Psicobiologia

Tema 0. Biologia cel·lular

Cèl·lula: és la unitat estructural dels éssers vius. Tots els organismes estan formats
per una (éssers unicel·lulars, com els bacteris) o més cèl·lules (éssers
pluricel·lulars, com les plantes o els animals).
- Eucariotes: amb nucli cel·lular à Són les que estudiarem, ja que són les
que es troben en els animals
- Membrana citoplasmàtica

- Nucli
- Citoplasma

Membrana citoplasmàtica

Membrana: Envolta a totes les cèl·lules

El principal component de la membrana és la bicapa lipídica (doble capa de

lípids).La bicapa està formada per fosfolípids.

Dos tipus de fosfolípids:

- Cap: hidrofílic (afí a l’aigua)
- Cues: hidrofòbiques (repèl l’aigua)

En la bicapa lipídica, les dues capes de fosfolípids se situen amb els caps de la
molècula en la part externa de la bicapa, i les cues d’àcids grassos en la part
interna, protegides de l’aigua.
En la membrana, apart de la bicapa fosfolipídica, hi ha colesterol i diferents tipus de
proteïnes, les quals estan com flotant en els lípids de la membrana. Algunes
d’aquestes proteïnes travessen tota la bicapa, formant per exemple canals iònics
(permeten el pas de ions a través de la membrana); altres només estan en contacte
amb l’exterior o l’interior, i poden actuar per exemple com a receptors per a la
transmissió d’informació a la cèl·lula.

Nucli

El nucli de la cèl·lula emmagatzema el material genètic, codificat en forma de

molècules d’ADN. Aquestes molècules s’agrupen formant cromosomes. Les
cèl·lules dels humans tenen 23 parells de cromosomes. Quan la cèl·lula no està en
procés de divisió cel·lular, els cromosomes adopten la forma de cromatina.
A l’interior del nucli es troba el nuclèol.
El nucli està separat del citoplasma per una doble membrana, que té porus que
permeten la comunicació amb el citoplasma.

Citoplasma

El citoplasma és la part de la cèl·lula que es troba entre la membrana i el nucli. Està

format per citosol i orgànuls.

- El citosol és un material aquós, és la part soluble del citoplasma. És el

citoplasma sense els orgànuls, i conté proteïnes, lípids, glúcids i ions. En el
citosol hi ha una xarxa de filaments proteics que donen forma a la cèl·lula,
aporten organització interna (fixant macromolècules i orgànuls en determinats
llocs), permeten el seu moviment, i possibiliten el transport d’orgànuls,
vesícules i proteïnes d’un lloc a un altre de la cèl·lula. El conjunt d’aquest
filaments forma el citoesquelet

- Al citoplasma hi ha una varietat d’orgànuls, que tenen diverses funcions:

mitocondris, ribosomes, reticle endoplasmàtic (llis i rugós), aparell de
Golgi,lisosomes, etc.

- Mitocondris: Actuen com a centrals energètiques de la cèl·lula,

subministrant la major part de l’energia que necessita la cèl·lula. Generen energia a
partir de l’oxidació de nutrients, i l’emmagatzemen en forma de molècules d’ATP
(adenosín trifosfat). La cèl·lula pot fer que s’alliberi aquesta energia, per utilitzar-la
en els seus processos fisiològics, trencant els enllaços de fosfat de l’ATP.
- Ribosomes: són els llocs de la cèl·lula on es produeix la síntesi de
proteïnes, a partir de la informació genètica. Els ribosomes estan formats per
proteïnes i ARN, i es fabriquen en el nuclèol.
- Reticle endoplasmàtic (RE): sistema de membranes que s'estenen
per tot el citoplasma. Representen un conjunt de cavitats tancades, unides entre sí, i
separades del citosol. Pot ser llis o rugós. Del RE es poden desprendre petites
bosses anomenades vesícules, que serveixen per transportar proteïnes o lípids. RE
rugós: té ribosomes adherits a la part citoplasmàtica de la membrana. Està
relacionat amb la síntesi de proteïnes.
RE llis: no té ribosomes adherits. Està relacionat amb la síntesi de lípids.

- Aparell de Golgi: RE llis especialitzat. És un sistema de cisternes

aplanades i apilades. Relacionat amb la modificació, selecció i emmagatzemament
de macromolècules que provenen del RE. Al voltant de l’aparell de Golgi i ha
nombroses vesícules que o bé es fusionen amb la seva membrana, o es desprenen
d’ella.
- Lisosomes: Estan relacionats amb la digestió intracelular de
substàncies. Són vesícules formades a partir de l’aparell de Golgi. Contenen enzims
(un tipus de proteïnes) hidrolítics, que són proteïnes que degraden molécules.
Poden digerir bacteris, membranes o orgànuls .

Tema 1 La neurona
Teoria reticular formada per una xarxa de fibres nervioses. Camillo Golgi científic
impulsor d’aquesta teoria.

Santigo Ramón y Cajal va demostrar que el sistema nervios estava format per
cel.lules individuals i independents. Va demostrar que les cel.lules no eren xarxes
nervioses si no que estaven separades entr elles. Malgrat Ramon y Cajal va utilitzar
el sistema de golgi mai va acceptar la seva modificació.

La neurona és un dels elements del processament de trasmissió d’infromació en el

SN. Poden tenir formes molt diferents.

Les 3 principals parts d’una neurona són el Soma, l’axí i les dendrites.

- El soma és el cos central de la cèl.lula

- L’axó és una prolongació llarga que surt del soma que inicia en el con axònic i
al final de l’axó tenim situades les ramificacions axòniques. Al final de cada
ramificació axònica tenim els botons tenrminals
- Les dendrites són processos que surten del soma i solen haver-hi una gran
quantitat i en la seva base solen tenir un diametre més gran i a mesura que
s’allarga és van fent petites.
De la branca de les dendrites apareixen espines dendrítiques

Les neurones serveixen per conduir informació a base de descarregues i potencials

d’acció o impulsos nerviosos caracateristica impulsada per l’axó. L’infromació a les
neurones es captada a través de les dendrites i espines dendritiques estan
especialitzades en rebre i captar missatges que provenen d’altres neurones o
receptors sensorials. L’infromació és conduida a través de l’axó i l’informació s’envia
a una altre cel.lula o altres neurones.
Sistema nervios central (SNC) format per el cervell i medul.la espinal i Sistema
nerverios perifèric(SNP) format per els nervis situats en tot el nostre cos.

Fibres mielíniques i amielíniques

Quan parlem de fibres parlem dels axons. Els axons amielínics no tenen cobertura
mielínica.

L’axó està cobert per la beina de mielina(discontinua) aillà l’axó del seu entorn i del
liquid precel.lular.

Cada axó recobert de mielina és un internode i els nodes de Ranvier són els punts
de l’axó que no estan coberts per mielina situats entre internodes.
La mielinaés una superposició de capes que està formada per unes cel.lules del
SNP anomenades cel.lules de Schwann.

En un moment del desenvolupament la cel.lula de Schwann comença a cobrir l’axó

de mielina amb la seva membrana.

En el sistema nervios central la mielina està formada per uns altres tipos de cel.lules
anomenades oligodentròcits que tenen una sèrie de processos que formen la
mielina dels internodes dels axons, aquest procés s’anomena mielinització.

Els axons amielínics no estan coberts de mielina i estan exposats i en contacte

directe amb el líquit cel.lular.

Axó no té quasi bé proteines per la falta de ribosomes.

Filament proteics fa el transport axoplasmatic que és el transport de substàncies

dins l’axó.

Proteines motores quinecines que estan amb contacte amb els microtúbols i
transporta substàncies.

1.4. Classificació

3 tipus de neurones segons la seva morfologia:

- Unipolars (monopolars): surt una única prolongació del soma

- Bipolars: surten dos prolongacions del soma
- Multipolars: tenen moltes prolongacions que surten del soma, una d’elles
l’axó i la resta dendrites

Unipolar o pseudomonopolar: En els mamífers les cèl·lules unipolars són

especials (neurones pseudomonopolars): la prolongació (axó) que surt del soma de
seguida es subdivideix en dos branques: en un extrem es troben les dendrites
(unides directament a l’axó), i en l’altre els botons terminals. Les dendrites capten
informació sensorial, que l’axó condueix fins el SNC.
Tenen una funció sensorial.
Reben també el nom de neurones en T, per la seva forma.

bipolar: Les neurones bipolars tenen dues prolongacions que surten del soma: una
és la dendrita i l’altre l’axó.
Aquestes cèl·lules també capten informació sensorial, que envien al SNC. Tenen
una funció sensorial.
Multipolar: Les neurones multipolars tenen moltes prolongacions que surten del
soma: una és l’axó i la resta dendrites. Són les més abundants.
Poden ser de dos tipus: Golgi I i Golgi II.
- tipus Golgi I: tenen un axó llarg generalment mielínic.
- tipus Golgi II: tenen un axó curt amielínic.

3 tipus de neurones segons la seva funció:

- Neurones sensorials: capta informació sensorial en la perifèria de l’organisme

i la condueix fins al SNC.
- Neurones motores: condueix ordres motores des del SNC fins els organs
efectors (músculs i glàndules)
- Interneurones: són neurones que estan en la seva totalitat dins del SNC. Es
troben entre les neurones sensorials i les motores. Són les més abundants.

Tema 2 Excitabilitat i Conductivitat neuronal

Molècules formades per dos o més atoms com per exemple l’aigua H2O.
Estan sotmeses a forces químiques, unes forces de concentració i temperatura.

A favor de gradient químic es quan varía d’alta concentració a baixa concentració.

Si afegim molecules d’una substancia com sucre a l’aigua estaran acumulades al
fons del recipient i poc a poc aniran moven-se a zones de baixa concentració i es
disoldran.

Els Ions son àtoms o molècules amb carrega positiva com cations i càrrega negativa
anions.Els ions es formen quan s’afegeix sal comú (Cl Na= clorur de sodi) al aigua.
Els ions estan sotmesos tan a forces químiques com elèctriques. Les forces
químiques dels ions fan el mateix procés que les molècules. En les forces
elèctriques busquen la neutralitat entre elles. Positiu+negatiu s’atrauen.
Positiu+positiu o Negatiu+negatiu= es repelen.
Els ions es mouràn a favor de gradient electroquímic ja que es mourà mirant les
dues forces dels ions.

Els ions es distribuiran en busca d’un equilibri però dependran d’una membrana:

- Membrana impermeable pasan els dos ions

- Membrana permeable
- Membrana semipermeable es quan pasa un ió i l’altre no, en aquest cas es
donarà un equilibri electroquímic.

membrana permeable o impermeable Distribució homogènica pel compartiment o

recipient.

Membrana permeable

Els dos ions es mouran per difusió gràcies a favor de gradient electroquímic. El seu
equilibri final serà flux net nul.

Podrem observar que tant les forces químiques com les forces electriques estaran
en equilibri ja que tindrem la mateixa concentració en cada costat. El voltatge de la
membrana serà 0.

Membrana semipermeable

Membrana que deixa passar alguns ions. En el cas de la pissarra es deixarà passar
als ions Y i no passaran els ions X. Quan hi ha algún ió que no pot travessar la
membrana, aquest ió afectarà a la distribució dels ions difusibles. Els ions X només
es distribuiran per el compartiment A el ió Y per tots dos compartiments.
Les forces químiques empenyen a Y+ a moure’s cap a B i les forces elèctriques
emepnyen a Y+ a moure’s cap a A. Per tant, la suma de gradient electroquímic serà
cap a B ja que, la força química és més forta.

Finalment detectem que progresivament va disminuint la força química i va

augmentan la força elèctrica. Arribarà un moment que les forces químiques i les
forces elèctriques són iguals però de sentit contrari que s¡’anomenarà flux net
nul=equilibri entre forces químiques i elèctriques=0. Aquest equilibri també es pot
anomenar Equilibri electroquímic o de Gibbs-Donann.

Podem resumir que en l’equilibri electroquímic sempre que algun ió no pugui

travessar la membrana, l’equilibri que s’assolirà serà un equilibri electroquímic.
 - Distribució asimètrica de ions difusibles
- Diferència de ca`rregues+i- entre els dos costats de la membrana(ddp
diferència de potencial)

Equació de Nernst

Calcula el Potencial d’Equilibri d’un ió difusible(E)

E: ddp a través de la membrana que hi ha d’haver per tal que l’ió estigui en equilibri.
Potencial d’equilibri és la força elèctrica(o potencial elèctric) que contraresta
exactament a la força química quan l’ió està en equilibri.
Aquest potencial d’equilibri es pot calcular amb l’equació de Nernst.

Si només hi ha 1 ió difusible: Equilibri de l’ió=equilibri del sistema

potencial d’equilibri de l’ió= dd a través de membrana.

Si hi ha diversos ions difusibles:

ddp a través de membrana quan sistema està en equilibri= valor

E= ddp entre els dos costats de la membrana per a que el ió estigui en quilibri
R= constants dels gasos( joules dividit per kelvin per mol)
T= temperatura (graus absoluts)
Ln= logaritme naperià
Z= càrrega del ió
F= 1 faraday= mesura de càrrega (96500 coulombs)
C= concentració
Membrana permeable

E=RT/ZF ln C(b)/C(a)=0

Membrana semipermeable serà diferent de 0

1- Quan el flux net es nul, és a dir, té un valor igual a 0

2- Que la membrana es semipermeable ja que alguns ions no podem atravessar la
membrana.

3-Mesurant la diferència de potencial dels dos costats de la membrana o amb

l’equació de nernst

4- Amb un punt intermig entre la diferencia de potencial

Oligodedròglia

Cèl.lules que formen la mielina en el sistema nerviós central.

Esclerosi múltiple relacionat amb la beina de mielina.
Autoinmunitaria que el propi cos ataca al propi cos.

Micròglia

Cel.lules glials més petites. Tenen una morfologia molt variable. Són cel.lules glials
relacionades amb les reaccions immunitàries.
La seva morofologia en estat vigilant sol ser un soma amb moltes prolongacions.
Phagocytosis són cèl.lules que tenen la capacitat de menjar i eliminar altres cèl.lules
infeccioses.

Https://tinyurl.com/T1-mots2

T2 Excitabilitat i Conductivitat Neuronal

2. Potencial de repòs

Fosfolípids mol.lècules que estan en contacte amb l’aigua protegint la bicapa lípidica
del líquid extracel.lular. Les cues interiors de la bicapa lipídica són hidrofòbiques i
són dos cadenes d’àcids grassos. Les proteines transmembrana poden atravessar
la membrana que actua com una barrera selectiva deixant passar algunes
substàncies com nutrients de glucosa o oxigent però altres no poden travessar-la.

La mol.lècules liposolubles poden travessar la membrana a través de la difusió

simple.

Les sustàncies hidrosolubles(ions, AAs) travessan la membrana gràcies a les

proteïnes de transport, aquest procés s’anomena transport facilitat.

Tipus transport facilitat:

- Difusió facilitatda per proteïna de canal: Es forma un canal per facilitar el

transport de les proteines(canals iònics) i que passin Ions. Passaran a favor
de gradient electroquímic. Els canals ionics solen ser selectius per
determinats ions com per exemple ions de sodi entre altres)

- Difusió facilitada mediada per proteina transportadora: En aquest cas la

proteina s’anomenara proteina transportadora la proteina sobre i es tanca .

- Transport actiu: En el transport actiu es consumeix energia ja que el

transportador transporta solubles en contra del gradient electroquímics. Sol
transportar ions. L’energia sovint l’obté de l’ATP que quan es trenca o es
separá expolsa energia.

Pregunta 1: Amb la difusió simple

Pregunta 2: Amb una proteina de canal o per transport actiu

Pregumta 3: Trasport facilitat

Pregunta 4: Trasport passiu

2. Potencial de repòs

Potencial de membrana
membrana cel.lular: semipermeable (selectiva). Tenim una diferèncial de potencial a
trav´s de la membrana que també s’anomena potencial de membrana (diferència de
càrregues entre els dos costats de la membrana)
ELs ions responsables de que es generi aquesta ddp són els de sodi amb càrrega
psotiva i ions de clor amb càrrega negativa.

En el íquid intracel.lular hi ha una elevada concentració de ions de potasi i una baixa

concentració a l’exterior. A l’interior de la cèl.lula tenim moltes proteines amb
càrrega negativa, és a dir, anions proteics que no poden travessar la membrana i
aleshores fan que la resta de ions difusibles fan que es generi aquest diferencial de
potencial.

En el cas de les neurones i cel musculars, el potencial de membrana no es constant,

depenen si està en repòs o activitat té un valor variant.

El potencial de repòs es el potencial de la membrana quan les cèl.lules estan

totalment en repòs.

El potencial de repòs es pot calcular insertant un electrode a l’axó i situar un altre

fora de l’axó i amb un voltimetre podem calcular el potencial de membrana.

2.2 Canals iònics

Valor del potencial de membrana està determinat per els ions difusibles, és a dir,
que puguin travessar la membrana amb proteines de canal o canals iònics. Hi han
canals iònics passius i actius. ELs canals passius són canals sempre oberts i els
canals actius solen estar tancats però segons el moment s’obren. Els canals passius
durant el potencial de repòs estan oberts. La membrana en condició de repòs és
molt permeable al potassi i per tant, són els principal ió responsable del valor del
potencial de repòs, encara que no és l’únic.

2.3 Bomba de sodi-potassi

Té un paper clau en el manteniment del valor del potencial de repòs ja que manté
activament els gradients de concentració de sodi i potassi. La bomba de sodi-potassi
es troba en totes les cèl.lules però durant el potencial d’acció no funciona. Es gasta
energia i manté activament els elevats gradients de concentració de Na i K a través
de la membrana. Per cada 3 ions que surten cap a l’exterior, 2 ions positius entren al
interior per tant, afavoreix la negativitat interna respecte a l’exterior.

2,4 Equació de goldman

Permet calcular el potencial de membrana de les cèl.lules es semblan a l’equació de
Nerst però, aquesta a diferència es centra en més d’un ió mentre que l’equació de
nernst calcula només un ió.

2.5 Canvis en el potencial de membrana

El primer estímul que per tendència serà dèbil en el punt A es comença a produir
una despolarització a mesura que va variant en els punts.

El segon estímul en el punt A tindrà una despolarització més forta. En els seguents
punts canvia el potencial de la membrana però no molt.

El tercer estímul tendrà un variació molt ample però tornarà a estar en repòs en tots
els punts des de l’A fins al D.

En el 4 estí´mul que es més gran tindrà dues despolaritzacions com el el tercer

estímul.

1i 2 (no arriven al final de l’axó)produeixen potencials locals, uns canvis en la

membrana petits que es queden als voltants dels o milivolts, es produeixen en totes
les cèl.lules ja que tenen la capacitat de reaccionar a un estímul. Tenen un amplitud
variable proporcional a intensitat de l’estímul. Vn perder l’amplitud en la conducció
per la membrana anomenada conducció electrotònica..

Els estímuls 3 i 4(arriben al final de l’axó sense debilitarse) produeixen potencials

d’acció que són uns canvis grans en els potencials de membrana que superen els 0
milivolts. No es produeixen en totes les cèl.lules, únicament es produeixen en
neurones i cèl.lules musculars.La seva amplitud i valor màxim sempre es el mateix.
Quan es propaguen i es mouen per la membrana no perden l’amplitud, S’anomena
conducció activa

La excitabilitat té la capacitat de produir potencials d’acció.

La conductivitat té la capacitat de conduir potencials d’acció sense decrèixer.

3. Potencial d’Acció

A l’eix vertical (ordenades) es situa el canvi que es produirà en el potencial de

membrana i a l’eix horitzontal els milisegons.
Trobarem una despolartzació(positivitat dins la neurona) que uns milisegons
després torna a estar en repòs.

3 Fases 1. Despolarització. 2. Repolarització i 3. Hiperpolarització.

 1. Al tenir un estímul en repòs de -70 milivolts, patirà un despolarització i
augmentarà el seu potencial de membrana per tant, l’interior passarà a ser
positiu respecte l’exterior fins arribar a un valor màxim aproximat als 40
milivolts
2. La repolarització tractarà sobre com el potencial de membrana tornarà a
descendir i a retornar la negativitat a l’interior de la neurona i estar en
potencial de repòs.
3. La hiperpolarització en aquest procés l’interior es farà encara més negatiu
que l’estat de repòs arribant a uns -80 mlv,

3.2 Codificació de la informació

Potencial d’acció és l’unitat bàsica de codificació de la infromació en el SN.

Un estímul llindar és l’estímul de mínima intensistat capaç de produir PA i fa que

l’estímul arribi al llindar de càrrega per a què apereixi el PA.

Estímul subllindar no arriba al llindar de descàrrega i per tant es crea un potencial

local.

Estímul suprallindar produiran diversos potencials d’acció on apareixeran trens de

potencial d’acció

3.3 Fonaments iònics

Al arribar a llindar de descàrrega s’obren uns canals iònics que estaven tancats. Al
obrir-se es desencadena el PA. Els canals actius normalment estan tancats però
s’obren segons diferents senyals.
- Cnals controlats per voltatge són canals que s’obren per el canvi de la
membrana o una despolarització del potencial de membrana.
- Canals controlats per lligand s’bren gràcies a una substància quimica
anomenanda lligand.

PA es degut a l’obertura de canals de NA(sodi) controlats per voltatge.

Apliquem un estímul llindar produirà una petita despolarització que arribarà just al
llindar de descàrrega. Es començarà a obrir els canals controlats per voltatge de
sodi per tant, es farà molt permeable i difusible als ions de sodi.

Ara sodi és l’ió més difusible, i determina el valor màxim del potencial d’acció

Al procés de repolarització es tornaran a tancar(inactivament) els canals Na+ de

manera que no es poden tornar a obrir. Per tant, disminuirà la tendència a travessar
sodi a la membrana. En aquest moment el potassi k començarà a agafar
importància ja que surt molt potassi i fa que torni la membrana al valor de repòs de
l’inici.

Quan s’arriba al valor de repós els canals Na+ comencen a passar d’inactivats a
tancats i els canals de K+ comencen a tancar-se-

En el procés de hiperpolarització deguda a la major permeabilitat pel K+ ara que en

repòs. El valor de repós es recuoerarà gràcies al tancamnet de canals de k+.

Bomab de Na+ i K+, intervé un cop ha finalitzat el PA, per treure ions na+ i fer entrar
ions k+, i compensar així els intercanvis de ions que s’han produit durant el PA

3.4 Períodes refractaris

Mentre es produiex el potencial d’acció i torna a pareixer un nou estimul llindar, no

aconseguirà produir un altre potencial d’acció. El període refrectari es el temps que
ha de recorrer per tal que un estimul llindar produeixi un PA en un lloc de la
membrana..

Periode refelctari absolut: té lloc durant la primera part del PA. Cap estimul serà
capaç de desencadenar un nou potencial d’acció.Els canals de Na+ es troben oberts
o inactivats.

Periode reflectari relatiu: té lloc durant l’ultima part del PA. Un estimul llindar no
pot produir un nou PA però un estimul suprallindar suficientment intens si podrà
produir un nou PA. Es desencadenarà abans de que acabi el primer PA es tornarà a
despolaritzar la membrana i es produirà el segon PA. Molts canals de Na+ han
passat d’inactivats a tancats.

La frequencia en un estimul llindar sostingut estarà determinada per el Període

reflectari quan s’hagi acabat. En canvi en un estimul suprallindar sustingut
augmentarà la frequencia en els potencials d’acció.

La frequencia augmentarà conforme la intensitat de l’estímul augmenti. La màxima

frequencia es determinada per el període reflectari absolut.

Preguntes

2: Els responbles de que es generi el potencial de repòs són anions protèics.Perquè

no poden travessar la membrana.
3. El valor del potencial de repòs està determinat principlament per els ions de
potassi ja que són els més difusibles i es poden distribuir per la membrana i
arribarant a un determinat equilibri.

4. La bomba de sodi-potassi és necessària per mantenir la diferència de

concentracció de sodi i potassi a banda i banda de la membrana. Vertader
5. Quan estem en repòs, relaxats, la bomba de sodi-potassi no funciona. Fals,
cal que la bomba de sodi-potassi ha d’estar continuament en moviment.
6. Quan els ions travessen la membrana a través de canals actius ho fan amb
despesa d’energia. Fals. Al ser un moviment natural i van a favor de
gradient, no tindran una despesa energètica com un moviment en
contra gradient.
7. Quina resposta produiex un estímul sublindar? Potencial local. Com es
condueix al llarg de la membrana? Amb la conducció passiva( cada cop
perd més potència.
8. Que ha de passar per tal que es desencadeni el potencial d’acció?
9. Per qquè en el pic del potencial d’acció s’arriba a un valor d’aproximadament
+40 mV? Perquè es un valor proper al potencial d’equilibri del sodi i en
aquest moment es l’ió més difusible i establirà el valor del potencial.
10. Què ha de passar per tal que la membrana es repolaritzi?
Pràctica 1: Estudi del texit cerebral

El teixit neuronal, la part més grisa trobem el soma, dendrites i les sinapsis entre
neurones que permet processar l’informació.

A la substància grisa tenim neurones que formen nuclis cerebrals a la part interior
del cervell on es processa l’informació.

A l’escorça tenim interneurones que formen una otganització de les cèl.lules més
complexa.

La part blanca del teixit neuronal es troben els axons i la mielina que es la que dona
aquest color més blanquinós.

Tinció de Golgi: permet tenyir neurones senceres