ELS TEXTOS EXPOSITIUS

Els textos expositius expliquen un tema de manera clara, ordenada i objectiva a fi de

de transmetre una informació al receptor. La seua finalitat, per tant, és informativa
i didàctica.

Hi ha textos expositius en l’àmbit acadèmic (llibres de text, conferències,

publicacions ...) i en el periodístic (reportatges)

Els textos expositius s’estructuren en tres parts:

1-Introducció en què es presenta el tema del qual es parlarà.

2-Desenvolupament en què s’explica el tema de forma raonada. També s’hi poden

aportar exemples.

3-Conclusió on hi ha una sintesi ordenada de les idees bàsiques que han estat
exposades en el desenvolupament.

Perquè l’exposició de les idees siga rigorosa, els textos expositius presenten unes
característiques lingüístiques:

a) Ús de verbs en present en 3a persona. Justificació: Aporta objectivitat al text.

b) Ús de verbs en present en 1a persona del plural (plural de modèstia)

Justificació: El plural de modèstia és una convenció textual pròpia dels textos
acadèmics.

c) Ús de recursos impersonals. Justificació: per a transmetre la informació

objectivament.

- Verbs impersonals (haver-hi o caldre). Exemple: Cal viatjar; S’ha de viatjar;

Hi ha núvols baixos...

- Oracions passives reflexes. Exemples: Encara no s’han inventariat tots els

manuscrits descoberts.

- Construccions amb subjecte genèric, com hom, tothom, la gent, algun, un, les
persones, els parlants...

- Construccions d’infinitiu. Exemple: Menjar massa no és recomanable.

d) Utilització de lèxic específic i tècnic denotatiu i monosèmic relacionat amb

el tema tractat. Justificació: Per a aportar major precisió i objectivitat al discurs.
Exemples. Del tema de la sociolingüística, alguns tecnicismes serien bilingüsime
territorial, diglòssia, conflicte lingüístic, dialecte, normativització, normalització
lingüística, planificació lingüística, interferència lingüística, prejudicis lingüístics ...

e) S’hi fan servir adjectius especificatius i classificatius. Exemples: globals,

minuciós, manual, exhaustiu, natural...

e) Predomini d’oracions enunciatives. També s’hi empren oracions

atributives, aposicions i expressions vinculades a les deficions.

f) Ús de marcadors discursius com en primer lloc, en c onseqüència, d’altra banda,

en resum, perquè, doncs... Justificació: Tenen la funció d’ordenar les parts del discurs
o d’ajudar a l’organització lògica del discurs.
g) S’hi utilitza l’exemplificació.

h) El registre predominant és l’estàndard, el lèxic és precís i en les oracions

sol predominar la funció referencial ja que es busca la claredat i la concisió.