Fragment sobre el NAIXEMENT DE PERE EL CERIMONIÓS

Pere el Cerimoniós va néixer al castell de Balaguer el 5 de

setembre de 1319. Fill segon dels comtes d'Urgell, Alfons -fill
segon de Jaume II i futur Alfons el Benigne, i de Teresa
d'Entença, hereva del comtat d'Urgell i del vescomtat d'Àger, que
van tenir set fills, dels quals només van sobreviure tres: Constança
-futura muller del futur Jaume III de Mallorca-, Pere i Jaume.
Pere, per tant -nét segon del segon fill de Jaume II-, tenia lluny la
corona. 

Però el seu germà Alfons, el primogènit del futur Alfons el Benigne, va morir ben
aviat:

E primerament deïm que nostre pare, lo senyor infant N'Anfós, comte

d'Urgell, qui despuis fo rei, (...) hac un bell infant, e aquest hac nom
Anfós, e fo feta gran festa e gran alegria en Balaguer, eno visc sinó dos
anys.

E no gaire aprés nasquem nós, e fom nats, complits los set mesos que
fom engenrats, e nasquem tan feble e tan eixaquiós, que no es
pensaven les madrines, ne aquells qui foren a la nostra naixença, que
poguéssem viure. E nasquem en Balaguer, a cinc dies de setembre de
l'any de la Incarnació de Nostre Senyor mil e tres-cents denou. E fo
padrí nostre mossèn Ot de Montcada e un clergue apellat Jai, capellà
de la nostra mare, qui despuis fon rector d'Alcalà de Xivert. E per ço,
així com damunt havem dit, cuidaven-se que no fóssem nats a dies.
E cuitaren-nos, en la cambra mateixa on fom nats, de batejar.

Setmesó i malatís-van haver de canviar-li de dida set vegades en menys d'un any-
ningú no apostava per la supervivència.

E fom nats en la casa baixa del castell de Balaguer, qui és al cap del gran
palau. E encontinent hàgrem nós dides, e alletaren-nos així que, en
menys d'un any, nós encombírem set dides.

El Cerimoniós, que sempre se sentirà predestinat a la corona, posa en boca d'Ot de

Montcada, el seu padrí de naixement, el dia del seu bateig aquestes paraules:

-Haja nom aquest infant Pere, per tal que Mossèn Sant Pere lo faça
viure e li recapte de Déu gràcia que, pus haja nom Pere, que haja les
bones ventures que hac son besavi, lo rei En Pere.

E veus la raó per què haguem nom Pere.

El seu oncle Jaume, el dia del seu casament amb Elionor de Castella va renunciar a
la corona i al matrimoni per fer-se religiós. Així és que el seu pare va esdevenir
l'hereu de la corona. 

VOCABULARI:
Hac: va tenir.
No visc sinó dos anys: només va viure dos anys.
Nasquem nós: vam néixer nós.
Fom nats, complits los set mesos que fom engrenrats: vam néixer als set mesos
d'haver estat engendrat. 
Nasquem: vam néixer.
Eixaquiós: malaltís.
Cuidaven-se que no fóssem nats a dies: estaven amoïnats no fos cas que només
visquéssim uns dies.
E cuitaren-nos de batejar: i van apressar-se a batejar-nos.
Encontinent hàgrem nós dides: de seguida vam tenir dides. 
Encombírem: vam tenir.

Fragment sobre LA CORONACIÓ DE PERE EL CERIMONIÓS

La coronació de Pere el Cerimoniós es va celebrar a Saragossa el diumenge de

Pasqüetes de 1336. El rei, seguint el consell d'Ot de Montcada, el seu padrí de
bateig i un dels pocs catalans que van assistir a l'acte, va rebutjar rebre la corona
de mans del seu protector, l'arquebisbe de Saragossa, i va coronar-se ell mateix.
Amb aquest gest deixava clar que, com a rei, no se sentia subjugat per ningú. 

La qual missa dita e tot l'ofici fet e complit bé e bastament, nós

fom reebuts aquí en palmes per nostres vassalls dins la dita
esgleia, e, cavalcats en nostre cavall, qui era aquí, van-nos
metre en nostra man dreta lo ceptrum, qui era molt bell, d'una
rica verga d'aur, e en la mà senestra un pom d'aur. E van posar
entorn del dit cavall, ço és de cada part, sengles
cadenesllongues d'argent per destrar-nos, així com era
acostumat. (...) E en les cadenes se van pendre per destrar prohòmens de
Saragossa e del Regne d'Aragó d'una part, e los prohòmens del Regne de
València de l'altra, ab alguns altres de Catalunya qui aquí eren venguts per
raó de nostra festa. E així partim d'aquí molt honradament e ab gran
solemnitat, ab gran festa debornadors e de taules redones e de balls qui es
faïen en diversos llocs de la ciutat e tornam-nos-en a l'Alfajeria. (...)

E aquell dia e los dos següents tenguem casa a tothom qui volgués
menjar, e, segons que fom certificats per escrivà de ració e altres oficials
nostres, menjaren-hi lo primer dia prés de deu mília persones.
VOCABULARI

En palmes: aplaudint.
Mans: mà. 
Ceptrum: ceptre. Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial.
Verga d'aur: vara d'or.
Senestra: esquerra.
Aur: or.
Llongues: llargues.
Argent: plata.
Destar-nos: menar-nos el cavall.
Bornadors: dels qui feien armes al torneig.
Taules redones: joc.
Prés: gairebé.

Extret de http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/finestres/perecerimonios