No ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó.

I cal
remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que
vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la
grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de
lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix
realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que
veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres
idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible
que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en
nosaltres sense aquest fonament.

________________________________________________________

Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel

costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment
es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la
vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests
objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experiència,
que em condueixi a treure una conclusió com aquesta; i fins i tot després
d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha
cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a
l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens són
completament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i
quina raó tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats
amb les mateixes qualitats sensibles?

____________________________________________________________
Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot
fer que siguin tal com jo les concebo, és suficient poder concebre una cosa
sense una altra de manera clara i distinta per a tenir la certesa que l’una és
diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de l’omnipotència divina, es
podria donar una cosa sense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé que
existeixo i que m’adono que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és
que sóc una cosa que pensa, concloc amb certesa que la meva essència rau
solament en això: que sóc una cosa que pensa o una substància que no té per
essència o naturalesa res més que pensar.

______________________________________________________________
Después de esto, consideré, en general, lo que se requiere en una proposición
para que sea verdadera y cierta; pues ya que acababa de hallar una que sabía
que lo era, pensé que debía saber también en qué consiste esa certeza. Y ha-
biendo notado que en la proposición: «yo pienso, luego soy», no hay nada que
me asegure que digo verdad, sino que veo muy claramente que para pensar es
preciso ser, juzgué que podía admitir esta regla general: que las cosas que
concebimos muy clara y distintamente son todas verdaderas; pero que sólo hay
alguna dificultad en notar cuáles son las que concebimos distintamente.

______________________________________________________________

Tothom admetrà de bon grat que hi ha una considerable diferència entre les
percepcions de la ment, quan un home sent el mal d'una calor excessiva o el
benestar d'una temperatura moderada, i quan després torna a recordar aquesta
sensació o l'anticipa per mitjà de la seva imaginació. Aquestes facultats poden
imitar o copiar les percepcions dels sentits, però mai poden arribar a assolir del
tot la força i la vivor de l'experiència o sentiment original. […] 
Per això, podem ara dividir totes les percepcions de la ment en dos tipus o
classes, distingibles per llurs diferents graus de força i vivor. Hom anomena
comunament pensaments o idees a la menys forta i viva. L'altra espècie
necessita un nom en el nostre idioma, i en molts d'altres; suposo perquè no cal
per a res sinó per als propòsits filosòfics, classificar-los sota un terme o un
vocable generals. Deixem-nos, doncs, una mica de llibertat, i qualifiquem-los
d'impressions, emprant aquesta paraula en un sentit un xic diferent a l'usual.
Amb el terme impressió, llavors, entenc totes les nostres percepcions més
vives, quan oïm, o veiem, o sentim, o estimem, o odiem, o desitgem, o ens
delim. I hom distingeix les idees de les impressions, en què aquelles són
percepcions menys vives entre les que som conscients, quan reflexionem sobre
alguna de les sensacions o moviments esmentats més amunt.