Psicologia de

l’educació i de la
instrucció
Marta Gràcia Garcia
M. Teresa Segués Morral
PID_00143141
© FUOC • PID_00143141 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Marta Gràcia Garcia M. Teresa Segués Morral

Professora Titular d’Universitat del Professora Associada al Departa-

Departament de Psicologia Evolutiva ment de Psicologia Evolutiva i de
i de l’Educació de la Universitat de l’Educació de la Universitat de Bar-
Barcelona. celona.

Primera edició: febrer 2009

© Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
Tots els drets reservats
© d’aquesta edició, FUOC, 2009
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 978-84-691-8723-4
Dipòsit legal: B-33.239-2009

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • PID_00143141 3 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Introducció

La Psicologia de l’educació i de la instrucció és una assignatura que vol oferir

als estudiants de psicologia una visió coherent i de conjunt sobre el paper
que tenen les pràctiques educatives en el procés de desenvolupament humà
i promoure, alhora, el coneixement i la comprensió d’alguns dels factors i
processos psicològics capaços d’explicar aquesta influència.

Perquè s’entengui aquesta finalitat convé identificar quin és l’objecte d’estudi

de la psicologia de l’educació. La psicologia de l’educació pretén estudiar, com
a disciplina psicològica que és, “com” i “per què” canvien les persones quan
participen en pràctiques educatives concretes, canvis que tenen a veure amb
l’aprenentatge, el desenvolupament i la socialització, bàsicament. I ho fa amb
una triple finalitat: proporcionar coneixements que ajudin a comprendre i
explicar adequadament els fenòmens educatius; usar aquests coneixements
per a elaborar estratègies, procediments i models de planificació i intervenció
capaços d’orientar aquests processos en una direcció determinada i, coajudar
a implementar formes de pràctiques educatives més eficaces, més gratificats i
més enriquidores per a les persones que hi participen.

La psicologia de l’educació té, doncs, un caràcter aplicat i eminentment pro-

fessionalitzador, els seus interessos ocupen tot el cicle vital de la persona i van
més enllà de les pràctiques que delimiten els contextos educatius escolars; es-
pai, d’altra banda, reservat a la psicologia de la instrucció. En aquest sentit,
és possible afirmar que el coneixement psicoeducatiu ha de ser un referent
destacat a l’hora de fonamentar una pràctica educativa de qualitat promotora
d’aprenentatge i desenvolupament.

De manera subjacent a aquesta aproximació es postula el procés de desenvolu-

pament com un procés mediat socialment i culturalment, en què la transfor-
mació de les capacitats bàsiques en complexes és el resultat de l’apropiació dels
significats culturals. En aquest procés, la persona en desenvolupament posa
en marxa la seva activitat mental constructiva i les altres persones amb les que
interactua assumeixen el paper d’educadors potencials, que seleccionen i pro-
posen formes específiques d’activitat conjunta a través de les quals guien i ori-
enten l’apropiació del nou coneixement per part de l’aprenent, n’afavoreixen
l’adquisició i l’actuació progressivament més autònomes.

Per a assolir les competències i objectius d’aprenentatge que es plantegen en

aquesta assignatura, hem proposat l’organització del temari en sis unitats (mò-
duls):

1) De què parlem quan parlem de psicologia de l’educació i de la instrucció?

© FUOC • PID_00143141 4 Psicologia de l’educació i de la instrucció

2) L’aprenentatge influeix en el desenvolupament de les persones?

3) Com s’aprèn en el context escolar?

4) Com s’aprèn en el context familiar?

5) Es pot aprendre a mirar la televisió?

6) S’aprèn millor amb les TIC?

Els criteris per a seleccionar els mòduls i els continguts que les configuren
responen a criteris de naturalesa diferent:

• Els paràmetres epistemològics i disciplinaris de la psicologia de l’educació.

• El volum de coneixement que hi ha sobre els processos i factors que po-

den explicar la influència educativa en diferents contextos potencialment
educatius.

• El marc teòric i conceptual des del qual es proposa l’estudi de les pràctiques
educatives.

En relació amb el primer conjunt de criteris, val a dir que es parteix de consi-
derar la psicologia de l’educació i de la instrucció com una disciplina pont de
caràcter aplicat, cosa que vol dir que no solament pretén oferir coneixement
sobre els processos educatius sinó també intervenir sobre aquest mateixos pro-
cessos per tal de millorar-los. Ara bé, la manera d’aproximar-se als fenòmens
educatius no és des del coneixement psicològic cap a la teoria i pràctica edu-
catives, sinó que se segueix una opció bidireccional i no jeràrquica de les re-
lacions entre coneixement psicològic i teoria i pràctica educatives. Així, per
donar resposta als problemes i les preocupacions que sorgeixen de la pràctica
educativa, es proposa considerar no solament el coneixement psicològic sinó
també, i en el mateix ordre d’importància, les particularitats i les caracterís-
tiques de les pràctiques educatives sobre les quals es vol intervenir, i les que
es volen explicar o comprendre. Des d’aquesta perspectiva, no hi ha, doncs,
una extrapolació directa i lineal del coneixement psicològic sobre la pràctica
educativa, sinó que es tracta de relacions d’interdependència i interacció.

Respecte al volum de coneixement que hi ha dels processos i factors que poden

explicar la influència educativa en diferents tipus de contextos educatius, val a
dir que, històricament, la psicologia de l’educació ha focalitzat la seva atenció
en les pràctiques educatives escolars, raó per la qual és sobre aquests processos
d’ensenyament i aprenentatge de què es disposa de més coneixement i de
més fonamentació per a la intervenció. Actualment, però, s’ha incrementat
l’interès per altres tipus de pràctiques i escenaris educatius, com els familiars
o aquells en què participen els mitjans de comunicació o les tecnologies de
la informació i la comunicació (TIC), i per les relacions que s’estableixen o es
© FUOC • PID_00143141 5 Psicologia de l’educació i de la instrucció

poden establir entre elles. Aquesta ampliació del punt de mira de la psicologia
de l’educació ha comportat, com tindrem ocasió de comprovar, la revisió del
mateix concepte d’educació i dels agents que hi estan implicats.

El tercer grup de criteris fa referència al marc teòric i conceptual des del qual
es proposa estudiar les pràctiques educatives en general. El paradigma des del
qual s’aborda l’anàlisi i la comprensió dels fenòmens educatius i, més con-
cretament, la delimitació de les variables que hi intervenen i els expliquen,
ha estat en aquesta assignatura el constructivisme d’orientació sociocultural.
D’acord amb aquesta perspectiva, la persona s’interpreta com un agent actiu
implicat en la direcció que pren el seu propi procés de desenvolupament i no
determinat per la influència externa, i es confirma la rellevància de l’entorn
social i cultural en el seu desenvolupament, a través dels instruments semiò-
tics, que posa a disposició de la persona en desenvolupament en unes coor-
denades d’espai i temps determinades. L’educació esdevé una peça clau per a
entendre i explicar les relacions que hi ha entre cultura, aprenentatge i desen-
volupament.

Acabem assenyalant que bona part dels continguts que es tracten en aques-
ta assignatura es poden ampliar i aprofundir en altres assignatures i matèries
–tant obligatòries com optatives– del pla d’estudis. Així, el mateix pla d’estudis
ofereix la possibilitat de confegir un perfil professionalitzador específic en
l’àmbit de la psicologia de l’educació.

Suggeriments�per�a�l’estudi�de�l’assignatura

Com podeu veure en l’esquema de l’assignatura, us proposem una entrada a

l’assignatura, no pas lineal, sinó horitzontal, en sis mòduls (en dos pisos, un
primer pis amb dos mòduls més teòrics, i un altre pis amb els mòduls referits
als quatre contextos educatius), amb la possibilitat que pugueu fer una entrada
per un context educatiu determinat o, si ho preferiu, també podeu entrar-hi
pels dos mòduls més teòrics. Així doncs, si trieu començar pels mòduls relaci-
onats amb els quatre contextos educatius diferents us trobareu, molt a l’inici
d’aquests mòduls, vincles (enllaços) als mòduls relacionats amb els aspectes
més teòrics.

En cadascun dels mòduls es va recollint l’activitat d’estat inicial i se n’hi fa

referència, de manera que heu de revisar la resposta que heu donat inicialment
a les preguntes d’estat inicial relacionades amb cada mòdul, i tractar de millo-
rar-la amb els coneixements que haureu après.

Veureu que en tots els mòduls es fa referència als altres, perquè estan molt
relacionats, de manera que si teniu dubtes en un moment determinat respecte
al que heu estat treballant en un altre mòdul, podeu enllaçar-hi fàcilment.
© FUOC • PID_00143141 6 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Al final del material us proposem, a partir d’una sèrie de fotografies, elaborar

una síntesi dels continguts de l’assignatura.
© FUOC • PID_00143141 7 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Objectius

Descripció de les competències que es desenvolupen en l’assignatura:

Competències�transversals

1. Analitzar i sintetitzar.

2. Fer judicis i valoracions crítiques argumentats.

3. Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la

influència que s’hi exerceix.

4. Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball en

xarxa.

5. Treballar de manera autònoma i responsabilitzar-se de l’aprenentatge pro-

pi i del desenvolupament d’habilitats.

Competències�específiques

1. Identificar i analitzar demandes i necessitats d’intervenció psicoeducativa.

2. Identificar la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolu-

pament humà.

3. Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia de l’educació

i/o de la instrucció com a marc de referència per a analitzar, comprendre i
explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitza-
cions, i fer propostes de millora.

4. Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l’elecció dels instruments, mo-

dels i/o tècniques més adequats per a l’avaluació i la intervenció en con-
textos d’assessorament psicoeducatiu.

5. Analitzar i interpretar críticament dades i situacions pròpies de la inter-

venció psicoeducativa.

6. Mostrar flexibilitat, respecte i discreció en la comunicació i l’ús dels resul-

tats obtinguts en els contextos d’intervenció psicoeducativa.
© FUOC • PID_00143141 8 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Descripció dels objectius que s’assoliran amb l’estudi de l’assignatura:

Objectius�de�coneixements

1. Adquirir una concepció de la psicologia de l’educació i de la instrucció

com a disciplines pont de caràcter aplicat, que elaboren models explicatius
sobre el seu objecte d’estudi, generen procediments d’intervenció sobre
aquest objecte d’estudi i contribueixen a fonamentar pràctiques professi-
onals de qualitat.

2. Analitzar les relacions entre el desenvolupament psicològic i l’educació,

valorant la influència que té sobre el desenvolupament personal el fet de
participar en diferents tipus de processos educatius.

3. Conèixer els trets fonamentals de l’organització social de l’educació i al-

gunes de les característiques de les pràctiques educatives més rellevants en
la nostra societat.

4. Analitzar les relacions entre tipus diferents de pràctiques educatives i va-

lorar-ne el paper com a motor del desenvolupament personal.

5. Conèixer un marc conceptual de referència integrador de caire sociocons-

tructivista que permeti una aproximació fonamentada en l’anàlisi dels
processos educatius en general, i de les pràctiques educatives escolars en
particular, dels principals factors que hi intervenen i de les relacions que
s’estableixen entre ells.

6. Conèixer alguns dels processos intrapsicològics i interpsicològics suscep-

tibles d’explicar la dinàmica dels processos d’ensenyament i aprenentatge
en general i escolars en particular, i situar aquest coneixement en un marc
conceptual de referència integrador de caire socioconstructivista.

Objectius�d’habilitats�o�procediments

1. Aplicar el coneixement psicoeducatiu per analitzar i comprendre els pro-

cessos d’ensenyament i aprenentatge en contextos i escenaris educatius
concrets.

2. Adquirir i utilitzar procediments i estratègies que permetin la cerca

d’informacions rellevants per a l’anàlisi de processos educatius concrets,
així com valorar críticament les informacions obtingudes i elaborar les
conclusions oportunes.
© FUOC • PID_00143141 9 Psicologia de l’educació i de la instrucció

3. Adquirir i practicar habilitats i estratègies de treball col·laboratiu, necessà-

ries per a la construcció d’un coneixement compartit en el marc d’un
equip.

4. Adquirir i practicar habilitats i estratègies d’autoregulació que permetin

l’aprenentatge propi i el treball en equip.

Objectius�d’actituds,�valors�i�normes

1. Assolir i practicar actituds de rigor intel·lectual, respecte i discreció ne-

cessàries per a l’anàlisi de les pràctiques educatives des de la perspectiva
de la psicologia de l’educació i de la instrucció.

2. Adquirir i practicar actituds de compromís personal, coresponsabilització,

suport i ajuda mútua necessàries per a la resolució de tasques acadèmiques
o professionals en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa.

3. Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la

influència que s’hi exerceix.

4. Desenvolupar un enfocament en profunditat del propi procés

d’aprenentatge.
© FUOC • PID_00143141 10 Psicologia de l’educació i de la instrucció

Continguts

Mòdul didàctic 1
De què parlem quan parlem de psicologia de l’educació i de la
instrucció?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. La caracterització de la psicologia de l’educació i la psicologia de la ins-
trucció
2. Les relacions entre el coneixement psicològic i la teoria i la pràctica edu-
catives
3. Les relacions entre la psicologia de l’educació, la psicologia de la instruc-
ció, la psicologia escolar i la psicopedagogia
4. Per aprofundir en el tema...

Mòdul didàctic 2
L’aprenentatge influeix en el desenvolupament humà?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. El desenvolupament com a procés mediat socialment i culturalment
2. Contextos de desenvolupament i pràctiques educatives
3. La concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar
com a instrument per a l’anàlisi de pràctiques educatives
4. Implicacions metodològiques per a l’estudi de les pràctiques educatives
5. Per aprofundir en el tema...

Mòdul didàctic 3
Com s’aprèn en el context escolar?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. Les pràctiques educatives escolars com a escenaris educatius
2. L’aula com a context d’ensenyament i aprenentatge
3. La interacció professor-alumnes i la construcció del coneixement a
l’aula
4. Interacció entre alumnes i aprenentatge escolar
5. Factors psicològics implicats en l’aprenentatge escolar: les característi-
ques individuals dels alumnes
6. L’adequació de l’ensenyament a les característiques individuals dels
alumnes

Mòdul didàctic 4
Com s’aprèn en el context familiar?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. Valors culturals, influència educativa i relació entre contextos
2. La família com a escenari educatiu i funcions de la família
3. L’aprenentatge en el context familiar
4. Les pautes de criança, els estils educatius familiars i el currículum educa-
tiu
© FUOC • PID_00143141 11 Psicologia de l’educació i de la instrucció

5. Relacions entre família i escola

Mòdul didàctic 5
Es pot aprendre a mirar la TV?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. La televisió com a mitjà: entenem el que veiem a la televisió? És neces-
sari conèixer el codi? Com l’aprenen els nens?
2. Els continguts de la televisió. Què hi surt? Què s’hi diu?
3. Què és la televisió educativa? N’hi ha, de televisió educativa, al món? I
al nostre país?
4. Cal que sigui televisió educativa? Què s’ha de fer per aprendre de la tele-
visió encara que no sigui educativa? Què poden fer els pares per ajudar
els seus fills a aprendre de la televisió?
5. Televisió i escola: les escoles poden dissenyar activitats per tal que els
alumnes aprenguin a veure la televisió d’una altra manera?

Mòdul didàctic 6
S’aprèn millor usant les TIC?
Marta Gràcia Garcia i M. Teresa Segués Morral
1. La societat de la informació i les tecnologies de la informació i la comu-
nicació
2. L’educació en la societat de la informació
3. El potencial de les tecnologies de la informació i de la comunicació per
a l’aprenentatge
4. Les tecnologies de la informació i la comunicació i el seu impacte sobre
les pràctiques educatives escolars
5. Els videojocs i el seu ús educatiu