RESUM PROCÉS

TEMA 4: LA INDÚSTRIA FARMACEUTICA....................................................................................... 3

1. QUÍMICA FINA I BULK CHEMICALS: DIFERÈNCIES ................................................................. 3
2. TIPUS DE PLANTES ................................................................................................................. 4
2.1 PLANTES MULTIPRODUCTE I MULTIUS ........................................................................... 4
2.2 PROGRAMACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN PLANTES BATCH ................................................ 4
3. CÀRREGUES AMBIENTALS ..................................................................................................... 6
3.1 DEFINICIONS .................................................................................................................... 6
3.2 REDUCCIÓ DE RESIDUS .................................................................................................... 6
4. ALTERNATIVES A PROCESSOS CONVENCIONALS................................................................... 7
4.1 UTILITZACIÓ DE CATALITZADORS I ALTRES REACTIUS. NOVES RUTES DE SINTESI .......... 7
4.2 MILLORA DE LA UTILITZACIÓ DE DISSOLVENTS............................................................... 7
5. PROCESSOS BIOLÒGICS: SÍNTESI BIOLÒGICA VS SÍNTESI QUÍMICA ...................................... 8
5.1 DIFERÈNCIES: ................................................................................................................... 8
5.2 SÍNTESI BIOLÒGICA.......................................................................................................... 8
5.3 PARTICULARITATS DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA............................................................... 8
TEMA 5: INDUSTRIA SOFRE, NITROGEN, FÒSFOR I CLOR-SOSA .................................................... 9
1. TIPUS GENERALS.................................................................................................................... 9
2. ÀCID SULFÚRIC ...................................................................................................................... 9
2.1 DIFERÈNCIES REACTOR CATALÍTIC DE PROCÉS SIMPLE RESPECTE EL DOBLE. ................ 9
2.2 DOBLE ABSORCIÓ. ......................................................................................................... 10
2.3 ADSORCIÓ SIMPLE ......................................................................................................... 11
2.4 SOFRE ELEMENTAL ........................................................................................................ 12
3. AMONÍAC (NH3) ................................................................................................................... 12
3.1 REACCIÓ ........................................................................................................................ 12
3.2 REACTORS ...................................................................................................................... 13
3.3 PROCÉS: ......................................................................................................................... 14
4. ÀCID NÍTRIC ......................................................................................................................... 15
4.1 REACCIÓ ........................................................................................................................ 15
4.2 PROCÉS .......................................................................................................................... 15
5. COMPOSTOS AMB FOSFOR: ÀCID FOSFÒRIC ...................................................................... 16
5.1 Via humida..................................................................................................................... 16
5.2 Via tèrmica .................................................................................................................... 17
 6. CLOR-SOSA .......................................................................................................................... 19
6.1 CEL·LA DE MERCURI ...................................................................................................... 19
6.2 CEL·LA DE DIAFRAGMA: ................................................................................................ 19
6.3 CEL·LA DE MEBRANA ..................................................................................................... 19
6.4 CARBONAT DE SODI: PROCÉS SOLVAY .......................................................................... 20
TEMA 6: FERTILITZANTS I PESTICIDES. ........................................................................................ 21
1.FERTILITZANTS...................................................................................................................... 21
1.1 NUTRIENTS QUE APORTEN............................................................................................ 21
1.2CLASSIFICACIÓ DELS FERTILITZANTS, COMPOSICIÓ I FORMES COMERCIALS ................ 21
1.3 FERITILTZANTS RICS EN NITROGEN ............................................................................... 22
1.3.1 Amb amoníac ............................................................................................................. 22
1.3.2 FERTILITZANTS AMB NITRAT ...................................................................................... 25
1.4 Fertilitzants amb fòsfor ................................................................................................ 26
1.5 Fertilitzants amb potassi .............................................................................................. 28
1.6 Fertilitzants Mixtes ........................................................................................................ 29
2. PESTICIDES........................................................................................................................... 30
TEMA 7: GESTIÓ DE LA QUALITAT ............................................................................................... 31
1. DEFINICIÓ QUALITAT: .......................................................................................................... 31
1.1 Què pot fer una empressa per garantir qualitat? ......................................................... 31
2. GESTIÓ DE LA QUALITAT TOTAL .......................................................................................... 31
3. Metodologia PHVA o PDCA ................................................................................................. 32
4. Model d'Excel·lència de la EFQM (European Foundation for Quality Management) ......... 32
TEMA 4: LA INDÚSTRIA FARMACEUTICA

1. QUÍMICA FINA I BULK CHEMICALS: DIFERÈNCIES

Fine chemicals: Són substàncies químiques complexes pures, produïdes en quantitats
limitades en plantes polivalents. Aquests presenten molta diversitat de productes amb poca
quantitat i alt valor afegit. Formulació basada en les seves especificacions (formulació,
estructura...)

Bulk chemicals: Substàncies produïdes en massa, menys complexes i amb un valor afegit més
petit.

Les especialitats es basen en el destí final, mentre que la química fina i el bulk es basen en la
formula química. Les diferències entre les dues químiques es representen a continuació:

Paràmetre QUÍMICA FINA BULK CHEMICALS

Varietat de productes ++ --
Preu + -
Producció - +
Consum de matèria primera + -
Consum d'energia + -
Operació DISCONTINU CONTINU

Per tan, en la química fina les plantes dedicades a un sol producte series massa cares, és per
aquest motiu que existeixen les plantes multiproducte i multiús.
2. TIPUS DE PLANTES
2.1 PLANTES MULTIPRODUCTE I MULTIUS
Les plantes multiproducte permeten produir un conjunt determinat de productes de síntesis
semblants, normalment amb estructura química similar, de manera que cada producte passa
pels mateixos equips i segueix més o menys la mateixa seqüència d'operacions.

Les plantes multiús permeten produir un ampli rang de productes amb etapes i tipus de síntesi
molt variades, ja que presenten varietat d'equipament perquè cada producte pugui seguir
diferents seqüències d'operació. Els productes i processos poden canviar en el temps, ja que
en el moment de disseny no es coneixen els productes i processos que es durant a terme.

El cost de la inversió inicial és variable, ja que aquesta augmenta en funció dels sistemes de
control d'automatitzió (per a conservar l'homogenitat del procés), que a l'hora produeixen una
disminució en el cost d'operació. També s'ha d'invertir en equipament analític pel control de
qualitat. Els reactors Bach comercials solen ser de mida estàndard, normalment d'acer amb
una capa de vidre i encamisats. Es treballa en discontinu, per tan els temps de producció
inclouen temps de reacció, rentat...

2.2 PROGRAMACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN PLANTES BATCH

La programació depèn de la demanda, disponibilitat d'equips i emmagatzematge del producte.
Les campanyes de producció er un producte o lot és oscil·la de uns quants dies a unes poques
setmanes. Per tal de programar-ho, per una banda es necessita realitzar la seqüència Batch,
que es defineix com el nombre determinat d'etapes de procés necessàries ( com assecatge,
cristal·lització) i per altre banda la recepta, que referència a tots els equips necessàries, temps,
matEries primeres i auxiliars necessàries en cada etapa programada per la seqüència Batch.
2.2.1 Producció un sol producte en plantes Batch:
Programació amb el diagrama de Gantt, on a l'eix de les X es situa el temps i a l'eix de les Y les
diferents etapes senyaldes per la seqüència de Batch.

S'anomena coll d'ampolla a la etapa més lenta del procés, la que no permet avançar de la
mateixa manera a tots els equips.

2.2.2 Producció més d'un producte en plantes Batch:

En la producció de més d'un producte es poden seguir dos procediments: campanyes
separades o campanyes mesclades.

CAMPANYA SEPARADA (TMS=27h)

CAMPANYA MESCLADA (TMS =25h)

Les campanyes separades produeixen un sol producte n vegades, després procedeixen en la

producció del següent producte n vegades, el que suposa un TMS superior. Les campanyes
mesclades intercalen productes diferents per tal d'optimitzar el temps global (TMS inferior).
No obstant, si es requereix neteja!!! entre els productes en aquest cas es requereixen moltes
menys etapes de neteja en la campanya separada, produint que aquestes tinguin un TMS
inferior que les campanyes mesclades.

A més d'allargar el TMS, la neteja produeix una despesa extra d'energia i de matèries
ambientals i una generació més de residus. INFORMACIÓ EXTRA: Les plantes de producció d'un
sol producte poden en continu s'utilitzen quan el temps de reacció és molt curt o quan la
producció és relativament gran.
3. CÀRREGUES AMBIENTALS
3.1 DEFINICIONS

Factor E: kg de residu produïts (reactius, matèries auxiliars, dissolvents, combustibles,

s'exceptua l'aigua) per kg de producte. El factor E no depèn de la quantitat de producció (de
fet, el més eficients són els que més produeixen)

RESIDUS: Els dissolvents usats són metanol, clorur de metilè, acetona, toluè...., a més tots els
pans de filtració i matèries naturals sobrants de l'extracció de substancies naturals i finalment
altres reactius i auxiliars, on es generen grans quantitats d'àcid sulfuric, coridric...

Quocient ambiental EQ: E multiplicat per un paràmetre Q que pren diferents valors en funció
de la perillositat o perjudici que els residus causaran al medi.

Economia atòmica: pes molecular del producte d'interès dividit per la suma de pesos
moleculars de tots els productes de la reacció estequiomètrica. Com més s'apropa al 100%,
més productes s'hauran format.

3.2 REDUCCIÓ DE RESIDUS

La reducció de residus de la química fina ha evolucionat degut a la legislació (prohibició
d'alguns dissolvents, afectant positivament la vessant econòmica (degut a l'alt cost de
tractament que suposaven).

 Millora de l'estequiometria de les reaccions: utilització de rutes de síntesi diferents,

majoritàriament catalítiques (millora economia atòmica).
 Millora de la selectivitat de les rutes de síntesi i dels catalitzadors utilitzats.
 Millora del disseny del procés
 Millora en la utilització de dissolvents: reducció de l'ús, reciclatge i utilització de
dissolvents no perjudicials pel medi (com l'aigua).
4. ALTERNATIVES A PROCESSOS CONVENCIONALS
4.1 UTILITZACIÓ DE CATALITZADORS I ALTRES REACTIUS. NOVES RUTES DE
SINTESI
Substitució de reactius clàssicament utilitzats en proporció estequiomètrica per altres més
nets o catalitzadors.

1. Hidrogenació catalítica envers d'utilitzar una barreja d'un metall i un àcid que generen
grans quantitats de sals metàl·liques (Fe+HCl=FeCl2)
2. Oxidació en presència d'oxidants alternatius (més verds) als clàssics permanganats,
dicromats o òxid de manganés, com ara l'O2 o el H2O2 més catalitzador. (es produeixen
menys sals inorgàniques)
3. Substitució d'àcids minerals o àcids de Lewis usats en quantitats estequiomètriques
per àcids sòlids reciclables com ara zeolites en quantitats catalítiques. (reduint també
nombre d'operacions).
4. Noves rutes de síntesi amb economies atòmiques properes al 100%

4.2 MILLORA DE LA UTILITZACIÓ DE DISSOLVENTS

El dissolvent és el component amb major volum en el medi de reacció (80% dels materials
utilitzats i 75% dels requeriments energètics en la producció de ingredients farmacèutics actius
API). El canvi de dissolvent entre diferents etapes de reacció dificulta la recuperació i
reutilització de dissolvents a causa de la contaminació creuada. Per aquest motiu, es recuperen
menys del 50% dels dissolvents utilitzats, augmentant els residus, emissions gasoses i costos.

 Dissolvents convencionals: Substitució dels prohibits o en vies de fer-ho. Ex: setralina

 Dissolvents alternatius: fluids supercrítics* i líquids iònics*

Fluid supercrític: qualsevol fluid que es trobi a condicions de pressió i temperatura superiors al
seu punt crític i que es comporta com un híbrid entre un líquid i un gas (pot difundir com un
gas i dissoldre com un líquid). D'aquesta manera, el procés és viable en unció de l'energia
requerida per mantenir el fluid en estat supercrític.

Exemple: Co2 supercritic→ no tòxic, no inflamable i baix cost.

Líquid iònic: són sals líquides a temperatures relativament baixes formades per un cató orgànic
i un ió inorgànic petit. Destaca com a dissolvent degut a la seva nul·la volatilitat.
5. PROCESSOS BIOLÒGICS: SÍNTESI BIOLÒGICA VS SÍNTESI QUÍMICA

5.1 DIFERÈNCIES:

SÍNTESI BIOLÒGICA SÍNTESI QUÍMICA

Condicions d'operació suaus (pH temp...) Processos de producció complexos
Obtenció de productes que no es poden Major control
obtenir per síntesi química
Obtenció de productes estereoespecífics Eficiències de producció menors

5.2 SÍNTESI BIOLÒGICA

Es defineix com la síntesi bimolecular de sistemes biològics amb funcions noves que no es
troben a la naturalesa. S'utilitzen biocatalitzadors: ENZIMS

 Els catalitzadors enzimàtics són biodegradables i deriven de recursos renovables

 Les condicions de reacció són suaus i el dissolvent utilitzat sol ser aigua.
 S'aconsegueixen selectivitats molt difícils d'aconseguir o impossibles en síntesi
química.

5.3 PARTICULARITATS DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA

1. Cost elevat de producció
2. Productes amb gran potència
3. Produccions en volums petits
4. Processos de producció complexos
5. Indústries productores de molts productes a la vegada
6. Elevat valor afegit
7. Indústria internacional
8. Grans restriccions legals a molts productes

Existeixen dos tipus de productes:

Productes Over the Counter (OTC) Productes amb prescripció mèdica

No requereixen recepta mèdica
Medicaments per a malalties lleus
Ingredients actius àmpliaments usats durant
molts anys
No estan lligats a patens
Molta competència
Benefici baix
Publicitat important
Marca i imatge amb molta influència
Productes amb patent valida
Fabricats nomes per la companyia propietària
o alguna altre que tingui permís.
La companyia explotadora ha de pagar
regalies per l'ús de la patent
Venuts per grans companyies farmacèutiques
Genèrics (patent ha expirat)
Poden tenir composició idèntica a l'original, l'
ingredient actiu pot tenir el mateix nom
químic i es podrà anomenar igual
No es poden vendre amb el mateix nom,
forma, color, mida i envàs
Poca I+D i més barats.
TEMA 5: INDUSTRIA SOFRE, NITROGEN, FÒSFOR I CLOR-SOSA

1. TIPUS GENERALS
 H2SO4: És el compost més produït, s'utilitzen l'industria de fertilitzants i en la
producció de paper. És un líquid viscós (Tb=270 C i Tf=10.4 C) i molt soluble, que es
troba en fraccions màssiques d'entre el 33.33% i el 114% (quan és superior a 100% és
àcid sulfúric fumant o oleum).
 NH3, amoníac: s'utilitza directament o indirectament en la fabricació de fertilitzants i
explosius.
 H3PO4, àcid fosfòric: producció de fertilitzants o elements de fertilització, a partir
d'aquest també es pot produir àcid fluorhídric.
 Cl2, clor: producció de polímers plàstic, PVC.
 NaOH, hidròxid sòdic: coproducte de la producció de clor, el destí principal és la
producció de pasta de paper.

2. ÀCID SULFÚRIC
La utilització d'aquest compost és: producció de fertilitzants, reactiu, dissolvent, agent de
secat, catalitzador i per produir detergents. Els processos que utilitzen sofre poden partir de
diòxid de sofre o de sofre elemental. Les concentracions més comunes S03 en H2SO4 oscil·len
entre el 93-98%. Les reaccions per obtenir-lo són:

Reacció exotèrmica, catalitzador

de banadi, és possible obtenir una
conversió de 1.

Amb una conversió del 98.5% al reactor catalític s'emet molt SO2, que és un gran contaminant.
Per això, per augmentar el rendiment es pot desplaçar l'equilibri augmentant la concentració
de reactius o disminuint la de productes, en aquest cas bombollejant aigua, arribant a unes
conversions del 99.7%.

Per a l'obtenció de l'àcid sulfúric s'emparen dos procediments: procés de doble absorció o de
simple absorció:

2.1 DIFERÈNCIES REACTOR CATALÍTIC DE PROCÉS SIMPLE RESPECTE EL DOBLE.

1. EL refredament no es fa sempre en un intercanviador de calor sinó que també es fa

subministrant gas al fluid en cada refredament.

2. El O2 de l'aire subministrat al reactor catalític afavoreix el desplaçament de la reacció

cap als productes de tal manera que s'afaboreix la conversió.
2.2 DOBLE ABSORCIÓ.

Els refredaments del cabal entre llit i llit són externs. Entra sofre triturat al procés, on el un
forn es fa la reacció (1), obtenint SO2 ( a més queden restes de 02 i S). Aquest corrent es
dirigeix cap a un reactor catalític de llits (catalitzador és òxid de banadi, es malamet per la
temperatura i l'arrossegament). En el primer llit s'utilitza la calor residual per produir vapor
(1.3 tontes/t H2SO4) i en el segon llit el refredament es realitza amb el contacte d'un fluid
exterior. Del tercer llit surt un corrent que es dirigeix cap a una columna d'absorció del SO3
(abans passa per l'economizer, que és un bescanviador de calor que recupera el vapor al
refredar el fluid), on l'agent absorbent (àcid sulfòric) arrosega l'àcid sulfúric cap aun tanc i
recircula les matèries primes cap al reactor. Finalment, un corrent de SO3, SO2 i O2 esdirigeix
del reactor fins a una columna d'absorció del SO3 amb H2O. D'aquesta columna s'obté
finalment H2SO4, que s'ajunta amb l'àcid sulfúric produit per la columna anterior. Per eliminar
l'aigua de l'aire utilitzaten la primera etapa s'utilitza una columna d'aBsorció amb H2SO4. Per
tal de retenir les gotes de les torres, s'utilitza el denister (D).
2.3 ADSORCIÓ SIMPLE
2.4 SOFRE ELEMENTAL
S'obté a partir del sulfur d'hidrogen (H2S),
obtingut en dipòsits naturals (procés Frasch,
consisteix en injectar aigua calenta fonent el
sofre) i de residus de la indústria petroquímica.
S'utilitza el procés Claus!! per obtenir Sofre a
partir de H2S:

Es subministra l'aire suficient perquè 1/3 parts del H2S es consumeixi en la reacció (2) i les 2/3
parts de H2S restants a la reacció (3). La temperatura oscil·la entre els 950-1250 K, amb
conversions d'antre el 50-60%.

EL procés Claus presenta una sèrie reactor-condensador-escalfament

3. AMONÍAC (NH3)
3.1 REACCIÓ
La reacció per produir l'amoníac és la següent:

No és una reacció espontània i el nitrogen utilitzat com a producte prové de l'aire, que és un
gas inert i estable (provocant que les condicions de P i T necessàries són extremes i es
necessita l'ús de catalitzador). Condicions òptimes:

T:emperatura (C) 370-530

P: (atm) 100-200

El màxim rendiment s'aconsegueix per pressions altes a temperatures baixes. però com que la
reacció és exotèrmica s'ha de refredar contínuament el medi, ja que per una temperatura
inferior als 350 C la velocitat de reacció és molt baixa.
3.2 REACTORS
Els reactors es classifiquen segons el tipus de refredament:

A més, s'afegeixen reactius al llarg del llit per desplaçar la reacció cap a productes i refredar el
procés.
3.3 PROCÉS:
(1): El nitrogen (que s'extreu de gas metà) es neteja del sofre contingut ja que enverina els
catalitzadors. El corrent segueix fins a un reformat amb vapor (2) que té com a objectiu produir
H2(65%, T=750 C i P=40 atm). El corrent resultant s'envia a un segon reformat amb aire (3), on
les reaccions que s'hi produeixen generen gras quantitats d'energia. El corren resultant
presenta una proporció de 60% H2, 20% N2 i 20% Co, CO2,CH4... Aquest corrent es purga amb
aigua per eliminar el CO (4) mitjançant un procés de dos atapes, una a alta temperatura i l'altre
a baixa temperatura. El següent pas és eliminar el C02 amb aigua i reaccions bàssiques (5)
utilitzant dos torres. El corrent resultant ha de contenir menys de un 1% de CO i CO2, de
manera que amb aquestes petites restes es fa un procés de metanització (6) per tal d'eliminar
totalment aquests components. Finalment, en els punts (7), (8) i (9) es realitza la reacció que
s'ha vist anteriorment i s'obté un 99.8% molar de amoníac.
4. ÀCID NÍTRIC
4.1 REACCIÓ
S'obté a partir de l'oxidació catalítica de l'amoníac. La reacció és en fase gas i catalitzada.

La reacció és altament exotèrmica i competeix amb una reacció complementària, que és més
afavorida termodinàmicament:

Per tan, es necessita un control per tal d'obtenir la reacció desitjada (que és la menys
afavorida) mitjançat un catalitzador de platí i rodi. Cal esmentar que és important eliminar els
òxids de nitrogen amb una reducció catalítica de NH3 en presència de O2:

4.2 PROCÉS
Es pot treballar en dos tipus de processos; Processos en dos pressions o amb una

 Monopressió: Igual pressió entre la combustió (1 etapa) i oxidació (2n etapa). Baixa
pressió (100-220 kpa), mitja pressió (230-600kPa) i alta pressió (700-1100 kPa).
 Pressió dual: Pressió diferent, més alta en la oxidació i més baixa en la combustió.

Diferències entre treballar amb un dual respecte un mono:

1. Més pressió a l'absorció

2. Eliminació dels òxids nitrosos es realitzen desde la mateixa columna, s'augmenta el
temps de residència dels òxids a la columna.
3. L'àcid nítric és més concentrat
4. S'aprofita més l'energia mecànica degut a la compressió i expanssió
5. COMPOSTOS AMB FOSFOR: ÀCID FOSFÒRIC
El 80% de l'àcid fosfòric està destinat a la producció de fertilitzants i s'utilitza com a matèria
prima roca fosfòrica (apatita), que ve acompanyada d'ions que aporten impureses. Existeixen
dues vies d'obtenció:

5.1 Via humida

S'obté àcid fosfòric més impur, menys concentrat, usat per a la producció de fertilitzants. En
primer lloc, s'addiciona la pedra fosfòrica a una trituradora que es connecta amb un forn
rotatori que elimina òxids de nitrogen. Seguidament es realitza un pretractament amb H3PO4 i
un atac amb àcid sulfúric per tal
de produir sulfat de calc
dihidratat/emihidratat.
Seguidament es realitza un
segon atac amb àcid sulfúric per
tal d'eliminar impureses i
finalment, el corrent es dirigeix
cap a un digestor on cristal·litza
el sulfat de calci. Finalment, es
separa l'àcid fosfòric del sulfat
de calci amb un filtre de banda,
afegint aigua per realitzar un
rentat, ja que aquest produeix
que s'obtingui a més un sulfat de
calci totalment net.
5.2 Via tèrmica
L'àcid fosfòric obtingut per procés tèrmic té més puresa i s'utilitza per altres usos (detergents,
productes farmacèutics, alimentació animal...).

En aquesta via hi ha un procés intermedi:

Procés 1

El fòsfor mineral s'introdueix en un forn rotatiu per obtenir quarzita i apatita granulada, que
seguidament es refreda i s'introdueix en un molí. El flux resultant del molí es transporta cap a
un bis sense fi que mescla i transporta l'apatita, quarzita i el carboni cap al forn. El forn és un
forn de resistència d'arc (t:1400-1500C), on es produeix la reacció d'obtenció del fòsfor.
D'aquest procés s'extreuen silicats per a produir ciment. El següent pas és un filtre
electrostàtic per eliminar partícules no desitjades que desemboca a una columna de rebliment
on i circula aigua. En la columna s'extreu CO pels caps que servirà per combustible en la
primera etapa i per les cues s'extreu una solució aquosa de fòsfor. La solució resultant es
passa a una etapa de decoloració amb carbó actiu, on aquest passa a ser sòlid i precipita.
Finalment, el fòsfor resultant es circula per un filtre rotatori al buit. El fòsfor que s'obté
s'anomena fòsfor blanc i s'ha de submergir en aigua perquè no s'oxidi. El següent procés
transforma el fòsfor blanc en àcid fosfòric
Procés 2

El fòsfor blanc s'introdueix en una cambra de combustió per obtenir òxid de fòsfor. La següent
columna es realitza una absorció amb aigua, produïnt àcid fosfòric. L'òxid que no ha reaccionat
se l'hi afegeix aigua i es torna a enviar a ala columna d'absorció, mentre que l'àcid obtingut es
refreda i es purifica.

Proces 1

Procés 2
6. CLOR-SOSA
Es realitza un procés electrolític de descomposició de la sal comú, NaCl, per obtenir clor i
NaOH.

Reaccions parcials:

 Usos Cl2: Fabricació de plàstics, lleixius i desinfectants.

 Usos NaOH: Rentat de gasos, producció de pasta de paper, surfactants, detergents i
lleixiu.

6.1 CEL·LA DE MERCURI

6.2 CEL·LA DE DIAFRAGMA:

L'ànode i el càtode es troben a la mateixa cel·la però separats per
una membrana. El diafragma és inhert, conte petits porus que
permeten el pas del sodi i l'aigua però no dels ions OH- permeten
que aquest no s'oxidi formant O2 (contaminant així el clor).

6.3 CEL·LA DE MEBRANA

Consta d'una membrana sel·lectiva que deixa passar els ions Na+
impedint el pas dels anions OH-. La durada del material de la
membrana és curta i són materials molt cars.
Comparació de les tres membranes.

6.4 CARBONAT DE SODI: PROCÉS SOLVAY

La matèria primera és el NaCl, i el carbonat sòdic resultant s'utilitza per a la fabricació de vidre,
indústria textil, indústria dels detergents, alimentació i begudes.

(1): Cumificació de la salmorra

(2): Forn

(3): Torre Solvay. Produeix HCO3- (ió bicarbonat) a partir de la dissolució de la priera etapa i el
CO2 de la segona. És una torre amb buffles que
permet la millora de transferència de matèria.

(4) Filtració: Precipitació del bicarbonat i es

separació per filtre al buit.

(5): Transformació del bicarbonat a carbonat

mitjançant calor.

(6): producció de la cal viva

(7) calor: recuperació del NH3 que s'utilitza a la

primera etapa, per tant el CaCl2 és l'únic
producte.
TEMA 6: FERTILITZANTS I PESTICIDES.
 Fertilitzants: Proporcionen elements perquè creixi el conreu. Producció en continu i
naturalesa inorgànica.
 Pesticides: Minimització dels atacs als conreus. Poca qualitat però gran varietat.
Molècules orgàniques

1.FERTILITZANTS
1.1 NUTRIENTS QUE APORTEN
Nitrogen: Les plantes no poden aprofitar directament el nitrogen de l'aire, és per aquest motiu
que se'ls hi ha de proporcionar en forma de nitrat o ió amoni. Els fertilitzants més utilitzats són
el nitrat d'amoni, nitrat d'amoníac càlcic i urea. La producció és de 150 milions de tones l'any.

Fòsfor: S'absorbeix com a ió H2PO4- i és molt soluble. La matèria primera és la roca fosfòrica
que no és soluble, i és per aquest motiu que es tracta per augmentar la solubilitat. Els més
comuns són el superfosfat triple o fosfat d'amoni.

Potassi: S'absorbeix com a ió potassi K+ i s'aplica com a KCl.

Sofre: S'afegeix a alguns fertilitzants en forma de sulfat d'amoni o altres sals de sulfat.

1.2CLASSIFICACIÓ DELS FERTILITZANTS, COMPOSICIÓ I FORMES COMERCIALS

 Simples: Contenen només un element fertilitzant. Es classifiquen en nitrogenats, de
fòsfor i de potassi en funció de l'element que continguin.
 Mixtes: Binaris o ternaris si tenen dos o tres elements fertilitzants, respectivament.
Poden ser d'un sol compost (si tots els elements estan en un compost) o complexes
(mescles de fertilitzants simples).

Per indicar el contingut en nutrients (grau) dels fertilitzants

 % en pes de nitrogen
 % en pes d'òxid de fòsfor
 % en pes d'òxid de potassi

<
1.3 FERITILTZANTS RICS EN NITROGEN

1.3.1 Amb amoníac

1.3.1.1 Sulfat d'amoni (NH4)2SO4

Es pot obtenir directament com a subproducte dels rentats de gasos, o indirectament, fabricat
com a subproducte de l'àcid sulfúric. La concentració d'aquest fertilitzant és 32% N2, 0% P2O5
0%K2O

1r sistema

Es bombeja amoníac a l'àcid sulfúric líquid, el clor

emes de la pròpia reacció s'aprofita per evaporar la
solució i obtenir sulfat d'amoni sòlid. Finalment
s'extreu l'aigua, es filtra i s'obté el producte desitjat
amb un 65% en pes.

2n Sistema

Primer es bombeja amoníac i l'àlcid sulfúric entra en forma de gotes per afavorir l'assecament i
la formació del sulfat d'amoni sòlid. L'amoníac s'escapa per una columna de fixació (columna
C).Finalment el cargol transporta el sòlid que surt del reactor, amb un 78% en pes.
1.3.1.2 Urea

És el fertilitzant més econòmic i conté 45% N2, 0% P2O5 0% K2O

La reacció és reversible no catalitzada. Les temperatures més favorables oscil·len entre 180-
210 C i el ràtio NH3/CO2 és de 3.5. La pressió oscil·la entre els 140-130 bar, ja que si és més
petita es pot revertir la reacció.

No obstant, el problema principal és la separació del carbonat no reaccionat amb la urea.

Existeixen dos mètodes de recirculació: (la recirculació té un problema, i és que s'ha de
comprimir abans de recircular, ja que es poden formar cristalls molt corrosius).

 Recirculació parcial: només es recircula un producte (una matèria primera formada a

partir del carbonat)
 Recirculació total: es recirculen dues matèries primeres.
 Sense recirculació:

Sense recirculació

Tan si es recircula com si no, existeixen 5 primeres etapes comunes:

1. Compressió CO2
2. Evaporació del NH3
3. Reactor d'urea on es produeix la reacció
4. Primer separador: augmenta la temperatura i disminueix la pressió fins a 70 atm.
S'obté un corrent de gasos i un altre corrent d'urea.
5. En la segona separació el corrent d'urea es disminueix la pressió fins a 12 atm per
acabar de separar tot el carbonat.
 El procés continua fins a obtenr una solució d'urea.

6. Evaporació del dissolvent, que es concentra la urea fins al 70%

7. Evaporació de la urea fins al 99%
8. Torre de peralt, obtenint perles sòlides d'urea.

Recirculació matèries primeres:

9. Columna empacada utilitzada per rentar els gasos que no han condensat.
10. Columna de plats: separació dels gasos resultants dels evaporadors
11. Columna empacada que renta els gasos amb amoníac i aigua resultant.

corrent de retorn al reactor

Millores

Una altre manera de fer la recirculació total sense disminuir la pressió és disminuint la
quantitat de reactiu fent que la reacció es deplaçi cap aquests, procés d'stripping
(desabsorció)amb NH3. Es produeix una reacció secundària, formant Bionet i aquests és tòxic
per les collites. Una segons forma és mitjançant un stripping tèrmic.
1.3.2 FERTILITZANTS AMB NITRAT

1.3.2.1 Nitrat d'amoni (NH4NO3)

La concentració varia en funció dels estabilitzants: 33-21%N2 0%P2O5 0%K2O

Calentament

Tanc peralt

recirculació perles

Els reactius entren al reactor on es forma el nitrat d'amoni. Seguidament s'escalfa el corrent
resultant i s¡envia a una torre de peralt (hi circula aire en contracorrent), on s'obté nitrat
amònic amb perles. Finalment es refreden les perles amb aire i les perles que no siguin
suficientment grans es recirculen. Les perles de tamany òptim s'extreuen del procés per mitjà
d'un tambor rotatori que desempaqueta les perles.
1.3.2.2 Nitrat càlcic (Ca(NO3)2
És un bon acondicionador pel sòl, les plantes el poden assimilar d'una forma correcte.

Concentració de fertilitzant: 15%N2 0%P2O5 0%K2O

1.4 Fertilitzants amb fòsfor

En forma mineral el fòsfor no és gens soluble en aigua:

 Ca(PO4)2=insoluble
 CaHPO4=soluble en àcids
 Ca(H2PO4)2=soluble en aigua

Els superfosfats són els més utilitzats

Simple:

és el més utilitzat, i és una barreja de Ca(H2PO4)2 amb sulfat de calci. El H2SO4 utilitzat ha de
ser del 65% per no obtenir àcid fosfòric.

Procés

En primer lloc es tritura la roca fosfòrica (triturador+molí), on els troços massa grans es
recirculen. En segon lloc, passa al reactor-mesclador, on s'obté el superfosfat i s'introdueix
controladament H2SO4. Mitjançant una sèrie de cargols transportadors es transporta el
material i es du a terme un procés de maduració aconseguien que tot acabi reaccionant (entre
els cargols s'augmenta la temperatura). La reacció que es dona als cargols és la següent:

Per acabar, el producte es passa per un sistema d'assecatge d'aire calent en contracorrent.
L'aire calent es valoritza i s'usa per ajuntar-se amb els gasos produïts pel motor, fent-lo passar
per un cicló que separa el fluor resultant. El producte de l'assecatge es tritura a la mida
desitjada i s'emmagatzema. El producte pot reaccionar amb les impureses que hi ha al mineral,
produint-se una reacció de retrodegradació.

coma resultat el producte obté entre un 16-18% P2O2, menys del tèoric previst (22%)
Doble i triple

En el doble s'aconsegueix menys sulfat de calci però més concentrat. A la barreja es provoca la
reacció 2 afegint àcid fosfòric. Amb la reacció 1 i 2 s'aconsegueix entre un 32-35% de P2O5

En el triple nomes s'addiciona àcid fosfòric (ni pur nu concentrat), aconseguint un 48%.

El procés consta d'una sèrie de reactors en sèrie agitats amb aire i vapor. El producte es fa
passar finalment per un assecador i l'aire calent resultant s'utilitza per recuperar fluor. En el
procés, l'àcid fosfòric introduit pot ser diluit o concentrat. Si és concentrat el calor de reacció
generat (que és molt elevat) s'utilitza per assecar el producte.
1.5 Fertilitzants amb potassi
Les matèries primes utilitzades són:

 Carnelita
 Silvinita
 Kaimita

Clorur de potassi

S'obté de la silvita, a partir de la separació del NaCl.

S'obté KCl al 84-85% i NaCl sòlid com a
subproducte.

Sulfat de potassi: (ben assimilat per plantes)

1.6 Fertilitzants Mixtes
Nitrat de potassi (N+K): és un fertilitzant sintètic i és car, s'utilitza en la producció de tabac.

Fosfat i polifosfat d'amoníac: es poden obtenir més o menys purs, si són molt purs poden
utilitzar-se en la indústria alimentària.

Procés:

S'afegeix àcid fosfòric i amoníac a un reactor bombollejant al reactor en la proporció

estequiomètrica desitjada. El tanc està conectat a un sistema que controla la pressió i
temperatura (sistema de refrigeració). Seguidament, el producte es dirigeix cap a un
cristal·litzador i seguidament a un cargol transportador centrífug (el líquid resultant es torna al
rector). Finalment, un tambor rotatori s'encarrega de sacar el producte final.
2. PESTICIDES
Són compostos que permeten controlar una plaga, majoritàriament són molècules orgàniques
específiques per atacar la plaga i no el conreu. Es produeixen en poca quantitat. Es classifiquen
en:

 Fungicides: Prevenció o destrucció de fongs patògens. Es degraden fàcilment i no solen

ser tòxics.
 Herbicides. Controlen la presència de males herbes als conreus, inhibint el seu
creixement des de la llavor. Són els més utilitzats.
 Insecticides: ataquen als artròpodes i àcars que poden atacar als conreus.

Diferències respecte els fertilitzants

1. Gran varietat de productes

2. Produccions petites
3. Elevat valor afegit
4. Procediments d'autorització i registre. Proves de toxicitat.
5. Elevada inversió I+D
6. Cost procediment registre
TEMA 7: GESTIÓ DE LA QUALITAT

1. DEFINICIÓ QUALITAT:
 Aptitud d'un producte o servei per satisfer les exigències i necessitats implícites o
explícites del client amb el menor cost possible per l'empresa.
 Conjunt de propietats o característiques d'alguna cosa que la fan apta per satisfer
necessitats

Per tan, el que es vol és la satisfacció de les necessitats del client, que és el destinatari d'un
producte o servei subministrat per l'organització.

1.1 Què pot fer una empresa per garantir qualitat?

1. Millora puntual de la qualitat mitjançant controls de qualitat (producte, procés...)
2. Assegurament de la qualitat: Establint un sistema de Gestió de Qualitat.

2. GESTIÓ DE LA QUALITAT TOTAL

Total Quality Management (TQM): Filosofia de gestió centrada en la qualitat.

Es basa en la participació de tots els membres de l'organització i augmentar la satisfacció de

tots els clients, tenint beneficis per tots els membres de l'organització i societat en general.

Raons per implantar un TQM

 Raons tècniques: millora processos

 Raons comercials:millora imatge
 Raons econòmiques: evitar malbarataments
 Raons socials: millora de la satisfacció de clients.

Sistemes ISO 9001

ISO és una xarxa d'organismes estatals d'estandardització. Els estàndards internacionals que
imposa són un marc de referència, un llenguatge comú entre proveïdors i consumidors que es
desenvolupen d'acord amb les necessitats del mercat i es consensuen entre tots els membres.

Les més conegudes són ISO 9000 i ISO 14000 i són estàndards de sistemes de gestió genèrics.

Genèric: el mateix estàndard es pot aplicar a qualsevol organització que produeix qualsevol
producte

Sistema de gestió: el que fa l'organització per manejat llurs processos o activitats.

 ISO 9000: Sistemes de Gestió de qualitat. Tot allò que pot fer l'organització per millorar
la satisfacció del client d'acord amb les seves necessitats i regulacions.
 ISO 14000: Sistemes de Gestió ambientals. Tot allò que pot fer l'organització per
minimitzar els efectes nocius causats per la seva pròpia activitat sobre l'ambient.
ISO 9001

3. Metodologia PHVA o PDCA

 Planificar (Plan): establir objectius i processos per aconseguir bons resultats
 Fer (Do): implementar processos
 Verificar(Check): seguiment de processos i productes
 Actuar: prendre decisions per assegurar la millora continuada

4. Model d'Excel·lència de la EFQM (European Foundation for Quality

Management)
És una organització sense ànim de lucre formada per diferents organitzacions i empreses, amb
l'objectiu de ser la força que impulsi a Europa l'excel·lència sostenible. Es presenta com un
instrument que permet avaluar a les organitzacions on es troben del seu camí cap a
l'excel·lència.

 Resultats: Què estem aconseguint?

 Enfocament: Com intentem aconseguir-ho?
 Desplegament: Com, quan i on s'implementarà cadascuna?
 Avaluació i revisió: Com es mesura si una iniciativa funciona be? Millores.

És una eina molt potent que ajuda a la millora continuada, ja que avalua l'estat de les
iniciatives, l'excel·lència dels resultats obtinguts i ajuda a estructurar plans i projectes