Eduard Vives

Ciències Socials
____________________________________________________________________________________________________________

COM FER UN COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

El comentari de text històric té com a objectiu relacionar d’una forma clara i ordenada el
contingut concret d’un text amb el context històric en el qual va ser escrit, esbrinar que volia
expressar l’autor i comprendre les seves motivacions.

El següent esquema proposa una pauta per a realitzar aquesta tasca. No es tracta d’un
esquema rígid i tancat, sinó que, depenent dels casos, és possible canviar lleugerament
l’ordre o reunir en un mateix apartat el que a l’esquema figuren com dos de diferents o, fins
i tot, suprimir-ne algun.

1. LECTURA

1.1. Lectura general del text → Fer primera lectura de tot el text sencer per a tenir una
primera idea general.

1.2. Lectura detinguda del text → En aquesta segona lectura es poden subratllar o
destacar aquells aspectes més importants del text. Generalment es pot distingir entre:

- Idees principals → Tema principal vertebrador del text.

- Idees secundàries → Altres temes o aspectes que també es tractin al text

relacionats, o no, amb el tema principal.

Per a diferenciar les idees principals de les secundàries podeu subratllar amb dos
colors diferents.

2. CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

2.1. Distinció entre font primària i font secundària.

Font primària → Font redactada, realitzada o obtinguda en el mateix moment en

què succeïen els fets històrics que descriu. Per exemple: un testimoni de l’època
que descriu els fets que veu, un llibre redactat en una època determinada, un
text legal, una anunci, un article d’un diari, una fotografia, etc. Són evidències
directes dels fets que està tractant.

Font secundària → Són totes aquelles fonts que han estat elaborades a partir de
fonts primàries. És a dir, fonts que analitzen i interpreten les fonts primàries. Per
exemple: articles de revistes, notícies al diari, mapes, llibres de text... etc.

2.2. Naturalesa del text → Consisteix a determinar les característiques específiques de

la font. Les més habituals solen ser:

- Text jurídic: textos legals, tractats, decrets, constitucions, acords, etc.

- Text literari: Poemes, novel·les, assaigs, reflexions, tractats filosòfics.

 Eduard Vives
Ciències Socials
____________________________________________________________________________________________________________

- Text econòmic: Cadastre, contracte, factura, pressupost, etc.

- Text testimonial: autobiografia, carta, diàleg, declaració, relat de viatges, etc.

- Text polític: Discurs, proclama, programes, etc.

- Text historiogràfic: Text fets per historiadors que aborden fets passats amb una
intenció investigadora o científica. Per exemple un llibre d’història.

Hi ha moltes més categories possibles (text demogràfic, religiós, etc). Sovint, el tipus
de text no figura directament, sinó que ha de ser deduït de la seva lectura.

2.3. Circumstàncies espacio-temporals → Cal tenir en compte la data i el lloc en el que

va ser redactat el text. Tenint en compte això, es poden produir les següents
situacions.

- Hi ha data, lloc i autor → Relacionar-ho amb la època i lloc indicats i corroborar

la correcció entre el que diu el text i el que es va viure en aquella època. També
cal relacionar el text amb les circumstàncies concretes de l’autor.

- No hi ha data ni data ni lloc ni autor → Caldrà deduir-les del text

2.4. Context històric → Relacionar el text amb context històric en el va ser produït.

3. ANÀLISI DEL TEXT

Aquest apartat és l’eix central del comentari de text, ja que és aquí on s’ha de realitzar
l’anàlisi i una exposició profunda i ampliada del seu contingut. Per tant, cal una interpretació
del text. Tenint en compte això cal subratllar que no es tracta de repetir de forma resumida
el que diu el text, sinó que s’ha de fer una explicació global d’aquest.

L’anàlisi del text consisteix a prendre’l coma fonament per a desenvolupar i reflexionar sobre
un fet o moment històric i les seves característiques generals. Es poden seguir els següents
passos:

3.1. Destacar les idees principals → interpretar, aclarir i ampliar els conceptes
fonamentals del text

3.2. Assenyalar les idees secundàries → fer el mateix que amb les idees principals tot
cercant les relacions entre els conceptes fonamentals i els conceptes o idees
secundaris.

3.3. Exposar les diferents parts que formen el text → Això es pot fet

- Segons l’ordre que apareixen en el text

- Per temes o conceptes

 Eduard Vives
Ciències Socials
____________________________________________________________________________________________________________

4. CRÍTICA DEL TEXT → La crítica del text permet indicar la seva versemblança i la seva
objectivitat. Per a això es pot:

- Comparar el text amb altres textos i autors que abordin la temàtica principal.
Això permet copsar mancances, aportacions, influències, originalitat i altres
aspectes del text a comentar

- Confrontar el text amb autors i textos que es mostrin contraris a la temàtica

principal. Això pot ajudar a copsar el grau d’objectivitat del text, i és força
important cara a extreure’n conclusions o captar la intencionalitat del text.

5. CONCLUSIONS → Es tracta de fer una mena de balanç o reflexió global sobre la

transcendència, l’interès i la importància del text en el moment històric a què pertany.