OC BRZ
SETMANARI
DE L' UNIO FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
SUSCRIPCIÓ : Un trimestre, l'50 pessetes
Anuncia y remitits a preus convcncionals
A)armes infundades
Recordo que fa ja alguna anys, presenciant
una funció de teatre, va
produirse en aquell co-
lisseu una forta alarma motivada per un trist pa-
per de fumar que, tirat impensadament¡va anar
a caure al mitg d'un petit llum de gas.
Que aquella alarma va esser fundada en una
petita com insignificant causa, aixís quedá co-
rroborat després d'haver analisat el seu
orígen;
pero devem convenir que d'alarmes injustific-
ade y d'insignificant importanci se'n registren
per desgracia molt sovint y de diferentes menea,
motivades¡les de carácter polític, per la gran
abundancia de mala fe y bona part d'odi de que
están posseits certs elements contraria de tot lo
que representa sinceritat, avena y cultura.
Quanr fruit de reposada meditació¡els nuclis
republicana autonomistes de Catalunya s'aco-
blaren al entorn de la gloriosa bandera federa-
tiva, gest per tots conceptes patriótie¡r dé'
ment forem el blanc ont dirigiren els tira nostres
contraria.
Els titulats regionalistes, que's nomenen
nomistes indiferents aforma de govern
tota
deis quals ens hem de recelar s'aprofiten del
—
més insignificant motiu pera ternos el tragala,
la guerra; y per altra part els nomenats radicalsr
escudats ab un republicanisme de duptosa con-
seqüqncia fan lo propi, resultant d'aquesta ma-
nera que estem entre dos focs: el d'un radicalis-
me negre y el d'un radicalisme roig¡un y altre
no apoiats en terreny solit.
D'aquí resulta que tots nostres moviinents po-
lítics son censurats ab malevola intenció per
aquells elements que s'inventen les més absurdes
patranyes pera trevallar nostre desprestigi polí-
tic¡com aixís ho hem pogut apreciar ab motiu de
EL GLERGAT GAT0LIG Y LEs
COmeiltaris a lllla POliimica.
Finalment la controversia pedagogica que ve soste-
nintse en las planes del confrare bisbalenc sembla en-
trar resoltament en el terreno que li correspon: el de la
Relligid o si voleu, el de la Teología.
Alegrémnosen, car es l'íinic modo d'arribar a un re--
sultat definitiu y d'ilustrar a l'opinió sobre un assump-
te de tan trascedental importancia.
En efecte .. Cs exclusivament en el camp relligiós
aont deu portarse tota polémica sobre les escoles neu-
tres, ja qu'es una idea relligiosa, mes ben dit, ja
qu'es la idea relligíosa la que les separa de les escoles
confessionals y al mateix temps encara que baix un
—
altre punt de vista de les escoles laiques.
—
Mossén Corominas aixís ho ha comprés. Acossat
per l'orde, el métode y la ilógica incontestables del
seu contrari, ha hagut de regoneixrer que s'havía
equivocat a l'orientar la discussió per uns camins ar-
bitraria y, deixantse de cites mes o menys apropiades,
de noms mes o menys retumbants y d'estadístiques
sensa cap valor intrínsec, s'ha llensat a la lluita ab no-
ves armes, atacant resoltamentel quarter general de
l'enemic.
La jS¡übal 17 de Setembre de l911.
l'elecció de la Junta Municipal de nostres corre-
ligionaris barcelonesos.
iQuina obra pi actica fan aquells elements ob-
servant tan funesta conducta?
Se nomenen elements defensora de l'orde y
del progrés y s'aprofiten de qualsevol
insignifi-
cancia pera desprestigiar nostra acció, nostra
obra de veritables elements d'orde y de pro-
grés que tremolem enlairada la bandera repu-
blicana federal y nacionalista.
Pero 1qué hi hem de ferhi? A nosaltres ens
está encomenada ia missió de despistar la seva
acció funesta empenyanthi nostre dever de ciu.
tadans lliures, convensuts -de la puresa de nos
tres ideals.
Nostra missió deu quedar circumscripta al con-
reu y difusió de dits ideals per aixís fer obra po-
sitiva. Hem de procurar per tots els media
unificar la acció de nostres
correligionaris envers
la consecució de nostre fí, manera única y ex-
clussiva pera derrotar al enemic comú.
Les petiteses de conducta política, quan exis-
mo-
Ceíxen¡deuen ésser' vensriges peei Pámor 'y cbd-
seqüencia envers nostres conviccions sempre al-
truistes, sempre piogressives.
auto-
IAh, correligionarisl si aixís ho observem, fa-
rem obra
practica y convincenta, que es la que
-
vol y desitja 'nostre poble qui aspira a la seva
lliberació per medi de solucions clarea y
concre-
tes.
Y aquestes solucions sola les tenim nosaltres,
els que hem esmersat nostres energies en el con-
reu
y difusió deis principia de deslliuransa y de
progrés.
Posem en práctica l'interés que tenim en el
triomf de nostres ideals y cumplirem com a bons
idealistes; y les infundades alarmes d'altres ele-
ments no
progressius quedarán com lletra morta.
jOAN TORRRNT.
Areere de lrer, Setererrre rle 1911
QÜEsTI0Ns GAPDALs coNTEMP0RANIEs
Pero, valgam Deu, quin modo de presentar batalla!
L'estrategia de Mossén Corominas es verament infan-
til,tan infantil qu'ella mateixa proporciona les armes
ab les que'I seu 'contrari ha de confondrel y aplastarlo.
Com un novell Quixot, escomet ab insensata bravura
els molins de vent de la seva fantasía y ala, ala, fina
que no'n deixa boci ni rastre d'existencia... Es vera-
ment inconcebible que un home del talent y de l'ilus-
tració de Mossén Corominas 's llensi cegament a com-
batre idees, doctrines, concepcións filosofiques de les
quals no'n té cap idea concreta, cap noció ben clara.
Y es una cosa que passa de mida que ho fassi després
de declarar, com ho fa en el seu tercer article, que no
pot concebre ni imaginar en qué consisteix l'idea relli-
giosa en la qual en Casadevall basa l'escola neutra.
Es veritat que aital declaració la fa per boca del Mi-
nistre d'Instruccio Píiblica de Prussia en 1889, Herr von
Mühler„peró es igual; tot el seu article demostra pale-
sament que no té de la tal idea relligiosa mes que pres-
sentiments confosos. Suposicions, conjectures..... res
con cret.
-
Quin valor voleu que tinguin dones totes les seves
gratuites afirmacions, totes les seves argucies y les
conclusions de la seva argumentació? Quin efecte pot
© Biblioteca Nacional de España
Any II. wum. 90
Redacció y Administració : Ateneu píy iWarguif
obrar la llarga y llampant peroració de Mossén Coro-
minas en l'intelecte d'un llegidor seré
y.imparcial, si
per sobre d'aquest hi passa desde 'l comenqament fina
al final una formidable, una colossal
interrogació? «Di-
gui, Mossén Corominas, quina es aquesta relligió sen-
se
dogmes ni símbols qu'en Casadevall preconisa y
que voste tan fogosament combat?» An aquesta sen-
zííía pregunta que tothom
pot endressarli, que respon-
drá Mossén Corominas si vol esser verídic
y sincer?...
Realment es un deis signes mes
eloqüents deis
temps la frescura ab que 'Is sacerdots catolics, en la
trona y en la tribuna de la
prempsa, sobretot en la tro-
na, escometen les qüestions modernes. Uri se fa creus,
al sentir certs oradora
sagrats, de veure aquelles mu-
nions de fidels escoltant sensa
pestanyejar aquella ar-
guments de peu de banc, aquelles formidables rodea
de molí ab que tracten d"
catequisarlos. Abans tot
anava com una seda, mentres se les havien de tenir ab
el materialisme xorc y el positivisme
egoista. Pero ara,
devant de les corrents idealistes
y espiritualistes que
dominen en tots els camps, fina en el sí de les ciencies
experimentals, els pobres sacerdóts van desorientats
y esma-perduts atacant a tort y a dret coses que no
,eutenen, coses de les quals sola ne tenen un concepte
vagarás y.quasi sempre equivocat, coses en les quals,
per intuició, hi senten el germe de nous valors y de
1luvr:e Griclltacions qüc 'llan drenderraear lo vell
y lo
fracassat. Ells ja ho veuen que ab les armes de
que
disposen no poden obtenir cap victoria positiva; pero
per deure, per disciplina, y perqué es de llur ofici con-
tínííen atabalats a matar lo que ja es mort
y a embestir
els molíns de vent de la llegenda...
Per lo que respecta a Mossén Corominas
y en rela-
ció a la qüiestió de l'escola neutra, hem de convenir
que malgrat la seva ilustració y el seu alt sentit de
irse cá rrec, continúa, ab els seus procediments y ab
la calitat de la seva dialectica, la secular tradició del
clergat catolic. Mossén Corominas abans d'empendre
la refutació del follet d'en Casadevall sobretot des-
—
prés d'haver vist qu'una idea relligiosa l'informava-
devia haverse dirigit privadament an ell o an
algú que
hagués pogut interpretar fidelment les seves convic-
cions y ferli exposar en ses línees generala el sistema
relligiós que preconisava. Aixis s'hauría estalviat de
anar d'Herodes a Pilat fent unes marrades lamenta-
bles y donant motiu als anticlericals enragés de riure
y bromejar a costes seves. Ara ja no té remei; ara se-
rá després d'haverse posat en desairada evidencia
que
Mossén Corominas haurá de demanar an en Casade-
vali que li expliqui en que consisteix «aquesta
espe-
cie de relligió que no es evangélica, ni
catolica, ni
jueua, ni té un matís precís y determinat» segáns pa-
raules de Herr von Mühler.
Y haurá de venir en Casadevall a fer de super-ho-
me, iniciant a Mossén Corominas en idees y en doc-
trines que podríen portar molt bé una gran pertorba-
ció en el seu intelecte y en la seva honrada concien-
cia.
Perqué les doctrines qu'en Casadevall exposará,
si'I de la polémica ho comporta, tenen un encis
cura
irresistible, son d'una forsa d'atracció tal, qué dificil-
ment l'esperit profón que les penetra pot ja mai mes
abandonarles. Elles coneilíen els mons més oposats,
fonen en una sola totes les ciencies y totes les filoso-
fíes, donen la clou esotéricu de tots els misteris sa-
grats y ofereixen als pensadora y als vidents les ges-
tes mes ocultes del passat y les vastes perspectives
de l'avenir.
Esperem dones confiats, el desenrotllo en aquest
sentit de la controversia que desde tanta dies ens
ocupa, segura de.que l'opinió sensata y estudiosa y
assedegada de veritat n'ha de treure precioses ensen-
yances.
 EL 6 D' OCTUBRE

EL PERQV E Pot provocar una infecció als budells, y aquesta, posés la vigilancia, comptant ab l'auxi!i d'una pare!Ia
—

si vé aquest cás', ha de
degenerar forsosament en un de la Guarda Civil,
cás de tríjíainosis. A n'aquella súplica, respengué D. popito, que pera
Desde que va iniciarse ab aquell tipo popular de —

¡Qué dius are! 1La triquina? garantir l'orde, de la Guarda Civil no. Podía dispo--
Palamos el cassas beltí sobre aquelles sardanes que —

Ni nlés ni menys. Y sí d'ell passa als seus con- sarne.

fan tan bon efecte, segons diu el mateix interessat géneres de la colnarca, ja que aquesta enfernietat es !Y quines condiciona y dots de governanl gasta el
(modestia apart) quan ab les llágrimes als ulls se les molt contagiosa..:. no.lre enllusirat D. Pepilo, el de R. O.!
escolta, que tinc un guardiá de vista que me'1 vigila —

Si, ja sé lo que vols dir: adéu llomillo y adéu bu-

continuament sena qu'ell se'n adongui. tifarres aquest hivern.—
Vostes dirán : 1Perque aquesta vigilancia? Per dos Y héus aquí, amics llegidors, el perqué de la
vigi-
I NFC)RMACIC)
'

raons. lancia que.he montat entorn el tipo popular de Pala-

La prinlera, perque si un dia una de les meves piu- mós.
les li acaba d'encendre les sangs, ja prou cremantes Per pendre les corresponents mides sanitaries, quan
per se, es capás de dispararse y venir volant com un vingui el cás, que será prompte. Data memorable
torpedo, y al trobarse sobre nostra ciutat, esclatar, y JosEP M.a SOLER. Lu Junta Municipal d'U. F. N. R. de nostra ciutat en
escampar arreu la níort y la desolació, no per efecte N. del A. Más endesant i>aclaré de la fuua
reunio celebrada el dimecres
piop paseat, va acordar
repartida pel tira
—

de la carga, y sí solament pela miasmes que despedi- palamnsí, durant els uuims dice. conmemorar, coro cada any, la data g'o iosa de! 6 d'Oc-
ria el suc que s'escamparía, ja que puc asegurarvos tubre com u recordansa a les heroiques gestes deis es-
que donat l'estat morbós en que l'ha posat el meu ar- foísaís y entussiustes campions du la R:pública y de
ticle contra aquelles bestieses musicals qu'ell conju- l'Autonomía del no lre poble.
mina, si algíí se atrevía a posarse tan sola una gota del No po8ém avensar >í nos'.res llegidors el programa
suor de nostre tipo
popaiar a la boca, moriria com fe- deis actos que se celebrarán per no estar encara acor-
rit d'un llamp. En milg de la x lagar extraordinaria y quasi bé inso- date. Lo que si podem dir es que s'organisa un gran
La segona rao es d'orde bucdlic. portable nb que'ns regn!a sa rnageslal nosl a mure na- mit!ng en el que hi pondrán pait prestigiosos oradors
El tercer día de nostra festa major, varení teiiir l'al- .tura!esa loi uquesí esiio, varem pausar els dos dios de del nostre partir, contantshi
entre el!s els Srs Corominas
ta honra 'de hostatjar en aquesta a diferents tipos po- noslra.testa perita, (P.), Layret y e!ements de la Juventut d' U. F. N; R. de
pulars. Hi teníem en Japet de Millás, en Pepet Gitano Ei programa uanfaccionat per en Císqu t,.Tíá y C.', BarcelonA.
de' Girona y alguns altres, entre ells el toca-sardanes com a corms, íó permanent de tires,y fustes en, nostra
Altre COP la guerra
de Palamós, que per cert venia carregat de remitits ciuial¡ va
cumplir)e, petó no íant a la perfecció com
contra '! meu amic Molins (pel gran deliete d'havenne han' !a~ sigul de dcsiíjar. Mrílgrat les fa!ses promeses den Canalejas y mu!grat
fellcitat per mon aludit article e t Fdra obligats! >) y la sospilosa aclitut del oigue deis lerrouxistes a!
eL'E>bart fukvoru de danzairess tingueren ocuputs prete-
contra nií. als míí-ics la major pait de les hores d'abdó> dios, pri- nir fur veure als seus subdils que no hi havia motiu
El tipo popular palamosí va mourer molta fressa vantnos de fruir de més sardanes com hauíia siguí del d'esveíurse por l'actitut del govern d'Espanya, respecte
les noves ocupacions del lerriíori murroqui, ha esde-
(cóm tota la fressa seva, que denota la falta de nous : gusl de tolhom, puig no mes s'en tocaron sis y encaré
com aquella que fa fer als instruments ab les sardanes totes a deshora. vingut fatalment la guerra, y ja s'han efectuar nous em-
barca de tropas, y ja s'han soslingut nous combata ont
sevillanas) anant d'Herodes a Pilat acompanyat d'un La tasca deis danza!res.si'bé a!gun ballet agradá
en
míísic averiat d'aquesta, inventor d'un aparato..., cree molt la uambi la fusta hi han deixat llujs vides un grapat de valerosos y ab-
a concurrencia, un en conjuni re-

que per aixecar camises, que ja usaven els grecs de
Ampuries, ans de l'Era Cristiana.
De tota aquella reníor, com era natural, donada l'tN-
DQLE de tals escrita, compostos sola de bruticia (que'n
pot sortir d'un brut, ab un perdigó al ala per anyadi-
dura) no va resultarne res; y aixó que no's va per-
drer per cridar, manossejar, protestar... y que sé jó
quantes tontéríes més. Y encare sort que'1 veien to-
cat del bolet, que sinó, me cree que perillaven els
seus darreres.
Dones, bé; en una de les entrevistes que va celebrar
en una societat d'aquesta, va donar la casualitat de
asseures en la mateixa taula d'un amic meu qu'está
sullá monótona, degut al abú> d disuursejar del cap negara espanyols, sonso allre objecte que defensar uns
de colla, com també a la durada deis inler ri jo, 'o que terrenys erms y d'escasa valúa.
feia perdrer un iemps preció', que podia molí bé apio- Nosaltres creiem qu. seria molt més de profit per Es-
fitsrse, t nt fruir de les saídanes que's lrovaren a f:íllar. panya que esmorsessim les noslres eneigies en procu-
rar fer deis teerepys improductius¡ agrestes y
nostres
Entro'is ballets qus son dignes de mencionarse; hi
figuren el sGalop du Cort sia>, aM!nué en lemps de tristos, que exlsteixen en algunes regions de nostra na-
Llliis XIV» y el «Ball úe!es Gilaness; aquestos p ínci- ció, en unes verdaderes tvnls <ie riquesa que ab un pe>
til es!ora del
paiment, entre e!> molis que's ba!Iaren, foren. els mé. governants procurant construir canals de
ap!audits y ce!ebrats per el púbiie. rego, panians y vies.de comuuiiacii, s'evitaría aixís la
Els números que resullarcn més simpática del pro- pahorosa emigran!ó que desmembra la nostra patria.
Aixis es com entenem el verdader patriotisme y mal
grama, foren e!s baila du nil al envelaí aixecat- a! pas-
seig. Dit envelal, si bé.resulté pobre de con!coció y de que'ns titllin de
anti-pa!riotea, protestarem ab totes les
lhim, en cumbi resulté l,lc .por l'amííinnt,>ííanaetaísle -ds: :
fi>rSeS. dela nOSíreS
; PulunOnS.;.d'rtltueatee, qííiXOteaquea

per acabar la carrera de veterinari, per lo qual hem de g rmanor qne hi regnaba. Donaba gust veuré la gran- rdventures, .quines so'zument serveixen pera debilitar
creure que hi entén ab animals, y es va fixar y va exa- diositaí d'uquell lloc d'suban o ont sola els arbres que li lés poques forses qu'ens resten.

minar detingudament el susdit tipo popular, y com que servíen de cúpula alapaída gernació
una do lotes les
Aplec
aquest tots els assumptes els tracta a crits, va enterar- classes"socials de nosira ciutat hi canfraternisaba, ab E!s brausrepub!icans de Torroetla du Montgrí están
se el meu amic de la qüestió, y un dia que va trobar- alegre xiuxiueig!es msmáa, ab nimades converses e!s organi>ant un grandiós Aplec en aquella laboriosa vi!a
me, me va enterar de tot y va dirme el resultat del seu papás, mentres les hermosea damiseles bisba!noques celebrará el prop-vinent d'Octubre.
quu se mes
exámen, que per lo important transcriuré, perque avui mOSlraben SOn guig en llur Cara, íat ba!Ianr al COmpáa
Segons!es noticies.que hem adquir!t, hi assistirán
per demá que vingués lo que's tem el meu indicat de!es alinades y sugeslives notes ds «La Priricipala, nombrosos oradora de Barcelona, ademés de! ilustre re-
amic, no'ls sorprengui. aizecanl els ulls vera a! galant jove que a sos oídos
públic Sr. Alvarez (D. Metquíadez).
—

¡Hola, noi!— deixaba anar la dolqor d'unes paraules embabieca-

Feliciten; a!s entussiastes republicana lorroe!!unes
per
—

¡Adios, Fulano! No l'anomeno, perque'I tipo

—

dores. la seva felis iniciativa y e!s hi oferim, si ho creuen ne-

popular si sapigués quí es li enviaría una altre carta Fou número aceitadíssim, que per sí so! !i val a
un
cessaíi, aquestes modestos columnes.
com a mí va ferho, que també'I deixaría apiastat. In mek-digna comissió de firus y feitea; una entussiasta
—

Ja teilia ganes de veuretgvs dirme) per esplicar- felicilnció. Al enviarli la nóslra, una de lss més since- Gestions del Sr. Albert
te una conversa, mes ben dit, una relació que vaig res, li recomaném que aquel! nílmero no'l descuidi per Degut a les
gestiona del digníssim diputat
a Corta
per
escoltar sena voler, en una taula de tal societat. (Pó r altres vegades, creient interpretará aixis lldelment l'opi- aquest districte D. Salvador Albert, s'han donar les or-
ei hilo se saca ei ovillo, y si digués el nom de la so- nió unánim de lots els donants. dos oportunos a líenginyer quefe del districte forestal
cietat podria'I tipo popular de Palamós indagar qui Mereix!a susdita comissió rota c!asse de considera- de Barcelona, Girona y Baleara,
pera. que giri visites a
esaquest meu amic). cions; que se l'alenti y se li tacilitin medís, dones per les suredes d'aquest partit y provee!xi
respecte a!s me-
Ja'm penso quí es, vaig contestar; se tracta d' un
—
!'acert ab que desempenya son come>, está uridada a dia d'exlingir la plaga de
cuques que infesta nostra co'
gos>sabiós... donar dies de protit n nostra població, per !a diversilat marca.

No, va interromprem l'amic, de gos no ho es,

—
encara que poc s'en falta, perqué de rabiós ho está
com un gos... idem, per un artícle que cree vares es-
criurer contra d'ell per ésser l'autor d' unes sardanes
que ell diu que son tan bones, y tu no'ls hi troves...
y que sé jo cuantos.
¡Ah! vamos; jaestic a l'hora 1y no deia res de
—
de fustes y níímeros atraients que íé en cartera y que'
poc a poc anirá donant a coneixer si, com es 'de desit-
jar, no li falta l'apoi moral y mateiial dn nosires con.
ciutadans.
Una sola versió que corría de boca en boca ens cal
ter constar, per considerarla raonab!e. Sembla que per
part de mo'ts donants, polser la majoria d'el!s, veurien
Divendíes de la setmana paseada va morir a l' aven-
sadu edat de?i unys, la mure de! nostre bon amic
y
ferm corre!igionari, el regidor de la minoría F. N. R. en
Pere Amat Masanas.
L'enterro que s'efectuá el dissapte a la tarda,
sigué

mí? ab gust, que so'zamení se celebressin exp!ondidament molí concorregut, evidenciant una vegada mes, les mot-
Que si deia? Barbaritats; que
—

no sabs dirigir cap 'dues fustes l'any de tres dios.cada íína: Cinquagesma y- tes simpatíes ab que compten e!s amics Amat
y,Ponsa-
orquesta; que t'agrada Falcohol... Carnaval; aquesta ú'tima, pera donaiti el relleu que tí, aquesí últim gendre de la finada.
—

Mentider:no mes m'agrada el vi, el rom, l'ai-
guardent......y ginebra quan tinc mal de ventre,
la
després d'haver sentit una sardana del que vocifera-
ba. Bé, pero, y... 1aixo es lo que'm volies dir...?
—
abans tenia y que tant alreia l'expectacin deis pobles del
entoín. Al conslderarho uixis, se don com a raó sólida,
El d!mueres darrer':deixá d'existir
el que deixant la fusta petila la comissió podria comptur a Palafruge!I, en la
casa del gendru en Josep Duixañs, ab el qual fe!a
seu
ab mss recu sos en metal!c y podrien inclourers més

Ara vé lo mes important. Mentres enraonaba,
gesticulant, y manossejant ab una gran nerviositat,
vaig observarlo atentament, y ab la cónica deis ui!s
esgrogueída y un lleuger entelament que en ells li
vaig notar, me va semblar que l'alcoholisat era ell.
D'aixo sí que no n'estic enterat; ja m'ho dirá'I vi-
gilant d'alli. De l'única cosa que n'estic es que, com
no treballa, s'está níolt al cafe; y qui va a l'iglesia,
resa. Ja podria esser lo que dius.
—
números en llurs programes. Ja s'ha vist ab !a prova algun temps vivía, en Ba!domero Aldric (Xabarán), a lá
edaí de 73 anys.
d'aquest any, que!a testa perita no don contingent de Era l'Aldric bisbaleno y d'aquella antics
forastera; segurament, degur a que molts pob!es cele-
ris que
cóiíeligiona-
bren sa fusta mejor en aila!s.dios. algun temps lluitaren en les barricades defent-
sant els sacrosanta!emes d' Iguáltat, Llibertat
L'opinió que deixom sentada en aqusstes ral!les ens y Frater-
nilul.
la!em nostra ab la creencia.de que la comissió!a tindrá
Tant an e!s amics Amat y ponsatí com a la familia
en compre, per considerarla d'interés genera!. del'
Per final, donarem compte d'una nota dssugradáb!e, malaguanyat A!dric, enviem el testimoni del nosíre més
sentir condo!.
aquests, lqui ho di>!al, la proporcioná nostre tlumant

Bueno, dones: ara vé lo millor. Els síntomes que nrcalde dn R. O., D. Pcpito. Se li feu saboíl¡. que molta
t'he esplicat, barrejats ab unes enrabiades ben fortes part del púb'ic que quedé fora del enve!ut, per poguer Visita
en un temperament biliós y neurotic com el del nos- fruir deis espeuiaclcs que a dins s'hi fcie, esqueixaben Dil!uns passat va venir a nostra
ciutat, par assump-
tre héroe.... les te!es, demanantl!, que por evitar aixo, lo que po- tes particulars, el nostre
distingit amic y colaborador
—

Si que'I té el génit que dius. d ia ocasionar greus perjudicis de no posarhi má,. dis- D. Juan Torrent, d'Arenys de Msr.

© Biblioteca Nacional de España

 EL 6 D'OCTUBRE

:Dsspiés d'haver despstxat els seus assumptes va vi- nostre D. Geroní Casamiquela, ha trasfladat el seu taller els devers de correspondencia que tenen vera-els demés
sitar nostra Redacció, no trovanihi
per easualitat cap re- de sastrería y tenda de robes a una propietat de
casa pobles veíns, quince festes han 'freqúentat, han fet mes
dactor y allavors va traslladarse a casa del nostre Di- nostre amic y correligionari n'Antón Nicolau, situada en d'un intent per organisar la festa y han fracassat de
rector; qui encara no surt de les seves habítacíons, al el carrer de S rra y Sane, o sigui el mateix carrer en vant la tossuderia d'uns quants joves y
que l'egoisme y ri-
objecte de ferli una visita. de tant temps hi tenía instalada la releri«a tenda. valitats d'alguna amos d'establiment.
Segolls va prometre tindrem el gu t de saludarlo No cal dir que desitjem al amic Casamiquela moltes Ultimament el simpátic jove en Diogenes Sábat, se-
quan tingui una ocasió més propicia y que aquesta será prosperitats en la seva nova estada. cundat per els seus companys en Pi, Salvadó,
dintre poca dice. y Rose-
jjffés de les escoles lló feren una crida al poble y per mes
No cal dir lo molt que nosaltres que la reunió fou
desitjem que's cum-
Ara que ja están colocades les aceres
numerosa ningíí va volerse suscriure ni comprometre a
pleixi tsn grata piomesa. d'aquets edificis res. Més aviat algú que va pendre la paraula va mani-
com anunciarem en el nombre
passat, seria molt conve-
Benvingut nient per l' embillement del carrer ont estan situades di-
festarse d'una manera que va embolicar més la
cosa,
El nostre amic y correligionari, el veterá del federa-
tes escoles, reanusar les gestione ab les que ja estaba prou malament.
lisme en aquesta en Josep Vilar (Noi enyors propie-
Ros), ha resolt re- taris d'aquella terrenys que donen al indicat carrer, al
De manera que'ls sssidus concurrente a la fasta de
tornar a viurer entre nosaltres. Sant Joan tindrán aquest any que menjar el
Bisbalenc de naixensa y entussiasta fill de la seva te- objecte d'interessarlos pera que posin de la seva part llin- rostit a casa y íerse taflá els cabells a Palamós.
poflastre
terés necessari a fi de arribar prompte a l'urbanisació
rra', va tenir necessitat d'ausetarse per manca de expan-
sió artística en nostra ciutat, puig que en vilar ha estat d'aquella important via.
A cán Josep Sagols, dimars a la nit, mentres el seu
y es encare un veritable mestre en el dificil art de la pin-
(No'ís
hi sembla ala aludits propietaria que ab aital
miilora hi guanyaríen les seves respectives finques y que fill Alfret donava un concert de violí al cassino, els lla-
tura. dres entraren a casa seva emportantsen
sena de gran utilitat per l'ornat: publícf vuitcentesypico
Benvingut sigui l'ilustrat amic y compti sempre ab Y ara, senyors regidora, els hi supliquem, en nom deis de pessetes, robes y halajes de la seva dona.
el més deciditapoi d'aquesta, encar que modesta, publi- Deis lladres no se'n sap res.
cació. pares deis alumnes que concorren a les escoles munici-
pals, que inmediatament fassin colocar els para-llamps
Un idiota en aquella edificis, encar que
Cridem l'atencíó de l'auto:itat respecte els tristos es- hagin de prescindir del me- Dijous a la nit va donar un concert de violí el nota-
canisme oficial que regeix tota administració pública. ble concertista n'Alfret Sagols,
pectacles que dona pele carrera de nostra ciutat el des- interpretant pesses de
íNo es cert que cap de vostés voldría carregar ab la renombrsts mestres, algunes molt notablement, espe-
graciat idiota conegut per en Salvi, qui es víctima de la
responsabilitat que 'Is hi cabría, si per casualitat succeís cialment la <Serenata de Dratías y «Píeta Signora» de
quitxalla que's burlen d'ell per les seves desequilibra- a les inocentes cnatures alguna
des accione propies solsament de un boig arrematat.
desgraciai' Stradella en les que va demostrar els seus avensos en

(No hi ha un reste de pietat envers el pobre Salve La festa de Corsá l'art de Paganini.
Ab molta afluencia de forastera, celebrá la veína vila Varem sentir algún inteligent que digué que en al-
pera evitar que sigui objecte de l'escarni, procurant re-
cloirlo en un lloc eproposíif de Corsá la seva testa mejor en els dice II, I2 y 13 del gunes pesses portaba el temps poc vlu y que en quan
a la dicció havia
En els que estiguin en condicione de prestar aquest corrent amenisant els festeigs les reputades cobles «La tingut moments de verdadera mestría.
El rZspateados y eAires Bbhemíoss de Sarasate es
servei d'humanitarisme, els hi recomanem que iassin les Príncípaía de nostra ciutat y els cMontgríns» de To-
rroella. ressentiren de poc estudi y poc ajust ab l'acompanya-
gestiona necessaries pera portar a la práctica tan altruis-
El programa de saidanes que les dues susdites co- ment de piano. D'altra manera s'hauria lluit molt més.
ta y pietós servei.
En Ramón Casas que l'acompanyá sl
Gest «hercio a bles executaren s la plassa deixaren com sempre satis- piano, feu tots
feta la nombrosss concurrencia que hi acudí pera fruir els possibles per ajudá el conjunt.
lOh, vosallres els que íormeu la Comi¡ssio de fires y
Dos de les pesses tingueren que repetirse
de les delicades notes de nostra típica dansa. per com.
festesl íQuína barbarltat, la per vosaltres consumada, de
plaure'Is desitjos del públic.
contractar els danzaires
pera donamos a coneixeral- llou sabater
guns ballets catalansl lD. segur que si haguesseu sepi- Peie
Romaguera, sabater nou que té el taller a la ca-
gut que ab aixo havieu de molestar a D. Nadie, lerrou- sa (Xandrí gorrista) carrer de la Riera, 8, s'ofereix per
xiste rnragé, pero a ratos, sobre'tot quan va a pas-
llimpiar tota classe de calsat fent abonos pta. por
VENTATJES
a I
seig ab el leader, no l'haurieu molesiat prenent aquella vuit vegades. També confecciona sabates de sola doble QUE REPORTA A
vostra determinaciól lD apreciar d'aquesta manera un francesa y fenades peia aquella que se dediquen a les
ralet mesal vingut de D. Nadlrí íQuína mala pensada feines agricoles, als preus de I2, I3, I4, y I5 ptes. el LA CIVILITAT DELS POBLES
tinguereul (Que ho sabieu que tot lo que fa olor de
no
parell.
catalanesc, es incompatible ab la foitor lerrouixistal NOTA: Regal d'un magnific parell de calsat quin va-
LA EDUCACIÓ NEUTRA DE
Dones eal que ho tingueu present per un' altra vegsda; lor esde 25 ptes., venentse els níímeros a Io cts. un
y
que..:la..péedua: diun ral mesal en .la suscripció, pot tres. 25. Al qui resulti'favoiescut'per lá sol't se' li entre-' LLURS- -FH=LS-
aprofiiarlo un D. Nadie tirant pilota a l'olla un cop al garán el parell de calsat que seián a mida y a gust d'ell. psR
mes. llLa cosa es grrravell Pera acreditar el traball de l'artista eí refeiit calsat es-
Convocatoria tará exposat en un aparador centric d'aquesta ciutat. BONAVENTURA CASADEVALL
Estant ja molt aprop la data en quina tenen destinat
els excursionistes del eAteneu.Pí y Margalla verificar
SE VEN AL PREU DE 40 CENTIMS EN
la seva anunciada excursió a Paris, el seu President
L'ATENEU PI Y MARGALL. LA BISBAL
Oc Sant Salwai
-

D. Ferian Torró, convoca a tots els excursionistes a

una reunió que tíndiá lloc avui a les 2 y mitja de la tar-
de en el saló d'actes del mateix Ateneu, pera tractar de Avui y demá aquet poble celebra la Festa Major, ha-
assumtpes de verdadera importancia relacionats ab l'in- sigut
vent contractades pera amenizar els
íesteigs les re- Al//S
'

dicada excursió. D ADMINISTRACIO

Se prega l'assistencia,
Desinjecció
Com a mida sanitaria, l'Ajuntament ha acordat, y
aixis s'ha fet, que totes les boquea de les clavagueres y
demés llocs ont s'hi agombolen escombraries, siguin de-
siníectades per medi de cloruro de cal.
Aplaudim aquesta encartada disposició.
Portada d'aigues
Ab motiu de no haverse presentat cap concursant
perales obres de conducció d'aigua a ncstra ciutat,
IIAjuntament ha decidit empendres dites obres pel seu
compte. Efectivament; ja s'han comensat els treballs
d'exploració, obrintse un pou mes amunt de cán
de la riera.
Segons han informat, dit pou ha de tenir 2o me-
ens
tres de allavors será qusn se íarán les pro-
profunditat y
vee de la calitat y quantitat de l'aigua pera continuar les
obres difinitivament si, com se creu, te aquell líquit les
verdaderes condiciona de potabilitat.
No podem menys de felicitar al Ajuntament per la
desiijada millora al ensems que cridem l'atenció de tots
els regidora pera que procurin, per tots els medie que
els hi siguin possibles, que els quantiosos diners que la
susdita millora ha de costar, s'esmersin ab el degut mira-
ment y ab la més escropulosa equitat, puig que empreses
d'aital naturalesa poden portar els cabals comunals a la
més gran ruina.
Accident
El dilluns d'una bastida, ont treballabs, el
va caurer
nostre amic y correligionari en Salvador Lloveras, germá
del redactor d'aquest setmanari en Narcís.
Afortunadament solsament se produi una ferida de
poca llúportancía al cap y algunes lleus contusione en
diferentes parte del cos.
Desitjem al amic Lloveras el seu prompte restabli-
ment.
nombrades orquestres-cobles e La Principal a yc La No-
va Armonía s abdugues de La Bisbal. Pele preparatius Preguém a tots els suscriptors y Corres-
que s'observen fan perveurer qu'enguany será molt
mes animada qu'altres anys.
ponsals que's trovin en descobert ab aques-
En la sala de ball de D. Joan Mont (Carreté) se cele- ta Administracio, se serveixin pesarse al
brarán concerts tarde ynit ybalis tots els dice amenízats corrent per tot alluest mes, o del contrari
veurém
per a La Principal a. Per alta part la jove societat < La ens obligats a retiralshi el periodic
Unión Recreativa Sadurninense» ha contactat un bonic
y publicar sos nonIs com a morosos.
envelat ont s'hi celebrarán els conceris y bella tots dos
díes tarde ynit a carrec de e La Nova Armonia a.
La Junta Directiva de a La Unión Recreativa Sadur-
ninense > ens prega fem constar que tindrán en alt ho- —
A TODOS íos que padecen de granos rojos, de
nor, el qu'els forastera qu'aqueslos díes visitin nostra facné, de forúncufos, de abcesos, de
llagas suparante
Festa Mejor, sssisteixin a quantes diversions se celebiín en una palabra, de lo en
Fanals que exista supuración, aconse-
en renvelat. jamos vivamente eí uso de la LEVADURA de COIRRE
Levadura seca de Cerveza), con ia cual obtendrán una
curación radicaL
La Redacció local aquestos días també vol fer algo, y
Esta especialidad, tan apreciada de íos
aquest algo, es: montar un servei especial de policia médicos, se
encuentra en todas Ías farmacias del mundo entero.
pera estar en constant vigilancia,prop del nostre Jfdorrre-
rilla per si se li acut cometrer cap arcaldada. Així ho Exíjase ia verdadera marca de fábrica :
farém y...,. d'aquí la próxima setmana.
COIRRE (de París)
L. R. L.
9s Palamós D IPOSI T
En el veí poble de St. Joan no hi haurá, aquest any,
SÜI'ERIOR „'.",'„
festa major, lo que no té una raó satí~facto:ía, dones es
un poble ric; quan menys els pagesos tenen els seus
graners plena de les cullites de l'any y la propera de
raims será bastant satisfactoria, puig si bé no será
prou abondant en cambi els preus de que's parla serán
sobrerament renumeradors.
VIUDA DE UILÁ
Per lo que toca als veins que treballen a la fábrica
j'asseirj de 1Tlarimón Asprer, 7. LA BIQBAL
tampoc poden queixarse, ja que durant l'any no'Is hi
ha faltat treball y l'aspecte es de que no'is hi faltará en
'

Trasllat molt temps.

El President del partít d' íJ F. N. R. y estimat amlc Uns quants joves de bona voluntat que comprenen M. Paíé, impresor.— Palafrugell. -Teléfon 33íí

© Biblioteca Nacional de España

 EL 6 D' OCTUBRE

rpstnQ@cgfQQeteuroetQQcece>SQtctifegfQSQEIQEIQQcgfeoedfQQrfoetgfQQerfoegfcQonQ
Q Q

[ii[obliga
—

llcclÓ ÓBIIL= [ji[nb[fas

os contribuir a for Edrodoblo 'l aio do is llido.

Ciutadans : Visiteu 'Is grans magatzems de MOBLES

M.' G, Ka,rre>; c%e X au.ria, n.' G
lleves ciasses de ZHCÓ-
( Entrant pnr la Plassa d' urquinaona ) TOTPI LPI CPISPI
uttrxtofa Ktvr Xvi!k SKTrdft tfuzraSSK da SrB,XEtreKX OKEft
MTES fine fabrica la casa
Salons, Donnitoris, Menjadors, Biblioteques, Despatxos, y tot lo que per-
toca al ram d'ebanistería.
SE VENEN EN LES PPsINCIPALS TENDES DE QUEVIURES Llits y de piafó, Taules de menjador, Bufete, Annaris ab lluna,
tornejats
SILLERIES tapissades, desde 12, 28, 30, 65, 120 y 140 pessetes.
-Óficines: Mobiliaris complerts. Vendes al comptat. Preu fixe.
Q
(HFFHF (JC gH[[FCSH [[.o [[[ gggggi,[jilg
an aquesta ciuiai:
Ha[f[p[[ Ppf[S Baf[Sá f
Correr del lfforró
QQQQQQQQQQQQQQQet SQcfeoroQQefQQQQQrfdieetetstnQQetQQQQQQQetccteoe>tueá)doe

E N R I C V I IL E IL L A .''.'"'"' ;".'"' '

Gran taller be [1[8([U[[i[t[R[B pera teta e[S ramg. -

Eg;.eeia[itat en (.'[n[es y [lf[o[in~ be vent

Constructor de la millor MPIQUINPI Cb' ESMOLPIR, espressa pera l' industria tapera
Representant en aquesta provincia de les MAQUINES AGRICOLES, les mes acreditades del mon, de la ca

sa Amouroux fréres, de Toulouse (FranVa).

Q Hrcs, I —

M HiSHHil HgnstiFoot,l e

QQQQQcsgfQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQQefQQro

Establiment montat am totes

( SISTEMA SOLANES ) les comoditats pera'Is viatjers

PREMIATS EN LES EXPOSIOIONS DE FIGUERES Y LA BISBAL

EI sistema més senzill, el més economic, el qu'ha donat- millors resultats, el més Cuina inmillorable. Servei a

práciic, y permet que'ls dispara puguin ferlos sense perill les dones y criatures do la carta. Habitacions am tot-
PREUS : Un morter llensa bombes, 50 ptes.— Caixa de 12 bombes, 32 ptes. el confort
d a, m C n 3. l ds cX n Xm w m a x' i i XX m i ea, 1 fs
Locals pera caballeries y au-
pera Festes Majors, desde 50 ptes. fins a 5.000.
tomóbils. Mosso a l' arribada
Unic
representant en aquest districte :
de cada tren
NPIPOLEON MPifeTINELL, Carrer de les Mesures. LPI BISBPIL

!
QQQdPQQ c efgotofdfQ

)g N+ @+Q+NNNNNNgn NNNNNNNN@N>$ %

: '„: Hgt.[[cia [i'8[i[[a[[cs : :„- FBNllg lBÉHIGEl '"

PllBBE
" I ropit tari : JC))EI $C)CA
H. PlIEETES de COMPTE DP. RSSRLTO, 11

Barcelona
arrers

Il[fpmtHciú y cxportscit) Ã
tuQQEEQQQQ@ QQQQrp Casa estabierta desde l' anif 1849 QQQQQQQQQQQQQQQ

Ã
Timbres y llLlm eléctrics en les habitacions
s
Barcelona-[lor[bon-Lerbere .'. QQQQ
Fengiong eeonómiques per mesog am pago anticipat QQQQ

ÃNNNNNNNNNNNNNNNNN1Nb%%1NÃ Casa pairal empordanesa

~~, ai ~giaaa~ Itcd'. ~ are f/j arai flan

68- 8 IQ D xN

ggji~lgi ~iu~rzm>~a~~ar, +>~s llK X~Rlak miss.lJi&~AzRh

FÉ L IX L L la TY
AonsTí FDNT¡8 v 9 LA BISBAL
~~ffp~~a~~~~~pgpggfgprg~~ffdgiffgprdgprgpffrplfoguggnfp~~~~ ::
(CEIRDNA)
Casa de primer ordre y Ia més confortable, situada en el punt més centric de la ciutat; prop delu prin-
cipals Teatres, despaigs de Ferro carril y port Habitacions estil anglés de lo més modem
=
Salons: =
FPIBRICPI I5E BEGUCIES GPlóEOSES
Desfatx, Lectura y Recepcions Sala =
de'banys Llum eléctrica
=
Interpretes a tots els=
trens y vapors
laborades ab l'únic ácit carbonic natural del
manan-
Preus rectuits tial de Uilarroja
(Girona).
Especialitat !a cuina
Francesa, Anglesa y Espanyola Especialitat la fabricació del sifón a base
~g@p ff[[i[]/ir[ii
en en
del balneari d'aigua
Preus convencionals pera temporades llargues Prats, de Caldes de
Malavella, quin sifón
se ven en la mateixa fábrica al
preu de 0'35 ptes.
Uilic diposit enaquesta ciufat de les cerveses- de ia
Fn La Bisbal pera recomanacions dirigirse a D. Josep Bayés, comerc d'espardenyería, carrer Dr. Robert casa DAMM de Barcelona..

oui vulgui vendre al Eaix -

Empordd té d' anunsiar en xmx ss sx' xnssxaxnamm. dnunois p reolams a preus eonvenmonafs

© Biblioteca Nacional de España