Tecnologia 3R Eso T 2 Materials Plàstics I Tèxtils: Pág. 1 Marian Peña Fortanet

TECNOLOGIA 3r ESO T 2 MATERIALS PLÀSTICS I TÈXTILS
L’edat de pedra, edat dels metalls.... i l’edat del plàstic!
Mires on mires els veuràs; els plàstics han substituït quasi tots els materials.
1. Observa i identifica com a mínim, cinc objectes del teu entorn habitual
que creus que estan fabricats de plàstic, omplint la primera columna de
la Taula.
Objecte Altres materials Avantatges dels plàstics

de amb els que es
plàstic podria fer
T'ha sorprés la quantitat de plàstics que existeixen al nostre voltant?

Però, que saps sobre els mateixos?
Dels objectes elegits en l'activitat anterior, Quins creus que es fabricaven
anteriorment amb altres materials?
Quines creus que poden ser les raons?
Els plàstics són un materials molt nous. Els primers descobriments són de
finals del segle XIX i els primers usos industrials i comercials de principis
del segle XX.
Els plàstics en pocs anys han substituït a altres materials com els metalls,
la fusta, el vidre, fibres naturals com el cotó o la llana, etc.
1872 Adolf Bayer descobreix el primer material plàstic a partir del fenol i el
formaldehid
1909 Leo Bakelan descobreix la bakelita
1924 polivinil
1928 descobriment del primer material plàstic transparent, el plexiglàs
1929 poliester
1933 polietilè
1934 clorur de polivinil (PVC)
1937 poliuretà
1946 tefló
1950 poliestirè
pág. 1 Marian Peña Fortanet

Però d’on s’obté el plàstic? Per què té tant d’èxit?
El plàstic és un material derivat del petroli. És lleuger, fàcil de fabricar,

emmotllable i molt econòmic, per això es gasten tant.
Els plàstics són materials d’origen orgànic (tenen carboni com a element
constant), alguns dels quals es poden obtenir de materials naturals
(cel·lulosa), però la majoria s’obtenen del petroli i són fàcilment
emmotllables amb calor i pressió.
Estan formats per enormes cadenes que contenen milers de molècules

senzilles anomenades monòmers fins a constituir macromolècules
anomenades polímers. El procés d’obtenció de polímers s’anomena
polimerització.
Aquestes cadenes s’emboliquen entre si i formen estructures que defineixen les

propietats generals dels plàstics.
PROPIETATS GENERALS DELS PLÀSTICS

Les propietats i les característiques tècniques més destacables dels plàstics són
les següents:
• Lleugeresa: és deguda a la baixa densitat dels plàstics, cosa que permet reduir
el pes quan substitueixen peces d’altres materials
•Capacitat aïllant: tant tèrmica com elèctrica, encara que no resisteixen
temperatures molt elevades.
• Resistència química: els permet resistir sense alteració els agents atmosfèrics
i bona part de les substàncies químiques agressives, per la qual cosa es solen
gastar com a recipients.
• Resistència mecànica: acceptable; encara que no assoleix la dels materials
metàl·lics.
• Versatilitat: possibilitat de modificar algunes propietats d’un tipus de plàstic,
afegint-hi substàncies additives, per tal de millorar el seu ús
• Facilitat de fabricació: a causa de la seva facilitat per ser emmotllats i adoptar
tot tipus de formes.

ORIGEN DELS PLÀSTICS

El primer plàstic, obtingut amb materials d’origen vegetal es remunta a 1860 quan
un fabricant nord-americà de boles de billar va oferir una recompensa a qui
aconseguia un substitut de l’ivori natural. De de llavors, la gran majoria dels
plàstics s’han obtingut dels productes derivats del petroli.
Els plàstics poden classificar-se segons l’origen en naturals o sintètics.
Naturals: són els que s’obtenen a partir de les substàncies naturals, bé

directament o bé mitjançant la modificació química d’aquestes com per exemple
el làtex natural, cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet; ...
Artificials o sintètics: obtenció industrial a partir d’hidrocarburs del petroli. Són
la majoria dels plàstics que s’empren actualment.
COM S’OBTENEN ELS PLÀSTICS SINTÈTICS
El procés d’obtenció del plàstic a partir del petroli segueix els següents passos:
A les refineries es separen els diversos components del petroli per destil·lació en
funció de la temperatura d’ebullició. Una d’aquestes fraccions és la nafta,
substància que conté els monòmers base dels plàstics.
A les factories petroquímiques es du a terme la polimerització, un conjunt de

reaccions químiques que enllacen els monòmers mitjançant una substància
catalitzadora i formen polímers. Com que es plàstics termoestables només es
poden conformar una vegada, es polimeritzen parcialment i el procés s’acaba a
les indústries transformadores mitjançant calor i pressió, alhora que reben la
forma desitjada.
Per millorar les propietats de cada plàstic en funció del seu ús, s’afegeixen
additius que poden ser per exemple:

2. Per què els plàstics són tan utilitzats en els cables elèctrics?
3. En què consisteix la polimerització?
TIPUS DE PLÀSTICS
Ens trobem envoltats de plàstics, però no tots els plàstics són iguals. Les
diferències de comportament es deuen a la diferent estructura interna.
Hi ha 3 tipus de plàstics i s’agrupen d’acord amb les propietats que més
destaquen: termoplàstics, termoestables i elastòmers.
Els plàstics termoplàstics s’ablaneixen amb la calor i recuperen la duresa quan
es refreden, cosa que permet que es puguin emmotllar diverses vegades. Són
polímers lineals units per forces molt febles, per això es fonen fàcilment i són
reciclables. En general presenten bones propietats mecàniques, són fàcils de
processar i bastant econòmics. A més, s’ablaneixen a elevades temperatures i
adquireixen formes que conserven en refredar-se.
Les botelles, bosses, joguets… són d’aquest tipus de plàstic.
Els plàstics termostables experimenten en la fabricació una transformació
química que fa que només puguin ser emmotllats una vegada. Les cadenes
estan embolicades i unides per enllaços molt forts per aquest motiu són
insolubles i incapaços de fondre’s i no són reciclables mitjançant calor.
Presenten molta resistència química, tèrmica i rigidesa, no obstant com a
desavantatges figuren la dificultat de processament i la fragilitat.
Els mànecs de les paelles i les clavilles elèctriques són d’aquest tipus de plàstic.
Els elastòmers tenen una gran elasticitat: arriben a deformar-se fins a diverses
vegades la seva mida original. En aquest tipus de plàstic es produeix un
entrecreuament parcial de les cadenes, cosa que li confereix gran flexibilitat i
elasticitat, és a dir, es capaç de deformar-se i de recuperar la forma inicial una

vegada que s’elimina l’esforç. Aquests materials són molt tenaços i resistents als
greixos, no obstant això no suporten bé la calor I es degraden fàcilment, la qual
cosa fa que el reciclatge no siga possible.
Els pneumàtics i vestits de submarinisme estan fets d’aquest tipus de plàstic.
Plàstics termoplàstics
Polietilé tereftalat (PET) és molt barat, impermeable, transparent i lleuger.

S’usa en envasos d’aliments i begudes, productes d’higiene, cosmètica i neteja.
Polietilé d’alta densitat (HDPE) és rígid i resistent i també molt barat pel
baix cost i simplicitat en la fabricació.
S’utilitza en ampolles, joguets, envasos de detergents, contenidors, productes
d’higiene i medicaments.

Clorur de polivinil (PVC)

És el derivat del plàstic més versàtil. Es presenta
rígid o flexible i té una molt bona resistència elèctrica
i a la flama. És estable, inert i altament resistent.
Finestres, canonades, mantells, joguets, paviments

i recobriments... es fan en PVC.
Polietilé de baixa densitat (LDPE)

És bla, lleuger i transparent.
Es gasta per fer films transparent per embalatges, bosses, gots i
plats.
Polipropilé (PP) molt lleuger

És un plàstic molt semblant al PE, llevat que
posseeix una menor densitat i una temperatura de
reblaniment més alta.
Botelles, envasos de productes d’higiene

y medicaments, contenidors d’aliments...
estan fets de PP.
Poliestiré (PS) insonor

Hi ha de dos tipus:
• Dur: és transparent i pigmentable. Amb ell es fan caixes d’ous, envasos
de lactis, plats, gots, coberts, caixes de CD...
• Expandit (porexpan): és esponjós i bla. S’utilitza per envasos i aïllament
tèrmic i acústic.

Metacrilat (PMMA) Molt resistent

Competeix amb altres plàstics com el PS. El metacrilat es diferencia d’altres
plàstics transparents en resistència a la intempèrie, transparència i resistència a
ser ratllat i als impactes.
Senyalització, expositors, proteccions en maquinària, mampares de protecció i

aquaris es fan amb metacrilat.
Tefló (PTFE) molt fort

La propietat principal d’aquest material és que és pràcticament inert,
antiadherent, lliscant, resistent a altes temperatures i presenta una gran
impermeabilitat.
S’usa com a aïllant elèctric, recobriment de paelles,

canonades...

Cel·lofana És transparent i flexible.

Es gasta per a l’envasat i empaquetat
Niló Alta resistència i flexibilitat

S’utilitza en la producció de teixits i cordes de raqueta.
https://www.youtube.com/watch?v=r71Oe6K_MOY classificació de plàstics 10 min
Plàstics termoestables
Fenols (PF) molt dur
És un plàstic fosc, dur, però fràgil i aïllant.
Es fan de fenols material elèctric, mànecs, material aïllant…
Melamina (MF): lleugera, resistent a altes temperatures i de considerable

duresa. Aïllant tèrmic.

Resina de polièster (UP) Resistent a les altes temperatures (200º). Se li afegeix

fibra de vidre que li dona fortalesa i rigidesa.
És la resina termorígida més gastada en la fabricació de materials compostos a
causa de les òptimes propietats mecàniques i baix cost.
S’utilitza per reparacions en la xapa de vehicles i també es gasta reforçada amb

fibra de vidre en depòsits, embarcacions, piscines...
Resina epoxi (EP) resistent químic

Presenta bon aïllament elèctric i resistència
mecànica i química, a més de suportar
temperatures elevades.
Moltes de peces mestres, laminatge, bidons,

adhesius estan fets de resina epoxi.
Poliuretà (PUR) molt adherent

És un polímer sintètic amb alta resistència a la corrosió. Es fabrica amb densitats
i elasticitats molt variables.
Rodes per a patins i muntacàrregues,
fabricació de motles i goma escuma...

Plàstics elastòmers
Cautxú (CA) super elàstic
És un polímer elàstic que sorgeix com una emulsió lletosa, el làtex, de la saba
de diverses plantes, no obstant, també s’obté de manera sintètica.
Pneumàtics, articles impermeables i aïllants,
material esportiu... està fet de cautxú.
Neoprè (PCP) aïlla el fred

El neoprè va ser la primera goma sintètica produïda a escala industrial. Té una
excel·lent resistència química i capacitat d’aïllament.
Corretges per a ventiladors d’automòbil, juntes,
mànegues, adhesius... estan fets de neoprè.
Silicona (SI) molt estable

És un polímer inorgànic inert i estable a altes temperatures la qual cosa el fa útil
per a nombroses aplicacions industrials.
Lubrificants, adhesius, motles,

impermeabilitzants, també en aplicacions
mèdiques com pròtesis i implants.

Nous plàstics: bioplàstics

La utilització del plàstic genera una gran quantitat de problemes mediambientals,
per aquest motiu es desenvolupen nous materials, els bioplàstics.
L’ús del plàstic està molt generalitzat ja que és un material fàcil de fabricar, barat
i amb moltes aplicacions. No obstant això, quan abandonem els plàstics acaben
contaminant la terra i l’aigua. A més molts dels compostos químics que alliberen
acaben al nostre organisme juntament amb el menjar i l’aigua que ingerim.
Com podem solucionar este problema?
Doncs amb els bioplàstics, que són
materials plàstics certificats com a
biodegradables, que tenen l’origen en
matèries orgàniques i que a més són
renovables.
Els bioplàstics han de procedir de
matèries primeres vegetals renovables
com la soia, la creïlla, el cotó, el tabac...
L’avantatge fonamental és que aquests
plàstics no necessiten matèries primeres
no renovables i altament contaminants i
es degraden de manera natural en un
temps inferior a 90 dies.
https://www.youtube.com/watch?v=oMbSMrvTKSI video bioplàstics 2 min
4. Quin tipus de plàstic és reciclable amb calor? Per què?

5. Què significa el triangle que hi ha a les botelles de plàstic? I el nombre que
hi apareix?
6. Per què creus que s’utilitza el polietilé en la fabricació de bosses i
embolcalls?
7. Si hagueres de fabricar un producte de plàstic resistent a la calor i que fora
molt rígid, quin dels tres tipus bàsics de plàstic creus que seria més
adequat? Raona la resposta.
8. Fes en el grup un mapa conceptual en el que indiques els tres grups de
plàstics, subgrups, característiques principals de cada subgrup i
aplicacions.

PROCÉS DE CONFORMACIÓ DE PLÀSTICS

Si observes una carcassa d’un mòbil, una botella d’aigua o una canonada de
plàstic notaràs que la forma d’aquests objectes és molt diferent, això té alguna
relació amb la manera de fabricar-lo.
La fabricació de peces de plàstic o resina sempre és en dues fases i normalment
realitzada per indústries diferents.
La primera fase, comuna a tots els plàstics i vista anteriorment, és la síntesi del
polímer i addició d’additius.
La segona fase és la conformació de la peça acabada a partir de la matèria

primera de plàstic en forma de grànuls o pols.
Conformació per a termoplàstics
Emmotllament per injecció:
S’introdueix plàstic granulat dins d’un cilindre, on s’escalfa, i quan es fa pasta,

un caragol sense fi l’espenta i l’injecta, a alta pressió, en un motle d’acer. El
motle es refrigera amb aigua que circula per uns canals interiors per a
solidificar el plàstic. Aquest procediment permet produir grans sèries de peces:
poals, carcasses, components d’automòbil.
https://www.youtube.com/watch?v=Gm6HgSGT6DM 1 min
Emmotllament per extrusió
Es fa de manera semblant a la injecció, però en compte d’un motle s’empra

una embocadura de diferents formes per a produir barres de distints perfils
(redones, quadrades, etc.). Amb aquest procediment també es fabriquen tubs
injectant aire a través d’un orifici en la punta del capçal.

https://www.youtube.com/watch?v=AWCzmIEfHnY 2 min
Emmotllament per bufament

Consisteix a comprimir el plàstic que ix per l’embocadura entre les dues meitats
d’un motle, al mateix temps que s’injecta aire a pressió, la qual
cosa produeix una peça buida. Així és possible fabricar, de
manera contínua i automatitzada, botelles i tot tipus de
recipients buits. També es poden fabricar bosses fent que el
plàstic siga de parets molt fines i unflant-lo en forma de
bombolles que s’enrotllen en una bobina.
https://www.youtube.com/watch?v=H7I-br5M2mw 30 segons

Emmotllament al buit
Consisteix a fer el buit absorbint l’aire que hi ha entre el motle i la làmina calenta
perquè aquesta s’adapta a la forma del motle. S’empra per a obtindre envasos
de productes d’alimentació, envasos que reprodueixen la forma dels objectes
que contenen, etcètera.
https://www.youtube.com/watch?v=S80upoRfdaI 30 segons
Fabricació amb termoestables

Com que les cadenes dels plàstics termoestables estan entrecreuades
químicament, una vegada establida l’estructura definitiva ja no poden processar-
se per acció de la calor.
Per això aquest plàstics es polimeritzen parcialment en grànuls o en resines
líquides i es modelen després mitjançant calor o pressió per a formar la peça
definitiva.
Emmotllament per compressió:

Els grànuls de plàstic s’introdueixen en motlles en els quals s’escalfen i es
comprimeixen; aleshores es produeix el tractament alhora que adquireixen la
seva forma definitiva. s’obtenen objectes com ara interruptors, endolls, mànecs
d’olla, coberts i taps de botelles.

https://www.youtube.com/watch?v=nggGHevz0dc 13 segons
Emmotllament per impregnació de resines

Sobre un motlle obert s’estenen capes primes de resina líquida de polièster
insaturat a les quals se solen afegir reforços de fibra de vidre o de carboni. Amb
aquest procediment es fabriquen dipòsits, embarcacions.
Escumeig
Els plàstics termoestables (encara que també els termoplàstics i els elastòmers)
es poden “escumar” amb aire o agents especials, amb la qual cosa es poden
obtenir materials esponjosos i molt lleugers. Els plàstics escumats tenen moltes
aplicacions, com ara material per a tapisseria, soles i interiors de calçat, protecció
en embalatges, esponges artificials...
L’escumeig consisteix a introduir aire o gas en l’interior de la massa de plàstic
per a formar-hi bombolles. En introduir aire o un altre gas en l’interior de la massa
de plàstic es formen bombolles permanents que queden en l’interior de la massa
quan aquesta se solidifica i fan que la densitat i el pes disminuïsquen. Per aquest
procediment s’obtenen l’espuma de poliestiré (porexpan) i l’espuma de poliuretà
(PUR) o goma espuma, plàstics que s’empren en la fabricació de matalassos,
aïllants tèrmics, cascos de ciclisme i patinatge, plafons lleugers, etcètera.
9. Podríem fer amb la tècnica d’emmotllament per bufament blocs massissos

de plàstic?
10. Quines tècniques de la conformació en materials plàstics requereixen la
fusió prèvia del material?
11. Elabora un mapa conceptual dels diferents tipus d’emmotllaments i
enumera possibles aplicacions de cadascun.

TREBALL AMB PLÀSTICS AL TALLER

El plàstic és fàcil de manipular mitjançant operacions molt senzilles:
Per doblegar un tub pot gastar-se una pistola d’aire calent.


PROCÉS DE RECICLATGE DE PLÀSTICS
El mateix que passa amb altres materials, els plàstics, una vegada utilitzats,
passen a formar part dels residus sòlids urbans, els quals han de ser tractats
de manera adequada per tal d’evitar-ne l’impacte mediambiental.
Aquests residus provenen de sectors comercials, domèstics i de restes
voluminosos (cotxes, embarcacions,...).
El plàstic no és biodegradable, per la qual cosa es manté sense desaparèixer
durant moltíssims anys.
A més, la presència de plàstic produeix molts danys al ecosistemes i en
destrueix l’hàbitat. A les nostres costes, per exemple, s’han trobat nombrosos
ocells i eixos morts, ja que confonen petits trossos de plàstic amb menjar, cosa
que els bloqueja el tracte digestiu. Com arriben els plàstics al mar? Què podem
fer per evitar-lo?
Els quilos i quilos de plàstic que arriben al mar provenen, del turisme costaner
i de les aigües residuals.
Per evitar aquesta contaminació, és imprescindible recuperar els residus
plàstics en lloc de tirar-los a l’abocador o a terra, ja siga per crear nous objectes
(reciclatge), per a generar energia elèctrica o per a obtenir combustibles.
Recollida selectiva i identificació

El primer pas en el procés de reciclatge és la recollida selectiva, és a dir, que
se separen els residus de la resta del fem i els depositem al contenidor groc,
açò requereix la col·laboració de tots.
Després de la recollida selectiva, el següent pas és classificar-los a la planta
de reciclatge segons el tipus, bé mitjançant el tipus (PEBD, PEHD, PET, etc.) o el
color.
Una vegada els plàstics han sigut separats i classificats segons el tipus
comença el vertader procés de reciclatge.

Reciclatge mecànic
S’utilitza per fabricar plàstics nous a partir de residus reciclables.
Els residus del mateix tipus i color es netegen i es trituren per a elaborar
grànuls. Després, s’assequen, es mesclen amb matèria primera nova i es
fonen. El líquid resultant es fa passar per un extrusor per donar-li una nova
forma.
Reciclatge energètic
No tots els plàstics poden ser reutilitzats, per exemple, si està massa brut o
deteriorat no serveix. A més hi ha alguns que no es poden reciclar.
Per a aquest tipus de plàstics hi ha una solució: la incineració. D’aquesta
manera, el plàstic s’aprofita com a combustible per produir energia elèctrica.
El funcionament és similar al d’una central tèrmica. El plàstic es condueix als

cremadors on es produeix la incineració. Com a resultat, es crea vapor d’aigua
a la caldera, que fa girar una turbina i moure l’alternador, cosa que genera
energia elèctrica que és conduïda a la xarxa elèctrica.
El reciclatge és una solució al problema de l’augment constant de residus, tot

i això, no és l’única. He sentit a parlar d’un pla anomenat “la llei de les tres R”:
reduir, reciclar i reutilitzar, és a dir:
- Reduir el consum.
- Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i recuperar la major
quantitat de residus possibles.
- Reutilitzar objectes utilitzats per a nous usos.

12. Són fàcilment reciclables tots els tipus de plàstics? Justifica’n la resposta.
13. Observa la imatge següent:

1. Què representa? Com és el primer pas
en el procés de reciclatge?
2. Com podem generar plàstics nous a
partir de residus reciclables?
3. Si un plàstic està molt brut o deteriorat,
es rebutja? Hi ha alguna manera de donar-li algun ús a aquest plàstic
utilitzat? Quina? Quins beneficis comporta?
4. Posa un exemple d’alguna activitat que pugues fer a casa gràcies a la
incineració de plàstics.
14. Observa en el gràfic del marge la composició dels principals sòlids,

depositats al contenidor groc.
a) Creus que alguns dels elements indicats

no s’haurien de depositar?
b) D’on prové el component majoritari?
c) Per què ara ja es cobren les bosses de
plàstic als comerços?
15. Els envasos i embalatges d’un sol ús són un 60 % del volum de les
escombraries que generem i un 33 % del pes. Si això no canvia, es podria
arribar als 770 kg d’escombraries per habitant i any el 2020.
A què creus que és deguda la diferència entre el tant per cent de volum
i pes?
L’any 2020, si no canvia la tendència, quants quilos d’escombraries

per habitant i any suposaran els envasos d’un sol ús?
Quants quilograms per habitant i dia podríem arribar a

generar?
Per què alguns envasos incorporen aquesta etiqueta?
16. Busca embolcalls de plàstic amb símbols que els identifiquen. Retalla
aquests símbols, apega’ls en el quadern i explica’n el significat.

MATERIALS TÈXTILS
T’has parat a pensar de quins materials està feta la roba en la qual ens vestim?
Molts dels materials que componen la nostra roba són plàstics.
Els primers tèxtils utilitzats per l’esser humà van ser les pells d’animals.
Posteriorment començaren a utilitzar el coto, la llana, el lli, el cànem i altres
vegetals. A finals del segle XIX la industria tèxtil ve experimentar
una revolució important amb l’obtenció de les fibres artificials i sintètiques,
fibres que hui en dia superen en ús a les naturals.
Podem definir fibres tèxtils com unitats de matèria de longitud superior a

diàmetre a partir de les quals es preparen materials emprats en la fabricació
de teixits.
Varies fibres tèxtils unides formen un fil a partir dels quals poden formar-se
teixits.
La nostra roba està composta de teixits constituïts per fils entrecreuats que
provenen de fibres sintètiques, naturals o la mescla dels dos.
Les fibres tèxtils s’han classificat en dos grans grups:

• Naturals: les matèries primeres s’han extret de la natura. Poden ser
d’origen vegetal com el cotó o el lli, animal com la llana , el cuir o la
seda o mineral com la fibra de vidre, fibra òptica i amiant.
• Sintètics: són materials plàstics que provenen dels derivats del petroli,
per tant són completament químics. Alguns d’aquests són l’elastà, niló
i polièster.
Elastà: fibra sintètica de gran elasticitat i resistència que s’eixuga

ràpidament i resisteix la suor, per la qual cosa s’usa en roba esportiva.

Niló: fibra elàstica i resistent que no necessita ser

planxada i s’utilitza en la confecció de calces, teles de
punt...
Polièster: elastòmer que es mescla molt bé en fibres naturals per la qual

cosa s’utilitza molt en el sector tèxtil per a reduir les arrugues, suavitzar
el tacte i aconseguir que el teixit s’eixuga ràpidament.
17-Explica quines són les principals aplicacions del polièster.
18-Elabora un informe breu amb el contingut de deu etiquetes de peces de roba,

observa si hi apareix cap tipus de plàstic en la composició i relaciona-ho amb les
propietats de la peça (elasticitat, aïllament, impermeabilitat, etcètera).
19- L’amiant o asbest és un grup de minerals fibrosos que s’han utilitzat moltíssim en
materials de construcció, pintures i elements de fricció.
En quin tipus de productes tèxtils s’ha emprat tradicionalment?
En quin any es va prohibir l’ús i comercialització de qualsevol varietat d’amiant a
Espanya?
A què creus que es deguda aquesta prohibició?
20- Segur que has baixat a Castelló i has anat a la Plaça de Huerto Sogueros
(Soguers).
Saps d’on ve aquest nom? Del gremi dels soguers
Qui eren els soguers? A que es dedicaven?
Quina matèria prima gastaven per produir el seu producte?
Quins productes elaboraven?
Per quin motiu va desaparèixer?

LECTURA: ELS PLÀSTICS EN EL MEDI AMBIENT

L’impacte en el medi ambient de les bosses de plàstic que consumim és
enorme (a Espanya cada persona consumeix una mitjana de 238 bosses de
plàstic l’any) i, a més a més, tarden quasi 100 anys a degradar-se. Això sense
comptar amb les tintes dels dibuixos i les serigrafies, que normalment porten
residus metàl·lics tòxics. El bioplàstic és un polímer fabricat a partir de recursos
renovables com ara els sucres, els midons, la cel·lulosa, les creïlles, els cereals,
les melasses, etc., que es degrada més ràpidament. És per això que es pot
descompondre i tornar a la terra com adob. També s’anomenen bioplàstics
alguns productes fabricats a partir del petroli, que són biodegradables i que es
comencen a comercialitzar. No obstant això, cal tindre en compte que els plàstics
biodegradables no tenen les mateixes característiques d’un plàstic normal: no
se’ls pot sotmetre a processos d’emmotlament, extrusió, bufatge, etc., i a més
ofereixen menys resistència i rigidesa. Per això, fins ara, es fan servir bàsicament
en productes de vida útil curta, a causa de la baixa resistència contra els
microorganismes en aplicacions que han d’estar exposades a la intempèrie.
Entre els beneficis de l’ús dels bioplàstics, hi trobem: una millora de la imatge
dels productes que els fan servir, la no dependència del petroli, la contribució a
la protecció del medi ambient, i una nova font d’ingressos per al sector agrícola
perquè pot fer rendibles alguns residus orgànics que no es feien servir. Tot i que
els primer bioplàstics es van fabricar a partir de la dacsa, la soja o la civada,
actualment les investigacions s’adrecen a l’ús de residus agrícoles i ramaders,
amb l’objectiu de no entrar en conflicte amb els recursos alimentaris.
1. Busca en el diccionari el significat dels termes següents que apareixen
en el text: bioplàstic, melassa i biodegradable.
2. Quan tarda a degradar-se una bossa de plàstic?
3. Quins contaminants tenen les serigrafies de les bosses de plàstic?
4. Què són els bioplàstics?
5. Per a què s’han utilitzat fins ara?
6. Esmenta els avantatges principals dels bioplàstics.
7. Cap a on apunten les investigacions sobre els bioplàstics?
ISO (International Standard Organization) defineix els plàstics biodegradables

com una classe de polímers que es degraden per l’acció dels microbis. El
bioplàstic és un polímer d’origen natural, derivat del midó, la cel·lulosa, la dacsa,
etc., produït per un organisme viu, i que és biodegradable. Va ser descobert per
l’Institut Pasteur de París el 1926, en aconseguir fer polièster a partir del bacteri
Bacillus megaterium. Al Japó, l’any 2004, aconseguiren desenvolupar un plàstic
vegetal basat en l’àcid polilàctic (PLA), a partir de subproductes agrícoles rics en
midó. El PLA és degradat per enzimes de microorganismes presents en el sòl.
El 2005 Fujitsu va fer servir bioplàstics en la fabricació d’ordinadors portàtils, i
des del 2006 s’utilitzen bioplàstics en la fabricació de discos Blu-ray.

Utilitza Internet i la bibliografia que consideres necessària per a buscar

informació sobre el tema proposat. Per a això et serviran les qüestions:
8. Què és el Bacillus megaterium?
9. Què és l’àcid polilàctic?
10. Què són les enzimes?
11. Què és un bacteri?
LECTURA: EL PRIMER PLÀSTIC GAIREBÉ UN EXPLOSIU

Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:
El primer plàstic el devem a un jugador de billar que vivia als Estats Units i que
cap al 1860 s’irritava perquè les boles no sempre seguien la trajectòria desitjada.
El fenomen estava causat per les petites i nombroses irregularitats que sempre
hi ha en els productes naturals, en aquest cas el marfil. En aquella època el marfil
s’utilitzava tant que, per satisfer la seva demanda, se sacrificaven 12000
exemplars d’elefants anualment. El jugador va oferir 10000 dòlars a qui trobés
un material més homogeni. La casualitat va fer que, en aquell temps, dos nord-
americans, els germans Hyatt, intentessin utilitzar un descobriment alemany,
segons el qual el cotó tractat amb àcid nítric es transformava en un nou producte,
tot i que era molt perillós; aquest producte es va anomenar cotó pólvora, i podia
utilitzar-se com a explosiu. Però, aprofitant una idea de l’anglès Parkes, van
dissoldre el cotó pólvora en una mescla de càmfora i alcohol, amb la qual cosa
una substància que era sensible al primer impacte es pogué utilitzar sense perill.
El resultat d’aquest procés va ser un material que van anomenar cel·luloide, les
propietats del qual, en aquella època, van causar molta sensació. Era transparent
com el vidre, més resistent que el cuir, es podia colorar amb totes les tonalitats
de l’arc de Sant Martí i, el més extraordinari, es fonia a una temperatura
relativament baixa. Actualment, les boles de billar es fabriquen amb resines
fenòliques, però el cel·luloide encara es fa servir per produir pilotes de ping-pong,
muntures d’ulleres, botons, fermalls, estris de dibuix, etc. Gràcies a la seva
transparència i resistència, durant molt temps ha servit de suport de pel·lícules
fotogràfiques o cinematogràfiques.
1. Quines propietats que no tenia el marfil es buscaven en els materials amb què
es feien les boles de billar?
2. Creus que en aquella època sabien que estaven buscant un material plàstic?
3. Qui va inventar el primer plàstic?
4. Observa el teu voltant. Què hi faltaria si no existissin els plàstics
5. Encara s’utilitza actualment el primer plàstic que es va descobrir?

Tecnologia 3R Eso T 2 Materials Plàstics I Tèxtils: Pág. 1 Marian Peña Fortanet

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tecnologia 3R Eso T 2 Materials Plàstics I Tèxtils: Pág. 1 Marian Peña Fortanet

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TECNOLOGIA 3r ESO T 2 MATERIALS PLÀSTICS I TÈXTILS

L’edat de pedra, edat dels metalls.... i l’edat del plàstic!

Objecte Altres materials Avantatges dels plàstics

T'ha sorprés la quantitat de plàstics que existeixen al nostre voltant?

pág. 1 Marian Peña Fortanet

Però d’on s’obté el plàstic? Per què té tant d’èxit?

El plàstic és un material derivat del petroli. És lleuger, fàcil de fabricar,

Estan formats per enormes cadenes que contenen milers de molècules

Aquestes cadenes s’emboliquen entre si i formen estructures que defineixen les

PROPIETATS GENERALS DELS PLÀSTICS

pág. 2 Marian Peña Fortanet

ORIGEN DELS PLÀSTICS

Naturals: són els que s’obtenen a partir de les substàncies naturals, bé

COM S’OBTENEN ELS PLÀSTICS SINTÈTICS

A les factories petroquímiques es du a terme la polimerització, un conjunt de

pág. 3 Marian Peña Fortanet

pág. 4 Marian Peña Fortanet

Polietilé tereftalat (PET) és molt barat, impermeable, transparent i lleuger.

pág. 5 Marian Peña Fortanet

Clorur de polivinil (PVC)

Finestres, canonades, mantells, joguets, paviments

Polietilé de baixa densitat (LDPE)

Polipropilé (PP) molt lleuger

Botelles, envasos de productes d’higiene

Poliestiré (PS) insonor

pág. 6 Marian Peña Fortanet

Metacrilat (PMMA) Molt resistent

Senyalització, expositors, proteccions en maquinària, mampares de protecció i

Tefló (PTFE) molt fort

S’usa com a aïllant elèctric, recobriment de paelles,

pág. 7 Marian Peña Fortanet

Cel·lofana És transparent i flexible.

Niló Alta resistència i flexibilitat

https://www.youtube.com/watch?v=r71Oe6K_MOY classificació de plàstics 10 min

Es fan de fenols material elèctric, mànecs, material aïllant…

Melamina (MF): lleugera, resistent a altes temperatures i de considerable

pág. 8 Marian Peña Fortanet

Resina de polièster (UP) Resistent a les altes temperatures (200º). Se li afegeix

S’utilitza per reparacions en la xapa de vehicles i també es gasta reforçada amb

Resina epoxi (EP) resistent químic

Moltes de peces mestres, laminatge, bidons,

Poliuretà (PUR) molt adherent

pág. 9 Marian Peña Fortanet

Neoprè (PCP) aïlla el fred

Silicona (SI) molt estable

Lubrificants, adhesius, motles,

pág. 10 Marian Peña Fortanet

Nous plàstics: bioplàstics

https://www.youtube.com/watch?v=oMbSMrvTKSI video bioplàstics 2 min

4. Quin tipus de plàstic és reciclable amb calor? Per què?

pág. 11 Marian Peña Fortanet

PROCÉS DE CONFORMACIÓ DE PLÀSTICS

La segona fase és la conformació de la peça acabada a partir de la matèria

Conformació per a termoplàstics

Emmotllament per injecció:

S’introdueix plàstic granulat dins d’un cilindre, on s’escalfa, i quan es fa pasta,

Emmotllament per extrusió

Es fa de manera semblant a la injecció, però en compte d’un motle s’empra

pág. 12 Marian Peña Fortanet

Emmotllament per bufament

pág. 13 Marian Peña Fortanet

Fabricació amb termoestables

Emmotllament per compressió: