DONAR VEU, ESCOLTAR I RECONÈIXER 2

DONAR VEU a cadascú perquè les seves experiències puguin ser

ESCOLTADES i RECONEGUDES serà clau per al restabliment de vincles.
Amb la pandèmia i el confinament tots i estem vivint, un munt d’experiències
diferents. Des de moments de gaudi pel fet de poder compartir un temps en
família com mai abans havia passat, moments tristos i dolorosos relacionats
amb pèrdues personals, separació d’amics i amigues, i/o situacions
complicades relacionades amb la vulnerabilitat social.
Generar espais que ens donin l’oportunitat de, lliurement, poder
expressar i compartir la nostra història, escoltar i ser escoltats/es per
reconèixer-nos nosaltres mateixos i reconèixer els altres, sense judici i
amb respecte, ens ajudarà a integrar les nostres experiències, i
transformar-les en creixement i oportunitats.
Què és el reconeixement?
La paraula reconeixement pot tenir diferents significats, ens interessen aquests:
● Identificar algú o alguna cosa, sovint des de la trobada anterior. Acció de
reconèixer.
● Donar valor o validesa a alguna cosa, amb un significat més semblant a
l'apreciació i afirmació.
Les persones podem donar-nos reconeixement (valor, identitat, acceptació i
afirmació) a nosaltres mateixos i a les nostres experiències, i donar
reconeixement als altres i les seves experiències.
Per què és important el reconeixement en aquest moment?
A mesura que tornem a l'escola hi haurà una necessitat urgent i important de
compartir experiències del confinament i la pandèmia. Necessitarem poder
parlar i sentir-nos escoltats i reconèixer-nos de nou.
Com hem dit, les experiències hauran estat molt diferents:
● Per a algunes persones haurà estat un temps especial de connexió
profunda amb la família. Amb el gaudi d’haver pogut fer activitats
compartides que mereixen ser apreciades i mantingudes. Recordar aquests
moments especials pot ajudar les persones donar-hi valor. Potser, fins i tot,
poden sentir-se tristos per la finalització d’aquest període i tenir por a
oblidar-los. Aquests moments d’una manera o altra es convertiran en
memòria.
● Per d’altres, el confinament haurà estat desafiant, fins i tot traumàtic, vivint
situacions complicades a nivell familiar. Potser han tingut problemes per

1
 seguir connectats amb l'escola per falta d’un equipament adequat i no haver
pogut complir les seves expectatives de seguiment i consecució de les
tasques (estem parlant tant d’elements bàsics: bolígrafs, llapis i paper, i
també d’eines més tecnològiques: accedir a un ordinador, tenir wifi, etc.).
● Finalment, pot haver estat una experiència terrible i espantosa, amb alguns
o tots els elements següents: escassetat d'aliments, hostilitat, violència o
amenaces de violència, por i dolor. Afectació física, malaltia, hospitalització i
mort d’algun familiar o d’alguna persona propera. Qualsevol d’aquests fets
podria resultar traumatitzant. L'experiència viscuda i, especialment, la
capacitat de la comunitat per generar espais per explicar-la, compartir-la,
tenir suport, afectarà la capacitat de les persones per tirar endavant i
superar la situació i promoure la resiliència.
El reconeixement serà important per gestionar les expectatives en relació amb
un mateix i els altres, i pot implicar la necessitat de fer canvis i adaptar
sistemes, normes de funcionament i de ben segur que implicarà un canvi en les
pràctiques i metodologies que utilitzem a l’escola.
Una última idea important sobre el reconeixement té a veure amb el fet que tot
allò que veiem i escoltem (conductes visibles) que les persones fem, són
només la punta de l’iceberg i que sota aquestes conductes hi ha experiències,
emocions i necessitats que les expliquen.
Tenir una mirada restaurativa pel que fa a les conductes serà de gran
importància en el moment que els infants tornin a l’escola.
Això implica tenir clar que qualsevol comportament desafiant o divergent és un
senyal que hi ha quelcom no resolt, una necessitat no coberta. Les
experiències viscudes han generat un daltabaix emocional i moltes necessitats
no cobertes, en aquest moment la “no normalitat” és “normal”
Reconèixer que en aquestes circumstàncies “anormals” el comportament pot
ser “anormal” és quelcom a tenir en compte. Es requerirà paciència, tolerància i
empatia en general, i ser capaços de veure més enllà de la conducta visible de
les persones amb les quals ens relacionem, siguin adults o infants.
Generar espais on compartir el que hi ha darrere la conducta cadascú, és a dir,
emocions i necessitats amb l’objectiu que cadascú se senti reconegut
(reconeixent les emocions i necessitats, no legitimant les conductes) i valorar,
en funció de cada persona, si cal un espai individual previ o en paral·lel a un
espai grupal, se’ns suggereix com a facilitador de resiliència.

Preguntes per a la reflexió

Direccions, equip educatiu i altres professionals de les escoles
● Com us donareu temps i espai per reconèixer l'impacte que l'experiència ha
tingut en cadascú?
2
● Com generar un espai perquè tot l’equip educatiu tingui accés a una escolta
sense judici per poder identificar i atendre les seves necessitats amb
l’objectiu que tothom pugui començar l’escola a punt per donar el millor de si
mateix?
● Quin és el millor marc d’escolta per a aquest reconeixement? Individual o en
grup?
● Com promoure el reconeixement que caldrà establir “normes” diferents?
Com promoure la construcció participativa del “com seran les coses a partir
d’ara” amb els infants i amb tota la comunitat educativa?
● Com fomentar que la resposta a conductes “disruptives” no sigui punitiva i
promoure el reconeixement que aquestes conductes són una manera
d’expressar una dificultat sobre com gestionar tot el que ha passat i el que
està passant?
Alumnat:
● Com donar suport a cada infant per reconèixer el seu propi creixement
durant el confinament, sigui des d'una experiència positiva sigui o d’una
negativa?
● Quin és el millor marc d’escolta per a aquest reconeixement?
Individualment, amb amics, tutors, en cercles, en grup?
● Com desenvolupar les habilitats d’escolta i reconeixement mutu en el si del
grup?
● Com implicar els alumnes per donar resposta a les necessitats de tots i
totes en aquesta “nova normalitat”?
Famílies i persones cuidadores:
● Com podem animar les famílies per tal que es puguin donar suport mutu?
● Com generar espais per donar veu i reconeixement a les famílies?
● No tots els pares/mares/persones cuidadores hauran aconseguit donar
suport als seus fills en el seu aprenentatge acadèmic tal com l'escola ho
hauria desitjat. Tot i això, potser molts han estat encara més creatius. Com
es pot reconèixer el que s’ha aconseguit? Com reconèixer les diferents
maneres d’ensenyar i aprendre?
● Quin paper poden jugar els cercles/grups de pares/mares/persones
cuidadores per aquest reconeixement?

Traduït i adaptat de restoreourschools