NURIA BASTONS CATALA MARTA MAS ALBERT VILAGRASA GEMMA VERDES / M. HELENA VERGESSalutacié Que uns materials didactics per @ l'oprenentoige d’una lengua es!rangera mantinguin la seva vigéncia durant una década podria ser considera! un fet d'excepcié en Ia indostria editorial, si oquesta lengua fos l'anglés, el francés, I'slemany, Fitalid o l'espanyol, per esmentar les que en el nostre entorn sin les que gaudeixen de consideracié priotitéria com a llengues objecte d’aprenen- totge. Que aquesta vigencia s'estengués a més de dues décades, ja comencaria a moréixar ol qualificatiu de sfnomen digne d'estudis. | potser d/alguna valaraci6. no necessoriament positiva respecte a l'estat de salut del sector implicat en l'ensenyament d’aquesta lengua. Aquest fenomen sthe esdevingut, pel que fo 0 ixd que aro se’n div ensenyament/aprenentalge del eatalé com segena Ilengua o com a llenguo estrangera, amb el curs Digui, digui... Des de l’ony 1984, en qué va ser publicat, ha continuat constituint, any rere any, una opeid a considerar, per part det professo- rat i les institucions dedicades a |'ensenyament del catala, o I'hora d’escollir materials didactics per © Gprenents no cotalsnoperlants, tot i que els més de vint anys d’edat del curs ja mostren, de manera massa inclement, les marques i les xacres del pas del temps. Els materials que feniv a les mans, i que hon estat batejats amb el nom genéric de ews, son, per ini dir-ho, el descendent natural del Digui, digu.... Iho sn perqué, igual que ol seu predecessor, sén fruit d’una experiencia consolideda en la feina diaria a les aules da Escola Oficial d'Idiomes, on Vansanyament del catalé es plantaja, de la mateixa manera que al d’altres llengies estrange- res, cam un procés gradual per aprendre a usar el catala com a instrument de comunicacié valid eficag i ofl, en qualsevel situacié de la vide quotidiana dels centenars de persones que, cada curs, i procedents de qualsevel punt del planeta, s‘hi ceosten per matricular.s'hi, amb 'esperanca de fer-se seva aquesta llengua, dex dels primers dies de classe. En aquests més de vint onys que separen l'oparicié del Digui, digui.. i la de Veus, hon passot, peré, moltes coses, que s‘hon de veure forgosament recollides en aquests nous materials. En primer lloc, s'he produit -s'esté produint- un canvi radical en el mopa saciolingiistic de! pais. efecte d’allé ¢ cnomenem «globalitzaciés, amb els fluxes migratoris de procedéncies -geogrétiques, culturals inguistiques- tan variodes i diverses, dibuixa un panorama de potencials apronents qua na té res 4 veure amb la situacié de principis dels vwuitanta i que, per tont, modifica el retrat robot (les seves motivacions i els seus habits d’aprenentatge, les seves necessitots d’us de la lengua, les seves referéncies culturals...) del possible destinatari d'un curs de catolé per o no catelanoparlants En un altre ordre de coses, el mén de la metodologio de l'ensenyament de lenges també ha onat evolucionant | portant nous plantejaments i nowes estratagios d‘oprenentaige. Entre elfes, una de les més destocades en aquests anys, dins el que es manté com a enfocament comunicotiv, ha estat Vorgonitzacié de les unitats didactiques a partir de tosques significatives (el que es coneix com o senfocament per tasquese], amb tot ol que oixe comporta: facalitzacié en el procés, porticipacié més octiva de l'aprenent en aquest proces, flexibilitat i possibilitat d’adaptacié de les propostes didact ques a les necessitats i I'entorn dels aprenents, ete Tant el nou perfil de l'aprenent o qui van destinats aquests materials com Io incorporacié de noves aportacions en el camp de la meiedolegia sén, probablement, els dos aspectes fonamentals que confereixen a Veus aquest valor de renovacid, dins una tradicié ben consolidada en el comp de la metodologia de llangies estrangeres. Uno tradicia que es vincula Uengies Modames, endegat des del Cansall d’Europa a principis dels anys setanta, i que ha tingut com a darrera gran oportacié la publicacié del Mare Europeu Comd de Referéneia per a les llen- ges, un document que, entre altres coses, estableix una escalo referenciol de nivells de damini de © la quol tombé Veus #s remet. Saludem, dones, amb entusiasme indissimulat, leparieié d’aquests materials, amb l'esperanga que lo familia de germans, cosins, fills, nebots i d’altres parents furtius d'aquest curs es vagi ampliant i complementant d'ara endavant, pel bé i per la satisfaceié de I'esforgat i mai prou reconegut gremi del professorat de catalaPresentacié Veus és un métode d’apranentatge de catalé, com a segona llengua, elaborat d’acord amb les directrius del Mare Europeu Como de Referéncia per a les llengues: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d’Europa. Es un métode basal en I'ensenyoment per lasques. Les unitats estan seqienciades de manera que Ja sumo d'activitals possibilita la reolitzacié de la tasca final, com 9 activitat global comunicativa, S'hiireballen, de manera integrada, totes les habilitats lingUistiques, i la gramatica jel léxic necessaris per a coda objectiv propasat. Va adragat o persones adultes de procedéncies i cultures diverses, ja visquin als Paisos Catalans, ja estudiin catala des dels seus llocs d’origen, ia alumnes de secundaria (2n ciele d’ESO i nivells superiors) tombé de procedencies i cultures diverses Veus 1 Correspon a un nivell que al more europeu esmentat se situa entre I’A1 iI'A2. En podriem dir un AT plus. Es calcula que ladquisicio dels objectius i continguts aplegats Veus 1 ¢s pot fer en unes 120 hores, 20 hores pero code unitat: Consto de: Llibre de I'alumne, Libre d’exercicis, libre del professor i material dudio en CD. Uibre de Nalumne Conté & unitots de 18 pagines cadascuna, omb uno tasca final, que es resol amb una octuacié porlada o escrita 0 parlada i escrita, i activitats, de 160 19 perunitat, que possibiliten la resolucié de Ia tasca final. Les aciivitats tenen objectius diferents per tal que els alumnes interactuin, trebollin amb textos orals j escrits, practiquin estructures gramaticals i lexic, coneguin determinades realitats sociocultural... Les activitats s‘ocompanyen de tots els elements iFlustrativs, estructurals i laxics necessaris perqué els clumnes les puguin resoldre. Sovint al marge de lo pagina hi ha alguns ajuts addicionals elements de comunicacié real a |'aulo) per facilitor a interaccié en parelles @ en grup, afi que puguin resoldre Poet Llibre d'exercicis Exercicis Hi ha sis unitats corresponents a les sis unitats del Llibre de l’olumne, Cada unitat #é un nombre diferont d'exercicis, que oscilla entra 30 i 43, segons la complexitat de cadascuna. Hi ha exarcicis escrits i orals, en qué es trebolien hobilitats diverses, encara que es fo un émfasi especial en Fadquisicié de les estructures gromaticals i del léxic necessaris per assimilar els components ingiiistics que contenen les octivitats proposades al Llibre de l'alumne. Estan ordenats seguint Jes activitats del Libre de I'alumne. Solucions ‘Son darrere dels exercicis. A vegades es donen solucions orientatives. Gramatica Es tracto d’uno gramatica dds seqdenciado per unitats que conté explicacions sobre la forma i Mas dels elements gramaticals necessaris, només, per resoldre cada aciivitat del Llibre de Falumne. Al final hi ha un resum dels poradigmes dels. elements gromaticals apareguts al Llibre de I’alumne, presentats en quadres generals. Només s‘hi presenta la forma d'aquests element També hi ha un petit apartat corresponent a pranunciacié i ortografia, ‘Transcripeions ‘Conté la transcripeié de tots els elements orals enregistrats, tant del Liibre de lature com del Libre d'exercicis. Eston organitzats per unitats: primer hi ha les activitots del Liibre de l'alumne i després ols exercicis del Llibre d’exercicis.Libre del professor Conté una introduecié on s’explica lo metodologia, I'estructura i el maneig de tots els moterials que componen Veus 1, i fes explicacions, unitat per unitat i activitat per activitat, del Llibre de Folumne. En les explicacions per a cade activitat s'hi explica l'objectiv de I'oe algunes observacions relacionades amb frets importants o conflictius, lingQistics o socioculturals, i el desenvolupament o els passos a seguir per resoldre l'activitat. En algunes activitats, s'hi fan suggeriments d'octivitats complementaries i s'hi adjunten materials addicionals, que poden ser fotocopiats. Finalment s‘hi indica els numeros dels exercicis del Llibre d’exarcicis relacionats amb codoscuna de les activitets i els punts de la Gramatica als quals es pot acudir 0 es pot adrecor els lumnes. Siles activitats tenen una soluci6, aquesta es déne al final del deservvolupament de l‘activitet. Materiol auditiv, CD Hi he dos CD, ef primer conté els exercicis orals del Llibre de I’alumne i del Llibre d’exorcicis corresponents a les unitats 1, 2 (3, i el segon, els corresponents a les unitats 4, 516. Alo caratula dels CD hi he lindex de les pistes corresponents 0 cada exerciei, per unitots. Desitgem que les nostres veus us siguin utils en el vostre aprenentatge. Els outors \sProgramacié TASCA FINAL OBJECTIUS | CONTINGUTS: FAREM SERVIR Fer un informe del perfil d'alires persones + Preguntar la identirat caro persona i identificar-la + Infeccamviar informacié personal * Articles personals + Demestratius: aquest, aquesta, aquell, equello * Interregative: com, qui, quonts, quantes, don, quina, quines, que, de que + Numerals de "1 af 100 + Present d'indicoti: sr, di-se,te- ris, porto, Fr, ectudior, reballor, ogadar + Pronoms fables: em, et, es, li * Verbs que indiquen actnitots de levee Explicar quines perso: nes es troben a faltar i descrivre el lloc on vie * Prosentor terceres persones i rer- pondre a la presentacié * Identificar terceres persones pels vineles | per com sé + Denar informacié sobre: tercares Persones * Intercenviar infermacié sobre un Hoe + Adjactiva: genere i nombre * Connectors: a més (a més}, tam- be, perqui, pert + Demostrati + Exprossions locatives: Huny, @ prop, aqui, alla + Intezragativs: on + Numerals @ port de! 100 + Ponsa * Present iu: dir-se, ser, fenir, haver-hi, cries vivre, com einer, sober ronams febles: ot, el, In, els, les + Noms do parentese + Noms i adjective per deseriure Noes i persones ens, us, Fer un test per condi- er com ds una perso- na segons els seus habits quotidians ‘+ Demanar i dir qué es fa habitual- meat i puntuaiment = Demaner | dir "hore = Comporor horaris de diferonts Noes + Expressions de, havent dinat, avi ‘sempre, sovint, de tant en tent. + Noms coblectius: le gent, io mo- jorio + eritrosi: estor + gerund + Present dindicativ + Noms dels dies de fa sotmono, cdo les ports del dia, de les esio- cons de Vong. d’establiments + Verbs.que indiquen oesions quo- ‘idionesTASCA FINAL Negociar, decidir jus- Hifiear quines cases o quins pisos son mes odequats per fer-bi al- guna cosa | +» Dir on viv algo + Descrivre lhobitatge i Ventorn | Explicar quisén icom sn elseing + fale ui fo los fines domas- ‘+ For comporacions ‘+ Manifesto eng tri i justificar-lo rs + Expressions locatives: entrant, sortint, a la drete, al fons, @ sot. 0 la dreta hi ha..., el bony &.0. | * Numerals ordinals + Possessius: cosa mew | + Present d'ndicatiu: te estor-se, ser, haver-hi + Pronoms fobles: hi, en, ho + Adjectivs per descriure persones + Noms d'adreces i de ports d'un habitatge + Noms Ladjectivs per indicar corac- toristiques i entom d'un hobitoige + Vertis que indiquen accions de feines domestiques d’una persone que va | sobre fets possats canvier de pois. ciutat | + Ralacionar fets del passat amb Pexperitncia personal + Expressor sentiments i estats anim + Explicor com son les persons sogons el seu signe zodiacal Explicor Vexperiéncia. | © Intercarvior informocié personal | ‘+ Expressions temporats: quan, ol ap de, any, quant fo ave. + Impertot d'indicatia + Inlerrogatis: quan, quant, pee que + Passat perifrastic d'indicotio: » Pronoms febles: em, et, es, ens, ‘us (davant i darrere del verb) + Qvantificadors: melt, forge, bas- font, wna mica, gaire, gens 1 Adjoctius per indicar el cordcter de las persones + Noms dels mesos de l'ony + Moms dols signes del zodiac Elaboror un mend equi- | + Intercanviar informacié sobre librat, tenint en compte | meniers tipics i habits oltmentoris els. gustes del grup ‘+ Expressor gustos i preferoncies s0- bre menjors *# Entendre i dona consells sobre dietes + Entondre i produir ols intercanvis lingdistics per comprar aliments quantitat, quali... «= Entendre i prodvir els intercarwis ling istics necessaris en uneestau rant truccions © = Perifrasi d‘obligacié en present diindicatiu: s'ho de... / has de... ++ Prasent d'indicativ: prefere, voler, poder, estimar-se més, egrodar = Pronoms febles: em, at, li, ens, us, el fa, als, les, en ‘+ Quantificadors: cop i gens + Adjactius que indiquen quolitats, colors i formes ‘+ Noms d’oliments, de plats, d'esio- blimerts clirentaris ‘dr mesuresBory td | / PM ieee tes eae eerie latte) omg) em ised ced Sa sled POE pn‘GEROGE JORGE JORJ GIORGIO. ‘GEORGES SIORS GORKA SEOIRSE JURGEN JORGEN JORIS nara49 806 AIKi LES LLETRES: VOCALS | CONSONANTS EXEMPLES AME ALFABET FONETIC ma [a], po (al, Hetea fol 8 be (altel | 56 [b], 6rab [p], omb IB], poble [bb] cel fi], farmacia [s], cove (kj, cua [k], accent fs], vise [sk], ascensor [s} MINUSCULES TILE Till MAJUSCULES ¢ ce frencado | place [x], felis fs), Felicos [s], 4rocut [s] dos{d], Madrid (+ E e cel [6], japones [e], fou cai [f] SG ge 94! [3], Girone [a], cat [a], cet fal, us [a], psicdles [k), orreglor (gal, mig (tf], suogeriment jag] aioues [yw vintge [43] hore [8 i latina) | nit fi, Marti fl, nota Gi, iaie fl, ere Gi Joan [3], viajar (ds), adjectiv (3) « ca urd [kK] hola [I] mM eme come [m], imrediat [men] now (al, innecent (nn, tine (ol, vine [a] o e home [ol errs [2], dos [a], estacs fol dine [a] pore [pl, psicéleg [p], temps [2] Q a quatre (kl. quotidia [], esti [kw], biter [ow] Ramon |], care [], fer (8), bor [e], prendre (Ol, anar-sa'n [r] entén [el, pare [a] $ esta sol [x], mes [5], co:0 [a], conse Is] ‘01 [], alt ID], setmana [mm] u v ty [¥], urd [u], boven [wl Valencia fb] w ve doble web [w], waterpolo [b} secolata [J J. pone [J J ton [ke], exerci [az] ¥ i grega Nove York {i zero [2], dotze [dz] ALGUNES COMBINATIONS " DE LLETRES guerra [g }, guitarra [ mig [tJ] well [f ], Sabadell [f J, llapis [J J, wull (j] porol-iel (1) coixa [f], peix [f] yep [p.], Cotelunyo [p], ony [] qué [k 1 qui fk] carrer (r] masse [ 5] te tee [Ff], cobe [1], despots [tf] 10JO $6€ AE [urine ALGUNS SIGNES ORTOGRAFICS ACCENT GREU (overt) ——> catald, wild, pers ACCENT AGUT ——> és, ptofessic, (tancet) filipi, wrde PUNT | COMA»; DOS PUNTS——>: DIERESi —— Llvisa, Ral APOSTROF ——= |’érab PUNTS SUSPEWS/US—_»>.. SIGNE D'INTERROGACIG——> ? GUIONET —s vin SIGNE DIEXCLAMACIG —>1 O D'ADMIRACIG coma, AMB MINUSCULA ——>angiés PUNT >. AMB MAJUSCULA ——*Albert En grup. Quines paraules enteneu i quines podeu dir en catala? Sabeu com s‘escriven? Estolliu-ne tres i demaneu als vostres companys que les Hetregin. Svue | 40 $66 Anat 1 Qui és qui HOLA, SOC LALAIA, | TU, COM ET DIUS? some on ft atid ¥ 'gileen ee Yano 0 fio) (tu) séc em dic to ——_ ets et dius | Lissa veo |e | sec troctament informal: TU fractament formal: VOSTE f 1240 $6€ Aixi Jo 1 i) Triaun nom de lo pissarra i pregunia als teus companys si-es diuen el nom que hus friat. Fes unc lista. amb tots als noms i cegnoms. si, G8e fo). Varden és la Sree Bocell? Hels, ets (Helena? segnary om (Saps) cam es div aquest ER fencer iiss Engrup, Velou comprovarsihau eserit bé als noms dels vostras companys? Prequnteu-vos com's'escriuen icom es pronuncion.uu | 40 806 Axi Els nomeros que marquen ELS NUMEROS zero -v (un/una) dos (dos/dves) tres dotze tretze catorze quinze setze disset divvit dinow vint vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres vint-i-quatre vint-i-cine vint-i-sis vint-i-set vint-i-wuit vint-i-now 30 — trenta trenta-v — trenta-dos trenta-tres trenta-quatre trenta-cinc -— trenta-sis trenta-set qvaranta cinquanta seixanta setanta vitonta noranta cent40 S6€ ABCA [usirat (reveron) MOBIL cosuoms, waM reLeron (FO) 650.1919 44 972 46 1625 Fedders, Andriews Dr. Casanelles Ajuntament de Palafrugell 650__38 __ 9_2_ 3% __ Wamenadoo Olivia café 9_20 00 932 0 Quants anys tens?wns | 40 $66 AIX 1 Un pais, una llengua? det vocal 7h =a de + on= dion | mexicana joponesa wesc: | de Roma, aAt, 1 aAtenes, PHolan, del Brasiy ae 4¢ PEqvader, er de Par, ot de a ttdeh de Pargenting de + dels Estats Unity OF = de les Filipines Escriu el nom dels teus companys i del pais d’on son. Quanta gent i ha de cada continent? rico. “Amarica ‘Asia Europa ‘Geeania Africa [ America Asia Europa ‘Geeaniacatala a Europa 30 $06 AIxi ‘HE A quants estats es parla el catala? EL CATALA PERTANY AL GRUP de llengites neollatines juntament amb lespanyol, el portugués, cl francés, l'italia, cl romanés, l'occita, el romanx 0 retoromAnic i el sard. Es parla en una extensa area de Estat espanyol: Catalunya, Illes Ba- lears, Pais Valencia i Franja de Ponent (fronterera amb I’Ara- 0); Andorra; el sud-est de Fran- ga (Catalunya Nord) i la ciutat sarda de ’Alguer, El nombre d’babirants dels Paisos Catalans dins de Estat espanyol és apro- ximadament de 10 milions, dels quals 6 milions parlen la llen- gaa catalan i gairebe tothom entén. Actualment el catala és oficial, juntament amb l’espanyol, a tres comunitats autonomes de |'Estat espanyol: Catalunya, Illes Balears i Pais Valencia. A Andorra el catali és l'anica llengua oficial. | gg Oa a Oa i, @® Hi he habitants dels Paisos Catalans que no parlen el catala?ft 806 aixi 1 I Expliqueu-vos quines llengies es parlen al vostre pais. Sén oficials? = Quina paraula us agrada més de la vostra lengua? I del catala? \ meses otnotcary | = (——— ime) | (fo) pari cot tty) = _\\ ——$_$__ pork an \\ \ (ell, ella, vaste) oe \ ie pores Fi \ 7 ‘Quines. Te tig (OMRiC ac ies es] Ca Toll emu) Coed UNA LLEWGUA DUES LLENGUES —«TRES LLENGUES «© MES. DE TRES LLENGUES40 $66 AXE Joniiay 1 Quines aficions tens? 12 (1) | + |ograda! | ‘(Gaia Tet f wi] AFIGIONS: aasist | 30 S06 AIXi 1 Qué hi fas, aqui? Estudies, treballes? Fixa't com es diven en catola algunes professions. ! els teus estudis ola teva professio, saps com es diven? Busca-ho al diccionar), — a PROFESSOR ~ PROFESSORA At a Tad eB my Pin TOR ~ PINTORA TRADUCTOR - TRADUCTORA DISSEWYADOR GRAFIC ~ DISSEWYADDRA GRAFICA Demono als teus companys qui treballa i qui estudia i qué. Apunta al quadre ‘els noms / els estudis o les professions corresponents. Hi ha alguna professié © clguns estudis repetits? Hi ha olguna professié o estudis unics? PRESENT D'INDICATIU FER ESTUDIAR TREBALLAR: foig estudio | treballo fas estudies | ireballes fa estudia lio) (tu) (oll, oto, vaste) Rae reballa CD estadien 1 teebalien (Od ite trebotien ine estudien fer de... = trebollor de,oe seu tone [_| Dona Estat civil Solter/ Soltera Estudis , cosodot \ | avon onl’ | estat civil soiter ~ soltera casat ~ casade vivdo = vida Separat — separada divorciat ~ diverciade| 30 506 aint Liengies que parla Activitot labora! Aficions Fent amics~ Fil Qué hi hel Cem va? Séc va neia de Granollers, em dic Meri- na, tine 16 anys | sée estedianh, perd també treballe, Falg de can” ger. Mlagtada condixer neies i nels tatalans per anara concerts. Tam” ipé mfagrads legit, #l teatres Sor tir de festa i tet tipus de misica (sobretet el rock catalé). Eseri- viv aviat! Petenets, NINA Saparta@yaheo.es ae! Nom i cognems Edot Noacionalitot Estudis Uengies que parla Activitat laboral Aficions Nom i cognoms Edat Nacionalitat Estudis lenges que parla Activitat laboral Aficions—_ tl. 1 ae ey Nom i cagnoms Edat Nocionalitat Estudis Liengites que parla Activitat laborat Aficions tren) Nom i cagnoms Edet Nacionolitet Estudis Uengdes que porto Activitot labora! Aficions Hola! Sée de Suissa, Séc traductor. Parle catald, francés, anglés, espanyol i alemany. M’agrada navegar per internet, fer espert, amid magtada Barcelona, la Cesta Davrada i la Costa Brava. Escriviu-me, Fins aviat! JOAM FERNANDEZ Echallens, 25 100% Lausanne. Suisse | SALUTACIONS | carats INFORMALS hola « tets! eit oP Amb les dades de la teva pa- | ei! 02 hi" rella, redacta un anunci i com- para'l amb el real. Fixa’t en les salutacions i els comiats. (=Esctiv els noms Esctiv als noms Eseriv el nom de dels alvmnes qve sén dels alomnes que adn Is persons cnica a Ja flista més Wargo. a Ja fligta més curta 4 [a Hlista, Mis ESTANDARD 2 MENYS ESTANDARD @ UNICA (U)menysde 22 Qa Q 2] de 23.0 30 (BI de 31 a 38 o end Pirie Er fiesta} Lay Ajunteu les dades de tots els grups. Qui surt més vegades a la columna 1 és el més estandard., Qui suri més vegades a la columna 2 és més o1 ...| nal. Qui surt més vegades a Ia columna 3 és molt diferent. Lui Iu, ets estandard? .. Compta quantes vegades surt el tev nom a la columnea 1, a lacolumna 2 i ala columna 3. | Sielteu nom surt més vegades a la columna 1, ets com la majoria de la classe. Sie! teu nom surt més vegades a la columne 2, ets una mica original. Siol teu nom surt més vegades a la columne 3, ots. ina mica estrany?De veritat, com ets? Envio: rosaB9@msm.com Pera: isoldestern@msm.com Tema: classes de catale EL CATALA FORA VOLS PRACTICAR | DE LA CLASSE? Si tens hores disponibles, déne'm les teves dades i [a teva dispeni- bilitet. | ‘Sée [a [sold Stern. Tine 32 anys- $éc avgtriaca. Sée actriv i faig | Hola, vull practicar el catala, de professora d’alemany: Po ny, neeriandés i portugeds. conten, carrer i Hegi de 14.00 ¢ 21.00 #1 7 | isoldastern@man.com EL (TASCA FINAL PR eae Rea one Gee oe Seer ae ee ii La persona més estandard de |a classe és la Cindy. Es wna noia mexicana, @Oaxaka, Té Bl anys. Es periodista, pers me fa de secretaris, Parle dues Itengves: ft lodedicted espanyal i Panglés, Li agrads escolter ern musica, cviner, passejar i fer esport, La persona DARD de la classeAquest és el meu germé qve viv a Argent TO aesirar | CIUTATS | GENT. 2 Escolta dls didlags, marca-4 quin dibuix correspon cadascun i:diaues si el tractanient és formal o informal. ClinFoRMAL L]roRMAL ClinFoRMAL Clformac — Clingormac C]FoRMAL arama ORMAL «= CJimFORMAL LIFORMAL Relaciona la columna de Mesquerra amb la de la dreta, segons els dialegs que has escoltat, Hola, qué hi ha? Qué hi ha? Encantat. Anat fent. Com wa aix6? Molt de gust. Qué fem? Molt bé, i ty? Com anem? > Molt bé. Com estas? Com esta |’Andrev? En grupside 4. Presenteu algi:segons les instruccions. Besprés canviou de personage St. Calvet, Sta. Mitalles, Gerard, coneixes PEmpar | le els presente el Sr. Mationa? Son amipues de lescola. Cosamitjana, é/ director meres de empresa, Hola, Gerard. Qué hi ha? iia wan ve]EN UN BANC EN UNA OFICINA E1Sr. Prim (director) presenta el | En Joon presenta I'Anno El Sr. Creus (cap de loficina) Sr. Rigol ila Sra, Vidal (chents) | (la sewa xicoto) 0 en Quim | presenta el Se. Joeda i el Sr. la Seo. Siurana (administeativa). | i a en Ton (amics d'en Joan), | Llafriu (eliants) a la Sra. Arisa, En Mort ila Loura 6s troban a Mero (amiga). EAlbert presenta la Luisa (la seva mare) Fa molt temps que no es veven. La Merce presenta | 9 |'Annai@ Ia Magda (amigues de |’Albert) ‘en Donia! (el seu xicat) a en Marti a fa Laura, (@ Presenteu els companys de grup. Després, canvieu de grup i presenteu-vos. ——<——$ ts wert ——— | (coneixes | elPere,ci =| fa — | | | |e lle] | ante) @ |nejno] | | | [TT a Tn. | | us coneixeu, oi? [vosaltres) troctoment informal: VOSALTRES tractoment formal: VOSTESTORTOSA, perd sdc DYALACANT. TEMPS FA QUE vIUS A TORTOSA? La Catlvipe ile Hania sente Formentahty pero 7" ena Waléncio. a+ @= 0 Franga,e Paris asel= al Japs a+ > aPindiay # "Equador atios ala xine a+ else als Estots Units a [es FilipinesCHUTATS 1 GENT | 2 Escolta les présentacions imarca amb.una creu PRESENT D'INDucarjy les dades que e¢ donen de cada personatge fel aks Eseriu les preguntes per obtenir la informacis. (tu) 56 (el, ello, vosta} Sops (ells. elles, Wostes) | 5a no ben Aee@ag == = & |) quest com es div el seny (Que} saps idiomes Professio T En grup. Els conelxeu? Sabeu qui son? Pregunteu i doneu informacio sobre aquesis personatges, Feu servir les pregunies de Maciivitat anterior. No me'n recordo. PRESENT DINDICATIU piR-SE SER TENIR | PARLAR to i amie |-ste | tie) Po 5 aadius | ets | tens oe (tu) i ia alla, vosté) ade |e) om {nosaltres) ens diom) som | teri e sou | teniu | poriew (vosoltres) us diow len son | fenen | PO (ells, elles, vostes) | ot diver Escriu Ia informacié sobre persones de Ia classe, sense escriure‘n el nom, i pregunta als teus companys si saben qui sén. atvoucat | C1UTATS 1 GENT Que maco! Oi lleig Galt i gros ‘moreno I rossos Hletjos baixos i grasses gras > grossa ~ grasses = grasses prim ~ prima = prims ~ primes alt - alta - alts - altes paix - baixe - baixes - boixes tos - toss = ressos - fosses mereno = motena - metenos= morenes mace - maca = macos - maques Heig ~ lets ~ Hetjes ~ lletgesCIUTATS 1 GENT J onsts Envio: Rose Pera: Pere Tema: Aixo és fontastic!! Hola, Pere. Qué hi ha? El Maret és fantastic. fs un pais molt maco, De moment t’envio la foto del grup. Ja pots vaure que hi ha persanes de tet arreu, Es un grup molt simpatic. En John, al noi baix, és angles, de Cambridge, i només parla angles, Ja saps com sén els anglesos! En Patrick és irlandés, de Dublin i és el xicot d'en John. La Isabella i en Marco sén italians. ‘Tonen 34 i 37 anys i porlen catalé perqué tenen amics a Barcelona. Sén molt agradabl Viven Bolonya, por sén venecions. La Vedrana, la noia rossa, és de Dubrovni dues filles bossones, la Nora i lo Sondra, que també sén rasses. Tenen & anys. La noia alta és lo Pilar, Es de Granada i és molt simputica. Porla una mica d’arab perqué estudl filologia arab. | el noi del centre és en Mfaddel, el guia. Es marroqui, de Casablanca. que és mace? Té 28 anys cam jo i parle drab, francés, espanyal | une mica: de catale: *Visca el Borgo, sBorcelona és bona sila bossa sona i aquestes coses... ds tan simpatic! Ami ja em coneixes, oi? Un pete, Una mica de geografia. A quins paises corresponen les ciutats que apareixen al correu electronic? (=: CATALUNYA Catalunya, un pais de trobada a Llegeix la informacié sobre |a familia de |'Asha i Sec, (cal Aquesis d’aqui sén els mous avis, en Michaol i I'Evo, Lavi és ale- many | 16 75 anys, Lovie és eco iien #6 72. Viven @ Sant Pere de Ribes. Entre ells parlen alemany, pero amb mi parlen catelé. Te- nen des fills: en Markus, el meu ‘oncle, jen Pavel, el meu pore Ca Aquells doll sén els mous pores, En Pavel, ol . la mevo mare, Oi que son ‘pore. 1638 gaya: Ex calolone, d'Iguolode. EX pro- fessora de musica. El meu pare és advora! qpallé equ el | jo see aquesta d'aqui. Aques- tanoia ton maco, Em dic Asha | i see de Windia, Tine 11 anys i vise a Catalunya des de fo 9 anys, La meva germana i jo som adopiades. Els meus pa- res, la meva germana i je vi- vim 9 Tarragona. Tots. poré la 2 Catalunya i parlem malt | | onsCIUTATS 1 GENT | 2 Avi_ gD Avia) TiAGD ONCLE/TIET. PARE GD MARE cosy cosa [cuwyaba dD cERMA [Jo GDmanrT | [sERMAWA aD CUNYAT| Aquest és el meu oncle Markus. La ‘sova dono, lo Sylvie, és froncese, de Paris. Crec que tenen uns 40 anys, 0 més. No ho s@. Tenen un fill, en Philippe, que @s el meu cosi, te 14 ‘anys ili agrada xotejor. Es oquest noi leig i prim. El meu oncle i la meva fieta parlen clemany entre ells, perd lla meva tieta i el meu cosi parlen froneés. Viuen a Sitges, molt & prop de Sant Pere de Ribes. Aquesta nena rossa és la mevo germana, lo meva germona petita. Es div Lyudmyla i és ucrainesa pera no parla ueraines per- quévivaCatalunyadesde _*4ell - oquella $a caps Are tev A: ‘oqvells — aquelles Nom Edat Loe de naixement Residencia Professio Liengles | Caracteristiquesyuar | C1UTATS | GENT En parelles. Qui és qui o Ia familia de |’Asha? Escriu quina relacié de porentiu tenen entre ells i amb Asha. PHILIPPE S| i ai Creus que la familia de Asha és lo tipica familia catalana? S’assembla a les families del teu pais? Explica com és una familia tipica del teu pais. Explica com és Ia teva familia. Pren notes de la informacio que et dona la teva parella i escriu un text, com el de I'Asha, sobre la seva familia. Si ne- cessites més informacié, demana-la-hi. Quants Py els meus: els tous Quantes nebodes Cin ————— ae Xavier, conn e —=tt \ ase sevo mar (al seu para 7 home — 4-4 ‘ dene i peti onele / tie = germans = & a - eveyat gemma g — cosines Leng sine — cost 5 = Filles great qs — nebodes FILLS | GERMaws §f27 = grang = mitid ti cost = 6° file ~ Fl / pete ~ nebo’ a go jeat jeve Qui és fill Pou Qui té I" Len maT en Ty tg Qui té més nebots? Qui té més Lcd Qui te Cea ties? fete auc Peaueww GENT Parlants i llengies Al mén es parlen més de 5.000 llengies. El nombre de llengies repartides pels conti- nents és el segdent: Africa: 1.798, América: 573, Asia: 1.445, Europa: 95, Ocea 1.496, Lidioma més parlat és el xinés, que 16 mil dos-cents vint-i-tres milions quatre- cents tres mil parlants. A continuacié hi ha l'anglés, amb tres-cents quaranto-un milions tres-cents vint mil porlants, i l'espanyol, amb tres-cents quaranta milions set-cents tren- fa-vuit mil parlants. El quart loc l'ocupen I'hindi, I'urdd i el panjabi, amb dos-cents noranta-sis milions trenta-vuit mil parlants, i en cinqué Ilo hi he I'arab, que té dos-cents quinze milions wuit-cents setanto-cine mil parlants. ‘A Europa hi ha estats on es parla més d’una lengua com a lEstot espanyol, on es parla espanyol, auscer, gallec i catala. (@m Escriu el nom del continent segons la quantitat de llengies que s‘hi parlen. timer: Agr fs git 02 3 ats * aos-cents = Og Tereeri Hae Oe Quart! iquatrestenlt es Cingué: scents * 3 cents 600 3 210! Gagecenta ST -cents ine tes HENg qecents * aves ch yaiomes ets » 602 qresceents ENTE, | peweents = Completa el quadre. treseentes [Erg mil #129 50 des mil = + 100. cent il = 200.009 Ordre | Llengua més perlada | Parlants } denote Le 1413.93,000 \ einer 790.009 2n | angies |\ wig mill» ee co ar . ili * VE 009:008 at hindi, vrdé i panjabi | 296.038.0009 dos mill Se Saps quants parlants hi ha de la teva llengua al mén? Quina lengua té més parlants de totes les que parleu? 38)CIUTATS 1. GENT Jon On és? ‘A Gul Rom comet po nen iaquastex Informations BRASIL Setetas Re Manhattan (1 ee Bronx Belo el ee Queens Brooklyn Staten islandCIUTATS 1. GENT [nis Boitebd © gy, WS = ap asi madament = = méso men, enys fe leny a prop eh [to més... de aguar | CNUTATS 1 GENT Els Paisos Catalans PEA crane Aine civiato cuiais dei mapa conresponenioquesies informocons? a kt = No hi ha metro. . i se » Es a la costo, i % » sla ciutot que és més al nord L : mer » Es la ciutot que és més ol sud. » Es lo civtot que és més a |'oest. » Es la ciutat que és més a l'est. » Es al sud de Tarragona. + és en una ill. : = sla copital de les | « Te menys de mig Iles Bolears. milié d*habitants. a faces rick anglesos i alemanys. » Té plotio. © Té més d'un mitié Segur? d’habitants. + Es molt tranguitte, « &s molt sorollosa. » Es la ciutat que és més lluny del Pirineus. Es a prop d'Eivissa. | mj En sabeu més coses, d’aquestes ciutats? Teniu amics que viuen als Paisos Catalans? On? Déna les seves dades. ai 1 Llegeix el text i fixa't en les paraules ressoliades (connectors) EL ae APORTA MES | Es una ciutat que té 115.000 habitants, és la capital de la —/ INFORMACIO | comarca i tombe és el centre demografic i economic més | APORTA MES important de la Cotalunya interior, A més & més, és una | [NFORMACIO inTROBUER ciutat moderna, tranquil:la i no és perilloso. Té un riu, uN CONTRAST | peré no té platja. Hi ha molta gent jove porqué hi ha una Universitat. No és uno elutet cara Irkopuet UNA CAUSA Busca informacié sobre una ciutat o un pable del teu pais o dels Paisos Catalans i escriv un fext similar a anterior. Fes servir els connectors, | euausantosLa familia que enyoro TASCA FINAL: Reni Se ee ee ee eee ete en Envio: levi Pera: Sussi Tema: Trabo o faltar.. Holo, Sussit Com onem? ‘AVoltim correu em dius que vols sober qui sén les persones qua trobo a faltar més ara. ‘que vise aqui. Doncs les persones que enyoro més sén els meus avis. Tine moltes ganes de voure'ls. Et sorpréné Els meus avis son els paras da la meva mare i s6n molt macos. Es diven Rodolfo i Joaquina i viven @ Jaén, « Andalusia, sén d’Ubeda. Tenen 75 i 70 anys, semblen més joves. s6n molt tactius, A la meva avia li agrada molt caminar i al meu avi li agrads jugar a botxes. Viuen sols, perd els meus germans, que viven a Joén, els visiten s0- vinti______ ka mova nebeda o sigui la sevo besnéto, que 4 2 anys, viv ‘aairebé 0 caso seva, No trebollen eston jubilats. | com és Jaén? Es al centre d'Andolusia. €s uno civtat petite, 5 la capital de la provincia. Té més de cent mil habitants, uns cent deu, crec. Es lo capital de provincia que té ‘menys habitants d’Andalusio, i és molt maco: hi ha els banys érabs més macos d'Espa~ nyo. Ubedo i Baeza, que s6n dos pobles molt o prop de Joén, sn patrimoni de a humanitat. Bé, ara ja ho sops. | tu, qui enyores? Escriu-me oviat i explica-’ho. Un pets, wt () ___. o _— ya — i ee Residencia I] a = | afcions |__—_—_— nase = (ar —— Informacié sobre la ciutat on viven 12DE SOLA SOL [vir De totes aquestes activitats, marca quines fas normalment. Escriu quines ecelens fa: at els al vespre 5 gale ote nit Faia ajlnwstinede les diverses parts del ye ebe al mall atel= al migdic jee ele tarde AL MATI Hewar-se AL MIGOIA ALA TARDA AL VESPRE ALA NIT ALA MATIMADAESOL A SOL En parelles, Explica qué fas en cada part del mati i qui en fa més a la nit? fet rt] iz ste (eee Tec te esmorzo... Qui fa més activitats al oa anar au. venir amb... JO ME'N VAIG A bORMIR.DU SOLA S04 June: Minut a minut 2 (43) fined | Gaya tH nen (san) les dves | Gen) tr, S quarts de, (ssn) les eine se vn (aén) les dotze | vint = tele une anavart ane dane | (63) le una Een gent d'una (le: a minyts pero les onze = falten dev perales enter aa Toes quartet cine f1az0n] [14.008 | _22.30h | 22. 00h | Mm Escriv les hi i ores de lactivitat anterior en lletres segons les parts del dic. ic. DEL MATI DEL -MIGDIA DE LA TARDA DEL VESPRE DE LA NIT DE LA MATINADA |b tte hore + da + article + part del dic Jes cine de Ia tarda STque no coneixes. Escolta un altre cop l'entrevista i marca amb una creu En parelles. Llegeix les accions del quadre i busca el significat de les qué fa cada membre de la familia. nar a lo piscina comencar a treballor diner esmorzar fer l'esmorzar - plogar de Fescolo plegar de linstitut quedar-se a cosa renior-se les dents sort ‘tomar a cosa = =r (Teo PRESENT DnpicaTiy fs ne | comer, | Pee | pastels eo , | eo comenga | plasg? Passeges | : yo-8" a gel | gene | Se | que -ESOL A SOL Jnr 3 Normalment em |levo a oe e wit. igre teen (eves, Hons? Dones je em llewe ales hi tya quine hora esmorzes? tampoc it. ts de ww a des quar ile i ea St a lleva a En Hans es fo esmarzem a les 9 | dones: per na Sduir una resposte En Hans i diferent dung 4 "™OCi6 onterior Hans | jo no bete fombé / tam, ©: Per indicar eoinci. Fri Hepsi) ‘rane | "Cla. positive o Regativa, amb Hans ne berena i jo, tam | 870 informacis ater En Ha F normolment: per Feferir-nos g ung Octivitay habitual maulDE SOLA SOL Festius, tancat Obertde _ del matic # det De dilluns.a dissobte. Opert iiss de lat |__| fascias {0.dalvespire, Obert de 8.150 ot i hivern: dijous tarde obert, bette lg || Primavera i = dissabte mati tancat ‘Obert 24 horas. Defa_ ide dies feiners # dies Festi 32.DESOLA SOL Juni? ns = els dilluns frequents ol dilly els bars al Catalunya les pastiszeries tenquen al migdia. i ercatt in horari foo! superm are pra fon ol supermercott En grup. Sén iguals els horaris c Catalunya que als vostres paises? Comenteu-he i comproveu quin pais té els horaris més semblants als de Catalunya i quin té els ho- raris més diferents. aI A= J Sasyourat | BE SOL A SOL En parelles. Quina hora é¢ a...? Mira el mapa del moni contesta las pre= guntes. Diques qué penses qu: jan fent lo gent a-coda lloc. Si. Cotalunya és la una del migdio, quino hora és a ‘india? (Son) dos quarts de sis Si a Franca sén les 2 del migdia, quina hora és al Japé? Sia Colémbia sén les 5 de lo tarda, quina hora és a Italia? Si o alia s6n les 8 del vespre, quina hora és a Nova York? Si a Portugal és un quart d'11 de la nit, quina hora és a Egipte? Si o Noruega sén les & de! mati, quina hora és al Marroc? Sia l'Argentina sén les 6 de Ia tarda, quina hora és a Madrid? De al Pacelli] ea eee eet Jal teu pais © ciutat, quina hora és ara? Qué esta fent la gent? | els teus familiars i amics? ee Pee tod Ml Ce eae ee cae ec eae ent mcr germane segur que esta parlant per een deceitDESOLA SOL Juni: Dues vides paral-leles Em llevo a les sis de Ia tarda. Encora fa color, Abans de dutxar-me surto a veure la posta del sol. Es la millor hora del dia. Quan acaba, entro a casa i berena. Es- colto, a la radio, les noticies del temps: calor. Si hi ha aigua, em dutxo i em rento les dents. Comengo a treballar al vespre, a dos quarts de 9, arribo d’hora perqué trebollo casa. Treballo 5 hores, Faig un pat fort, fumo un cigarret j escolto les noticies del temps: tot igual. Després, voig @ possejar, és de nit, tot tranquil. A les sis de la matinada torno a casa i treballo un parell d’horetes més, Menio uno mica abans d’cnar-me'n « dormir escolte les noticies del temps: continua la calor, com al migdia, com a lo torda, Sempre hi fo color: a V'estiu, o la primavera, @ la tar- dor i. ’hivern. Aquest temps mogroda, per aixd treballo aqui, estic fent un estu- di sobre el canvi climatic. Enyorar... EI que enyoro més és el pa amb tomaquet! ‘Al mati, quan em llevo, miro la televisio: les noticies del temps. M‘agrado veure que el temps no canvia. Abans d'esmorzar em dutzo, a les 7 en punt, com al meu pais. ‘A dos quarts i cinc de wit esmorzo i, des- prés d'esmorzar, comenso a treballar, dos quarts i sis minuts. Traballo a casa. Dino puntualment a les dues i, havent di- nat, miro les noticies del temps. Compro- vo que tot continua igual. No fai diada per no arribar tard a la fei plego, a les 6 de Ia tarda, sopo, i havent sopat escric el meu diari. Abans d’anar- me'n a dormir miro les noticies del temps: fa fred, com al mati, com a la tarda. Sem- pre fred: a Festiv, a la primavera, a la tardor io I'hivern, No m'agraden els canvis, per aixd treballo aqui, estic fent un estudi sobre el canvi climatic. No enyo- ro el mev pais, perd trobo o faltar una cosa: el pa amb tomaqueil cenaventes [7nas | BE SOLA SOL 3 Una catalana universal En parelles. Coneixes les expressions del quadre? Llegeix ‘entrevista i deduetx- ne el significat, Comprova que les has entés buscant al diccionari fa traduccio. ola teva Hlengua. 1 4u, ens uns habits semblants als de la Carolina? Es diu Carolina, 16 25 anys, és d’Esparrequera i és la co- sempre talana més internacional. Fa de model i treballa amb els dissenyadors més famosos del mén. Viatja d’Esparregue- eat ra. a Nova York i de Nova York al Japé cada setmana. sovint Aprofitem que la Carolina ara és a casa, perqué esta fent n= un cnunei de promocié per a tot el mén de les granges de / a vegades Bon berenar, per conéixer el secret del seu exit. Vosté que normalment treballa coda dia en un pais diferent, « qui- na hora es lleva? Doncs no he sé, perqué sovint em lle- vo a ciutats diferents: un mati a Rio de Janeiro, I'altre mati a San Fran- cisco, Faltre, o Paris... Convio molt sovint de ciutat i no 86 mai a quina hora em lieve ni a quine hora me'n waig a dormir. Aixé si, quan séc a Es- parreguera em llevo d’hora perqué la mama em prepara I'esmorzar: un entrepa amb fuet, que és el que mace En grup. Completau el quadre amb els roms dels Vosires Companys se- gons Ia freqdéncia amb que fan aquestes activifats. { Mlevar-se dhora [ i dutior-se 0 lo nit ‘enar ol cine ‘shar oun restaurant fer esport parlor uno lengua estrangera vigtiar eure aleahal ‘escriure cartes passejor berenar “mninar la televisios oe: més de 8 hores: bOC-Te [oR tal Ore not (Que vas SUL Cut1amb aguests horaris..., bé, que no sabem quins sén, és dificil mantenir una dieta? Si que és dificil, Perd se una per- sona que tine malta voluntat, Quan emilavo, no sé mai on nia quina hora, sempre, i dic sempre, esmorzo: cada dia, per esmorzor, menje une pasta: uno un ant o und lena, i becun enfé amb liet,Aixo sampro, cada dio, lo vegades també prene un onja, un iogurt i unes des, depen del dio, Més tord dino, Sempre dino, cada dia, per- qué per a mi és I'apat més impor- tant del dia... |havent dinat faig /a migdiada. Itambé sopa? Hontl 1a més, ola torda, ales sis oa dos quarts de set, bereno. No cada dia, perd sovint: quatre o cine vegades per setmana, | més tard sopo. Sopo cada vespre per- En pa wen | ——— qué pera mi és el segon apat més important del dia, Havent sopat prene un café amb llet perqué mojuda a dormir bé. I de tant en fant bec una copeto d’aromes de Montserrat, Perd nomeés de tonten: tant! Fo exercici? Exercici? Goirebé mai. Potser una al mes passejo, Es que no fine temps perqué només faig exercici quan no menjo. Laixd no. passa gairebé mai, perqué sem= pre menjo: s6c una modal pro- fessional, jal Huma? Si fumo? Mai. No fume mail Per los models la salut és molt im- portant. Ide tant en tant fo régim? Ragim? Mai, mai, mai. Sée una model professional i he de man- tenir la tala. jes de grups diferents, explica qué fo grup i amb quina freqiéncia. ——|_DE son a sow Juni! nu prenen ona vegeda we ers = dues vegedes dos cops * a veged es = de vegades cada persona del teu En Toni cada dia Pa ec arin ee ai Cr Lavise! | BE SOL A SOL 3 Ets presumit? | ESMORZAR [RENTAR-SE LES DEwTS | — 4 | LLEVAR-SE rm | REWTAR-SE LA CARA ieuevansse] | MAQUILLAR-SE “BEREWAR “COMENEAR A TREBALLAR | [Diwan] [soraw] — ‘[FIATAR-#E] [TENYIR-SE ELS CABELLS DUTAR-SE | SORTIR | PENTIMAR-SE [FoMaR roy || FER LA MIGDIADA | ESCRIURE | el BANYAR-SE ARREGLAR. [TREBALLAR | | VESTIR-SE |16 DE SOLA SOL |) 3 {TEST 1. Quan et Ileves al mati. } Et dutxes / et vesteixes abans d’esmorzar Primer esmorzes i, a vagedes, et dutxes ¢) Etrentes la cara, esmorzes i te'n vas Abans de sortir de casa... o} Et pentines cada dia 5) Et pentines si tens temps ¢) No et pentines mei. . Quantes vegades ’afaites / et maquilles? 6} Molt sevint. A casa, a Ia feina b) De tent en tant, quan tine un separ une colebracié Mai |. Et tenyeixes els cabells? «¢} Molt sovint b) De tant en tant ¢) Mai - Et rentes la cara. } Cade dia, quan em lleve i abans d’aner-me'n a dormir, 5) De tant en tant, quan fine calor. ¢] Mai. Només quan em dutxe RESULTATS Si tens de 5 a 10 marques a l'opcio 4a, ets presumit i et preocupes per la teva imaige i salut, perd vigila, que rentar-se molt sovint no és bo Sitens de 5a 10 marques a l’opcis b, ets una persona preocupada pera teva imatge i salut, pero controla't Sitens de 5 a 10 marques a l'opcis ¢, canvia els habits i preecupa’t més per la teva salut. Laigua no fa ma! TASCA FINAL: cn grup. POUL deal re me me Cole eee Cuma tt Cem et coe Ca Tialr Sel MoM (oC TIL) Vel Taser 6. Quan surts a sopar a un restaurant... 0) Tornes « casa i t’arregles abans de sortir. ) Varregles cl mati perqué no ternes a case ¢) No et vesteixes d’una manera especial Quants cops et rentes les dents? a) Tres cops al dic: al mati, havent dinat i havent sopat. b) Al mati i ebans d’anar-me‘n @ dormir. ¢) Només abans d’anar-me'n a dormir. Fas esport? a) Cada dia vaig al gimnas i dos cops per setmana nedo. b) De tant en tant vaig al gimnas © passejo. <) Si, sempre miro els esports «le televisid 9. Fas la migdiada? 4) De tant en tant, sobretot quan estic cansat b) Sovint, sobretot si estic mirant le tele havent dinat. ¢ Sempre, Es que tine molta son havent dinat! 10. Controles la dieta? 6) Si, menje poc i nemés cores sanes 5] No, peré intente ne meniar gaire cleohel beure poc | No, menjo de tot i molt. eee ea o Persie Rican iaec tae Pte eon Se ete et \oVise amb sis ones del mev pais. tenim tentadora ni internet, per aixd anem, dues vegades a (a setmana, 2 una bugaderia que té connexic a internet. Comparteixo el pis amb dos amics del mev poble. Ens agra~ da molt sortir, estudiem poc i tenim el pis una mica brut, Dir on viv alg Explicar qui fa les feines dor Descriure habitat ‘er comparacust | A CASA MEVA 0 CASA TEVA? 4 Adreces postals i electroniques a { Aqin numero (del carrer)? A quina — | porte? epla@inlerlesse.com Gr ar) pis? Quin és ef districte postal? TN civtat ) | Non | / Té adrega electronica? 4 de S al bore poble 2 Pe | vise a jen \ ———— Vise aj carrer. La meva adrega és: carrer Marqués de Sentmenat, 59. On vivs?/ Quine adrega apuots| ‘amb mindscvla i sen teresarede@yahoo.net eva adrega electtsnica? ais Tens Padrega de fo Rachel? accent, arrova, ¥ Si Barcelona, af carrer Finestrelies. racheim3@ seve adrega mail.comCASA MEVA © CASA TEVA? [unr 4 977 16 15 97 el Joan lo Uvisa Granellers 6a 692 28 15 90 VEnrici to Salut De Is Riereta 56 | sew 2 SSENT D'|NDICATIU rer © paixes (23) jeer | catrestl Centhd | fests et Te tex) | principal (PPD) ay pea | ramble i) ee oe oe pesselg (FB) | eheer tercero (23) eee Pastas) | tereer (37) co) oe a cinqvena (50) estarese* Ara et toca a tu. el Joan Badalens | iss +t 93 38025 49 a Ulvisa | Avingeda de Palamés étie| aa | } Lh Sant Fi | v2 567875 | de Guixols | 1A CASA MEVA 0 Casa TEVA? Com és el teu pis? |. VENTRADA (EL REBEDOR) EL CORREDOR (EL PASSAD/'S) LA CUIMA EL SAFAREIG LA GALERIA EL MENJADOR LA SALA DPESTAR >~p wees En aquest pis hi how. Sf batiy ~ une hab facis dos banys ~ dues h a abitacions Quantes habifacions té / hi ho? Aixé és el menjador iaixd és la teva, qué hi ha? Dibui- xa‘n el planol i explica~ ho a la teva purella. iL es pelle emote En porelles. | a casa | Sa5q Bei‘ACASA MEVA © CASA TEVA? |) 8 EL DORMITOR) (LHABITACIO) 9 VESTUDY to, EL LAVABO u. EL BAN'Y 12. LA TERRASSA —— 13. EL BALCO a ae ( eee it ove universitaria busca pif Te Moquer 8 prop de in piace iversitat. univers: mei.1 93 792 42 73 gana Garcia Rectpr Tetede Pie | nombre dhabitocions teléfon 647 98 3734 alires informacions EE Quin és el millor pis per a aquesta noia? Per qué? *ACASA MEVA © CASA TEVA? El mev pis no és ni gran ni petit, pers per a nosalttes dos i el pos est bg, Fa 90m#, Hi he dues habitaciens } Pestudi den Jordi. També hi ha una cuina petitone, un menjader bastant gran, un bany i un lavabe petit, Ja dic que ¢l menjadot és gran, perd es wev malt ple perqué hi ha el mew or- dinador, tots els mevs llibres i tote fa cofleccié de CD d’en Jordi. Quan entres a/ pis hi ha vn passadis qve fa una Lala dreta, Entrent a lo drets hi ha la ewina i a Pesquerra, un lavabe petit. Qvan gires pel passadisy «Ia dreta, hi he les dues habitacions: una pera nosaltres i una altra per als conwidats i per a lo planxa, i 2 Pes quetta, Pestedi den Jordi, amb fa bateria i tot equip de misica, i el menjader. Al fons del passadis hi ha e/ bany. Es una plants baixe i per sixé tenim un poti amb plantes i [a caseta del gos‘ACASA MEVA © CASA TEVAP [unis 4 ce Valtre bony B Valves hebitacis Es un pis de mida mitjana: Om’. No és gran, perd m’agrada molt. Quan a fa drete i fa entres pots anar a la dreta ca Mesquerra. E| menjador cuina és davant de Ja ports dentrada i estd connectads amb e! menjador. Les habitacions son a ["esquetra, of final d'un corredor curtet af voltant d'un distribvidor. whi ha tres: una pera nosalires, que és la dei mig; una petal nen, o Pesquerro, i Paltra per a Je nena, a ja dreto, El bany pron és al costat de Ja evina, davant de la porta entrada, une mica a fesqverra. El bany petit és 9 dintre de [a nostra habitacis, Tenim un pati petit: shi surt pel menjador. et cr o@sirss | A CASA WEVA © CASA TEVA? 4 SORTINT ed Escolta dues converses de persones que busquen pis i marca o quin anunci correspon el pis que s‘hi descriu fal. = calefaccia O50, = oscensor mz = mete hab.e pet! Wedrats * habitacis nena por compartir PLE: Busawen oor ipeds Reformat. eeblat. Cal. BuO © (née doepeees). {pan aiz 58 79. Pregune pal Toni. Busquem persona pet compartit pis. Barri del Raval. Reformat. Asc Prey 210€ (mds despeses). Tek 93 #12 $5 79, Preguntew pel Toni. aseqec persona pet compart acti dt Raval Modan. BSc. B/C. Cat. Pra: 200 ears tds: despeSesh ‘Ts 93 412 $5 77. Prayintna pel TentsACASA MEVA © CASA TEVAP [nines (AL) DAVANT (DE) AL COSTAT (DE) wef. 117 SGRANOLLERS CENTRE Pig de 76 m:, 3 hab., cecemers eeu, reformat, assoleliat, eta oe Ret. 117 GRANOLLERS CENTRE Pis de 76m, 2 hab abans-3, cuna equipada, any, sald-menjador, cal asc., reformat, sense moblog. Preu, 600 € yl.$3 870 34 92 Aor En patelles, Explica GRANOLLERS CENT com és el feu pis, Amb Pis de 76 me, 2 hab. fa informacio que et doni lo teva parella, redacia un cnunci per qué el pugui vendre o llegar. Pensa en el prev: a quin preu el vers /el llogues? cuina i bany reformats, sald - menjador, cal., asc. ‘moblat, assoleliat i"A CASA MEVA © CASA TEV! El mercat dels pisos L’OBSERVADOR N. 3.712 “DIARI DINFORMACIO GENERAL ‘Tots ho saber: marsar de casa cada vegada és més complicat. Trobar un pis o una casa on viure per als nostres joves no és gens fic Liliim informe Eis joves catatans 4 Uhabitatge sdiu que més de la meitat dels joves catalans dentre 201 34 anys (fins a un 58%) encara viuen a la casa familiar i, en canvi, cl 42% estan emancipats, ‘D‘aquests, la majoria, el 32%, viuen amb la seva primera pare estable (casats 0 no} i, molt pocs, el 10%, sols 0 amb altres companys. ‘També s'informa que la mitjana d'cdat dels joves quan marxen de casa viure sols és al voltant dels 28-29 anys. Trobar un pis: per als joves un maldecap amb solucions Hi ha diversos factors que provoquen aquesta si- tuacid, pero el més important ¢s la dificultat de trobar un habitatge adequat a les necessitats dels Joves ia les seves possibilitats econémiques. Els pisos de Hoguer tenen uns preus impossibles i pric- ticament no n’hi ha. Percomprar (aqui totham vol ‘comprar per allé de «vas pagant perd al final és teu») normalment necessites hipateques de 30.0 40 anys. I, ja sc sap, per obtcnir una hipeteca s*ha de tenir una feina estable o l'ajuda dels pares (un 11,896 dels pares ajuden els fills, snbretot quan es casen), Tot aixé és normal, ja que la gent, en general a Catalunya, dedica un 66,9% dels seus ingressos a Ics despeses d’habitatgc, i a la zona de Barcelona, un £2 El Gover caiala fa propostes per ajudar els joves aa trubar pis Els joves viuen en una casa vella sense pagar lo- -guer, pend han de mantenir-la 0 arreglar-la -Els joves comparteixen casa amb persons grans ia canvi d'aixd, els ajuden en Ia seva vida quotidiana {attar a comprar, al metge...) Es déna als joves pisos amb lloguers malt baixos, perd només hi poden viure durant dos anys; aixi, ‘mentrestant, poden estalviar. @® Busco el significot de les poraules i completa les definicions. interesses, fora, gosta, mes, tornor, guardor, diners, cosa, guanya, viv, pares, banc, comprar, propietari, contracte, pisACASA MEVA 0 CASA TEVAT [vrs 4 HABITATGE: lloc on. HIPOTECA: quantitat de per poder perd que després hos de INGRESSOS: sén als diners que algo. SES: s6n ols diners que- algo. LLOGUER: és un segons el qual alg page uns diners cada ee d'un pis per poder viure-hi. EMANCIPAT: jove que-viu de la cosa dals sous ESTALVIAR: una part dels diners que alg guanya, Completa el quadre amb preguntes o respostes segons Ia informacié del text. centatpe« tant percent = % 66,9%: un seixanfansis pened eo coma new per cent Quin percentatge de joves viv a caso dels pares? Qvin percentatge de joves viv amb Ja parelia? Un 145%. 28-24 anys. De qvants anys 5én les hipoteqves que fon els joves? F kim| A.CASA MEVA © CASA TEVA? viuen en pisos de lloguer / Si, com aqui. / No fant com aqui. / Més que aqui. tes Alcentre / Als afores Barri habitac Metres quadrats Quants metres quadrats Nambre d’habitacions: aprep* [Metro 0 prop ale vere T Linies d’avtobusos a prop | Betigues, bars i - restaurants 0 prop / en te. ‘Sol Hi foce €] sol? if \ ‘Clor / Fosc | ) ent teaenté ee > ent hiha=svhi he | Distibueld de Vespat ene Tranquil / Sorolies Satistaccie amb el pis 74A CASA MEVA © CASA TEVA? [units1 4 Quant pagues al mes per un pis de tloguer de 90m? al teu pais? be + malament esta ben 2 mal comunicat / distribuit Quant val / costa un pis de compra de 90m? al teu és maco = és lleig VERB EN SINGULAR VERB EN PLURAL tots els ontrevistats alguns entrevistats molts dels entrevistats vint-i-quatre persones tothom cap dels enirevistats (no) ningw (no) la gent la majoria dels entrevistats 2) la meitat dels entrevistats el 90% dels joves Depén del barri / de l'estat del pis / perd aproximadament / més o menys (gaireb € (al mes) 9 quatre preguntes i jes-les als companys de classe. Fes un resum del resultat. MAJORIA DELS M LAM: eee PERO NP! HA TRES ESTAN ALS AFORES COMPANYS VIVEN AL TRE Que LA MEITAT TENEN PISOS AMB MOLTA LLUM { VALTRA MEITAT TENEN pisos FOSCOS Ostres, que maco! \75ist | A CASA MEVA 0 CASA TEVA? 4 Quins veins! aK} A BALY DE TOT HI HA Uw BAR. ELS AL PIS DE SOBRE DE CASA WOSTRA, HI VIU UNA PARELLA QUE TE UN GOS. DAVANT HI AL PIS DEL COSTAT, HI viU LA SENYORA PEPITA, QUE ES SOLTERA | MOLT DE LA SENYORA PEPITA, HI VIU UNA FAMILIA MARROQUINA ELS VEINS DE SOTA SON MOLT SIMPATICS A DALT DE TOT, No HE viU NINGU. ES UN ATIC MOLT / ix (de tot) a dalt (de — baix (6 Sane aay avant alvei/lavene |S gat eto) a de sobre al costat é | le sota ae els veins / les veines | de davant 7 ge sab del costat | al pis ee pobre hi viv... / hi ha. bed Sievert Se hi: expressio de loc —= Ja Pepita hi viv la Pepita viv al tercer pis ; é al meu repla / carrer la Pepita viv al ercer pis = al fercer pis.) hi viv Ia Pepi fa Pepita hi-wiv al fercer pis hi ha: verb HAVER-HI al tercer pis hi ha a Pepita 16A.EASA MEVA © EASA TEVA? | vires 4 ‘Com sén els teus veins. Quina nota de I'1 al 10 els donaries? Comenta- ho amb els teus companys. ee ‘50; ect pera 7 | $°™ Propiemar, Faw Sohoito — sony na yownries [ eenscrerey \ ae —| | Sw ESTRANYS NORMALS? L sdy OMAL py Sdn TREMPATS | OSERIOSOS? Els veins de la meva escala Ala meva eseala hi ha veins de tota mena. » maino hi ha la mateixa gent: é2 un pis de lieguer, sempre hi ha egtrangers que shi estan dues o tres setmaneg, arriben amb meltes maletes i ge’n van. hi viu uma parella amb una nena de deu anys, ell és el president de l'escala, en en +) del coneixem molt, és molt agradable. al cingué, hi viuen dues families: a la segona porta, una parella gran que ja no té els fills a casa, la ael.. . ial davant. a seta del president, una parella amb els seus dos fille. En sembla que sén professors de la universitat. A sota, al at 1a, no hi viu ningl, €5 un pis buit des de fa molt de temps, em sembla que no hi ha ni nobles, i del matrimoni gran hi ha un noi que coneixen fa poquet, ef ...ssssssses0? €8 molt timid. Crec que ara ja no viu sol, perqué senpre entra i surt amb un altre xicot, em sembla que sn parella. A sota hi ha una noia que té dues f1108: sees esesseees bo sestesevereseeeeone em sembla que ex diuen, Ara tampoc no s'esta sola, tanbé hi viu Ja seva parella, eno... eevee 1 que té un nen petité que ve alguns caps de setmana. Deu ser la primavera! Davant hi ha la senyora ......... . amb la seva germana més jove, sén grans perd molt valentes: hivern i estiu, cada dia de l*any, van a la platja a nedar una mica. Al pis : nostre hi ha un xiook,, 1/.-. ra | que esta separat i que té els nena de tant on tant, un cep de setmana ai i un cap de setmana no, els dimecres a la tarda... Sén uns bessons maquissine, Vv. Had aoa ames que van a la classe del meu fl Al primer segona hi vivim nesaltves i al pis del davant, al mateix repla que nosaltres, hi ha tres neies de PuigcerdA que comparteixen el pis: em sembla que el propistari és el pare d'una d'elles, Sén simpatiques i, per ser estudiantes, no fan gaire sorell, no ens podem queixar: una es diu oe -.. i les altres no ho sé. , a seta nostre hi ha un banc i, , un restaurant xinés. Ahi Ja no me‘n recor- dava, al 2n, davant del pare dels bessons, hi ha un despatx d’advocats. cdours) | A CASA MEVA O CASA TEVA? 4 Com t’organitzes a casa? CADA DIA / UNA VEGADA AL DIA / DUES VEGADES AL DIA / UN COP PER SETMANA / DOS COPS PER SETMANA.. EL TEU COMPANY DE PIS / LA TEVA COMPANYA DE PIS / LA SENYORA DE FER FEINES / EL TEU PARE / LA TEVA MARE / EL TEU X/COT / LA TEVA XICOTA / EL TEU MARIT / LA TEVA DONA. Qui FA TOT AIxG| CADA QUANT? TPPAGRADA? A CASA TEVA? ANAR A COMPRAR FER EL DINAR 1 EL SOPAR RENTAR ELS PLATS NETEJAR EL | LAVABO / LA CUINA | ESCOMBRAR | 0 PASSAR | | LASP/RADORA | | ENDRECAR mes AVIA MES AVIAT BRUT NET 7