FÍSICA 2 07 105

j Unitat 7. Apliquem la llei de reflexió i obtenim l’angle de reflexió:

ar 5 a i → ar 5 65°
Fenòmens ondulatoris
Per calcular l’angle de refracció, apliquem la llei de Snell:
a i 5 65° i
j Activitats u
v1 5 1,27 m/s y
u
1. Comenteu breument en què consisteix la difracció de les v2 5 1,03 m/s t
ones i poseu-ne un exemple.
→ a9r 5 arcsin (0,7350) 5 47,31°
La difracció és la distorsió d’una ona o un tren d’ones que troba
Per tant, l’opció correcta de l’apartat A és la b) i la del B és
en el seu recorregut un obstacle de dimensions comparables a
també la b).
les de la longitud d’ona del moviment ondulatori. Exemples de
fenòmens de difracció s’observen en la cubeta d’ones amb obs-
tacles amb petites obertures. En el cas del so, en interposar 4. Suposeu que una font d’ones i un observador es mouen en
obstacles entre el focus i el receptor, el so és capaç de vorejar la mateixa direcció, en el mateix sentit i amb la mateixa
l’obstacle. celeritat. Es produeix efecte Doppler? Raoneu la resposta.
Si l’observador i la font es mouen amb la mateixa velocitat en
2. Perquè diem que la difracció és un fenomen típicament valor absolut, la mateixa direcció i el mateix sentit, aleshores
ondulatori? Expliqueu-ho detalladament. la velocitat relativa entre tots dos és zero. Per tant, la situació
és similar a la que es dóna quan tots dos estan en repòs i no es
La difracció és un fenomen típicament ondulatori perquè per- produeix efecte Doppler.
met que les ones arribin a punts que, en principi, no poden ser
assolits per un moviment corpuscular com podria ser, per exem- 5. En què consisteix el fenomen d’interferències? Poseu-ne un
ple, un feix de partícules amb moviment rectilini. Pensem, per exemple.
exemple, en la difracció que es produeix quan una ona arriba a
un petita escletxa practicada en una paret que n’impedeix la El fenomen de les interferències consisteix en la superposició
propagació de l’ona: la forma del seu front d’ona canvia en tra- additiva dels moviments ondulatoris de la mateixa natura en
vessar l’escletxa, i, per tant, també canvia la seva direcció de tot punt del medi de propagació de les ones. És a dir, tot punt
propagació. L’ona pot arribar a punts on el feix de partícules no de l’espai és pertorbat segons la suma de pertorbacions asso-
arribaria, ja que aquestes o bé no travessarien la paret (rebota- ciades a cada una de les ones. Un cas típic d’interferències el
rien), o bé continuarien el seu moviment rectilini sense canviar constitueixen les ones estacionàries en una corda.
de direcció de propagació.
6. Dues fonts coherents d’ones de freqüència 2 Hz estan sepa-
Una altra situació en què també es fa palesa aquesta propietat rades una distància de 25 cm. L’ona emesa per un dels focus
intrínseca de les ones es dóna quan aquestes, en la seva propa- tarda 5 s a arribar a l’altre focus.
gació, arriben a un petit obstacle: la difracció fa que es pro-
Calculem primer la velocitat de propagació de l’ona:
dueixen ones secundàries que «dibuixen» la forma de l’obstacle.
El feix de partícules simplement rebotaria amb l’obstacle, o bé Ds 0,25
continuaria impertorbable el seu moviment rectilini, sense que v 5 —— 5 ——— 5 0,05 m/s
Dt 5
es produeixi una situació com la que sí que es té per a l’ona.
v 0,05
La longitud d’ona val: l 5 — 5 ——— 5 2,5 ? 1022 m
3. Una ona plana produïda en una cubeta d’ones arriba a la f 2
superfície de separació de dos líquids diferents i incideix
de manera que un raig determinat forma un angle de 25° A. Al punt P, que dista 32,52 cm del focus 1 i 14,43 cm del
respecte de la superfície de separació. Una part de l’ona es focus 2, trobem:
reflexa i la resta es refracta. Sabem que en el primer medi a) Interferència constructiva.
la velocitat de l’ona és d’1,27 m/s i que en el segon medi és
d’1,03 m/s: b) Interferència parcialment constructiva.
c) Interferència destructiva.
A. L’angle de reflexió val:
Busquem el mòdul de la diferència de camins de les dues
a) 25º; b) 65º; c) 47º
ones:
B. L’angle de refracció val: |r1 2 r2| 5 |0,3252 2 0,1443 | 5 0,1809 m
a) 25º; b) 47º; c) 65º Comprovem si aquest valor és un múltiple parell o senar
d’una semilongitud d’ona:
L’angle que forma el raig incident amb la superfície de separació l 2,5 ? 1022 2 ? 0,1809
dels dos líquids val 25°. Per tant, 0,1809 5 n — 5 n ————— → n 5 ————— 5
2 2 2,5 ? 1022
a i 5 90° 2 25° 5 65° 5 14,47 Ó Z
106 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

Com que no és un nombre natural, això significa que hi ha Dr 20,09

interferència parcialment constructiva. L’opció correcta és —— 5 ———— 5 21 → D r 5 21 ? l 5 n l;
l 0,09
la b).
n 5 21 → Condició d’interferència constructiva.
B. Al punt Q, que dista 17,52 cm del focus 1 i 6,27 cm del
focus 2, trobem: c) r1 5 8 cm, r2 5 10,25 cm
a) Interferència destructiva.
r 1 5 8 cm 5 0,08 m i
b) Interferència parcialment constructiva. y →
c) Interferència constructiva. r 2 5 10,25 cm 5 0,1025 m t

En aquest cas: |r1 2 r2| 5 |0,1752 2 0,0627 | 5 0,1125 m D r 5 r 2 2 r 1 5 0,1025 2 0,08 5 0,025 m
Comprovem si aquest valor és un múltiple parell o senar i
Dr 0,025
d’una semilongitud d’ona: —— 5 ——— 5 0,278 → D r Þ n l u
l 0,09 u
l 2,5 ? 1022 2 ? 0,1125 u
0,1125 5 n — 5 n ————— → n 5 ————— 5 Dr 0,025 l y →
2 2 2,5 ? 1022 —— 5 ——— 5 0,5556 → D r Þ (2 n 1 1) — u
59ÓZ l 0,045 2 u
— u
2 t
Com que s’obté un nombre natural i senar, això significa que
hi ha interferència destructiva. L’opció correcta és la c). No es dóna ni la condició d’interferència constructiva ni la
d’interferència destructiva → Interferència parcialment
7. Sobre la superfície de l’aigua generem dos moviments on- constructiva.
dulatoris i fem oscil.lar dos punts amb una freqüència sín-
crona de 5 Hz. Les ones produïdes es transmeten per tota la
d) r1 5 20 cm, r2 5 15 cm
superfície amb una velocitat de 0,45 m/s. En un punt de
la superfície, que és a una distància r1 del primer focus i a
una distància r2 del segon focus, col.loquem un suro. Deter- r 1 5 20 cm 5 0,2 m i
mineu-ne l’estat de vibració en els casos següents: y →
r 2 5 15 cm 5 0,15 m t
En primer lloc, calculem la longitud d’ona i la meitat de la lon-
gitud d’ona: D r 5 r 2 2 r 1 5 0,15 2 0,2 5 0,05 m
f 5 5 Hz i
y → Dr 0,05 i
v 5 0,4 m/s t —— 5 ——— 5 0,5556 → D r Þ n l u
l 0,09 u
u
v 0,45 l 0,09 Dr 0,05 l y →
l 5 — 5 ——— 5 0,09 m → — 5 ——— 5 0,045 m —— 5 ——— 5 1,1111 → D r Þ (2 n 1 1) — u
f 5 2 2 l 0,045 2 u
— u
2 t
a) r1 5 15 cm, r2 5 28,5 cm

r 1 5 15 cm 5 0,15 m i No es dóna ni la condició d’interferència constructiva ni la

y → d’interferència destructiva → Interferència parcialment
r 2 5 28,5 cm 5 0,285 m t constructiva.
D r 5 r 2 2 r 1 5 0,285 2 0,15 5 0,135 m
8. Escriviu l’equació d’ona corresponent al primer harmònic de
Dr 0,135 l’exemple 4, suposant que l’amplitud màxima en els ventres
——— 5 ——— 5 3 →
l 0,045 és de 10 cm.
—
2 Hem vist a l’exemple 4 que f1 5 136 Hz i que l1 5 2,5 m. Així,
l l per al primer harmònic:
D r 5 3 — 5 (2 n 1 1) —;
2 2
2p 2p
k 5 —— 5 —— i v 5 2 p f 5 2 p ? 136 rad/s.
n 5 1 → Condició d’interferència destructiva. l 2,5

b) r1 5 14 cm, r2 5 5 cm L’expressió de l’ona estacionària d’amplitud màxima 2 A0 5 0,1 m

és:
r 1 5 14 cm 5 0,14 m i
y → y (x, t) 5 2 A0 sin (k x) cos (v t) 5
r 2 5 5 cm 5 0,05 m t
2p
D r 5 r 2 2 r 1 5 0,05 2 0,14 5 20,09 m 1 2
5 0,1 ? sin —— x cos (2 p ? 136 t)
2,5
 FÍSICA 2 07 107

9. Trobeu les longituds d’ona i les freqüències corresponents 12. L’oïda d’una persona és sensible als sons de freqüències
als dos primers harmònics de la corda de l’exemple 5. compreses entre 30 Hz i 16 000 Hz. Quina serà la mínima
longitud d’ona sonora en l’aire que serà capaç d’apreciar
Substituint els valors de la longitud de la corda i de la velocitat aquesta persona?
de propagació de l’ona estacionària de l’exemple 5 tenim:
Dada: velocitat de propagació del so a l’aire: 340 m/s
l1 5 2 L 5 2 ? 1,15 5 2,30 m
v v 340
2L l 5 — → lmín 5 —— 5 ———— 5 2,12 ? 1022 m
l2 5 —— 5 L 5 1,15 m f fmàx 16 000
2
v 149,5 13. Consultant la taula 7.1, calculeu la velocitat del so en els
f1 5 —— 5 ———— 5 65 Hz materials següents:
2L 2 ? 1,15
Dades: r Cu 5 8,96 g/cm3; r Pb 5 11,4 g/cm3
v 149,5
f2 5 —— ? 2 5 ———— ? 2 5 130 Hz
2L 2 ? 1,15 Expressem la densitat en unitats del SI, consultem la taula 7.1
i apliquem l’expressió de la velocitat del so en els sòlids.
10. Indiqueu tres situacions en què es produeixen ones estacio-
nàries. a) Coure

Les ones estacionàries es produeixen sempre que una ona es r a 5 8,96 g/cm3 5 8,96 ? 103 kg/m3 i
y
transmet a través d’un medi que es troba en una regió de l’espai ya 5 1,25 ? 1011 N/m2 t
limitada per algun tipus de barrera. En tenim un exemple en les
llllllllll
— 5 d —————— 5 3 735,1 m/s
dllll
11
cordes dels instruments musicals de corda, en les quals la barre- y 1,25 ? 10
ra la constitueixen els extrems mateixos de la corda, que es fi- v5 3
r 8,96 ? 10
xen en algun suport (penseu, per exemple, en les cordes d’una
guitarra o d’un violí). Un exemple semblant es dóna en els ins- b) Plom
truments de vent, en els quals l’ona estacionària es produeix
quan una ona sonora es propaga a l’interior d’un tub tancat, per r Pb 5 11,4 g/cm3 5 1,14 ? 104 kg/m3 i
exemple una flauta o els tubs d’un orgue. Tenim un tercer exem- y
r Pb 5 1,6 ? 1010 N/m2 t
ple en el cas de l’ona superficial que es propaga en un líquid
contingut en un recipient petit: si produïm una ona en el centre
dllllllllll
10
1,6 ? 10
del recipient, després d’esperar un temps, veurem que es pro- v5 —————— 5 1 184,7 m/s
4
dueix una ona estacionària en el recipient en reflectir-se l’ona 1,14 ? 10
produïda a les parets del recipient.
14. La velocitat del so en el mercuri és de 1 450 m/s. Si sabem
que la densitat d’aquest metall és de 13,6 g/cm3, quant val
11. En una corda de 0,75 m subjectada pels extrems es genera
el seu mòdul de compressibilitat?
una ona de manera que l’ampliatud màxima d’oscil.lació
inicial és de 5 mm. L’ona estacionària originada conté 5 no- Expressem la densitat en unitats del SI i aïllem el mòdul de com-
des, incloent-hi els extrems, i vibra amb una freqüència de pressibilitat en l’expressió de la velocitat del so en els líquids.
400 Hz. A quina velocitat es propaga l’ona? Quina és l’equa-
ció de l’ona estacionària? r Hg 5 13,6 g/cm3 5 1,36 ? 104 kg/m3 i
y
v 5 1 450 m/s t
Com que hi ha 5 nodes, deduïm que n 5 4

n54 i 2L 2 ? 0,75
y l 5 —— 5 ———— 5 0,375 m
L 5 0,75 m t n 4
v5 dlll
k
— → k 5 rv
r
2
5 1,36 ? 104 ? 1 4502 5 2,86 ? 1010 N/m2

v 5 l f 5 0,375 ? 400 5 150 m/s 15. Una ona es propaga per l’aire, que té una densitat
d’1,29 kg/m3, de manera que triga 8 s a arribar a un punt
Ara calculem A 0, k i v per poder escriure l’equació d’ona esta- que està a una distància r 5 5 m del focus. Si el punt es
cionària: posa a oscil.lar amb una amplitud d’1,5 cm i fa 20 oscil.la-
cions en 5 s, calculeu:
A 0 5 5 mm 5 5 ? 1023 m
Expressem A en unitats del SI i amb les dades proporcionades,
2p 2p 16 p calculem la velocitat de fase, la freqüència.
k 5 —— 5 ——— 5 ——— rad/s
l 0,375 3
r1 5 5 m i r1 5
y v 5 —— 5 — 5 0,625 m/s
v 5 2 p f 5 2 p ? 400 5 800 p rad/s Dt 5 8 s t Dt 8
y (x, t) 5 2 A 0 sin k x cos v t → 20 osc.
f 5 ———— 5 4 Hz
16 p 5s
y (x, t) 5 1022 sin ——— x cos 800 p t
3 A 1 5 1,5 cm 5 0,015 m
 108 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

a) La intensitat d’energia que arriba al punt.
Apliquem l’expressió de I:
I1 5 2 p r 2 r v f 2 A21 5 2 p 2 ? 1,29 ? 0,625 ? 42 ? 0,0152 5
Per calcular el nou quocient entre les amplituds en els dos
punts hem de tenir en compte l’expressió que relaciona el
quocient entre intensitats i el quocient entre amplituds de
manera similar a com ho hem fet a l’apartat a):

5 5,73 ? 1022 W/m2 I1

—
I2
A21
5—
A22
A9
→ —5
A
dllll
I9
— 5 d 3,16 ? 10 5 5,62 ? 10
I
7 3

b) La potència amb què el focus emet les ones.

Per calcular la potència emesa per la font apliquem la defi-

nició de I, tenint en compte que a 5 m de la font la super- j Activitats finals
fície és la d’una esfera (s1 5 4 p r 21):
h Questions
E E
I 5 ——— → p 5 —— 5 I S 5 I1 S1 →
SDt Dt 1. A quin fenomen ondulatori es deu el fet que les ones sono-
res puguin travessar obstacles, com ara cantonades?
p 5 5,73 ? 1022 ? 4 p ? 52 5 18 W
Les ones sonores, com qualsevol moviment ondulatori, poden
vorejar els obstacles, com ara una cantonada o una petita es-
16. Determineu el quocient entre les intensitats i el quocient
cletxa. Recordem que aquest fenomen es coneix amb el nom de
entre les amplituds en dos punts diferents si els nivells
difracció i és una conseqüència del principi de Huygens.
d’intensitat que hi origina una ona sonora difereixen en:

a) 25 dB 2. Quin fenomen ondulatori es produeix quan sentim l’eco

d’algun soroll?
El nivell d’intensitat sonora B ve donat per l’expressió:
El fenomen de l’eco consisteix en la reflexió d’una ona sonora
I quan troba un obstacle en el seu camí de transmissió, com per
B 5 10 log —
I01 2 exemple una paret. Per tant, l’eco és un fenomen típic de refle-
xió d’una ona.
en què I0 és un valor de referència. Considerem dos punts en
els quals les intensitats són I i I9. La diferència entre els 3. La velocitat del so a l’aigua és més gran que a l’aire. Quan
nivells d’intensitat sonora DB és: una ona harmònica de so passa de l’aire a l’aigua:
I9
— a) La seva freqüència augmenta, disminueix o queda inal-
I9 I I0 terada?
D B 5 10 log — 2 10 log — 5 10 log —— 5
I0 I0 I
— La freqüència ( f ) de l’ona no varia en canviar de medi
I0 ( faire 5 faigua).
10 10
I9 I9 I9
5 10 log — 5 log —
I I 1 2 1 2
→ —
I
5 b) La seva longitud d’ona augmenta, disminueix o queda
inalterada?
DB
I9 ——
vaigua vaire
5 10D B → — 5 10 10 laigua 5 ——— . ——— 5 laire → laigua . laire. És a dir, la lon-
I faigua faire
Com que D B 5 25 dB, tenim que: longitud d’ona augmenta en passar l’ona de l’aire a l’aigua.

I9 DB
——
25
—— Justifiqueu la resposta.
— 5 10 10 5 10 10 5 102,5 5 316,22
I
4. Un ciclista sent el so emès per la sirena d’un camió de bom-
Per calcular el quocient entre les amplituds en els dos punts bers en moviment. Raoneu com és la freqüència del so que
hem de tenir en compte l’expressió que relaciona el quo- sent, respecte la freqüència de la sirena, quan el camió i el
cient entre intensitats i el quocient entre amplituds: ciclista estan en les situacions següents:

I1
—
I2
A21
5—
A22
A9
→ —5
A
dllll
I9
— 5 d 316,22 5 17,78
I
a) El ciclista es troba en repòs en un semàfor en vermell, i
el camió s’hi apropa.
Com que la font emissora d’ones (camió) s’apropa a l’obser-
b) 75 dB vador (ciclista), els fronts d’ona que rep l’observador s’ajun-
ten respecte del cas en què tots dos estan en repòs. Per
Com que D B 5 75 dB, tenim que: tant, la longitud d’ona disminueix i, així, augmenta la fre-
qüència del so emès pel camió: el ciclista sent la sirena del
DB 75
I9 —— —— camió amb una freqüència més gran respecte del cas en què
— 5 10 10 5 10 10 5 107,5 5 3,16 ? 10 7
I tots dos estan en repòs (so més agut).

b) El camió ja ha sobrepassat al ciclista i se n’allunya.
Com que ara la font emissora d’ones (camió) s’allunya de
l’observador (ciclista), els fronts d’ona que rep aquest se
separen respecte del cas en què tots dos estan en repòs.
Així doncs, la longitud d’ona augmenta i, per tant, dismi-
nueix la freqüència del so emès pel camió: el ciclista sent la
sirena del camió amb una freqüència més petita respecte
del cas en què tots dos estan en repòs (so més greu).
c) El ciclista es mou en sentit contrari al camió tot apro-
pant-s’hi.
Tal com passa en el cas plantejat en l’apartat a), l’observa-
dor i la font emissora d’ones s’apropen entre si, i la freqüèn-
cia que rep el ciclista també és, per tant, més gran que en
el cas en què tots dos estan en repòs. Com que el valor ab-
solut de la velocitat relativa entre la font i l’observador és
encara més gran que en l’apartat a), perquè tots dos es-
tan en moviment i s’apropen l’un a l’altre, tenim que la fre-
qüència que rep ara el ciclista és fins i tot més gran que en
el cas a); és a dir, el ciclista sent el so encara més agut.
d) El ciclista es mou en sentit contrari al camió tot allu-
nyant-s’hi.
Com en el cas plantejat en l’apartat b), l’observador i la
font emissora d’ones s’allunyen entre si i la freqüència que
rep el ciclista també és, per tant, més petita que en el cas
en què tots dos estan en repòs. Com que el valor absolut de
la velocitat relativa entre la font i l’observador és ara enca-
ra més gran que en el cas de l’apartat b), perquè tots dos
estan en moviment i s’allunyen l’un de l’altre, tenim que la
freqüència que rep el ciclista és fins i tot més petita que en
b), i així, sent el so encara més greu.
e) En quins dels casos anteriors el ciclista rep el so amb
una freqüència més gran respecte de la freqüència quan
tots dos mòbils estan en repòs? En quin cas rep el so
amb una freqüència més petita? Raoneu les respostes.
Els casos en què el ciclista rep una freqüència més gran res-
pecte de la freqüència que rep quan tots dos estan en repòs
són el a) i el c). Això passa perquè en totes dues situacions
la velocitat relativa entre tots dos és tal que s’estan apro-
pant l’un a l’altre i els fronts d’ona que rep el ciclista estan
més junts respecte de la situació en què tots dos estan en
repòs. Per contra, els casos en què rep una freqüència més
baixa són el b) i el c), ja que la velocitat relativa entre tots
dos és tal que s’allunyen l’un de l’altre i els fronts d’ona es-
tan més separats respecte de la situació en què tots dos
estan en repòs.
5. Un cotxe de bombers que està aparcat fa sonar la sirena.
Una moto que circula a gran velocitat s’acosta al cotxe i el
motorista percep un so més agut que el propi de la sirena.
Raoneu a quina de les causes següents es pot atribuir
aquest fet:
a) L’ona sonora es refracta.
b) El motorista rep més fronts d’ona per unitat de temps
que un observador en repòs.
FÍSICA 2 07 109
c) El motorista rep menys fronts d’ona per unitat de temps
que un observador en repòs.
d) L’ona sonora està polaritzada.
L’opció correcta és la b). El motorista s’apropa a la font d’ones
sonores que està en repòs. Rep més nombre de longituds d’ona
per unitat de temps i per això nota una freqüència més alta (so
més agut).
6. Suposeu que una font d’ones es mou amb una velocitat més
gran que la velocitat de fase de les ones que emet. Efectueu
un dibuix que ho representi i discutiu com és l’ona que
s’observa, fent, si cal, una recerca bibliogràfica i/o de pàgi-
nes d’Internet sobre el tema.
En aquesta situació, i donat que la velocitat de la font, v, és
més gran que la velocitat de propagació de l’ona (velocitat de
fase, vF ), els successius fronts d’ona produïts per la font es van
acumulant en una munió de punts que defineixen una superfí-
cie. Si considerem que, en el temps t, la font s’ha mogut entre
els punts A i C, el front d’ona emès per la font en el punt A ha
arribat al punt B, i, com que v . vF , tenim que A C . A B.
B
a
vt
A 1 2 3 C vF
1 2 3
vF t
Ona de xoc o de Mach
Veiem que aquest i els següents fronts d’ona 1, 2, 3, etc., eme-
sos per la font en temps posteriors en els punts 1, 2, 3, etc.,
s’amunteguen en una superfície cònica d’obertura angular a, de
manera que, en aquesta superfície, l’amplitud de l’ona es va
fent cada vegada més gran. L’ona obtinguda en aquesta super-
fície cònica s’anomena, per aquest motiu, ona de xoc, també
anomenada ona de Mach.
Així, en el cas del so, quan es produeixen ones de xoc diem
vulgarment que la font «ha trencat la barrera del so». En reali-
tat, la font emissora d’ones sonores, com podria ser, per exem-
ple, un avió supersònic, el qual es mou a una velocitat més gran
que la velocitat del so, origina una ona de Mach que consisteix
en un so sobtat i molt intens.
També podem observar ones de Mach a la superfície d’un líquid,
per exemple, quan un objecte o una llanxa motora es mouen a
una velocitat més gran que la velocitat de les ones superficials
a l’aigua: en aquest cas s’observa una estela de forma cònica,
que és l’ona de Mach.
110 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

7. Dibuixeu les línies nodals i ventrals quan dues fonts d’ones Aplicant el principi de superposició, podem veure que l’equació
coherents estan separades per una distància igual a: de l’ona resultant és:

a) Una longitud d’ona. y (x, t) 5 y1 (x, t) 1 y2 (x, t) 5

p
1
5 A sin (v t 2 k x) 1 A sin v t 2 k x 2 —
4 2
Si traiem factor comú d’A i recordem la relació trigonomètrica

a2b a1b
sin a 1 sin b 5 2 cos ———— sin ————
2 2

p
1 2
3 (v t 2 k x) 1 v t 2 k x 2 —
y (x, t) 5 A cos ———————————————— ?
2
4

p
1 2
b) Dues longituds d’ona.
(v t 2 k x) 1 v t 2 k x 2 —
? sin ———————————————— 5
2
4
4
p p
1
5 A cos — sin v t 2 k x 2 —
8 8 2
Aquesta última equació correspon a una ona d’amplitud
p p
A cos —, que té una fase inicial de — rad.
8 8

Per tant, la resultant de la superposició dels dos moviments

ondulatoris és una altra ona de la mateixa freqüència i de la
mateixa longitud d’ona que les ones que interfereixen, però
p
amb una amplitud disminuïda en un factor cos —.
c) Tres longituds d’ona. 8

9. Quan s’emet una nota aguda molt intensa a prop d’una copa
de vidre prim, es pot arribar a trencar. A què es deu aquest
fenomen?
Les ones estacionàries que es produeixen en una corda tensa i
en tubs tancats vibren segons una sèrie de freqüències caracte-
rístiques i donen el que s’anomenen modes de vibració o harmò-
nics, les freqüències dels quals són múltiples de la freqüència
fonamental. En general, qualsevol objecte pot vibrar d’acord
amb les seves pròpies freqüències característiques. Si la fre-
qüència d’una ona sonora que s’emet prop de l’objecte coinci-
deix amb alguna de les freqüències característiques de l’objec-
te, aquest es veurà sotmès a una successió de polsos que faran
8. Com és l’ona resultant de la superposició de dos moviments augmentar la seva amplitud d’oscil.lació en valors cada vegada
ondulatoris de la mateixa amplitud, la mateixa freqüència més grans que els de l’ona incident. Quan l’objecte és fràgil,
i la mateixa longitud d’ona, que es transmeten per l’eix X i com pot ser el cas d’una copa fina de vidre, aquest es pot arri-
p bar a trencar en trencar-se els enllaços entre algunes de les
que estan desfasats — rad?
4 seves molècules com a resultat d’aquesta amplitud creixent.
Aquest fenomen s’anomena ressonància.
Les dues ones tenen la mateixa amplitud, la mateixa freqüència
i la mateixa longitud d’ona, però estan desfasades un angle de 10. Com és l’ona estacionària que es produeix en una corda que
p
— rad. Per tant, també tenen la mateixa freqüència angular i només està subjectada per un extrem?
4
el mateix nombre d’ona, i les seves funcions d’ona són: Suposem que una corda fixada només per un extrem està vi-
brant. En aquestes condicions, i com que l’altre extrem és lliure,
y1 (x, t) 5 A sin (v t 2 k x) s’origina una ona estacionària en la qual l’extrem lliure es com-
porta com un ventre. Aquesta ona estacionària es pot aconse-
p
1
y2 (x, t) 5 A sin v t 2 k x 2 —
4 2 guir, per exemple, fixant una corda de longitud L per un extrem
i unint l’altre extrem a un diapasó que vibra. Aquest últim ex-
 FÍSICA 2 07 111

trem es pot considerar lliure i la vibració del diapasó fa que hi Per tant, i en general:
tingui un ventre.
(2 n 1 1) ln 4L
—————— 5 L → ln 5 ———— →
a) 4 2n 1 1

v (2 n 1 1) v
fn 5 —— → fn 5 ——————
ln 4L

On n 5 0, 1, 2...

Observem que només tenim harmònics imparells.

11. Què oscil.la en el cas de les ones sonores? Expliqueu-ho

Es pot comprovar que, tal com passa amb una corda fixada
pel seus dos extrems, la corda pot vibrar segons diferents
modes de vibració o harmònics, però ara amb un extrem que
es comporta sempre com un ventre.
detalladament.
En el cas d’una ona sonora que es propaga en un gas, oscil.la
la densitat del gas, de manera que es van succeint una sèrie
de contraccions i dilatacions de les diverses capes del gas i,
per tant, augments i disminucions en la pressió local del gas. És
el que passa, per exemple, amb el so que surt d’un altaveu:
a mesura que la membrana de l’altaveu vibra, la capa d’aire
més propera a l’altaveu pateix successives contraccions i dilata-
cions, les quals es van transmetent a les capes veïnes. En el cas
de les ones sonores que es transmeten a través d’un líquid o
d’un sòlid, també es produeixen contraccions o dilatacions suc-
cessives de les diferents capes de material. Però si tenim en
compte que els líquids i els sòlids són pràcticament incompren-
sibles, aquestes dilatacions i contraccions són gairebé inapre-
ciables, a diferència d’un gas.

12. Una ona sonora pot estar polaritzada? Justifiqueu la res-

posta.

Si tenim en compte que les ones sonores són ones longitu-

dinals, podem concloure que no poden estar mai polaritzades,
ja que aquest fenomen només es dóna en el cas d’ones trans-
versals.

13. Com varien l’amplitud i la intensitat d’energia amb la dis-

tància en el cas d’una ona esfèrica? Quina de les dues varia
més ràpidament? Raoneu la resposta.

Considerem les expressions que lliguen la intensitat d’energia i

l’amplitud amb la distància:

I1 r 22 A1 r2
—— 5 —— ; —— 5 ——
I2 r 21 A2 r1

Fixem-nos en les relacions que acompleixen els harmònics: Podem observar que la intensitat d’energia és inversament pro-
porcional al quadrat de la distància, de manera que la intensitat
l1 disminueix ràpidament en augmentar la distància.
Harmònic fonamental: —— 5 L → l1 5 4 L
4
Quant a l’amplitud, podem observar que aquesta magnitud és
3 l3 4L inversament proporcional a la distància, de manera que l’ampli-
Tercer harmònic: —— 5 L → l3 5 —— tud disminueix en augmentar la distància; però aquesta dismi-
4 3
nució no és tan ràpida com en el cas de la intensitat d’energia,
5 l5 4L ja que la distància no està elevada al quadrat.
Cinquè harmònic: —— 5 L → l5 5 ——
4 5
14. Tenim dues fonts sonores de la mateixa freqüència. Una
7 l7 4L emet les ones amb una potència 5 vegades més gran que
Setè harmònic: —— 5 L → l7 5 ——
4 7 l’altra. Quina relació tenen:
 112 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

a) Les seves amplituds a la mateixa distància. b) Quant ha de variar l’amplitud perquè la intensitat aug-
menti en un factor 6?
La potència P emesa per una font d’ones tridimensionals ve
Si la intensitat augmenta en un factor 6, tenim que:
E
donada per l’expressió P 5 —— 5 I S, mentre que la relació
Dt lllll
dllll
d
I A9 I I
entre les intensitats d’energia i les amplituds ve donada per I9 5 — → —— 5 —— 5 —— 5
I A92 6 A I9 I
—— 5 —— —
. Si la potència P de la primera font és 5 vega- 6
I9 A2
des la potència P9 de la segona, i si considerem la mateixa
distància, r 5 r9, aleshores:
5 dlllll
I A9
6 — → —— 5 d 6
I A

lllll Per tant, l’amplitud ha d’augmentar en un factor d 6 .

d
P
—
A
P 5 5 P9 → —— 5
A9
dllll
I
—5
I9
S
—— 5
P9
16. Consulteu bibliografia adient i escriviu un petit treball de
recerca on s’expliquin els efectes que té el soroll sobre la
—
S9 salut de les persones.
llllll

d
5 P9 Resposta oberta.
——
P S9A Si es vol desenvolupar aquesta activitat, cal que l’alumnat con-
5 ——— ? S 5 4 p r 2 5 4 p r9 2 5 —— 5 √ 5
S9 A9 sulti bibliografia sobre el tema o que visiti pàgines web com,
—— per exemple, les de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
S
L’activitat es pot plantejar com una ampliació del que s’ha ex-
Per tant, l’amplitud de la primera font a aquesta distància plicat en el llibre, amb el mateix esquema: fonts de contami-
és √ 5 vegades més gran que l’amplitud de la segona font a nació acústica i nivells d’intensitat sonora associats, nivells
la mateixa distància. d’intensitat sonora permesos i alteracions sobre la salut.

b) Les seves intensitats d’energia a la mateixa distància. h Problemes

P 1. Determineu l’angle de desviació respecte de la normal que
—
I S P9 S9 I experimenta una ona sonora que es propaga en l’aire quan
P 5 5 P9 → —— 5 —— 5 5 —— —— → — 5 5 S 5
I9 P9 P9 S9 I9 incideix amb un angle d’inclinació de 10° sobre la superfí-
—— cie en repòs d’un estany i l’ona penetra en l’aigua.
S9
5 4 p r 2 5 4 p r9 2 5 S9 Dades: vaire 5 340 m/s; vaigua 5 1500 m/s
a i 5 10° i
Per tant, la intensitat de la primera font a aquesta distància u
és 5 vegades més gran que la intensitat de la segona font a v1 5 vaire 5 340 m/s y
u
la mateixa distància. v2 5 vaigua 5 1 500 m/s t

15. Per una ona sonora: Apliquem la llei de Snell:

sin a i v1 sin 10° 340
a) Com varia la intensitat quan l’amplitud augmenta en un ——— 5 —— → ———— 5 ——— →
sin a9r v2 sin a9r 1 500
factor 3?

Considerem l’expressió que lliga la intensitat d’energia i 1 500 ? sin 10°

sin a9r 5 ——————— 5 0,7661 →
l’amplitud: 340
→ a9r 5 arcsin (0,7661) 5 50°
I A92
—— 5 ——
I9 A2 2. Discutiu, en els casos següents, com serà l’estat de vibració
d’un punt que és a unes distàncies r 1 i r 2 de dos focus emis-
Si l’amplitud augmenta en un factor 3, tenim que: sors d’ones, tenint en compte que entre ells hi ha una sepa-
ració de 12 cm i 3 longituds d’ona:
I9 A2 A2 1
A9 5 3 A → —— 5 —— 2
5 ——— 2
5— En primer lloc calculem la longitud d’ona i la meitat de la lon-
I A9 (3 A) 9
gitud d’ona:
I9 1 2222
→ —— 5 — F1 F2 5 12 cm 5 0,12 m
I 9
0,12 l 0,04
3 l 5 0,12 → l 5 ——— 5 0,04 m; — 5 ——— 5 0,02 m
Per tant, la intensitat disminueix en un factor 9. 3 2 2
 FÍSICA 2 07 113

a) r 1 5 6 cm, r 2 5 18 cm e) Feu un esquema que representi la interferència i situeu-

hi diversos punts on hi hagi diferents tipus d’interfe-
r 1 5 6 cm 5 0,06 m i rències.
y
r 2 5 18 cm 5 0,18 m t

D r 5 r 2 2 r 1 5 0,18 2 0,06 5 0,12 m

Dr 0,12
—— 5 ——— 5 3 → D r 5 3 l 5 n l,
l 0,04

n 5 3 → Condició d’interferència constructiva.

b) r 1 5 12 cm, r 2 5 9 cm

r 1 5 12 cm 5 0,12 m i
y
r 2 5 9 cm 5 0,09 m t

D r 5 r 2 2 r 1 5 0,09 2 0,12 5 20,03 m 3. En els punts d’abscissa x 5 0 m i x 5 5 m es generen dues

ones longitudinals, és a dir, unidimensionals, que es propa-
Dr 20,03 i guen al llarg de l’eix X amb la mateixa amplitud i amb la
—— 5 ———— 5 20,75 → D r Þ n l u mateixa freqüència. Si entre tots dos punts hi ha 5 semilon-
l 0,04 u
u gituds d’ona:
Dr 20,03 l y
—— 5 ———— 5 21,5 → D r Þ (2 n 1 1) —u En primer lloc calculem la longitud d’ona:
l 0,02 2 u
— u
2 t
x F1 5 0 mi i
e x F2 2 x F1 5 5 2 0 5 5 m e
y l
No es dóna ni la condició d’interferència constructiva ni la e l y 5 5 5 — → l5 2 m
x F2 5 5 mt x F1 2 x F2 5 5 — e 2
d’interferència destructiva → Interferència parcialment 2 t
constructiva.
a) Trobeu els punts on hi ha interferència constructiva i els
c) r 1 5 11,75 cm, r 2 5 17,25 cm punts on hi ha interferència destructiva.
r 1 5 11,75 cm 5 0,1175 m i Dibuixem la situació:
y
r 2 5 17,25 cm 5 0,1725 m t
1 2

D r 5 r 2 2 r 1 5 0,1725 2 0,1175 5 0,055 m

Dr 0,055 i 1 2

—— 5 ———— 5 1,375 → D r Þ n l u
l 0,04 u Ara calculem la diferència de camins recorreguts per les
u
Dr 0,055 l y dues ones en un punt genèric x:
—— 5 ———— 5 2,75 → D r Þ (2 n 1 1) —u
l 0,02 2 u Dr 5 (x 2 xF1) 2 (xF2 2 x) 5 2 x 2 xF1 2 xF2 5
— u
2 t
5 2x 2 0 2 5 5 2x 2 5
No es dóna ni la condició d’interferència constructiva ni la
d’interferència destructiva → Interferència parcialment Interferència constructiva:
constructiva.
Dr 5 nl → 2x 2 5 5 n?2 →
d) r 1 5 25 cm, r 2 5 31 cm 2n 5 5
x 5 —— 1 — → x 5 n 1 —, n 5 0, 61, 62...
2 2 2
r 1 5 25 cm 5 0,25 m i
y
r 2 5 31 cm 5 0,31 m t En tots els punts en què es verifica la condició anterior es
dóna interferència constructiva. És el cas, per exemple, dels
Dr 5 0,31 2 0,25 5 0,06 m punts (situats entre xF1 i xF2):

Dr 0,06 l l 5
—— 5 ——— 5 3 → Dr 5 3 — 5 (2 n 1 1) —, n 5 22 → x 5 22 1 — 5 0,5 m
l 0,02 2 2 2
—
2
5
n 5 21 → x 5 21 1 — 5 1,5 m
n 5 1 → Condició d’interferència destructiva. 2
114 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

5 a) Determineu la funció d’ona resultant de la interferència.

n 5 0 → x 5 0 1 — 5 2,5 m
2 Sumem les dues ones per obtenir l’ona resultant:
5 y 5 y1 1 y2 5
n 5 1 → x 5 1 1 — 5 3,5 m
2 5 0,2 sin (30 t 2 4,4 x) 1 0,2 sin (28 t 2 4,2 x)
5 y 5 0,2 [sin (30 t 2 4,4 x) 1 sin (28 t 2 4,2 x)]
n 5 2 → x 5 2 1 — 5 4,5 m
2
Apliquem l’expressió trigonomètrica següent:
Interferència destructiva: a1b a2b
sin a 1 sin b 5 2 sin ——— cos ———
l 2 2
Dr 5 (2 n 1 1) — →
2 Tenim doncs:

2 (30 t 2 4,4 x) 1 (28 t 2 4,2 x)

2 x 2 5 5 (2 n 1 1) ? — → 2 x 2 5 5 2 n 1 1 →
2
3
y 5 0,2 ? 2 ? sin ——————————————— ?
2
(30 t 2 4,4 x) 2 (28 t 2 4,2 x)
2n 6
2 x 5 2 n 1 1 1 5 → x 5 —— 1 — →
? cos ———————————————
2 4
2n 6
y (x, t ) 5 0,4 cos (t 2 0,1 x) sin (29 t 2 4,3 x)
x 5 n 1 3, n 5 0, 61, 62...
b) Representeu en un dibuix la forma de l’ona.
En tots els punts en què es verifica aquesta última condició,
es dóna interferència destructiva, tret dels punts x 5 0 i Per fer la representació gràfica de l’ona, donem un valor
x 5 5 m, que també la verifiquen però, en ser els focus determinat al temps, ja que volem representar la forma de
emissors d’ones, no hi pot haver, lògicament, interferència l’ona. Per exemple, podem fer t 5 0 per simplificar el càlcul
destructiva. de la funció y (x) que es vol representar:

És el cas, per exemple dels punts (situats entre xF1 i xF2): y (x, 0) 5 0,4 cos (0 2 0,1 x) sin (0 2 4,3 x) →

n 5 22 → x 5 22 1 3 5 1 m y (x) 5 20,4 cos 0,1 x sin 4,3 x

Per fer la representació gràfica de la funció de x anterior,
n 5 21 → x 5 21 1 3 5 2 m
y (x), donem valors a la variable independent x i calculem
n50 → x501353m els valors corresponents de la variable dependent y, de ma-
nera que, per exemple, quedin representades dues longituds
n51 → x511354m d’ona. Com que x 5 4,3 m, tenim:
2p 2p
b) Suposeu que en els mateixos punts es generen dues l 5 —— 5 —— 5 1,46 m → 2 l 5 2,92 m
k 4,3
ones circulars (bidimensionals), com les ones superfi-
cials produïdes a la cubeta d’ones. Hi haurà els mateixos Per tant, hem de donar a x valors compresos entre x 5 0 i
tipus d’interferències en els punts que heu trobat a x 5 3 m, aproximadament. Es pot fer servir un programa
l’apartat anterior? Raoneu la resposta. informàtic.
Tenint en compte que les ones superficials generades en un
líquid pateixen una atenuació a mesura que ens allunyem
del focus, les interferències anteriors no són ni totalment
constructives ni totalment destructives, ja que l’ona que ar-
riba del focus més llunyà no té la mateixa amplitud que l’ona
que arriba del focus més proper, sinó que la seva amplitud és
lleugerament inferior.

c) D’acord amb la funció d’ona obtinguda, discutiu com és

4. Dues ones harmòniques transversals longitudinals es
propaguen al llarg de l’eix X d’acord amb les funcions
d’ona següents: y 1 (x, t) 5 0,2 sin (30 t 2 4, 4 x),
y 2 (x, t) 5 0,2 sin (28 t 2 4,2 x), en què totes les unitats
estan mesurades en unitats del SI.
y1 (x, t ) 5 0,2 sin (30 t 2 4,4 x)
y 2 (x, t ) 5 0,2 sin (28 t 2 4,2 x)
el tipus d’ona que s’obté en aquesta situació.
Característiques de l’ona resultant:
L’amplitud de l’ona resultant no és constant, sinó que té
una doble dependència espacial i temporal. Per tant, diem
que l’amplitud està modulada. Aquesta doble dependència
queda reflectida en els valors de la freqüència angular vmod
i el nombre d’ona k mod de l’amplitud modulada, que, com
 FÍSICA 2 07 115

veiem, tenen uns valors molt petits comparats amb els de Ara, amb l’expressió de la velocitat del MRU, calculem la longi-
les ones incidents: tud de la barra:
vmod 5 1 rad/s, k mod 5 0,1 rad/m Dt 5 1 m/s 5 1023 s
A més de tenir una amplitud modulada, l’ona resultant és Dx l
una ona harmònica amb una freqüència angular i un nombre v 5 —— → v 5 —— →
Dt Dt
d’ona molt semblant als de les ones que interfereixen, es-
sent, de fet, les mitjanes aritmètiques de les freqüències l 5 v Dt 5 5,09 ? 103 ? 1023 5 5,09 m
angulars i els nombres d’ona de les ones incidents y1 i y2:
7. Quina és la velocitat del so en l’aigua pura si sabem que la
v1 1 v2
vmit 5 ———— 5 29 rad/s seva densitat és d’1 g/cm3 i el seu mòdul de compressibili-
2 tat és de 2,22 ? 109 N/m2?
k1 1 k2 Expressem la densitat en unitats del SI i apliquem l’expressió
k mit 5 ———— 5 4,3 rad/m de la velocitat del so en els líquids.
2
Tmod r H2O 5 1 g/cm3 5 103 kg/m3 i
Cada —— segons, l’amplitud modulada de l’ona resultant y
2 KH2O 5 2,22 ? 109 N/m2 t
pren el seu valor màxim o el seu valor mínim: és a dir, que
llllllllll
— 5 d ————— 5 1 490 m/s
dllll
Tmod k 2,22 ? 10 9
cada —— s es produeix un batec. v5 3
2 r 10

d) Quina és la velocitat de fase de l’ona resultant? 8. A quina distància del focus l’amplitud d’una ona queda ate-
nuada en un 15 % si sabem que a 3 m l’atenuació arriba al
vmit 29
v 5 —— 5 —— 5 6,74 m/s 25 %? Quina és la relació entre les intensitats?
k mit 4,3
Anomenem A 0 l’amplitud de l’ona en el focus, A 1 l’amplitud a la
5. Determineu la velocitat del so quan es transmet a través de distància r1 desconeguda, i A 2 l’amplitud a la distància r2 5 3 m.
l’heli, amb una temperatura de 25 °C, si sabem que la cons- Si en r1 l’ona s’atenua en un 15 % vol dir que en aquest punt
tant adiabàtica d’aquest gas val 1,67 i que la seva massa l’amplitud és un 85 % de l’amplitud en el focus. Per tant:
molecular és de 4 g/mol.
r1 5 ? → A 1 5 0,85 A 0
Dada: R 5 8,31 J/mol?K
En el punt r2 l’ona s’atenua un 25 % i, per tant, l’amplitud en
Expressem la massa molecular i la temperatura en unitats del SI aquest punt és un 75 % de l’amplitud en el focus:
i apliquem l’expressió de la velocitat del so en els gasos:
r2 5 3 m → A 2 5 0,75 A 0
M 5 4 g/mol 5 4 ? 1023 kg/mol i
u Si dividim les expressions anteriors per a A 2 i A 1, i tenim en comp-
T 5 25 °C 5 298 K u
y A2 r1
g 5 1,67 u te que —— 5 —— i que r2 5 3 m, la distància r1 demanada és:
u A1 r2
t
R 5 8,31 J/mol A2 0,75 A 0 r1 r1 0,75
—— 5 ———— 5 —— → —— 5 ——— →
lllllllllllllll A1 0,85 A 0 r2 3 0,85
——— 5 d ———————— 5 1 016,80 m/s
dllllll
gRT 1,67 ? 8,31 ? 298
v5
M 4 ? 10 23 0,75
r1 5 3 ? ——— → r1 5 2,65 m
0,85
6. Donem un cop a un extrem d’una barra d’alumini. Si la per-
torbació triga una mil.lèsima de segon a arribar a l’altre Per calcular la relació entre les intensitats en r1 i r2 apliquem
extrem, quina és la longitud de la barra? l’expressió corresponent:

Dades: la densitat de l’alumini val 2,7 g/cm3 i el seu mòdul l2 r 21 2,652

—— 5 —— 5 ——— 5 0,78
de Young és de 7 ? 1010 N/m2 l1 r 22 32

Expressem la densitat en unitats del SI i apliquem l’expressió 9. Un altaveu emet un cert so per l’aire amb una freqüència
de la velocitat del so en els sòlids. de 125 Hz. A 2 m de l’altaveu la intensitat de l’ona val
r Al 5 2,7 g/cm3 5 2,7 ? 103 kg/m3 i 5,2 ? 1026 W/cm2 i se suposa que no hi ha absorció, és a dir,
y que el medi és elàstic.
yAl 5 7 ? 1010 N/m2 t
Expressem la intensitat I1, a la distància r1 5 2 m, en unitats
llllllllll del SI:
v5 dllll
y
—5
r
d —————
7 ? 1010
2,7 ? 10
5 5,09 ? 10 m/s
23
3
I1 5 5,2 ? 1026 W/cm2 5 5,2 ? 1022 W/m2
 116 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

a) Si tenim en compte que la densitat de l’aire és Per tant,

d’1,29 kg/m3 i que la velocitat del so en aquest medi
és de 340 m/s, quina amplitud té aquest so a aquesta I1 4 ? 10210
distància? B1 5 10 log —— → B1 5 10 log ———— 5 26,02 dB
I0 10212
Apliquem l’expressió de I per aïllar l’amplitud A1 a la distàn-
cia r1 5 2 m:
r1 5 2 m i j Avaluació del bloc 2
u
f 5 125 Hz u
u 1. D’una molla situada en posició vertical penja en repòs un
r 5 129 kg/m3 y I 5 2 p2 r v f 2 A 2 → cos d’1,75 kg. Quan separem el cos de la seva posició d’equi-
u
v 5 340 m/ss u libri una certa distància i el deixem anar observem que efec-
u tua 21 oscil.lacions en 8,4 s, i passa per la posició d’equili-
I1 5 5,2 ? 1022 W/m2 t bri amb una velocitat de 1,26 m/s. Determineu:

dllllllllll
I a) El període, la freqüència i la constant elàstica de la
→ A1 5
1
————— 5
2 2
molla.
2p r vf
El període es pot calcular amb les dades proporcionades:
lllllllllllllllllll
5 d ——————————
2
7 ? 1010
2 p ? 1,29 ? 340 ? 1252
5 1,96 ? 10 25
m 8,4 s
T 5 ———— 5 0,4 s
21 osc
b) Amb quina amplitud i amb quina intensitat rebem
La freqüència és:
aquest so si ens situem a 20 m de distància del focus?
A la distància r2 5 20 m del focus, A val: 1 1
f 5 — 5 —— 5 2,5 Hz
T 0,4
A2 r1
—— 5 —— → Calculem la freqüència angular per determinar la constant
A1 r2
elàstica de la molla:
r1 2
A 2 5 A 1 —— 5 1,96 ? 1025 ? —— 5 1,96 ? 1026 m v 5 2 p f 5 2 p ? 2,5 5 5 p rad/s →
r2 20
k 5 m v2 5 5,75 ? (5 p)2 5 431,80 N/m
La intensitat I 2 és:
l2 r 21 b) L’equació del moviment, tenint en compte que es co-
—— 5 —— → mença a comptar el temps quan el cos es troba a la ter-
I1 r 22
cera part de l’amplitud, i l’acceleració màxima. En quina
r 21 22 posició és dóna l’acceleració màxima?
I 2 5 I 1 —— 2
5 5,2 ? 1022 ? —— 5 5,2 ? 1024 W/m2
r2 202 Determinem primer l’amplitud tenint en compte que la velo-
citat quan passa per la posició d’equilibri és la velocitat
c) Quina energia emet l’altaveu en 2 minuts? màxima:
Per calcular l’energia emesa en 2 minuts, apliquem la defini-
vmàx 12,57
ció d’I, tenint en compte que, a 2 m del focus, la superfície A 5 —— 5 ——— 5 0,08 m 5 8 cm
és la d’una esfera, s1 5 4 p r 12: v 5p

E Ara determinem la fase inicial:

l 5 ——— → E 5 I 1 S1 Dt →
S Dt
A 1
E 5 5,2 ? 1022 ? (4 ? p ? 22) ? (2 ? 60) 5 313,66 J 3 3 1 2
y0 5 — 5 A sin w0 → w0 5 arcsin — 5 0,34 rad

Per tant, l’equació del moviment és:

10. Determineu el nivell d’intensitat sonora a 5 m d’un altaveu
sabent que la intensitat llindar, de valor 10212 W/m2, es y (t) 5 0,08 sin (5 p t 1 0,34)
dóna a una distància de 100 m.
L’acceleració màxima és:
A la distànci a r2 5 100 m la intensitat I2 val el valor llindar
I0 5 10212 W/m2. Per tant, a la distància r1 5 5 m: amàx 5 A v2 5 0,08 ? (5 p)2 5 0,08 m 5 8 cm
r2 5 100 m i
u Aquesta acceleració es dóna en els punts extrems, és a dir,
I2 5 10212
W/m2 y en les posicions següents:
u
r1 5 5 m t y 5 A 5 0,08 m; y 5 2A 5 20,08 m
 FÍSICA 2 07 117

c) L’energia potencial elàstica del cos quan el mòdul de la 3. Una ona harmònica transversal es propaga per un medi
seva velocitat és 0,55 m/s i està baixant. material homogeni segons l’equació

Calculem la fase quan la velocitat val 20,55 m/s (negati- y (x, t) 5 0,3 cos p (1,5 t 2 3 x)
va, perquè està baixant), per poder calcular després el valor
de y: expressada en unitats del SI. Determineu:

v (t) 5 0,08 ? 5 p cos (5 p t1 1 0,34) 5 20,55 m/s a) La velocitat de propagació de l’ona, la longitud d’ona i
el període.
20,55
1 2
5 p t1 1 0,34 5 arccos ———— 5 2,02 rad
1,26
y 5 A cos (v t 2 k x)

v 1,5 p
v5— → v 5 ——— 5 0,5 m/s
y 5 y (t1) 5 0,08 sin (5 p t1 1 0,34) 5 k 3p
5 0,08 ? sin (2,02) 5 0,07 m 2p 2p
l 5 —— → l 5 —— 5 0,67 m
k 3p
Ara ja podem calcular l’energia potencial la posició en què
v 5 20,55 m/s: 2p 2p
T 5 —— → T 5 ——— 5 1,33 s
v 1,5 p
1 1
Ep 5 — k y 2 5 — ? 431,80 ? 0,072 5 1,06 J
2 2 b) L’amplitud de l’oscil.lació d’una partícula del medi i la
seva velocitat màxima en el moviment d’oscil.lació.
2. En una cubeta d’ones es generen ones transversals planes
A 5 0,3 m
de 10 cm d’amplitud. El generador fa 10 oscil.lacions cada
5 s. La vora de la cubeta es troba a 60 cm de distància, i vmàx 5 A v → vmàx 5 1,4 m/s
les ones tarden 1 s a arribar-hi. Determineu:
c) L’acceleració, en el moviment d’oscil.lació, d’una partí-
a) L’equació de les ones generades en la superfície de la
cula del medi que es troba en la posició x 5 0,25 m en
cubeta (en unitats del SI).
l’instant t 5 1 s.
Les ones fan oscil.lar un tap de suro de 5 g que es troba
d2 y
a la cubeta, amb un moviment vibratori harmònic. Cal- a (x, t) 5 ——— 5 2A v2 cos (v t 2 k x)
culeu: d t2

rad 10 osc a (0,25 m, 1 s) 5 4,71 m/s2

v 5 2 p —— ? ———— 5 4 p rad/s
osc 5s
4. En les situacions següents s’han generat diversos tipus
0,6 m v d’ones. Digueu com és l’ona generada i quin fenomen ondu-
v 5 ——— 5 0,6 m/s → k 5 — 5 6,67 p m21
1s v latori es produeix (expliqueu-ho detalladament).
A 5 0,1 m a) Sobre la superfície en repòs de l’aigua continguda en un
y (x, t) 5 A sin (k x 2 v t) 5 0,1 sin p (6,67 x 2 4 t) recipient deixem caure alhora dos objectes petits en
punts propers.
b) L’energia cinètica del suro quan la seva elongació és Es generen ones circulars a la superfície d’un líquid. Com
de 5 cm. que s’han produït dos moviments ondulatoris que es propa-
guen a la mateixa superfície, es produeixen fenòmens d’in-
y 5 A sin w → 0,05 5 0,1 sin w → w 5 0,52 rad terferència: apareixen punts d’interferència constructiva,
dy punts d’interferència destructiva i punts d’interferència par-
v 5 —— 2 A v cos → v 5 21,09 m/s cialment constructiva. Sota determinades condicions (per
dt
exemple, quan la distància entre els punts on cauen els
1 objectes és un múltiple de la longitud d’ona) es poden ob-
Ec 5 — m v 2 → Ec 5 3,0 ? 1023 J servar les línies nodals (conjunt de punts amb interferència
2
constructiva) i les línies ventrals (punts d’interferència des-
tructiva). Val a dir que aquestes dues ones pateixen dos ti-
c) L’energia mecànica total del suro.
pus d’atenuació: a la superfície, ja que a mesura que ens
k 5 m v2 allunyem dels focus (punts on han caigut els objectes),
l’energia subministrada s’ha de repartir en fronts d’ona cada
1 1 vegada més grans; en el temps, ja que a mesura que passa
Em 5 — k A2 5 — m v2 A2 el temps, es va perdent l’energia subministrada degut al
2 2
fregament que hi ha entre les molècules d’aigua superficials
Em 5 3,9 ? 1023 J i les de l’interior.
118 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
b) El conductor d’un automòbil, que primer s’apropa cap a
nosaltres i després s’allunya, fa sonar el seu clàxon d’una
manera contínua.
Es genera una ona sonora en l’espai (esfèrica), que sentim a
una determinada freqüència quan l’automòbil s’apropa. Te-
nint en compte que la font emissora d’ones (automòbil) i
l’observador (nosaltres) tenen moviment relatiu, es produ-
eix l’efecte Doppler: quan ja ens ha sobrepassat sentirem el
so a una freqüència més petita (so més greu) que quan
s’apropa.
c) Toquem una corda de guitarra i sentim el seu so.
En aquesta situació es genera una ona en una corda i, com
que aquesta està fixada pels extrems, es produeix una ona
estacionària: la corda vibra barrejant molts dels seus har-
mònics i es produeix un so complex les característiques
principals del qual són el to (freqüència de l’harmònic fona-
mental) i el timbre (barreja dels diferents harmònics cadas-
cun amb una amplitud determinada).
d) Sentim la música emesa per un altaveu en punts cada
vegada més allunyats.
En aquest cas es genera una ona sonora en l’espai, que es
va atenuant a mesura que ens allunyem de l’altaveu, ja que
l’energia produïda a l’altaveu s’ha de repartir per superfícies
cada vegada més grans: sentim la música cada vegada amb
menys intensitat i si ens allunyem suficientment no senti-
rem res perquè s’ha sobrepassat la intensitat llindar (míni-
ma intensitat a la qual el so comença a ser audible).
e) Donem un crit i sentim l’eco produït en una paret rela-
tivament llunyana.
S’ha produït una ona sonora, que es reflexa a la paret de
manera que tornem a sentir el nostre propi so: l’ona canvia
la seva direcció de propagació, però continua movent-se en
el mateix medi (l’aire).
f) Colpegem un diapasó i sentim el seu so.
Es genera una vibració harmònica al diapasó, d’una freqüèn-
cia que és la pròpia del diapasó, i que, al seu torn, genera
una ona sonora en l’espai (esfèrica), també harmònica: el
so produït és, en aquest cas, un so simple, ja que conté
només un harmònic.
g) Sobre la superfície en repòs de l’aigua continguda en un
recipient, situem un cos que fa de barrera, però que té
una petita escletxa, i deixem caure un objecte a prop de
l’escletxa.
Es genera una ona circular a la superfície del líquid; quan
aquesta ona arriba a l’escletxa es produeix el fenomen de la
difracció: l’ona canvia la seva direcció de propagació de
manera que l’escletxa es comporta com un nou focus emis-
sor d’ones circulars amb centre a l’escletxa.