APUNTS POLÍTIQUES: TEMA 1

Classe 9/2/2021 (GP)

Entendre tot les polítiques i estat del benestar. Nocions del context que volem analitzar. Contextualitzar
l’estat i perquè ho necessitem.

Aristòtil va destacar el caràcter social dels homes i dones. No ens podem aïllar de l’àmbit social.
Necessitat està amb l’altre. Interactuar amb els altres, natural, pels simple fet ser éssers
humans. Excepcions, el primer divinitat i el segon bèsties. Per tant, els homes troben el seu jo
més profund amb la vida comunitària. Així, al dia a dia experimentem vincles, interaccions,
lligams.

S’agrupen amb comunitat. Interactuem, ens relacionem i vivim en comunitat. Tenim una realitat pròpia,
necessitats. Viure en societat, experimentar unes relacions socials amb els altres. (Lligam, vincles,
identitats). Vivim amb gent que tenen objectius diferents o antagònics als nostres.

Viure amb comunitat implica una sèrie de riscos, ja què fruit de la interacció en la diversitat apareixen
conflictes. Hi ha interessos contraposats, i a vegades els volem solucionar de manera “barroera”.

Riscos: fruit d’aquestes interaccions sorgeixen conflictes, el problema es el moment de resoldre dels
conflictes. La manera de resoldre. Interessos diferents. La vida en comunitat necessita alguna institució
que sigui capaç de minimitzar els riscos de viure en societat. Ha de ser la responsable d’afavorir una vida
en comunitat.

Tota comunitat necessita una organització per crear una pau social, cal algú que sigui la responsable de
la pau harmònica de viure en comunitat. S’ha plantejat (molts filòsofs) de viure en un estat natural,
sense cap organització amb poder ni jerarquies per tenir aquesta pau. 3 filòsofs fundadors del model
democràtic actual:
1. Thomas Hobbs: leviatan (monstre bíblic). Pare del liberalisme. Concepció que té Hobbs sobre els
homes i les dones: “l’home és el llop per l’home”. Les persones són egoistes, individualistes,
competitius que estan disposats a fer el que calgui per aconseguir i satisfer els seus interessos. Si
 aquesta és la concepció que té Hobbs de l'ésser humà. La vida en comunitat en aquestes
circumstàncies és impossible, només l’existència d’un monarca que tingui el poder absolut i
amenaci amb el càstig, només així serà possible viure amb comunitat.
2. John Lock: concepció diferent dels humans, els éssers humans per naturalesa són lliure, iguals i
independents. Èmfasi lliures. No poden estar sotmesos sobre algú. Tenim unes llibertats que cap
organització “la pot trepitjar”. L’estat necessita el consentiment, per delimitar la seva llibertat
innata. Així, parlem d'un parlament on es tenen representant. Introdueix matisos entre els
governants i polítics
3. Rousseau: molt innocent. Els éssers humans neixen bons, el problema es de l’evolució social de
les societats, provoquen a pervertir-se de la bondat. El valor de la llibertat important. Contracte
social: els individus renuncien a una llibertat a favor l’estat (dret i llibertats), a una part de la
seva llibertat per tant de que aquest controli una mica, perquè es faci possible garantir la vida
en comunitat.
11/02/2021 (GG)

RESUM BREU CLASSE ANTERIOR

Naturalesa social dels éssers humans. En viure en comunitat, aquest caràcter social. Trobar una forma
en comunitat per poder-hi viure. Té els seus riscos, coexistencia existeixen valor, entendre el mon, els
individus desiguals, uns me spoder, uns que son propietaris, impliqui uns conflictes. La justificació d’un
Estat, 3 argumentacions des del liberalisme polític - filosofia política- : Hobbs, Lock (estat actual, l’estat
no té un poder absolut, està subjecte als homes i dones. Teoria de la democràcia actual, liberal) i
Rousseau. (Veure apunts gp 9/2/2021).

CONCEPTE DEL PODER

Les treballadores socials sereu el braç executor de les polítiques social, els encarregats
d’exectuar/aplicar les normes. Valorar les situacions per si és mereixedor de serveis o ajuts. Relació de
poder professor alumnes, situació de poder envers a nosaltres. Posició de poder que ens situa de
manera desigual. No cal que s’apliqui de manera autoritària. El nostre dia a dia existeixen múltiples
relaciones de poder. Com per exemple: el gènere, les classes socials, l’edat... Relació de poder amb
l’estat, qualsevol manera de politica.

Que parlem quan es parla de politica? Dues maneres:

1. Poder com a capacitat d’imposar obediencia, acabi obligan el que algú vol. Exemple: En unes
eleccions has d’anar a una mesa electoral i no vas, t’exposes a que et multin. També, un altre
exemple són les lleis i normes.
2. Poder com una dominació, una forma d’exercir el poder d’una manera implícita, més subtil,
persuasió. Aquest poder és més persuasiva entre les persones perquè els altres actuïn com es
voldria

Que pasa el poder dels governs? Ha canviat des del segle XVII a avui dia. Actualment estem en un procés
de globalització, no hi ha fronteres -només per la mobilitat de les persones-, per tant, el poder de l’estat
s’ha diluït. Abans el poder de l’estat s’escrivia en majúscules i en singular, era un poder omnipresent
amb molta capacitat d’aconseguir poder, aquest poder polític només era un. En canvi, avui en dia tenim
poders en plorar i minúscula, el poder de l’estat s’ha reduït i tenim molts altres actors amb capacitat per
obligar-nos a actuar d’alguna manera.
Institucions internacionals tenen molt poder, institucions no democràtiques tenen molt de poder com
per exemple el Banc Mundial, donen crèdits als països a la Unió Europea, a canvi, d’unes condicions.
Empreses multinacionals …

DUES MANERES D’ENTENDRE DEL ROL DE L’ESTAT (QUE HA DE FER)

1. Neoliberal consisteix en què l’estat no ha d’intervenir (és a dir, s’han d’eliminar qualsevol tipus
de regulació). Defensa el valor de llibertat de les persones, l’Estat com a garant (orígens històrics
lluita contra l’absolutisme (Revolucions Liberals S.XVIII); la protecció de les llibertats individuals
(d’acció, expressió, elecció). És la visió hegemònica en l’actualitat, tot i que les principals idees
van fer-se populars amb Reagan i Tatcher. En el neoliberalisme el mercat funciona per si sol
(Ofer-dem) (sistema econòmic) i comporta que hi hagi una despesa pública baixa. En el sector
privat és qui crea riquesa, els treballadors poden satisfer les seves necessitats a través del
mercat. Té un sistema fiscal feble: baixa pressió fiscal.

Teòrics: Hayeck, Los fundamentos de la libertad (1964); Milton Friedman, Capitalismo y libertad
(1962) i Robert Nozick, Capitalismo, estado y libertad (1974).

CONTEXT: venien de societats amb monarquies absolutes molt dures, quan es van produir les
revolucions (francesa i americana) es van posar molt d'èmfasi al valor de la llibertat.
Cap regulació per part de l’estat, cap llei o norma que reguli el sector producció i mercat.
CREUEN EN EL MERCAT.

2. L’estat Social Democrata són partidaris en què l’estat ha d’intervenir i ha de regular de

l’economia. El mercat té “fallades” que l’estat ha de compensar, ha de regular les
compensacions i les fallides. En aquest rol hi ha crítiques al mite liberal del funcionament ideal
del mercat. L’estat aposta per: uns serveis públics universals per garantir col·lectivament, per la
justícia social i el reconeixement de drets, per la plena ocupació i la redistribució de la riquesa. A
més, hi ha una despesa pública alta. L’instrument en aquest estat és la política fiscal, per a la
redistribució de la riquesa. Finalment, és un sistema fiscal fort: alta pressió fiscal
23/02/2021 (GP)

Democràcia? Origen a la grècia. En aquest model, el poble tenia la capacitat de decir el que els hi
afectava. Però no tots tenien aquest poder (dret a decidir), com podria ser el cas de les dones, esclaus,
pobres o estrangers. Per tant, la democràcia tenia moltes ombres. Els qui podien participar, dues
característiques:
1. La primera característica és que els individus tenien capacitat de participació més directa a allò
que era públic, es feien assemblea. Proposaven, discutien i finalment decidien el que afectaven
col·lectivament. Tenien el deure d’informar-se.
2. L’altre instruments de participació està entesa com un deure com a ciutadà, tenen
responsabilitats. És a dir, tots els individus s’havien d’implicar. Els càrrec eren assolits per
sorteig, els períodes són curts i rutatius. Assumir deures. Democràcia més directa.

Model grec es contraposa a model liberal representatiu. Els individus no incideixen directament en les
representacions, escullen representants per aconseguir el que volen. Eleccions i partitis politics, i aquest
ja defensaren els seus interessos col·lectius .

L’activitat política: els grecs utilitzaven el terme idiota, qualificació d’uns individus que no es
preocupaven pels afers polítics. No participaven en els afers polítics grupalment.

- Política institucional: partits politics.

- Política no institucional: mobilitat ciutadana: associació de veïns, de dones, anar a
manifestacions, interessar-se pel canvi climàtic.

Relació que hi ha entre un bon funcionament de la política i el treball social. Sistema democratic, més
desigualtats, més injustícies.

DEBAT DE CLASSE:
1. Com valoreu l’estat de la democràcia en l’actualitat (Catalunya, Espanya, societats occidentals)?
● Dret d’expressió i no s’apliquen les lleis de mateixa manera.
2. Quines són les principals crítiques de la democràcia liberal-representativa?
● Tothom no pot votar als represantants
 ● Programes electorals prometen moltes coses que la majoria no compleixen
● Lleis posades en la Constitució que no apelen a tota la població i no s’apliquen per
tothom de la mateixa manera.
3. Quines alternatives penseu que contribueixen a millorar la situació?
● Tot el que diuen que ho fassin durant la seva legislació.
● Politica situació superior
● Revisió articles i canviar politics
4. És possible avançar cap a fórmules de democràcia més directes? Quins avantatges tenen? Quins
inconvenients?
● Si realment es volgués canviar hi haurien avantatges i no només per un col·lectiu
● Inconvenient: mentalitat
5. Les mobilitzacions actuals en contra de l’empresonament de Pablo Hasel, són política?
● Si