalisme i la politica Pidencitat. Llayors, a mesura que Hlegiu i escolteu sobre els diferents enfocaments i interpretacions del fet artistic, cal que penseu de manera critica, Esteu davant d’una andlisi de Fobra com a objecte, com a una experiéncia visual oun fet cultural? Quins contextos s'utilitzen per explicar el seu significac? Quins contextos shan descartat? Potser aquest plantejament us deixar’ amb més preguntes que respostes, perd aixd és el més interessant. Esteu aqui no només per adquitir coneixements, sind també per desenvolupar una curiosicat sobre el mén aixf com ampliar la capacitat de pensar de manera critica, Curs 2019-20 10Com fer una analisi (formal) @una obra dart Dr. Steven Zucker and Dr. Beth Harris Setembre de 2017 Resum Dr. Beth Harris and Dr. Steven Zincker, “How to do visual (formal) analysis,” in Smarthistory, September 18, 2017, accessed November 14, 2018, Traduccié i transeripeié adaptada de Xavier Belanche per a la matiria de Fonaments de les Arts (IOC) -2018 Estem a la National Gallery de Londres, davant de lobra de Giovanni Bellini, La Madonna del Prato, una pintura del renaixement venecia que ens ajudara a identificar les eines basiques de l’analisi visual. Llavors, de qué no parlarem? No parlarem @’ieonografia, é a dir, de la relacié d’aquesta pintura amb la hiscdria de la represencacié de la Verge Maria i el seu fill. No parlarem dels simbots que podrfem veure en alguns animals representats al fons del quadre. Tampoc parlarem de qui va ser el mecenes del quadre. Ni tampoc del context politic, social o econdmic en qué aquest quadre es va pintar. En canvi, sf parlarem de les coses que podem veure, és a dir, de Pescala, composicié, espai pictoric, forma, linia, color, llum, to, textura i els patrons visuals. Comencem per Pescala, En primer llocl’escala del quadre i, a continuacié, 1Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts Figura 1: Giovanni Bellini, La Madonna del Prato (1505). Font: Wikipedia Curs 2019-20 2Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Pescala de les figures i el que veiem al quadre. - Bé, estem a la galeria davant de pintures de diferents mides, Algunes s6n obres de mida gran i altres de mida mole petita, Aquesta obra és d’una mida moderada, i aixd modifica la nostra percepeié de Fobra. Quan estem davant de grans murals pictdrics, tendim a allunyar-nos de Fobra; ja que volem veure-la en el seu conjunt. A diferencia de quan trobem obres de mida petita, ens apropem el mixim que permet la galeria, per veure tots els detalls del conjunt. - Veiem a una dona qué resulta ser més petita del natural. - Perd ocupa una tercera part del quadre. composton the arangement tte Figura 2: La composicié en Pobra de Giovanni Bellini, La Madonna del Prato (1505). Font: Wikipedia I aixd ens porta a la composici6. No només omple una tercera part del quadre, sind que la roba que ella porta es desplega ocupant gairebé la totalitat de la part inferior del quadre. - Creant, fonamentalment, una piramide, La base dela pirimide... Iles piramides sén formes visualment mole estables. Veiem també que el nadé a la seva falda est& a dins de la forma de la piramide formada pel seu cos. Aquesta intimitat est& creada entre la figura femenina i el nadé, - Lartista Pha situat molt a prop del primer terme del quadre que sobresurt per sobre de la Ifnia de Phoritz6, fet que la situa com la figura principal del quadre. Perd també trobem una gran quantitat de significats al paisatge que la rodeja que, dalguna manera, femmarca. Bellini ha creat aquesta piramide visual per davant d’una strie de bandes horitzontals fora del primer pla: la banda verdosa darrere de la figura principal, la banda de graveta i, finalment, la banda del camp de conreu i, fins i tot, els ntivols creen una banda horitzontal al Cuts 2019-20 3Fonaments de les arts est emmarcada per una banda pels arbres i, Palera banda, per les formes verticals de Parquitectura, - Una altra manera de parlar de la composicié és pensar en la maneraen la qual artista ha claborat els cossos de les figures. Fixa’t en la bella i suau inclinacié del cap de la Verge Maria, que correspon a Vangle del cap del Crist nadé, Perd també és sorprenent Pespai que dibuixa les mans de la Verge Maria, que mancé els dits junts, definint un espai intern que té el mateix tipus de volum que el seu propi cap, perd tambéel cap del nadé, -La linia diagonal que forma la inclinacié de la part dreta de Pesquena della correspon a la linia diagonal del seu avantbrag i la linia diagonal del cos del nadé, Tenim, per tant, aquest joc de formes que ajuden a unificar la composicid, Figura 3: La perspectiva atmosférica en Fobra de Giovanni Bellini, La Madonna del Prato (1505). Font: Wikipedia Parlem ara de Pespai pictdric. - Podem estar d’acord que estem mirant una superficie plana, i el que fa Partista és crear la illusié de la tercera dimensié i la illusié espacial sobre la superficie del quadre. Comencem per la figura femenina, Esta asseguda sobre el terra amb el nadé a la seva falda. Tenim, immediatament, la sensacié d’una forma a sobre de Paltra a causa de la superposicié, - A més, Pespai pictdric est’ definit per alld que anomenem perspectiva atmostérica i perspectiva lineal. Si mirem cl cel de la part superior del quadre, el cel més a prop de nosaltres é d’un blau fort i, a mesura que sallunya cap a Phoritzd, el blau es tora pallid. Mira les muntanyes a la distancia, com també es representen pallides i blaves. Aquesta és una @enica que intenta replicar el fenomen natural de mirar a una llarga distancia; mirar a través de la densitat atmosferica. Els detalls es Curs 2019-20 4_ Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts difuminen, el color es torna més pallid, les formes agafen un color blau. - ‘També apreciem la prestncia de la perspectiva lincal si observem els camps Haurats, on idencifiquem les Iinies diagonals que fugen cap a Phoritzé, guianc els nostres ulls cap al fons de Vespai del quadre. - Aquestes I{nies Sanomenen ortogonals perqué s6n rectes paralleles que es troben al punt de fuga, que en el context Paquesta pintura es troba ocult per la figura de la Verge i el nadé del primer terme, perd que ens crea una sensacié de coheréncia espacial situant-nos, com a espectadors, en un determinat punt de vista dins de Pespai en relacié amb la imatge que estem veient. Parlem a continuacié de la forma, - Generalment quan parlem de la for- ma, pensem en la representacié de sdlids a lespai. [és realment interessant pensar sobre la varietat de tipus de formes que Partista est representant, -Bé, tenim les formes nacurals, és a dir, tenim arbres, herba, camps, mun- tanyesi mivols. També tenim formes figuratives com la Verge i el nadé en primer terme, perd també tenim formes artificials, com Parquitectura al fons de la imatge. Algunes daquestes sn artodonides i cutvilinies, com la Verge Maria iel nadé Jestis, o també els ntivols; altres sén rectilinis, com Varquitectura del fons. - Alguns d'ells mostren una aparenga sdlida, com les figures del fons, altres s6n més delicades. Observa el tractament de les fulles, per exemple, dels arbres, - Aquestes formes estan realitzades no- més per pinzellades soltes de color. - Generalment les formes es definei- xen pel seu contorn. - De fet, identifiquem linies que defineixen aquest contorn per separar les formes. Per exemple, separen la roba de la Verge Maria de Pherba on ella est’ asseguda, ‘Tenim també llocs on podem iden- tificar clarament aquestes linies de contorn, per exemple les branques de Parbre, La Ifnia de contorn la podem apreciar també en les formes de les cantonades que observo en la forma la vora de la torreta quadrada. Parlem a continuacié del color. - En primer lloc, és impressionant cl grau de riquesa del bla del mantell de la Verge, perd també el blau profund del cel. laixd contrasta amb els colors del terra, els marrons i els verds que podem veure al camp que envolta la Verge. - Aquests sén essencialment els tres grups principals de color: el blau brillant del mantell de la Verge, del cel, de les muntanyes; el vermell de la pega interior; i hi ha cls grocs de la carn, dels camps, i el de Farquitectura. Aquests sn els tres colors primaris, - Veiem també el color blanc en el xal que ella porta al voltant del sett cap, com també als niivols, fet que connecta visualment la Verge amb el cel. - El color és, @alguna manera, una funcié de la lum. 1 aqui, Partisca ha creat la sensacié de la flum didirna d’un dia clar. - La llum del sol sembla venir de Fesquerra del quadre, gairebé al Iimie de situar-se davant de les figures. -Televat en el cel. - Podem veute els nivols itluminats des Cuts 2019-20 5Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts Figura 4: Elcolor en Pobra de Giovanni Bellini, La Madonna de! Prato (1505). Font: Wikipedia de dalt, i Yombra propia a la seva base. De forma similar passa amb la Verge Maria, si apreciem el seu avantbrac, aquest est’ illumainat en [a part superior i en ombres la part inferior. - El pintor va dedicar molt temps en crear un Gs coherent de la Ilum i de les ombres, Es a dir, les ombres es mostren d’acord amb la font de llum del quadre. - Mira ara el rostre de la Verge. La galta de la seva dreta esti illuminada, perd la de Pesquetra esti en ombres, fet que provoca la sensacié @un moviment de tonalitats de la Ilum a la foscor; és el que els historiadors d’art anomenen clarobscur. Aixd permet que la forma adopti un aspecte tridimensional perqué pugui encabir en Pespai. - Perd la Ilum i el color estan lligats a la tonalitat. - El to o tonalitat fa referencia a la quantitat de [lum i obscuritat d’un color. - [les podem veure que en algunes parts de la pintura. Per exemple a la capa de la Verge Maria, perd sobretot, de manera molt més sensible, en la representacié de la carn, Observa la meravellosa representacié del rostre de la Verge i el delicat treball amb els pinzells, fet que accentua la varietat de textures que podem trobar al quadre. Iel contrast que Partista ha creat entre les suaus textures de la carn, o la roba que porten les dues figures, en comparacié amb la rugositat de la superficie del mig del quadre, - O podriem mirar la lleugeresa de les fulles dels arbres, les quals representen tuna alera textura, - Les textures s6n unaeina que els artistes poden utilitzar per a transmetre sensacié de veracitat de les formes representades. - I les textures estan completament lligades al material que utilitzen els artistes. Per exemple, sabem que aquesta obra esta realitzada amb la tecnica de Curs 2019-20 6Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts pincura Poli, la qual és iddnia per a la per a la representacié de diferents textures, pattern omamentation ea Figura 5: Els patrons en lobra de Giovanni Bellini, La Madonna del Prato (1505). Font: Wikipedia Parlem ara dels patrons. Podriem esperar no identificar cap patré al paisatge el qual esta omplert de formes naturals, perqué un patré és la representacié Puna forma una vegada i una alera, sovine per crear una otnamentaci6, - En aquest quadre podem recondixer una ornamentacié en la roba blau de la Verge, un bordat dor. - Si observem molt a prop del quadre, hi podem identificar un patré organic, especialment al primer terme del fullatge. - Podem identificar la repeticié de les formes de les fulles i de les formes de Pherba que se semblen a una catifa abans que Paspecte divers i cadtic de la natura. - I un dels problemes d’utilitzar patrons a la natura és que entren en conflicte amb Pespai pictdric, amb la illusié de la profundicae que Fartista recrea i, fins i tot, en aquest cas, sembla que el camp verd, a causa de Pais del patrd, ens recorda que, de fer, estem davant d’una superficie plana pintada. Bé, després destudiar Pescala, la composicid, Pespai pictdric, la forma, la linia de contorn, el color, la llum, la tonalitat, les texcures, es patrons... hem tingut Poportunitat de mirar de més a prop obra. Tot aixd només és una petita part de les estratégies possibles que disposem per analitzar, explorar i valorar les obres dart. Curs 2019-20 7Introduccié al classicisme Xavier Belanche Marg de 2020 Introduccié al Classicisme Potser una de les obres més representatives del que s'anomena o es coneix com a antiguitat classica és el Partené de l’Acrdpoli d’Atenes. Fs tanta la seva prestncia com a ideal de bellesa en Pimaginari de la societat occidental que podem trobar partenons arreu del mén. ‘Trobareu un en Nashville (Tennesee) que va ser construit per a una exposicié de les arts ila industria en 1897 i un altre a prop de la localitat de Ratisbona, a prop de la ribera del Danubi. També no és dificil identificar fempremta del Partené en el portic del College of Arts d’Edimburg, Podem imaginar facilment que els seus creadors consideraven el Partend, moles segles després, un simbol de la maxima expressié de Part i la civilitzacié (occidental) de la historia de la humanitat (i aquf van descartar qualsevol altra civilitzacié que no fos la que surt del Ilegat del pensament grec i roma). Interessant quan, com podeu veure en una fotografia actual, el Partené original é un “bon grapat” de pedres en ruiines, pedres sense cap ordre i, com diu Edward Hollis en el seu llibre dedicat a “La vida Secreta dels eaiificis”: s6n qualsevol cosa excepte perfectes. Els fildsofs platdnics de PAtenes antiga haurien adduit que l’Acrdpoli estava corona-Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts da des del principi per una relfquia mutilada: el Partend fisic mai podria ser més que una debil ombra del temple ideal que només existeix ala ment. Avui, doncs, aquest model arquitec- tonic no és més el fantasma d’una ombra d’una idea: ruina i destruccid, La historia del Partend és també Ia histdria del pensament i idees de antiga Grécia que van sobreviure a través de les ruines i de la deseruccié i que, contrariamental que podrfem pensar, van condicionar i determinar el model de Part i cultura, pensament europeu des del Renaixement fins avui dia. Figura 1 La destruecié de la Gran Mesquita d’Atenes, Gravat. Font: Desconeguda Per qué Classicisme? Abans d’entrar en les manifestacions artistiques inspirades en el olassicis- me de antiga Grécia i Roma, m/agradaria aclarir aquest terme que sem- pre trobareu associat a aquesta etapa de la histdria de PArt. D’acord amb Porigen llatf de la paraula, classic ve de olassious que, @acord amb el que podem Ilegir al Wiktionary, és aquell que pertany a una classe de ciutad’ superior a la resta. Resulta sorprenent que un terme que definia una de- terminada classe social acabés definine Pare de Pantiga Grécia i, a continu- Curs 2019-20 2Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 2: Vista del Partend, Atenes, Grecia. Fotografia de 1978. Font: Wikipedia Figura 3: Vista del ’Acrdpoli d’Atenes en Pactualitat. Font Wikipedia Curs 2019-20 3Curs de preparacié a les PAU Fon ents de les arts acid, Roma. Perd més endavant, gairebé un milleni després, Pestil cRssic el retrobarem a l'etapa del Renaixement i, finalment, a les acaballes del se- gle XVIII, coincidint amb els fets de la IHustracié ila Revolucié francesa amb el nom de Neoclassicisme. Cal tenir present que el terme classic no el van designar els mateixos grecs ni tampocels romans. La determinacié d’aquest concepte va venir després, en un moment en qué s’intenten revifar els valors culturals i artistics de la civilitzacié grecoromana a Pépoca del Renaixement italia, Aquesta recu- peracié no és fortuita. Es donen una série de circumstancies histdriques i socials que trobaran en aquesta cultura de la qual només queden rui- nes un punt de partida per consolidar un nou mare del pensament huma que transcendira tots els ambits de la societat occidental fins a arribar als nostres dies. Es important recordar que conceptes com classicisme i acade- micisme, que veureu al llarg d’aquest lliurament, representaran un ideari que, si bé durant el Renaixement i, postetiorment, el Neoclassicisme su- peraran els seus limits originals, no van aconseguir alliberar-se completa- ment, especialment amb el sentiment de perseguir Peternicat (ila ruina) a través de PArt, Només cal aixecar sovint la mirada i identificar aquest ide- ari en la majoria d’edificis publics o governamentals, encara que els seus creadors els disfressin de nous materials, com el Teatre Nacional de Cata- lunya (1997), de Parquitecte Ricard Bofill. Curs 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 4: Teatre Nacional de Catalunya. Font: Wikipedia Cuts 2019-20 5Introduccié a Part de l’antiga Grecia Xavier Belanche Novembre de 2019 Resum Breu introduccié cronologica de Fart de Fantiga Grecia Introducci6 a l’art de l’antiga Grécia Latractiu universal de Part grec rau en alld que Phistoriador Ricardo Olmos identifica en la preocupacié i preguntes que van formular-se els artistes grees: Es van plantejar unes preguntes simples i fonamentals de forma sempre diferent. Per exemple, com representar ?home iels deus?, o.com craslladar ala imatge un miteo una historia? (...) Els grecs van saber trobar respostes que eren el resultat d’una reflexié prdpia, D’aqui la seva espontania originalicat, Compareu, per exemple, Apollo de Belvedere i qualsevol obra escultd- rica de Pepoca ptolemaica de l’antic Egipte. El primer és Pexemple per an- tonomasia del que es coneix com a classicisme avangat, mostra un deu- home encarnant els ideals de joventut i bellesa i que, segons el primer historiador de Part, ?alemany Johann Joachim Winckelmann (meitat del segle XVIII) creia que aquesta obra també dipositava una finalitat moral 1Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts i, atencid!, estética: ens podia fer millors, Perd sobretot, i el que significa- f4.una revolucié artistica sense cap equivaléncia en altres civilitzacions, és Pantropomorfisme de Part Grec. Totes les tpoques de Fart Gree respon- dran a com representar home. Larcaisme va explorar la representacié de les aparences externes, El classicisme li interessa com Pinterior de les coses acaben definint la seva forma, finalment, a Phetlenisme en la diversieat in- finita de les formes naturals, dalld que és impredictible, del caos i Patzar, dela naturalesa, del plaer i del desig. Figura 1: Fotografia de Apollo de Belvedere, Copia. Font: Wikipedia El relat de Pare Gree és un relat fragmentat, ple de ruines i copies. Es un Curs 2019-20 2Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts art que rebem incomplet, perdut, trencat. El relat que us proposem és un relat que us ha de servir per aproximar-se a la visié que la historia ha definic de Vart de Pantiga grega, des del primer moment que Winckelmann. va publicar Yobra Gedanken tiber die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst (Reflexions sobre la imitacié de les obres gregues en la pincura i Pescultura) el 1755. Cronologia i marc geografic de l'art grec La civilitzacié grega tindra una extensié en el temps de més de set-cents anys. Tot i que no sdn els més de tres mil anys de la civilizacié egipcia, s6n suficients per intentar diferenciar unes etapes histdriques. Es diffcil determinar un dia i hora exacte, perd si d’un temps indeterminat que va del segle XII fins al VII abans de la nostra era, que alguns historiadors identifiquen com Pépoca dels pobles grecs al Ilarg de Pedat del bronze. A continuacié entrarfem en una fase histdrica més breu, perd també important, coneguda com a época arcaica, i que aniria des del segle VI fins al segle V a.C. El temps que va des del segle V fins al segle IV a.C (només un segle!) es coneix com a l’época classica i, finalment, des del segle IV fins al segle II a.C, tiltima etapa, rep el nom d’época hel-lenistica. Figura 2: Geografia del mén de Pantiga Grécia Si pensem en termes geogrifics, Vantiga Grecia va arribar a ocupar més territori del que actualment coneixement de la Grecia actual. Els antics grecs van viure a diferents espais de la costa mediterrinia, des de Pactual ‘Turquia fins al sud de Franga. La civilitzacié grega no va limitar-se només Cuts 2019-20 3Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts a.ells mateixos i van mantenir rclacions estretes amb altres civilitzacions com Fegfpcia, Ia siriana i la Pérsia. Penseu a més que, en la seva tiltima etapa, la coneguda com a hel-lenistica, els dominis de Grecia van arribar de la ma d’Alexandre Magne fins als territoris de Pfndia. Per tenir una visié més historicista, llegiu a continuacié una breu descrip- cié de les diferents etapes de Pantiga Grecia. Gracia durant 'edat del bronze Durane l’Edat del Bronze, entre 3200 i el 100 aC, diverses cultures van establir-se a les illes de les Ciclades, a Creta i en el continent grec. La majoria dells eren agricultors, perd sobretot amb un perfil colonial i mercantil que es va estendre per la regid coneguda Magna Grécia. D’acord amb la Wikipedia, Magna Grecia és é el nom donat en fAntiguitatal tertitori ocupat pels colons gtecs del sud de la peninsula italiana i Sicilia, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metropoli. Territori colonitzat pels grecs en el segle VIII aC, els quals hi portarien la culcura hellanica, No va tenir mai unitat politica. Originalment, Magna Grecia va ser el nom usat pels romans per descriure Parea al voltant de Pantiga coldnia grega de Graia, de manera que P’area sencera de colonitzacié grega a Ja peninsula italiana i Sicilia va ser coneguda per aquest nom. De fet, els termes “Grecia” i “grecs” en catald i molts altres idiomes vénen del terme Ilati, Entrada de Magna Grécia ala Wikipedia. En aquest context sorgeix la cultura micénica com la més rellevant de totes elles, especialment en el temps que va del 1600 al 1100 aC. El nom té origen del Iloc de Micenes. La cultura mictnica va lori en el continent grec en ledat de bronze, del voltant de 1600 a 1100 B.C.L El nom prové del Iloc de Micenes d’acord amb les excavacions de 1876 portades a terme pel comerciant i pioner en l'arqueologia, Heinrich Schliemann. Elperfode mictnic posterior a Pedat del Bronze va ser recollit pels mateixos grecs com el passat heroic de la seva historia i, en certa forma, establira el marc histdric de moltes de les histdries explicades en la mitologia grega posterior. En aquest moment trobarem objectes i obres d'art al llarg del mediterrani oriental que mostren els inicis de la mitologia grega. El collapse de la civilitzacié micénica data del 1100 aC donant lloc a un Cuts 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts perfode d’aillament conegut com a Edat Fosca. Més endavant, cap al 800 a, la reactivacié del comerg amb Ia resta de poblacions del Mediterrani s'incrementara i, en consonancia, el ressorgiment de les arts, Partesania i Vescriptura a les ciutats-estat (polis). Periode Arcaic En aquest perfode que va del segle VI fins al segle V a.C trobarem dues escultures de marbre forsa populars als manuals Phistdria de Part. Sén les escultures fatletes joves (kouros) i donzelles (koré). Una primera andlisi formal Paquestes escultures ens podrien recordar a Festilisme de les e cultures egipcies, com per exemple les caracteristiques formals de la fron- talitat i la collocacié avangada d’una cama, Perd aquesta percepcid seria errdnia. Les escultures Paquuest perfode arcaic van superar els limits de la rigida tradicié egipcia. Els Kouros descriuen un tipus destatua d’una figu- 12 masculina nua, fet impossible a Pantic Egipte. Perd potser el eret més diferencial é el dibuix d’un somriure (probablement una expressié sim- balica de la areté (excetléncia) de la persona representada) que anticipa una voluntat expressiva per part dels seus creadors, Iluny del hieratisme de les escultures egfpcies. No obstant aixd, els Kouros no representaven tuna representacié realisca d’una individualicat (difunta), sind una repre- sentacié idealitzada dels valors i vircuts que reclamara el difiant: bellesa juvenil, atletisme i aristocricia, Perfode classic Es al periode classic, que comengara al voltant de Pany 500 aC, on Sestableix els fonaments d’un nou sistema dorganitzacié social i politi- cade la vida coneguda com a democracia a la ciutat d’Atenes. Després de la derrota d’una invasié persa als anys 480-479 aC, Grécia continental i ‘Atenes, en particular, van entrar en una edat dor. En el teatre i la filoso- fia, la literatura, Part i Parquitectura, Atenes cra insuperable, Els confins de Pimperi de la ciutat sestendra des del Mediterrani occidental fins al Mar Negre, generant una enorme riquesa que van ajudar a promoure la construccié de projectes de construccié piiblica mai vista anteriorment a Grecia, dels quals cal incloure el famés Partené que, no us oblideu, forma- va part de Acrdpoli. Penseu cambé que aquesta riquesa econdmica i de poder que determinar’ Pépoca del periode classic tindr’ un impacte important en els materials de construccié dels temples grecs: l’ts de la pedra i el marbre en Iloc de materials clarament effmers com la fusta o la terracota. Curs 2019-20 5Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 3: Esquerra: Anavysos (Kroisos) Kouros, ¢, 530 BCE, marbre, (Ma- sett Arqueoldgic Nacional, Atenes) Dreta: Atistion de Paros, Phrasikleia Kore, 50a, C.- 540 aC Marbre de Parian amb traces de pigment, 21 cm Aalgada (Museu Arqueoldgic Nacional d’Atenes), foto : Asaf Braverman CCBY-NC-SA 2.0 La construccié del Partens significara també la definicié Pun estil arqui- tectonic que representara, per una banda, lideari de Parquitectura classica i, daltra banda, el terror per als estudiants Phistoria de Vare: [a definicié uns ordres arquitectonics, és a dir, el déric (propi de Pépoca cl&ssica), el sonic i el corinti (propis de P’&poca hellenistica). Més enlla de les diferéncies formals del tres (i @aquells detalls o trets singulars), cal recordar la passis i obsessié dels grecs per la cristallitzacié de Pabstraccié matematica en el disseny de estructura i forma dels temples. Periode hel-lenistic El perfode que va del 323 fins al 31 aC es coneix com a periode hellenistic, Perfode que veuri la cultura grega estesa a toc’ Orient Mitj3 fins ala vall de Pindus. El declivi i divisié de Pimperi grec, arran de la mort d’Alexandre el Gran (mort Pany 326 aC), donar& pas a Labsorcié per part de Roma, no només de Focupacié dels territoris, sind també del seu pensament i, especialment, de la cultura ide Are. En aquest perfode destacarfem la contaminacié cultural amb aleres civilit- zacions que, com a resultat, va impactar en la sensibilitat i mirada artistica, Laciutat d’Atenes ha deixat de ser epicentre cultural i nous centres de po- der cultural emergeixen en el vast imperi grec. Les ciutats d’Alexandria, Rodes i Pérgam representaran els nous centres artistics on aglutinaran Cars 2019-20 6Cars de preparacié a les PAU Fonaments de les arts one Figura 4: Escena d’Héracles i Alena amb aitres homes, Pintor del Niobid, crater del Niobid, ¢, 460-50 abans de la nostra era. Museu del Louvre. Cuts 201920 7Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 5: Atena derrota a Alcioneu (detall), Altar de Pérgam, c. 200- 150 B.C.E, (Perfode hellenistic), 35,64 x 33.4 metres, marbre (Museu de Pergam, Berlin) les influéncies de les cultures ocupades. Els historiadors coincideixen que aquesta é una epoca on el tret més significatiu és Pheterogeneitat i, per tant, es trenca en part els canons de l’poca classica a favor de solucions no tan rigides, Sera en larquitectura on sevidenciard aquest canvi: es deixa Pordre déric a favor de Pordre jdnic i corinti (molt més virtuds i ornamen- tal en les formes si el comparem amb el primer ordre). A banda del temple, sera el moment de ledificacié de noves solucions arquitectdniques, com les stoas o portics; els bouleuterion, edificis politics i administratius, perd també teatres i espais dts confessional i ltidic que promocionaran la cer- ca de noves frmules arquitectdniques. Finalment, la cultura hellen{stica, traslladara 'idealisme de ’epoca classica a la superficie i, per tant, a la representacié de figures terrenals, Mostra @aixd la trobareu en EI Pugil en repds o Puigil de les Termes, escultura de bronze trobada a les Termes de Constantf, a Roma, o els relleus de Paltar de Pérgam, on les Iluites mostrades entre deus, no amaguen un naturalisme expressiu de les formes del cos huma. Curs 2019-20 8Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 6: Pugil en repds, Bronze. Museu Nacional Roma (Roma). Font: Wikipedia Curs 2019-20 9Transcripcié del video: Estatua de marbre Kouros Dr. Beth Harris i Dr. Steven Zucker Desembre de 2015 (musica de piano) Figura : Fotograma del video ~[Narrador]: Ens trobem a la sala del MET(Metropolitan Museum of Art) 1Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts dedicada a Pescultura grega arcaica. —[Narrador]: La major part de caracter funerari fet que la practica escultd- rica estava associada a les tombes. ~[Narrador]: Perd acabo de veure a un home en direccié a aquesta escultura de2.600 anys d’antiguitat iha ficat la ma per a acaticiar la part posterior de Fescultura, Per descomptat, aixd esta prohibit per diferents motius perd el que ha passat és que, per aquest espectador insensat, 2600 anys entre Fescultura i ell han desaparegut. Aquesta escultura va representar aun sensual figura femenina. ~[Narrador]: I aquest espectador passejant per les sales del museu va sentir alguna cosa similar al que els grecs de Pantiga Grecia sentien quan van fer aquestes escultures. Van fer moltes altres coses perd també eren profundament sensuals. —{Narrador]: Hem entrat en aquesta habitacié per mirar els “kouros”. Una escultura funeraria @un jove. Es de marbre de mida natural, Figura 2: Fotograma del video —[Narrador]: Podrfem dir també que és el nu d’un jove perqué com acabem de saber, tot i que la figura femenina esta vestida, i quan els grecs van fer aquestes figures femenines estaven vestides iles figures masculines estaven nues, totes dues eren igualment de sensuals -[Narrador}: L’unic que porta és un collaret al voltant del coll i una cinta al cabell. perd el que em va sorprendre va ser que Phome qui va esculpir aquest kouros, estava creantalguna cosa que tenia per finalitat transgredir Cuts 2019-20 2irs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts el limit de les vides humanes i, per tant, perqué existis més temps que qualsevol persona, ~{Narrador]: Esta feta de pedra i va suportar per millennis i va ser per acompanyar una tomba, Aixi que, efectivament, va haver de durar i servir de recordatori no només de la seva vida si no de la seva connexié amb la seva familia del llinatge de la seva familia a través del temps. =[Narrador}: Es important tenir-ho en compte que aixd va ser realitzat per una familia aristocratica perd també és important tenir en compte que aquest no és un retrat de la manera que pensem actualment. No és de ninguna manera un retrat d’una persona en concret. fs, en canvi, un simbol. Figura 3: Fotograma del video -[Narrador]: Un ideal d’home, de perfeccié. Estic inceressat en la manera en qué al segle VI aC tenim escultures Paquest perfode arcaic que es van realitzar per a families aristocratiques per a Flic d’Atenes i les zones circumdants. Quan ens endinsem al segle V aC amb els avengos cap a la democracia tenim escultures que es fan encarregades per Vestat i per a estat i que s6n molt diferents de qué veiem durant el perfode arcaic. Aquesta imatge antiga d’origen grec, és tan manifesta la seva dependéncia de Part dels antics egipcis. Podriem passar per les sales de Pantic Egipte del miuseu i veure figures molt semblants com a aquesta. En general, porte, un drap de tela o un tipus de roba que representa el Farad, representant els reis d’Egipte. -[Narrador]: Perd hi ha una diferéncia important aqui que és que aquesta Curs 2019-20 3Cuts de preparacié a les PAU Fonaments de les arts figura esti separada de la roca. S'elimina la roca o pedra de les cames. No hi ha el suport de pedra, Est dempeus en aquesta sala, al ben mig de Phabitacid, completament sense assisttncia de qualsevol altra cosa que no siguin les seves prdpies cames i hi ha una espécie d’extraordinaria autonomia que funciona. Figura 4: Fotograma del video —{Narrador]: Bé, autonomia i molt més perqué quan els egipcis incrus- taven aquesta figura a la pedra van donar-li un sentit de transcendéncia @intemporalitat, de ser Déu Palguna forma. Alliberant la figura de la pe- dra, immediatament tenim la sensacié que ell és molt més com nosaltres, molt més huma. —[Narrador]: De formar part del nostre espai. —[Narrador] endavant. Exactament i avangant cap al nostre espai, de caminar cap ~[Narrador]: Mira la seva postura. Les seves espatlles son quadrades, els seus malucs s6n quadrats, la seva cama és endavant. —{Narrador]: Hi ha una sensacié de moviment perd cap moviment real. —[Narrador]: Les extremitats estan bloquejades al seu Iloc tot i que repre- senten simbdlicament ef moviment cap endavant de la figura. ~[Narrador]: Aix{ que durant el perfode classic, al segle segiient, els grecs representarien figures en la postura coneguda com a “conttapposto” que modificara, per tant, la distribucié del pes del cos. El seu pes est’ Cuts 201920 4Curs de preparacié a les PAU ‘onaments de les arts Figura s: Fotograma del video fermament ubicat en una cama. Un genoll est doblegat i el conjunt el cos es tora asimétric, Aqui, tor i que té un peu endavant la figura és molt simétrica. Ocupa un lloc molt estrany entre estar aqui presents amb nosaltres i també esta absent de nosaltres i aixd també est’ en la mirada. Hiha una manera en qui ells ens mira, No ens compromet. ~[Narrador]: La manca de “contrapposto,” la simetria, el situa dalguna manera amb fermesa en un mén que no és el nostre. Una espicie de mén ideal i perfecte. —[Narrador]: Les seves caracteristiques s’han reduit a formes geométriques, fins i cot les parts del seu cos sn molt geométriques. ~[Narrador]: Com a resultat, cadascuna d’aquestes parts son independents entre elles, fet que provoca tenir un brag que sembla diferent des del tors en Iloc de crear una transicié o unid suau entre les dues parts. De fet, potser fins i tot mirant Fescultura la podem veure molt cibica, potser fins i tot referenciant els quatre costats de la pedra a partir de la qual es va tallar, Es pot imaginar el bloc de marbre que Fescultor va treballar des dels quatre costats diferents. - {En veu] En realitat, dibuixant la figura en aquests quatre costats i després tallant la pedra i utilitzant un sistema de proporcions, mole semblant al que van realitzar els egipci -[Narrador]: Lescultor ha estat realment precis creant una mena alternanga entre arecs planes, per exemple, de la cara en conta d'altres zones més complexes i més tallades, com per exemple el cabell trenat, que Curs 2019-20 5urs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Figura 6: Fotograma del video crea aquest bell marc per al seu rostre, Figura 7: Fotograma del video ~[Narrador]: Mm-hmm. ~{Narradorl: Aa, aixd és un enorme bloc de pedra. Pesa uns 900 quilo- grams, gairebé una tonal, Es tracta d’una tona de pedra que ha sobrevis- cut. Realment és una gesta tremenda que hagin estat capagosen ctear una escultura perque sigui equilibrada i que es mantingui dempeus sobre es- sencialmene dos angles estrets. Curs 2019-20 6Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts ~[Narrador]: Sense caure. ~[Narrador]: Perd observa que Vescultor ha deixat un petit pont entre els punys tancats al seu costatials seus malucs per ajudar els bragos perque si estiguessin separats del cos, serien massa fragils. ~[Narrador}: I tot i aixd, podeu veure que aquesta escultura té 2.600 anys @antiguitat i dbviament es va protegir en el moment que va arribar al museu, Amb el temps es va trencar i sempre és interessant buscar-lo i adonar-se’n si el que tenim davant és una reconstruccid o és Foriginal. Encara que aqui, jo ja crec sincerament que estem veient és Voriginal. (miisica de piano) Figura 8: Fotograma del video Curs 2019-20 7Transcripcié del video: Discdbol de Mird. Copia romana. Dr. Beth Harris i Dr. Steven Zucker Desembre de 2015, Figura 1: Fotograma del video (Misica) Steven Zucker: Lescultures de Pantiga Grecia, de bronze o marbre, sem-Cuts de prepatacié ales PAU _ Fonaments de les arts blen congelades en el temps, Perd aixd no vol dir que els antics grecs no volien transmetre moviment. ~Beth Harris: En aquest cas, un moviment que no podries veure a simple vista. ~Steven Zucker: El qué estem veient, és una escultura d’un artista conegut com a Miré. Hem perdut el seu original, perd tenim una cdpia romana en marbre coneguda com a “El discobol”. Figura 2: Fotograma del video ~Beth Harris: Voriginal era de bronze i data del segle V abans de la nostra era, Steven Zucker: Al voltant de lany 450, 460. Beth Harris: I el que estem veient és una de les moltes copies romanes. De fet, hi ha una al costat de Paltra en aquest mateix museu, com a testimoni de la seva popularieat entre els romans. Steven Zucker: Lescultura mostra un home en aquest moment on el seu cos est completament en tensié, Observa fa manera en qué la seva cama dreta suporta el pes del seu cos, La seva cama esquetra, els dits del peu inclinats per sota, arrossegant lleugerament, i est a punt de lengar el disc que sosté amb Ia ma dreta, Aquest és un moment de tremenda tensid, perd també és aquest un momene destasi, de quietud, just abans Wexecutar Paccid. —Beth Harris: Atletes i historiadors de Part han debatut si aixd és aixf, si Curs 2019-20 2Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts é una posi real que el llangador de disc assumeix en el moviment de langament. Figura 3: Fotograma del video ~Steven Zucker: F's tan interessant, perqué quan pensem de nou sobre la histdria de la representacié dela figura humana en antiga Grecia, pensem primer en els Kouros de Fetapa arcaica, els quals es mostraven rigids i estilitzats. I llavors tenim els grans avengos de gent com Policlet que van desenvolupar una comprensié del cos, i van exhibir el contrapposto. En aquest cas tenim alguna cosa similar quanta dinamisme, complexitat, vull dirnomés observa Parcde Fesquena i bragos, ila manera en qu? inverteixen Pare del gir dels malucs. Beth Harris: I's a dir, la preocupacié primordial de Mird, Pescultor, va ser capturar les qualitats estétiques de Patleta. El sentit dequilibri i harmonia, i la bellesa de les proporcions del cos. —Steven Zucker: Hi ha una mena d/anti-realisme en aquesta representacid naturalista. No hi ha una censié real dins del cos. El cos es mostra absolu- tament en descans, fins i tot en aquesta posi extrema, -Beth Harris: Si pensem en una figura en un moviment similar, perd realitzada molt més tard, d’energia atlética, com el “David” de Bernini. ~Steven Zucker: Bé, aquesta torsié és absoluta. Beth Harris: Aquesta figura expressa tot el poder fisic en el rostre. Esta pressionant les dents, of? Curs 2019-20 3Curs de preparacié ales PAU Fonaments de les arts Figura 4: Fotograma del video Figura 5: Focograma del video Cuts 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Steven Zucker: Sf, I la seva cara estd realment concentrada en Vaccid. Perd aqui, la cara es mostra absolutament serena. I em recorda de la consisténcia amb el qual els grecs sempre mantenen la seva noblesa, fins i tot en la batalla, fins i tot en terribles situacions amb monstres. I aqui, fins i tot en aquest moment quan esti a punt dalliberar el disc. Beth Harris: Correcte, aquesta noblesa, la calma a la cara, és un signe de noblesa de l’ésser huma. “Steven Zucker: Bé, aquest és un esport, i Phome esti nu, que era el que formava part de la cultura de Pantiga Grécia, Perd hi ha un altre raonament del perque estd nua la figura, Per qué ocultar la bellesa del cos en Fesport, que és, per descomptat, una celebracié del que el cos huma pot aconseguir. Aquesta és una manera de recordar-nos qué preocupava als grecs, del potencial de la humanitat, el potencial del pensament, i el potencial del cos. Figura 6: Fotograma del video —Beth Harris: L’escultura, per tant, representaria un ideal més noble, més heroic, que la representacié realista del millor dels atletes ~Steven Zucker: Es una forma perfecta. (miisica) Curs 2019-20 5Transcripcié del video: Explicacié dels ordres classics de Parquitectura Dr. Beth Harris i Dr. Steven Zucker Novembre de 2016 (Misica) —Dr. Steven Zucker: L’arquitectura és un llenguatge. I ja sabem qué passa quan aprenem un nou terme, una nova paraula, que comencem a veure-la atotarreu? Crec que passael mateix amb Parquitectura, Aprenem un nou yocablearquitecténic, o forma arquitectdnica, ila comencem a identificar atotarteu, Dr. Beth Harris: Aixd és especialment cert de les ordres de Parquitectura classica, Perqué sén aquestes les que, fonamentalment, han determinat la major part de Parquitectura occidental. Iho han estat fent des de fa 2.500 anys. ~Dr, Steven Zucker: Estem basicament parlant d’estils d’arquitectura que la culeura de Pantiga Grecia va desenvolupar principalment per als seus temples. Tens ra6 quan dius que ’hem concinuac uciliczant. —Dr, Beth Harris: Tenim diversos exemples contemporanis que podem apreciar constantment. Dr. Steven Zucker: Perd el que cal recordar és que, en realitat, només ésCurs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Rr eo ees Figura 1: Fotograma del video una disfressa d’un antic i primitiu sistema de construccid. —Dr. Beth Harris: Aixi que ens hem de trasfladar a Stonehenge, i recuperar aquell antic, sistema de construccié anomenat “arquitectura de la llinda”. Aquest és el més fonamental, el més basic, el més antic tipus de sistema atquitectonic. Les columnes sén els elements verticals que suporten un element horitzontal anomenat “linda”. —Dr, Steven Zucker: I saps qué? Seguim utilitzant aquest sistema basic quan els unim en una combinacié de dos per quatre. I aixd és el que els grecs van fer. Perd ho van fer d’una manera molt més sofisticada. —Dr. Beth Harris: Exacte, Van desenvolupar sistemes decoratius. I aixd és el que ens referim quan fem servir el terme dordres classics. Hi ha tres ordres basics: el doric, el jonic, i el corinti, Hi ha un parell més, perd que no estudiarem en aquest curs. Aixf i tot, els hem inclds només perqué sapigueu qui sén: la “Tosca” i la “Compost”. Aixi que Pordre daric, jonic icorinti estan illustrats en aquest diagrama, Primer el ddric, a continuacid el jonic, i després, els dos tiltims peranyen a Lordre corinti, Sén petites vatiacions daquests tres ordres. ~Dr, Steven Zucker: El doric és el més simple. EljOnic és una mica més com- plicat. I després, el corinti, amb una complexitat visual fora de control. —Dr. Beth Harris: Comencem des de ordre més antic, lordre Doric. Dr. Steven Zucker: Perfecte, i pensem que aquest ordre va comengar el Curs 2019-20 2Cuts de preparacid a les PAU Fonaments de les arts segle VIT abans de la nostra era, a la geografia que avui coneixem com a Grecia. Veieu la segitent fotografia d’un temple grec original que podria pasar per situar-se a Italia, No obstant aixd, és un gran exemple de ordre dorica Vera classica. err Figura 2: Fotograma del video —Dr. Beth Harris: Comencem per la part superior, al fronté. El fronté no és, oficialment, part de Pordre. Perd d’engd que els temples grecs en tenien un de fronté només podem considerar informar-ho documentar-ho aqui. El fronté és Pespai triangular a la partalta del temple. —Dr, Steven Zucker: Exacte. Sén cobertesa dues aigiies. De vegades podrien haver estat cobertes d’escultures, —Dr. Beth Harris: L’area segtient, sota del fronted, forma part, oficialment, part de ordre. I aquest es coneix com a entaulament, —Dr. Steven Zucker: Perfecte, per tant correspon a ’area que va d’aquest punta Lalere, —Dr. Beth Harris: I la part superior de Pentaulament es coneix com a fris. ~Dr, Steven Zucker: D’acord, o sigui que només aquesta part, es coneix com a fris, En altres paraules, cota aquesta seccid. —Dr. Beth Harris: Dret, i a lordre doric esta decorat d’una manera molt espectfica, usant triglifs i métopes. Dr. Steven Zucker: Ara, de fet, si analitzes la paraula triglif, aquesta incorpora el prefix “tri”, Igual que la paraula “tricicle”, vol dir tres. I el Curs 2019-20 3Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts seu sufix, “glif” significa “marca”. Aixt que triglif, literalment, significa “tres marques”. I podeu veure patrons de tres marques que es mouen per tot el recorregut a través del fris. ~Dr, Beth Harris: [ llavors, entre els triglifs identifiquem els espais que es coneixen com a “métopes”. I en Pantiga arquitectura grega, aquestes estaven sovine ocupades per escultures. —Dr. Steven Zucker: Entenem, per tant que, els triglifs no sén només formes arbitriries, Creiem que probablement van tenir un otigen d'un moment quan els temples eren construits de fusta. I aixd ho farien fins als extrems de taulons que farien de bigues del temple. I tindrien, per descomptat, es sostenien directament sobre les columnes. Observaris que tots excepte un altre, almenys, estan alineats directament sobre les columnes, ~Dr. Beth Harris: Continuem avangant a la segiient rea que es coneix com a Capitell. —Dr. Steven Zucker: Aquesta és un capitell ddric, Es molt senzill. Té com a una erupcié, [a continuacié té una simple llosa a la part superior. ~Dr. Beth Harris: Per tant, el dric és la més antiga i la més severa, i es va associat, segons als antics historiadots de Parquitectura, Vitruvius, com a la forma més masculina. ~Dr, Steven Zucker: Aquesta part és més amplia que no alta, fet que genera una percepcié de pesant. ~Dr. Beth Harris: Si, cert, A mesura que continuem movent-nos a la part inferior, arribem a lazona que comunament anomenem “columna”, perd els historiadors d’art Panomenen “eix”, és a dir, la part entre el capitell ila base. —Dr, Steven Zucker: I si observeu de prop, pots veure que no és del tot clar. Hiha, de fet, linies verticals que es mouen per totel conjune dela columna ies coneixen com a “estries” o “acanaladores”. Al doric, les estries, és molt poc profunda. I realment, el que és, és una espacie de vieira que ha estat tallat directament en la superficie. —Dr. Beth Harris: I el que les estries fan és crear un patré vertical decoratiu visualment atractiu al llarg de Peix de la columna. Dr. Steven Zucker: Una de les altres caracterfstiques definitdries de Pordre daric é que, a la part inferior de Peix-columna, no hi ha cap objecte de decoracié, Veix de la columna va directament a la base del temple. Cuts 2019-20 4Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts roar Figura : Fotograma del video Dr. Beth Harris: I pots veure aixd realment en detall ala part inferior dreta, on no hi ha cap motllura que permeti una possible transicié, Veiem com ¢s veu en persona, =Dr. Steven Zucker: Els capitells sén molt clevats de manera que difi- cilment no veurem cap persona davant dlls. Perd crec que és Facil no adonar-se’n de la grandaria que tenen. Perd vaig capturar una imatge fan- tastica de vosaltres al Museu Brittnic a prop d’un capitell que té origen d'un dels més coneguts temples d’ordre daric, de ’Acrdpoli d’Atenes —Dr. Beth Harris: Exacte, del Partend. Realment sén enormes. I aquesta foto és bona, també, per veure - en aquest cas, una reconstruccié ... Perd permet una percepcié de Fentaulament amb aquest fris amb els eriglifs i métopes. I tenim un exemple, a la dreta, d'un relleu, que era per a una de Jes métopes del Partené. Dr, Steven Zucker: Exacte, aixf que aquesta métopa, aqui, estatia ubicada en una d’aquestes plaques. Dr, Beth Harris: Parlem sobre un darrer element que trobem a Parquiveccura dotica, Es un element anomenat éntasi. Dr. Steven Zucker: lis una mica complicat. Perqué crec que la majoria de la gent assumeix que una columna és recta de dalt a baix. Fs a dir, que els costats Puna columna sn parallels entre ells, i fa base d’una columna és tan amplia com la zona situada directament sota el capitell. Perd, de fet, els antics grecs no ho van construir els seus temples d’aquesta manera. Curs 2019-20 5Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Frieze Figura 4: Fotograma del video Figura s: Fotograma del video Curs 2019-20 6Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts Dr. Beth Harris: No. fs fascinant pensar en totes les maneres em que els arquitectes de Pantiga Grécia pensaven com dissenyar @’una manera bella els seus edificis, i que manifestin el regne dels déus. I aix{, quan ens fixem en un antic temple dric, veiem que els eixos s’inflen de mica en mica cap al centre. ~Dr. Steven Zucker: Gairebé aproximadament un ter¢ finsa la part inferior, setien els més amplis. I ho faria, perd ja lleugerament, cap al fons, i, falta banda, de manera cdnica a mesura que avangarem cap a la part superior. De manera que el més punt més estret de eix de la columna es situaria a la part superior. I la part més amplia correspondria aproximadament un terg de la columna des de la base. ~Dr. Beth Harris: I aixi, 'edifici proporciona una sensacié de vivacitat que cree no tindria sila columna tingués exactament el mateix ample a la part superior com a la inferior. Figura 6: Fotograma del video ~Dr. Steven Zucker: Els historiadors de Parquitectura han debatut el per- qué els grecs es van molestar a fer aixd. Perqué fer-ho no era precisament facil, Aixd va ser dificil. Significa que cada tambor que defineix aquesta columna havia de ser tinica, una tinica pega, Aquests no podrien ser me- surats i produits en massa. ~Dr. Beth Harris: Acabes d’utilitzar la paraula tambor. Aixf que les colum- nes no s6n, de fet, tallades d’una tinica pega de pedra. Dr. Steven Zucker: I si observes amb molta cura en aquesta fotografia, Cuts 2019-20 7Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts pots identificar els Ifmits entre aquests tambors. Dvaltra banda, els hi han practicat un forat que hauria anat a través del centre de cadascuna aquestes peces. De manera que un tros de fusca, de vegades, podria haver estat utilitzat per encadenar els diferents tambors, gaircbé com perles d'un collaret, Una de les aleres coses que fa Péncasi és destacat la verticalitat del temple, Peru’ el fee que es tornin les columnes més estretes a mesura que van més enlla, sembla com si feix de la columna provoca una sensacié dalgada de les columnes del que sén en realitat, Ja que, a mesura que les coses sallunyen de nosaltres, es tornen més petits pel quic fa a escala. Figura 7: Fotograma del video Dr. Beth Harris: Aixi que els grecs van reflexionar sobre la percepcid humana. Van reflexionar sobre com veiem, no només com a una idea abstracta relacionada amb la matematica i la geometria, si no com a una experitncia sensible, fet que ens diu alguna cosa sobre antiga cultura grega. —Dr. Steven Zucker: Un tiltim detall: ’&ntasi proporciona a Feix de la columna un sentit de, gairebé, d’clasticitat, que porta el pes de la pedra sobre ella. —Dr. Beth Harris: Fs realment fascinant pensar en totes aquestes decisions que els grecs van prendre a mesura que les van construir. Mirem ara el jonic, ordre que emergeix en breu després de Pordre daric, Heus aqui una altra construccié de rActdpoli, aquest és I’Erectéon. Dr. Steven Zucker: Mostra una estética diferent. Hi ha un sentit de delicadesa, diferent del sentit de massa, de la musculatura dels edificis que Curs 2019-20 8Curs de preparacié a les PAU Fonaments de les arts associem amb lordre doric. -Dr, Beth Harris: I de fet, Vitruvi, Phistoriador roma de Parquitectura, va veure aixd una mostra dordre de caricter més fement, per ser més alt, és més prim, Dr. Steven Zucker: Una de les columnes d’aquest edifici de la Grecia antiga es troba en un museu a Londres. Tenim bones fotografies della. Figura 8: Fotograma del video Dr. Beth Harris: Podem distingir la caracteristica distintiva a la part superior, al capitell, on veiem aquests desplagaments de formes, també conegudes coma volutes, També veiem un tipus diferent d’estries, [també és important veure la base. Passem a veure ordre Corinti, Aixd es veu molt diferent: molt més decoratiu. el que més el distingeix és, de now, el capitell, on veiem formes semblanes a fulles. —Dr, Steven Zucker: També tenen bases. Tendeixen a ser més altes que al doric, igual que el onic. Perd sén altament decoratius. Hi ha un gran mite sobre lorigen del capitell corinti. Dr. Beth Harris: Es realment una historia divertida. Per descomptat, no tenim cap idea si és certa. La histbria narra la mort d’una noia jove. I que Ies seves possessions es van collocar en una cistella que la van posar sobre la seva tomba. Sota aquesta cistella hi havia una planta d’acant que va comengat a créixer. I pel fet que la pesada cistella ocupava la part superior, les fulles d’acant van comengat a créixer al seu voltant. Cuts 2019-20 9Curs de preparacié ales PAU aments de les arts miko Figura 9: Fotograma del video —Dr. Steven Zucker: Bé, si mirem una columna de Corinti, realment ho sembla. ~Dr. Beth Harris: Aixd es veu exactament aixt. Dr. Steven Zucker: I sigui o no cere el mite, és un gran mite és cert. Aix! que ordre corinti ésel més complex. Inclou tots dos el desplasament, que nosaltres esperarfem veure en Fordre jonic. —Dr, Beth Harris: Les volutes ~Dr. Steven Zucker: Exacte. Perd aquestes formes complexes basades en falles les mateixes que podem observar aqui s6n en realitat inspirades en la fulla d’acant. I tenim una fotografia d’un full d’acant sota. —Dr. Beth Harris: I aquestes creixen ’aquesta manera, per la qual cosa té sencit, —Dr, Steven Zucker: El que és realment important de recordar és que els antics grecs, encara que van desenvolupar aquestes tres ordres classiques, només representen la génesi. Van ser els romans que van aprofundir en aquestes idees. I després, posteriorment, aquelles persones que ho van fer, van mirar enrere a la tradicié classica i es van inspirar de nou en elles. Tencara ho fem avui. I aqui ho teniu, Les ordres arquitectdniques de Pantiga Grécia, (musica) Curs 2019-20 10Noves condicions de civilitzaci6:CIUTAT 7 ADMINISTRAC, JOBRES PUBLIQUES. L°IMPERI, 2.1, ARQUITECTURA civil i ARQUITECTURA religiosa. 2.2.E] RETRAT realista i el RELLEU historiconarratiu, . Les INTRODUCCI6.- (Pes dels, XVILI s“hi ha anat manlenint una visi6 falsa de I*art classic" grecoroma, ja que es veia Tart de Ronia'com a una branca un oc degenerada de art grec que s’apartava's ec de la tadici6 classica: Actualinent no 08 nega la Infineacae, grega en aquest art, perd es lera evident que el fog SieAK-sm AFL Proph,.més d’acord amb les necessitate de ts tzaci6 j dels seus giistos, % Sittem dantuvi, també, ’ON2, el QUAN?, el COM)? i el PER QUi8? d’aquesta nova manifestacié dart del qué som igualment hereus, CRONOLOGIA i LOCALITZACIO,- (confecionen un eix cronoldgic de Grécia i Roma, marcant les cronologies d’ambdues javilitzacions en diferent color) (Confeecioneu un maps del mane geografic roma, tot indicant les etapes de la seua expansié amb-diferent color), a cronologia reduida a petfodes és senzilla, i va lligada a expansié del mare geografic G'aquesta civilitzaci6, la qual cosa explica en gran part ef cant c Per qué fou diferent de la grega. “Origen: s.VIlla C(755 a C):Fundacié de Roma al Laci, sobre 7 turons, a la vora del Tiber (la poblen tribus italiques agricultores, a les quals, in % |» en data no massa clara, dominen tribus d’elrece estors que els imposeen el seu régim monarquic.) “Monarauia etruscars. VIM-VI a C (750.509 aC) gim republic’, Hi inicien una expansié continua basada en el-sistema escla : vista de treball. $ VIII a C(510-226 a C):conquesten tots ITALIA, $I aC (226-27 a C) sdominen totes les tertes al Voltant de la Medite - nia (primerament L’Occidental, s. aC; des prés l’Oriental, s. aC) *mperi: s. LV aC: L’ampliaci6 enorme del marc geogrific condiciona cl canvi de sistema public (de la repDblica a l"impe- + fi) per necessitats dorganitzacié i control. . Alt Imperi, s. I-11 d C.:consoliden les seues conquostes | fixen el 7 “limes" o fronteres defensives. : Crisi dels. 11, , Baix Imperi, s11-V d GC: Shi produeix lentament la descomposicis det sistema, donant pas a la transici6 a formes dite rents de vida i de civilitzaciém perd que s’aixeca- ran sobre els fonaments romans.~ Lrenorme expansié daiyuesta ciilitzci6, explica en pat el com i el per que della, o 1 siga ts sours CARACTERI ITQUES penerals.. En efecte, va tenir influencies indigenes / 5216s Gan uaieia Maina i eti8ea), sobre Tes quals va actuar profundanent la influencia J grega (aes dels IIT a Cal Sud Italia “Magna Grécia- s*havia instal lat la veina cultura grega, i ij Pizquesta infludncia s“aguditza en el segle begilent, en conguert Gracia els exércits romans). aes yt impen © afegita a aguests ingredients la jnfluéncia de Tes cultures orientals en Jntegrar en el seu sistema els tersitoris d’Egipte, Mesopotimia, Persia. Toe ae reapl explica també una organitzaci6 politicadministativa | econdmica molt, diferent de ln le 1 "polis" rege. [sobrepassat ja espa de la pen‘nsula lien Vampliacié de territoris va unida cada vegada més al sistema eselavista de produccié, alimentat per les i |, conquestes, que proporcionen ve undantigsima ma d’obra esclava per a treballar en latifundis \,_(grans extensions de terreny), Voteedent dels quals es destina a les nombroses i poblades \, (Stag que s6n centres de comerg, indGstria i administraci6. La necess at de coordinacié i \\ conesis ila complexitat dorganitzaci6 del sistefna roma, expliquen el caricter del fenomen de la \\ "ROMANITZACIO", fonamentada ‘sobre una [lengua comuna, un dret i una administracié \\complexa, un cule "Emperador com a nexe ‘d’uniéri unes obres pibliques (especialment vies | \ie conunicacis) per tal articular el gran conjunt de I Imperi. ; Heretaran dela influtneia etrusea: » sal nuite als morts, palés en nombrosos frescos, sarcofags, etc. - aquest poble. Vella costum etrusca, heretada per Roma fou Groar “imatges maiorum":quan algil moria s‘hi realitzava una mas coea (careta) en cera del seu rostre, que es tseia.en les festes fami fare en en els soterrats,i.que va servir posteriorment de motte {base per tal de copiar-ia en pedra. Assistim aixs al aparici6 per primers vogada en Hi de “Ait del RETRAT REALISTA, copia - bxacta, no idealitzada, de individu. a Gesigtematic de VARC ila VOLTA de CANO (van utilitzar tam bé la VOLTA d’ARESTA. Ia columna de FUST LLIS ("toscana"). de la infludneia grega: ee (or mostrar sobre (ot en escultura, especialment en conquerir Ta Magna Grécia (sud ¢'Ttalia, colonitzat per grecs) i més tard fo- te Grosia i els Estats Hel lenistics, la qual cosa va produir una - ubncia massiva d’escultures i d’artesans a Italia (’erquitectura ge "fina", no es podia transportar com Tes escuiltures). Agd expli- fea que coexistesquen en I’art roma les dues tendéncies: la pop - Tar ealista,d” influéncia etrusca, i la idealista-naturalista conee-- fads en Grecia i1Hel.lenisme, més utilitzada en el retrat oficial aportaran com a propis una serie de trets vinculats a les necessitats de la seua _ propia civilitzacié: Et daracter UTILITARI i PRACTIC del seu art; en efecte, va» ‘ésser utilitzat com a element de propaganda i de difusié de ta *ro- { manitzaci6®, ja que una imaige unica i parla incs pes sobre de | Jallengua o de la cultura: d’aquf la seua atencié al RELLEU HIS \ PORIE com a clement de propaganda eficag || ‘tla seu atencié a les OBRES PUBLIQUES, fins el punt que _- se’ls considera més enginyers que no pas arquitectes: #1 seu major interés per !’ESPAI INTERIOR dels edificis que no pas per | exterior (a diferencia dels grees). Bn efecte shi neve ~ Esitaven grans locals tancas i sumptuosos per a unes estructures ‘sociopolitiques tan complexes com les seues. #[’atencié al‘ URBANISME (hi crearan els primers models de ci tat pensats racionalment), ja que les ciutats eren els centres new ~ aageeeceeee em AAO EKOAEEEEsi lag entre ,a- Falgics de la vida del seu Imperii ila necesita (eae ”ACIO’D cal. auestes, explica l’atencié a les VIES DI nl itectura, e gades ialment en arquitecture He -ECTICISME, especial i6 d’una millor efi ek a r oe i Se en funcié d Ar i: | Mescla estils, el ame pgiiir ebeeuiy gu acueerat i ‘ws . bre tot, + i varem dir s6n, sol as ete Prati per hecessitats del'seu gran te enginyers, encara ue sense oblidar ef caricter estétic de les nclonell ‘tat. : tlliure tis dels o} +, Brees, per ala seua major funci a va'unida a; ; +80lidesa | grandiositat de ie Seues obres, la qual cos: ve +s de nous mat, ale: the, a stajola. orra). si mesela “motter (forma 186 roma: inescla de eer ee ee fav cares +Us indiferent de la Mlinda, are, volta, (de cané i Bre jaricié dels triangles « fins i tot d’aquestae elements construstiae Mlinda+arc, amb lap; jfmescla també ao) res, jonic+corinti sith picts tsupey POsicio Wordres:tosca joni sompost. 8 construc rey sis areeocio dai Més bé com decoratine que no hlaques decoratives de marbr #recobriment def material, quan és pobre, amb plaq cobertes fa cerdmicapintores: crt rues, el pes de les {Quant a suports, a més dé modificar les columnes gregues, de la seva ‘We ullitzen molt les pilastree que el mur siga algo més spublics, com a reflex broanits tt oliferacis de diversos tipus dedificis Publics, ete idel Poder de I“Imperi Rom’. Aces - Cduedes “ordre compost” Esquematitzant estudiarem: 21 ARQUITECTURA CIVIL: E “Urbanisme: la casa, Ig ciutat, tre, An “ae Ils pers expences Tete “rn Seis ond esta Tope Bi Ps Fiteatre, Cire), necropolis. *dEnginyeria; filgacles, aquaducies, ponts. -Monuments conmemoratius: Atos de Trionf, Columnes. 121 -ARQUITECTURA RELIGIOSA 4 “Bltemple roma la seus evoltucis.2.1.1, ARQUITECTURA CIVIL.- URBANISME: La éiutat romana Va prendre com a model Ia ciutat hel.lenistica, de planta rectangular © quadrada, amb dues artéries principals, el “cardo"de N. a S, i el "decurmnus"-de Ova E,En Ja intersecci6é dambdds es trobava el "forum". D’aquestes eixien els carrers secundaris i en els quatre extrems dels dos principals s’obrien portes als 4 punts cardinals. Segons la sev@ localitzacié en zona més 0 menys perillosa, i segons 2poques, s’emmurallaven 0 00. La casa ("domus"), base de la vivenda mediterrania, tenfa com a centre una especie de pati descobert, I"atri', al voltant del qual se situaven les habitacions: "tablinum","triclinum" i a espatles de [’atri estava el "peristil", jardf o zona voltada de partics de columnes, A més de les cases d’una planta,hi havia a les grans ciutats edificis de fins i tot 5.0 6 pisos que formaven illes’ de cases: "insules!("insulae") OBRES PUBLIQUE: a * : *ARQUITECTONIQUES: (la majoria d’aquestes estan'relacionades amb I’urbanisme ja que es trobaven a l'interior de les ciutats). EI forum, situat, com hem dit, en la cruilla de cardo-decumanus, era el centre religiés, politic, comercial, etc. de la ciutat. Al set voltant es concentraven la majoria d’edificis religiosos i publics que estudiarerh (temples, termes, basfliques, biblioteca...) Bra una gran plaga amb loses, voltada de portics i on abundaven esfinxs d’emperadors i personatges importants. AIIA es concentrava la vida publica i comercial, també era {loc de conversa i de passeig... Les basfliques, concebudes primerament com a edificis d’administracié de justicia, s“utilitzaven també per celebrar assembles populars i com a centre de reunid. de comerciants. La seua planta era rectangular, amb tres naus (Ia.central de més alcada), separades per columnes; al desnivell entre naus, s“obrien obertures per a la il.luminaci6. La seua coberta cra plana, de fusta, ia sobre: Ia teulada a dues aigites (parfilera). A la seua capgalera s“obria Un - semicercle on ¢s trobava situat el tribunal i el jutge. L’entrada presentava portic amb columnes: Les termes eren banys piiblics, algunes de grandfssimes_ proporcions i amb cupules gegentines (les TERMES DE CARACAL.LA tenien capacitat fins i tot per a 2,000 banyistes). Hi presentaven sales de banys d’aigua freda ("frigidarium®), tebia ("templariuna") 1 calenta ("caldarium'), aix{ com vestuaris, gimnas, sales de lectura... ja que s‘hi desenvolupava una activa vida sociocultural en elles, La seua decoracié era extraordinaxiament luxosa, amb varietat d’estatues gregues, marbres de colors, mosaics... Les neerdpolis, o comenteris, solien situar-se fora de la ciutat, Els romans ‘Van utilizar fins al’poca de Traja preferenment el matode de cremaci6 per als seus morts, pet la gual cosa cls sepulcres presenten Ia forma de cambra o habitacié, amb petits ninxos oberts on els seus murs per dipositar les urnes cineraries, De vegades aquests "MAUSOLEUS" Van adoptar proporcions monumentals, com els dels emperadors AUGUST i ADRIA. Quant a edificis per a espectacles, cal destacar-ne de 3 tipus: Bl te a tr e que prolifera des del s, 1 a JC, i que deriva del teatre saree, amb algunes diferéneies: : “la planta és semicircular (no ultrasemiscircular conrel grec), acd eS dev. 1a menor impostancia del cor en les obres de teatre roma. En efecte, els personatges del Corse