8 1a enn de Nerina © Si'se n’abusa, carreguen la prosa i Ja tornen feixuga, perqué sé tots ange. En qualsevol des casos es poden substitu pels equiva: ents anteriors. Es aconsellable evitar el tic d'iniciar un escrit o una unitat rextu: ‘major (apertat, plana) amb un adverbi d’aquesta mena, excepte dus Tat fanei6 de marcador textual, Exemple en un inici de parigrafs Possiblement ésla frase que millor de- Es Ia frase que possiblemert Fir lavisid present ia voluntat de milla visié present ila voluntar fatur, (ND, 17-1-93] furor. «© Com que tots acaben amb la mateixa terminacié -ment provodt cacofonies que convé evitar. (pag. 111] 9. Perfet perifristic El pretdrit perfet perifrastic (vam ondenar, var conseguir, es Va duin.) &s més corrent i colloquial que el no perifistic corresponent ( sea, aconsepuen, es produ, perd 6 també més larg i fixe $) ‘Ge valorar Pestil que es vol aconseguir en un document per triar-ne © altre o combinar-los tots dos. No es pot oblidar que en la modalitat valenciana la valoracié és * sevés: la solucié més planera en aquest cas és Ia no perifristica (and, produ). 10. Mareadors textuals ‘Assenyalen els accidents de Ia prosa: estructura, les connexions tre frases, la funcié d'un fragment, etc. Tenen forma de conjuncions, Jerbis 0 locucions conjuntives i sn ttils per ajudar el lector a com Ure el text (pig. 78 1 182). La mostra segtient és una maceddnia ext SC Marshes (1975), Flower (1989), Cassany (1991), ela Caixa» (1 { Castella (1992). Es, és clar, Forgosament orientativa, funcional i ine pleta: Dw rele per tir nes MARCADORS TEXTUALS 2 Per ESTRUCTURAR EI. TEXT. Afecten un fr 4 -agment relativament extes ce text (pares Apaat, grup cloracons.), Eeeableteea cade [rele iors significatives entre frases: ‘ Introduir el tema del text Tobjectiu principal de ens proposem d'exposae aquest escrit tracta de ens adrecem a vosté per * Encetar un tema nou vval Ia pena dir Sha de tenis en compte respecte a quant a en reac a pel que faa sobre ee tun altre punt é el punt segiient tracta de ‘+ Marcar ordre entrada antuvé tr en primer loc primer _primerament F comeng ee eee i Sr en tercer lloc tereer _tereerament 4c en quart lloe quart en darrer floc finalment al final ‘en dtm terme ee acaba * Distingir una banda de Palira altra banda pace) per Malte per una altra part ccontrati en canvi * Continuat sobre el mateix punt a més a més després i : lesprés tot seguit ndemés aint mateix @altra banda a més tanmateix sixi dones (+ Poser emfast | cal insistir © sia fen altres peraules el més important ind & i dice Matec reat cies cleat eaeceeeenly Sod* Indicar conseqiiéneia jeular com & mostra, en conscgiiéncia per tant de manera que per alxd per exemple bo oe reac a conseqitncia de sini é& que per aquest fet once oh a saber aixf per consegient cosa que : + Indicar condicis © Resumie ‘breament recollin ef més impostent acondlicié de/que amb que només de/que _posst de / que saeaat fen pocs mots en conjunt eae |g * Indicar Bnalitat pergué (+ s. sub,) per tal de /que a fi de/que la finalitt del qual] amb Pobjectiu de / que * Indicar oposicié (adversatives) sabans al mateix temps després es simultaniament més tard anteriozment cn el mateix moment més endavant poe abans Ilavors 2 continuacié tot seguit cal centre / costats ‘endins i enfora a Vinterlor i a ext a dalt i a baix silnialicen [ics ines amunt i és avall al mig / contre want i darrera 1 prop i lluny Soctieer ete breus de UCTURAR LES iDEES. Afecten fragments més breus d lecee facia esioces les idees entre sia Interior de Por Sén les conjuncions de la gramatica tradicional. perqué (+v. ind.) ja que Eafe sen vis puix que* com iderant Teaasa de/-que —geicies aque a forga de a cbpia de pet culpa de en canvi ra bé ‘amb tor ‘nogensmenys® ans (al contrari)* en contra al contrati tanmateix no obstant + Per indicar objecci6 (concessives) ‘encara que malgrat de/que per bE que tot i que mal que baldament * He posat un asterisc als connectors més cultes i poc habituals avui dia. Els marcadors textuals s’han de coHocar en les posicions importants de Tescrit (inici de parigraf 0 frase), perqué el lector els vegi amb un cep dull, fins i tot abans de llegir, i pugui fer-se una idea de lorganitza- «iS del text. No convé abusar-ne perqu® poden enfarfegar la prosa i esde- venir falques, [A la pag. 172 hi ha un bon exemple dis per veure lefecte que causen en accié,] Exerercis En les frases segtients, s'hi camuflen tota mena de jdquers, crosses \ d'altres expressions indesitjables. A veure si ets prou espavilat per recti- ficarles. 1. He sabut a través dels mitjans de comunicacié que la seva empre- sa fara els actes a la delegacié a Manresa.