Psicologia Evolutiva

La psicologia evolutiva estudia els canvia que es dónen en les persones durant el
seu cicle vital. No només saber quins canvis pateix individu sinó el perque es donen.

La meta del psicòleg evolutiu és comprendre el canvi.

La biologia, la cultura, el moment històric i el grup social promouen el canvi. Hi han 3

tipus de canvis:

1. Canvis psicosocials: emocions, personalitat o relacions socials

2. Canvis físics biològics: Creixement del cos i cervell, capacitats sensorials,

habilitats motrius o salut física.

3. Canvis cognitius: Processos psicològics bàsics i superiors: pensament,

aprenentatge,memòria,llenguatge,atenció, creativitat,etc.

Tipus de canvis

- Quantitatius: Canvis que porten a un augment o disminució(augment

vocabulari d’un nen)
- Qualitatius: canvis en l’estructura, classe o forma procedir( pas de balbucejar
a dir paraules). Canvi quantitatiu pot portar a un canvi qualitatiu.
- Evolutius: aparició de noves formes de comportament( un nen comença a
caminar)
- Involutius: declivi, deteriorament o supressió d’un comportament( un nen
que abandona el gateig). Es donen en totes les etapes de la vida.
- Continus: canvis progressius, impliquen el cúmul de petites modificacions.
Son canvis lents, graduals.(atleta augmenta la seva velocitat de carrera)
- Discontinus: canvis que comporten evolució brusca amb oscil.lacions i
variacions(caminar).
- Concepte de transcisió: procés de durada limitada que comporta un canvi
que li exigeix un esforç adaptatiu al subjecte( començar l’universitat)
- Depenent de l’herència: resultat de factors naturals,és a dir, biològics o
innats.
- Depenent l’ambient: d’experiència, medi de l’aprenentatge,de la cultura.
- Activitat: si individu es actiu.
- Passivitat: individu es passiu, i és la societat que li influeix directament
Factors que promouen el desenvolupament

- Organització biològica; calendari de desenvolupament. Afecta a tots els

membres de l’espècie humana. Influències normatives (afecta a tots el
membres amb tret similar) relacionades amb l’edat. (calendari maduratiu) Ex.
Tots naixem immadurs i dependents dels adults.
- Diferencies entre cultures. Ex. Valoració dependència dels infants vers els
adults mentre que altres cultures es valora mes autonomia, independència i
iniciativa personal.
- Persones que comparteixen condicions de vida: Època històrica, manera
d'entendre la vida i diferent usos socials de la infància. Ex. Infant de 14 anys
avui està a l’escola, anys enrere estava ja treballant.
- Influències no normatives. Factors que afecten a individus de forma aïllada.
Ex. La mort d'una parella afecta al fill d’aquesta no a la resta de nens.

El desenvolupament de cada individu es dóna a partir de la interacció de tots

aquests factors i causes.

Característiques del desenvolupament

- DIRECCIONAL: estructures més simples a més complexes.

- ORGANITZAT: habilitats es van incorporant paulatinament
- HOLÍSTIC: assoliments no son aïllats sinó que s’integren en un sistema ampli
d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i socials.
- VARIABLE: no totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat (ex.
nen creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectual inferior)
- CICLIC i REPETITIU: replantejament d’estructures assolides amb anterioritat
(ex. crisis identitat en adolescència / crisis identitat edat adulta)
- ESTABILITAT i CANVI REFLEXA
- DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
- REFLEXA DIFERÈNCIES CULTURALS (Ex. absència crisis adolescència a
Samoa)

Funcions del psicòleg evolutiu

- Descriure: observar i registrar comportaments.

- Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies interindividuals.
- Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
- Predir: el que succeirà si es dóna la interacció conjunta de variables causals
- Intervenir preventivament o correctivament
- Optimitzar el desenvolupament