Tema 1 psicologia: models en psicologia (7/2/2023)

1. Estudis de casos en profunditat: MODELS CENTRATS EN LA PERSONA

2. Estudis de característiques comuns a la població́ que permeten establir patrons de similitud i diferencia. MODELS
CIENTÍFICO-EXPERIMENTALS

Com valorem o estudiem des de la psicologia? Hem d’entendre quina informació volem obtenir, es a dir, dades
Quines dades obtenim?
- Dades subjectives recollides de la pròpia experiència del pacient. Normalment l’obtindrem a partir de preguntes o
interpretacions
- Dades recollides des d’un punt de vista extern: mètode experimental
Com recollim aquestes dades?
- Dades simbòliques: representacions escrites o artístiques
- Registres d’experiències internes, subjectives
- Registres de conducta: tant la conducta que observem com la que ens expliquen el pacient y la seva família que sol
tenir.
- Exploracions complementaries: neurofisiologia, neuroimatge, genètica
Cal tenir en compte de fer sempre valoracions completes i globals, no encasellar-nos en una sola dada ya que de vegades es pot
mal interpretar un registre o una interpretació del pacient i pensar que té un problema que en realitat no te o que simplement
no es un problema per al pacient. Per exemple, podem fer un test de psicopatia a un pacient i que doni positiu, però si no
demostra altres conductes o tenim altres referencies no ho podem afirmar.

LA PSICOLOGÍA DE LA PERSONA: estudiem des de molts punts de vista un individu amb tres models (disciplines) molt actuals a
Europa: psicoanàlisi, moviment humanista, logoteràpia. Parlem de psicologia de la persona, es basa en l’estudi de la
subjectivitat d’aquest individu, el seu mon intern. Aquests tres models: tenen tradició́ clínica y terapèutica, tenen orígens comuns
(la Psicologia humanista sorgeix com a reacció́ al psicoanàlisi i el creador de la logoteràpia era psicoanalista), son models amb
amplia influencia en la cultura occidental, amb contacte amb corrents filosòfiques, però̀ en general apartades de la Psicologia
acadèmica universitària

 Model psicoanalític de SIGMUND FREUD

Model centrat en la persona. La idea principal es que les persones tenen uns instints mes basics y mes primaris que estan
reprimits per les experiències posteriors al naixement d’interacció amb el medi social per regles social i principis morals. Aquests
principis mes primaris, necessitats psicològiques o instints que ens porten a una gratificació immediata de les necessitats sexuals
i agressives estan en el inconscient.

El model psicoanalític considera que reprimim pensaments, sentiments, desitjos, records i passions inacceptables per la nostra
consciencia i els guardem a l’inconscient i que la personalitat humana, incloent les emocions i les tensions, sorgeix a partir del
conflicte entre les necessitats i les restriccions. Aquesta teoria considera que un mal tancament d’aquestes necessitats innates
produeix ansietat.

La teoria del iceberg pretén explicar les diferents parts de

la ment d’una persona:

- Yo: realitatat, la punta del iceberg, el que es veu

- Superjo: idealització, es a dir la perfecció.

S’adquereix cap als 5-6 anys

- Allò/ello: necessitats innates que donen aquesta

gratificació immediata.

(Exemple: una persona amb addicció a les drogues tindria

el ello molt elevat ja que necessita una gratificació
immediata.)

Existeixen uns conflictes entre el consciente vs

inconscient i sengons Freud aquests conflictes es mostren
en els nostres hàbits, creences i sobretot en el lupus linguae (errors del llenguatge) i els somnis.
Com podem explorar l’inconscient? TEST DE RORSCHACH: es un test que consta de 10 lamines on hi ha taques de tinta. Es
demana a la persona què hi veu. Aquesta persona intenta identificar aspectes inconscients a partir de l’anàlisi de les
interpretacions de les taques. A partir de les respostes s’intenta identificar els aspectes de la inconsciència.
No veiem les coses com son, sinó com som nosaltres (El Talmud)

També es pot explorar l’inconscient amb una tècnica psicoanalítica d’associació lliure establerta per Freud, que consisteix a
expressar tots els pensaments que venen a la ment de forma espontània o a partir d'un element o paraula determinada. Altre
test d’associació de paraules de C.Jung, que va perfeccionar la tècnica de l’associació lliure.

 Psicología humanista
La Psicologia Humanista no es un model com a tal, sinó un moviment que inclou tant models establerts com d’altres que encara
estan en procés de gestació́.
Tots els models/corrents humanistes tenen en comú́:
1. La cerca del creixement personal del client/pacient: Procés en què es va aconseguint el desenvolupament del conjunt
singular i irrepetible de potencialitats de tot esser humà en harmonia amb un projecte existencial, escollit de forma lúcida,
d’acord amb els seus propis valors i situat a la seva realitat personal
2. L’actitud del terapeuta basada en l’empatia, l’autenticitat, l’acceptació incondicional, l’amor nutritiu i el reconeixement del
caràcter singular de cada persona.

Es un moviment que es va formar arrel del psicoanàlisi. Totes les persones som bones però necessitem unes bones eines des de
el naixement per seguir una bona conducta. Tenim una tendència a jutjar y això dificulta molt la relació metge-pacient. Aquesta
psicologia diu que no hi ha que jutjar si no que ha de ser empàtic y entendre al pacient.

La qualitat fonamental que ha de tenir el terapeuta es l’empatia: es la capacitat cognitiva per percebre el que els altres poden
sentir. La capacitat de comprendre a les persones des de el seu propi marc de referencia (“agafar perspectiva”), no vol dir viure
els sentiments del pacient sinó percebre’ls. L’empatia no es posar-se en el seu lloc, ningú es pot posar en el lloc de ningú, si no es
entendre com s’està sentint l’altre persona. Això es du a terme amb l’escolta activa y el reflex: fer d’eco (de mirall) del que
diu/sent el client/pacient, reformular i descobrir que vol dir una persona en profunditat. Al pacient se l’ha de mirar als ulls y estar
atent a el que t’explica. Amb l’escolta activa y els reflexes el que fem es resumir y repetir aspectes bons que el pacient et va dient.
A través del llenguatge busquem la motivació per al pacient.

Psicologia humanista de CARLS ROGERS: Considera que l’esser humà̀ neix amb l'instint i la capacitat innats positius i constructius
per créixer. Totes les persones estan preparades per assolir el seu creixement o autorealització ́, nomes cal trobar el clima
adequat per desenvolupar-se. Posa especial atenció en quina hauria de ser l’actitud del terapeuta per facilitar un “clima” adequat
pel creixement del pacient/client. El terapeuta ha de mostrar autenticitat, sinceritat, empatia i acceptació i utilitzar l’escolta
activa.

Psicologia humanista de VICTOR FRANKL: Psiquiatra jueu d’orientació́ freudiana. L’any 1944 ell, la seva esposa, els seus pares i el
seu germà̀ van ser enviats a camps de concentració́ i ell va ser l’únic que va sobreviure. FrankL va desenvolupar la seva teoria i la
seva teràpia psicològiques a partir de les seves experiències com a presoner. El 1959 va publicar el seu llibre clau, « L'home a la
recerca de sentit », on va descriure el seu model: la logoterapia.
Frankl deia que els seus carcellers tenien llibertat exterior però que ell tenia mes llibertat interior, mes poder intern per decidir
com li podia afectar tot allò que estava vivint. DAVANT L’ADVERSITAT PODEM ESCOLLIR COM REACCIONAR A LA MATEIXA .

La logoteràpia s'emmarca en L'ANÀLISI EXISTENCIAL, un tipus de teràpia amb un marcat caràcter filosòfic que se centra en la
recerca del significat vital davant el buit existencial, causant de símptomes psicològics, emocionals i físics. Es un corrent que esta
molt emparentat amb la filosofia. Això es veu molt en la medicina, pacients amb mal pronòstic tenen diferents maneres de sobre
llevar la situació.

Segons Frankl, les persones sempre podem donar un sentit a les nostres vides, independentment de les circumstancies en què
ens trobem i incloses situacions de sofriment extrem; aquesta recerca de significat constitueix la principal motivació vital: QUI TÉ
UN PERQUÈ PER VIURE, GAIREBÉ SEMPRE TROBARÀ EL COM

MODELS PSICO-EXPERIMENTALS

Model consuctista: control i predicció de la conducta. Es perd una part molt important del corrent mental ya que nomes
s’enfoca en la conduca, la resposta.

Com a resposta a este model va apareixer el:

Model cognitiu: Es basa en les activitats associades al pensar, al coneixement, els records i a la comunicació.

Es fixa en com la gent percep, aprèn la informació i la recorda

Estudi dels processos mentals subjacents a l’atenció, l’aprenentatge, al raonament, dels esquemes mentals

Estudia també les formes lògiques i il·lògiques que utilitzem per crear conceptes, resoldre problemes, prendre decisions i crear
judicis

Existeixen distorsions cognitives o creencias irracional son s’altera la percepció de la realitat. Exemple: hipocondrisme. Aixo
condiciona la nostra manera de pensar y la forma de actuar, poden arribar a patir alguna malaltia psiquiátrica.

La terapia que mes s’usa es la que barrega el model conductista ams el model cognitiu.

PSICOLOGIA SOCIAL: Estudi científic de com pensem, ens relacionem i ens influim uns als altres en el contexte de grups.

NEUROPSICOLOGIA: Part de la Psicologia que es dedica a l’estudi de la relació entre el funcionament cerebral i els processos
psicològics. Entén la conducta des del coneixement del substracte cerebral. La Neuropsicologia clínica avalua, diagnostica i tracta
les conseqüències del dany cerebral.

PSICOLOGIA BIOLÒGICA: Centrada en els resultats de genètica, neuroimatge o neurofisiologia

PSICOMETRIA: mesures diferents variables psicologiques. Impulsivitat, ansietat… busca un patro concret en un una poblacio,
grup de persones.

Ansietat estat: ansietat concreta de un momento.

Psicología de la salut: Aborden els aspectes psicologics abans de que s’orgeixi la malaltia. Nosaltres venim de un model biomedic
tradicional (no es tenia en compte la salut mental) pero cada vegada mes estem entrant en un model biopsicosocial ya que
s’enfoca en evitar procesos psicologics que poden donar moltes malalties.
Clase 2: fonaments del aprenentatge y congnitius (8/2/2023)
 El aprendizaje puede estar condicionado.
 El efecto de la bata blanca: el paciente se altera por la presencia del sanitario con la bata blanca. Se mide la tensión
arterial y esta aumenta y tiempo despues se mide otra vez y vemos como disminuye.
 Algo que era neutre es ver associat de sobte un dia o més amb una mica d’angoixa i aixo es condicionament clàssic.
 Les màquines de joc dels bars porten música i això es condicionament clàssic. Otro ejemplo seria la notificación de
whatssap. También se ve cada dia en el supermercado o en la publicidad, la situación de los productos y sus precios, ...
 Aprendemos mediante un condicionamiento clásico. Si un niño realiza una buena acción y lo premiamos, lo volverá a
hacer.
 Como me afecta el condicionamiento clásico es el operante, modificamos o evitamos la conducta para evitar un castigo,
reacción negativa, dolor, o algo que no me gusta. El clásico es inicialmente neutro (algo que no conoces y del cual te
posicionas para bien o para mal) y el operante es intentar evitar dicha reacción.
 Las cadenas que quieren consumición por parte del cliente, usa el condicionamiento. Intentan buscar la gratificación.
 Modelos i factorial de Mowrer

o Primero analizas las consecuencias de un posible condicionamiento, las consecuencias como atracones de comida, abuso del
alcohol. Seguidamente analizas a partir de que se ha producido esa consecuencia y al final analizad cual fue el el estado para que
se evitara dicho estado a través de atracones o de adición al alcohol. Los niños que calman su rabia a partir de videojuegos de
guerra para aliviar la ansiedad. La alivian a través de la conducta (operante).

o Acoplamiento entre el condicionamiento clásico que se vincula al abuso y que lo relaciones con diferentes estímulos.
Finalmente añade el condicionamiento operante que es la manera en como nosotros digerimos dicho condicionamiento clásico
realizando diferentes conductas.

o Niña que casi se ahoga en el agua, algo que antes era gratificante pasa a ser algo ansiogeno. Es decir, el adquirir miedo al agua
es el clásico, y el evitar el agua en la ducha, en la piscina, el mar, eso es mantener el miedo y cambiar la conducta y eso es el
condicionamiento operante (conducta evita la situación que te ha generado ansiedad o temor).

o Generalizar el miedo también es condicionamiento operante.

• Terapia que deriva del aprendizaje es la terapia cognitivo-conductual.

o Incontinencia urinaria: no podía aguantar. Una mínima presión o ante una sensación de urgencia de ir al baño, iba a baño muy
seguidamente. Se le pidió al paciente esperar varios segundos antes de mear, y cada vez se aumentaban los minutos de espera y
al final lo adquirió. Si la conducto vuele a repetirse significa que el tratamiento no ha sidio efectivo.

o Importante analizar la conducta antes, durante y despues de la intervención. (Diseño de caso único: ABA).
o No se analizan los posibles traumas sino los determinantes actuales.

o Importante un establecimiento de una relación lineal de como han sucedido las cosas, aunque a veces es mucho más
complejo. o El entorno y los pensamientos ayudan al ciclo (mantienen el problema. Persona que tiene ansiedad a salir a la calle y
tu madre te dice que no te preocupes que ella sale por ti, eso es mantener el problema y fomentarlo). Refuerzan el problema.

 Si se identifica que esta evitando el problema, intentaremos evitar que evite esa conducta y que comidifque esa
conducta.
 Cuando el comportamiento operante se agrava se empiezan a generalizar las cosas.
 Vínculo de la ansiedad previa al miedo y evitación de la conducta (modificación de la conducta).
Clase 3: RECERCA EN PSICOLOGÍA (9/2/2023)
Evaluación Clínica: Se trata de una serie de pasos destinados a recopilar información sobre una persona y su entorno, con el fin
de tomar decisiones sobre la naturaleza, estado y tratamiento de los problemas psicológicos.
• Paso 1: Pregunta de referencia: ¿Cuál es el problema?
• Paso 2: Objetivos de la evaluación: ¿Qué hacemos para obtener información sobre ese problema?
– Cribado (balanzas, cuestionarios, dispositivos médicos,..)
– Diagnóstico y planificación del tratamiento
– Evaluación de resultados

Propiedades de los instrumentos de evaluación

• Estandarización: puntuaciones normativas; Dakota del Sur

• Confiabilidad (Consistencia): ¿Cómo la medida produce el mismo resultado cada vez que se da? (p. ej., fiabilidad Test-
Retest; acuerdo entre evaluadores, ..) Ha de ser fiable.
• Validez: Grado en el que una prueba mide lo que se pretendía evaluar (validez de construcción, validez concurrente,
validez de predicción...)

Principios básicos para la evaluación

• Los instrumentos de evaluación deben estandarizarse con datos normativos o autorreferenciales para permitir
una interpretación útil de las puntuaciones.
• Para ser útiles, las medidas de evaluación deben producir puntajes confiables (consistentes) a lo largo del tiempo
y de los evaluadores.
• Los materiales y procedimientos de evaluación deben tener en cuenta la edad y el nivel de desarrollo de las
personas evaluadas, así como los factores culturales que pueden afectar el desempeño o las puntuaciones.

Instrumentos de evaluación

• Entrevistas Clínicas
– Entrevistas no estructuradas
–Entrevistas estructuradas/semiestructuradas: (estructuras que se pregunten siempre lo mismo)

• Pruebas Psicológicas – Pruebas de Personalidad: veremos cuanto se aleja de la normalidad o no.

– Test General de Funcionamiento Psicológico (GHQ-28, Goldberg)
– Test Neuropsicológicos (IGT, WCST, Stroop, ..)
– Tests de Inteligencia (WAIS, Rave,....)
– Pruebas Proyectivas (Rorschach,..)
– Prueba de síntomas específicos

En la persona van a estar influyendo procesos ambientales y

procesos no ambientales y biológicos que están interactuando
entre ellos, no solo nos hemos de centrar en investigar uno de
ellos
Frente a un problema hemos de ver aparte de cómo se siente el
paciente como esta recalcado familiarmente, como es su entorno familiar
en el problema.
¿Que medidas utilizadas para esto? Analíticas, pruebas
diagnósticas…

Hemos de estar atentos previamente y en las entrevistas si no

solo veremos las consecuencias ya que una persona que ante un
problema cae en alguna adicción probablemente ya había tenido esa
conducta pero sin tanta recurrencia.
Normalmente lo que queremos analizar, nos preguntamos si podemos predecirlo.

Con pruebas neuropsicológicas podemos predecir la funcionalidad frente a tratamientos según el estado del paciente.

Instrumentos de evaluación (2) : nivel más conductual. Herramientas para trabajar con el paciente, no para el controlarlos si no
para trabajar con ellos, hablar de sus problemas, de las incongruencias de sus hechos con los registros que nos dan.
Debemos tener claro que los problemas son del paciente, no nuestros. No hemos de dar por hecho que tienen que mejorar y
punto. Hemos de saber que no es fácil y debemos transmitírselo al paciente, que sepa que le entendemos.

• Evaluación del Comportamiento

– Análisis Funcional
– Autocontrol
– Observación del comportamiento
• Evaluación Psicofisiológica
– EEG
– Reactividad fisiológica
– GSR

Diseños ABA

• Observaciones continuas del rendimiento realizadas a lo largo del tiempo para

pacientes determinados
• Dos fases separadas se alternan con el tiempo: una fase = condición de
referencia
– Fase B = condición de intervención
• Permitir el examen de los efectos de la intervención

Diseños experimentales de caso único: características clave

• Evaluación continua
• Evaluación de referencia
• Estabilidad de rendimiento
• Uso de diferentes fases
• Periodos de tiempo (días, semanas) en los que se implementa la condición particular (línea de base o intervención)
Clase 4: Trastornos alimentarios: vulnerabilidades neurobiológicas y manejo de la terapia
(13/2/2023)

Diagnóstico de última generación Criterios del DSM 5

• Anorexia nerviosa (subtipos AN-R, AN-BP):

Control extremo de la pérdida de peso. Miedo intenso a aumentar de peso a pesar de tener un peso significativamente bajo.
Perturbación peso/forma. Comportamientos de dieta/purgas/atracones.
• Bulimia nerviosa:
Episodios de atracón, conductas compensatorias inapropiadas (vómitos autoinducidos, laxantes, diuréticos o ejercicio excesivo).
Forma/peso sobrevalorado. Una vez a la semana durante tres meses.
• Trastornos por atracón:
Episodios de atracón, sin conductas compensatorias. Una vez a la semana durante tres meses.
• Otra alimentación especificada:
Se cumplen todos los criterios para AN o BN (excepto que el peso actual esté en el rango normal o que se presenten
atracones/comportamientos compensatorios menos de uno por semana durante menos de 3 meses); Trastorno por debajo del
umbral (At-AN; At-BN-low BED; Purging Dis.; NES).
• Otros:
PICA, Trastorno de Rumiación; Trastorno por evitación/restricción de la ingesta de alimentos (ARFID), UFED

Cruz de trastornos alimentarios- diagnóstico

Diagnóstico cruzado
Factores Etiopatológicos/ de Riesgo involucrados

Factores generales: Sociedad occidental viva, adolescencia/influencia de los compañeros mujer, estilos de alimentación.

Factores específicos e individuales: Cerebro (Vulnerabilidades genéticas/biológicas. Vías neuronales. Sistema de recompensa
Regulación emocional) Familia (Crianza adversa /Dieta. Trastorno alimentario de cualquier tipo Depresión. Obesidad Abuso de
sustancias). Experiencias/características premórbidas (Experiencias traumáticas. Burlas/estrés. Perfeccionismo. Impulsividad).

Modelo neurobiológico para AN

Rasgos predisponentes (biología)
Ansiedad y sensibilidad a estímulos destacados.
Circuitos de dopamina inestables
Corteza orbitofrontal más grande

Señales precipitantes
La menarquia estimula los receptores de dopamina
La exposición a la restricción alimentaria sensibiliza los receptores
de dopamina

Factores precipitantes
Baja autoestima
Presión social
Estrés
Restricción de alimentos

Factores de perpetuación
Comer sobre estimula los receptores de dopamina
La restricción de alimentos modera la sobreestimulación, lo que lleva a 'mejoras' en el
estado de ánimo
La restricción de alimentos sensibiliza aún más los receptores de dopamina

Efectos somáticos y psicosociales en AN

Efectos psicosociales:
- Desinterés sexual - Disfunción de la relación - Ideación suicida
- Mal funcionamiento social - Cuidador 'quemado' - Depresión
- Aislamiento - Disfunción psicosocial - Dependencia financiera
 Anorexia
nerviosa

Efectos somáticos:
Gastrointestinal Hematológico Dental
- Distensión abdominal - Anemia - Mal estado dental.
- Constipación - Leucocitopenia - Caries dental

Ortopédico Reproductivo Renal

- Osteoporosis - Amenorrea - Hipopotasemia
- Compresión espinal - Hipofosfatemia
Cardiovascular - Nefrolitiasis
Cognitivo - Hipotensión - Hiponatremia
- Mala flexibilidad - Bradicardia - Edema

Factores de riesgo explorados en la obesidad y los trastornos alimentarios relacionados:

transversal y longitudinalmente

Obesidad
Psicopatología
Rasgos de personalidad Género/
Acontecimientos vitales edad
y trauma Ambiental
Biológico Factores
no compartida biológicos
Actividad/Sueño
Estilos cognitivos Terapia Genética
Vulnerabilidades
neuropsicológicas

Ambiental
Regulación emocional compartida
Adicción a la comida
Sabor/olor

Patrones de
alimentación Expectativas
familiar Estilos sociales
familiares

Manejo del trastorno alimentario

 Equipo multidisciplinario
 Cinco niveles de intervención: médico general o pediatra de atención primaria; terapia ambulatoria especializada; terapia
intensiva ambulatoria o centro de día; rehabilitación intensiva hospitalaria.
 Definición de protocolos de colaboración con psiquiatría infanto-juvenil y otros servicios,
 Colaboración con asociaciones de cuidadores y planificación de programas de formación para el personal de los centros de
referencia.

Terapia Manualizada para el Trastorno de la Conducta Alimentaria

Limitaciones de la terapia en el servicio de urgencias con trastornos relacionados con los impulsos
comórbidos
• Mayores tasas de recaídas y abandonos
• Menor motivación y adherencia a la terapia
• Peor pronóstico (básicamente por mayor gravedad, rasgos de personalidad disfuncionales y trastornos comórbidos adicionales
del Eje I y II).
• Menor apoyo social y mayor aislamiento.
• Más complicaciones médicas y mayores tasas de mortalidad.
• Los rasgos impulsivos parecen ser difíciles de modificar.

Tratamiento farmacológico para trastornos de la alimentación

Anorexia nerviosa (AN), solo se puede dar una recomendación limitada (LoE: A; GdR: 2) para la olanzapina, porque la evidencia
disponible se limita al aumento de peso y su efecto sobre la psicopatología es menos claro.
Bulimia nerviosa (BN), la literatura actual sugiere fluoxetina (LoE: A; GdR: 1) o topiramato (LoE: A; GdR: 1).
Se puede recomendar el trastorno por atracón (BED), lisdexanfetamina (LDX; LoE: A; GdR: 1) o topiramato (LoE: A; GdR: 1).
Solo hay escasa evidencia para el tratamiento farmacológico del trastorno restrictivo de la ingesta de alimentos por evitación
(ARFID), la pica y el trastorno de la rumiación (RD).

Líneas de Investigación Actuales

• Factores de Riesgo Asociados a Trastornos de la Alimentación y Obesidad (neurocognición, hormonas, personalidad clínica,
aspectos sensoriales, actividad cerebral, DNA-GWAS)
• Factores comunes y diferenciales en condiciones de peso extremo.
• Trastornos de la alimentación y adicciones del comportamiento / Trastornos relacionados con impulsividad
• Adicción a la comida e implicaciones terapéuticas
• Respuesta al tratamiento y nuevas tecnologías
• Nutrición y Cognición (Predimed-Plus)

Retos para la próxima década en el manejo de los Trastornos de la Conducta Alimentaria

• Cronicidad y envejecimiento en la DE
• Impulsividad y cómo lidiar con las emociones y perfeccionismo
• TUS/Comorbilidades y DE: ¿un enfoque integral?
• Obesidad de por vida y disfunción eréctil: categórico vs. dimensional
• Cómo lidiar con la deserción
Clase 5: Personalitat (14/2/2023)
 Manera característica per la qual sentim, pensem i actuem.
 Organització dinàmica dins del individu dels sistemes psicològics i físics (psicofísics) que mòdul en la seva adaptació als
canvis de l’ambient (Allport, 1937).
 Una de les definicions mes utilitzades: patró complexe de característiques psicològiques profundament arrelades i difícils
de canviar, inconscients en la seva major part i que se expressen de forma automàtica en quasi totes les àrees del
funcionamet de l’individu (Millon, 1998)
 La variació singular d’un individu en el disseny evolutiu general per la naturalesa humana (Mc Adams et Pals, 2006)

En classe la definim com la estabilitat al llar del temps i difícilment modificable. N’hi ha característiques que poden canviar? No
hi ha res que no podem canviar si nosaltres verdaderament ho volem canviar, no si es una imposició.

Teories i models de la personalitat

 Freud (psicoanàlisi) considerava la personalitat com el producte dels desitjos inconscients i els conflictes no resolts (recorda
la classe de models psicològics bolc 1). Es un model més filosòfic que científic.

 Maslow (humanisme) considerava la personalitat com el producte de la necessitat d’autoestima, autorealització i

autotranscendència (també a bloc 1)

 Allport va definir la personalitat a partir de característiques observables, va introduir el concepte de TRET. Els trets serien
estables i conscients en el temps i es contraposarien als ESTATS que serien que serien transitoris i dependents de situacions
concretes. (Ex: jo puc ser una persona alegre(tret) però si em donen una mala noticia em posaré trist (estat) però si em
donen una mala noticia em posaré trist (estat) transitòriament).
Els trets es poden descriure amb adjectius que descriuen característiques persistents de les persones com per exemple
confiable o alegre. Tots els trets junts construeixen la personalitat.

 Eysenck Model més biològic de la personalitat, creia que la personalitat depenia de processos biològics sense intervenir el
ambient. Va descriure dues dimensions: INTROVERSIÓ/EXTROVERSIÓ i ESTABILITAT/INESTABILITAT EMOCIONAL. Dites
dimensions s’encreuaven delimitant 4 trets de personalitat: melancòlic, colèric, flegmàtic i sanguini. A la seva vegada
cadascun d’aquests tipus de personalitat es definia per diferents característiques (adjectius). Existeix un qüestionari de
personalitat de Eysenck EPQ·R on hi ha un qüestionari darrera amb moltes preguntes a contestar ràpidament, com de si o
no.que poden estar esbiaixades si no les contestem en un cert temps ya que que poden alterar els resultats segons
sentiments que tinguem aquell dia.
 En el qüestionari es pot determinar la personalitat de la
persona, així como els 4 trets esmentats per aquests senyor
depenen del tipus de característiques (adjectius) que presenti.
També segons el resultat de la personalitat s’esmenta les dues
dimensions (emocionalment inestable o estable i introversió i
extraversió)

Inventari temperament i
caràcter: Combina la teràpia amb la recerca. La personalitat la
divideix en temperament (predisposats més determinats per aquests aspectes mes neurobiologies) i caràcter (influenciat per els
aprenentatges).
 La impulsivitat esta relacionada més amb la biologia humana, aquestes persones no tenen por al risc, son innovadores,
emprendedores, no veuen les respostes negatives de les seves accions. N’hi ha persones que ho tenim a més o menys
equilibri però això no vol dir que sigui millor o pitjors.
 Si com a tret estables som preoucupats, canviants, insegures (des de la infància) tindrem més afinitat per pensar més
les coses.
 Persistència (últim tret del temperament) aspectes positius conscistencia, aspecte protector de molts problemes a salut
mental, inconvenient el perfeccionisme, la autoexigència amb un mateix y que també volem amb els altres.
 El entusiaste efímero.

Caràcter
- Bona autodirecció: Capacitat de planificar, ordenar, creure en un mateix, saber per on vols manejar la teva vida i les
nostres decisions.
- Cooperació: empatia calidesa preocupar-te per els altres.
- Autotranscendència: Trets de caràcter que defineixen la personalitat. Si es baixa vol dir persones firmes y si es alta
tenen relació amb l’espiritualitat.

INVENTARI TEMPERAMENT I CARACTER: (GRAFICA TCI-R) Els pacients amb TCA tenen una freq més elevades que estudiants. Els
pacients amb TCA els nivells d’autodirecció solen ser més baixos.

Els “BIG FIVE” factors de la personalitat (Costa i McCrae, 2006 / John i Sirvastava, 1999):
 Proposa 5 factors que conformen la per sonalitat de totes les persones. La puntuació més alta o mñes baixa en
cadascun dels factors determinaran les diferencies individuals de personalitat.
 Aquests 5 grans factors es poden recordar amb l’acronim OCEAN: Openness (Apertura), Conscientiouness
(Responsabilitat o consciència), Extraversion, Agreeableness (Simpatia, qualitat d’agradable) i Neuroticism
(neuroticisme o inestabilitat emocional)
 Cadascún dels 5 factors es defineix per 6 trets o facetes (les veiem ara més endavant)
 Mesura la personalitat mitjançant l’intrument: inventari de personalitat NEO (actualment versió NEO-PI-R o la seva
versió abreujada: NEO-FFI)
 Teoria mes vigent on l’instrument de mesura dels més utilitzats a l’actualitat.
MMPI-2: Questionari de personalitat bonisim per a recerca es pesim ya que te mes de 500 preguntes. El pacient ha
de estar molt motivat. S’han de fer el més ràpid possible. Es pot mirar si la persona a sigut sincera o no a través
d’unes gràfiques.

Quan parlem de personalitat patològica? Són els anomenats: TRANSTORNS DE PERSONALITAT i es

distingeixen 3 grups amb diferents característiques.

GRUP A GRUP B GRUP C

Inclou persones que poder ser Relacionat amb persones que no tenen Més a veure amb la ansietat.
especials i/o diferents. No hi ha reactivitat emocional.  Evitatiu: Inhibició́ social,
interès de tenir contacte social,  Antisocial: conducta agressiva, violenta i sentiments d’inadequació́
estan còmodes amb aquesta nul respecte als drets dels altres. i hipersensibilitat al
condició. Difícils d’integrar,  Límit: inestabilitat emocional en les rebuig.
peculiars. relacions i autoimatge, marcada  Dependent: submissió
 Paranoide: desconfiança i impulsivitat. Canvis d’estat d’ànim relacionada amb la
suspicàcia. radical, utilitzen el consum de necessitat de ser cuidat,
 Esquizotípic: conducta i substancies, trastorns de la conducta protegit pels altres.
pensament excèntric. alimentaria y la autolesió.  Obssesiucomulsiu:
 Esquizoide: restricció de la  Histriònic: Excessiva emotivitat i preocupació excessiva
expressivitat emocional i dramatisme. Si nomes es un petit tret per l’ordre, meticulositat
rebuig a les relacions (petita dosis) soles ser divertides, i rigidesa.
interpersonals. s’integren ben socialment però si es molt
elevat es molt negatiu en la personalitat
 Narcisista: grandiositat, necessitat
admiració. Pensar que estàs per sobre
dels altres i necessiten la continua
 admiració per a totes les coses.

Clase 6: Exploración Psicológica y Análisis Funcional (15/2/2023)

TÉCNICAS COGNITIVO-CONDUCTUALES APLICADAS EN PSICOLOGÍA CLÍNICA Y DE LA SALUD

 Antecedentes históricos.
 Principios básicos.
 Análisis descriptivo y funcional de la conducta.
 Procedimientos y tipos de técnicas.
 Técnicas de exposición.
 Indicaciones
 Contraindicaciones

ANÁLISIS DESCRIPTIVO Y FUNCIONAL

 Valoración de la motivación: externa vs interna
 Microanálisis:
- Estímulos y/o situaciones desencadenantes
- Duración e intensidad síntomas
- Reacciones (fisiológicas/motoras/cognitivas/emocionales)
- Factores mantenedores
 Microanálisis:
- Localización de factores mantenedores a medio-largo plazo
 Hipótesis explicativas y funcionalidad
 Plan de tratamiento y jerarquización de objetivos
ANÁLISIS DESCRIPTIVO Y FUNCIONAL EN UN CASO DE BULIMIA NERVIOSA
 ¿Existen episodios de sobreingesta?
 ¿Cómo son vividos estos por el paciente y como se
siente tras ellos?.
 ¿Son planificados o son incontrolados?
 ¿En qué situaciones tienen o no lugar?
 ¿Con qué frecuencia suelen aparecer y cuanto suelen
durar?
 ¿Con qué tipo de alimentos suelen ocurrir?
 ¿Qué hace el paciente antes, durante y después de un
episodio bulímico?
 En caso de que las realice, ¿qué tipo de conductas
compensatorias realiza?
 ¿Evita el paciente situaciones y/o estímulos que
eliciten un atracón?

ANÁLISIS DESCRIPTIVO Y FUNCIONAL EN UN CASO DE TRANSTORNO POR ATRACÓN

Clase 7: Percepció
Donar a un sentit a un estimul en aquests cas un estimul auditiu

DEFINICIÓ/DIFERÈNCIA ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

 La SENSACIÓ O EXPERIÈNCIA SENSORIAL és el simple fet de rebre un senyal sensorial
 PERCEPCIÓ implica, a més, un llarg recorregut cognoscitiu (p.ex., creences, records,
etc.).
 Percebre, en efecte, no és tan sols sentir (via sensorial); és al mateix temps
reconèixer o no el que se sent (Peaocke, 2014).
 La percepció es podria definir com el procés constructiu mitjançant el qual
s'interpreten les dades sensorials, fet que estarà guiat per les nostres idees, judicis i
conceptes

En la imatge de la familia nosaltres veiem una familia en una casa normal, pero una persona
del africa per ex tindrien la percepció de que están sota d’un arbre (per la cantonada).
MODEL BIOPSICOSOCIAL DE LA PERCDEPCIÓ:El model sobre la percepció depen de
diferents influencies.

TEORIES DE LA PERCEPCIÓ: 3 teories

Gibson: els organs delss sentits capten els estimul, va a les areas corticals y ya som
consicients del que percebim.
La teoría del top dawn: la percepció de les coses que ens envolten a part del entorn depen
del coneixemnt de les coses
Cap de les teories explicaba del tot la percepció
Enns i di lollo sumaben les dues teories, els estimuls es procesen en áreas corticals y es
genra una hipótesis de la percepció despres e un nivell mes alt es confirmara o no aquesta
hipótesis.

El reconeixemnt ens permet allo que veiem es la primera vegada que el veiem o es la
primer vegada.

La perspectiva es important. Creus que les dues dones son igual de altes? Sembla que no
pero si mires be la perspectiva son igual de altes

Aletracions mes importants:

1. Agnòsies: Incapacitat del pacient de reconèixer el significat d'un estimul encara que el capti
correctament.
• Dos Epus d’agnòsies:
 Aperceptiva: trastorns d'un esglaó del processament de la informació sensorial. No es capaç de
percebre el que esta veien.
 Associativa: lesió d'un sistema més avançat del processament de la informació. Es capaç de
percebre el que está veien pero no es capaç de reconeixer.
EXEMPLE D’AGNÒSIA ASSOCIATIVA: PROSOPAGNÒSIA
 Agnòsia visual que ocasiona incapacitat de reconèixer cares familiars, que són capaços de
reconèixer-los a través d'altres esMmuls sensorials com la veu. Habitualment causada per lesió del
gyrus fusiforme
 Els receptors sensorials recullen informació de forma normal per remetre-la al cervell però existeix
una alteració en l’organització i interpretació de la informació sensorial referida al reconeixement
de cares.
No son capaces de reconeixer les cares, son incapasos de reconeixer la persona que te
davant, n’hi ha un cas en el que una dona fins y tot no es capaç de reconeixer la seva cara.
Si podrien reconeixer les persones per el to de la veu, l’olor.
Poppelreuters-test : si le digesim a una persona aperseptiva que pintes la imatges no pintara les formes
perque no será capaç de percebre les formes en canvi una persona amb agnosia perptiva pintara be les
formes pero no sabra que son.

2. Distorsions perceptives: UN ESTÍMUL ÉS PERCEBUT DE

FORMA DIFERENT A LA REAL
2.1 Amb major o menor intensitat:
- HIPERESTÈSIA (augment de la percepció)
- HIPOESTÈSIA(disminució de la percepció)

2.2. Amb diferències en mida i forma: METAMORFOPSIAS

• MICRÒPSIA / MACRÒPSIA (més petit o més gran)
• DISMORFÒPSIA (alteració de la forma)
• AUTOMETAMORFÒPSIA (canvis en la forma d’un mateix)

2.3. IL·LUSIONS : Presència de l’objecte real però que es percep

deformat, amb un convenciment relaXu de realitat i es pot relacionar amb:
•Condicions atmosfèriques determinades: miratge
•Alteració atenció/consciència: obnubilació...
•Alteració emocional: il·lusions cata[miques
•PARAEIDOLIA: il·lusió induïda voluntàriament, deixant córrer la fantasia

2.4. DISTORSIONS DE LA INTEGRACIÓ:

• SINESTESIA: Fenòmen pel qual una ESTÍMUL d’un camp sensorial diferent (p. ex., audició, tacte, etc.)
indueix l’activació d’un altre camp sensorial. Ej: tocas algo y sintes un gusto dulce. (ejemplo: kandiski)
tambe el consum de drogas, cuadres psicotics i neurologics produeixen aquesta distorció (caso clínico
Albert hoffmann)

3. Enganys perceptius

• EXPERIÈNCIA PERCEPTIVA NOVA QUE NO ES FONAMENTA A ESTÍMULS REALMENT EXISTENTS FORA DE

L'INDIVIDU (NO HI HA OBJECTE REAL). Come ll l’esta veien per molt que li diguis el creura sempre que es
real.

Ex: al·lucinacions, que es podrien caracteritzar com:

• fenomen més sensorial que perceptiu

• corporeïtat
• espacialitat
• convicció de realitat

Les alucinacions es poden clasificar segons la cpomplexitat o la modalitat. Les auditives son les mes freq en
psiquiatria pero poden apareixen en cualsevol sentit. La majoria de pacients tenen alucianacions auditives
(son bexatories) senten por, senten que es riuen d’ells. En una intoxicació per cocaína es normal que
tinguin una alucinacií táctil en las que senten bitchos pujant per el eu cos. Tambe el yayos en les infeccions
d’orina tenen certes alucinacions.
En psiquiatria hi ha que tenir en compte que les alucinacions no li treuran la vida, aunque fins y tot hi hagi
de contenir al pacient terminaran disminuint y marchara. Pero hi ha casos en los que veus al paciente que
apart de la alucinacio te tembló o sudor, sensación de vomit, llavors s’ha de mirar la seva historia e indagar
mes en la seva salut somatica y hem de tenir clar que no es un paciente psiquiatric si no que te un
problema organic (exemple del paciente amb hepatopatía: signes caracteristiques de la abstinencia
alcohólica)

Clase 7: la intel·ligència (20/2/2023)

• MESURA DE LA VELOCITAT I ÈXIT AMB QUÈ ELS ANIMALS

(INCLOSOS ELS HUMANS) SOLUCIONEN ELS PROBLEMES PER
SOBREVIURE TANT EN L’ENTORN NATURAL COM SOCIAL.
•Constructe que inclou la resta de funcions cognitives. Es tracta
d’un constructe inferit que fem servir per explicar els diferents
graus d'èxit adaptatiu.
• NO ES CORRESPON AMB UNA SOLA BASE
NEUROANATÒMICA NI AMB UNA FUNCIÓ COGNITIVA ÚNICA,
SINÓ QUE ÉS EL RESULTAT DE LA INTEGRACIÓ DE CIRCUÏTS
CEREBRALS I FUNCIONS

És la habilitat d’aprendre de la experiència,

resoldre problemes i utilitzar el coneixement
per adaptar-nos a noves situacions.
Inclou “aspectes” relatius a la flexibilitat mental i conductual:
• Les habilitats mentals que ens permeten adaptar-nos a, a un
de medi
ambient concret
• La capacitat de jutjar, comprendre, i raonar
• La capacitat d'entendre i tractar amb persones, objectes i
símbols
• La capacitat d'actuar deliberadament, pensar racionalment, i
tractar efectivament amb el medi ambient
MÉS TAMANY MÉS INTEL·LIGÈNCIA?
No... i els elefants o les balenes?
El TAMANY RELATIU
Tampoc concloent: El cervell humà representa el
2% de la massa corporal. El cervell d’una mussaranya
el 10%
Probablement major relació amb:
• TAMANY CORTICAL
• TAMANY CORTEX PREFRONTAL
El volum i la densitat cortical permeten mesurar el
NÚMERO DE NEURONES CORTICALS I DE SINAPSIS
Els éssers humans tenen el número més alt de
neurones corticals (prop d’elefants i balenes) i de
connexíons interneuronals
ESPECIALITZACIÓ cortical?
En humans existeix una major complexitat cerebral i
especialització per àrees
DIFERÈNCIES EN CITOARQUITECTURA
• Rates (15%) tenen menys neurones GABAèrgiques
que els primats (20%)
• Prefrontal en humans presenta major numero
d’axons i les dendrites presenten més ramificacions
(més sinapsis)
CONCLUSIÓ
La intel·ligència està relacionada amb:
• Numero de neurones corticals
• Velocitat de conducció / processament de la
informació
• Especialitzacions estructurals i funcionals sobretot
al cortex prefrontal
Aunque midamos diferentes cosas cuando una persona destaca mucho algo, hay un factor
general de inteligencia que dice que será bueno en las demás cosas. Se ha ido como
comprobando con el tiempo con diferentes test y puede dar a pensar a patología cuando
alguien destaca mucho en algo y después se ve que hay algo que no se le da bien o tiene
problemas.

3. Gardner – Theory of Multiple Intelligences

 Els perfils cognitius molt

polièdrics i diversos

 Aquests perfils són incompatibles amb una visió unitària de la intel·ligència.

Lo que mediamos era una parte muy pequeña de la inteligencia cuando haqy muchas mas
(incompatible con las demás) priemro habla de 7 y luego habla de otras 2.
Gardner proposa inicialment 7 tipus d’intel·ligència:
• Lingüistica
• Lògic-matemàtica
• Musical
• Espacial
• Corporal-cinestèssica
• Interpersonal
• Intrapersonal
Posteriorment n’afegeix dues més:
• Naturalista
• Existencial

Inteligencia Lingüistica

Implica la sensibilitat per la llengua parlada i escrita, la capacitat d'aprendre llengües i la

capacitat d'utilitzar el llenguatge per aconseguir determinats objectius. Aquesta
intel·ligència inclou l'habilitat per utilitzar el llenguatge de forma eficaç per expressar-se
retòricament o poèticament; i el llenguatge com a mitjà de recordar informació. Escriptors,
poetes, advocats i ponents es troben entre aquells que Howard Gardner considera haver
alta intel·ligència lingüística.

Intel·ligència lògic-matemàtica

Consisteix en la capacitat d'analitzar problemes lògicament, realitzar operacions

aritmètiques i investigar temes científicament. En paraules de Howard Gardner, comporta
la capacitat de detectar patrons, raonar deductivavent i pensar de manera lògica. Aquesta
intel·ligència més sovint s'associa amb el pensament científic i matemàtic.

Intel·ligència Musical

• Implica l'habilitat en el rendiment, la composició i valoració de patrons musicals. Engloba

la capacitat de reconèixer i compondre peces musicals, tons i ritmes. Segons Howard
Gardner intel·ligència musical s'executa en un paral·lel gairebé estructural a la intel·ligència
lingüística.

Intel·ligència corporal-cinestèssica

• Comporta el potencial de l'ús de tot el cos o parts del cos per resoldre problemes. És la
capacitat d'utilitzar les habilitats mentals per coordinar moviments corporals. Howard
Gardner considera habilitat física i mental relacionades.

Intel·ligència espacial

Implica la possibilitat de reconèixer i utilitzar els patrons espaials de tant de zones amplies
com d'àrees més retringides.

Intel·ligència intrapersonal

Implica la capacitat per a comprendre’s un mateix, per apreciar els propis sentiments, pors i
motivacions. Segons Howard Gardner això implica tenir un bon model de treball sobre
nosaltres mateixos que ens permet utilitzar aquesta informació per regular la nostra vida.

Intel·ligència interpersonal

Està relacionat amb la capacitat d'entendre les intencions, motivacions i desitjos d'altres
persones. Això permet poder treballar eficaçment amb les altres persones. Educadors,
venedors, líders religiosos i polítics i assessors tots necessiten una intel·ligència
interpersonal ben desenvolupades.

Intel·ligència naturalista

Implica la capacitat de categoritzar elements de l'entorn reconeixent les seves diferències i

la manera en què es relacionen entre si, i d'utilitzar aquesta informació per interactuar amb
ells de manera beneficiosa.

Intel·ligència existencial

Implica la capacitat per reflexionar sobre les grans qüestions de la vida, la mort o
l’existència

4. Sternberg – Teoria triàrquica: Presenta 3 inteligencias, ha resuelto su propio test que

nos da resultados para las diferentes inteligencias. Las habilidades contribuyen a nuestra
vida cotidiana pero no es solo una si no que es todo un conjunto.
- Inteligencia analítica: resolución de problemas académicos i evaluada para pruebas
habituales de inteligencia.
- Inteligencia creativa: reaccion adaptativa frente situaciones nuevas i nuevas ideas.
- Inteligencia práctica: necesaria para tareas quatidianas que suelen estar poco definidas i
tienen muchos tipos de soluciones

5. Intel·ligència emocional
Habilitats:
• Percebre emocions (reconeixement facial..)
• Comprendre emocions (predicción, canvis..)
• Maneig de els emocions (coneixer com expresar-les en diferents situacions)
• Utilització de les emocions

• Persones amb Intel·ligència emocional son frequentment mes exitosos en relacions

interpersonals, carreres. Tenden a ser mès feliços i saludables.
• Critica: s’allunya molt del concepte d’Intel.ligencia

Nuestra inteligencia no nos la va a dar nuestro ci aislado

Factors que Influencien la Intel·ligència: La edat ,

Factors ambientals: (Ambient o entorn próxim o
social, Familiar, Pobresa, Escolar, Raça/ Ètnia),
Factors genètics/ herència: (Gènere, Genètics,
Interacció Genotip–Entorn (GxE) )

Estabilitat al llarg de la vida

En menors de tres anys els test no prediuen molt bé les seves aptitudes futures.
A partir del 4 anys començen a predir els rendiments de adolescents i adults.
A partir dels 11 anys la puntuació en els test es una mesura estable
-Estudis longitudinals : Escòcia 1932 nens de 11anys, retestats als 80 anys. Elevada
correlació entre les dos puntuacions
-Les puntuacions mes elevades tenien mes probabilitats de viure mès i amb mès salut.

Influència del nivel socioeconòmic/ escolarització

Les situacions extremes (deprivació sensorial, aillament o extrema pobresa) poden enlentir
el desenvolupament normal del cervell.
En molts països s’ha detectat, que els nens de llars més riques obtenen millors resultats al
test d'intel·ligència que els nens de les llars més pobres . Com més gran és la bretxa en la
riquesa, en un país més gran és la diferència en les puntuacions de CI
S’ha associat a:
•DIETA INADEQUADA CRÒNICA
•EL MENOR ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT
•PROBLEMES EN CRIANÇA DELS FILLS
•ESTIMULACIÓ INSUFICIENT

• L’ESCOLARITZACIÓ TE UN IMPACTE POSITIU SOBRE EL QI, “fa a les persones més

intel·ligents”

• Els nens de famílies d’estaments social baixos i els de famílies d’estaments alts fan
millores comparables en el rendiment escolar durant l'any escolar.
Influència de la Raça? Existen diferencias entre grupos raciales, siempre el lado más
desfavorecido es el que partirá con una desventaja en inteligencia.

Hi ha estudis on els grups racials difereixen en les puntacions promig de les proves
d’intel·ligència.

Les puntuacions mès altes es relacionen amb nivells elevats d’educación i estatus
socioeconomic.

ESTUDIS A EUA
• 1994: QI blancs>hispans>afroamericans
• 2006: Les diferències de QI entre blans i afroamericans estan disminuint

ESTUDIS A ALTRES LLOCS DEL MÓN

•Jueus d’Israel > Àrabs d’Israel
•Neozelandesos d’origen europeu > neozelandesos origen maorí

Altres estudis suggereixen que l’amplitud de les puntuacions dins d’un mateix grup ètnic
són molt més grans que les diferències de la puntuació mitja entre grups racials diferents
I PER TANT FARIEN CONCLOURE QUE NO HI HA DIFERÈNCIES ENTRE RACES

LA IMPORTÀNCIA DE L’ESPERIT CRÍTIC:

Com ens podem explicar els resultats d’alguns estudis?

• La raça és difícilment una categoria biològica definida amb claredat

 Gran influència de l’ambient i altres variables culturals/creences/prejudicis

 Lamajoriadetestsd’intel·ligènciahanestat dissenyats en un contexte cultural concret i

avaluen només un tipus concret d’intel·ligència

La diferencia entre membres d’un grup pot ser explicat

per diferencies genètiques i les diferencies entre grups
per diferencies ambientals.

Pero hay que ponerles muchos peros, entre el mismo grupo va haber más diferencias que la
diferencia entre grupos. La raza no es una categoría biológica si no que la raza tiene una
influencia muy fuerte a nivel cultural. La mayoría de los test de inteligencia los han
fabricado personas occidentales de raza blanca, por tanto no se puede concluir que las
diferencias raciales tengan que ver con la genética si no mas bien que estas diferencias se
deben a las diferencias ambientales.

Influència del gènere?

ELS RESULTATS DE LES PROVES TENDEIXEN A SER EQUIVALENTS A LA MAJORIA
D'ASPECTES DE LA INTEL·LIGÈNCIA
 Les puntuació de QI mitjana és pràcticament idèntica
 El gènere no sembla doncs contribuir de forma global a les diferències
de la intel·ligència
•Dones/Noies com a grup:
• Tendeixen a ser millors en la fluïdesa verbal, escriptura, i velocitat
perceptual (començant de manera precoç des de nadons)
•Homes/Nois com un grup:
• Tendeixen a ser millors en el processament visual-espacial, en ciència i resolució de
problemes de matemàtiques (a partir de l’edat de 3 anys)

ESPERIT CRITIC: ESTUDIS CENTRATS EN GÈNERE BIOLÒGIC

En global todos los estudios están mirados en genero binario, mas o menos se puntúa
similar entre dos grupos, pero si se ha visto que existen diferencias de puntuación en
diferentes áreas unos puntuan mejor en unas ares características y otros en otros. Parece
que tiene origen en una evolución evolutiva (la mujer se encarga de criar, desarrolla mas el
lenguaje, el hombre caza y desarrolla más el calculo) Al largo de los años como esta
evolucionando esta influencia puede ser canviante

Factors genètics/ herència: Heretabilitat de la Intel·ligència: La inteligencia si se hereda y

lo demuestras varios estudios

• Estudis en bessons monozigòtics criats en diferents ambients:

• Heretabilitat del CI: 50%

• S’hereda una potencialitat
• Tipus d’herencia poligènica

• A la pràctica, és difícil diferenciar els factors genètics d’aquells vinculats al medi natural

En el estudio se ve que hay un factor genético y otro factor ambiental. Gemelos identicos
tienen similiar CI si se crian en el mismo ambiente, pero cambia si no se crian en el mismo.
Al reves pasa con los gemelos no idénticos que aunq se crien en el mismo ambiente tienen
CI difrentes..

Efecte Flynn: NO TOT ÉS GENÈTIC...

L'any 1984 James R. Flynn, investigador neozelandès, va descobrir que el quocient

intel·lectual dels éssers humans s'havia incrementat de forma sorprenent en tots els països
al llarg de tot el segle XX, AQUEST INCREMENT ES VA ANOMENAR EFECTE FLYNN

EUA: QI va augmentar aproximadament 14 punts entre els anys 1932 i 1978 i es van
observar guanys similars durant el s XX a França, Gran Bretanya, Països Baixos, Austràlia,
Canadà, Alemanya i Japó (Lynn i Hampson, 1986). En últimes dècades, també s’ha detectat
un increment de QI en països en desenvolupament com Turquia, Sudan i Dominica (Khaleefa
et al, 2008; Meisenberg et al., 2005; Rindermann et al., 2013).

S'han considerat moltes explicacions per a l'efecte Flynn, com ara canvis genètics
(Mingroni, 2007), millores en la nutrició / salut (Lynn, 2009), estrès patògen reduït (Eppig,
Fincher i Thornhill, 2010), reducció de la mida familiar (Sundet , Borren i Tambs, 2008) i la
familiaritat dels individus en contestar test (Tuddenham, 1948).

Las explicaciones se dieron por la influencia ambiental: la crianza es más intensiva al no

tener tantos hijos se pueden dedicar más tiempo.

L’heretabilitat de la intel·ligència és extremadament alta, però també pot modificar-se en

funció de l’ambient.

La intel·ligència es podria considerar un tret en el qual hi contribuïrien complexes xarxes de

connexions entre la genètica i l’ambient que explicarien l’alta variabilitat interindividual:
INTERACCIÓ GEN-AMBIENT

LA INTERACCIÓ GEN-AMBIENT (CONSISTENT EN INTERACCIONS I CORRELACIONS ENTRE

GENS I ENTORN) és difícil d’especificar amb els mètodes actuals, i sol estar subestimada en
els estudis d’heretabilitat. Per tant podríem hipotetitzar que l’heretabilitat de la
intel·ligència estaria sobreestimada.

Com mesurem la intel·ligència? En la clínica nos va ayudar a mejorar a las personas según
su CI, para ello se han inventado pruebas.

Prueba de razonamiento y de lógica (lo haremos en prácticas) Se trata de adivinar en una

serie que imagen correspondria en el lugar indicado.

La prueba que mas se utiliza es el test de Escales d’intel·ligència de Wechsler

 Diverses versions i revisions

 Les proves s'actualitzen actualment aproximadament cada deu anys (Actualment

WISC-V (2015) i WAIS-IV (2008) )

 Puntuacions: Comprensió verbal, raonament perceptiu, memoria de treball i velocitat

de procesament a mès del CI total.

 Escalaintel·ligènciageneral

 Edats: (WISC: fins 16 anys / WAIS:16-80 anys )

Cada diez años se ha de recalcular por el efecto flin (el CI sube)

Caracteristiques de les escales

ESTANDARITZACIO:
• Testat en població amb distribució
normal....actualitzatcions (efecte Flynn)
• Una mitjana amb una distribució de campana
simétrica : corba normal
• IQ: mitjana de 100: 2,5% per sobre de 130 i
2,5% per sota de 70.

FIABILITAT
• Correlació test-retest. Elevada +0.9 en adults i
en nens.

VALIDESA
 Mesura realment allò que volem mesurar
 Validesa predictiva. El poder predictiu disminueix quan els estudiants van pujant el
nivel educatiu.
Aprenentatge (22/02/2023)

1. Procés mitjançant el que els animals i els éssers humans modifiquen el seu comportament com a resultat de
l’experiènciafelxibilitat, adaptació a l’ambient (adaptabilitat a circumstancies canviants)

2. Canvis relativament permanents i objectibables de la conducta.

3. Adquisició de coneixements nous o habilitats a través de l' experiència, l’estudi, la instrucció, l' observació o la pràctica.

S’associa a canvis plàstics al SNC.

Aprenentatge no associatiu
 Habituació
 Sensibilització

Aprenentatge associatiu
 Condicionament clàssic
 Condicionament operant  Indefensió apresa
 Aprenentatge vicari

APRENENTATGE NO ASSOCIATIU: HABITUACIÓ: no esta associat a res, no esta associat a estímuls. Quan algú s’habitua a algo
s’acostuma. (ejemplo el sonido del tren en un lugar donde vivimos al final dejamos de prestarle atención)
Disminució de la resposta conductual que apareix quan un estímul inicialment nou i elicitant que es presenta de forma repetida.
Es el tipus mes simple d’aprenentatge
L’estímul deixa de ser rellevant o significatiu des de la perspectiva biològica
Valor adaptatiu (reducció de la resposta a estímuls irrellevants, conducta organitzada a estímuls significatius)
Pot durar des de minuts/dies/setmanes, depenent del patró d‘estimulació

Habituació, bases neurobiològiques de l’aprenentatge

Disminució de la transmissió sinàptica en les connexions entre les neurones sensorials i motores
Aplysia (aplysia californica): Quan es presenten estímuls nous les neurones sensorials produeixen grans potencials postsinàptics
a la neurona motora, que descarrega fortament provocant una retirada brusca de la branquia.
Al repetir-ho hi ha una reducció persistent de l’eficàcia de connexions sinàptiques entre neurones sensorials i motores. Les
neurones sensorials alliberen progressivament menys neurotransmissor (NT).
L’alliberament de NT depèn del flux d’entrada de Ca2+ a les terminals amb cada potencial d’acció ́.
Disminució́ de la transmissió́ sinàptica per la inactivació́ perllongada dels canals de Ca2+

Aprenentatge no associatiu: SENSIBILITZACIÓ: inversa al de habituació.

Augment de la resposta quan es presenta un estímul. S’ha d’atendre a l’estímul perque está potencialment acompanyat de
rellevancia biològica (dolor o conseqüències perilloses).

 Augment de la transmissió́ sinàptica en les connexions realitzades entre les neurones sensorials i motores.

 Facilitació presinàptica mediada per una sinapsis axo-axònica entre la interneurona i la neurona sensorial.

 Cada nou potencial d’acció́ condueix a un major flux d’entrada de Ca2+ i major alliberació de neurotransmissor

 Forma efectiva d’aprenentatge: augmenta la resposta conductual, i pot revertir la depressió sinàptica i conductual produïda
per l’habituació a curt plaç i a llarg plaç restituint les connexions inactives

Pot durar des de minuts/dies/setmanes, depenent del patró d‘estimulació

APRENENTATGE ASSOCIATIU
 De forma natural, la ment connecta els esdeveniments que passen de forma seqüencial, els associem. (Per exemple: les
persones que fumen amb el cafè). No es només dos estímuls que van junts, si no , que sempre que ve un estímul enseguida
va el següent.

 Les associacions apreses també́ alimenten les nostres conductes habituals. Repetim comportaments en determinats
contexts i les conductes es tornen associades als contexts. (Exemple: crispetes al cinema).

 Té un rol important per a la supervivència: la predicció́ del futur immediat.

 L’aprenentatge associatiu es l’aprenentatge de que determinats events ocorren junts. Poden ser dos estímuls (CC) o una
resposta/comportament i les seves conseqüències (CO).

 De l’aprenentatge per observació també aprenem amb l’exemple i experiència d’altres conductes noves. Mitjançant el
llenguatge aprenem coses que no hem vist ni experimentat.

AA: condicionament clàssic: Experiments d' Ivan Pavlov :

 Resposta adequada (incondicionada, no apresa, innata, reflex) davant d’un

estímul específic (incondicionat).
Salivació (RI) - carn (EI)

 Respostes incondicionats davant estímuls incondicionats mes estímuls neutres

repetits (estímul condicionat). No te res a veure amb la reacció.
Salivació (RI) - carn (EI) + so d’una campana (EC)

 Resposta igual davant un estímul neutre (resposta condicionada).

Salivació (RC) - so d’una campana (EC)

Paper del temps: (condicionament demorat) es mes efectiu presentar l’estímul condicionat abans que l’incondicionat, de forma
que es solapin.

AA: condicionament operant: es basa en la llei del efecte, aquelles coses que ens provoques coses positives tendim a reproduir-
lo en canvi coses negatives tendim a rebutjar-lo

 Skinner (la caixa de Skinner o càmera operant)

 Llei de l’efecte: tipus d’aprenentatge associatiu (E. Thorndike)

 El subjecte du a terme una conducta determinada (p.ex. conducta motora) que s’ha associat a un estímul significatiu
(reforçador positiu o negatiu).

 Procediment pel seu estudi (Skinner)

 Identificació de la resposta que s’estudiarà

o Determinació de la taxa basal de la resposta.
o Escollir el tipus de recompensa, que servirà per reforçar la conducta
o Aplicar el reforç d’acord amb un programa determinat fins que l’animal hagi incrementat la resposta desitjada
o Deixarv de donar el reforç en un moment determinat i veure si la taxa de resposta torna a la basal, i saber si el reforç és
el responsable d’aquest canvi

 Emmotllament: Les recompenses guíen la conducta natural de l’animal cap a la conducta desitjada.

 Reforç̧: Tot allò que incrementa la freqüència de la conducta a la que segueix. Consolida la conducta. El reforç pot ser
continu, intermitent, fix, variable cada determinat nº/t.
• Reforç̧ positiu: tot allò que suma
• Reforç̧ negatiu: tot allò que fa que perdi algo, no es el mateix que càstig
 Càstig: Tot allò que disminueix la freqüència de la conducta a la que segueix. Les conseqüències negatives debiliten la
conducta no desitjada. Contrari al reforç̧. No es que l’eliminen si no que les suprimeixen.(ejemplo castigo en ninos no lo
hago para que no me castigen pero si no me ven hago lo que quiera).
Característiques dels condicionaments
 Adquisició: associació EN amb un ENC, i potenciació d’una resposta o conducta pel reforç.

 Extinció: Mecanisme que sorgeix quan es retira el reforç, la RC desapareix si el EC es presenta sol de manera repetida. La
conducta desapareix si disminueix el reforç

 Generalització: si els estímuls son similars, les respostes també.

 Discriminació: Diferencia estímuls similars i dona resposta o no.

Comparació del condicionament clàssic i el operant

AA: indefensió apresa: Estat psicològic que es produeix quan els esdeveniments són incontrolables (el resultat és independent
de tota resposta voluntària) No hi ha cap mena de control del que pasa.
Dèficits de la indefensió apresa:
 Motivacional: Reducció important de la motivació.
 Cognitiu: Distorsió dels processos perceptius de control de l’eficacia de les respostes.
 Emocional: Increment de l’emotivitat i ansietat seguit de frustració, por fins a arribar a la depressió.

AA: aprenentatge per modelat, vicari o per identificació o observació: Procés d’imitació que afavoreix l’aprenentatge de la
sociabilització humana. Reproducció mental el·laborada per l’observador d'un estímul que executa alguna acció o pateix les
conseqüències d’alguna acció, sense que l’observador necessiti executar la conducta.
Neurones mirall: localitzades al còrtex cerebral, descarreguen impulsos tant quan el subjecte observa a un altre fent un
moviment com quan es el subjecte qui l’executa. L’aprenentatge vicari es cognitiu.

Depèn de l' atenció i altres processos cognitius mediats per:

 Estímul-físic (intensitat, rellevància, freqüència temporal, abundància geogràfica, etc.)
 Model-estímul (sexe, raça, edat, persona de prestigi)
 Comparació social (el model que ens és semblant atrau més la nostra atenció)
 Motivació i emoció (una persona estimada és millor model que una indiferent o enemiga)
 Variables incentivadores (el model reforçat o castigat atrau més l'atenció que l'indiferent)
 Variables de l'observador (determinats per l'autoestima, dependència, nivell de competència, estatus social, sexe,
capacitat per realitzar la mateixa conducta etc.)
 Variables socials (s'atén més els models amb què es conviu)

TERAPIA DE CONDUCTA: podem cambiar cosas aprenent diferents tecniques de com fer-les.

 Basada en les Teories de l’Aprenentatge: CC i CO

 Existeix una suposada continuitat entre la conducta Anormal i Normal:

Les lleis de l’aprenentatge es poden aplicar a tots els tipus de conducta.

 Les conductes anormals o desadaptades s‘adquireixen pels mateixos processos que la resta de conductes:

 S‘aprenen i es desaprenen: Les conductes alterades apreses (SÍNTOMES), són l’objetiu a tractar.

Estimul: quimio
La quimio produce las nauseas vomitos… la asociación es quimio-vomits, la sala de espera es una estimul neutre pero com
l’asociem a que sempre esprem allá per fer la quimio arriba un momento en el que la sala termina sent un estimul condicinat.

EL PENSAMENT (23/2/2023): Capacitat que tenen les persones de formar idees i representacions de la realitat en la seva ment,
relacionant unes amb les altres, amb el seu coneixement previ i els seus records.

El pensament no neix amb nosaltres ni sorgeix d'un dia per l'altre, sinó que es desenvolupa a mesura que creixem i
interaccionem amb el món que ens envolta i com interaccionem amb ells.

Com s’organitza el pensament? Simplificant...  exemple: cadires (de cotche, de rodes...)

• Conceptes: agrupació mental d'objectes similars, esdeveniments i persones

• Organitzem els conceptes en categories jeràrquiques

• El pensament es composa d’un conjunt d'operacions com són l'anàlisi, la síntesi, la comparació, la generalització i l'abstracció,
que formen part de les anomenades funcions executives i el raonament. Relacionat amb el llenguatge.

• Sorgeix com a resultat d'una sèrie d'operacions mentals de diferents graus de complexitat que l'home és capaç de realitzar:
observar, raonar, relacionar, recordar, imaginar ...

• Es manifesta a traves del llenguatge i es determinen mútuament

EL RAONAMENT: COM BUSCARÍEM UN SUC DE MANGO EN UN SUPERMERCAT? Anem simplificant no anem per tot el
supermercat, si no que anem buscant una secció on estaran els sucs.

EL RAONAMENT: es el que ens permet resoldre problemes, prendre decisions i enfrontar-nos a situacions noves. Hi ha diferents
maneres de prendre decisions després de raonar-les per via analítica o via heurística.

• VIA DELS ALGORISMES O ANALÍTICA O LENTA DE REFLEXIÓ: estratègia metòdica que garanteix la resolució d’un problema de
forma eficaç. Aquesta s’activa quan no reconeixem els patrons clínics, es més lenta i requereix de majors esforços cognitius, i es
basa en l’ús de algoritmes.
• VIA HEURÍSTICA O RÀPIDA DE REFLEXIÓ: (més d’intuició) Metodologia pràctica i informal que utilitza el pensament creatiu i
imaginatiu, que s'escapa de la regles lògiques i permet trobar noves solucions de maneres no ortodoxes
• PRESA DE DECISIÓ EN FUNCIÓ DE JUDICIS GUIATS PER LA INTUÏCIÓ
• Basat en L’EXPERIÈNCIA PERSONAL
• No hi són necessaris raonaments lògics ni coneixements sòlids
• És un mecanisme cognitiu intuïtiu de DRECERA MENTAL on no es poden explicar fàcilment les raons que han portat a prendre
una decisió concreta
• Té com avantatge la solució ràpida i econòmica de problemes complexos i l'emissió de judicis sobretot quan s'ha de estalviar
recursos mentals i accelerar de forma significativa la presa de decisions, però POT COMPORTAR A ERRORS, ja que el cervell és
incapaç de processar tota la informació de manera correcta

I en Medicina què passa? Quina via és la millor per fer un diagnòstic? Els mat3eixos simptomes segons el context et porten a una
via o altre. Les dues vies tenen els seus beneficis y els seus desavantatges. L’ideal en medicina es fer un equilibri entre les dues
vies.

En medicina la Via de reflexió heurística ens porta a un reconeixement immediat de patrons clínics, mentre que la Via de reflexió
analítica ens obliga a haver de desplegar tot l'arsenal mental algorítmic i lògic de diagnòstic de què disposem, obligant-nos a
parar més detingudament.

Aquestes vies de raonament tenen els seus pros i contres. Si bé la via intuïtiva és més ràpida i econòmica (tant temporal com
cognitivament), també està més lligada a errors diagnòstics. D'altra banda, la via analítica és més lenta però, al seu torn, ens
retribueix un menor nombre d'errors i ens porta a un diagnòstic més encertat.

EQUILIBRI ENTRE RAONAMENTS I ESPERIT CRÍTIC

Obstacles per la resolució de problemes:

1. PREDISPOSICIÓ A BUSCAR CONFIRMACIÓ: Solem buscar evidències que confirmin les nostres idees i no que les
contradiguin

2. FIXACIÓ: A vegades ens consta canviar l’enfoc d’un problema quan no ens en sortim

1. Predisposició mental: Tendència a enfocar un problema de la mateixa manera que ens va funcionar en el passat
Exemple: Jo sempre he muntat els mobles de l’IKEA sense mirar les instruccions...
2. Fixació funcional: Tendència a adjudicar a un objecte només la seva funció coneguda, manca de cerca de solucions
imaginatives.
Exemple: Només podem fer servir un tornavís per descargolar un cargol?

Aspectes que poden influir en les nostres decisions o judicis

1. COM LA VIA HEURÍSTICA POT FER QUE PRENGUEM DECISIONS INCORRECTES? (Tversky i Kahneman, 1974)
La majoria de vegades no utilitzem l’enfoc analític
Exemple: Agafo el paraigües avui?

A. HEURISTICA DE LA REPRESENTATIVITAT
Estratègia que estima la probabilitat d’un succés per similitud amb diferents prototips mentals
Exemple: Si et descrivim un individu baixet, primet, que llegeix poesia i et demanem si és professor de filologia o caminoner?
B. HEURISTICA DE LA DISPONIBILITAT
Estratègia que estima la probabilitat d’un succés per la seva presència en la nostra ment, per coincidència temporal

2. L’EXCÉS DE CONFIANÇA : Moltes vegades sobreestimem l’exactitud dels nostres judicis i coneixements. També podem
sobreestimar com hem actuat al passat, com actuem al present i projectar- ho al futur.
• Exemple: Un estudiant pot tenir un excés de confiança sobre el temps que haurà de dedicar a una determinada tasca o
treball. En funció d’aixó pot decidir començar-ho dos dies abans que s’acabi el termini d’entrega i després potser no té temps
d’acabar-ho o ha de demanar una pròrroga...

3. LA PERSERVERANÇA EN LES PRÒPIES CREENCES:

Tendim a aferrar-nos a allò que creiem per més que les dades ens demostrin el contrari
Exemples:
Un pare que creu que el seu fill és superdotat malgrat que les proves de QI no ho mostren
Un cap que pensa que un empleat és incompetent malgrat que la feina està ben feta i la resta de l’empresa i els clients n’estan
contents
Una persona a qui la parella enganya amb una altra i que no s’ho creu independentment de trucades de mòbil, desaparicions,
afirmacions d’altres persones...

TRANSTORNS DEL PENSAMENT

Transtorns del curs del pensament:
• TAQUIPSÍQUIA (ràpid): els pensaments van més rápids.
• BRADIPSÍQUIA (lent): pensaments lents normalmente quan estem malalts.
• CIRCUMSTANCIALITAT: El pacient incorpora detalls excessius, innecessaris, irrellevants, amb múltiples incisos i comentaris
aclaridors i amb evidents dificultats per arribar a la idea final, tot i que si se li deixa parlar prou, si que arriba a assolir-les.
• FUGA D’IDEES: El pacient parla sense parar, establint escasses pauses, sense semblar cansar-se. Apareix una exagerada
capacitat associativa (facilitat associativa), saltant d'una idea a una altra amb excessiva facilitat (pensament saltant) o fins i tot
poden aparèixer associacions d'idees per assonància de paraules.
• BLOQUEIG: Interrupció sobtada del curs del pensament, abans de completar una idea, sense que hi hagi cap raó aparent que
ho expliqui, almenys per a l'observador extern. Es veu molt en pacients psicòtics.
• DISGREGACIÓ: Hi ha una pèrdua de la idea directriu com a conseqüència del trencament de les associacions normals, fluint els
pensaments sense connexió lògica.

Transtorns del contingut del pensqament

DEES OBSESIVES: Pensaments, imatges o impulsos, Intrussos, repetitius, amb angoixa, provinents d’un mateix i amb possibilitat
de control només transitori mitjançant els rituals. Apareixen de manera inmediata sense que ningún te’l enseñi.
Contingut: Religiosa/metafísica, moral, puresa/contaminació/protecció corporal (washers), protecció davant perills/imatges
agressives (checkers), ordre/simetria faltan ejemplos
RESISTÈNCIA / INTERFERÈNCIA

IDEES DELIRANTS: mes en pacients con trastorns psicotics. Creences fixes, no susceptibles al canvi encara que existeixin proves
en contra. Caracteritzades per un grau irreductible de convicció no compartit per altres persones de la mateixa cultura.
Contingut de les idees delirants: Persecució, autoreferència, grandiositat, somàtiques, místiques, religioses, extravagants
(abigarrades, estranyes, impossibles). Deliris de lectura, robatori, inserció o control del pensament faltan ejemplos

EL LLENGUATGE II (23/2/2023)
Definicions
 CAPACITAT ESPECÍFICA HUMANA per adquirir i utilitzar sistemes complexos de comunicació

 El llenguatge és un SISTEMA DE SIGNES PER CODIFICAR I DESCODIFICAR INFORMACIÓ

 El llenguatge implica la capacitat de SIMBOLITZAR: utilitzar una cosa per representar-ne una altra.

 Entenem com a llenguatge (Arrufat, 2008) L'INTERCANVI COMPRENSIBLE D'IDEES, sent aquest el vehicle
d’expressió del pensament

 El LLENGUATGE ESTÀ ESTRETAMENT UNIT A EL PENSAMENT, ja que de fet les persones manifesten el que
pensen o senten principalment a través del llenguatge. Aquest fet origina problemes en l'exploració, ja que
moltes vegades serà difícil esbrinar si una alteració concreta és una patologia del pensament o del llenguatge.

Etapes de desembolupament del llenguatge

TEORIES SOBRE L’ORIGEN DEL LLENGUATGE

• Teoria de Skinner: El llenguatge s’aprèn per imitació i reforçament (condicionament operant)

• Teoria de Chomsky: Naixem amb un instrument específic per l’adquisició del llenguatge, que ell anomena LA GRAMÀTICA
UNIVERSAL. Aquest instrument es posa en marxa quan entrem en contacte amb un llenguatge concret, ja sigui escrit, oral o
visual i és independent del reforçament.

• El llenguatge té un component genètic que s’ha vinculat a la FOXP2, proteïna codificada pel gen FOXP2, al cromossoma 7. En
humans, mutacions de dit gen causen un trastorn sever del llenguatge

• TEORIA ACTUAL: Es tracta d’una teoria mixta, que inclou elements de la de Skinner i la de Chomsky : Considera que tenim
una estructura cerebral complexa dissenyada genèticament que ens prepara per aprendre un llenguatge quan entrem en
contacte amb altres humans que el parlen (imitació i reforçament social hi tenen doncs un paper)

Parts del llenguatge: SEMIÒTICA

Com a sistema de comunicació simbòlica el llenguatge consta de tres parts:
– SIGNES
– SIGNIFICATS
– un CODI que connecta els signes amb els seus significats
L’estudi de com es combinen, s’utilitzen i s’interpreten signes i significats s’anomena SEMIÒTICA

Parts del llenguatge: FONOLOGIA I SINTAXI

Els idiomes parlats i simbòlics contenen:
 UN SISTEMA FONOLÒGIC que regeix com s'utilitzen els sons o els símbols visuals per formar seqüències conegudes com a
paraules o morfemes (podem mesurar-ho mitjançant un espectrograma de so)
 UN SISTEMA SINTÀCTIC que regeix com s’utilitzen les paraules i els morfemes per formar frases.

PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE Una feina complexa

 Identificar els sons de la parla

 Construir blocs de llenguatge: morfemes, síl·labes...

 Localitzar els límits de les paraules en les oracions
 Reconèixer idiomes
 Reconèixer les paraules escrites i parlades
 Accedir al seu significat
 Respectar el paper gramatical que juga cada paraula
 Comprendre les frases
 Integrar el significat en un tot coherent

La neuroanatomia del LLENGUATGE: El que vam aprendre dels científics del s XIX
 L’hemisferi esquerre és usualment dominant pel llenguatge

 El llenguatge i la dominància manual estan relacionades en general

 Hi ha dues regions cerebrals, una frontal i una temporal, que són fonamentals en el processament del llenguatge
La neuroanatomia del LLENGUATGE: El que vam aprendre dels científics del s XIX
 1865. PAUL BROCA: Una lesió a una regió específica lòbul frontal esquerre interromp la parla. (producción del
llenguatge)

 1874: CARL WERNICKE: Una lesió a una regió específica del lòbul temporal esquerre fa que els pacients pronunciïn
paraules sense sentit i perdin la comprensió (percepció i decodificació)

La neuroanatomia del LLENGUATGE: Mesulam (1998)

 El llenguatge es basa en una xarxa a gran escala i no només en unes àrees concretes.

 Les arees de Broca i Wernickle son l’epicentre de la xarxa, els noduls crucials.

 BROCCA: Pol Sintàctic-Articualtori

 WERNICKE: Pol Lèxic-Semàtintic, decodificador de la información que arriba d’àrees perceptives i asociatives.