ESCENA 5 Vida de la presumida

La PRESUMIDA surt amb un vestit que li queda molt bé, li marca

tot a la perfecció. També surten quatre ADMIRADORS dels quatre
costats, s'apropen a ella lentament mentre repeteixen quatre
floretes. La PRESUMIDA es dirigeix al públic, amb un to sensual,
de voler agradar.

IL·LUMINACIÓ: LLUMS APAGATS

IL·LUMINACIÓ: LLUMS ENCESOS

PRESUMIDA: Sempre m'ha agradat agradar... Bé, perquè mentir,
us diré la veritat: sempre sempre m'ha agradat... agradar-me a mi
mateixa...
Els quatre ADMIRADORS s'apropen a ella lentament,
contorne-jant-se. Li xiuxiuegen les floretes.
ADMIRADOR I: Guapa!
ADMIRADOR 2: Tia buena!
ADMIRADOR 3: Maciza!
ADMIRADOR 4: Estupenda!!
ADMIRADOR 5: Moza!!

PRESUMIDA: Gràcies. Quan era jove, mirava molt les altres

noies.... Els mirava el cul... Els pits... Les cames... Els feia un
repàs que fins i tot vaig arribar a pensar que era lesbiana. Però
al final em vaig adonar que era perquè jo volia el que totes
aquelles dones tenien. Volia aquell cul, aquelles cames i aquells
pits... El que us diré ara, ho negaria davant de qualsevol
tribunal, però... Jo... era una noia... normal... Cul normal, cames
normals, pits normals. Però, com veieu, al final... ho vaig
aconseguir. I ara, els tios em miren a mi…(pausa) I les ties em
miren a mi..(pausa). I jo sé que totes volen el que jo tinc. I això
 m'encanta!
Els ADMIRADORS s'apropen una mica més. Les floretes pugen de
to.
ADMIRADOR 1: Guapaaa!
ADMIRADOR 2: Tia buenaaa!
ADMIRADOR 3: Macizaaa!
ADMIRADOR 4: Estupendaaa!!
ADMIRADOR 5: Moza!!
PRESUMIDA, somriu, feliç: Gràcies, gràcies. Si us he de ser
sincera... No recordo exactament per què em vaig operar per
primer cop, no ho sé...
Una noia se li acosta: AMIGA OPERADA. La PRESUMIDA no parla
directament amb ella.
AMIGA OPERADA 1 : T'has d'operar, deixa't d'hòsties. T'has
d'operar d'una vegada!! Ets lletja!! Ets lletja!!!

La PRESUMIDA no la veu, ella continua recordant.

PRESUMIDA: SÍ, SÍ que me'n recordo. Va ser per algun comentari
que em devia fer una amiga meva, la Violeta, una dona que s'ho
va operar tot per fer-s'ho més petit. Fins i tot es va retallar el
nom. De Violeta es va passar a dir «Vio», que li sonava més
«natural». Bé, doncs recordo que la Vio em va fer un comentari
subtil sobre alguna part del meu cos...i vaig decidir demanar
una operació als pares.
PARE: ¡Per sobre de la meva tumba! Si vols operar-te primer haurás
de tenir una feina estable, cosa que MAI a la teva vida has tingut. Si
vols estar en forma, ves a un gimnàs, no et treguis costelles.
MARE: ¿Que son aquests crits?
PARE: La esbojarrada de la teva filla, diu que es vol operar.
MARE: Escolta’m filla, ets perfecta tal i com ets… El teu pare i jo
t’estimem, per aixó no volem que ho facis.
PRESUMIDA: Ajá…
(Hi ha un moment de silenci)
PRESUMIDA: Necesito 3000 euros
PARE: QUE???
MARE: COM???
PRESUMIDA: Tampoc és per tant, són només els pomuls…
MARE: Escolta’m filla, t’estimem tal i com ets… Tens el nas del teu
pare, els llavis de la teva mare, els ulls de la teva àvia…
PRESUMIDA: Doncs quina mala genetica que tenim… ¿I si us
opereu vosaltres també?
PARE: Mare meva… Aquesta nena es un cas perdut… Me’n vaig a
veure el futbol, que es fa tard. Pensa-ho bé filla, no vull que semblis
una nina de plàstic.
(El pare surt de l’escena i es queden la mare i la filla a soles. La mare
posa la mà sobre el colze de la filla, donant peu a una escena
emotiva)
MARE: Nena, fes el que vulguis, saps com és el teu pare, una
persona molt conservadora, i ha sigut sempre així. Te'n Recordes de
quan vam comprar-nos els nostres telèfons mòbils? Ell es negava
rotundament i anava amb el seu telèfon prehistòric. Ara , almenys,
s’ha comprat un telèfon intel·ligent.
PRESUMIDA: D'acord mare, gràcies. Així vaig començar però
desprès un altra amiga...
AMIGA OPERADA 2: Quins pits més horrorosos que tens, nena,
són ridículs. T'estimo i per això et sóc sincera. Aquests pits fan
pena.
AMIGA OPERADA 1: Sí, sí, estic d’acord. Mira nosaltres que
boniques les tenim.
AMIGA OPERADA 3: Sí, sí, té raó. Són perfectes!!
AMIGA OPERADA 2: L'altre dia vas passar pel costat d'una
obra i tots els paletes es van posar a treballar. T'ho dic d'amiga
operada a amiga «no operada»: has d'anar a veure el doctor
Palència, el doctor Palència fa meravelles. El doctor Palència és...
DÉU. Què dic Déu, Déu et va fer així, ell repara el que Déu no va
saber fer bé. És millor que Déu. És un DIOS.
PRESUMIDA: No sé, hi havia alguna cosa d'aquest doctor
Palència que no m'agradava. Potser era el Palència, no sé, em
sonava a doctor de poble. El doctor de Palència.
AMIGA OPERADA 1: Si no et convenç el doctor Palència, vés al
doctor París. El doctor París em va operar els ulls. Eren
marrons i ara són blau cel quan hi toca el sol i verds clars a la
llum de l'espelma. Es pot demanar més?
AMIGA OPERADA 1/2/3 : No perdis el temps, vés-hi!!!!
PRESUMIDA: Vaig decidir anar-hi però no va ser perquè m'ho
diguessin aquelles amigues. Jo sempre faig les coses perquè
vull. Sóc així, sóc «divina» i sóc...
ADMIRADOR I: Guapaaaaaaaaaa!
ADMIRADOR 2: Tia buenaaaaaaaaaaa!
ADMIRADOR 3: Macizaaaaaaaaaaaaa!
ADMIRADOR 4: Estupendaaaaaaaa!
ADMIRADOR 5: Moza!!
PRESUMIDA: Al final em fareu posar vermella, però el vermell
em queda fatal, així que oblideu-ho. (Riu.) I vaig anar a veure el
Doctor París. Nunca olvidaré París! Aish... La meva primera
operació va ser inoblidable. Va ser increïble, va ser gairebé
orgàsmica. (Fa un gemec petit.) Ara em veieu així, perfecta...
Però em vaig operar... res, el... (es toca el nas), la... (es va
tocant la boca). Bé, tota la cara, per què mentir. Tenia un nas
gran i una boca petita. I ara tinc un nas petit i una boca gran.
AMIGA OPERADA 3: Jo ho veus amiga meva. No hi ha
comparació. I és que el gran problema de la vida és tenir coses
on una no les vol, i no tenir-les on una les vol. La qüestió és que
moltes vegades el material és dintre teu, només l'has de moure, i
això és el que faig, moure material. I no em queda malament,
oi? Doncs tu has de fer el mateix.
PRESUMIDA: I quina raó tenien les meves amigues!!
Els ADMIRADORS se li acosten.
ADMIRADOR I: Guapaaaaaaaaa!
ADMIRADOR 2: Tia buenaaaaaaa!
ADMIRADOR 3: Macizaaaaaaaa!
ADMIRADOR 4: Estupendaaaaaaa!!
ADMIRADOR 5: Moza!!!

PRESUMIDA: Gràcies, gràcies, gràcies. Després de fer-me unes

quantes operacions, vaig pensar que ja estava perfecta. Però hi
va haver un problema. Quan ja m'havia operat tota la cara, em
vaig adonar que el meu home no hi quedava gens bé, no lligava
amb aquella cara. Així que vaig canviar de marit. Ell ho va
entendre de seguida, era un home comprensiu.

S'apropa I'EXMARIT.
EXMARIT, enfadadíssim: Et separes de mi perquè no conjunto
amb les teves orelles?
PRESUMIDA: Dit així sembla una mica...
EXMARIT: A veure, ho diré d'una altra manera, vols dir que jo
conjuntava amb tu quan les teves orelles eren lletges i no hi
conjunto quan les teves orelles són maques?
PRESUMIDA: Mmmm.... És una pregunta amb trampa, oi?
EXMARIT: Però, no et vull perdre. Què puc fer?
PRESUMIDA: Bé, hi ha una solució. Opera't! Si tu t'operessis,
conjuntaries amb mi, seria ideal!
EXMARIT: Com?
PRESUMIDA: T’operes les orelles i de pas et podries ficar
una arracada.
EXMARIT: Una arracada???!!! Jo???!!!! No penso posar-me
això en la vida!!
PRESUMIDA: Has de posar-te l’arracada perquè sinó no
 combinem, se de un lloc on et poden fer el forat ràpidament.
EXMARIT: No, no i no. No me’l posaré mai!!!
PRESUMIDA: Bé, doncs ja que no et vols ficar l’arracada pot
ser podries anar al Doctor Paris per arreglar una altra
coseta…
EXMARIT: Quina coseta??
PRESUMIDA: Un parell de coses sense importància, extracció
d’un parell de costelles i ficar una mica de bótox, així
combinaríem!!

EXMARIT: Mira, t'ho diré clarament: et deixo, em fas fàstic. La

teva nova cara em fa fàstic, els teus nous llavis em fan fàstic, el
teu nou nas em fa fàstic. Tota tu em fas fàstic!!! I arribarà un dia
que t'hauràs operat tota tu i continuaràs sense agradar-te i
llavors... què faràs?! (Se'n va endarrere.)
PRESUMIDA: S'ho va prendre molt bé. Molt rebé, era un home
comprensiu. Fins i tot en marxar em va dir quatre piropos.

Els ADMIRADORS s'acosten.

ADMIRADOR I: Guapa!
ADMIRADOR 2: Tia buena!
ADMIRADOR 3: Maciza!
ADMIRADOR 4: Estupenda!!
ADMIRADOR 5: Moza!!!

L'EXMARIT també es gira i li profereix quatre insults.

EXMARIT: Foca, gorda, estúpida, inútil!!!
PRESUMIDA: I recordo que em va dir que arribaria un dia en què
passarien uns esdeveniments, i aquell dia, com una maledicció,
va arribar... (Apareix el DOCTOR PARÍS i el DOCTOR
ALBACETE se li apropa. La PRESUMIDA porta una radiografia
 a la mà.) Doctor París. És horrible!! M'ha passat una desgràcia
horrible. Aquest matí, m'han fet una radiografia i crec que hi ha
alguna cosa extranya.
DR PARÍS: És greu?
PRESUMIDA: Molt... Molt greu...
DR PARÍS: Vaja. Jo no sóc un expert en radiografies, però si vol,
hi dono un cop d'ull. Preguntaré al Dr. Albacete a veure si veu
alguna cosa diferent.
PRESUMIDA: L'hi agrairia. Encara estic espantada.

Encara tremolo. (Li dóna la radiografia. El METGE la

mira. Ella es gira d'esquena.) No ho vull ni veure.

DR. ALBACETE: Hola compañero. Hola… Barbie??

DR. PARÍS, girant la radiografia: Jo no hi veig res

estrany.
DR. ALBACETE: Yo tampoco, todo es normal y
todo está en su sitio, no???
PRESUMIDA: Però com pot dir això? Miri-ho bé.
DR. PARÍS: Potser hi veig una taca...
DR. ALBACETE: Si, si que hay un mancho pero….
PRESUMIDA: NO és la taca. El fetge. Miri el fetge. És gran. Miri
(Treu altres radiografies.) Aquest és el fetge de la Sharon
Stone. I aquest altre el fetge de la Beyoncé. Són més petits. Què
dec fer de fetge? Una seixanta de fetge? O potser una setanta!
Vull una trenta-sis! I a més, no m'agrada la forma, sembla... (Fa
formes amb les mans.) És tan irregular, tan, tan, tan fetge. El de
la Beyoncé té forma de lluna minvant i el de la Stone...
DR. PARÍS: Lluna minvant?
DR. ALBACETE: Esta mujer está fatal!!!
PRESUMIDA: SÍ, vull un fetge de la trenta-sis i amb forma de
lluna creixent! I de pas esbrini com em puc treure les «potes de
gall» dels bronquis. No vull imperfeccions, vull ser...
Els ADMIRADORS arriben on és la PRESUMIDA. Es queden a pocs
centímetres.
ADMIRADOR I: Guapa!
ADMIRADOR 2: Tia buena!
ADMIRADOR 3: Maciza!
ADMIRADOR 4: Estupenda!!
ADMIRADOR 5: Moza!!!
PRESUMIDA: M'agrada això d'estupenda... Bé, després de deixar
el meu marit imperfecte vaig muntar un restaurant. M'agrada la
feina. M'agrada veure com la gent arriba, i els veig engreixar-se
a poc a poc, plat a plat. M'encanta. Actualment, surto amb un
noiet que conjunta amb mi, un universitari que té dinou anys,
m'adora...

39
Un NOIET s'apropa a ella.
NOIET: T'adoro.
PRESUMIDA, fent la bleda: Perdó? Com dius?
NOIET: T'adoro.
PRESUMIDA: M'adora. Es pensa que tinc vint-i-un anys i no he
volgut mai portar-li la contrària. (Al públic) I a més és molt
carinyós amb mi...
NOIET: Vols que...? (Li vol tocar la cara.)
PRESUMIDA: NO, la cara, no, amor meu... Hi porto una crema
caríiiiiiiissima.
NOIET: Vols que...? (Li vol tocar els pits.)
PRESUMIDA: NO, els pits, no. M'hi he posat un oli
caríiiissiiiiim.
NOIET: Puc tocar-te les costelles...?
PRESUMIDA, fa un xiscle: Ahhhhhh.... Les costelles. Va haver de
treure el tema de les costelles. Vam trencar pel tema de les
costelles. La meva darrera imperfecció, les costelles flotants.
Havia de deslliurar-me d'un parell de costelles flotants que em
 feien una cintura tan imperfecta. Era el darrer esglaó per a la
perfecció. M'operaria el (diu la data). I aquella data sé que la
recordaria sempre, perquè seria la de la meva última operació.
(Sospira.) La meva darrera operació... Encara no m'ho puc
creure. A vegades que em miro al mirall i no em reconec. I
penso... «potser sí que m'he passat amb tants retocs...» Però de
seguida penso que jo sóc així, que estic quasi perfecta i que el
que em passa és que m'agrada agradar... Agradar-me a mi
mateixa, i sentir-me...
ADMIRADOR I: Guapaaaaaaaaaaaa!
ADMIRADOR 2: Tia buenaaaaaaaaa!
ADMIRADOR3: MACIZAAAAAAAAAAA!
ADMIRADOR 4: Estupendaaaaaaaa!
AMIRADOR 5: Moza!!!

IL·LUMINACIÓ: LLUMS APAGATS

IL·LUMINACIÓ: LLUMS ENCESOS

6. MÚSICA: MAQUILLAJE, MECANO

IL·LUMINACIÓ: LLUMS APAGATS

IL·LUMINACIÓ: LLUMS ENCESOS

SALUTACIÓ FINAL