Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
El 80% dels docents admeten
dificultats amb l’educació inclusiva
Nou de cada deu se senten responsables del rendiment dels infants
LAIA VICENS
BARCELONA
La primera macroenquesta a tot el
personal docent i a les direccions
dels centres educatius de Catalunya
evidencia el marge de millora que hi
ha en educació inclusiva. Gairebé el
80% dels docents admeten que
sempre, sovint o de vegades tenen
dificultats per adaptar les classes als
alumnes amb necessitats educati-
ves específiques, perquè tenen algu-
na discapacitat, trastorns de con-
ducta, dificultats d’aprenentatge o
són d’entorns molt vulnerables.
A més, per a gairebé la meitat dels
equips directius –un 44,5%–, la ges-
tió de l’atenció a la diversitat és l’àrea
més important per al seu desenvolu-
pament professional. Així ho han
constatat els resultats dels qüestiona-
ris que la conselleria va enviar al juny,
just quan Josep Gonzàlez-Cambray
va accedir al càrrec de conseller, i que
han acabat responent 41.435 docents
–quasi el 40% de la plantilla– i 5.052
membres dels equips directius –el
53% del total–. A Catalunya, hi ha
73.598 alumnes de primària i 60.329
de secundària que necessiten algun
suport educatiu específic (el que es
coneix com a alumnes NESE). Això
vol dir que el 15,3% dels alumnes ca-
talans de primària i el 18% d’ESO re-
quereixen alguna atenció educativa
diferent de l’ordinària.
L’escola inclusiva és, de fet, una
assignatura pendent en matèria
d’educació. Malgrat els avenços que
ha suposat el decret aprovat el 2017,
que havia de garantir l’escolaritza-
ció en un centre ordinari als alum-
nes amb necessitats educatives es-
pecials, la manca d’una memòria
econòmica ha dificultat que es por-
tés a la pràctica. En aquest sentit, el
Audiència:
Vpe: 1.701 € Tirada:
Vpe pàg.:
pág: 4.450 € Difusión:
Difusió:
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.:
EDUCACIÓ
Alumnes de l’Escola Francesc Macià de Barcelona. PERE TORDERA
Parlament va aprovar fa uns dies,
amb 122 vots a favor i 11 en contra
(els de Vox), la creació d’una comis-
sió d’estudi sobre el desplegament
d’un sistema educatiu inclusiu.
En els nous pressupostos del Go-
vern per al 2022, es preveuen 32 mi-
lions més per a l’escola inclusiva,
que serviran per incorporar 278
nous professionals a centres públics
i concertats. Tot i això, sindicats i
oposició critiquen que és insufici-
ent. A l’escrit parlamentari per cre-
ar la comissió es recollia que durant
deu anys s’han duplicat els diagnòs-
tics de necessitats educatives espe-
cífiques, mentre que la plantilla de
professionals dels equips d’atenció
psicopedagògica que donen servei a
les escoles “només s’havia incre-
mentat en 20 persones”.
Els resultats de la macroenques-
ta revelen també que la immensa
majoria de mestres i professors (un
90%) se senten “responsables del
51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
14.607
38,23%
Pág: 17
Pàg.:
rendiment escolar de l’alumne”
però, alhora, també nou de cada
deu avisen que estan ofegats per un
“excés de feina administrativa”.
Satisfets amb el sou
De mitjana, els mestres i professors
estan satisfets amb el sou que reben
per la seva feina, fins al punt que una
gran majoria (3,5 sobre 4) escolliri-
en ser docents si tornessin a triar
professió. Tot i això, es revelen algu-
nes mancances, sobretot en forma-
ció: dos terços dels enquestats mai
han assistit a classes d’altres com-
panys, prop de la meitat no han par-
ticipat mai o només ho han fet un cop
a l’any en formacions en el centre i
només la meitat consideren que el
claustre té la necessitat de fer can-
vis metodològics i està obert al can-
vi. En aquesta línia, és molt destaca-
ble el 40% de membres dels equips
directius que han accedit al càrrec
sense cap formació prèvia.e
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 388 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 7,92%
Pág: 5
Pàg.:

L’APUNT Posar fi a la segregació escolar és la carpeta calenta

que rep cada conseller d’Educació quan arriba al càr-
rers anys hagi augmentat el nombre de centres que
porten l’etiqueta de segregats és greu, que la quanti-
L’amenaça de la rec. Reconec els esforços que s’han fet en aquest sen-
tit per part de l’administració, però informacions com
tat d’alumnes vulnerables en aquestes escoles i insti-
tuts sigui molt superior que a la resta encara és més
segregació la que va donar a conèixer dimecres la Fundació Bofill
sobre l’estat de la qüestió evidencien que l’esforç no
greu, però l’alerta salta quan se sap que només un
7% d’aquests infants i joves són detectats per les
Teresa Márquez s’ha traduït en els resultats esperats. Que en els dar- autoritats educatives. Per mirar-s’ho.
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 4.057 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 19,12%
Pág: 26
Pàg.:
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 3.134 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.108 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 76,29%
Pág: 4
Pàg.:

Radiografia de l’educació a Catalunya

Mestres massa atrafeg

EXCÉS · Un 65% del professorat es veu
superat per preparar les classes i l’excés Enquesta al professorat i l’equip directiu Respostes
de feina administrativa NEGUITS · Els de
Del 18 de juny al 2 de juliol del 2021
equips directius alerten del poc ús del
català POLS · Educació es compromet
OPINIONS DEL PROFESSORAT I PRÀCTICA DOCENT FORMACIÓ DEL
Valoració mitjana (d’1 a 4) sobre el grau d’acord amb les afirmacions següents sobre la teva feina
a fer dues enquestes a l’any als docents PROFESSORAT
De vegades Mai o gairebé mai Sempre o gairebé sempre Sovint

3,0%
Tinc un excés de feina per preparar les classes 32,1% 26,5% 38,4%
Qualitat de les formacions
Tinc un excés de tasques per corregir 38,8% 13,7% 15,6% 31,8% al centre o al claustre
Elena Ferran
BARCELONA La frase
————————————————————————————————— Tinc un excés de feina administrativa 32,4% 12,1% 23,8% 31,6% Qualitat de les formacions
en serveis educatius - PFZ
El professorat va acabar el “No tot és un 10 i

1,1%
Em sento responsable del rendiment escolar de l’alumnat 8,6% 56,5% 33,8% Qualitat de les formacions
curs massa atrafegat. Així tenim àmbits a individuals rebudes dins la

5,4%
1,1%
es desprèn dels resultats millorar, com la gestió Tinc dificultats per mantenir la disciplina a l’aula 37,0% 56,5%
formació del Departament
de l’enquesta que el Depar- administrativa i la Tinc dificultats per estar al dia de canvis en polítiques d’Educació

5,9%
tament d’Educació va en- educatives 49,1% 25,0% 20,0%
comunicació interna”
viar el juny per conèixer Tinc dificultats per donar resposta a les preocupacions de 47,0% Qualitat de les formacions

6,6%
1,1%
Patrícia Gomà famílies 45,2%
l’opinió dels docents i els SECRETÀRIA DEL DEPARTAMENT individuals rebudes en

6,7%
equips directius. Un 65% D’EDUCACIÓ Tinc dificultats per adaptar la docència a l’alumnat NESE 50,4% 23,1% 19,8% entitats o associacions
dels professors coincidei- externes al Departament
xen que sovint o gairebé d’Educació
sempre es veuen amb un La xifra
—————————————————————————————————
ENQUESTA A L’EQUIP DIRECTIU. JUNY 2021 Grau de transferència de la
excés de feina per prepa- Càrrec que ocupes en l’equip directiu actualment Durant quant temps més voldries continuar formació al centre
rar les classes, i el 55% es
troben superats per les
tasques administratives.
Gairebé el 70% admeten
41.435
Els docents van respondre
Un altre
2,4%
en el càrrec que ocupes:
Cap d'estudis
Un mandat
més
Dos

que tenen dificultats per
atendre alumnes amb ne-
cessitats especials, i prop
de la meitat reconeixen
que els costa estar al dia
dels canvis en polítiques
educatives.
Amb l’enquesta, que es
va enviar a final de juny, es
volia detectar les necessi-
tats i els àmbits de millora
en els recursos i serveis
educatius. La secretària
general d’Educació, Patrí-
cia Gomà, destacava ahir
en roda de premsa “l’alt
grau de compromís i res-
ponsabilitat” dels docents,
que en una valoració de l’1
al 4, puntuen amb un 3,3
la satisfacció amb la seva
feina i els directius amb la
seva feina. “No tot és un 10
i tenim àmbits a millorar
en la gestió administrativa
i en la comunicació inter-
na del departament amb
els centres”, assumia Go-
mà, que destacava l’esforç
dins els claustres per inno-
var i introduir canvis me-
todològics i tecnològics.
Un dels àmbits de millora
que assenyalen els do-
l’enquesta que Educació va
fer entre el 18 de juny i el 2 de
juliol també a 5.052 directius.
cents és la formació, així
com donar resposta al
manteniment a nivell tèc-
nic i tecnològic dels cen-
tres. “Manifesten la neces-
sitat de formar-se per do-
nar la millor resposta edu-
cativa”, assenyala la secre-
tària de Transformació
Educativa, Núria Mora,
que indicava que des dels
serveis d’inspecció es farà
un acompanyament als
centres. Educació treballa
en l’impuls de la figura dels
mentors, com s’està fent
en l’àmbit digital, per aju-
dar les direccions i els do-
cents a fer els canvis de
currículum previstos per
als propers cursos.
Pel que fa a les direc-
cions es reclama més co-
neixement de la normati-
va i formació. Un 43% dels
directius asseguren que
no han participat mai en
cursos o seminaris sobre
lideratge. Mora va indicar
21,8%
Secretari/ària
Director/a 42,3%
No és el moment de treure mascaretes al pati
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La situació epidemiològica
ha empitjorat amb la trans-
missió del virus i no és mo-
ment de plantejar-se la retira-
da de la mascareta als patis
de les escoles. La secretària
general d’Educació, Patrícia
Gomà, va considerar que si
bé en un primer moment
s’havia valorat aquesta opció,
ara es demana “prudència” i
que es mantinguin “estricta-
ment” les mesures d’auto-
que la inspecció empren-
drà canvis perquè tothom
que accedeixi a la direcció
tingui la formació inicial, i
s’habilitaran càpsules in-
formatives en temes rela-
cionats amb la normativa
26,7%
6,8%
Coordinador/a
acabar el
pedagògic/a
protecció perquè la pandè-
mia no està superada. Tot i
l’informe que havien plante-
jat els experts, Gomà va re-
cordar que la mascareta, obli-
gatòria a partir dels sis anys,
depèn d’una normativa esta-
tal. La secretària va indicar
que “no està sobre la taula”
procedir a la retirada de les
mascaretes entre els més jo-
ves quan són la població no
vacunada. “En aquests mo-
educativa, que és una de
les qüestions que més pre-
ocupen. La secretària
d’Educació posava com a
exemple el “neguit” dels
equips directius quan de-
tecten el poc ús del català i
28,3%
6,1%
16,3%
Fins a
49,3%
mandat
ments en què comunitària-
ment hi ha un increment del
nombre de contagis no apli-
carem cap mesura que no si-
gui prudent als centres edu-
catius”, va dir. Gomà va recor-
dar que s’ha fet arribar una
recomanació a tots els cen-
tres perquè de cara a les acti-
vitats i celebracions vincula-
des amb el Nadal es facin
amb mascareta i, si pot ser,
en espais a l’aire lliure.
consulten com s’ha d’ac-
tuar. La conselleria confia
que el pla per potenciar el
català presentat fa unes
setmanes, amb un reforç i
l’acompanyament des
d’inspecció permetrà do-
mandats
més
Grau de transferència de la
formació a la zona
Grau de transferència de la
formació individual rebuda
dins el marc del
Departament
Grau de transferència de la
El màxim formació individual rebuda
de temps per associacions externes
possible
nar-hi resposta.
Les direccions recla-
men també menys buro-
cratització per la gestió de
les altes, les baixes o les
substitucions. Per reduir
aquesta càrrega es treba-
lla per “simplificar” els dis-
positius i la comunicació
interna entre el departa-
ment i els centres. Els di-
rectius valoren amb un
3,2 la qualitat de les for-
macions que reben en el
centre o el claustre. Entre
les àrees que més valoren
hi ha un 43,6% que creuen
que s’ha de promoure la in-
novació i un 44,5% la ges-
tió d’atenció a la diversitat
als centres.
L’enquesta mostra al-
guns resultats sobre la va-
loració que es fa sobre la
gestió de la pandèmia. Els
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 767 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 15,65%
Pág: 5
Pàg.:

gats
41.435 docents (39,8%)
5.052 directius (53,2%)

Valoració mitjana (d’1 a 4) de

les formacions que heu portat
a terme i que heu gestionat
com a equip directiu

3,2

3,0

2,9

3,0

2,9

2,6

2,6
GRÀFIC: EL PUNT AVUI

2,6

docents donen una nota

de 2,7 sobre 4 de la quali-
tat de la informació rebu-
da, un 2,8 sobre la quanti-
tat d’aquesta i un 2,5 pel
que fa a la claredat. Sobre
les indicacions del pla
d’obertura dels centres es
puntua amb un 2,6, men-
tre que la quantitat i quali-
tat d’EPI rebuts obté un
2,4. En l’aplicació de la
Traçacovid, la nota és d’un
2,6 pel que fa a abocament
de dades. Educació es
compromet a fer una sego-
na enquesta a principi
d’any per continuar ava-
luant els punts forts i els
que cal millorar sobre els
serveis i recursos educati-
us. Un 91,3% dels enques-
tats en aquest primer son-
deig formen part de cen-
tres públics. ■
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 2.649 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 63,04%
Pág: 4
Pàg.:

DEPARTAMENT DE SALUT DEPARTAMENT DE SALUT

Terceres dosis a Alcarràs ■ El departament de Salut va habilitar ahir un punt de vacunació temporal al Centre Major d’Alcarràs per
administrar la tercera dosi a treballadors agroalimentaris del Baix Segre i altres municipis del Segrià que s’havien vacunat contra la
Covid amb Janssen. Se’ls administra mitja dosi de Moderna o Pfizer. A Lleida, la van rebre unes 18.000 persones.

Els alumnes seguiran amb mascareta

al pati arran de l’auge de casos
Educació demana mantenir “estrictament” les mesures de precaució als centres,
amb 1.748 confinats a Lleida || Les hospitalitzacions no augmenten
AGÈNCIES / M. MARQUÈS
DADES DE LA COVID-19
❘ LLEIDA ❘ El departament d’Edu-
cació va allunyar ahir la possi-
bilitat de retirar la mascareta Evolució a les regions sanitàries de Lleida i Pirineu-Aran
als patis dels centres educatius,
com havia recomanat el consell CASOS CONFIRMATS AMB PCR/TA INGRESSOS HOSPITALARIS DEFUNCIONS
assessor del Govern el passat
4 de novembre. La secretària
general d’Educació, Patrícia
Gomà, va apuntar que quan
es va fer aquest informe la si-
467 31
tuació de la pandèmia era més 282 336 25 27
positiva, tant a la societat com 1
als centres, però ara els conta- 0 0
gis tornen a pujar, així com el 25/10-31/10 01/11-07/11 08/11-14/11 25/10-31/10 01/11-07/11 08/11-14/11 25/10-31/10 01/11-07/11 08/11-14/11
nombre d’alumnes confinats.
De fet, a Lleid a són 382
DATA RISC DE REBROT RT(1) INCIDÈNCIA ACUMULADA VACUNATS PRIMERA % PCR/TA POSITIVES
més que dimecres passat, amb EN 7 DIES DOSI
1.748, i és el segon servei terri- LLEIDA PIRINEU LLEIDA PIRINEU LLEIDA PIRINEU LLEIDA PIRINEU LLEIDA PIRINEU
torial, després del de Barcelona 08/11-14/11 250 244 1,24 2,40 112,01 76,01 592 87 5,03 5,32
(1.908), amb més nens confi- 01/11-07/11 201 52 1,30 0,66 86,31 24,38 596 70 4,85 2,21
nats. Per aquest motiu, Gomà
va demanar als centres que 25/10-31/10 147 184 1,30 2,49 66,28 53,06 719 157 3,70 2,50
continuïn amb “prudència” i (1) Taxa de reproducció efectiva del virus Font: Departament de Salut

mantinguin “estrictament” les

mesures d’autoprotecció. En
aquest sentit, Educació ha fet
arribar als centres les indicaci-
ons de cara a les celebracions
de Nadal, que aposten per la
mascareta i prioritzar els actes
a l’aire lliure.
La secretària va recordar
també que els escolars menors
de dotze anys no estan vacu-
nats i va constatar que els ca-
sos i els confinaments estan
augmentant als centres edu-
catius, com passa a la comu-
nitat. A Lleida, estan tancats
els col·legis Pompeu Fabra de
Mollerussa i el de Sarroca de
Lleida i els centres oberts amb
més alumnes aïllats són el Cla-
ver, amb 125; El Carme, amb
115 i l’escola Pinyana, amb 78.
Respecte al balanç diari de
la pandèmia, el departament de
Salut va notificar 1.428 casos,
110 al pla de Lleida i 19 al Pi-
rineu, i onze víctimes mortals,
cap a la província. Amb tot, el
nombre d’ingressos per la Co-
vid es manté i a Catalunya eren
Des de l’inici de la pandèmia
LLEIDA
CASOS 60.187
MORTS 871(2)
IMMUNITZATS 72,5%
401 (+2), 91 dels quals a l’UCI
(-2). A Ponent era de 24 (-1),
amb 5 a l’UCI (-1), mentre que
al Pirineu es mantenia en dos
persones. L’auge dels contagis
també comporta un augment
dels indicadors i el risc de re-
brot a Lleida era de 250 punts
(+19); al Pirineu, de 244 (+32) i
a Catalunya, de 148 (+7).
L’epidemiòleg Oriol Mitjà va
defensar ampliar l’ús del cer-
tificat Covid –el TSJC ho per-
met en l’oci nocturn– quan la
incidència a catorze dies superi
els 200 casos. En aquest sen-
tit, actualment és de 104. Es-
panya va superar ahir els 100
per primera vegada des del mes
de setembre.
CATALUNYA ESPANYA(3)
CASOS 1.019.895 CASOS
MORTS 24.072 MORTS
IMMUNITZATS 74,6% IMMUNITZATS
Les vacunes de Pfizer i Moderna
poden generar falsos positius
■ Les vacunes de Pfizer i Mo-
derna causen un increment
d’anticossos que poden pro-
vocar que, a les proves per
detectar la Covid, hi hagi va-
cunats que donin positiu sen-
se estar encomanats, segons
un estudi de l’ISGlobal, cen-
tre impulsat per la Fundació
La Caixa. Aquestes vacunes
utilitzen com a antigen la pro-
teïna Spike del SARS-CoV-2 i
en conseqüència indueixen la
producció d’anticossos dirigits
contra aquesta proteïna. Per
(2) 891segons l’estadística d’AQuAS
(3) % de pauta completa dels majors de 12 anys
MÓN
5.074.027 CASOS 255.384.254
87.804 MORTS 5.129.500
89% IMMUNITZATS 41,65%
aquest motiu, per saber si una
persona vacunada ha estat in-
fectada, es mesuren anticossos
contra altres proteïnes virals
no incloses a la vacuna, com
per exemple la proteïna N (nu-
cleocàpside), utilitzada per als
test d’antígens. “Amb l’aparició
de noves variants amb poten-
cial per evadir la immunitat,
cobra especial importància el
fet de poder mesurar el nom-
bre de persones vacunades que
s’infecten”, va explicar una in-
vestigadora de l’ISGlobal.
5BSSBHPOB
Educación
3FQFUJS
FO
MB
&40


ZB
FT
FYDFQDJPOBM


TPMP
MP
IBDF
FM


En Tarragona el número de repetidores en la educación obligatoria
se ha reducido a menos de la mitad en los últimos cinco cursos
NORIÁN MUÑOZ
TARRAGONA
Blanca es profesora de la ESO en
un instituto público y reconoce
que aunque la reforma del Decre-
to de evaluación, promoción y ti-
tulación aprobada esta semana
por el Consejo de Ministros ha
causado mucho revuelo porque
recoge que repetir curso en la
ESO ya no depende del número
de suspensos y dice expresamente
que deberá ser «excepcional», lo
cierto es que, en su experiencia,
el número de alumnos que repite
cada curso ya es anecdótico.
Y es que, señala, más allá de las
normas generales, cada equipo
directivo tiene «criterios intangi-
bles que no están publicados en
ninguna parte» donde se estable-
ce quién repite y quién no. En su
centro el criterio es que repetir se
reserva solo a quien lo puede
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
aprovechar como una segunda
oportunidad. La tendencia, con el
resto de alumnos, es a tratar de
pasarles de curso.
Su percepción respecto a que la
repetición es excepcional la corro-
boran los números. En el Camp
de Tarragona el curso pasado, el
2020-21 (el último dato publica-
do por el Departament d’Educa-
ció) un 2,52% de los alumnos
matriculados, 773, estaban repi-
tiendo curso. El porcentaje, ade-
más, se ha reducido en más de la
mitad en cinco cursos, ya que en
el 2016-17 eran el 6,46%. Los da-
tos evidencian también los efectos
de la pandemia de Covid-19,
cuando las autoridades educati-
vas dieron instrucciones de limi-
tar al mínimo la repetición.
Por sexos, igual que en años an-
teriores, los chicos son casi el do-
ble que las chicas. Ellos represen-
tan el 64% y ellas, el 36%. Ade-
19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251
1.654 € Tirada: 8.447
2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 62,89%
más, a medida que avanzan los
cursos hay más posibilidades de
repetir. Cuarto de la ESO es, de
hecho, el curso que acumula más
alumnos repetidores.
«Es difícil de gestionar»
Blanca apunta que una de las di-
ficultades que plantea el sistema
es que los alumnos van superando
cursos sin lograr un nivel mínimo
de conocimientos y habilidades «y
eso es muy difícil de gestionar».
La otra alternativa, la de repetir,
no obstante, tampoco ayuda a
mejorar las cosas, señala.
Las pruebas que se hacen en
cuarto de la ESO ya dan algunos
indicios respecto a que repetir no
mejora el rendimiento académico.
Las que se han aplicado este año
han demostrado claras diferencias
de resultados entre los alumnos
repetidores y los que no lo son.
Los repetidores, pese a estar ha-
Sección:
Secció: LOCAL
Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Pág: 10
Pàg.:
Un grupo de
estudiantes a la
salida del instituto.
FOTO: PERE FERRÉ
ciendo el curso por segunda vez,
tienen un peor rendimiento. Si en
matemáticas los no repetidores
conseguían el 69% de la puntua-
ción, los repetidores lograban el
51%. En inglés los primeros logra-
ban el 73% y los repetidores, el
52%.
«No es justo»
Consultamos a varios grupos de
alumnos de cuarto de ESO y de
bachillerato sobre la conveniencia
de evitar repetir curso y las reac-
ciones son variadas. En uno de los
grupos, cuando leemos la noticia
del Consejo de Ministros, la pri-
mera reacción de un chico es ex-
clamar: «¡Bien! ¿no?». Una com-
pañera interviene: «De bien nada,
es injusto. ¿Van a tener igual la
ESO los que se esfuerzan y los que
no? A mí me parece un mal ejem-
plo», le interpela.
En lo que sí encontramos con-
senso es en su percepción de que
la situación de los alumnos que
repiten solo empeora: «Si ya iban
mal, cuando repiten es peor», dice
una joven que cree que «repetir
solo sería útil si fuera voluntario».
Hablamos con una técnica que
trabaja con jóvenes en riesgo de
exclusión y nos explica que los jó-
venes con quienes trabaja, que
están en un nuevo intento por sa-
carse la ESO, piensan exactamen-
te lo mismo: «Se echa por tierra la
cultura del esfuerzo». Además,
cree que es solo una forma de es-
currir el bulto. «Para acceder a los
estudios de FP de grado medio
también necesitas unas notas. Y,
una vez estás dentro, si no traes
un nivel mínimo no vas a poder
salir adelante».
 Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Los cambios
Lo que dice el nuevo
decreto de evaluación
A partir de este curso obtener o
no el título en ESO ya no depen-
derá del número de suspensos
que se tengan al término del
cuarto y último curso. El decreto
ya no ţja una cifra concreta de
materias no superadas que
impide graduarse. Es una
decisión que deja en manos del
equipo de profesores. Hasta
ahora un alumno solo podía
graduarse en ESO si lo aprobaba
todo o si suspendía un máximo
de dos asignaturas, siempre que
no fueran Matemáticas y Lengua
al mismo tiempo. Ahora no hay
Alumnos de ESO en Tarragona
% DE REPETIDORES 6,46% 6,32%
CURSO 16-17 17-18
El gran problema, apunta, es
que el sistema «no está preparado
para atender la diversidad de ver-
dad» ni para trabajar en la moti-
vación de los jóvenes. Y es más
fácil hacer pasar de curso «que
realizar una atención individuali-
zada».
Blanca comparte su preocupa-
ción. En su caso, parte del proble-
ma radica en que no hay medios

para atender a los alumnos con
necesidades educativas especia-
les. En una de sus clases, relata,
hay siete alumnos (de 27) con un
plan individualizado por distintos
problemas de desarrollo o del
aprendizaje. «Pero yo sigo estan-
do sola para atender a los 27 y sin
una formación específica».
Seguir en el sistema, ¿para qué?
Mercè Gisbert es doctora en Cien-
cias de la Educación y especialista
en Tecnologías aplicadas a la edu-
cación y considera que el dilema
entre hacer repetir o no a un
alumno es complejo, pero de lo
que realmente se trata es de ver
para qué se repite. «Si lo que ha-
cemos es tener al alumno un año
más en el sistema y no actuamos,
no solucionamos el problema, si-
no que se agudiza».
Una de las claves del problema
es que el sistema es muy cuadri-
culado «y cada vez tiene que aten-
der a personas más diversas». Se
trata, señala, de poner al alumno
en el centro. «Todos tenemos difi-
19/11/2021 Audiencia:
Audiència:
930 € ţ
Tirada:
2.630 € Difusión:
Difusió:
3.072 € Ocupación:
Espai pàg.:
límites. El título de secundaria
obligatoria será único y no
contendrá caliţcación ţnal
alguna. Habrá una segunda
oportunidad para los alumnos
que por su edad (18 o más) no
puedan seguir cursando ESO y
no hayan logrado el título. En los
dos cursos siguientes podrán
intentar conseguirlo haciendo
pruebas o actividades personali-
zadas extraordinarias de las
materias que no hayan superado.
La repetición tiene que ser
algo «excepcional». Solo se
permite una repetición en
Primaria y un tope de dos hasta
el final de ESO. Si el estudiante
debe repetir recibirá un plan de
apoyo personalizado.
5,27%
4,66%
2,52%
18-19 19-20 20-21

● de los alumnos que repiten
curso en la ESO son chicos
frente al 36% de las chicas. El
curso que más se repite es
cuarto.

● de los catalanes de entre 18 y
24 años abandonó prematura-
mente los estudios. El porcen-
taje entre los hombres es del
23% y el de mujeres, el 11%.
cultades, pero también podemos
ser excelentes en algo».
Cree que se debería ir hacia sis-
temas en los que las personas
puedan avanzar a medida que
aprenden y no necesariamente
basados en lo cronológico.
Considera, además, que una de
las patas de las que cojea el siste-
ma es no contar con un buen sis-
tema de orientación académica y
personal como sí existe, por ejem-
plo, en el munido anglosajón. Re-
cuerda que la ESO coincide con
un momento evolutivo complejo
de las personas, la adolescencia,
«y a muchos los perdemos por esa
parte afectiva y emocional».
24.251 Sección:
Secció: LOCAL
8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
6.929
ţ
35,37%
Pág: 11
Pàg.:
El
Educación
6O
NFT
QBSB
SFJ
SPM
EF
OJÑPT
Z
B
El Ayuntamiento ha organizado talle
Educatiu, coincidiendo con días int
GERARD C
TARRAGONA
El Institut Municipal d’Educació
de Tarragona (IMET) ha organi-
zado para este mes de noviem-
bre varios talleres y actividades
con el objetivo de reivindicar el
papel de la infancia y de la ado-
lescencia en la sociedad, bajo el
nombre de Novembre Educatiu.
Y lo hace en unas fechas señala-
das en el ámbito educativo. Por
un lado, está previsto que duran-
te la mañana de hoy el pleno or-
dinario municipal apruebe el
nuevo Pla Local de la Infància i
la Adolescència de Tarragona,
que identifica y concreta los pro- -PT
1SFNJT
*.
yectos a desarrollar en cinco de DVNQMFO

BÑ
los ámbitos de los objetivos ge-
nerales que marca la Convención IBSÂ
VOB
HBMB

de los Derechos de la Infancia. FO
FM
5FBUSF
5B
Paralelamente, mañana, 20 de
noviembre, se conmemora el Día
Universal del Niño. Por ello, la
Rambla Lluís Companys de Ta-
rragona acogerá un taller de cir-
co, juegos gigantes y un consejó-
metro, entre otras actividades
relacionadas con la educación y
el rol de los niños y niñas en la
sociedad actual. Asimismo, se
leerá el manifiesto del Consell
d’Infants y a las 19 horas, la To-
rre dels Vents y la fachada del
Ayuntamiento de Tarragona se
iluminaran con el color azul, el
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 5.043 Sección:
Secció: SALUD
Vpe: 756 € Tirada: 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 1.441
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,52%
Pág: 19
Pàg.:

KZKEs

L’EM
Les escoles de Lleida tenen 1.794 la te
“tar
confinats, com a finals d’abril s’ha
pos
Educació es fa enrere i no es planteja aquest informe la situació de la
ƉĂŶĚğŵŝĂ ĞƌĂ ŵĠƐ ƉŽƐŝƟǀĂ͕ ƚĂŶƚ
a la societat com als centres, i per
L’Agènci
ment (E

ĂƌĂƉĞƌĂƌĂƌĞƟƌĂƌůĂŵĂƐĐĂƌĞƚĂĂůƉĂƟ això va dir que el que s’ha de fer

La demarcació de Lleida
tenia ahir un total de 1.748
alumnes i 46 professionals
en quarantena, amb set
ŐƌƵƉƐĐŽŶĮŶĂƚƐ͘ŝdžž
suposa que un total de
1.794 persones dels centres
escolars de Lleida estan a
hores d’ara a casa seva.
Barcelona/Lleida
AGÈNCIES
Una xifra de quarantenes als cen-
tres escolars de la demarcació de
Lleida que no es donava des del
passat 30 d’abril, durant el curs
2020-21, quan se’n van registrar
1.927 (1.840 alumnes i 87 profes-
soonals). És una mostra més del
repunt de casos que s’està pro-
duint en les darreres setmanes a
les regions de Lleida i l’Alt Pirineu
és demanar als centres que con-
ƟŶƵŢŶĂŵďůĂ͞ƉƌƵĚğŶĐŝĂ͟ŝŵĂŶ-
en angl
dosi “ta
ministra
ƟŶŐƵŝŶ͞ĞƐƚƌŝĐƚĂŵĞŶƚ͟ůĞƐŵĞƐƵ- ció”. Aix
res d’autoprotecció. cap en
Ŷ ĂƋƵĞƐƚ ƐĞŶƟƚ͕ ĚƵĐĂĐŝſ ŚĂ l’EMA, M
fet arribar als centres les indica- da de p
cions de cara a les celebracions ƋƵĞůĂĚ
de Nadal, que aposten per la de “rest
mascareta i prioritzar els actes als perquè
ƉĂƟƐŝů͛ĂŝƌĞůůŝƵƌĞ͘ “La prot
Gomà va apuntar també que bastant
ůĂŵĂƐĐĂƌĞƚĂ͕ŽďůŝŐĂƚžƌŝĂĂƉĂƌƟƌ a decréi
dels sis anys, depèn d’una norma- remarca
ƟǀĂĞƐƚĂƚĂů͘ŶƚŽƚĐĂƐ͕ǀĂŝŶƐŝƐƟƌ directam
que en un moment d’evolució po-
ƐŝƟǀĂĞƐƉŽĚŝĂƉĞŶƐĂƌƋƵĞƐ͛ĂŶĂǀĂ
&KdK͗EͬWĂƚƌşĐŝĂ'ŽŵăŝEƷƌŝĂDŽƌĂ͕ĚĞůĚĞƉĂƌƚĂŵĞŶƚĚ͛ĚƵĐĂĐŝſ
ĐĂƉĂĂƋƵĞƐƚĂƌĞƟƌĂĚĂĚĞůĂŵĂƐ- Els C
ĐĂƌĞƚĂ͕ĂůƐƉĂƟƐƉƌŝŵĞƌ͕ƉĞƌžƋƵĞ
i Aran, però també a Catalunya, Carme (115). ara “no està sent així”. la pre
l’Estat i la resta d’Europa. “En aquests moments en què però
D^Zd
Els centres amb més alumnes comunitàriament hi ha un incre-
ĐŽŶĮŶĂƚƐ ĂŚŝƌ ĞƌĞŶ ů͛ĞƐĐŽůĂ WŽŵ- D’altra banda, la secretària ge- ment de contagis, no farem cap estan
peu Fabra de Mollerussa (394), neral d’Educació, Patrícia Gomà, mesura que no sigui prudent als L’atenci
el col·legi Claver (122) i l’escola el va apuntar que quan es va fer ĐĞŶƚƌĞƐĞĚƵĐĂƟƵƐ͕͟ǀĂƌĞƐƵŵŝƌ͘ ĂĐƟǀŝƚĂ
cògnita
onada.
ƉƌŽƚĞŢŶĂ͘ WĞƌ Ăŝdžž͕ ƉĞƌ ƐĂďĞƌ Ɛŝ

ŝŶĨĞĐƚĂĚĂ͕ ĞƐ ŵĞƐƵƌĞŶ ĂŶƟĐŽƐ

ƐŽƐ ĐŽŶƚƌĂ ĂůƚƌĞƐ ƉƌŽƚĞŢŶĞƐ ǀŝƌĂůƐ

ĞdžĞŵƉůĞ ůĂ ƉƌŽƚĞŢŶĂ E ;ŶƵĐůĞŽ

ĚĞƐƉŽĚƌŝĂƐŽďƌĞĞƐƟŵĂƌͲƐĞƐŝŶŽ ƐŽďƌĞĞƐƟŵĂĐŝſ ĚĞ ĨĂůůĂĚĞƐ ǀĂ

Ɛ͛ƵƐĞŶ ůĞƐ ƉƌŽǀĞƐ ĚŝĂŐŶžƐƟƋƵĞƐ ǀĂĐƵŶĞƐĐŽǀŝĚͲϭϵĚĞWĮnjĞƌͲŝŽE

Ă ĚŝĂŶĂ ůĂ ƉƌŽƚĞŢŶĂ ^ƉŝŬĞ ĚĞů ĮĐĂƌŝĞŶ ĞƋƵŝǀŽĐĂĚĂŵĞŶƚ ĐŽŵ Ă

>͛ĞƋƵŝƉ ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌ ǀĂ ƚƌŽďĂƌ ĐŽŵ Ă ĂŶƟŐĞŶ ůĂ ƉƌŽƚĞŢŶĂ ^ƉŝŬĞ ŝŶĨĞĐĐŝŽŶƐĂƐŝŵƉƚŽŵăƟƋƵĞƐ͕͟Ğdž
ŵĞŶƚĚ͛ĂŶƟĐŽƐƐŽƐĐĂƉĂĕŽƐĚĞƌĞ
ŐĞŶĞƌĂƌ ĂŶƟĐŽƐƐŽƐ ĐĂƉĂĕŽƐ ĚĞ ŵŝůůŽƌĂǀĂůƵĂĐŝſĚĞů͛ĞĨĞĐƟǀŝƚĂƚĚĞ
ƌĞĐŽŶğŝdžĞƌ ƵŶ ĂŶƟŐĞŶ ǀŝƌĂů ƋƵĞ ƉƌŽƚĞŢŶĂǀŝƌĂů;ůĂƉƌŽƚĞŢŶĂEͿ͘ ƟĐŽƐƐŽƐ ĚŝƌŝŐŝƚƐ ĐŽŶƚƌĂ ĂƋƵĞƐƚĂ

ůdƌŝďƵ
ůƐƉĂŢƐŽƐĞƵƌŽƉĞƵƐƚŽƌŶĞŶĂĞŶ ǀĞƐƉƌĞ ŝ ůĞƐ ďŽƟŐƵĞƐ ŶŽ ĞƐƐĞŶ
Ă ĂǀĂůĂ
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 1.216 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 51,61%
Pág: 8
Pàg.:

Més de sis mil alumnes no universitaris i

no residents a Girona estudien a la ciutat
u Tres de cada quatre estudiants de batxillerat van a un centre del municipi on resideixen però només el 43 per cent
dels de Formació Professional uEl 27,2 per cent dels joves que fan cicles formatius marxen de la seva comarca
DDG. GIRONA (91,5%). Aquest és el major per-
°Ì Un total de 6.275 alumnes no ALUMNES NO RESIDENTS centatge d’alumnes que estudien
universitaris cursen estudis a la ALS MUNICIPIS i resideixen al mateix municipi
ciutat de Girona tot i no residir a entre els diferents nivells d’estu-
ALUMNES %SOBRE
la capital de la província. suposen NO RESIDENTS EL TOTAL dis.
més d’una quarta part del total Anglès 295 26,6% En relació amb la grandària del
dels alumnes d’escoles i institut de Banyoles 1.255 27,1% municipi, s’observa que com més
la ciutat. Altres grans municipis La Bisbal d’Empordà 515 22,1% població té un municipi, més per-
que acullen un elevat percentatge Blanes 915 13,9% centatge d’alumnes estudien al
de’studiants no residents són Ri- Caldes de Malavella 15 1,5%
municipi on resideixen. Així, en-
poll (29,4%), Celrà (28,8%), i Ba- tre els municipis de més de
Calonge i St. Antoni 85 6,9%
nyoles (27,1%). 100.000 habitants, el percentatge
Cassà de la Selva 575 26,4%
El 75,1% dels alumnes que el d’alumnes que estudien i residei-
Castelló d’Empúries 360 19,9%
curs 2020-2021 estudiaven batxi- xen al mateix municipi supera de
llerat a Catalunya ho feien al mu- Castell-Platja d’Aro 345 24,6% mitjana el 90%. A mesura que la
nicipi on residien. En canvi, entre Celrà 405 28,8% grandària del municipi va dismi-
els de cicles formatius només eren L’Escala 140 10,9% nuint, aquest percentatge es va re-
el 42,2% els que estudiaven al lloc Figueres 2.040 20,6% duint. Aquesta disminució és més
de residència. Un 30,1% ho feien Girona 6.275 27,3% notòria a partir dels municipis de
a la resta de la comarca i el 27,2% Llagostera 80 6,2% menys de 5.000 habitants: passa
a la resta de Catalunya. Pel que fa Lloret de Mar 340 6,4% del 74,8% en els municipis de
al batxillerat, el 16,9% estudiava a Maçanet de la Selva 25 3,0% 5.001 a 10.000 habitants al 56,4%
la comarca i el 8% a la resta de Ca- Olot 1.640 24,0%
en els municipis de 2.001 a 5.000
talunya. Els alumnes que estudi- habitants). En els municipis de
Palafrugell 700 16,0%
en fora de la seva comarca repre- menys de 500 habitants, la mitja-
Palamós 715 23,7%
senten més de la meitat del total na d’alumnes que estudien al ma-
Puigcerdà 405 24,5%
en 16 comarques en el cas dels ci- teix municipi on resideixen és in-
cles formatius. Els majors percen- Ripoll 605 29,4% ferior al 25%.
tatges es localitzen al Moianès Estudiants de mecànica a Girona, en una imatge d’arxiu MARC MARTÍ Font: Departament d’Educació D’entre els municipis amb una
(95,7%), les Garrigues (82,1%) i població superior als 5.000 habi-
l’Alta Ribagorça (77,8%), mentre centatges es localitzen a la Conca molt majoritàriament en un cen- el cas de la primària, el 90,5% es- tants, Lleida i Barcelona són els
que els menors percentatges es lo- de Barberà (41,5%), al Moianès tre educatiu ubicat al mateix mu- tudia al mateix municipi i en els que retenen un major percentat-
calitzen al Barcelonès (4,3%), el (38,5%) i a les Garrigues (35,9%). nicipi de residència. Dels 805.665 de l’ESO el 84,1%. ge d’alumnes residents (un 96,6%)
Segrià (7,7%) i el Bages (14,1%). Els menors percentatges es loca- alumnes que cursen ensenya- Pel que fa al segon cicle d’in- seguits de la Seu d’Urgell (95,3%)
En canvi, a cap comarca el per- litzen a l’Alta Ribagorça (0%), el ments obligatoris (primària i fantil, la xifra d’alumnes que resi- i Tortosa (95,0%). A l’altre extrem,
centatge d’alumnes que estudien Segrià (0,9%) i el Gironès (1,5%). ESO), el 87,8% estudien al muni- dia a Catalunya era de 206.030. La hi ha Santa Cristina d’Aro (39,0%)
batxillerat fora de la comarca és En les etapes d’ensenyaments cipi on resideixen i només un gran majoria d’aquests acudien a i Sant Antoni de Vilamajor
superior al 50%. Els majors per- obligatoris els alumnes estudien 12,2% ho fan fora del municipi. En centres del mateix municipi (26,4%).

°Ì

Fan un cribratge
a dues escoles
del Ripollès per
l’augment de
casos Covid
u L’escola Pirineu de Camprodon té 118
confinats i la Vedruna de Ripoll en té 105 més
AGÈNCIES/DDG. BARCELONA
°Ì El departament de Salut farà,
avui divendres, un cribratge mas-
siu a alumnes i professors de l’Es-
cola Pirineu de Campdevànol i la
Vedruna de Ripoll. Segons han
explicat fonts de Salut, els testos
són conseqüència de l’auge de
casos detectats en els darrers
dies. En aquests moments, l’esco-
la Pirineu de Camprodon té 118
alumnes confinats i la Vedruna de
Ripoll en té 105 més. Segons les
dades d’ahir, al Ripollès hi ha 399
alumnes confinats, el que signifi-
ca164 més dels que hi havia di-
marts.
Altres centres de la comarca
que tenen una elevada xifra
d’alumnes confinats són l’escola
Tomàs Raguer de Ripoll, amb una
setantena; l’escola Joan Maragall
de Ripoll, amb 26; i l’escola Doc-
tor Robert de Camprodon, amb
26. També hi ha una vintena d’es-
tudiants confinats a l’institut-es-
cola de Ribes de Freser, l’institut
Abat Oliba de Ripoll en té setze i
l’escola Els Pinets-Zer Vall de Ter
de Sant Pau de Segúries, setze
°Ì
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
Vpe portada:
més.
L’augment de casos a les esco-
les, tanmateix, no és exclusiu del
Ripollès, sinó que a tot Catalunya
també s’estan elevant els alum-
nes confinats pel coronavirus.
Ahir, la xifra s’elevava a un total de
13.350 afectats, que assisteixen a
classes de 62 centres de tot Cata-
lunya, segons les dades del de-
partament d’Educació. També
seguien tancats dos centres edu-
catius a causa de la pandèmia: la
guarderia El Cargol, d’Avinyonet
del Penedès (Alt Pendès), amb
tretze persones confinades per
un positiu en Covid, i Els Putxi-
nel·lis, una altra guarderia situa-
da a Montesquiu (Osona), amb
set positius detectats durant els
últims deu dies i disset persones
confinades.
Segons les mateixes dades
d’Educació, els centres escolars
amb grups confinats s’elevaven
ahir dijous fins a 62 (quan dime-
cres eren només 53) dels 5.108
existents, la qual cosa suposa
l’1,21% del total. Aquestes esco-
les i instituts estan situats, majo-
19/11/2021 Audiencia:
Audiència:
1.300 € Tirada:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió:
4.242 € Ocupación:
Espai pàg.:
Infants en una classe, amb mascaretes, en una imatge d’arxiu.
Girona confirma 231 nou casos i hi
ha cinc ingressats més en 24 hores
u La incidència de la pandèmia
segueix a l’alça a les comar-
ques gironines. Segons les últi-
mes dades del departament de
Salut, a la regió sanitària de Gi-
rona s’han confirmat 231 nous
casos de coronavirus en 24 ho-
res, mentre que s’han comuni-
cat dues morts més de Covid-
19, i el nombre de pacients in-
gressats a la Regió sanitària
s’incrementa en cinc persones,
tot arribant fins a les 51. El risc
ritàriament, a les comarques de
Barcelona i Girona, tot i que tam-
bé es van ampliant cada cop més
a diverses zones de Tarragona
(Baix Camp, Tarragonès i Baix Pe-
°Ì
15.690 Sección:
Secció:
6.237 Frecuencia:
Freqüència:
4.483
55,16%
de rebrot continua pujant fins a
situar-se a 186, més de vint
punts per sobre de la mitjana
que es va detectar durant la
setmana de l’1 al 7 de novem-
bre. Mentrestant, l’Rt puja
dues centèsimes, fins a 1,30,
per sota de l’1,42 de l’interval
anterior. La incidència a set
dies, en aquests moments, és
de 86. A més, el 4,47% de les
proves que es fan surten positi-
ves. ACN/DDG GIRONA
nedès) i Lleida (Segrià, Pla d’Ur-
gell, Urgell i Pallars Jussà), men-
tre queden lliures de Covid, de
moment, gran part de la zona
nord de Lleida i les Terres de
LOCAL
DIARIO
Pág: 10
Pàg.:
MANU MITRU
Al Ripollès hi havia ahir
399 alumnes confinats,
el que significava 164
més dels que hi havia
dimarts
l’Ebre.
10.000 positius aquest curs
Des de que el departament
d’Educació va començar a comp-
tabilitzar els casos de Covid, a fi-
nals d’agost, s’han acumulat
10.687 positius en el sistema edu-
catiu català, entre alumnes
(9.396), docents i personal d’ad-
ministració (1.275) i personal ex-
tern (16), segons les dades notifi-
cades ahir dijous.
Els casos positius dels últims
deu dies ascendeixen a 2.295,
dels quals 1.922 són alumnes, 364
són personal docent i d’adminis-
ració i serveis i nou més corres-
ponen a personal extern.
°Ì
 NOTICIES
Un brot a l’Escola Pia
de Granollers obliga
pediatria
allès
a confinar 226 alumnes
Afecta quatre grups de tercer i quatre més de quart de Primària
iàtric territorial
Granollers
ecta
EL 9 NOU
- L’Escola Pia de Granollers té,
ació assignada a des d’aquest dijous, un total
- de 226 alumnes confinats
d, situat arran d’un brot de Covid
o, detectat en un dels grups de
actiu, és el 93 861 cicle mitjà de Primària. Fins
tiu, es va posar aquest dijous al migdia, les
proves fetes havien detectat
un total de sis alumnes posi-
Ha permès agilit- tius i les dues professores.
amílies Per això i d’acord amb la Uni-
de pediatria del tat de Vigilància Epidemio-
lògica es va determinar que
’Institut Català quedessin confinats tots els
da que són alumnes del cicle, és a dir, els
ecomana– quatre grups de tercer i els
e comunicació en quatre de quart de Primària.
eviasalut. També estan confinats els
alumnes d’un grup de sisè.
En conjunt, doncs, són set els
positius que s’han detectat
e està fins ara, però no es descarta
que les proves que s’estan
fent en detectin de nous.
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència:
Vpe: 364 € Tirada:
Vpe pàg.:
pág: 1.678 € Difusión:
Difusió:
Vpe portada: 1.678 € Ocupación:
Espai pàg.:
Un portaveu del centre
docent ha explicat a EL 9
NOU que el confinament
dels grups es va determi-
nar a la 1 del migdia i es va
donar avís a les famílies dels
alumnes afectats per tal que
els vinguessin a recollir. Es
preveu que puguin tornar a
l’escola el dia 29.
UNA VINTENA
DE CENTRES AMB GRUPS
CONFINATS
L’Escola Pia de Granollers no
és l’únic centre que té grups
confinats per casos positius
de Covid. Segons les dades
recollides al web del Depar-
tament d’Educació, aquest
dijous hi havia un total de 19
centres educatius amb alum-
nes confinats. Eren a l’escola
Camins, de les Franqueses;
Els Cingles, de l’Ametlla;
Granullarius, Salvador
31.503 Sección:
Secció: PROVINCIA
11.190 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
9.001
21,68%
Pág: 13
Pàg.:
Espriu, Mestres Montaña
i Turó de Can Gili, de
Granollers; Quatre Vents, de
Canovelles; Joaquim Abril,
de Sant Fost; Matagalls, de
Santa Maria de Palautordera;
Montbui, de Caldes;
Ronçana, de Santa Eulàlia;
Salvador Sanromà, de Lli-
nars; Sant Vicenç, de Mollet,
i Gilpe, de la Llagosta. Tam-
bé als instituts Belulla, de
Canovelles, i Can Record, de
Sant Esteve de Palautordera,
i a les llars d’infants Can
Serra, de Cardedeu i Marta
Mata, de Canovelles. En total
prop de 500 alumnes als
quals caldria afegir els 226
de l’Escola Pia.
A principis del curs passat,
a mitjan setembre de l’any
passat, segons les dades del
mateix Departament d’Edu-
cació, hi havia mig centenar
de grups confinats i 857
alumnes.

La Generalitat manté sobre la taula
l’opció de passar a exigir un certificat
Covid com el que es demana a les dis-
coteques també als restaurants, els
OSONA Pacients ingressats amb Covid-19
65
42
34
24 22 22 21
20
11 9 12 10
18
13 17 15
2 9 16 23 30 7 14
Setembre Octubre
Es disparen els casos de Covid
a les escoles i llars d’infants
Els alumnes confinats superen el centenar a Campdevànol, Ripoll i Sant Hipòlit de Voltregà
Vic/Ripoll/Moià
Txell Vilamala
Ripoll, Campdevànol, Vidrà,
Montesquiu i Sant Julià
consten ara mateix entre els
municipis de Catalunya amb
major incidència de Covid-19
durant els últims quinze dies.
Això, sumat a tímids repunts
en molts altres pobles, ha
tornat a catapultar Osona i el
Ripollès entre les comarques
en situació menys conforta-
ble. Segons dades de Salut,
actualment una de cada deu
proves diagnòstiques que es
fan al Ripollès donen positiu
i més d’un 7% de les que es
realitzen a Osona.
Mentre continua planant
el fantasma d’una sisena
NOTICIES
centres de culte o les instal·lacions es-
portives. Tenint en compte l’augment
generalitzat de positius, que es nota
sobretot al Ripollès, ara per ara l’exe-
118 116
99
93
76
15 15
9 3
21 28 4 11 18 25
Novembre
onada i la Generalitat manté
a la recambra un possible
passaport Covid per accedir
a la restauració, els camps
de futbol o les esglésies i
mesquites, l’augment de
casos es nota també portes
endins dels hospitals. El
de Campdevànol, on hi ha
ingressades tres persones pel
coronavirus, ha pres aquesta
setmana la decisió de restrin-
gir novament les visites als
pacients, que queden limita-
des a un únic acompanyant
dues hores al dia. En el cas
d’Osona, entre l’Hospital
Universitari de Vic i l’Hospi-
tal Universitari de la Santa
Creu s’està atenent un total
de 17 malalts amb Covid-19
o que es recuperen dels seus
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 26.358 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 1.502 € Tirada: 9.205 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 7.531
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 62,58%
Pág: 6
Pàg.:
cutiu descarta retirar la mascareta
del pati de les escoles. Els centres de
primària s’han convertit en els prin-
cipals focus dels brots actuals.
RIPOLLÈS Pacients ingressats amb Covid-19
2020 34
31 30
2021 29
17
48 53
45 45
40 12
9
8 7
7
5 6
4 3
3
2 2
1
11 1 1 1 0 00 0 0
1
2 2
2 9 16 23 30 2 9 16 23 30 0 7 0 140 21 28 4 11 18 25 2 9 16 23 30
NEUS PÁEZ
Desembre Setembre Octubre Novembre Desembre
Les llars d’infants i els ins-
tituts també estan vivint en
primera persona l’impacte de
l’increment de casos, però on
més es nota és a l’educació
primària. Aquesta circums-
tància, la gerent de la Regió
Sanitària Catalunya, Imma
Cervós, la relacionava a l’edi-
ció de dilluns d’EL 9 NOU
amb el fet que les vacunes no
Tal com mostren els gràfics s’administren a menors de 12
A Osona i el de sobre, les xifres actuals anys i, per tant, es tracta de
Ripollès hi hagut estan lluny de les de l’any la població menys protegida
passat en aquestes mateixes davant del virus. Només al
quatre defuncions dates, però la tendència és a Ripollès ara hi ha 399 infants
l’alça i al Ripollès –on el 22 confinats. Destaquen els 70
l’última setmana de desembre de 2020 es va de l’escola Tomàs Raguer de
instaurar un confinament Ripoll, 105 de la Vedruna i
perimetral que va castigar 118 de l’escola Pirineu de
La UIER promou tots els sectors– la Unió Campdevànol. A les dues
cribratges Intersectorial Empresarial últimes s’hi han detectat 23
vol prevenir. És per això que positius en 10 dies i Salut hi
massius a dins les convida les companyies i desplega aquest divendres
comerços de la comarca a dur cribratges massius.
empreses a terme cribratges massius Pel que fa a Osona, ha
entre els seus treballadors. reobert la Santa Bàrbara de
efectes. Al llarg dels últims La mateixa entitat subven- Vidrà, però la llar d’infants
dies Salut reporta quatre ciona tot el material, de Putxinel·lis de Montesquiu
noves defuncions entre totes manera que l’únic que han de està tancada i també hi ha
dues comarques, que plega- pagar els associats és el cost confinat un grup sencer
des n’acumulen ja 786 des de dels professionals sanitaris de la Pa amb Xocolata de
l’esclat de la pandèmia. que realitzin els tests. Tona. L’escola Bellpuig de
Sant Julià, l’Ildefons Cerdà
de Centelles i els Sagrats
Cors de Vic completen la
llista de centres amb grups
a casa, però la que registra
més alumnes confinats, 105,
és la de Voltregà. Arreu de
Catalunya s’hi repeteix la
mateixa situació, motiu pel
qual el Departament d’Edu-
cació allunya la possibilitat
de fer decaure la mascareta
fins i tot l’estona del pati.
Els indicadors d’Osona i
el Ripollès contrasten amb
els del Moianès: 44 posi-
tius en dues setmanes i un
risc de rebrot de només 61
punts. Segons la Generali-
tat, a hores d’ara en aquesta
comarca no hi ha confinat
cap infant a causa de la pan-
dèmia.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 11.266 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 56,09%
Pág: 34
Pàg.:

poc competitius professional-

Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a:
www.elperiodico.com/entre-todos
REFLEXIONS
Ressorgir com
l’au fènix
Ángeles Moratalla
VALÈNCIA
De vegades la vida et fa sentir que
et pressiona més del que vol-
dries. No és qüestió de queixar-
se per tonteries en els temps que
vivim. Res del que ens passi a tots
nosaltres és cap tonteria, i encara
menys si ens fa mal. No és qües-
tió de ser més sensibles o més fe-
bles que els altres. És qüestió de
sentiments, de la teva manera o
forma de ser. De com ets, en po-
ques paraules.
¿Per què de vegades ens pi-
Entre Tots
ves cendres. Potser sona cursi,
però, ¿potser no traiem forces
d’on sigui quan toquem fons?
Potser em diran que soc il·lusa,
que mai he passat per una situa-
ció en la qual no podia més. Doncs
sí, he passat per moments difí-
cils, fins al punt que notava que la
vida m’estava pressionant més
del compte. No sé com vaig treure
forces per tirar endavant. Si la vi-
da no s’atura, ¿per què m’hauria
d’aturar jo? Llavors és quan re-
cordo l’au fènix que ressorgeix o
les persones de la meva vida que
també han sigut aus fènix. Van
influir en la meva manera de
veure la vida quan jo tocava fons.
No soc perfecta ni ho vull ser. Que
avorrida seria la meva vida. N
‘BULLYING’
minueix a causa del temps que
invertim en les noves tecnologi-
es. Això fa que l’entorn més prò-
xim de la víctima no en sàpiga
res, fins al punt que es pugui ar-
ribar a suïcidar i els pares no sà-
piguin per què.
És un problema que ens in-
cumbeix a tots, tant als que ve-
iem una situació i no diem res
com als agressors i les víctimes.
Més visibilitat, sisplau, ningú
té el dret d’insultar-te, riure’s
de tu, ni tan sols tocar-te. En-
durim les lleis, pel bé de tots. N
PERSONES GRANS
Hem de poder
envellir
dignament
AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ ment i deixem d’importar als al-
LA PREGUNTA tres, la família torna a ser relle-
DE SER CATALUNYA vant per a nosaltres; a poc a poc
I EL PERIÓDICO es va fent molt necessària i, fi-
nalment, imprescindible.
Per desgràcia, no sempre po-
dem comptar amb ells perquè
alleugin aquest trànsit que ens
porta de l’autonomia personal
plena a la dependència gairebé
absoluta. Tot i saber-ho, la soci-
etat no ha sabut dotar-se dels
¿Les persones recursos necessaris perquè tots,
que no es els que tenen recursos propis i
els que no en tenim, puguem
vacunen ho envellir amb prou dignitat. No
fan per...? hem sigut capaços de crear un
pacte social que defensi la velle-
sa com defensem la infància.
Sens dubte, cada persona és res-
ponsable de les decisions que ha
pres en la seva vida i, per tant, ha
d’afrontar les conseqüències
Negacionisme que provoquen, però a l’arribar
74% la vellesa el temps es relativitza
i, com a membres d’una societat
solidària, hauríem de ser capa-
ços de veure en cada persona
gran una vida humana que me-
reix el màxim respecte i la digni-
tat absoluta. N
Falta d’in-
formació
26% VIOLÈNCIA MASCLISTA

quem tant sense adonar-nos-

en? ¿Per l’afany de superar-nos?
¿Per què des de petits ens ense-
nyen a fer les coses el millor que
puguem? ¿Per què la nostra so-
cietat només té en compte el
més intel·ligent i no el que més
s’esforça? ¿Per què la nostra so-
cietat, tot i que vagi de tolerant
amb totes les persones, no ho
és de debò?
És curiós que no ens valorem
prou a nosaltres mateixos ni ve-
gem del que som capaços de fer i
acabem caient en un pou pro-
fund. No obstant, tenim la capa-
citat de transformar-nos en una
au fènix que ressorgeix de les se-
Un problema
que ens
incumbeix a tots
Miriam Caballero
VILANOVA I LA GELTRÚ
Amb la interacció en les xarxes
socials, l’assetjament és cada
vegada més comú. S’estima que
entre un 15% i un 50% de nens i
adolescents han patit bullying en
alguna ocasió. En molts casos es
fa ulls grossos davant de situa-
cions que s’han de tractar. A ca-
sa, la comunicació familiar dis-
Luis F. Crespo
LAS ROZAS DE MADRID
Al néixer, mentre creixem abans
d’arribar a l’autonomia personal
plena, necessitem imperiosa-
ment un grup referència, més
concretament la família o, quan
falla per qualsevol causa, les ins-
titucions substitutes. Tots do-
nem per fet que és així i ens sem-
bla bé, és el nostre pacte natural i
alhora està assumit majoritària-
ment a nivell social. En la vellesa,
quan la força física decau, quan
les capacitats intel·lectives min-
ven o desapareixen, quan som
t@elimolimail:
O potser és per massa
informació. A internet hi ha
molta informació falsa dels
efectes o conseqüències
de la vacuna.
PPot participar en l’enquesta
cada dia a través del
WhatsApp d’Aquí, amb Josep
Cuní, al 626 574 036, o a la web
d’El Periódico:
www.elperiodico.cat
I de sobte, la teva
vida canvia
Marina Ollo
CASTELLDEFELS
I de sobte, la teva vida canvia per
complet. En una sola nit, la vida
d’una noia de 16 anys va canviar
per sempre. Sense esperar-s’ho,
va deixar de tenir control absolut
del seu cos i ment per ser tracta-
da com un objecte. Aquella nit,
els seus agressors no la van veure
com un ésser humà. Per la cruel-
tat imperdonable d’alguns,
aquesta adolescent no podrà
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 850 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.030 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 21,1%
Pág: 2
Pàg.:

TOVALLONS
NEGRES
Canvis a l’ESO

E
ls nostres pares
volien que apren-
guéssim, nosal-
tres volem que
vulguin aprendre.
N’hi havia, de pares, que eren
com el de Miguel Bosé i troba-
ven que això de llegir no era
bo. Tinc l’honor de dir que a
mi m’ho van prohibir (amb un
èxit absolut, com es pot com-
provar). Els pares d’abans no
volien –en general– cap mal
als fills, però no passaven
d’aquí. Els d’ara volen –en ge-
neral– que els fills siguin feli-
ços. Els pares d’abans, sobre-
tot, el que no volien era signi-
ficar-se, cridar l’atenció (i ai-
xò incloïa impedir que el nen
fos artista) i els d’ara qui sap si
volem tot el contrari. Abans
els grans no es queixaven de
les cadires incòmodes que te-
nien a l’oficina. I els fills tam-
poc de les de l’escola. Avui, els
grans ens queixem de les cadi-
res incòmodes de l’oficina i
fins i tot del teatre. Els fills,
doncs, també. Els grans no de-
manaven “temps per a ells”,
perquè del que es tractava era
de treballar i prou. I els fills,
esclar, tampoc. Em sembla
que en això hem millorat.
Amb això vull dir que si l’en-
senyament canvia és perquè
la societat canvia també. Lle-
gim que a partir d’ara no hi
haurà exàmens de recupera-
ció a l’ESO, es podrà obtenir el
títol de batxillerat amb una
assignatura suspesa i repetir
curs serà del tot excepcional.
Repetir no hauria de ser un
càstig, sinó un servei a
l’alumne, però ja entenc,
també, que de vegades
l’alumne repetidor no millo-
ra repetint sinó al contrari.
Que es pugui obtenir el títol
amb una assignatura suspe-
sa em fa l’efecte que serà com
si eliminem els dilluns; el nou
dia lleig serà el dimarts. De la
mateixa manera, si amb una
de suspesa tens el títol, amb
dues no. Tothom actuarà en
conseqüència.
Pel que fa a eliminar els
exàmens de recuperació, em
sembla una notícia fantàsti-
ca, per una raó. Ara mateix,
tal com estaven plantejats, no
tenien cap sentit. L’alumne
suspès no estudiava tot l’es-
tiu per fer el tradicional exa-
men de setembre. Suspenia i
feia l’examen una setmana
després. Per tant, aquell nou
examen era una absurditat.

EMPAR MOLINER

LA BORSA O LA VIDA
M’agrada ser d’aquí
El dia que, no fa gaire, vaig
veure que el conseller Argi-
mon aixecava la mà i, amb
la credibilitat que li dona la seva
trajectòria, una veu greu i un jer-
sei de coll alt negre, es vanava di-
ent que els casos de la variant del-
ta plus a Catalunya es podien
comptar amb els dits, vaig comen-
çar a tremolar. El dia que, més o
menys per les mateixes dates, vaig
sentir un científic del consell as-
sessor que en la seva habitual sec-
ció radiofònica assegurava que no
hi hauria sisena onada a Catalu-
nya, vaig tenir la certesa que no
trigaria a empassar-se les seves
paraules. Amb les festes de Nadal
a la cantonada, ja sabem que a Ar-
gimon se li han disparat els casos i
que la sisena onada arribarà abans
que els Reis d’Orient. La gran vir-
tut és que aquest repunt d’hivern
ens visita quan tres de cada quatre
catalans ja estem vacunats. I en-
cara que ens podem contagiar i
que es comença a demostrar que
l’eficàcia de les vacunes baixa a
partir del quart mes, els casos
greus seran molts menys que en la
cinquena onada, que va col·lapsar
el sistema sanitari i quan, pitjor
encara, morien desenes de perso-
nes cada dia. Aquest percentatge
altíssim de persones vacunades
(més alt encara si mirem només
els més grans de 12 anys) és un
mèrit de tots. L’administració ho
ha fet bé, en l’organització i en la
campanya de comunicació. Però
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Un noi vacunant-se a la fira de
Cornellà. CRISTINA CALDERER
la medalla d’or ha de ser per a la
gent i per al nostre tarannà. A l’ho-
ra de la veritat, la solidaritat, la dis-
ciplina i l’altruisme funcionen.
Tips de sentir que els alemanys o
els nòrdics són gent modèlica en
tot, aquí hem donat una lliçó. Un
ensenyament que no és nou.
Quan mirem on hi ha més donació
d’òrgans al món, apareix Catalu-
nya al podi. Quan es calcula qui
dona més sang, tornem a sortir al
capdavant. Quan es fa un Gran Re-
capte o una Marató, col·laborem
més que ningú i donem el que no
tenim. M’agrada ser d’un lloc on,
quan convé, no sé si seguem cade-
nes, però ens ajudem els uns als al-
tres sense preguntar què votes ni
què penses.
19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: CONTRAPORTADA
668 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
1.500 € Difusión:
Difusió: 14.607
1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 44,5%
Pág: 48
Pàg.:
DEMÀ Sílvia Soler
Suspendre i passar
No m’agrada pertànyer a
un lloc –digues-li país, di-
gues-li estat– que juga
amb l’educació com si fos el joc
de l’oca. Segons com, vas enda-
vant; segons com, tornes enrere,
amb el risc de caure al pou. I el
més greu és que tot sembla fruit
de l’atzar. O, pitjor encara, del
criteri de qui mana en cada mo-
ment. En les decisions polítiques
sobre educació, tantes i tan can-
viants, no sembla mai que hi ha-
gi ciència sòlida al darrere. El
criteri és a la babalà, el si l’encer-
to l’endevino de la moda del mo-
ment i el populisme d’agradar als
que intueixes que són els teus Alumnes d’una escola de Sant
votants. Aquesta setmana ha Vicenç dels Horts. MANOLO GARCÍA
transcendit que repetir curs se-
rà, a partir d’ara, una cosa molt sors en funció del seu bon nas i
poc freqüent. El reial decret de l’avaluació continuada. Al
XAVIER d’avaluació, aprovat aquest di- batxillerat, amb la nova llei, s’ad-
BOSCH marts pel govern d’Espanya, ha metran dos suspensos a primer.
eliminat els exàmens de recupe- I embolica que fa fort. A aquest
ració –de juny o setembre– i pre- pas, cada vegada caldran menys
tén impulsar una nova cultura colzes, cada cop hi haurà menys
en què els exàmens no siguin esforç, cada dia se sabrà menys
l’única forma d’avaluar. Ras i de res i, això sí, els nostres ado-
curt, que els alumnes de batxille- lescents tindran més temps per
rat podran graduar-se i presen- formar-se a través del TikTok. Si
tar-se a la selectivitat amb una la solució per evitar el fracàs es-
assignatura suspesa. A l’ESO po- colar és abaixar el llistó i exigir
dràs tirar endavant encara que menys, obriu la porta, que baixo.
vagis ben peix de més d’una ma- Això sí, els nois que no pateixin.
tèria. De fet, passarà a la història I, sobretot, que els Reis d’Orient
el límit dels tres insuficients i ja els portin tot el que han dema-
podràs passar curs sense límit nat a la carta... si amb tantes fal-
d’assignatures suspeses. Això sí, tes d’ortografia els patges poden
ho decidirà el claustre de profes- entendre què han escrit.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 40.159 Sección:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe: 5.872 € Tirada: 17.682 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 11.800 € Difusión:
Difusió: 11.474
Vpe portada: 11.800 € Ocupación:
Espai pàg.: 49,76%
Pág: 56
Pàg.:

MANUEL JABOIS, Madrid

Ana Caballero (Soria, 45 años) vi-
cepreside la Asociación Europea
 CONVERSACIONES A LA CONTRA
ANA CABALLERO Especialista digital
minada enfermedad, o si, a través
del reconocimiento facial, son ca-
paces de etiquetar a personas y

“Un niño
para la Transición Digital menores en una fotografía y no
(AETD), nacida en 2020, que ha van a saber la edad de un menor.
organizado unas jornadas sobre Es muy importante conocer el ac-
los derechos del menor en la Red. ceso a determinados contenidos.
Pregunta. Un niño conectado
a internet tiene una oportunidad
que nosotros no tuvimos. Y una
amenaza que tampoco.
debería poder P. ¿El juego del calamar, por
ejemplo?
R. Por ejemplo. Nos preocu-
pa no solo por los contenidos.
Respuesta. Porque la tecnolo-
gía ha aportado y sigue aportando
cosas buenísimas, pero tiene su
desarrollarse No es solo lo que los menores
busquen en internet, sino que
las compañías busquen a nues-

lado oscuro. En un entorno en el
que hay ciberacoso o conductas
autolesivas, Save the Children esti-
ma que el 94% de jóvenes de en-
tre 10 y 15 años son usuarios habi-
tuales de internet.
P. ¿Qué significa eso?
R. Que tenemos que darle más
importancia a la protección del
menor en el entorno digital. Hay
un concepto fundamental: la
mercantilización de los menores.
En la AETD hemos leído muchos
artículos sobre anorexia, cómo
afecta a las adolescentes y las ni-
ñas, el incremento de suicidios e
ingresos hospitalarios. Eso, por
un lado. Por otro, escuchamos en
los círculos de las grandes tecno-
lógicas una posición muy preocu-
pante: “Internet no es un medio
maduro, no es un mercado madu-
ro. No se debe regular”. Lo que
quieren estas compañías es liber-
tad para hacer lo que quieran. Y
nos dicen que ellas son únicamen-
te el canal de comunicación, y
que la responsabilidad de educar
a los menores en el uso de la tec-
nología es de los padres y los pro-
fesionales. Es muy hipócrita ese
discurso,
P. ¿A qué se refiere con la
mercantilización?
R. Mercantilizar a un menor
es mercantilizar sus datos. Si un
producto es gratuito, el producto
eres tú. Nos dicen: “Google es un
buscador, Facebook e Instagram
son sitios donde los jóvenes com-
parten historias con sus ami-
gos...” Pero si quieren que los pa-
dres y profesionales podamos edu-
car, necesitamos saber cómo es-
tán funcionando las redes y cuál
es su modelo de negocio. Y ahí es
donde nos damos cuenta de que
estas cosas no son gratuitas: pa-
gar con datos es pagar. Y nos preo-
cupa el uso de esos datos.
P. ¿Por ejemplo?
sin algoritmos’
Ana Caballero, el martes en su domicilio en Madrid. / INMA FLORES
R. Con esos datos utilizan tec-
nologías muy persuasivas para
que los menores, incluso los adul-
tos, nos enganchemos, y lo hacen
de una manera que es casi imper-
ceptible. Lo monetizan todo.
P. ¿A las compañías les resul-
ta imposible verificar la edad de
un menor?
R. Es hipócrita que digan que
les resulta imposible. No me lo
creo. A ver si Google va a saber
por las cámaras de eco o mis bús-
quedas si padezco o no una deter-
tros menores porque saben que
se les puede manipular con más
facilidad que a un adulto.
P. ¿Internet acorta la infan-
cia?
R. No sé si los niños se hacen
mayores antes en internet, pero
sí que el acceso a determinada
información les puede hacer que-
darse sin infancia y acceder a con-
tenidos impropios de su edad,
con las consecuencias que pueda
tener. Niños de ocho y nueve
años ya tienen acceso a conteni-
“No podemos decir:
que mis hijos no
entren en internet.
Tenemos que convivir
con eso y educar”
“Mercantilizar a un
menor es mercantilizar
sus datos. Si un
producto es gratuito,
el producto eres tú”
dos pornográficos. Los menores
no tienen la capacidad de pensa-
miento crítico de los adultos, y
esa manipulación que les lleva a
las redes sociales les hace no de-
sarrollarse como deberían, sino
con la injerencia del algoritmo.
P. Prohibir no es la solución.
R. No podemos decir: que mis
hijos no entren en internet. Tene-
mos que convivir con eso y edu-
car. Como dice Laura Baena, de
Malas Madres: ¿quién no le ha da-
do su móvil a su hijo para poder
hacer la cena tranquila o darse
una ducha? A mí me gustaría po-
der estar tranquila, si usan su ta-
bleta, sabiendo que están viendo
contenidos propios de su edad,
que no los están manipulando.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 236 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 4,81%
Pág: 23
Pàg.:

discapacitats, a Salt
disminució i es van apro-
piar d’un pis i un aparca-
tenia dificultats econòmi-
agent immobiliari i comis-
deutes que tenien i refi-
nançar-los. Entre la docu-
van signar hi havia la com-
pravenda del pis i el pàr-
quing. Els acusats han re-
conegut que es van aprofi-
tar de la “dificultat objecti-
va” de les víctimes per valo-
rar l’abast real del consen-
Cribratges
massius en
dues escoles
del Ripollès
ACN
RIPOLL
El Departament de Salut
té previst realitzar avui un
cribratge massiu als alum-
nes i als professors de les
escoles Pirineu de Camp-
devànol i Vedruna de Ri-
poll per detectar-hi conta-
giats de Covid-19. La deci-
sió s’ha pres en constatar
un augment de casos els
últims dies en aquests i al-
tres centres. En aquests
moments, l’escola Pirineu
té 118 alumnes confinats i
la Vedruna, 105. Ahir, al
Ripollès hi havia 399
alumnes confinats, 164
més que dimarts. ■
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 852 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.108 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 20,75%
Pág: 24
Pàg.:

Roses renaturalitzarà
els patis de les escoles
a El projecte és el
guanyador de la
votació majoritària
dels veïns
Joan Puntí
ROSES
El projecte Renaturalitza-
ció dels patis de les escoles
públiques va guanyar la vo-
tació popular dels pressu-
postos participatius de Ro-
ses i va ser el projecte més
votat dels onze que van ar-
ribar fins a la fase final.
Aquesta actuació, que po-
dria tenir un cost de fins a
300.000 euros, és la que es
desenvoluparà amb la par-
tida del pressupost partici-
pat corresponent a l’any
Els patis de les escoles i les llars d’infants de Roses seran
millorats. ■ EPA
2022 reservada per al re-
sultat d’aquest procés par-
ticipatiu. Les millores, que
ara s’estudiaran amb els
centres per adequar-se al
màxim a les necessitats i
característiques de cadas-
cun, es realitzaran a totes
les escoles de primària del
municipi, que són la Jau-
me Vicens Vives, la Narcís
Monturiol, Els Grecs i la
Montserrat Vayreda, i
també a les dues llars d’in-
fants municipals, El Cava-
llet de Mar i El Franquet.
El procés per arribar
fins a aquesta decisió final
va començar amb la pre-
sentació de fins a 258 pro-
jectes, que van haver de ser
analitzats pels serveis tèc-
nics, que van fer la garbe-
llada que va acabar amb la
tria d’onze propostes.
Les votacions es van
efectuar en la segona quin-
zena d’octubre. Es van
emetre fins a 2.143 vots (hi
van participar fins a 939
persones), la qual cosa vol
dir que la participació va
pujar respecte a l’any ante-
rior d’un 4,02% a un 5,8%.
La renaturalització dels
patis escolars va rebre un
total de 440 vots, seguida
pel projecte de recondicio-
nament de patis d’infantil i
primària (430 vots) i el de
fer més accessibles les vo-
reres del municipi (243
vots). ■
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 68.859 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 6.463 € Tirada: 27.691 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 10.914 € Difusión:
Difusió: 19.674
Vpe portada: 2.631 € Ocupación:
Espai pàg.: 59,22%
Pág: 5
Pàg.:

els alumnes entre apro-

vats i suspensos i apostar
per mètodes que “real-
ment fomentin l’aprenen-
tatge i no el desenvolupa-
ment d’estratègies dels
alumnes per aprovar un
examen”. Considera que
els plans del govern estatal
impliquen canviar el mè-
tode d’avaluació i per això
ho considera “una bona
notícia”, tot i que detecta
l’error dels governants
d’etiquetar contínuament
els suspesos. Francina
Martí reclama que l’ava-
luació contínua vagi més
enllà dels documents i es
porti realment a la pràcti-
ca i que deixi d’estar pen-
sada per “penalitzar” i
més enfocada a “fomentar
les ganes d’aprendre”.
Una vegada més, insisteix
que els exàmens no són els
únics mètodes d’avalua-
Alumnes d’ESO del nou institut de Caldes, en una imatge del setembre ■ ACN ció, alhora que lamenta
que de moment l’adminis-

Menys anuncis i més

tració “està canviant el
llenguatge però no pas el
concepte”. Segons aques-
ta experta, “ara tenim un
sistema selectiu, que no

diners per combatre

estimula l’alumnat a se-
guir i que provoca molt
d’abandonament escolar”.
Finalment, Francina Mar-
tí conclou: “Hem de partir

el fracàs escolar de la base que tothom se

n’ha de sortir. No pot ser
que molts nens se sentin
expulsats del sistema. No
ens ho podem permetre.”
a La novetat d’obtenir el títol d’ESO amb suspensos crea opinions diverses, La possibilitat d’obtenir
però hi ha coincidència que la situació només es resoldrà amb recursos el títol d’ESO acumulant
assignatures suspeses fa
dur les mans al cap a la
nota Sara Muñoz portaveu del sindicat US-
quali- BARCELONA Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
TEC-STEs, Iolanda Segu-
rebu- ra: “Hi veig una fórmula
anti- El canvi educatiu que per- “L’esforç ha de ser “Tenim un sistema “En la idea hi veig una enganyosa dels polítics
5 pel metrà a l’alumnat obtenir conseqüència de la d’avaluació que fórmula enganyosa per reduir les xifres de fra-
obre el títol d’ESO tot i acumu- motivació de l’alumne selecciona en funció dels polítics per reduir càs escolar. Si l’objectiu és
pla lar assignatures suspeses, per aprendre, en cap del ‘tu serveixes, tu no’ les xifres de fracàs tenir gent sense prepara-
es es aprovat aquesta setmana cas de la nota” creant disfuncions” escolar” ció, doncs els felicito per-
men- pel Consell de Ministres, Carles Monereo Francina Martí Iolanda Segura què ho estan aconseguint.
quali- desperta opinions ben di- CATEDRÀTIC DE PSICOLOGIA DE PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE PORTAVEU DEL SINDICAT USTEC-STES No podem devaluar el sis-
é un verses entre els experts L’EDUCACIÓ A LA UAB MESTRES ROSA SENSAT tema educatiu d’aquesta
de la però sobresurt una coinci- manera.” Un cop feta la
d’un dència dins del món de tadans, al marge que apro- que s’ha generat a l’entorn pateixen els centres i que crítica, Segura insisteix,
ment l’educació: tothom recla- vin o no un examen”. Els de si poder passar de curs sovint impedeix atendre com els altres experts con-
ó es ma combatre el fracàs es- actuals sistemes d’avalua- amb assignatures suspe- les necessitats concretes sultats, que els problemes
sego- colar injectant-hi més re- ció, hi afegeix, “no tenen ses va en detriment de l’es- de cada alumne” i reclama es resolen “donant una
ncipi cursos, i no només inci- encara prou en compte forç de l’alumnat, aquest que s’augmenti l’autono- resposta seriosa que im-
ava- dint en el sistema d’ava- que l’alumnat prové de expert no en té cap dubte: mia de cada centre “per plica deixar de tenir cen-
i els luació. El catedràtic de psi- contextos diferents i no “L’esforç ha d’anar lligat poder adaptar el seu pro- tres infradotats de recur-
e els cologia de l’educació a la tothom té els mateixos re- a la motivació per apren- jecte educatiu a cada con- sos, reduir les ràtios, in-
ucati- UAB, Carles Monereo, ce- cursos” i per aquest motiu dre. La repetició de curs és text”. crementar les plantilles i,
ques- lebra la nova mesura del Monereo és més partidari una opció desmotivado- La presidenta de l’Asso- entre altres aspectes, im-
son- govern estatal pel fet que dels informes “qualitatius ra.” Finalment, reclama ciació de Mestres Rosa pulsar plans pedagògics
cen- l’objectiu de l’educació que en valoren l’evolució”. que el debat “se centri en Sensat, Francina Martí, que millorin la qualitat
obligatòria “és formar ciu- Respecte al debat social la manca de recursos que demana deixar de dividir educativa”.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 152 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 3,62%
Pág: 8
Pàg.:

Problemes per mantenir la disciplina a classe

❘ BARCELONA ❘ El 43,5% dels professors catalans reconeix que ha
tingut dificultats en algun moment per mantenir la disciplina
a l’aula. Així ho constata una enquesta que la Generalitat va
publicar ahir i que també mostra que el 77% dels professors
catalans diu que té dificultats per atendre l’alumnat amb
necessitats educatives específiques. D’altra banda, un 55%
diu que té un excés de treball administratiu sovint, un 47%
un excés de tasques a corregir i un 65% un excés de feina
per preparar les classes.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 100 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 2,38%
Pág: 13
Pàg.:

en cas que es produeixi una nicipi ja que, atesa la normativa

emergència cardíaca.
El 57% d’alumnes d’FP es
desplaça per estudiar
❘ LLEIDA ❘ El 57,2% dels alum-
nes d’FP no estudien al mu-
nicipi on resideixen, segons
dades de l’Idescat. Les Gar-
rigues amb un 82% i l’Alta
Rigaborça amb un 77,8%
tenen el percentatge més alt
de mobilitat i el Segrià el per-
centatge més baix 7,7%.
legal, no es preveu la gratuïtat
d’aquest servei quan un alum
ne ha de desplaçar-se dins del
seu terme municipal per anar a
l’escola. La diputada d’En Comú
Podem, Elena Ferre, va recla
mar a la Generalitat que posi fi
a aquest greuge, que soluciona
la institució provincial. També
va donar llum verda a 600.000
euros més per a la inversió en
infraestructures i redacció de
projectes que millorin la con
nectivitat digital. Servirà per
què pobles que han quedat fora
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 1.666 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 39,64%
Pág: 13
Pàg.:

INSTITUCIONS INVERSIONS

Un milió per al transport escolar i

menjador no obligatoris a Lleida
El ple de la Diputació ratifica 600.000 euros més per desplegar la fibra òptica
JORDI ECHEVARRÍA
MARÍA MOLINA
❘ LLEIDA ❘ La Diputació va apro-
var ahir una partida d’un milió
d’euros per sufragar les despe-
ses dels consells en transport i
menjador escolars no obligato-
ris dels cursos 2019-20 i 2020-
2021. Beneficia nombrosos nu-
clis de població d’un mateix mu-
nicipi ja que, atesa la normativa
legal, no es preveu la gratuïtat
d’aquest servei quan un alum-
ne ha de desplaçar-se dins del
seu terme municipal per anar a
l’escola. La diputada d’En Comú
Podem, Elena Ferre, va recla-
mar a la Generalitat que posi fi
a aquest greuge, que soluciona
la institució provincial. També
va donar llum verda a 600.000
euros més per a la inversió en
infraestructures i redacció de
projectes que millorin la con-
nectivitat digital. Servirà per-
què pobles que han quedat fora
de la primera i segona fases del
desplegament de la fibra òptica El ple de la Diputació va tornar ahir a ser presencial i hi van assistir tots els diputats provincials.
puguin instal·lar sistemes que
millorin la cobertura telefònica
i d’internet. El ple va aprovar un
lòmetres el gener del 2022 i que
s’espera que a finals d’any es pu- Subvencions per a UP, la Fira de
suplement de 450.000 euros per
a la redacció de projectes de la
segona fase de l’esmentat des-
gui arribar als 405.
El ple va donar suport a la
moció d’En Comú per corregir
Teatre i la Julià Carbonell
plegament. El diputat del PSC exempcions fiscals a l’Església ■ El ple va autoritzar ajuts rega també en les mateixes
Fèlix Larrosa va recriminar que catòlica i altres confessions i una per 1,6 milions, el més abun- anualitats. Aportarà 95.000
encara no s’hagi instal·lat ni un altra de Cituadans, parcialment, dant per a l’orquestra Julià euros per a diversos projec-
quilòmetre de fibra òptica i que de suport a la modernització de Carbonell per a les anuali- tes del sindicat agrari UP, a
Lleida estigui a la cua de Cata- Pinyana. El president, Joan Ta- tats del 2021 fins al 2023. més de col·laborar amb Fira
lunya en aquest tema. El diputat larn, va donar suport als Jocs Així mateix, es destinaran de Mollerussa i les fires de
responsable, Francesc Sabanés, Olímpics del 2030 al Pirineu, 405.000 euros més per col- Balaguer. També es va apro-
va assenyalar que tot està a punt sempre respectant l’opinió del laborar amb l’organització var la cessió de terrenys a la
per abordar els primers 127 qui- territori. de la Fira del Teatre de Tàr- Associació La Torxa.
 Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 542 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 12,89%
Pág: 34
Pàg.:

IGUALTAT ESTUDIS

Un 71% de noies de 16 a 24 anys han

viscut situacions de violència masclista
❘ BARCELONA ❘ El 71,2 per cent de
les noies d’entre 16 i 24 anys
declaren haver viscut situa-
cions de violència masclista.
Aquesta és una de les dades
recollides per l’ONG Sida Studi
que, amb motiu del Dia Inter-
nacional per a l’Eliminació de
la Violència cap a les Dones
del 25 de novembre, conside-
ra “imprescindible” utilitzar
l’educació sexual com una es-
tratègia de prevenció de vi-
olències masclistes des dels
primers anys d’escolarització.
L’entitat destaca els alarmants
resultats de l’Enquesta de vi-
olència de gènere contra les
dones a Europa del 2012 de
l’Agència Europea dels Drets
Fonamentals, que revela que
el 35 per cent de dones euro-
pees han patit violència física,
sexual o psicològica abans dels
quinze anys.
La Macroenquesta del 2019
mostra que només el 7,3 per
cent de les adolescents i joves
que pateixen violència masclis-
ta ho expliquen al professorat.
I segons un estudi de la dipu-
tació de Barcelona, el 36,5 per
cent d’adolescents expliquen
haver patit maltractament psi-
cològic i el 18,5 per cent relaten
casos d’assetjament sexual.
Per tot plegat, des de Sida
Studi reclamen impulsar una
educació sexual feminista per
subvertir les dinàmiques de po-
der existents i proporcionar es-
tratègies a adolescents i joves.

Alumnos de sexto de primaria de la Escola Alberich i Casas probaron ayer la actividad. FOTO: FABIÁN ACIDRES
03*&/5"34&
&/

$6&310
:
.&/5&
EBNPT
DPO

TPT
QSPQJPT

9hŒd_YW

NFEJEBT
QBSB
Tres escuelas inauguran cuatro circuitos
JUVBDJÒO
RVF



que se siguen con una ‘app’ para promover
YDFQDJPOBMu
MÓNICA PÉREZ
el ejercicio e involucrar a las familias
monicap@diaridetarragona.com
V[
$BCBMMFSP

QBSFDF
NBM
UFOFS

"
los estudiantes de sexto
de primaria de la Escola
PMWFS
B
QBHBS
Alberich i Casas no hubo
BSFNPT
USFT


que insistirles mucho para que,
EF
USBCBKP
FO
ayer a primera hora, probaran
FSBSOPT
EF
FTUPu
los nuevos circuitos permanentes
S
4BMWBU
de orientación que Reus acaba
de poner en marcha. Se trata de
hasta cuatro itinerarios señaliza-
dos en diferentes puntos que se
FEJEB
EF
MBT
recorren con la ayuda de una
BT

QPS
FKFNQMP

aplicación móvil y que se han dad es que los familiares de los
HJNOBTJP
RVF

fijado dos objetivos claros: pro-
OEF
TPMP
IB
mover la actividad física y poten-
ciar la integración de las familias
FTUP

FVSPTu
en la educación de los pequeños.
"MBCBSU
«¿Debe de ser por aquí o es por

EF
FOUSF

los ha diseñado sobre los mapas
allí? ¿Estará un poco más ade-

SFDPSSFO
MPT
correspondientes, además de
lante?», se preguntaban algunos
de los alumnos, mapa en mano,
corriendo por la calle Vilafortuny
y directos hacia el barranco del
Roquís.
Tres de los circuitos están vin-
culados a los colegios implicados
en la iniciativa, que son, más
allá del Alberich i Casas, tam-
bién la Escola General Prim y la
Escola Misericordia. El cuarto
relaciona entre sí los centros de
enseñanza.
Los recorridos presentan con-
troles que siguen la distribución
de un trazado prefijado. La acti-
vidad consiste en completar los
trayectos pasando por cada uno
de los puntos de control estable-
Fecha:
Data: 19/11/2021
Vpe: 1.279 €
Vpe pàg.:
pág: 2.630 €
Vpe portada: 3.072 €
cidos en el mapa y marcados
mediante estacas. Para ello, cada
estaca muestra un número y un
código QR. Con un smartphone
o una tableta se pueden leer los
QR que acompañan a las marcas
del circuito, en puntos caracte-
rísticos y que resultan de fácil
acceso. Los circuitos no tienen
un tiempo, pueden hacerse en
cualquier momento, y la finali-
que eran los puntos de interés
niños y niñas les acompañen en
esta singular aventura que les
-PT
USBZFDUPT

Z

LN
BMSFEFEPSFT
EF
MPT

DPMFHJPT
Z
MPT
DPOFDUBO
ayudará a moverse y relacionar-
se con otros.
El camino más largo, el que
enlaza las tres escuelas, se ha
equipado con un total de 24
puntos, mientras que los tres
restantes tienen ocho. Se extien-
den en distancias de entre dos y
ocho kilómetros y ofrecen desde
nivel de iniciación para peque-
ños y adultos que lo intentan
por primera vez hasta propues-
tas para los más expertos. Los
puntos de partida de los diferen-
Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: PROVINCIA
Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Difusión:
Difusió: 6.929
Ocupación:
Espai pàg.: 48,64%
Pág: 18
Pàg.:
tes recorridos están situados dos
en la Escola Alberich i Casas y
los otros dos en las Escola Gene-
ral Prim y la Misericòrdia, res-
pectivamente.
En la definición de las nuevas
rutas participaron de forma acti-
va las comunidades educativas
de los colegios implicados. Se
abrió un proceso de recogida de
propuestas sobre cuáles creían
de la zona donde se podían co-
locar los controles. A partir de
estas propuestas, una empresa
ha desarrollado los trayectos y
adaptar el aplicativo para poner-
lo al alcance de todo el mundo.
Ayer, los alumnos se familiariza-
ron enseguida con el sistema y
pudieron disfrutarlo a pocos me-
tros de donde habitualmente
estudian, ilusionados preguntán-
dose «¿qué encontraremos en el
siguiente punto?» y compitiendo
a la carrera por llegar antes que
el otro.
El concejal de Esports, Pep
Cuerba, destacaba ayer que «la
orientación es un deporte inte-
gral, total, de cuerpo y mente»; y
Daniel Recasens, concejal de Cul-
tura, detallaba que la propuesta
«conecta muchas de nuestras po-
líticas de trabajo».
 Y_kjWji
3FVT
Un ciclo adaptado a jóvenes con discapacidad intelectual del INS
Domènech i Montaner recoge juguetes para entidades benéficas
-PT
FTUVEJBOUFT

FOWVFMWFO
FM
BVMB

EF
TPMJEBSJEBE
C. VALLS
REUS
El ciclo de comercio adaptado pa-
ra jóvenes con discapacidad inte-
lectual del Institut Lluís
Domènech i Montaner de Reus
tiene en marcha, por segundo
año, una recogida solidaria de ju-
guetes, que se alargará hasta el
10 de diciembre. Otros centros
educativos de la ciudad colaboran
con los hasta 12 alumnos que cur-
san dicho ciclo, ofreciendo tanto
juguetes nuevos como de segunda
mano. Una vez recogidos, los es-
tudiantes los limpian, desinfectan
y clasifican por tipología y franja
de edad. Una vez hecho esto, los
envuelven en papel de regalo y,
según las necesidades de las enti-
dades benéficas sumadas a la ini-
ciativa, los van repartiendo.
«El ciclo es un IFE, es decir, un
Itinerari Formatiu Específic y nos
organizamos con tiempo para la
temporada navideña. El proyecto
se llama ‘Súper joguines’ y se creó
hará tres años. El segundo no hi-
Fecha:
Data:
Vpe:
19/11/2021
1.730 €
Audiencia:
Audiència:
Tirada:
24.251
8.447
Sección:
Secció:
Frecuencia:
Freqüència:
PROVINCIA
DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 65,78%
Pág: 20
Pàg.:
-BT
*7
+PSOB
3FVT
3
EFM

Al recibir los juguetes, los
jóvenes los limpian y
desinfectan. FOTO: ALFREDO GONZÁLEZ
cimos nada por la pandemia. Este
proyecto está abierto, también, a
la ciudadanía que quiera coope-
rar», explica la profesora respon-
sable del proyecto, Noelia Pan.
Una vez a la semana los alum-
nos del ciclo de comercio van a
recoger los diferentes artículos
que tienen preparados escuelas e
institutos colaboradores y reali-
zan todas las tareas de la recogida
en sus horas de práctica. De esta
manera, continua, «estamos más
cerca de las escuelas, incluso nos 1BSB
BTJTUJ
planteamos pedir una furgoneta JOTDSJCJSTF
para cargar todos los regalos».
FOMBDF
FTU
Rigor en la clasificación EF
SFVTSFG
Pan destaca, también, que los
alumnos van difundiendo el pro-
yecto allà a donde van, incluso en
el propio instituto. En la zona de
la entrada, de hecho, han dispues-
to una mesa con regalos, «para
divulgar lo que están haciendo y
que más gente lo sepa», añade
Pan. Uno de los aspectos que tie-
nen más en cuenta los alumnos
del ciclo es el rigor en la clasifica-
ción. Alberto y Candela les está
pareciendo muy entretenido. «Re-
cibimos una gran cantidad de re-
galos, de muchos tipos, abundan
los muñecos y los peluches. El
proyecto es una manera fácil de
ayudar», concreta Alberto. Por su
parte, Candela sostiene que «hay
que tener muy en cuenta la selec-
ción de los juguetes, no pueden
estar rotos. Estamos muy intere-
sados en el proyecto».
Pan complementa a ambos jó-
venes diciendo que «más allá de
ponernos en contacto con las es-
cuelas, vemos que el proyecto se
conoce por el boca a boca». En
Los alumnos clasifican y envuelven los regalos antes de entregarlos cuestión de dos semanas, han re-
a las entidades benéficas. FOTO: FABIÁN ACIDRES unido un total de 280 juguetes.