“TIPUS DE VERSOS EN CATALA (exemples a partir del recurs "Métrica i versificacio catalana” ) ‘Art menor: rnonosi-lbs, bisilabs, trsiHlabs, tetrasiabs, pentas-abs, hexasl-iabs, heptasiMabs, octosi4abs, ‘Art major: enneasiblabs, decaiMlabs, hendecasiblabs | alexandrins (dodecasilabs). Octosblabs cesurats aa SSé que & un somni/ la vida enters ‘Trafec, pensades,/ tug dac. tEmbritgarse:/ To gran carer eure tt dia/ seta Tombri. (Carnes) Decasiblabe amb cesura Exerple 446 (decastlab catala, el més emprat en la Iteratura Mexalta el nou/ i venamora al vell Q. V. Fob) catalina) 64 (decasilab Spc, d'ivlubneta francesa) Lp comte Tallaferoy/ timbes aval, avalla corn fo nivol del temporal (3. Verdaguer) 1545 (din uencia castalana) Sin'és una dona/ qui canta en la rit (LApe7 Pied) ‘Aexancine 646 rots de migradesfulles/coronen el baci ober sense entranyes/ que de la soca rest fremarhe vist ma lenyai/ com farmer de festa fal cal he vist ana-seh/ la miler part de mi. (9. Alcover) 48 ren les monges/ una gent satabarbeta (Carer) deed (vers trimerbre): Ra no em distr ube no mv desig no em rida (Carer) TAULA REDUIDA D'ESTROFES nom IcARACTERISTIQUES IST [Esofa de ds versos dela poesia disse grega i Vatina Tener Epic eves ves Glan fermen conan, ocOTED # PEST nes ended: FB BCR ser roa de quatre vee, eapecalment decaiabs que salen viral per ar el Ceres © quart es are jos entre els (és a di, poden ser encadenada “RBAB. 0 coda ABCA) QUARTET roa formada com e quartet pao dart menor INTE trofe de Ge versos, amb duce fines consonants (ABABA, ABBAB, ABAAB, AABBA, et) ‘Gumnrera ute dat menor Seacr [Exzofa dese versoe d'art major amb un esquema ABABCC, tot que pot presentr variaclon: SEXTETA inlagnca de Ig étice castlana hom dstngex el sextet (ombversos dat major) de la sextet (amb versos dart mener) rAVR Stora de vit vers, eapaeiiient de vat dscns labs que eh Rabiialment ent eel ane, el SPS Fg, el segan, ol quart vel sist, el set el vue aA mbmedi de deu vetees heptasitabs en qué fn sucess de les vimes &s generalment aquestar abba ise NET spond poetca Wangan tala, composta per versos decnailabs qe formen dos quartets (orb ima ‘nia ABBA o ncadcrada ASAB) 1 dos terets (Ge nm més vend). En a pocaa contempordnia, shan uttvanincione repecte al mete i ‘eLEGIA 9, sine daesumot tnt 0 planyvo Loca fect be nai saan ptr ge nvr ers as, es cred aie este ican [Breu composid pois, expacalment eaiicaT de coningut mora, social o pal BrORISHE ropes bieu ovine uiniyosa que euunca una orn Series, Nesoice 6 moral sense argumaniarTa ‘on [Garbosts parts det gree esl dis en etfs o pa mun so destnte coer { lad 0 alguna cosa. “ROHAN Ratractt aer popula on verses habiialment hoptailabs amb ima assonan sg¢ popular bre, eovine improviada, amb rima coneonant. Habitalment son quartater creuadas (abba) @ padenatdes (abab). [Dirigen japones, estrofa de 31 sllabes métriques,repartidas en cine versos segons lesquema 5-7-5-7-7 rma dexpressé postica @origen japan en qué es combinen 17 svlabes en tres versos, generalment di 715.31 labes, que se solen presentar alts {sense ma, Ne proce Cempaaiié formaca persis seatets (3s stafes de 3s versos decal