You are on page 1of 12

PLAN DOCENTE ASIGNATURA (versión castellano)

(veure versió català)

Métodos y Técnicas de Investigación en Psicología de la Educación


Código: A5
Curso y período en el que se imparte: 2012-2013, semestre 1
Horario:
Créditos ECTS: 6
Tipo de asignatura
Optativa Obligatoria
Orientación: investigación profesional
Recomendaciones para cursar la asignatura:
Lengua en que se imparte: castellano catalán inglés
Universidad responsable: UAB

Equipo docente

Profesor/a: J. Reinaldo Martínez-Fernández


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: Edificio G6 – Despacho 251
e-mail: josereinaldo.martinez@uab.es
Horario tutorías: Martes y Jueves (en horas a convenir / cita previa)

Profesor/a: Margarida Romero


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: Edificio G6 – Despacho 253
e-mail: margarida.romero@uab.cat
Horario tutorías: Jueves y Viernes (en horas a convenir / cita previa)

Profesor/a: Isabel Crespo García


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: B5-111
e-mail: isabel.crespo@uab.cat
Horario tutorías: se especificarán al inicio del curso

Profesor/a: María José Luque Cubero


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: B5/b 067
e-mail: mariajose.luque@uab.cat
Horario tutorías: se especificarán al inicio del curso

1
Objetivos formativos de la asignatura

Esta asignatura se estructura en dos partes que a su vez son complementarias. La primera
hace referencia al planteamiento de trabajos de investigación en general, trabajos
específicos en el área de la psicología de la educación y a los métodos cuantitativos para el
análisis de datos. La segunda completa, y enriquece, la visión general de la investigación en
psicología de la educación profundizando en los métodos cualitativos para el análisis de
datos.

En el conjunto de las partes señaladas, se espera que los estudiantes logren los siguientes
objetivos:

1. Identificar los factores claves de un problema de investigación (contexto, preguntas,


objetivos, variables, hipótesis) en psicología de la educación en contextos formales,
no formales o informales.

2. Definir el diseño de investigación y seleccionar los materiales (instrumentos y/o


tareas) más adecuados en función de los factores claves identificados para la
recogida, procesamiento, análisis y evaluación de los datos.

3. Justificar el diseño y los materiales seleccionados o elaborados (procedimiento y tipos


de datos: cualitativos, cuantitativos o complementarios) en términos de validez y
fiabilidad.

4. Analizar críticamente distintas investigaciones en psicología de la educación, tanto de


análisis cuantitativo, cualitativo como de métodos complementarios.

Competencias que se pretenden desarrollar en la asignatura

Competencias generales

G2. Capacidad crítica para llevar a cabo reflexiones y análisis en psicología de la educación
utilizando conocimiento especializado, con precisión conceptual y rigor intelectual.

G3. Capacidades relacionadas con el uso de metodologías, procedimientos e instrumentos de


investigación psicológica y educativa.

Competencias específicas

E3. Capacidades para recoger, transcribir, analizar y evaluar datos e informaciones y generar
nuevos conocimientos sobre los procesos de aprendizaje en contextos educativos formales,
no formales e informales.
2
Estructura y contenidos de la asignatura

La asignatura se estructura en dos bloques o partes, y cada una de ellas en tres sesiones de
cinco horas cada una (para un total de 15 horas de trabajo presencial en cada parte):

I PARTE: Análisis cuantitativo (Prof. J. Reinaldo Martínez-Fernández y Margarida Romero)

1.1. INTRODUCCIÓN. PRESENTACIÓN. Discusión acerca de los distintos proyectos o ideas de


investigación que se plantean los participantes. Cuestiones a resolver y factores claves en
relación con los procesos de enseñanza y aprendizaje.

1.2. EVALUACIÓN CRÍTICA DE RESULTADOS DE INVESTIGACIÓN. Análisis crítico de distintas


investigaciones en psicología de la educación (introducción, método, resultados, discusión y
aspectos formales), en relación con procesos de aprendizaje y enseñanza en distintos
contextos.

1.3. DISEÑOS DE INVESTIGACIÓN SOCIAL. Introducción a la investigación científica en


ciencias sociales y psicología de la educación. Diseños: pre-experimentales, experimentales,
cuasi-experimentales, correlacionales, factoriales y ex–post-facto. Aplicaciones en educación.

2.1. INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS CUANTITATIVOS. Análisis de las variables


(niveles de medición); sujetos y representatividad (tipos de muestreo); e instrumentos
(validez y confiabilidad). El contraste de hipótesis para la toma de decisiones adecuadas.

2.2. ANÁLISIS EN UNA MUESTRA. Contraste de medias (Z y t-student). Pruebas no-


paramétricas (signos, rangos).

2.3. ANÁLISIS ENTRE DOS MUESTRAS. Muestras independientes y tipos de análisis.


Muestras dependientes o relacionadas y tipos de análisis. Independencia de dos variables
(X²). Pruebas no-paramétricas para dos grupos.

3.1. ANÁLISIS PARA MÁS DE DOS MUESTRAS. Muestras independientes y tipos de análisis.
Muestras dependientes o relacionadas y tipos de análisis. Correlación y Regresión. Análisis
multivariante. Pruebas no-paramétricas para tres grupos o más.

II PARTE: Análisis cualitativo (Prof. Isabel Crespo García y M. José Luque Cubero)

4.1. INTRODUCCION. PRESENTACION. Panorámica de los métodos de investigación


cualitativa: método fenomenológico, hermenéutico, etnográfico, investigación-acción,
historias de vida.

4.2. DISEÑOS DE INVESTIGACION SOCIAL CUALITATIVA. Las preguntas de investigación, la


obtención de datos y el acceso a los informantes. Ética de la investigación.

3
4.3. INSTRUMENTOS Y TÉCNICAS DE INVESTIGACIÓN CUALITATIVA. La entrevista. La
etnografía. Focus gruop. La categorización. La construcción de teorías. Herramientas
específicas.

5.1. EVALUACIÓN CRÍTICA DE RESULTADOS DE INVESTIGACIÓN. Análisis crítico de distintas


investigaciones en psicología de la educación (introducción, método, resultados, discusión y
aspectos formales), en relación con procesos de aprendizaje y enseñanza en distintos
contextos.

6.1. INTRODUCCIÓN AL ANALISIS DE DATOS CUALITATIVOS. El programa Atlas-ti.

Este contenido podrá ser ampliado o re-estructurado al inicio del curso

Metodología docente

En cada una de las partes de la asignatura, el trabajo se estructurará en tres sesiones de


cinco horas c/u. Al inicio, los participantes presentarán brevemente sus temas o ideas de
investigación y sus expectativas en relación con el análisis de datos (cuantitativos,
cualitativos o complementarios) en psicología de la educación. Las distintas actividades que
se realicen estarán centradas en el análisis de situaciones pertinentes al estudio de los
procesos de enseñanza y aprendizaje con particular interés en los factores relevantes
relacionados con investigaciones específicas, y la toma de decisiones para el análisis
cuantitativo, cualitativo o complementario. Para estos análisis, reflexiones y presentación
final, los estudiantes realizarán trabajos individuales y formarán equipos de trabajo que se
definirán en la cuarta sesión.

Durante las distintas sesiones, los profesores harán presentaciones, análisis de casos,
ejemplificaciones y reflexión crítica sobre la base de distintos artículos de investigación con
análisis de datos cuantitativos, cualitativos o complementarios. Se espera que al cierre de la
asignatura los estudiantes elaboren (en equipo) una propuesta de investigación tomando en
cuenta los factores relevantes tratados en la asignatura.

Evaluación

La asignatura será evaluada de manera continuada y conjunta. En cada una de las partes,
se registrará la participación en las distintas sesiones (10%), y el profesor/a dará feed-back
a cada participante en función de la calidad de las mismas. Los participantes entregarán dos
informes individuales (30%) donde analizarán, por lo menos, un artículo indexado en el
Social Sciences Citation Index (SSCI), en el área de Educational Psychology o Education &
Educational Research, tomando en cuenta los criterios/factores relevantes definidos en cada
una de las partes de la asignatura (un informe para cuantitativa y otro para cualitativa).
Finalmente, los participantes elaborarán un trabajo final en equipo, en modo de exposición
oral, (máximo de tres ó cuatro integrantes) (50%) donde mostrarán el grado de dominio de
las competencias generales y específicas esperadas.

4
Evaluación continuada

Aspectos a evaluar % Asignado Fecha


Participación en cuantitativa 10 5, 26/ oct y 18/ene
Participación en cualitativa 10 16, 30/nov y 21/dic
Ejercicio de reflexión individual 30 Cuantitativa 30/nov
Cualitativa 21/dic
(2 documentos)
Ejercicio de aplicación 50 Propuesta 10/dic
Presentación 28/ene
TOTAL 100%

Bibliografía y enlaces web

Amón, J. (1999). Estadística para psicólogos 1: Estadística descriptiva. 6ta. Edición, 1ª.
Edición (1978). Madrid: Pirámide.

Amón, J. (1999). Estadística para psicólogos 2: Probabilidad y Estadística inferencial. 9na.


Edición, 1ª. Edición (1978). Madrid: Pirámide.

Anguera, M. et al. (1995). Métodos de Investigación en Psicología, Madrid: Síntesis.

Bardin, L. (1977). Análisis de contenido. Madrid: Akal

Canales Cerrón, M. (Coor.-Ed.). (2006). Metodologías de investigación social. Introducción a


los oficios. Santiago de Chile: LOM Ediciones.

Campbell, D., & Stanley, J. (1993). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la


investigación social. Buenos Aires: Amorrortu.

Hair, J., Anderson, R., Tatham, R. & Black, W. (2000). Análisis Multivariante. Madrid:
Prentice Hall.

Hopkins, K. D., Hopkins, B. R., & Glass, G. V. (1997). Estadística básica para las ciencias
sociales y del comportamiento. México: Prentice Hall.

Íñiguez Rueda, L. (Ed.). (2003). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales.
Barcelona UOC.

Kerlinger, F. & Howard, B. L. (2002). Investigación del comportamiento: Métodos de


investigación en ciencias sociales. México: McGraw Hill.

5
Montañés Serrano, M. (2009). Metodología y técnica participativa. Teoría y práctica de una
estrategia de investigación participativa. Barcelona: UOC

Pujadas, J. (coord.). (2004). Etnografía. Barcelona: UOC.

Ruiz-Maya, L. (2000). Métodos estadísticos de investigación en las ciencias sociales (técnicas


no paramétricas). Madrid: AC.

Siegel, S. (1975). Estadística no paramétrica. México: Trillas.

Tabachnick, B. G., & Fidell, L. S. (2007). Using multivariate statistics. Boston (MA): Pearson.

Enlaces web:

Al inicio del curso se proporcionará un listado de enlaces web para apoyar la preparación de
las distintas actividades.

NOTA: se espera un dominio general de nociones de estadística descriptiva e inferencial, así


como conocimientos básicos en relación con el diseño de investigación en Ciencias Sociales,
el análisis de datos cuantitativos y cualitativos.

Al inicio del curso, se proporcionará un listado de los conocimientos y/o técnicas que los
participantes deben conocer antes del inicio de las actividades de la asignatura.

6
PLA DOCENT ASSIGNATURA (versió català)

Mètodes i tècniques d’investigació en Psicologia de l’Educació

Codi: A5
Curs i període en què s'imparteix: 2011-2012, semestre 1
Horari:
Crèdits ECTS: 6
Tipus d’assignatura
Optativa Obligatòria
Orientació: investigació professional
Recomanacions per cursar l’assignatura:
Llengua en què s'imparteix: castellà català anglès
Universitat responsable: UAB

Equip docent

Professor/a: J. Reinaldo Martínez-Fernández


Departament: Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació
Despatx: Edifici G6 – Despatx 251
e-mail: josereinaldo.martinez@uab.es
Horari tutories: Dimarts i Dijous (en hores a convenir / cita prèvia)

Professor/a: Margarida Romero


Departament: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despatx: Edificio G6 – Despacho 253
e-mail: margarida.romero@uab.cat
Horari tutories: Jueves y Viernes (en horas a convenir / cita previa)

Profesor/a: Isabel Crespo García


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: B5-111
e-mail: isabel.crespo@uab.cat
Horario tutorías: se especificarán al inicio del curso

Profesor/a: María José Luque Cubero


Departamento: Psicología Básica, Evolutiva y de la Educación
Despacho: B5/b 067
e-mail: mariajose.luque@uab.cat
Horario tutorías: se especificarán al inicio del curso

7
Objectius formatius de l’assignatura

Aquesta assignatura s’estructura en dues parts. La primera fa referència al plantejament de


treballs de recerca en general, treballs més específics de l’àrea de la psicologia de l’educació
i als mètodes quantitatius per l’anàlisi de dades. La segona part complementa, i enriqueix, la
visió general de la recerca a psicologia de l’educació aprofundint en els mètodes qualitatius
per l’anàlisi de dades.

En el conjunt de les dues parts, s’espera que els estudiants assoleixin els següents objectius:

1. Identificar els factors claus d’un problema de recerca (context, preguntes, objectius,
variables, hipòtesi) en psicologia de l’educació en contextos formals, no formals o
informals.

2. Definir el disseny de recerca i escollir els materials (instruments i/o tasques) més
adients en funció dels factors claus identificats per l’obtenció, el processament,
l’anàlisi i l’avaluació de les dades.

3. Justificar el disseny i els materials escollits o elaborats (procediment i tipus de dades:


qualitatius, quantitatius o complementaris) en termes de validesa i fiabilitat.

4. Analitzar críticament diferents investigacions en psicologia de l’educació, tant d’anàlisi


quantitatiu, qualitatiu com de mètodes complementaris.

Competències que hom pretén desenvolupar en el mòdul

Competències generals

G2. Capacitat crítica per portar a terme reflexions i anàlisi en psicologia de l’educació
utilitzant coneixement especialitzat, amb precisió conceptual i rigor intel·lectual.

G3. Capacitats relacionades amb l’ús de metodologies, procediments i eines de recerca


psicològica i educativa.

Competències específiques

E3. Capacitats per recollir, transcriure, analitzar, avaluar dades i informacions i produir nous
coneixements sobre els processos d’aprenentatge en contexts educatius formals, no formals i
informals.

8
Estructura i continguts de l’assignatura

L’assignatura s’estructura en dues parts, i cadascuna d’elles en tres sessions de cinc hores
cadascuna (fent un total de quinze hores de treball presencial en cada part):

I PART: Anàlisis quantitatiu (Prof. J. Reinaldo Martínez-Fernández i Prof. Margarida Romero)

1.1 INTRODUCCIÓ. PRESENTACIÓ. Discussió sobre els diferents projectes o idees


d’investigació que s’ha plantejant els participants. Qüestions a resoldre i factors claus en
relació amb els processos d’ensenyament i aprenentatge.

1.2 DISSENYS D’INVESTIGACIÓ SOCIAL. Introducció a la investigació científica en ciències


socials i psicologia de l’educació. Dissenys: pre-experimentals, experimentals, quasi-
experimentals, correlacionals, factorials i ex-post-facto. Aplicacions a l’educació.

1.3 INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES QUANTITATIVES. Anàlisi de les variables (nivells


de medició), subjectes i representativitat (tipus de mostres) i eines (validesa i fiabilitat). El
contrast de la hipòtesi per prendre decisions adequades.

2.1. ANÀLISI D’UNA MOSTRA. Contrast de mitjanes (Z i t-student). Proves no paramètriques


(signes, rangs).

2.2. ANÀLISIS DE DUES MOSTRES. Mostres independents i tipus d’anàlisi. Mostres


dependents o relacionades i tipus d’anàlisi. Independència per dues variables (X²). Proves no
paramètriques per dos grups.

2.3. ANÀLISIS PER MÉS DE DUES MOSTRES. Mostres independents i tipus d’anàlisi. Mostres
dependents o relacionades i tipus d’anàlisis. Correlació i regressió. Anàlisis multivariant.
Proves no paramètriques per tres grups o més.

3.1. AVALUACIÓ CRÍTICA DE RESULTATS D’INVESTIGACIÓ. Anàlisis crític de diferents


investigacions en psicologia de l’educació (introducció, mètode, resultats, discussió i aspectes
formals), en relació als processos d’aprenentatge i ensenyament en diferents contextos.

II PART: Análisis cualitativo (Prof. Isabel Crespo García y M. José Luque Cubero)

4.1. INTRODUCCIÓ. PRESENTACIÓ. Panoràmica dels mètodes d’investigació qualitativa:


mètode fenomenològic, hermenèutic, etnogràfic, investigació-acció, històries de vida.

4.2. DISENYS D’INVESTIGACIÓ SOCIAL QUALITATIVA. Les preguntes d’investigació,


l’obtenció de dades i l’accés als informants. Ètica de la investigació.

4.3. INSTRUMENTS I TÉCNICAS D’INVESTIGACIÓ QUALITATIVA. L’entrevista. L’etnografia.


Focus gruop. La categorització. La construcció de teories. Eines específiques.

9
5.1. AVALUACIÓ CRÍTICA DELS RESULTATS D’INVESTIGACIÓ. Anàlisis crític de diferents
investigacions en psicologia de l’educació (introducció, mètode, resultats, discussió i aspectes
formals), en relació als processos d’aprenentatge i ensenyament en diferents contextos.

6.1. INTRODUCCIÓ A L’ ANALISIS DE DADES QUALITATIVES. El programa Atlas-ti.

Aquest contingut potser ampliat o reestructurat a l’inicio del curs.

Metodologia docent

En cada una de les parts de l’assignatura, el treball s’estructurarà en tres sessions de cinc
hores cada part. Al inici els participants presentaran breuement els temes o idees
d’investigació i expectatives en relació a l’anàlisi de dades (quantitatives, qualitatives o
complementàries) en psicologia de l’educació. Les diferents activitats es centraran en l’anàlisi
de situacions pertinents a l’estudi de processos d’ensenyament i aprenentatge posant
especial interès en els factors rellevants relacionats amb investigacions específiques, i la
presa de decisions per l’anàlisi quantitatiu, qualitatiu o complementari. Per fer aquest anàlisi,
reflexions i presentació final, els estudiants realitzaran treballs individuals i s’organitzaran en
equips de treball els quals es definiran en la primera sessió de classes.

Durant les diferents sessions, els professors faran presentacions, anàlisi de casos,
exemplificacions i reflexió crítica sobre la base de diferents articles d’investigació amb anàlisi
de dades quantitatives, qualitatives o complementaries. S’espera que al final de l’assignatura
els estudiants presentin (en equip) una proposta d’investigació considerant els factors
rellevants treballats en l’assignatura.

Avaluació

I part: Anàlisis de dades quantitatives

La primera part de l’assignatura s’avaluarà de manera continuada i conjunta. Així, es farà un


seguiment de la participació de cada una de les diferents sessions (10%), i el/la professor/a
donarà retroalimentació a cada participant en funció de la qualitat de les mateixes. Els
participants han de lliurar dos informes individuals (30%) on analitzaran com a mínim, un
article indexat en el Social Sciences Citation Index (SSCI), en l’àrea d’ Educational
Psychology o Education & Educational Research, tenint en comte els criteris/factors
rellevants definits en cadascuna de les parts de l’assignatura (un informe per quantitativa i
un altre qualitativa). Finalment, els participants autovaloraran la seva actuació durant tota
aquesta part de l’assignatura (10%), i lliuraran un treball final en equip en el format d’una
presentació oral, (realitzada per un màxim de 3 o 4 membres del grup) (50%) on han de
mostrar el grau de domini de les competències generals i específiques demanades a
l’assignatura.

10
Avaluació continuada

Aspectes avaluats % Assignat Data


Participació en quantitativa 10 5, 26/ oct i 18/gen
Participació en qualitativa 10 16, 30/nov i 21/dec
Exercici de reflexió individual 30 Quantitativa 30/nov
Qualitativa 21/dec
(2 documents)
Exercici d’aplicació 50 Proposta 10/dec
Presentació 28/gen
TOTAL 100 %

L’avaluació de la segona part serà molt similar. S’especificarà a l’inicio del curs.

Bibliografia i enllaços web

Amón, J. (1999). Estadística para psicólogos 1: Estadística descriptiva. 6ta. Edición, 1ª.
Edición (1978). Madrid: Pirámide.

Amón, J. (1999). Estadística para psicólogos 2: Probabilidad y Estadística inferencial. 9na.


Edición, 1ª. Edición (1978). Madrid: Pirámide.

Anguera, M. et al. (1995). Métodos de Investigación en Psicología, Madrid: Síntesis.

Bardin,L. (1977). Análisis de contenido. Madrid: Akal

Canales Cerrón, M. (Coor.-Ed.) (2006). Metodologías de investigación social. Introducción a


los oficios. Santiago de Chile: LOM Ediciones.

Campbell, D., & Stanley, J. (1993). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la


investigación social. 6ta. Edición, 1era. Edición (1966). Buenos Aires: Amorrortu.

Hair, J., Anderson, R., Tatham, R. & Black, W. (2000). Análisis Multivariante. Madrid:
Prentice Hall.

Hopkins, K. D., Hopkins, B. R., & Glass, G. V. (1997). Estadística básica para las ciencias
sociales y del comportamiento. México: Prentice Hall.

Íñiguez Rueda, L. (Ed.) (2003). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales.
Barcelona UOC.

11
Kerlinger, F. & Howard, B. L. (2002). Investigación del comportamiento: Métodos de
investigación en ciencias sociales. México: McGraw Hill.

Montañés Serrano,M.(2009). Metodología y técnica participativa. Teoría y práctica de una


estrategia de investigación participativa. Barcelona: UOC

Pujadas, J (coord.) (2004). Etnografía. Barcelona UOC.

Ruiz-Maya, L. (2000). Métodos estadísticos de investigación en las ciencias sociales (técnicas


no paramétricas). Madrid: AC.

Siegel, S. (1975). Estadística no paramétrica. México: Trillas.

Tabachnick, B. G., & Fidell, L. S. (2007). Using multivariate statistics. Boston (MA): Pearson.

Enllaços web:

A l’inicio de curs es proporcionarà un llistat d’enllaços web per donar suport a la preparació
de les diferents activitats.

NOTA: s’espera un domini general de nocions d’estadística descriptiva i inferencial, així com
coneixements bàsics en relació al disseny d’investigació en Ciències Socials, l’anàlisi de dades
quantitatives i qualitatives.

Al inici del curs, es proporcionarà un llistat de coneixements i tècniques que els participants
han de conèixer abans de fer les activitats de l’assignatura.

12

You might also like