aguells qui ignoren els seus motius, una simple pe- danteria. _La prova que-totes les matematiaues putes, inclosa Ja geometria, no sén.més que logica formal, 6s in revés fafa per_a’ Ja. filosofia kantiana..Kant, adonantse que les proposicions d’Euelides no podien ésser dedui- des dels axiomes d’Euclides sense Tajut de figures, va inventar la. teoria del coneixement per explicar aquest fet; i va reeixirhi tan espléndidament que, quan ha estat demostrat que aquest fet era un defecte d'Ew clides ino un resultat de la naturalesa del raonament geométric, tota la teoria de Kant ha hagut d'ésser fambé abandonada. Tota, ta, doctrina de-les-intulcions a.priori, amb la qual Kant-explicava-la_possiblitat de 1s matematigiies.pures, resulta inaplicable a Jes mate. ‘mAtiques en llur forma actual. Les doctrines aristot™ liques dels escolastics més generals de Ia citncia, i tractar je donarlos encara una unitat i generalitat més gran. J 0 ve por estudiar els amBtodes» de la citncia, { trac: tar_d'aplicartos, amb_les_adaptacions_necessiries,-al seu_propi_terreny. Molta de a filosofia que ha estat inspirada en Ta ciéncia s'ha desviat vers una preocupa- id pels «resultats» que de moment hom suposava que havien estat aconseguits. No sén els resultats, siné els, smétodess, el que pot transferirse en profit_de Yes: Tera de les-citncies especials a Vesfera de la filosofia Del que vuill deixar constimcia és de la possibilitat i importincia d'aplicar als problemes filosdfics certs principis elementals del métode que han resultat d’exit en Testudi dels problemes cientifics. Loposicié entre una filosofia guiada per un métode clentific { una filosofia dominada ner idees relipioses 1 Atiques pot ésser illustrada mitjancant dues nocions que sovint destaquen en les obres dels fildsofs, la dita nocié de l'euniverss, i la nocié de «bo i dolents. S'espe- ra que un fildsof ens digui alguna cosa sobre la natura. Tesa de Yunivers com a tot, i que ens doni proves, bé pot a éser optmistes be per a esserpessimistes, Totes iues coses em semblen errdnies, Crec que Ia conc ci6 de Tunivers €s, com indica Ia sera etimologia, una mera reliquia de lastronomia precopernicana: 1’ cree que la qilestié de Voptimisme i del pessimisme és per als fildsofs una cosa que resta fora de llur tasca, ex: cepte, potser, en Ia mesura en qué mantenen que es tracta d'un problema insoluble. ‘Abans de Coptrmnic, la concepeié de Vunivers podia defensarse sobre unes bases cientifiques: el moviment ditim dels cossos celestes feia que tots s'entrelliguessin com a parts d’un sistema, el centre del qual era la terra. Al voltant d’aquest fet aparentment cientific, hi convergien molis desigs humans: el desig de ereure 102 {Hfome era important en el conjunt de tes coses, ee Hoe fe per una fail comprensi6 del Tot, Tes: ot des cl curs de Ta naturalesa es gulava segons peranes Gratin vers ls mostres desigs, Daquesta, mar ceria simpais wm siptemay etic 'inepiracto, en Ta me. ert va antropocentrisme del qual quedava en. ape taf arantit pel seocentrisme de Tastronomia. Quan Fes eva engegarenfaie Tes bases astronomiques creat satema de pensament, shavia fet ja tan qian shavia-assotiat tan intimament atcb les prb- ite aapitacions dels homes, que continu’ sobrevivint mie in forca a penes disminuiday va sobreviure fins tata‘ rewoluclo copernicana de Kant 1 en els nostres (Rhecinos dies és premissa inconsclent de Ia. majoria dls sistemes metalic. Ta unitat del mon és wn postolat gairebé mai no aiseait de tots le metafisica. La realitat no és mera- greet una i autoconsistent, sind un sistema de parts Refprocament.dcterminadess” —aquesta.constatacié {ra peneralment passada per ait com um senzll axlo= fea rtanmatety exee que conté un error que sha anat produint des de 1a revoluelo copornicana, i és ue V2: parent unitat del mén només é la unitat del eet n espectador mavidual 0 aprehes per Ura individual. La Filosofia critica, encara que intenta- osar Tmfasi sobre Yelement sulbjectiu. de moltes ‘de les caracteristiques aparents del mén, tot iaixi.en “Enfrontarse al_mén_com_si-aquest fos incognoscible sr ell mateix, concentrava tant I’atencié sobretla_re- ~presentacié subjectiva_que_molt_aviat_fon—oblidada areata aubjectiiiat. Ovan hagué reconegut Tes cate- fories com un producte de Ia ment, va quedar paralit- zada pel seu propi reconeixement, i abandonada a la Gesesperacio d'intentar superar a seva obra de falsi- ficacio subjectiva, En part, sens dubte, la desesperacié de la filosofia critica era ben fonamentada, perd cree {que no ho era en un sentit absolut o iiltim. T encara 25, Boswwouur, Logica, UI, p. 211- 103t amb menys raé podia ésser tna base per a complaure’s, © per a suposar que la nesciéncia a la qual havia de do. nar loc podria ésser legitimament tinguda com a subs- titut del dogmatisme metafisic, 1 Bol que fa al problema que ara ens preocupa, el Foblema de Ta uiftat del mén, erec que el bon metode sGirem-nos ara desquena a totes aquestes inefables o ininteHigibles d'explicar la unitat del mén, i preguntemnos si, en loc d’'ésser un principi, aquesta afirmada unitat no pot ésser senzillament un nom com substancia, descriptin del fet que certes connexions especifiques i veritables sén trobades entre les parts, del flux experimental... Podem pensar facilment en co- ses que no tinguin cap mena de connexié les unes amb Jes altres. Podem pressuposar que habiten diferents oes i temps, com de fet s'esdevé ara mateix amb els somnis do diferents persones. Aquestes coses poden ésser tan diferents i incommensurables i tan passives Tes unes vers les altres, com perqué mai no es topin 0 slinterfereixin, Ara mateix poden existir universos sen- cers tan diferents del nostre que nosaltres, que conei xem el nostre, no tinguem mitjans de percebre que existeixen. I tanmateix, podem pensar en Ia seva diver sitat; 1 per aquest fet tot el conjunt d'ells forma el que ‘en Iogica és conegut com “un univers de discurs". Com aquest exemple mostra, per a formar un univers de discurs no cal eap mena de connexié, La importancia donada per certs escriptors monisties al fet que qual- fevol cas pot esdevenir un univers pel sol fet déser anomenat, a mi se’m fa incomprensible» Ens trobem dones enfront de dues menes d'nitat dintre el mén ex: periméntat; una que podem anomenar tnilat epistemo— gies, deguda simplement al que el mén que jo he 24 William Janes, Alguns problemes de flosofie, p. 12 108 epericéeat de ol que cuna> experiiia solaisice oer ta sume ttat oe Tecsience: Talim along dt Siar 66 salut Temple}dore 1 patil exibide ‘ae Sreponderancia de les leis cent fiques en totes nescence MeSoe: una generaliteacio basada sobre tes anes mines anita sera fas ‘due nosaltres expetiinentem tenen la propietat comur fa desser experiimentades per nosaltres és una bajan® dx de la qual no pot éscer dedutda cap casa impor: fant i 6s clarament fals de concloure, a parti del Tet gue tot el que experimentem és experimentat, que to tes tes coses han e'sser experimentades, La general acto daquesta segona mena dunttat, que on Seria de ies Hels clentitiques, seria igualment erronia, encara tqie Terror és una mica menys elemental, era poder explicarho, primer considerarem un momest &t aus fom anomentr et regne- dee Teta pou parte tot Aline cont sr el Ter-que-er-MoI-TIste esti subjecte a lis invarisbles fos quelcom remarcable. I de fet 9 és gens facil veure com un mén gemblant podria det xar Gobeir aquestes leis generals, St prenem qualse tol conjunt arbitran de punts en Yespa, iste una Foncié. del temps que cortespon als dits punts, pet exemple la que expressa el moviment d'una pardctla que els travessa: aquesta funcio pot ésser vista com tina Tei general a la qual esta subjecte el comports ment de ia partcula, Prenent tot de funcions gembolants per a totes les particules de univers, en. teorla hi hae Fin alguna formula que les comprengies totes, 4 aques. fa Tormla pot esse vist comin let supremsa TUE del mén espacial i temporal, Aixi dones, el que sor pron en fisica no_és Vexistencia de leis generals, sin “Ta seva extrema simplicitat, El que ens ha de sorprem “Gre no @ la uniformitat de la naturalesa, perque, amb tuna suficient ingenultat analitice, qualsevol ‘coripor {ament possible de la naturalesa ‘mostrara certa un formita’ El que ens ha. de somprenre, ¢9 fet que ‘igul prou simple com perque nos 105altres la poguem descobrit. Perd justament aquesta cx. sievietie de simplicitat én Tes Hleis de 1a naturalesa jescobertes fins ara és la que fora erroni de generalit: see qué resulta obvi que la simplicitat ha estat en parte causa del seu descobriment, | aixt doncs no pot Eonar-nos peu, per a suposar que altres leis encara no descobertes sén-d'una simplicitat igual. ls errors a qué han donat origen aquestes dues classes d'unitat ens fan capguardarsnos en filosotia de fotes aquelles utilitzacions dels sresultats» generals a qui hom-suposa que ha arribat la citncia. En primer fioe, tot generaliteant aquests resiltats més enlla de experiencia recent, cal examinar molt. detingudament sino hi ha cap raé que fact més probable que aquests resultats es derivin més aviat_de totes les coses que tian estat experimentades que Ao que es deFivin de to- 168 Tes_cOses Universalment, 1a Suma del que és ‘experimentat per la humanitat és una sel@ccié de la suma total dé tes~cosesexistents, 1 Qualsevol tret ge- eral que aquesta seleccié humana pugui mostrar pot Gsser degut_més a la manera de seleccionar que a un twet general-de tof el que Vexperiéncia selecciona. En sen Hloc els resultate més generals de Ia ciencia.<6n ‘ara els més TaeerteT cls wes PTOMIGIE we Gescr cangirats per les investigacions proximes. Tot utilitzant aquests resultats com a bases d’una filosofia, sacrifiquem la ca- racteristica més valuosa i notable del métode cient fic, que és la que, encara que gairebé totes les coses en les cidncies han d'ésser corregides més aviat o més tard, tanmateix aquesta correccié és quasi sempre tal que deixa immutables, o només accidentalment modi: eats, la major part dels resultats au han estat dertsits 2 partir de les premisses que després hem descobert ‘que eren erronies. El cientific prudent adquireix wn cert instint respecté al tipus diutiliteaci® que pot fer dels actuals coneixements cientifics, sense caure-en_el peril que les modificacions que presumiblement intro. Auiran els descobriments proxims invalidin total o par. cjalment el seu treball. Malauradament, la utilitzacio 106 de general com a bases per ‘que sempre evitaria Ia preca tnés_ens conduirien a resultats veritables ralitzacions sobre les quals estan basats no necessites:— sin cap correcci6, Podem iMustrar aquestes consideracions generals per mitja de dos exemples: la conservacié de Yenergia Pl princip! d'evolucis a), Comencem per Ja_conservacié de lenergia 0, com Yacostumava a anomenar Herbert Spencety la per- sisttncia de la forca, Diu: «Abans de donar el ‘pri mer pas en la interpretaci6 racional de Yevolucié, é fotalment necessari de recontixer, no sols el fet que Ia materia és indestructible i el moviment continu, si rnd també el fet que la forca persisteix. Un intent per trobar Tes "causes" de levolucié seria absurd si aquest agent al gual é deguca Ta metamorfosi tant en general fcom en particular, pogués existir de sobte 0 debar existir en qualsevol moment, En aquest cas Ia suc: cessié de fendmens seria totalmen arbitraria, 1a cin Gia deductiva impo Aquest paragraf ilustra el tipus de m&tode amb el qual el fildsof intenta donar un aire d'absolutisme i de necessitat a les generalitzacions empiriques, i del qual només pot garantir una veritat aproximada en aque: lies resions fins ara investigades pels metodes sense ajut de la cigncia. Hom diu molt sovint que la persis: nela d'una cosa o d'una altra és tna pressuposicié necesstria per a tota investigacié clentifica, | hom pene sa llavors que aquesta pressuposicis ha dexemplificar- se en alguna quantitat que sezons diu la fisiea és cons tant. Hi ha aqui, almenys aixt mo sembla, tres errors diferents. Primer, la detallada investigacié cfenttica de 1a naturalesa na spressuposa> cap mena de Ileis gene als com les que reste que acaba per venir, A més 27. Herbert Sencar, Primers principis (182), part 11, capt tol Vi. 107de les ‘observacions particulars, a la cidncia no li cal Dressupotar res, levat dels principis gencrats dela Io. a, {aquest pips o"¥0n Tes et naturales, a si aiaplement Ripotsiy: | ne rapier a Fa ah ee ee re ee Soyon eivor consistelx en la (den ana quanti- tat constant amb una entitat persistent. Dewees ta cota funoio dun sistema fie peso Gennes vaubstineia que perisclt a tanes Gass ot Sirteina. El sant cert eepaces ee men act gue le masea ha estat sovin cfd con a titat de mattras. Tota in concepelé de gee cloeat com inclou mesures mumiques tng fades en’ convencionaliats, és mee que alien ie tole mis del que crouen poneralmest ele ty Phooey sobre la fsa una constreecis fo per ee nee Gles matemitiques, Ja que fins | total In poses: de ceria entitat figure entre els postulate nocteears de Ia ciéncia (cosa que no puc admetre de cap manera), infer daquesta persstonca Ta constincie de coreg uantiatfisien, o"la neceslat a Prion de quatseet thpus de constncia que pogues aur escobera corey Heament sera un eto tats, Ten ter Hoy a ‘prog ‘ica ha fet més i més evident que aqués-— Fer fripis gosmallaacics a gee ine ‘de-Tenergin 0 de In massa, aon molt Mase. roses, certes i presumiblement_només sén aproximades. La tmassn- que hom ncowhumaa a conmtaeea ea constant de les quantitate fisiquse,&s considera nes om 4 variant sezons Ia veloctat,{ cont a cose, te fet, una quantitat vectorial que envun cromene nee oe rent en diferents direcclons, Les detallades coneee Sons que es dedusixen de to suposada wench ia'massa per moviments tals cont el gue seostige anes 4 Seer eatudiats en flee Seraan See ee txactes, {per sobre del camp de les anton sama tacions cal for només pettes modihensions eats ‘ells resltats, Perb'a partir del moment on see crue Prinept de In conservacié de la mason 6" de Tenses 108 e yerigeix en una Mei universal a priori, Vequivocaci set ser een le, Pepe estructura filosbfica muntada sobre aquest ‘fore ents, necessiriament s'enfonsa, Tanmatelx el fildsot prudent, encara que pugui_aprofundir en els matodes fe la fisica, aniri molt amb compie de no basar res fore alld que en ef seu Moment siait-et6-TesUTAIS ‘es Welierals sparentment obtinguts’ per aquests ie idee See ~b) La filosofia de Yevoluei6, que era el nostre se- gon exemple, iustra la mateixa tendéncia a precipi fades geerallvacions tbe en Geta mancrs J inde jida preocupaci6” per les nocions étiques. Hi ha dues fener de filosofia evolucionsta, de es. quals Hegel 1 ‘Spencer representen Ia branca més antiga i menys ra ical, mentre que. Bergson i et pragmalisme Tepresei- ten_la_varielat_miés-moderna i revohiciontria, Totes ‘dues menes d/evolucionisme, teen en com ast sobre ¢] «progréss, és a dir, sobre el cavi continu ‘que és pitjor vers el que és millor, o del que és simple vers una complexitat més gran, No fora just datribuir a. Hegel motius 0 fonaments cientitics, perd tots els alizes evolucionistes, inclosos els deixebles modems de Hegel, han tret gran part de la seva forca de la his- ria de Vevolucid. bioldgica. A_una filosotia que fa derivar_una_tlei-de_progrés universal d'aquesta_his- toria bioldgica hom li pot fer dues objeccions. En pri ‘mer Tloc aquesta historia biolbgica no es referelx mies gue a una petita seleccié de fets inclososen-un-frag- tment infinitesimal de Yespai i del temps, i fins i tot en termes cienttics probablement aguestaselecci6 no és tuna mostra dels esdeveniments en el mén en general. Car sabem que la decadéncia, igual que el desenvolu pament, és un fet normal en el mén. I un fildsof ex- iraterrestre, que hagués conservat només un jove men- tre creixia fins als vintidos anys, i no hagués observat mai cap altre ésser hum, podria concloure que per tany a la naturalesa dels éssers humans créixer conti nuament, cada cop més grans i més assenyats, en un 109{ rogrés indefinit vers la perfeccié; i aquesta genera FSIS seria evvsartent tat en fone een oe ho és la generalitzacio en la qual els evolucionisees es basen, tot partint de la historia anterior dageees Vaquesta objeccié cientifiea a evolu , Whi ha_una altra que es deriva de la in eorporacié indeguda de nocions ttiques a Ia ida io Progrés de Ta qual Yevolucionisme ta derlvar inns, gricis. Els han ensenyat que la vida organica ha sae dlesenvolupant-e gradualment des del protorou fine at filbsof, 1 aquest desenvolupament, hom ens. assegaa que" és- un avene indubtable, Malauradament ‘quiere hho assegura ¢s el Tildsof, noel protezou, ino tenn can seguretat que_un.observador-imparcial estaria dacoy amb Yalirmacio autocouaplaent del filbsof. Aquest pect pot Gsser Hustrat per Ja sogient antedots, molt ns {vuctiva, del fildsof Kuang Tal) «El Gran Atigun, vecth amb les robes cerimonials, va acostarse a Vesconat dor i es va adregar als pores: "Qué podew tenir ca contra de la mort? Us engreixaré durant tres mesos, Je £m deixuplinaré a mi mateix durant deu dies 1 tres més dejunaré. Sembraré herba bona i us collocere da £95 present sobre Y'altar gravat dels sacrificis, No ec teu satisfets?” Llavors, parlant des del punt de vista dels pores continud: “Berd, després de 10%, potser fora millor var re de segé i fugir de Tescorsador.. = »*Perd lavors —va afegir, toriant a parlar des del seu propi punt de vista— resulta que per a frais els honors en vida hom ha dtestar disposnt a mone amb la lanca a la mA o bé disposat a anar'a parse a cistell del botxi.” *Aix{ dones, va allunyar el punt de vista dels pores 4 adopta el seu propi punt de vista, En quin sentir He vors, ell era diferent dels pores?» Molt em temo que els evolucionistes s‘assemblin ‘massa sovint al Gran Augur j als seus posce Lelement étic que ha estat’ preeminent en molts dels més famosos sistemes de filosofia és, em pense, 110 tun dels obstacles més seriosos per a la victoria del métode clentihic en Ia investigacio de les questions fel sofiques. Les nocions étiques dels humans, com va ador narse’n Xuang Tau, son essencialment antropoctmise ‘ques, i pressuposen, quan son utiliteades en la mets: fisica, un intent, de vegades entelat, per legislar on tox Yunivers segons les bases dels actuals desigs dels he: mes, Daquesta manera s'interfereixen amb aquella ex. acitat de recepcis dels fets que és l'esséncia de Tac titud cientilica entront del mén, Mirar les nocions. gues com si tossin la clau per a comprendre el mon ‘una postura essenciaiment precopernicana. I Vintent de fer de Irhome, amb tes"seves-esperances i els Seus ideals actuals, el centre de univers i lintérpret dels seus sts Posats designis i proposits és una postura semblant, La metafisica etiéa é fonamentalment un intent, om: cara que disfressat, de donar forca legislativa als nes: tres propis desigs. Aixd pot ésser discutible, evident. ‘ment, perd cree que queda confirmat si considerem la manera com apareixen les nocions étiques. L’Stica és essencialment un producte de Vinstint gregari, 66a. ir, de Yinstint de cooperar amb aquells qui bia -de constituir el nostre.propi. grup en contra d'aquells.q\ Dertanyen a grups diferents, Els gut pertanyen al nos tie propi grup sén bons; els qui pertanyen als. grups eftemies son dotents. Els fins queer nostre propt grup ersegucix s6n fins desitjables,-cls-fins-perseguits pels up enemics s6n nefastos. La subjectivitat d'aquesta situacié-no'es manifesta a l'animal gregari, el qual crew Que els principis generals de la justicia es decanten per Ja part det seu propi ramat. Quan I'animal aconsegueix Garribar a la dignitat del metatisic, Havors invenia Tetica per a establir els conceptes de justicia del seu Propi grup. Aix el Gran Augur invoca Ietica com a Justificacio dels augurs en llur confliete amb els porcs. Perd, hom podria dir que aquesta visié de V'ética no 16 en compte nocions tan veritablement ttiques com és ara la de Yautosacrifici. Perd afirmar aixd fora erroni Léexit dels animals gregaris en Ia seva Iluita per lexis. 1 i —iee—s™ooperacié dintre el_ramat, operacis. requerei ‘almenys fins a cert punt, det que d'altra mi de Vindivi- a ‘un_conflicte entre desigs i instints, ja Que tant Taufoconservacio~coma~conservacié de Vespécie s6n per a Vindividu fins biolbgics. L’ttica és _ coriginalment Lart-de recomanar als altres els sacrificls hnecessaris per a la cooperacié amb un matelx. D’aques- tamancra hom arriba, per rellexi6, a través de la m hipulacié de la justicia social, a recomanar_ sacrific per a un mateix, perd tota lética, per més refinada que sigui, yesta més o menys subjectiva, Fins i tot els vegetarians no dubten, per exemple, a salvar la vida un home malalt, encara que obrant aixi destrueixen la vida de molts milions de microbis, La visié del méa que té Ja filosofia que es deriva de nocions etiques, sn0 é dones imparciaLi, per aixd, mai no pot arvibar a ‘&ser plenament clentifica-En compara ‘it, no-arriba_a aconseguir Valliberament ima, Sel propi subjecie que és necessari per a artibar a una ‘comprensid semblant del mén, en la mesura en qué Thome pot reeixirhi, I lx Glosofia que inspira: sempre & més 0 menys provineiana, més o menys atectada pels prejudieis d'uma epoca i d'un lloc. No nego la importincia o la valua, dintre Ja seva propia esters, de ia-mena de-filosofia que es fa sota Ia inspiracié de les nocions tiques. obra ética de Spi sembla aliament significativa, della no és la teria metafisica en ‘relacié-a Ta nafuralesa del mén que vol explicar, ni tam- poe cap cosa que pugui ésser provada_o_contradita: amb arguments, Elque hha de més valués és la indi acid de corta actitud nova envers la vida i el mon, Gerta_actitud per 1a qual le-nostra propia existencia pot adquirir algunes més de les caracteristiques-que hem de desitjar_profundament. La_valua d’una obra semblant, per_mds incommensurablé- que sigui, é de guda a Ja prictiea ino a la teoria, La importancia febriva que podria fenir existeie només en relacié amb 42 Ja naturalesa humana, i no en relacié amb tot el mén fn general, Aixt doncs Ia filosofia_cientifiea que no- més pretén de comprendre el mén { que no. pretén cap snillora-directa-e-Ta_vida Tumaia no pot exami na¥ les nocions ttiques sense ésser desviada per aques- ta submissi6 als fets que constitueix lesstncia.del-tém- perament cientific. 2 Si la nocis de univers i la nocié de bo i dolent sén desterrades. de la filosofia cientifica, hom podria proguntarse quins problames espeifics queden al Tbsof per opdsicio al cientific. es diffeil de donar una esposta precisa « aqucsta pregunta, perd hi ha certes caracteristiques que poden distingir el camp de la fi fosofia del de les citncies especials. ‘En primer loc una investigaci6 filosbfica ha d'ésser jenorat No ha do traciar copecialment de Tes coves que” eristeixen sabre la terra, ni del sistema solar, ni de cap altra part de Vespai ni del temps. L Silat de generalitat 1a. que_h asa Qh Sofia tracta de Tunivers cof a tot. No cree que ague> ‘ur creenga-sigui justificada, per crec que una teoria filosofica ha daplicar-se a totes les coses existents 0 que puguin existir. Hom podria suposar que aquest punt de vista és a penes distingible d'aquell que in- fento rebatre, Perd aixd fora un error prow impor tant. La concepcié tradicional faria de T'univers ma- feix el subjecte de diversos predicats que no serien aplicables a cap cosa particular de univers, i Vads- ripcio daquests predicats pecullars a univers fora fa tasca especial de la filosofia. Jo mantinc, al contra- Hi, que no hi ha cap proposicié de la qual Vunivers Sigui el subjecte; amb altres paraules, que no existeix yes semblant a l'univers. El que mantine é que exis {einen proposicions generals que poden ésser affrma— es dé cada cosa individual, com s6n ara les propost:— ‘sions de la logica, Aixd no vol dir que totes les coses ane 13que existeixen formin un tot susceptible d'ésser mirat se eeteney diferent 1 désser convertit en subjecte Geoprodicats, Nomds vol dir que existeien propietats dere seaven'a eada Cosa per sepaat, per® No propic- Sue Berean yejanven Al conjunt de totes les cores cok [eeiiineht ta flosofia que defenso podria anome- seer aroniteme logic 0 pluralisme absolutpergub, Tart mantenint que existelxen moles coses, negn que etatein ‘un tot compost per aquestes coses. Veurem SUSE preposicions filosbriques, en lloc destar rela- vnadeo arab of Tot de les coses collectivament, estan ade aint totes 18s coses-de-mancta dstributi- Wer imo tan sols han destar relacionades amb totes Tey cores, sind que fins han estar selacionades amb tines propietats tals de totes les codes com perqué no depenguin de la naturalesa accidental de les coses que tne, trobem existint, 1 que esdevinguin veritables: de Gualseyol mén possible, amb independéncia dels fets due només poden ésser descoberts pels nostres séntis. “rot aixb en duu a una segona caracteristica de les proposicions flosofiques, la que han désser a prior. Une proposiciétlosdtica ha lesser de tal mena que Vevideacla empl rugui mai provarla-o ¥ebatre- Jar En els libres de filosotia es {woben massa sovint ‘nguments basats en Tesdevenir de ia historia, en les Gheumvolucions ccrebrals, o-en els ulls dels molluscs Fets especials i accidentals daquesta mena son irre: Tevants per ala filosofia, que només ha de fer afiema: cions que puguin ésser igualment certes tant del mén actual com de qualsevol altre mon possible. Podem resumir aquestes dues caracterstiques de les propesicions flosoliques tot dient que «la filosofia la ciencia del possiblen. Pero aquesta constatacio ha “@eser explicada, ja que podria induir a errors, donat {que hom pot pensar que el que és possible és una cosa diferent del que és general, quan de fet sén indistin- ables. La filosofia si tot el que hem dit és correcte, esdeve indierenciable de la logica en el seatit amb qué ac: 4 tusiment és cmprat aquest mot. Jest de I. tien {Gnsistelx, de manera general, ea| dues. pals Do_gair difrencices-Fer un bands ucts Pegi const. clon. generals que poden ferse respects de totes ie se menclonai-ie cap, mi cap predicat”o felueis, com per exemple és «ai x & un membre de la Eiee a 1 tot membre de Ia elasse w és membre de Ia Glasse f, lavors é un membre de la classe f, qual- Sirol coon que’, «1-2 puguin significars. Per altra banda la logiea tracta de Vanalisi i enumeracié. de les formes> Togiques, per exemple, dela classe de-propo- Scions due poden donarse, dels diversos tipus de fet, Ge. la. classificacio delsconsifiuents- dels {els ED, aquest sentit, la logica_proporciona_un_inventari_de possibilitats i-un repertori d'hipotesis-abstractament efensables ‘Hom pot pensar que aquesta mena d'estudi és mas- sa dif | general com per a tenir una gran importan- cia, i que, si els seus problemes esdevenen en algun Iloe prow definits, seran assimilats als problemes dal- guna ciéncia especial I tanmateix no sueceeix xi, Per alguns problemes, per exemple, Tandlisi de Vespai i Gel temps, ia naturaicsa de la pereepcis,o Ia teoria del judici, el descobriment de llur forma logica é el tre tall més diffel 1 la part en la qual ha estat fins ara més diffeil de recixi. Si aquests problemes han estat tractats fine ara de manera tan poc satisfactoria, és de- gut principalment al desig de trobar hipotesis logiques orrectes, i é3 per algo. que s han prodult aquestes ontradiceions o antindmies amb les quals els fildsofs enemies de la raé sempre sthan delectat Concentrant_atencié_sobre_la_investigacié_de_les foimes lgiquesesdevs possible que la filosofia tract ti finalment els seus problemes de manera gradual, Y que obtingui,-de Ta mateixa manera com ho Ta tes eitncies, resultats parcials + probablement no-del “ior carrectes, perd que puguin Esser utilitzats per la in- Yestigacié fufura fins {'tot quan aquella els ve a com ‘pletar i els supera. La majoria de les filosofies fins ara ushhan estat construides totes d'una pega, de manera que ai no eren totalmentcorrectes, eren totalment incor. rectes, 1 no podien ésscr utilitzades com a base per na Investigacio posterior. Bs sobretot a causa aquest fet_que a filosoia, a contrari de la cltneia, fins ara no ha estat progressiva, perqué cada fildsof original ha hhagut de comencar la seva obra des dels fonaments, sense poder acceptar absolutament res definitiu de Yobra dels seus predecessors. Una filosofia cientifica ym 1a que jo recomano seria gradual i aniria tempte- wnt com fan Tes altres citncies; per sobre de tot han- ria_de tenir Ia capacitat i tot quan no fossir totatmnent \ifer@s_uN-cop Fetes Tes_cc ie ‘possibilitat d'aproximacions successives a la veritat é, més que cap altra cosa, la font dels exits de la cigncia, i traspassar aquesta possibilitat a la filosofia és assegurar-li un progrés en el seu métode, 1a impor tancia del qual seria quasi impossible d'exagerar, ‘Aixt_concebuda, Vesséncia de la filosofia é Yank tisi_no’Ta sintesi, Construir concépcions del mén, com “al professor alemany de Heine que entrellagava diver- sos fragments de la vida per fer-ne un sistema intel ligible, cree que no és gaire més factible que intentar descobrir Ia pedra filosofal. El que és factible.és.com- prendre les formes generals { la divsid dels problemes tadlionls_n_atesanendenendents_aue_sigln fienys desconceriants, També aqui com a moltS altres foes Ia maxima és edividir per a vencer». ‘Anem a ilustrar aquestes maximes una mica gene rals tot examinant la seva aplicacié a la filosofia de Yespai, perqué només és en la practica que el sentit 0 la importincia d'un métode poden ésser copsats. Su- posem que ens hem d'enfrontar_al_problema_de Tes: ai tal com és presentat a 'Fsiética Transcendental de Kant, i suposem que volem descobrir quins sén els elements del-problema i quines_possibilitats tenim_de lucié. De seguida veurem que apareh s problemes totalment diferents, que pertanyen Vinventar hipdtesis que, fins diferents estudis, i que requereinen dliferents.métod Aver éoser solucionats, cls quals han estat combinats Rerfusament com si fossin-un sol problema, que és el (gue tracta Kant, Hi ha un problema de loziea, un_pro- blema de fisica i un problema de teorla_del-coneixe- arene Draquests Ges, of problema logic pol ésser-re Zott amb exactitud I perfecci6; el problema fisic possi Dlement pot ésser resolt en _un_grau.de_certesa_tan gran, { una aproximacié a Vexactitud semblant a les ‘que hom pot esperar d'un terreny empfric; el problems de Ia teoria_del_coneixement, tanmateix._resta_molt fose {molt diffeuliés. Vegem ara com sorgeixen ‘aquests tres problemes. @) El problema logic va apartixer provocat per tes suggestions de la geometria no euclidiana, Donat tum cos de proposicions geomttriques, no és dificil de trobar un enunciat ‘minim dels axiomes a partir del qual tot el cos de proposicions pugui ésser deduft fempoe no é gaire dificil, renunciant o alterant al guns daquests axiomes, d’obtenir tina geometria dife- Fent o més general, que tingui, des del punt de vista de les matematiques pures, la'mateixa cohertncia 1&- gica i les mateines raons per a ésser respectada que fe la geometria euclidiana, La geometvia euclidians és potser veritable teferida a Yespai actual —encara que Exod mateix resulta dubtés—, perd certament també hho sera referida a qualsevol nombre infinit de siste- es purament aritmetics, cadascun dels quals tingui, des del punt de vista de Ia Togiea abstracta, un dret semblant | irrevocable a ésser anomenat espai eucli dia. Aixi dones Tespai, com a objecte d'estudi logic © matematic, perd 1a seva unicitat; no hi ha tan sols mioltes classes d'espais, siné que existeix un nombre Infinit de cada classe, encara_que resulta dificil de trobar tna classe de fa qual Vespai de la fisica pu fui ésscr un exemple, i resulta impossible de trobar tna classe de In qual Fespai de Ia fisica sigui amb cer- {esa un exemple. Com a illustraclé d'un possible siste- ima logic de’ geometria podem considerar totes les re- 47t lacions de tres termes que sén andlegs amb certs as- pectes formals respecte a 1a relacié. centres, tal com Bpareix en el nostre espai actual. Un espai é, da questa manera, definit per mitjd d'una d’aquestes re- efons de tres termes. Els punts de Vespai son tots tls termes que mantenen aquesta relacié amb una co- S2 o una altra, {el seu ordre, en Vespai en qiisti6, @ determinat per aquesta relacié, Els punts d'un es: pai son també necessariament punts Caltres espais, nat que necessariament hi ha altres relacions de tres termes que tenen aquests mateixos punts en el seu ‘camp. De fet Pespai no és determinat per la classe dels seus punts, siné per Tordenadora relacié de tres ter mes, Quan ha estat enumerat un nombre suficient de propletats Togiques i abstractes d'aquestes relacions, per determinar el ghnere de geometria que en resulta, diguem, per exemple, Ia geometria euclidiana, esdeve innecessari que el gedmetra pur distingeixi, en la seva capacitat abstracta, entre les diverses relacions que te- nen totes elles, aquestes propietats. El gedmetra con- fdera tota la classe d'aquestes relacions, no una sola entre elles. Aixi doncs, en estudiar un génere de geo- metria donat, el matemitic pur esth estudiant una ferta classe de relacions, definides per mitja de cer tes propictats Tbgiques { abstractes que prenen el loc alld. que abans era snomenst axioms, La naturalesa del craonaments geometric és, doncs, purament deduc- tiva 1 logiea; si hom pot trobar en géometria algunes peculiaritats epistemoldgiques especials, no les ha de Cercar en el raonament, sind en el nostre coneixement respecte dels axiomes en un espai donat. ) El problema fisie de Tespai és a Ta vegada més interessant i més dificil que el problema logic. El pro- blema fiste podem plantejario com segueix: trobar en el mon fisic, 0 construir a partir de materials fisies, tun espai d'una de les classes enumerades pel tracta- ment logic de la geometria. La dificultat d'aquest pro- blema deriva de Vintent d’acomodar a Ta sudesa ive. _aRetat det mon real algun-sistema que posseeixi ta cla- 118 ues pures, ‘Que ser aconseguit amb un cert grew Simacid és més que evident. Si jo veig tres individus A, B iC asseguts en una filera, m’adono del fet que ‘Gm puc expressar dient que B esti entre Ai C, i no que A esta entre B iC, o que C esta entre Ai B. Aques- fa relacié. deentres, que és aixi percebuda, manfé al- gunes de les propictats Idgiques i abstractes d’aquelles Felacions de tres termes les quals, com hem vist, sén Torigen de In geometria, perd aquestes propietats no arriben a ésser exactes, i no poden ésser subjectes, en. fant que empiricament donades, a la mena de tracta ment que la geometria desitja. En la geometria abs- tracta hom tracta amb punts, linies rectes i plans; perd els tres individus, A, Bi C, que jo veia asseguts én una filera no s6n exactament punts, i la filera no 6 tampoc una linia recta, Tot { aixi Ia fisica, que for- ‘malment tracta d'un espai que conté punts, Iinies reo- tes i plans resulta que empiricament déna resultats aplicables al mén sensible. Ha d’ésser possible doncs de trobar una interpretacié dels punts, de les Iinies rec- tes i dels plans fisics en termes de dades fisiques, 0 falmenys en termes de dades que vagin acompanyades, dunes hipdtesis que les facin poe susceptibles de dub- tes. Donat que totes les dades manquen de precisié matematica, puix tenen una certa mida i una forma astant vaga, queda clar que si una nocié com ara és la de punt ha de trobar alguna aplicacié als materials empirics, ¢] punt no ha’d’ésser ni una dada ni un afe- git hipotttic a la dada, sind una «construceid» feta ‘amb dades i els seus corresponents afegits hipottics. Es obvi que qualsevol acabament d’una dada és menys dubtés i insatisfactori quan els afegits sén molt ani legs a les dades, que quan s6n d'una mena radicalment diferent a elles, Creure per exemple que els objectes que veiem continuen, un cop deixem de mirarlos, es- Sent més o menys analegs al que eren quan nosaltres el miravem, és una suposicié menys violenta que no fcreure que aquests objectes estan composts d'un nom- 19 redat logica i Vexactitud de les matem: ue aixd por éstbre infinit de punts matemaics. Rs per ax que en Festudi fisic de In geometra de espa fisic els punts 120 han dassuminse ad fnito com ho ian désser en ¢ltractament Iogie de Ia geometria, sind que han és Ser consults com a sistemes composts a In vegada dades 1 per anlege hipoteties de les dades, D' fuesta manera podem definir amb naturalitt un punt Ise com la classe @aguels objectes que son els cons tuents ultims del mén Fisie. Aquesta sera la classe de tots els objectes que, com dirfem normalment, conte hens el punt. Garantir tna definieio que Goni aquest resutat, sense assumir previament que els objectes f sies sén composts de punts, s un problema molt agra: duable de la logica matematica, La solucié a aquest pro: Dlema i la pereepeié de la seva importancia son’ de. gudes al meu amie, doctor Whitehead. La raresa de mi Tar un punt com una elasse d’entitas fisiques, desapa- rex quan ens familiaitzem amb ella, { en qualseval €as no pot ésser sentida per aquells qui manteven, com pricticament fa tothom, que els punts 6 ficions mar femitiques. La_paraula'fieciS» sutlitza Volublement en aquest contett i els homes que la utiitzen sembla ue no sentin 1a necessitat dexplicar com una ficelS pot esdevenir tan util per a Yestudi del mon actual com hho han esdevingut els punts de la fisica matematica, Segons ia nostra definicio, que tracta els punts coin una classe abjectes Lisle, queda explicat'a Ta vega: a.com la ulilitacid de punts pot dur a importants resullats fsies, com podem atirmat, tanmatels, Ta presumpeié. que els punts son entitats del mon tise: Moltes de les propictats matematiques. convenients als espais gies abstractes no poden ésser conegudes com a pertanyents o.com ano pertanyents a Tespel de la Fisica, T el mateix succecix smb totes les propie tats relacionades ‘mb la continultat, Peraud coneixer que Fespat actual tg aquestes propictats roquerira una Infinita exactitnd de Ia pereepeis sensible. Si Pactual espai és continu, bi ha tanmateix molts espais poss Dies que foren no continus, els qual, empiricament, 120 serien indistingibles d’aquest; s, al contrari, pot ésser que espai actual sigui no continu 5, doncs, empiric ‘ment indistingible d'un possible espai continu. La con tinuitat encara que pot ésser obtinguda en la regio a priori de laritmetica, no tenim cap certesa que pugut Esser obtinguda en Vespai o en el temps del mon fi si aquests sén 0 no continus pot semblar un pro blema no tan sols no resolt sind irresoluble. Tanma: telx, des del punt de vista de la filosofia, el fet de des cobrir que un problema és irresoluble ja és una res posta tan completa com qualsevol altra que pugul ésser obtinguda, I des del punt de vista de la fisica, allA on no es poden trobar mitjans empirics de dis. fincid, no hi pot haver cap objeccié empirica a T's firmacié més senzilla matematicament, que és la de la continuitat. Ta matéria de la teoria fisica de Yespai és molt amplia j fins ara poc explorada. Ve associada a la teo- ia similar del temps, i les dues han estat plantejades als fisics de mentalitat filosdfica per les discussions que han esclatat a Tentorn de la teoria de la relativitat, ¢) El problema que tracta Kant en la seva Esto. toa Transcendental és, en primer Moc, un problema epistemoldgic: «Com podem tenir un coneixement a priori de Ja geometria?» La forca i Venvergadura d’ ‘quest problema han estat alterades profundament per Ia distincié entre els problemes logics 1 fisics de la geo- ‘metria. El nostre coneixement de la geometria pura 6 a priori, perb & & it logic, FI nostre coneixe- ment de Ia geometria fisica és sintetic, perd no és iori, El nostre coneixement de la geometria pura & hipotétié, {no ens permet afirmar, per exemple, que Yaxioma de les paralleles sigui cert en el mén fisic. EL nosire conelxement de Ia geometria fisica, encara qu ns permet afirmar que aquest axioma es verifica apro- ximadament, no ens permet afirmar, a causa de la ine- Vitable inexactitud de Tobservacié, que eS verifica sexactaments, Aisi dones, amb-la-separacié-feta-entre geometria pura geometrie-de la fistcs, ef problema 12antid queda estancat, A la pregunta, «com és possible “tn coneixement sintttic a priori?» podem ara respon- dre, almenys en alld que es refereix a la geomettia, tsi "sintBtic” significa "no deduible tan sols de Ia Io- fea”. Tlavors no 6 possibles. El nostre coneixement je la geometria, com Ia resta del nostre coneixement, tes deriva en part de Ia Ibgica, en part de la sensibili- tat; 1 Tespecial posicié que a I’época de Kant ocupava In geometria_ara sabem que és illusdria. Encara exis- felxen alguns fildsofs, é cert, que-mantenen que el nostre coneixement de 'axioma de les paralieles, per exemple, é5 veritat de l'espai actual perd que aixd no ha d’ésser tingut com a fet empiric, sind, i tal com Kant mantenia, com un fet derivat de 1a intuicid a priori. Aquesta posicié no pot ésser refutada logica ment, perd crec que perd tota plausibilitat tan aviat ‘com velem que complicada i derivada es fa la nocié de Lespai fisic. Com hem vist, V'aplicacié de la geome tria al mén fisic de cap manera significa que realment hhagin d’existir punts i linies rectes entre les entitats fisiques. El prineipi d'economia exigeix que ens abs- tinguem de creure en lexisténcia de punts i de linles rectes. Tanmateix, a partir del moment en qu accep- tem Vopinié que els punts i Iinies rectes sén complica- des construccions, fetes per mitj de classes d'entitats fisiques, la hipdtesi que tenim una intuicié a priori, que ens permet de contixer el que succeeix a les linies fectes quan s6n_prolongades indefinidament, esdevé extremadament tibant i aspra; i no crec tampoc que faguesta hipdtesi hagués pogut suscitarse mai en un fildsof que hagués copsat la naturalesa de Mespai fisic. Kant, sota Ia influéncia de Newton va adoptar, enca- ra que amb algunes vaciliacions, la hipdtesi de espai ‘absolut, i aquesta hipdtesi, encara que logicament no té cap objeceié, fou rebutjada pel principi d'Occam, donat que lespai absolut és una entitat innecessaria per a lexplicacié del mén fisic. Encara que de moment no puguem refutar Ja teoria kantiana d'una intuicié a priori, podem demolirne les bases una a una a través 12 _ una andlisi del problema, Ja que aqui, com en moltes altres qlestions Hlosfiques, shimetode anal, enctra gue no sigui capac d'arribar a.un resultat demostratiu, S eapag tanmatelx de mostrar que tots els fonaments positius en favor d'una certa teoria son erronis t que ia teoria Henys antinatural pot donar rad dels fets, “Un_altre problema, amb el qual pot_ésser_demos- trada la. capacitat del métode analitic, és el problema deL_realisme. Tant aquells que defensen el realisme com aquells qui 'ataquen em semblen molt allunyats de a naturalesa del problema que discuteten. Si pr; guntem «2Els nostres objectes de percepcié s6n “reals” Frindependents” de qui els percep?s, cal suposar que aiorguem algun sentit a Tes paraules «realy i sindepen- nts, i tanmateix si preguntavem a alguna de les parts iteressades en Ia controvérsia sobre el realisme qué signifiquen aquestes dues paraules, la seva resposta ‘molt probablement contindria confusions, que podrien ésser revelades per una analisi logica. ‘Comencem per la paraula «reals, Certament hi ha objectes de percepci6, perd si el problema de stag ‘objectes s6i O-Mo'reals ha d'ésser un problema subs tancial, & une-qlestié -que~indicaria que en el mon cexisteixen dues menes d’objectes; els reals Tels irreals, ‘toi suposant que els irveals s6n_essencialment els que no_s6n. La qiestié de quines propietats han de per- tinyer a un objecte per a ferlo real rarament podrd tenir, si mai arriba a tenira, una resposta. Evident ment existeix la resposta hegeliana que el que és real & auloconsistent i que no hi ha res autoconsistent evat del Tot; perd aquesta resposta, sigui veritable 0 sigui falsa, no té cap interés per a Ja nostra actual cussié, que es desenvolupa en un pla més baix i que es referelx a una posicié relativa dels objectes de per- cepeié entre d'altres objectes de parcialitat sembtant. En les discussions sobre el realisme, els object percepcié s6n contrastats més amb’ els estats Guna banda i amb la materia d’una altra, que no amb Ja totalitat de le coses. El problema que ara hem de 123,t considerar és el de qué podem entendre tot assgnant conatdera or oe Suduhes de os qua constiuetzen el a es Pease orale aor le md, pend 0 Sento af Ue gean ands Gus nO a ocee ceek se ereate ea PRs Or ote Peet Gan coma asl coating er ee eels ments Gx Sub io en bereebudat So silat co 2s.Tae Foal quan cath relaclonada amb altres Se mas ate eo oa Seyota vente austen qulreral Caqueste eatte k realitat no esdevé necessaria per a Ja cosa, i que de fet Peet treater ent citeeat no hl ia ete een rata sen Pe urea oat Sanis'queels cbjectes do porcopeio manque de rea fit ent daguete especie, o'za tots dos, see uo tab vulgal Gio ds ony foencra, que ea podemn dedalr ua no ta parts tal te exter ‘de qub tract i $e nes recarguce slmiars podrou apliceros af jectiu «independents, La majoria de les associacions quests persue en elaclonen eb dese Som Ia de- Saas ed art ng 65 BOOSIE Ce penance indepen: Geneaey qoan B tot te una par indlpensable de In wires Gk Berd quan es reconeix que ln causa 0 & farms que une orelcls, 1 gue ii ha tombe cone IScions of simuttanctt igtel com n't he de succes MEU ote aa aunty ete nat ea a heotecedants cotuiig dum fot detrmlagt, nd Ge, et Gualtevel foe on es don! une cortlacio de simul! Re podem passa un linia antecedents aun atta, pes bal d'tentr una nova sis antecedents causal Baiarn especies nel ence! segena a gual heen do Glodideet cla nataredentee Ula din ely retro ean ota Stat conesponsa quo cotrva latigat per diver ser groblomes fosbtcs,Després denumerarios, dis BRgdescn qlsstons mihan vt de Bonn a Estsasburg ‘nig catlersterme amb el profesor Sinmele Sent Hake Soper que agonts prtienes ren moter que {T'seu con’es Sogace dee de Bonn a Estrasburg, per podem saposar fue’ un’ conjant dentecedents” ur ae 14 mont mecinics també podria expicar aquests deopla gaments de matéria d'un lloe a Valtre. Per rad dagen: fa puralitat de sties cause que anteeeqehsei un 16 what Ta-nociS de wlan causa 9 fa indefinidast dpe blema de ta independoncia exdevé conseqientinent am “Digu. AIX doncs, en Moe de preguntarnos senzillament BiA G independent de B, ens hauriem de preguntar si existeix una strie determinada per a aquestes 1 aque- lies altres Hleis causals que duen des de B a A. Aquest punt és important en relacié amb el problema espect fic dels objectes de peroepei6. #s possible que mai no hi hagi objectes prou semblants als que nosaltres per cebem, que restin sense percebre; en aquest cas deu existir’ una lei causal segons la qual els objectes de percepeié no sén independents del fet d'ésser perce: buts. Perd fins i tot en aquest cas pot succeit que existeixin leis causals purament fisiques que deter- minin ef manifestarse dels objectes que sén percebuts a causa daltres objectes que potser no son percebuts. En aquest cas, pel que fa a aquelles leis causals, els objectes de percepcio serien independents del fet és. ser percebuts. Aixt resulta que el proble opjectes de péreepeld sino no independents del fet ‘ésser percebuis és, plantejat_aixi, un problema inde _ ‘Terminat, i Ia resposta sera afirmativa'o negativa se- _gons el m&tode-adoptat per resoldrela. Cree que aques- confusi6“ha tingut un paper molt important en la prolongacié de les controversies sobre el tema, el qual ‘molt bé hauria pogut semblar capag de restar per sem- pre més sense soluclé, La interpretacié que desitjo defensar és que els objéctes-de percepcid no persiste xen nvariables‘menitre no <6 pereebuts, encara qu probablement objectos que sels assemblen ‘m0. -monys.existeixen en_aquells moments; també vull de- fensar que els objectes de percepcié.sén_una part, La sola part empiricament cognoscible, del_q ment constitueix el subjécte central de Ia fisica, 1 que ells mateixos poden ésser anomenais fisies; també de fenso que existeixen Hleis purament fisiques que deter-_ 1235dels objectes de_percep» ‘pereebuts) i neem finalment vull defen ‘que, en establix nme’ fs uc gue ay fer propongans ei aa. een ‘No sé si els realistes Teconcixeran en aquests punts de see pele rae re tne foc ccs ge cl cate Dimes les per a a Ee diferents qiiestions, de T'aveng pt sssiu, a eS EO lid I perdurable. 28. Publicat per Open Court Company, 1914 126 Vil. Els constituents ultims de la matéria® ZFi,aue penso discutr on aquest aticle no és tan sols un problema, sin6 també una vella- dlsputa-meta- Tsica: Oue és la matéria? La pregunta aque €s Tama. ‘ria, en alld que toca a la filosofia, crec que pot ésser_Tesposta en principi de manera’ tan completa com podria desitjarse; é a dis, podem dividir el pro blema en dues parts, una essencialiient resoluble, ima altra essencialment {rresoluble, i el que ara intentarem serd com resoldre la part resoluble, almenys pel que fa als seus trets més importants. El que vull suggerit en ‘aquest article sén justament aquestes. grans linies Crec que la meva positura, que és realista, no esth gal: re allunyada —segons penso i espero— de la del pro- fessor Alexander, dels escrits del ual sobre aquest te- ima he aprofitat' molt." I manté també un estret com tacte amb els del doctor Nunn2* EI sentit comd esth acostumat a dividir el mén en ment { materia, Tots aquells qui mal no han estudiat Tilosofia suposen que Ia distineio entre ment i matt ria és perfectament clara i facil, que les dues no coin. cideixen enlloc, i que només un bolg 0 un fildsat poden dubtar si una determinada entitat és ‘mental o mate- rial. Aquesta fe simplista encara sobreviu amb Desear- tes i, en forma una mica modificada, amb Spinoza, perd comenga a desapartixer amb Leibniz, 1 des de la seva epoca enga quasi tots els fildsofs de talent han 29. Comunicacis a Ja Philosophical Soclety of Manchester, febrer de 1915. Publicada per primera vegada’ a «The Monisie, Jiuliol de 1915 30. Cf, especialment Samuel AUANaER, The Basis of Rea lism «British Academy, vol, VI Bi. “Are “Secondary” Qualities" Independent of Perception?, Proc. Arist. Soe, 190810, pp. 191218, 127