Biomúsica: estudio interdisciplinario del paisaje sonoro para la creación de

música nueva
Tania L. Rubio Sánchez

Biomúsica: estudi interdisciplinari de l'paisatge sonor per a la creació de música nova

Tania L. Rubio Sánchez

Per Schafer, paisatge sonor és qualsevol camp d'estudi acústic, des d'una obra musical, un
programa de ràdio o els sons de l'ambient (Schafer, 1977: 7). Farem servir el terme paisatge
sonor d'acord amb la definició de Bernie Krause, "tots els sons que percep l'oïda humana
en un espai i temps determinats" (Krause, 2013: 26). D'acord amb aquesta definició, el
paisatge sonor es vincula amb l'experiència de escolta humana, és a dir, l'entesa perceptual
dels sons de l'ambient que ens envolten.

Des d'aquest punt de vista, un paisatge sonor comporta un subjecte actiu conscient del que
escolta, indagant en les possibles relacions entre l'ésser humà i els sons de l'ambient, així
com els possibles efectes i conseqüències dels canvis en cada paisatge sonor (Schafer, 1977:
4).

Els compositors Murray Schafer i Barry Truax donen origen a el camp d'estudi conegut
com ecologia acústica, que abasta l'estudi de les relacions de el so entre humans i el seu
ambient com a part d'un sistema ecològic, però no des d'una perspectiva biològica.
Ecologia des d'una perspectiva biològica és "l'estudi de les relacions entre organismes vius,
incloent humans i el seu ambient físic; busca entendre les connexions vitals entre plantes i
animals al voltant de el món que els envolta ". Murray Schafer i Barry Truax utilitzen el
terme 'ecologia' definit com "l'estudi de les relacions entre individus, comunitats i el seu
ambient", és a dir, el seu enfocament es basa en les relacions sonores que integren el
paisatge. Mentre l'ecologia acústica se centra en l'experiència humana de l'escolta,
l'ecologia de l'paisatge sonor pren el so de l'ambient com un objecte d'estudi, quelcom
extern, mesurable que representa dades que poden ser utilitzats en tots dos casos, tant per
avaluar l'hàbitat com per expressió cultural. L'ecologia acústica com a part de camp, la qual
s'encarrega de classificar i estudiar els sons de l'ambient pels seus valors estètics. Almo
Farina, a diferència de Murray Schafer, Barry Truax, i Bernie Krause, considera que el
paisatge sonor és independent de l'escolta i percepció humana. Farina afirma que hi ha un
paisatge sonor d'acord a cada espècie biològica i que cada espècie escolta diferent. La
ciència ecoacústica pretén indagar en perspectives d'escolta no antropocèntriques per
comprendre les relacions sonores de l'ambient, on l'ésser humà no és l'únic actor. L'art
històricament desenvolupat a partir dels valors estètics de l'experiència humana, busca des
de l'ecologia acústica donar sentit al que escoltem al nostre entorn i qüestionar les
múltiples formes de relacionar-nos en l'ambient a través del so. Es demostra cada vegada
amb més evidència, que la invasió tecnofónica és una intrusió als sistemes de comunicació
acústica en els entorns naturals. És per això, que el S. XXI es veu summament influenciat
pel desenvolupament de noves àrees d'estudi que indaguen en els punts de trobada entre
art i ciència, tenint en compte el món sonor des d'una perspectiva ecològica. Les propostes
artístiques no només es veuen influenciades o inspirades pel món sonor natural, sinó que
són una invitació a escoltar i reflexionar sobre la complexitat de l'món sonor que ens
envolta on l'ésser humà no és l'únic referent. En aquest sentit, les considero un diàleg entre
l'escolta interna de la creadora o el creador, i l'escolta externa conscient en relació a
l'entorn sonor.
Composició amb Paisatge sonor- D'acord amb Barry Truax, es tracta de música derivada de
l'ambient a través delreconocimiento de la font sonora mantenint la seva referencialida.

Art Sonor Inmersivo- En 2016, Bernie Krause i David Monacchi, proposen un model
multidisciplinari d'instal·lació sonora com a eina de difusió per a la investigació científica i
tecnològica. Es basa en el concepte de inmersividad, on no hi ha una separació entre
l'usuari i l'obra d'art

Mapes sonors- Cartografia digital que s'enfoca en la representació de paisatges sonors

d'una localitat específica. La cartografia sonora és una eina de reconstrucció de la memòria
històrica a través de el so, és portadora d'identitats, i una representació audible que ens
brinda informació sobre un espai-temps determinat.

Art Sonor Ambiental- Definit com una pràctica artística a on els sons de l'ambient
constitueixen el mitjà, el material i el subjecte de la matèria de treball (Bianchi i Manzo,
2016: XIX). Unit a la intersecció entre l'art, ciència i tecnologia, en l'art sonor ambiental
s'incorporen processos on l'artista es compromet amb el medi ambient.
Reflexionar sobre el nostre paper com a individus que integrem part de l'paisatge
sonor i sobre les conseqüències que tenen les nostres activitats