Descolonització d'Àfrica musulmana:

La descolonització d´Àfrica musulmana es va caracteritzar per la lluita contra el colonialisme

francès i britànic. Aquesta regió inclou països com Algèria, Tunísia, Marroc, Líbia, Egipte i
Sudan. En aquests països, la descolonització es va produir després de llargues lluites
dalliberament nacional i de moviments anticolonials. La independència d'Algèria de França
el 1962 va ser una fita significativa en la lluita contra el colonialisme a l'Àfrica musulmana.
En molts d'aquests països, però, la descolonització no va ser un procés pacífic i les
conseqüències polítiques i socials de la independència encara se senten actualment.

Descolonització d'Àfrica subsahariana:

La descolonització de l'Àfrica subsahariana es va caracteritzar per la lluita contra el
colonialisme britànic, francès, portuguès i belga. Aquesta regió inclou països com Nigèria,
Ghana, Kenya, Congo, Camerun i Angola. A molts d'aquests països, la independència es va
produir després de llargues lluites d'alliberament nacional i moviments anticolonials. Tot i
això, la descolonització no va ser un procés uniforme, i en alguns països la independència
no va portar l'estabilitat política i social esperada

Fronteres artificials a l'Àfrica

Durant el procés de descolonització d'Àfrica, les potències europees van traçar fronteres
artificials que van dividir els pobles africans en estats-nació sense tenir en compte les seves
identitats culturals, ètniques o lingüístiques. Això va crear estats artificials que no
corresponien a les identitats de les poblacions locals, cosa que va conduir a tensions i
conflictes entre les comunitats i sovint, a la lluita pel poder i els recursos. Les fronteres
artificials també van impedir el desenvolupament d'estructures polítiques i econòmiques
coherents i sostenibles a la regió, cosa que continua sent evident actualment i ha portat a
tensions polítiques, guerres civils i crisis humanitàries.

La retirada d'Espanya del Sàhara

La retirada d'Espanya del Sàhara es va produir a mitjans dels anys 70, després que el
Tribunal Internacional de l'Haia reconegués els drets d'autodeterminació del poble sahrauí.
El 1975, Espanya va cedir el control del territori del Sàhara al Marroc i Mauritània, però això
no va ser acceptat per la població sahrauí, que a través del Front Polisario, va proclamar la
República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i va començar una lluita armada per la
independència .

El febrer de 1976, Espanya va dur a terme la seva retirada definitiva del territori, i després el
Marroc i Mauritània es van repartir el territori del Sàhara. Tot i això, la població sahrauí no va
acceptar la divisió i va proclamar la República Àrab Sahrauí. Des de llavors, hi ha hagut un
conflicte en curs sobre la sobirania del territori, amb la República Àrab Sahrauí reclamant la
independència i el Marroc mantenint-ne el control. La qüestió continua sent objecte de debat
i controvèrsia tant a la regió com a la comunitat internacional.