ESCENA 4 Vida de la ingènua

La INGÈNUA està asseguda en una cadira baixa. Mira al públic

amb un somriure d'infinita bondat a la cara.
INGÈNUA: A vegades... a vegades sóc tan feliç... tan tan tan
feliç... que és com si estigués a punt de rebentar de tanta
felicitat!! En moments així m'agradaria sortir al carrer i
posar-me a cridar... SÓC MOLT FELIÇ!!!! Perquè necessito
comunicar la meva felicitat als altres. Si me la quedés per a mi
sola seria molt egoista, no? No és que m'hagi tocat la loteria, ni
res d'això. No, no, no. La meva felicitat no és per res en
concret. Tampoc és que la meva vida sigui res d'especial... Però
és la meva vida i sento que... he de viure-la!! Estic agraïda per
tot el que em passa i també per haver nascut, que és el millor
que m'ha passat, es clar... (Petita pausa.) A vegades...
m'imagino el dia que vaig néixer... el dia que la meva mare em
va parir i... penso que, per a ella, devia ser el moment més feliç
de la seva vida...
Apareixen la MARE i la COMADRONA. La MARE té un part difícil i
crida i esbufega.
MARE: Déu!!! Aquest és el pitjor moment de la meva vida!!
COMADRONA: Vinga senyora, empenyi una mica més, que no
tenim tot el dia…
INFERMERA 1: Comadrona, ja ho té tot preparat!
COMADRONA: Empeny amb força que ja tenim el cap!!
MARE: Però si estic empenyent!! Empenyo tant com puc però
aquesta desgraciada no vol sortir. Per mi que s'està
agafant al cordó umbilical i ha començat a pujar cap
amunt... Vinga, surt d'una vegada!
Viu la teva vida, creix, madura, independitzaaaa’t!!!
L·i MARE i la COMADRONA desapareixen.
INGÈNUA: La meva mare m'estimava molt. Però de seguida es
cansava de mi. La feia posar nerviosa. Era una dona tan
decidida, tan forta i independent... Just al contrari que jo...
Parlo d'ella en passat perquè es va morir, pobreta. La mort de la
meva mare és un dels moments més tristos que he viscut. Tot va
començar... bé, va començar i va acabar, el dia que jo feia
divuit anys i la meva mare va decidir ensenyar-me a conduir el
cotxe...

Apareix un altre cop la MARE.

MARE: Posa la tercera d'una vegada, nena!
INGÈNUA: És que no vull córrer massa...
MARE: Però si vas a trenta per hora! Posa la tercera i accelera
una mica, que estem en un polígon industrial i no hi ha cotxes. No
siguis tan covarda, filla. Accelera, viu la vida, atreveix-te una
mica, dona!!
INGÈNUA: ÉS que em fa por...
MARE: Però per què?, si no passarà res. Això sí, vigila amb la
farola…
INGÈNUA: Quina farola ?.
Se sent el soroll d'un cotxe esclafant-se contra un fanal. La MARE
surt.
INGÈNUA: La meva mare va morir esclafada contra la farola,
pobreta. I jo no em vaig treure el carnet de cotxe. L'única
cosa positiva que n'he tret és que ara sempre vaig en transport
públic i així puc llegir durant el trajecte. (Petita pausa.) Els
dies que estic deprimida penso que vaig tenir part de culpa en la
mort de la meva mare i em sento fatal. Però de seguida em
passa perquè sé que ella no hauria volgut que em sentís
culpable. S'ha de viure la vida, no? Però no tot han sigut
desgràcies... No, no, no... De cap manera. També m'han passat
coses divertides, i tant! El dia que vaig tallar amb el meu nòvio,
 el meu nòvio de tota la vida, l'únic que he tingut... va ser... tan
divertit... (Entra el Nòvio.) A vegades... a vegades sento que
t'estimo tant... tant tant tant... que és com si estigués a punt de
rebentar de tant d'amor!! I tu?
Nòvio, sense gens d'entusiasme: També, també.
INGÈNUA: Que bé que ens estimem tant, no?
Nòvio: Sí, molt bé, molt.
INGÈNUA: Digue'm alguna cosa maca...
Nòvio: Et deixo. Ho sento però... És que no m'agrades. Ara m'he
enamorat d'una altra noia, li he demanat per sortir i m'ha dit que
sí.
INGÈNUA: Ah sí? Que bé... (El Nòvio surt. La INGÈNUA riu i mira
el públic.) Me n'alegro molt per tu... Hi, hi... Que bona... En
realitat estava destrossada. I no me n'alegrava gens! En fi, unes
vegades es guanya i les altres es perd, oi? Però jo tinc molts
motius per estar contenta. I tant. El meu pare, per exemple. El
meu pare és la millor persona del món: amable, divertit,
afectuós... Ell fa que em llevi els matins de bon humor, amb ganes
de cantar d'alegria. Perquè em llevo i penso que al vespre el
veuré, a l'hospital. (Petita pausa.) El meu pare és a l'hospital des
de fa un parell d'anys. Té una malaltia del cap, pobret. Però en fi,
què hi farem? A mi em sembla que últimament està una mica
millor.
DOCTOR: Buenos días, hoy su padre está fatal!
INGÈNUA: De veritat? Però si jo el veig molt millor!!!
DOCTOR: Nada, nada está como una puñetera regadera.
Precisamente ayer, antes de levantarse, estaba dando un paseo por
la terraza en calzoncillos y una sábana atada al cuello. Me dijo
que estaba jugando a superhéroes con sus amigos. Lo de situarse
en el tiempo no lo lleva muy bien. He tenido que aumentar la
dosis y creo que hoy está mucho mejor.
INGÈNUA: Quan està bé hi ha dies que fins i tot es recorda de qui
sóc i em diu pel nom... (Apareix el PARE.) Hola, pare. A veure si
avui et recordes de qui sóc...?
PARE: ÉS clar que me'n recordo. Ets la meva filla. Com et va
 l'escola, nena?
INGÈNUA: Ja no vaig a l'escola, papa...
PARE: ÉS clar, perdona, perdona, perdona... És que se me'n va el
cap... Ets massa petita encara! Però aviat hi hauràs d'anar, eh? I
no vull que ploris, eh?... T'has de portar com una nena gran...
INGÈNUA: Ja sóc una nena gran, papa. Tinc trenta-quatre anys!!
(El PARE surt.) El meu pare es recorda perfectament de qui sóc
però no acaba de situar-me en el temps. Els dies que estic trista
penso que la malaltia del meu pare és terrible i... em sento fatal.
Però de seguida em passa perquè des que està malalt tinc la
sensació que m'estima més que mai. O sigui que... tot va
perfecte!! També tinc una bona feina, en una empresa
d'assegurances, és una feina que m'agrada molt perquè
consisteix a ajudar les persones. Allà hi tinc una de les meves
millors amigues...

Apareix la COMPANYA DE FEINA.

COMPANYA DE FEINA: Hola guapa, mira és que tinc un petit
problema. Resulta que la setmana passada em van contractar
una assegurança d'aquestes per la llar, que ho cobreixen tot,
absolutament tot, i era a l'últim moment abans de plegar i jo
havia quedat amb el meu nòvio i ja saps com és, total, que no la
vaig segellar ni res. Doncs ara resulta que al tio se li ha cremat
la casa. O sigui que quan aquest home s'assabenti que no té la
casa assegurada ni res, aquí es muntarà un pollo... Doncs el
favor que et volia demanar és: podries dir que la vas fer tu,
l'assegurança?
Apareix el CLIENT.
CLIENT HOME: Es usted la persona con la que hablé por
teléfono? (La INGÈNUA fa que sí amb el cap.) Muy bien, pues
que sepa que mi mujer, mis tres hijos y yo mismo nos hemos
quedado sin casa por culpa de su incompetencia…
INGÈNUA: Oh, això sí que em sap greu... Volen venir a viure a
casa meva?
El CLIENT i la COMPANYA DE FEINA surten. Se sent la veu en
off de la MARE.
MARE: Nena..., nena una cosa és ser ingènua i bona persona i
una altra molt diferent ser imbècil i deixar-se prendre el pèl!
INGÈNUA, parlant amb el públic: La meva mare se m'apareix, a
vegades, mig en somnis, vestida de blanc, guapíssima i agafada
a una farola... No és que jo cregui en fantasmes però penso que
hi ha esperits que ens protegeixen. Tothom té el seu àngel de la
guarda. I el meu és la meva mare, que sempre em reconforta
amb la seva càlida veu...
MARE: Que putes que has de passar-les, filla meva... Ets tan poca
cosa, tan insubstancial... que et posen a contrallum i
transparentes, nena. A veure si t'espaviles i trobes nòvio i et
cases...
INGÈNUA: NO, si jo estic bé...
MARE: Perquè no tens sang a les venes, això és el que passa. Per
això et van tan malament les coses.
INGÈNUA: No em van malament les coses!

Apareix el CLIENT.
CLIENT DONA: El meu cas ja està en mans dels advocats. Quan
tingui la sentència, prepara't. El teu jefe et fotrà de pet al carrer.
Incompetent!

Apareix la COMPANYA DE FEINA.

COMPANYA DE FEINA: Ei, tia... et volia donar les gràcies... Per
cert, si al final et foten al carrer, em podries anar a buscar la
nena al cole.J. Com que no tindràs res de millor per a fer en tot
el dia...

Apareix el Nòvio.
Nòvio: L'altra noia m'ha deixat per un home més gran que jo...
Estic destrossat. Et ve de gust que ens enrotllem aquesta nit?
INGÈNUA: NO... no gaire...
Nòvio: Va, no pateixis, que només serà una nit o dues. Fins que
m'oblidi de l'altra...
INGÈNUA: ÉS que després em quedaré feta caldo...
Nòvio: Però el temps ho cura tot... Va, fes-ho per mi...
INGÈNUA: En fi, si és per ajudar-te... Si és per ajudar-vos el que
sigui. (La INGÈNUA es queda tota sola al centre de l'espai.) El
que sigui, de veritat. Compteu amb mi, demaneu-me el que
vulgueu, estic a la vostra disposició per a tot el que calgui!! Us
estimo a tots i vull ajudar tothom!!! (La INGÈNUA s'adona que
s'ha quedat sola i es dirigeix al públic.) Totes les coses que ens
passen tenen un costat positiu. De veritat! L'únic que s'ha de fer
és buscar-lo. Cada dia pot ser un dia especial, si ens ho
proposem. Per exemple, avui (diu la data de la representació),
pot ser un dia especial! Depèn de cadascú de nosaltres. De les
ganes que tinguem de ser feliços. I de com ens esforcem per
ser-ho. A vegades no és ESPECIAL ( jo cada dia m'esforço per
ser feliç. Em concentro profundament i de seguida començo a
sentir-me MOLT estar més alegre, a tenir ganes de sortir al
carrer PARLAR amb tothom i començo, a poc a poc, a sentir
una GRAN sensació de felicitat, sento la felicitat com entra
dintre meu ! em va omplint i llavors és quan em vénen moltes
ganes de cridar: SÓC MOLT FELIÇ! Perquè en aquell moment
és veritat que sóc feliç. Perquè m'he esforçat molt per sentir-me
feliç i ho he aconseguit. Vull ser feliç... i ho sóc. Sóc molt feliç.
(Pausa. Respira, es concentra i crida:) SÓC MOLT FELIIIIÇ!!
FELIÇ!! FELIÇ!! SÓC FELIÇ!! MOLT!! MOLT MOLT
MOLT FELIIIIÇ!!!! (Pausa. Amb llàgrimes als ulls.) Ha
quedat clar?