Recull Premsa 4-2-22

Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:

Audiència: 27.279 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 323 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 7,68%
Pág: 9
Pàg.:
Aprenentatge
de llengües
segons l’entorn
ent’ dels centres
■ El decret preveu que
els centres determinin
els criteris per organitzar
l’aprenentatge de llengües
segons la composició lin-
güística del seu alumnat
i de l’entorn, “en el marc
de l’autonomia dels cen-
tres”, cedint-los la gestió
d’un percentatge d’hores.
La portaveu del Govern,
Patrícia Plaja, desvincula
aquest decret del compli-
ment de la sentència del
25%.
En aquest sentit, va
mostrar la satisfacció del
Govern per l’arxiu de la
Fiscalia de les denúncies
interposades per entitats
a favor de l’educació bi-
lingüe contra el president
Pere Aragonès, i el con-
seller d’Educació, Josep
Gonzàlez-Cambray.
L’“emancipació
nacional” a
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 10,64%
Pág: 4
Pàg.:
Fact-checking La información
La Fiscalía no considera que se pueda

Dolores perseguir por delito de desobediencia a la
Delgado Generalitat en el caso del 25 por ciento de
Fiscal general castellano.
del Estado La Fiscalía Superior de Cataluña ha decidido
archivar la denuncia presentada por la Asamblea
por una Educación Bilingüe contra el presidente
de la Generalitat, Pere Aragonés, y contra el
consejero de Educación, González Cambray, por
haber remitido una carta a los directores de los
colegios, indicando que no debían hacer cambio
algunos en los proyectos lingüísticos.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 5.095 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 24,01%
Pág: 22
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 64,3%
Pág: 35
Pàg.:
EDUCACIÓ
Els professors podran seguir enviant informes a les famílies per detallar l’evolució de
l’alumne. Desapareixerà el ‘no assoliment’ i se substituirà per ‘en procés d’assoliment’.
Les escoles eliminaran les notes

trimestrals el curs vinent
Anna Mas
M. B.
Barcelona
Les direccions dels centres educa-

tius de primària i ESO ja tenen so-
bre la taula l’esborrany que els ha
enviat el Departament d’Educació
del nou currículum per al curs
2022-2023. És el curs de l’aplica-
ció de la Lomloe o llei Celaá, que
contempla l’avenç cap a un model
d’ensenyament i avaluació per
competències. A Catalunya ja fa
anys que aquest model s’aplica,
amb major o menor fortuna en
funció del compromís dels cen-
tres, més a primària que a se-
cundària. Ara la normativa supo-
sarà l’empenta definitiva cap
aquesta direcció. I portarà nove-
tats. La filosofia del nou model és
aconseguir que els alumnes siguin
competents al final de l’etapa i que
l’educació i l’avaluació afavoreixin
la inclusió, l’èxit de tots i la perso-
nalització de l’aprenentatge. És a
dir, les escoles treballaran «al ser-
vei de les competències». Impor-
tarà quin grau de competències té
l’alumne, no què sap i què no. I els
sabers ja no seran per curs com
fins ara, sinó per cicle. A l’ESO es
considera un cicle de 1r a 3r, i d’al-
tra banda queda 4t. Amb aquesta Un grup d’alumnes realitza la seva autoavaluació, a l’Institut Jaume Cabré de Terrassa.
filosofia, l’esborrany del currícu-
lum per a l’educació bàsica, que Assoliment Excel·lent. Aquest serà cer als centres més reticents de la
comprèn la primària i l’ESO, con- Un 20% de l’informe d’avaluació que arri- bondat d’aquest sistema. Una al-
templa en primer lloc nous criteris
d’avaluació. A primària hi haurà
l’horari serà per barà a les famílies. Una altra cosa
són les actes oficials, en les quals
tra novetat, ja avançada per
aquest diari, és que les escoles
una avaluació al final de cada cicle. reforçar matèries aquestes qualificacions per com- disposaran d’un 20% de l’horari
És a dir, al final de 2n, 4t i 6è de petències es traduiran, en aplica- lectiu –això són 5 o 6 hores a la
primària. En el cas de l’ESO, serà al segons el que ció del decret del Ministeri d’Edu- setmana– per decidir quines ma-
final de cada curs com fins ara. necessiti l’alumne cació, en els coneguts Insuficient, tèries treballen més en funció de
Així que la norma afavoreix la Suficient, Bé, Notable i Excel·lent. les necessitats de l’alumnat.
desaparició de les notes trimes- Aquesta pot ser una via per apli-
Ensenyament per àmbits
trals tal com les entenem ara. No sarà una millora qualitativa. Però car la sentència del TSJC sobre el
obstant, sí que es contempla un a efectes de superació de com- Un canvi que s’impulsa amb 25% del castellà a les aules.
informe sobre l’evolució de l’a- petències curriculars, les avalua- força, tot i que ja hi ha escoles a Respecte a les proves d’avalua-
lumne al final de cada trimestre. cions seran a final de cicle. En les Catalunya que treballen amb ció externes que tot l’alumnat ca-
Aquest informe no serà només de qualificacions es valorarà si l’a- aquest mètode, és l’ensenyament talà fa ara a 6è de primària i 4t
resultats, sinó que haurà de ser lumne ha aconseguit assumir les per àmbits. El decret que ha ela- d’ESO per mesurar les seves com-
«qualitatiu» de l’evolució de l’a- competències. Com a novetat del borat Educació preveu que els petències al final d’etapa, aques-
prenentatge. Aquí s’identificaran decret, desapareix el No assoli- centres puguin establir àmbits en tes es reestructuren. L’esborrany
les dificultats de l’alumne i es ment tant a primària com a se- els quals podran agrupar àrees o preveu que les proves diagnòsti-
prendran decisions sobre com ac- cundària, que serà substituït per matèries per impartir un ense- ques siguin censals (per a tot
tuar per ajudar-lo a aconseguir els En procés d’assoliment. Una mane- nyament integrat. En aquest àm- l’alumnat) i es facin a 4t de pri-
objectius. Així mateix, s’escolta- ra d’acompanyar l’alumne en el bit es podrà treballar alhora, per mària i 2n d’ESO. Les proves a fi-
ran les reflexions de l’estudiant seu aprenentatge al llarg de l’eta- exemple, la llengua i la literatura, nal d’etapa es realitzaran cada dos
sobre la seva pròpia avaluació. pa. Les altres qualificacions se- les matemàtiques i la història. El cursos i no seran per a tothom, si-
Educació admet que serà més fei- guiran com fins ara: Assoliment treball per àmbits serà voluntari, nó que només les realitzaran una
na per al professorat, però supo- satisfactori, Assoliment Notable i però Educació intentarà convèn- mostra de centres. N
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 49%
Pág: 9
Pàg.:
ENSENYAMENT AVALUACIÓ
Suspensos més edulcorats Apre

de ll
sego
dels
Educació preveu canviar l’actual ‘No Assoliment’ a ‘En Procés d’Assoliment’
|| Diversos directors consideren un “eufemisme” aquesta nova qualificació ■
els ce
JORDI ECHEVARRIA els cri
❘ LLEIDA ❘ La conselleria d’Edu- l’apren
cació preveu qualificar els sus- segon
pensos en Primària i ESO com güísti
En Procés d’Assoliment (EPA) i de l’e
en comptes de l’actual No As- de l’a
soliment (NA), segons consta a tres”,
l’esborrany del decret de Cur- d’un p
rículums. La resta de qualifi- La po
cacions que rebran les famílies Patríc
i l’alumnat seran Assoliment aques
Excel·lent (AE), Assoliment ment
Notable (AN) i Assoliment Sa- 25%.
tisfactori (AS), igual que ara.
El departament va substituir mostr
les qualificacions numèriques Gove
del 0 al 10 per aquesta nomen- Fiscal
clatura el 2016 a la Primària i interp
el 2018 a la Secundària. L’es- a favo
borrany també disposa que a lingüe
les actes oficials d’avaluació de Pere A
fi de curs de segon, quart, sisè seller
de Primària i de final d’ESO, Gonz
“per adequar-se a la resta de
l’Estat”, les qualificacions hau- L’“em
ran de continuar sent Excel·lent,
Notable, Bé, Suficient i Insufici-
ent, i especifica que En Procés
naci
d’Assoliment equival a aquesta Cata
última. Així mateix, el Govern
segueix mantenint que es pugui Alumnes entrant en una escola el primer dia de classe d’aquest curs. s’est
aprovar l’ESO amb algun sus-
pens “si de forma col·legiada LES CLAUS La directora d’un institut de- ■
l’equip docent considera que no fensa que l’expressió En Procés a terc
serà impediment per a la conti- d’Assoliment en l’avaluació dels s’iden
nuïtat formativa”. Sense notes numèriques. A instàncies d’Educació, els centres alumnes “denota que no que- cies S
Diversos directors de centres de Primària van començar a aplicar les qualificacions no numè- da tancada, és contínua i hem i mov
de Primària i de Secundària de riques el 2016 i els de Secundària, el 2018. de continuar treballant per d’ema
Lleida consultats creuen que la aconseguir l’assoliment efec- a la C
qualificació d’En Procés d’Asso- Nou canvi. L’esborrany del nou decret de Currículums planteja tiu de la competència”. A més, conte
liment és un “eufemisme”. “És substituir l’actual No Assoliment, que equival a l’insuficient, per remarca que el decret especifi- pora
un eufemisme per disfressar la En Procés d’Assoliment. La resta de notes seguiran sent Assoli- ca clarament que equival a un del co
realitat. A ningú no li agrada ment Satistactori, Assoliment Notable i Assoliment Excel·lent, tot insuficient. nal de
que li diguin que no ho ha acon- i que a les actes de segon, quart i sisè de Primària i a segon i L’esborrany de decret també cessita
seguit o que ha suspès”, va indi- quart d’ESO haurà de figurar insuficient, suficient, bé, notable determina que s’eliminaran les les lle
car la directora d’una escola, i i excel·lent. notes trimestrals i seran subs- pròpi
va considerar que “falta rigor”. tituïdes per informes de segui- quesa
El director d’un institut ho va ment. A més, té en compte la neces
valorar “molt negativament”. senyalar. Un tercer ho veu una punt de vista competencial, el perspectiva de gènere en les l’alum
“Les coses s’han de dir pel seu qüestió d’“estètica”. concepte en procés deixa obert assignatures, per exemple, en de pe
nom i les estem tapant amb eu- D’altres, en canvi, treuen fer- un espai de temps més ampli per l’estudi de la història, l’art, l’èti- i pote
femismes per no dir que no ho ro a l’assumpte. “No deixa de aconseguir l’objectiu” i va afegir ca de la comunicació i la litera- talà, i
ha aconseguit. Si no tenim clar ser una manera de dir les coses. que “és menys agressiu per a tura. També s’inclou la cultura es pro
on fallem, no podem millorar. En el fons el significat és el ma- l’alumne, encara que ha d’en- de la pau, l’emergència climàtica col·lec
És una manera de dissimular el teix”, va dir un director d’esco- tendre que haurà de continuar i el foment d’una consciència lencia
possible fracàs escolar”, va as- la. Va argumentar que “des del insistint en el seu assoliment”. crítica. fins a
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 57,56%
Pág: 33
Pàg.:
TALLERS EDUCACIÓ
1.500 nens descobreixen la ciència

Al Lab 0_6 instal·lat al Mercat del Pla fins al 25 de febrer || Es tracta d’una iniciativa de la
Universitat de Manresa-Universitat de Vic-Universitat Central per “despertar vocacions”
JORDI ECHEVARRIA
R. GASQUE
LES CLAUS
❘ LLEIDA ❘ Prop de 1.500 nens d’un
total de 24 d’escoles bressol i
d’educació infantil de les comar- Escoles de tota la província
ques de Lleida passaran fins al ❚ Fins a 24 col·legis lleidatans
pròxim 25 de febrer pel Lab (més de 1.500 alumnes) visita-
0_6. Instal·lada al Mercat del ran el Mercat del Pla per conèi-
Pla, aquesta iniciativa de la Uni- xer aquesta proposta educativa
versitat de Manresa-Universitat de la Universitat de Manresa.
de Vic-Universitat Central de
Catalunya té per objectiu atan- Espai científic
sar la ciència als més petits i des- ❚ El Mercat del Pla acollirà a fi-
pertar vocacions científiques. nals d’any el FabLab. Un labo-
Es tracta d’un espai de des- ratori de tecnologia centrat en
cobriment, investigació i docu- impressió 3D, robòtica i realitat
mentació per a l’educació cien- virtual i augmentada.
tífica dels més petits a través
d’una quinzena de propostes Ciència en femení
d’experimentació que versen ❚ Una de les apostes de la regi-
sobre forces, magnetisme, medi doria d’Educació és atansar la
natural, energia, moviment... ciència i la tecnologia a les ne-
L’objectiu és que nens de 0 a nes i donar a conèixer referents
6 anys descobreixin aquests femenins locals.
CIÈNCIA CONSCIENT Edat idònia

❚ Segons els experts, l’edat dels
En aquests tallers, els nens 0 als 6 anys és la més adequa-
aprenen a explicar què da per generar vocacions en
les persones. Per aquest motiu,
passa al voltant i per consideren idònies activitats
què succeeix com el Lab 0_6.
El director d’Educació, amb la regidora Sandra Castro, Maria Pau Cornadó i Joan Josep Ardanuy.
conceptes i fenòmens jugant, la sessió, nens i nenes i docents A més, durant la presentació, gia en l’educació dels nens i ne- les quals ja s’han completat les
i després puguin continuar tre- comparteixen les idees i experi- la degana de la FEPTS, Maria nes amb activitats extraescolars reserves, i en les mateixes dates
ballant-los a l’aula. ències que han sorgit durant la Pau Cornadó, va demanar al de- i col·laborant amb Technovation també hi haurà un Lab sobre ro-
seua experimentació al Lab, una partament d’Educació que obri Girls Catalunya. Amb aquesta des, una proposta pensada per
Visita i futur iniciativa que “les escoles que un perfil professional STEM (ci- nova aposta per a nens i l’arriba- a nens i nenes de fins a 3 anys.
La visita dels nens s’inicia han passat fins ara l’han qualifi- ència, tecnologia, enginyeria i da del projecte FabLab a finals El Lab 0_6 ja va arribar a
amb una breu presentació a cat com a molt positiva i neces- matemàtiques) per als mestres d’aquest any, la ciutat tindrà Lleida l’11 de gener passat de
càrrec de la professora Laura sària”, va explicar Sanz. i futurs mestres. un projecte de futur perquè els la mà de la facultat d’Educació,
Sanz del Lab 0_6 de la Univer- En aquest sentit, la FEPTS Per la seua part, la regidora nens i nenes puguin tenir accés Psicologia i Treball Social de la
sitat de Manresa i continua amb està fent gestions amb la resta d’Educació, Sandra Castro, va a la ciència i la tecnologia”. UdL, l’ajuntament, la Diputació
una hora d’interacció amb els d’institucions perquè la ciutat explicar que “des de l’ajunta- El Lab 0_6 estarà obert per i el Centre de Recursos Pedagò-
diferents materials i recursos disposi d’un espai de ciència in- ment estem treballant per im- a famílies els dissabtes vinents gics del Segrià de la conselleria
ludicocientífics. Al finalitzar fantil permanent. plementar la ciència i la tecnolo- 5 i 12 de febrer, jornades per a d’Educació.
HUAV
SALUT FORMACIÓ
Cicle formatiu a l’Arnau per lluitar

Fecha:
Audiència: Y_kjWji
Sección:
24.251
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 6.929
Espai pàg.: 48,37%
Pág: 13
Pàg.:
e espacio para un deba-
lgo que es básico para

ar el éxito de este proce-
ria considera que estas
atido con los grupos de
e un modelo de ciudad
ebido, donde el peso de
UP se impone al de Junts
agona». Esta formación
miento, en lugar de bus-
vienda, y que es «grave»
Los representantes justo después de presentar sus quejas a los Serveis Territorials . FOTO: PERE FERRÉ
ad y del conjunto del te-
y, al respecto, uno de los
es la capacidad hotelera, Educación
ere incrementarse. «No-
no queremos un modelo
ad como algunos munici-
inos, pero sí que si hace-
-BTPCSFDBSHBEFUSBCBKPZ
MBQPDBQSPUFDDJÒOBOUFMB
congreso o determinados
necesitamos las plazas
tes para alojar a los hués-
DPWJEIBSUBOBMPTNBFTUSPT
que no tengan que irse»,
ba Puig. Y esto pasa tam-
r ampliar la gama y las
es, con establecimientos
ran todas las categorías.
untamiento aún plantea
s sesiones con los grupos
s para seguir debatiendo
ncipales ejes del nuevo Representantes sindicales del personal docente trasladaron sus
Estas serán el 22 de fe-
el 1 de marzo y se prevé
quejas ayer a los Serveis Territorials d’Ensenyament de Catalunya
estas empiece a hablarse
crecimiento futuro de la
la vivienda y la energía, GERARD CAÑELLAS clase y del que está confinado, te de la Junta de Personal Do-
ros temas. Puig defendió TARRAGONA es decir, hacer clases presencia- cent, que ponía el ejemplo de
modelo permite «sociali- les y en línea con el mismo nú- un profesor de infantil, con ni-
ropuesta que comparti- Los profesores de los centros de mero de horas, el mismo sueldo ños de 3 y 4 años, «que no solo
n el resto de formaciones, educación públicos de Catalun- y la misma asignación». Por otro no cumplen las distancias de se-
ndo los objetivos y crite- ya ya no pueden más. Así lo ma- lado, denunció también los tra- guridad sino que cogen al pro-
n debate que el responsa- nifestaron ayer los representan- bajos burocráticos, de gestión fesor de la mano y se suben al
rbanismo valoró muy po- tes sindicales del personal do- de la covid en el aula, que re- cuello». Todo ello, según Auber-
ente ya que «hace mejor cente ante los Serveis caen sobre los profesores y que set, ha provocado que haya una
uesta del Gobierno» a par- Territorials d’Ensenyament de creen que deberían hacerlos el incidencia mucho mas alta de
s enmiendas y aportacio- Tarragona y del resto de Cata- personal sanitario. «Esto se tra- contagios en los profesores que
os partidos. Pese a ello, lunya, a los cuales trasladaron duce en una sobrecarga emocio- en la población general: «Esta-
nsidera que esta fase no un documento con sus quejas en mos hablando de entre un 50 y
rolongarse ya que «tene- relación a la sobrecarga de tra- un 80% más». Desde los sindi-
es años para hacer un bajo debido a las pocas sustitucio- $SJUJDBORVFNVDIBT catos, que piden que estos pro-
no trece». Es el tiempo en nes del personal que está de ba- CBKBTEFQFSTPOBM tocolos se trabajen conjunta-
estarán en vigor las nor- ja, la poca protección ante la co- mente con los profesores, de-
sidiarias urbanísticas que vid-19 al no disponer de EPDFOUFIBORVFEBEP nuncian también que «el
transitoriamente la Gene- mascarillas FFP2 y al tener que TJOTFSTVTUJUVJEBT problema endémico de las ratios
Por este motivo, la admi- hacer faenas burocráticas sobre también provoca que en clases
ón local defiende que «no la gestión de la covid en las au- con 30 o 35 alumnos no se pue-
s tiempo a perder para las, entre otras reclamaciones. nal importante, por el hecho de dan mantener las distancias».
Alexis Auderset, de US- estar atendiendo a las familias, de Con todo, Auberset asegura-
etivo es que estas líneas TEC·STE y presidente de la Jun- intentar justificarles porque un ba que, pese que está mejoran-
es se concreten en la pro- ta de Personal Docent, en repre- niño puede venir a clase o no, do, en Tarragona la semana pa-
que harán los técnicos y sentación a los diferentes sindi- etc.». sada se llegó al 50% de las subs-
ecogerán en el antepro- catos de profesores, explicó que A todo esto, Auberset lamen- tituciones sin cubrir. Por ello, se
el POUM, un documento «hoy estamos aquí para expre- taba también la falta de equipos preguntaba que «como puede
á previsto que vea la luz sar nuestro malestar por los dife- de protección individual para ser que se contraten substitutos
mer semestre para que rentes protocolos de trabajo res- todo el personal docente. «Los a un tercio de jornada, se debe-
activarse la fase de parti- pecto a la covid-19 en los cen- profesores actualmente están rían contratar a jornada comple-
n ciudadana, a la que se tros educativos». En primer trabajando con mascarillas qui- ta porque falta personal en las
e dar una gran importan- lugar, criticó que «estos impli- rúrgicas y no con FFP2, que son aulas». En el acto de protesta
quí los grupos municipa- can una doble carga de trabajo las únicas que pueden proteger también acudieron Marta Min-
bién tendrán su espacio, para el profesorado, que mu- al personal en una aula duran- guella, de CGT, y Miquel Sán-
de los expertos», con- chas veces se tiene que hacer te 5 o 6 horas al día con 30 0 35 chez, de aspepc·sps Sindicat de
cargo del alumnado que está en alumnos», señalaba el presiden- Professors de Secundària.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 6.929
Espai pàg.: 12,36%
Pág: 24
Pàg.:
missió interdepartamental en Bous

clistes, per donar una resposta
4PQPTFOBGPNFOUBSFMT
DPSSFCPVTBMFTFTDPMFT
dueix un cas, com va explicar
ACN mal, fa apologia de la violència,

AMPOSTA i allunya l’objectiu d’aconseguir
una societat de valors humanita-
panyament a aquestes persones L’associació antitaurina Tots ris i no violents». Tots Som Po-
Som Poble considera que ble considera que la postura de
«També impulsarem accions atempta contra valors morals Perelló «referma el baix nivell
per visibilitzar el talent femení moral i polític» dels represen-
del territori, recuperar la tants territorials.
L’associació antitaurina Tots L’associació recorda que la lli-
Som Poble s’oposa al projecte bertat de càtedra i l’autonomia de
de l’Agrupació de Penyes i Co- les escoles no significa que «tot
missions Taurines de les Terres de sigui possible dins de l’àmbit es-
terme un projecte de recerca de l’Ebre per promoure la festa colar» i que no té cabuda acti-
dels bous a les escoles i instituts vitats «que atempten contra els
del territori. Lamenten que la valors morals d’una societat que
directora dels serveis territorials ha de mostrar benevolència i
referents» a les xiquetes d’avui d’Educació, Montse Perelló, ha- respecte als animals». «No són
gi supeditat que s’imparteixin valors a promoure a l’escola. In-
activitats i tallers sobre els co- clouran un taller per dir que bé
rrebous a «l’autonomia» dels que estan els bous quan ho pro-
que les Terres de l’Ebre podem centres, una «llibertat de càte- mouen les penyes taurines que
dra» que no veuen aplicable a després fan bous embolats o ca-
la difusió d’una activitat «que pllaçats», ha defensat el porta-
comporta maltractament ani- veu Josep Franch.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 56,04%
Pág: 13
Pàg.:
DAVID MUDARRA
La Generalitat curriculares y las propias, contri-

buyen a desarrollar la competen-
cia educativa de cada alumno»,
dejará decidir
reza el texto.
El borrador también concluye
que «el objetivo fundamental del
proyecto lingüístico es conseguir
a cada escuela que todo el alumnado logre una

sólida competencia educativa al
terminar la educación básica, de
sobre el 25 % modo que pueda utilizar normal-

mente y de forma correcta el cata-
lán y el castellano».
Este movimiento del Govern
desató las reacciones y avisos del
► El Ejecutivo de (donde el catalán es la lengua ve-
hicular) y así poder regular y dar
constitucionalismo. En este senti-
do, los más contundentes fueron
Aragonés dice a más cancha al castellano en cier- el PP. El secretario general de los
los centros que el tos zonas de la autonomia. Esta es populares catalanes, Santi Rodrí-
la medida que ha trasladado la guez, exigió al Govern que garan-
aprendizaje de las conselleria de Educación ya a los tice el cumplimiento de la senten-
lenguas se supedite centros para recabar sus aporta- cia del Tribunal Superior de
al «entorno» ciones y, a partir de ahí, tomar una Justícia de Cataluña (TSJC) sobre
decisión final. el 25% de castellano y advirtió: «Si
En cualquier caso, el borrador se tiene que aplicar el 155 educa-
fija que el régimen lingüístico se tivo para garantizar el cumpli-
J. Gallego/J. Planes. BARCELONA rige por la Ley de Educación de miento de la sentencia, que se
Catalunya (LEC) que «establece haga».
La Generalitat evita la obediencia que la lengua catalana es la lengua Poco más de dos meses quedan
a pies juntillas de la sentencia del de comunicación y vehicular de para conocer el desenlace final:
25% de castellano y maniobra para referencia». Los centros deben hacia finales de marzo, el Govern
deshacerse de la responsabilidad concretar sus proyectos lingüísti- debería haber aprobado el decre-
de su aplicación. Así, la consellería cos «a partir de la realidad socio- to y resolver cómo da cumpli-
de Educación prepara un decreto lingüística del entorno, teniendo miento a la sentencia para evitar
que deje en manos de los centros en cuenta que la lengua catalana, caer de nuevo en la dinámica de
educativos la decisión sobre qué y el aranés en Aran, es la lengua desobediencia de las legislaturas
hacer: es decir, para que determi- vehicular del aprendizaje y del anteriores. En paralelo, el consti-
nen los criterios para organizar el contexto multilingüe y multicul- tucionalismo civil se prepara para
aprendizaje de lenguas, según la tural actual». instar la aplicación del fallo.
composición lingüística de su «Por esta razón, el modelo lin-
alumnado y del entorno. güístico del sistema educativo ca-
Esto supondría dirigirse hacia talán plantea una educación plu- Pere Aragonés, en
un modelo de flexibilización del rilingüe e intercultural que la reunión del
sistema de inmersión lingüística implica que todas las lenguas, las Govern
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 4.903
Espai pàg.: 4,95%
Pág: 6
Pàg.:
ntament reparteix per Doble protesta pels

protocols anticovid
d’Educació, avui
REDACCIÓ. MANRESA
n Avui, a 2/4 de 2 del migdia, hi ha
prevista una concentració de famí-
Mirabet, que s’afegeix al cartell del lies davant de la delegació dels Ser-
cicle de concerts Sons del Camí. veis territorials d’Educació de la
Respecte de la primera versió, Catalunya Central, amb la qual vo-
hi ha un canvi rellevant pel que fa len expressar la seva preocupació
al Fòrum Internacional d’Espiri- pels protocols que està aplicant el
tualitat Cruïlla de Camins, que es Departament d’Educació en rela-
farà del 28 al 30 de novembre i no ció amb els alumnes no vacunats i
vacunats. Consideren que s’està
El nou programa s’ha editat en fent una discriminació, sobretot
dues versions: una resumida que pel que fa als alumnes no vacunats,
rebran tots els ciutadans de Man- que han de romandre a casa si a
resa a les seves bústies, i una ver- l’escola o a l’institut es detecta un
sió més extensa que estarà dispo- cas positiu a l’aula. També avui es
nible a l’Oficina de Turisme de farà una altra concentració pel ma-
Manresa (plaça Major, 10) i a equi- teix motiu a la plaça de Sant Domè-
nec a 2/4 de 8 del vespre.
Fecha:
Data: 02/02/2022 ůĂƌĞŐŝſƐĂŶŝƚăƌŝĂĚĞ>ůĞŝĚĂŚŝ
Audiencia:
Secció: PROVINCIA
>ůĞŝĚĂ Vpe: 250 € ŚĂĂĐƵŵƵůĂƚƐϭϬϯ͘ϳϯϮĐĂƐŽƐĐŽŶ
Tirada: 1.884 Frecuencia: DIARIO
Freqüència:
ƌĞďƌŽƚƉĞ
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € ĮƌŵĂƚƐ ƉĞƌ WZͬd͕
Difusión:
Difusió: 1.441 ϭ͘ϱϲϮ ŵĠƐ͘
ƋƵĞƐƚ ŶŽŵďƌĞ ĚĞ ƉŽƐŝƟƵƐ
Vpe portada:
ĚĞů
2.400 €
^ſŶϭϬϱ͘ϱϴϲƐŝĞƐƚĞŶĞŶĞŶĐŽŵƉ
Ocupación:
Espai pàg.: 10,42% ĐŽŵĂƌƋƵĞ
Pág: 4
Pàg.:
ĚĂƌƌĞƌĚŝĂĂWŽŶĞŶƚ;ϭ͘ϱϱϮĂůĂƌĞ- ƚĞ ƚŽƚĞƐ ůĞƐ ƉƌŽǀĞƐ ;ϭ͘ϱϱϮ ĐĂƐŽƐ
ŐŝſĚĞ>ůĞŝĚĂŝϮϬϰĂů͛ůƚWŝƌŝŶĞƵ ŵĠƐͿ͘ hŶ ƚŽƚĂů ĚĞ ϴϭϭ ƉĞƌƐŽŶĞƐ ůƌŝƐĐĚĞƌĞďƌŽƚďĂŝǆĂĂϱ͘ϯ
ŝƌĂŶͿƚƌŝƉůŝĐĂĞůƐƋƵĞĞƐǀĂŶĐŽ- ŚĂŶŵŽƌƚƉĞƌĐŽƌŽŶĂǀŝƌƵƐĚĞƐĚĞ ;ͲϱϬϲƉƵŶƚƐͿ͕ŝůĂǀĞůŽĐŝƚĂƚĚĞƉƌ
ŵƵŶŝĐĂƌĞůĚŝĂĂŶƚĞƌŝŽƌ͘&ŝŶƐŝƚŽƚ͕ ů͛ŝŶŝĐŝĚĞůĂƉĂŶĚğŵŝĂ͕ϮϯŵĠƐƋƵĞ ƉĂŐĂĐŝſ ďĂŝǆĂ ǀƵŝƚ ĐĞŶƚğƐŝŵ
Śŝ ŚĂ ĐŝŶĐ ŝŶŐƌĞƐƐĂƚƐ ŵĠƐ ƋƵĞ Ğů ĞŶĞůĚĂƌƌĞƌďĂůĂŶĕ͘ ;Ϭ͕ϵϭͿ͘ůĂƌĞŐŝſŚŝŚĂϭϰϭƉĞƌƐ
L’increment de positius als

centres escolars es ralentitza,
amb només 52 en un dia
>͛ŝŶĐƌĞŵĞŶƚ ĚĞ ƉŽƐŝƟƵƐ ĂůƐ ĐĞŶ- nien ahir 555 persones en qua- >͛ŐğŶĐŝĂ ƐƉĂŶǇŽůĂ ĚĞ DĞ
ƚƌĞƐĞƐĐŽůĂƌƐĞƐǀĂƌĂůĞŶƟƚǌĂƌĞŶůĂ ƌĂŶƚĞŶĂ ŵĞŶǇƐ ƋƵĞ ĞŶ Ğů ďĂůĂŶĕ ĐĂŵĞŶƚƐ ŝ WƌŽĚƵĐƚĞƐ ^ĂŶŝƚĂ
ũŽƌŶĂĚĂĚ͛ĂŚŝƌ͕ĂŵďϱϮŵĠƐƋƵĞĞů ĚĞ ĚŝůůƵŶƐ͘ Ŷ ƚŽƚĂů͕ Śŝ ŚĂ Ϯ͘ϵϳϯ ;DW^Ϳ ŚĂ ĂƵƚŽƌŝƚǌĂƚ ůĂ ƚĞƌ
ĚŝĂĂŶƚĞƌŝŽƌ͘ĞƐĚĞů͛ŝŶŝĐŝĚĞĐƵƌƐ ĂůƵŵŶĞƐŝϯϵϯƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůƐĐŽŶ- ƌĂ ŝ ƷůƟŵĂ ĨĂƐĞ ĚĞůƐ ĂƐƐĂũŽƐ
ƐĞŶ͛ŚĂŶƌĞŐŝƐƚƌĂƚϮϭ͘ϰϰϰ͕ĂŵďƵŶ ĮŶĂƚƐ͕ Ăŵď ƵŶĂ ǆŝĨƌĂ ƚŽƚĂů ĚĞ ůĂ ǀĂĐƵŶĂ ĐŽŶƚƌĂ Ğů ŽǀŝĚ ĚĞ
ƚŽƚĂůĚĞϭϴ͘ϴϲϭĞŶƚƌĞů͛ĂůƵŵŶĂƚŝ ϯ͘ϯϲϲƉĞƌƐŽŶĞƐ͘ ĨĂƌŵĂĐğƵƟĐĂ ,ŝƉƌĂ͕ Ăŵď ƐĞƵ
ϯ͘ϬϴϯĞŶƚƌĞĞůƉĞƌƐŽŶĂů͘ dĂŵďĠŚĂďĂŝǆĂƚĞůŶŽŵďƌĞĚĞ ŵĞƌ;^ĞůǀĂͿ͘
WĞů ƋƵĞ ĨĂ Ăů ŶŽŵďƌĞ ĚĞ ĐŽŶ- ŐƌƵƉƐ ĞŶ ƋƵĂƌĂŶƚĞŶĂ͕ ƋƵĞ ŚĂŶ ŶĂƋƵĞƐƚĂĞƚĂƉĂ͕ĞƐƉƌŽǀĂ
ĮŶĂƚƐ͕ ĐŽŶƟŶƵĂ ĞŶ ĚĞƐĐĞŶƐ͘ ^Ğ- ƉĂƐƐĂƚĚĞϱĂϮ͘,ŝŚĂƵŶĐĞŶƚƌĞ ĞŶ ϯ͘ϬϬϬ ǀŽůƵŶƚĂƌŝƐ ŵĂũŽƌƐ
ŐŽŶƐůĞƐĚĂĚĞƐĚĞůĞƉĂƌƚĂŵĞŶƚ ƚĂŶĐĂƚ͕ůĂ>ůĂƌĚ͛/ŶĨĂŶƚƐĞůEŝƵĚĞ ϭϲ ĂŶǇƐ͕ Ăŵď ůĂ ĐŽůͼůĂďŽƌĂ
Ě͛ĚƵĐĂĐŝſ͕ ĞůƐ ĐĞŶƚƌĞƐ ĞƐĐŽůĂƌƐ ůĂ'ƌĂŶũĂĚ͛ƐĐĂƌƉ͕ŝŚŝŚĂƵŶƐĞ- Ě͛ƵŶĂǀŝŶƚĞŶĂĚ͛ŚŽƐƉŝƚĂůƐĚĞů͛
ĚĞ ůĞƐ ĐŽŵĂƌƋƵĞƐ ĚĞ >ůĞŝĚĂ ƚĞ- ŐŽŶŐƌƵƉĐŽŶĮŶĂƚĂdăƌƌĞŐĂ͘ ƚĂƚ͕WŽƌƚƵŐĂůŝ/ƚăůŝĂ͘>͛ŽďũĞĐƟƵ
Fecha:
Secció: LOCAL
ƟŶŐƵŝƵŶŶŽƵĚŝĐƚĂŵĞŶ
ƐŽďƌĞů͛ĞƐĐſĚĞůĚŝƉƵƚĂƚĚĞůĂ
hW͕WĂƵ:Ƶǀŝůůă͘ Vpe pàg.:
Difusió: 1.441
Espai pàg.: 25,87%
Pág: 8
Pàg.:
^ĂŶƟ ZŽĚƌşŐƵĞǌ͕ ĐƌĞƵ ƋƵĞ

ĞůƐ ƉĂƌƟƚƐ ŝŶĚĞƉĞŶĚĞŶƟƐƚĞƐ
;:ͿĚĞƌĞƟƌĂƌů͛ĂĐƚĂĂů͛ĂŶƟĐĂƉŝ
ĚĞů WĂƌůĂŵĞŶƚ͘ ZŽĚƌşŐƵĞǌ
ǀĂ ƌĞďƵƚũĂƌ Ăŝǆş ůĂ ƉŽůğŵŝĐĂ
ƋƵĞƐ͛ŚĂŐĞŶĞƌĂƚƉĞƌůĂƉƌŽ
ĚĞ ƚŽƚĂ ů͛ĂĐƟǀŝƚĂƚ ƉĂƌůĂŵĞŶƚăƌŝĂ͕
ĐĂŵďƌĂ͕ >ĂƵƌĂ ŽƌƌăƐ͕ Ě͛ĂƚƵ
ƌĂƌ ů͛ĂĐƟǀŝƚĂƚ ƉĂƌůĂŵĞŶƚăƌŝĂ
Ăů͛ĞƐƉĞƌĂƋƵĞůĂĐŽŵŝƐƐŝſĚĞ
ů͛ƐƚĂƚƵƚĚĞůŝƉƵƚĂƚĚĞĐŝĚĞŝǆŝ
ƐŽďƌĞů͛ĂĐƚĂĚĞůĚŝƉƵƚĂƚĚĞůĂ
hWWĂƵ:Ƶǀŝůůă͘ůƐƉŽƉƵůĂƌƐ
ĞůǀŝƐƟƉůĂƵĚĞ:ǆĂƚ͕ZŝůĂhW͘
&KdK͗'ĞƌĂƌĚƌƟŐĂƐ;EͿͬZĞƵŶŝſĚĞůĂDĞƐĂĚĞůWĂƌůĂŵĞŶƚĐĞůĞďƌĂĚĂĂŚŝƌ͕ĞŶƋƵğŶŽǀĂĂƐƐŝƐƟƌWĂƵ:Ƶǀŝůůă
ĞƐǀĂĚĞďĂƚƌĞĂůĂDĞƐĂĚ͛ĂŚŝƌ͕ĞŶ
ĞůƐ ĂĚǀĞƌƟŵĞŶƚƐ ĚĞ ů͛ĞƋƵŝƉ ũƵƌş ĚĞWŽůşƟƋƵĞƐĚĞ:ŽǀĞŶƚƵƚ͛͘ĂůƚƌĂ ůĞƐ ůůĞŝƐ͘͟ ^ĂŶƟ ZŽĚƌşŐƵĞǌ ǀĂ
ďĂŶĚĂ͕ ůĂ hWͲE' ǀĂ ƉƌŽƉŽƐĂƌ ĐƌŝƟĐĂƌ ƋƵĞ ͞Śŝ ŚĂŐŝ ƵŶĂ ĞƐ
ƉůĂŶƚĞũĂƌĚ͛ĂƚƵƌĂƌů͛ĂĐƟǀŝƚĂƚƉĂƌůĂ ƋƵĞĞůĚŝƉƵƚĂƚĂƌůĞƐZŝĞƌĂƐŝŐƵŝĞů ƉğĐŝĞ ĚĞ ĐůĂƐƐĞ ƉŽůşƟĐĂ ƋƵĞ
ĚŝƉƵƚĂƚƐ͘hŶĂŵĂŶĞƌĂĚ͛ĂƚƵƌĂƌ ƐŝĚŝĚĂƉĞƌŽůŽƌƐ^ĂďĂƚĞƌ;hWͿͲ͕
ĚĂǀĂŶƚ ĚĞů ƋƵĞ ů͛ŝŶĚĞƉĞŶĚĞŶƟƐ- facto el Parlament seria no dur a ůĂŽŵŝƐƐŝſĚĞWŽůşƟƋƵĞƐŝŐŝƚĂůƐ ĞŶƐƵďƐƟƚƵĐŝſĚĞWĂƵ:ƵǀŝůůăƉĞƌ diuen les lleis, decideixin
me considera un atac de la JEC, terme les sessions de les comis- ŝ dĞƌƌŝƚŽƌŝ ͲĂŵď ZĂŵŽŶ dƌĞŵŽƐĂ seguir fent la feina que feia el di- desobeir-les”.
ƉĞƌž ůĂ ŶĞŐĂƟǀĂ ĚĞů W^ͲhŶŝƚƐ ŝ sions parlamentàries previstes. (Junts) de president- i la Comissió putat lleidatà a la Mesa.
Uns 1.500 infants descobriran el

món científic al Mercat del Pla
WƌŽƉ ĚĞ ϭ͘ϱϬϬ ŝŶĨĂŶƚƐ Ě͛ƵŶ ƚŽƚĂů ĐƵůƚĂƚĚ͛ĚƵĐĂĐŝſ͕WƐŝĐŽůŽŐŝĂŝdƌĞ- tació obertes sobre forces, mag-
ĚĞ Ϯϰ Ě͛ĞƐĐŽůĞƐ ďƌĞƐƐŽů ŝ Ě͛ĞĚƵ- ďĂůů ^ŽĐŝĂů ĚĞ ůĂ hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ ĚĞ ŶĞƟƐŵĞ͕ŵĞĚŝŶĂƚƵƌĂů͕ĞŶĞƌŐŝĂ͕ŝ
ĐĂĐŝſŝŶĨĂŶƟůĚĞůĂĚĞŵĂƌĐĂĐŝſĚĞ >ůĞŝĚĂ ;&Wd^ͲhĚ>Ϳ͕ ů͛ũƵŶƚĂŵĞŶƚ ŵŽǀŝŵĞŶƚ͕ĞŶƚƌĞĚ͛ĂůƚƌĞƐ͕ƉĞƌƋƵğ
>ůĞŝĚĂƉĂƐƐĂƌĂŶĮŶƐĂůƉƌŽƉĞƌϮϱ i la Diputació de Lleida i el Centre infants de 0 a 6 anys descobreixin
de febrer pel Lab 0_6. Instal·lada ĚĞZĞĐƵƌƐŽƐWĞĚĂŐžŐŝĐƐ;ZWͿĚĞů aquests conceptes i fenòmens tot
ĂůDĞƌĐĂƚĚĞůWůĂ͕ĂƋƵĞƐƚĂŝŶŝĐŝĂƟ- ^ĞŐƌŝă ;ĞƉĂƌƚĂŵĞŶƚ Ě͛ĚƵĐĂĐŝſ ũƵŐĂŶƚ͕ ŝ ĚĞƐƉƌĠƐ ƉƵŐƵŝŶ ĐŽŶƟ-
ǀĂĚĞůĂhŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚĚĞDĂŶƌĞƐĂ͕ ĚĞůĂ'ĞŶĞƌĂůŝƚĂƚĚĞĂƚĂůƵŶǇĂͿ͘ ŶƵĂƌƚƌĞďĂůůĂŶƚͲůŽƐĂů͛ĂƵůĂ͘
hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ ĚĞ sŝĐ ŝ hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ Ɛ ƚƌĂĐƚĂ Ě͛ƵŶ ĞƐƉĂŝ ĚĞ ĚĞƐ- El Lab 0_6 també estarà obert
Central de Catalunya per apro- coberta, recerca i documentació ŐƌĂƚƵŢƚĂŵĞŶƚ ƉĞƌ Ă ĨĂŵşůŝĞƐ ĞůƐ
par la ciència als més menuts i ƉĞƌ Ă ů͛ĞĚƵĐĂĐŝſ ĐŝĞŶơĮĐĂ ĚĞůƐ propers dissabtes 5 i 12 de febrer,
ĚĞƐƉĞƌƚĂƌǀŽĐĂĐŝŽŶƐĐŝĞŶơĮƋƵĞƐ͕ ŵĠƐ ƉĞƟƚƐ Ă ƚƌĂǀĠƐ Ě͛ƵŶĂ ƋƵŝŶ- dies que també hi trobaran el Lab
&KdK͗d͘ůĐĄŶƚĂƌĂͬůDĞƌĐĂƚĚĞůWůĂǀĂĂĐŽůůŝƌůĂƉƌĞƐĞŶƚĂĐŝſĚĞů>ĂďϬͺϲ
arriba a Lleida de la mà de la Fa- ǌĞŶĂ ĚĞ ƉƌŽƉŽƐƚĞƐ Ě͛ĞǆƉĞƌŝŵĞŶ- sobre rodes 0_3.
ĐŝſƉƷďůŝĐĂƌĞďƌăůĂĐŽŵƵŶŝĐĂĐŝſ
Fecha:
Secció: LOCAL
ĚĞƌĞĐĞƉĐŝſĚĞůĂƉĞƟĐŝſ͘dĂŵďĠ
Vpe: 110 € Tirada:
Ɛ͛ŚĂƌĞŶŽǀĂƚĞůĐŽŶƟŶŐƵƚƌĞůĂƟƵ
Vpe pàg.:
Difusió:
ĚĞůĂƉŝƐƚĂĞƐƉŽƌƟǀĂƋƵĞ
1.884
1.441
Frecuencia:
DIARIO
Freqüència:
ĂŵďĞůƐƌĞŐĂůƐŝŶƐƟƚƵĐŝŽŶĂůƐ͕ƋƵĞ
Espai pàg.: ĞƐǀĂƌĞƟƌĂƌů͛ŽĐƚƵďƌĞĚĞů
4,59%
Pág: 10
Pàg.:
ŝŶĐůŽƵ ƚŽƚ Ğů ŵĂƚĞƌŝĂů ƌĞďƵƚ ĚƵ-
rant el 2021.
Concentració de
la CGT contra la >Ă ƉƌĞƐŝĚĞŶƚĂ ĚĞ ů͛ĞŶƟƚĂƚ ǀĞŢŶĂů͕
segregació escolar i DĂƌŝ ĂƌŵĞŶ 'ƵĞƌƌĞƌŽ͕ ǀĂ Ěŝƌ
>
el protocol Covid
La CGT Ensenyament Lleida ha ĠƐƵŶƌŝƐĐƉĞƌ
ĐŽŶǀŽĐĂƚƉĞƌĂǀƵŝĂůĞƐϭϴŚŽ- ƐŽůƵĐŝſ ŝ͕ ŵĞŶƚƌĞƐƚĂŶƚ͕ ůĂ ƉŝƐƚĂ
res una concentració sorollosa ĞƐƚă ŝŶĨƌĂƵƟůŝƚǌĂĚĂ͕ ƐŽďƌĞƚŽƚ ĂƌĂ 'ƵĞƌƌĞƌŽ
ĚĂǀĂŶƚ ĚĞůƐ ^ĞƌǀĞŝƐ dĞƌƌŝƚŽƌŝĂůƐ
d’Educació a Lleida per dema- ŐĞŶĞƌĂŵďůĂ
nar que s’aturi la segregació ĂĨĞŐŝƌƋƵĞ͞ŶŽŵĠƐĞůƐƉƌĂĐƟĐĂŶƚƐ ůĂŽƌĚĞƚĂ͕D
ĞƐĐŽůĂƌ ŝ Ğů ƉƌŽƚŽĐŽů ŽǀŝĚ ĂůƐ ĚĞů ĨƵƚďŽů ƐĂůĂ ĨĂŶ ƷƐ ĚĞ ůĞƐ ŝŶƐ ǀĂĚŝƌƋƵĞů͛ũ
ĐĞŶƚƌĞƐ ĞĚƵĐĂƟƵƐ ůůĞŝĚĂƚĂŶƐ͘ ƚĂůͼůĂĐŝŽŶƐ͕ƉĞƌžŶŽůĂƉŽĚĞŶƵƟ ƟŐŝĂŵďůĞƐĐŽ
ŵĠƐ͕ů͛ŽƌŐĂŶŝƚǌĂĐŝſƚĂŵďĠĞƐ ůŝƚǌĂƌůĞƐŶŽŝĞƐƋƵĞĨĂŶƉĂƟŶĂƚŐĞ
manifestarà contra discrimi- ǀĂŶŝŶƐƚĂůͼůĂƌ
ŶĂĐŝſŝůĂǀƵůŶĞƌĂĐŝſĚĞůĚƌĞƚĂ ĂĐƟǀŝƚĂƚƐ ĞƐƉŽƌƟǀĞƐ ŝ ĚĞ ůůĞƵƌĞ
l’educació. ƋƵĞƐĞĐĞůĞďƌĂǀĞŶĂďĂŶƐƉĞƌƋƵğ 'ƵĞƌƌĞƌŽǀĂĂ
&ŝŶƐ Ă ϵ͘ϬϬϬ ĞƐƉğĐŝĞƐ Ě͛ĂƌďƌĞƐ
ĚĞĚĞƐĐŽďƌŝƌĂƌƌĞƵĚĞůŵſŶŝŐĂŝ
ƌĞďĠ ƵŶ ƚĞƌĕ ƐĞƌŝĞŶ ŐƌƵƉƐ ƌĂƌƐ
ƋƵĞ ŚĂďŝƚĞŶ ĞŶ ǌŽŶĞƐ ƚƌŽƉŝĐĂůƐ
ƌĞŵŽƚĞƐ͘ƋƵĞƐƚĂĠƐů͛ĞƐƟŵĂĐŝſ >ĂWĂĞƌŝĂŽƌŐĂ
ůĞƐϭϴŚŽƌĞƐĂ
ƋƵğ Śŝ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ŝŶǀĞƐƟŐĂ ĚĂĚĞƉĂƌƟĐŝƉ
ƚƌŝĂůŝůŽŐşƐƟĐ
;d&Ϳ ŝ ůĂ hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ ĚĞ >ůĞŝĚĂ WŝůĂŶƐ͕ƋƵĞƟ
ƋƵĞ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ĞŶ ůĂ ƌĞĐĞƌ
ͲůŝĚĞƌĂƚ ƉĞƌ ůĞƐ ƵŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚƐ ĚĞ ĐĂ ŝŶƚĞƌŶĂĐŝŽŶĂů ƐſŶ ^ĞƌŐŝŽ ĚĞ ƐĞĐƌĞƚĂƌŝ ĚĞ
DŝŐƵĞů͕ ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌ ĚĞů d& ŝ
ƋƵĞůĂƌŝƋƵĞƐĂŐůŽďĂůĚ͛ĞƐƉğĐŝĞƐ ƉƌŽĨĞƐƐŽƌĚĞůĂhĚ>͕ŝůďĞƌƚDŽ
ĂƌďžƌŝĞƐĠƐƵŶϭϰйƐƵƉĞƌŝŽƌĂůĂ ƌĞƌĂ͕ ĚŽĐƚŽƌĂŶĚ ĚĞ ůĂ hĚ>͘ >ĞƐ dĞƌƌŝƚŽƌŝ͕/ƐŝĚƌ
ĐŽŶĞŐƵĚĂ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ŝ ĂƌƌŝďĂ ĞƐƟŵĂĐŝŽŶƐ ĚĞƐƚĂƋƵĞŶ Ğů ϰϬй
ƌŝĂĮŶƐĂůĞƐϳϯ͘ϬϬϬ͘Ŷů͛ĞƐƚƵĚŝ ƌŝŝhƌďĂŶŝƐŵ
Śŝ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ϭϰϳ ŝŶǀĞƐƟŐĂ ďƌŝƌĞƐƚĂƌŝĞŶĂ^ƵĚͲŵğƌŝĐĂ͕ƐĞ ƉĂĞƌ ĞŶ ĐĂƉ͕
ĚŽƌƐ ĚĞ ϰϳ ƉĂŢƐŽƐ Ě͛ĂƌƌĞƵ ĚĞů ŐƵŝƚƉĞƌƵƌăƐŝĂ͕ů͛ĨƌŝĐĂ͕ŵğƌŝ ƉƌŝŵĞƌ ƟŶĞŶƚ
ŵſŶ͘ ůƐ ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌƐ ĐĂƚĂůĂŶƐ Ě͛hƌďĂŶŝƐŵĞ͕
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 4.483
Espai pàg.: 25,48%
Pág: 18
Pàg.:
H
a estat esbombar-se que a fer un grau o un altre tipus de formació creant-ne de nous, i sobretot fer que els
partir del 2024 el Departa-
ment d’Educació exigirà als
docents el títol C2 de català
C2: tocats i superior a Catalunya –i en català, òbvia-
ment–, i en acabat, a més, fer un màster
d’aquells que t’obliguen a completar
paguin els de sempre.
I no penseu que al polític de primera
fila, al parlamentari, al que toca poder i
per exercir, i muntar-se un bon sidral. Val
a dir que aquest enrenou no és sobre el
fet de millorar i polir l’ús i el coneixement
emprenyats –també en català, clar–, perquè amb les
programacions d’aquests estudis no en
fan mai prou per encabir tot el saber que
dirigeix el país, se li exigeix res; ni títols,
ni idiomes, ni saber, ni pensar, ni parlar o
escriure amb pulcritud les llengües ofici-
de la llengua, i més de la pròpia, ja que l’alumnat ha de tenir per considerar-lo als. «¿Pa qué?» Si en Puigdemont va ser
aquest hauria de ser sempre un al·licient competent en el seu àmbit, no sumen en president sense carrera i l’Iceta, amb
per a qualsevol docent, de la mateixa ma- termes lingüístics. Tampoc és que sumin menys del mateix, ha arribat a ministre
nera que excel·lir el raonament, el diàleg massa en continguts, que pel que s’hi per riure’s a la cara dels interins. En te-
i reprimir la imbecil·litat ho hauria de ser dona a la majoria, està clar que només nen prou sent escollits en unes eleccions.
qualsevol polític. I aquí estem. La polè- serveixen per mantenir els xiringuitos Visca la democràcia! És més fàcil collar al
mica es focalitza, més aviat, sobre com que hi ha establerts en el sector. Arribats docent perquè fa poc i cobra molt, té set-
fer-ho. El català fa temps que és menys-
Callahan a aquest punt, als dirigents de torn, no ze mesos de vacances l’any, i més coses
tingut pel Departament en l’àmbit do- Ruiz se’ls ha acudit millor manera de revalo- de viure bé que fan ràbia. Malgrat tot, es
cent, i si no que expliquin com és que rar el català que depurar els seus conei- pot entendre l’exigència del C2 al docent,
disposar de l’esmentada titulació en el xements a la docència i, per tant, obligar però amb un pla de veritat, i sobretot
concurs de mèrits d’unes oposicions, El primer que no s’entén –amb el De- el personal a obtenir l’esmentat títol. Per- després dels polítics, a veure si per una
atorga, encara avui, uns tristos 0,2 punts. partament pel mig, és cosa habitual– és què encabir-lo o homologar-lo amb l’ob- vegada tenen el que han de tenir, donen
Però reculem encara més per intentar perquè el títol que acredita el nivell C1 de tenció d’aquests estudis superiors no, exemple i deixen de viure en la indigèn-
entendre aquest nou femer generat per la català, es regala amb la consecució de que no genera prou calé. Ni feina. Ni mal- cia mental en què porten acomodats des
infecta classe política que tenim. l’ESO –com de fet tota l’ESO– i, en canvi, estar. Ser polític és això, solucionar errors de fa temps.
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 4.483
Espai pàg.: 54,22%
Pág: 25
Pàg.:
M.B. BARCELONA liment Notable» i «Assoliment

n Les direccions dels centres Excel·lent». Aquest serà l’informe
educatius de primària i d’ESO ja d’avaluació que arribarà a les fa-
tenen sobre la taula l’esborrany mílies dels escolars. Una altra
que els ha enviat el Departament cosa són les actes oficials, en què
d’Educació del nou currículum aquestes qualificacions per com-
per al proper curs 2022-2023. És petències es traduiran, en aplica-
el curs de l’aplicació de la Lomloe ció del decret emès pel Ministeri
o llei Celáa, que contempla d’Educació, en els coneguts Insu-
l’avenç cap a un model d’ense- ficient, Suficient, Bé, Notable i Ex-
nyament i d’avaluació per com- cel·lent.
petències. A Catalunya ja fa anys
que aquest model s’aplica, amb Ensenyament per àmbits
més o menys encert en funció del Un canvi que s’impulsa amb for-
compromís dels centres, més a ça, encara que ja hi ha escoles a
primària que a secundària. Ara la Catalunya que treballen amb
normativa suposarà l’empenta aquest mètode, és l’ensenyament
definitiva cap a aquesta direcció. per àmbits. El decret elaborat per
I portarà novetats. La filosofia del Educació preveu que els centres
nou model és aconseguir que els puguin establir àmbits en què po-
alumnes siguin competents al fi- dran agrupar àrees o matèries per
nal de l’etapa i que l’educació i impartir un ensenyament inte-
l’avaluació afavoreixin la inclusió, grat. En aquest àmbit es podrà
l’èxit de tothom i la personalitza- treballar alhora, per exemple, la
ció de l’aprenentatge. És a dir, les llengua i la literatura, les matemà-
escoles treballaran «al servei de tiques i la història. El treball per
les competències». Importarà Un grup d’alumnes d’una escola de Terrassa realitza la seva autoevaluació. ANNA MAS àmbits serà voluntari, però Edu-
quin grau de competències té cació intentarà convèncer els
l’alumne, no què sap i què no. I els l’evolució de l’aprenentatge. Aquí centres més reticents de la bon-
sabers ja no seran per curs com s’identificaran les dificultats de dat d’aquest sistema. Una altra
fins ara, sinó per cicle. A l’ESO es
considera un cicle de 1r a 3r de
l’ESO i per altra banda, queda 4t
Les escoles l’alumne i es prendran decisions
sobre com actuar per ajudar-lo a
assolir els objectius. Així mateix,
novetat és que els col·legis dispo-
saran d’un 20% de l’horari lectiu
–això són 5 o 6 hores a la setma-
catalanes
de l’ESO. Amb aquesta filosofia, s’escoltaran les reflexions de l’es- na– per decidir quines matèries
l’esborrany del currículum per a tudiant sobre la pròpia avaluació. treballen més en funció de les ne-
l’educació bàsica, que comprèn Educació admet que serà més fei- cessitats de l’alumnat. Aquesta
la primària i l’ESO, contempla en na per al professorat, però supo- pot ser una via per aplicar la sen-
primer lloc nous criteris d’avalu-
ació. A primària, hi haurà una
avaluació al final de cada cicle. És
a dir, al final de 2n, 4t i 6è de pri-
eliminaran les sarà una millora qualitativa. Però
a efectes de superació de compe-
tències curriculars, les avaluaci-
ons es portaran a terme al final
tència del TSJC sobre el 25% del
castellà a les aules.
Pel que fa a les proves d’avalu-
ació externes que tot l’alumnat
mària. En el cas de l’ESO serà al
final de cada curs com ja s’està
produint.
notes trimestrals del cicle.
A les qualificacions, es valora-
rà si l’alumne ha aconseguit assu-
català fa ara a 6è de primària i 4t
de l’ESO per mesurar les seves
competències al final d’etapa,
mir les competències. Com a no- aquestes se sotmetran a una re-
Informe qualitatiu
Així, la norma afavoreix la desa-
parició de les notes trimestrals tal
el proper curs vetat del decret, desapareix el «no
assoliment» tant a primària com
a secundària, que serà substituït
estructuració. L’esborrany preveu
que les proves diagnòstiques si-
guin censals (per a tot l’alumnat)
com les entenem ara. Tot i això, sí per «en procés d’assoliment». i es facin a 4t de primària i 2n
que es preveu un informe sobre u Les avaluacions a primària seran al final de cada Una manera d’acompanyar d’ESO. Les proves a final d’etapa
l’evolució de l’alumne al final de l’alumne en el seu aprenentatge es faran cada dos cursos i no se-
cada trimestre. Aquest informe cicle: a segon, quart i sisè u El «no assoliment» al llarg de l’etapa. Les altres quaran per a tots, sinó que només les
no serà només de resultats, sinó se substituirà per «en procés d’assoliment» lificacions seguiran com fins ara: faran una mostra de centres cata-
que haurà de ser qualitatiu de «Assoliment satisfactori», «Asso- lans.
Fecha:
Secció: LOCAL
Freqüència: SEMANAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 31,88%
Pág: 6
Pàg.:
BELLVÍS
Visita del conseller

d’Educació a Bellvís
Es va reunir amb els membres de la comunitat
educativa del col·legi Joaquim Palacín
A. BELLVÍS
La visita del conseller.
Bellvís va rebre la visita del Joan Talarn, i membres del escolar i va agrair la des-
Conseller d’Educació de consistori es van desplaçar tacada gestió que ha fet el
la Generalitat de Catalu- al col·legi de primària Jo- professorat de l’escola en la
nya, Josep Gonzàlez-Cam- aquim Palacín per fer una situació de pandèmia. Final-
bray, dissabte passat. El reunió amb els membres ment, el conseller va visitar
conseller va signar en el de la comunitat educativa l’equipament d’educació
Llibre d’Honor i va visitar del municipi, la direcció infantil en què fa ben poc
la biblioteca del municipi. del col·legi i la presidenta el departament d’Ensenya-
Posteriorment, el conseller, de l’Ampa. El conseller es ment va fer unes importants
acompanyat de l’alcalde, va interessar per l’activitat obres de reforma.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 76,82%
Pág: 20
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 46,38%
Pág: 32
Pàg.:
SALUT | L’evolució de la pandèmia

El Govern plantejarà al Consell Interterritorial de Salut que se celebra avui que els estudiants Pín
que donin negatiu i no presentin símptomes puguin continuar anant a classe.
Catalunya reobre l’oci i elimina

les quarantenes dels escolars
Manu Mitru
XABI BARRENA
Barcelona
El Govern va oficialitzar ahir

l’obertura de l’oci nocturn a Ca-
talunya el divendres 11 de febrer.
La reobertura, ja avançada pel
conseller Josep Maria Argimon la
setmana passada, significa tor-
nar a l’estat previ a la sisena ona-
da de la covid. Un retorn a la nor-
malitat que ve marcat per la in-
tenció d’elaborar un nou proto-
col escolar, en què els alumnes
que donin negatiu als tests i no
tinguin cap símptoma seran
aptes per ser admesos a les aules,
amb independència de la seva
exposició al virus. La intenció és
aplicar aquest nou protocol
aquest febrer.
L’Executiu comparteix així el Festa de Cap d’Any a la sala Razzmatazz de Barcelona, el 31 de desembre del 2021.
manifestat pels pediatres de Ca-
talunya en un comunicat en què litzar d’un dia per l’altre». En la restriccions no significa que part de l’oci nocturn per poder
demanaven la fi de les quaran- reunió també es va abordar un s’hagi erradicat la pandèmia, va reobrir, Plaja va revelar que un
tenes infantils. La proposta serà altre dels punts que demanaven expressar la portaveu, que va dels compromisos de l’Executiu
traslladada al Consell Interterri- els pediatres com és la retirada demanar a la ciutadania que era comunicar amb tota l’antela-
torial de Salut d’avui. Si no s’a- de l’obligació de portar masca- mantinguin els elementals hà- ció possible qualsevol decisió
prova llavors, el Govern aplicarà reta per part dels nens. La porta- bits de defensa davant l’expan- com aquesta per «la complicada
unilateralment la mesura, deci- veu del Govern, Patrícia Plaja, va sió del virus. logística» que implica aixecar les
sió per a la qual té competències, assenyalar que aquesta és una Plaja, amb tot, va afirmar que persianes en aquest sector. «A
tot i que no ho farà de manera restricció ordenada pel Minis- el pic de la sisena onada ja s’havia més, veient la tendència actual,
immediata. La intenció de la Ge- teri de Sanitat i que també seria passat i que els casos i ingressos es vaticina que en 10 dies ens tro-
neralitat és executar-ho aquest abordada en el Consell Interte- hospitalaris, tot i que encara són barem en la situació pandèmica
mes de febrer, «quan es pugui. rritorial. Amb tot, el Govern va abundants, segueixen en des- ideal per a la reobertura», va sen-
Aquests canvis no es poden rea- advertir que l’eliminació de les cens. Sobre l’espera de 10 dies per tenciar la portaveu. N
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 53,77%
Pág: 12
Pàg.:
PANDÈMIA
Catalunya eliminarà
les quarantenes a les escoles
Els pediatres reclamen treure les mascaretes de l’aula i suspendre els tests massius
funcionament dels centres educa-

GEMMA GARRIDO GRANGER tius i també la conciliació familiar.
BARCELONA L’última veu a reivindicar-ho, i pro-
bablement la més autoritzada, ha si-
Les mesures anticovid a les escoles gut la Societat Catalana de Pediatria,
aixequen polseguera entre famílies que assegura que és insostenible
i pediatres. Les primeres fa temps mantenir més temps els protocols ad
que ho reclamen, però ara també els hoc dels centres educatius. En un co-
metges comencen a demanar que es municat publicat abans de la compa-
flexibilitzin les restriccions que no- reixença del Govern, l’ens mèdic de-
més afecten els menors. Davant mana la fi de mesures com l’ús de les
d’aquest clam, i coincidint amb la mascaretes a les aules i al pati o l’or-
millora lenta dels indicadors epide- ganització de les criatures en bombo-
miològics, el Govern està disposat lles. L’objectiu: que el virus es vagi
a eliminar les quarantenes dels tractant com qualsevol altra malaltia
alumnes aquest mateix mes. La por- respiratòria i només l’infant amb
taveu de l’executiu, Patrícia Plaja, símptomes s’absenti de classe.
va anunciar ahir que la Generalitat
traslladarà avui al ministeri de Sa- Greuge cap a les criatures
nitat la necessitat d’actualitzar els Els pediatres asseguren que mentre
protocols als centres educatius i que s’han suavitzat la majoria de les
anul·lar els aïllaments preventius restriccions, els infants estan sot-
ara que s’han aixecat la majoria de mesos a “un greuge comparatiu” i a
les restriccions per als adults. uns protocols aprovats el setembre
L’escenari ideal seria que aques- del 2020 que tenen “efectes nega-
ta modificació fos conjunta i coordi- tius” en l’aprenentatge, la socialit-
nada per a totes les comunitats per- zació o la salut mental i emocional.
què afecta un col·lectiu “delicat”, “Compartim l’esperit del docu-
però Plaja va avisar que, en cas que ment, però aquests canvis no es po-
el govern espanyol rebutgi la pro- den posar en marxa d’un dia per l’al-
posta catalana, Catalunya tirarà entre”, va respondre Plaja. La porta-
davant el canvi igualment “abans veu es va referir específicament a la
que acabi el febrer”. retirada de les mascaretes, una me-
“És necessari modificar els proto- sura que penja d’un decret del go-
cols a les escoles i que els infants que vern espanyol i que la Generalitat
no tinguin cap símptoma ni siguin no pot modificar unilateralment. I,
positius puguin continuar assistint a de moment, el govern de Pedro Sán-
classe”, va dir Plaja. Ara ja fa setma- chez ha aconseguit el suport per
nes que el to de veu contra les restric- mantenir-les unes setmanes més.
cions actuals s’ha anat intensificant Un nen de vuit anys seguint les classes online de música, confinat a casa seva per un Per als pediatres, el covid és “ma-
perquè les quarantenes dificulten el positiu a l’aula, tot i que tant ell com la família han donat negatiu als tests. MARC ROVIRA joritàriament lleu” en les edats in-
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 12,54%
Pág: 13
Pàg.:
fantils i la immunitat adquirida és

“molt elevada, ja sigui per infecció
prèvia o per vacunació”. Tot plegat,
diuen, fa viable retirar les mesures
a les aules de forma immediata. En-
tre els professionals, però, també
n’hi ha que demanen esperar a aug-
mentar la taxa de vacunació de la
primera dosi, que se situa al 41% en-
tre els menors de 5 i 11 anys i del 75%
entre els que tenen 12 i 15 anys.
“Estic d’acord amb la Societat,
però no en el moment que es vol fer:
no es pot retirar tot de cop, i menys
amb una incidència que segueix
sent altíssima i amb la meitat dels
menors de 12 anys sense vacunar
amb la primera dosi”, matisa a
l’ARA el pediatre i epidemiòleg Qui-
que Bassat. A diferència dels seus
col·legues, Bassat creu que els grups
bombolla i les mascaretes a les aules
han funcionat força bé. “I quan als
adults ens treguin la mascareta al
carrer, també la podrem treure als
patis escolars”, afegeix.
L’expert subratlla la importància
de continuar augmentant la cober-
tura vacunal dels infants i joves i re-
corda que l’OMS dona suport a la
vacunació de la població a partir
dels cinc anys i la recomana de for-
ma generalitzada en les edats pedi-
àtriques en fases de transmissió dis-
parada, com l’actual.
En canvi, on sí que hi ha con-
sens és en la suspensió de l’estra-
tègia de cribatge massiu que es va
engegar al començament del se-
gon trimestre als CAP i les farmà-
cies, i que només s’està fent a Ca-
talunya, perquè “causa més ansie-
tat que benefici”. En comptes de
fer tests massius per detectar el
màxim nombre possible de casos i
confinar-los, els pediatres reco-
manen aplicar un sistema de vigi-
lància epidemiològica en l’atenció
primària i hospitalària consistent
en la recollida sistemàtica de da-
des d’alguns casos d’infeccions vi-
rals respiratòries que permetin
fer un seguiment de l’evolució del
coronavirus entre els petits, com
es fa amb altres patologies.e
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 59,69%
Pág: 12
Pàg.:
Els efectes del coronavirus
L’Estat manté l’obligació de

dinada” a tot l’Estat per-
què “afecta un col·lectiu
delicat”, la portaveu del
govern, Patrícia Plaja,
avança que la Generalitat
dur la mascareta al carrer

aplicarà aquests canvis
durant el mes de febrer
tant si com no. Al contrari
del que passa amb la mas-
careta, “la Generalitat té
a Diversos territoris reclamen seguir ja les passes dels països que han eliminat aquesta mesura capacitat per modificar els
protocols educatius i se-
a Salut eliminarà les quarantenes escolars, però no els tapaboques com recomanen els pediatres guirà endavant”, per bé
que adverteix que “s’ha de
Xavi Aguilar fer amb calma, facilitant
BARCELONA tota la informació a les fa-
mílies i els diferents ac-
El Congrés va revalidar tors”. Així doncs, aquests
ahir al vespre l’obligació de canvis no es faran aquesta
dur mascareta a l’exterior, setmana i “difícilment” se-
una decisió ja qüestionada ran realitat en la vinent.
a nivell polític i tècnic Poques hores abans
quan es va prendre, just d’aquest anunci, la Socie-
abans del Nadal, i més en- tat Catalana de Pediatria
cara ara, amb la sisena havia demanat no només
onada ja clarament en rela fi de les quarantenes, si-
trocés i molts altres estats nó la retirada completa de
alleugerint les mesures les mascaretes a les esco-
anticovid. Als vots de les, tant als patis exteriors
PSOE i Unides Podem no- com dins de l’aula. Els pe-
més s’hi van sumar el diatres argumenten que
PNB, el BNG i Compro- les mesures instaurades a
mís, mentre que ERC, les escoles no s’han flexibi-
JxCat, PDeCAT, la CUP, litzat des del setembre del
EH Bildu i Més País s’hi 2020 i suposen “un greuge
van abstenir i PP, Vox, Cs i comparatiu” per als nens
UPN s’hi van oposar. La en l’actual context de la
votació, però, tenia un pa- pandèmia, sense pràctica-
rany: la confirmació que ment restriccions en la so-
caldrà dur mascareta al cietat.
carrer es va incloure en un L’ús de la mascareta al carrer és força habitual a les grans ciutats, com mostra aquesta imatge del centre de València ■ EFE Per això, i per evitar
text que també aprovava “efectes negatius en àrees
un complement a les pen- amb més o menys vehe- escolars a la nova realitat fonamentals dels menors,
sions mínimes, la qual co- mència i tenen la intenció de la pandèmia. La secre- La corba de morts encara no cau com l’aprenentatge, la so-
sa ha frenat que alguns hi de plantejar-ho a la comis- tària de Salut Pública, ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
ciabilització o la salut
votessin en contra. Al fi- sió de Salut Pública. Amb Carmen Cabezas, dema- La sisena onada continua en cat i és a 4.433 punts, 532 mental i emocional”, la so-
nal, 162 vots a favor, 153 tot, la pròxima reunió en- narà a l’interterritorial en davallada al país, per bé que menys que ahir. La Rt ja fa cietat de pediatria també
en contra, 6 abstencions i tre els tècnics del Ministe- representació de la Gene- encara a diferents velocitats tres dies consecutius que és defensa que s’ha de posar
crítiques dures i generalit- ri de Sanitat i els represen- ralitat que es posi fi a l’es- en funció dels indicadors epi- per sota d’un i cau fins a 0,79. fi als grups bombolla i els
zades al govern per aques- tants de Salut dels territo- tratègia de les quarante- demiològics. El risc de rebrot També baixa el nombre de cribratges massius amb
ta barreja insòlita. ris encara no té data, de nes escolars i que només és un dels que baixen de ma- persones ingressades (3.010, test d’antígens. La idea és
La decisió arriba quan manera que aquesta qües- s’hagin de quedar a casa nera més accelerada, ajudat -32), les que són a l’UCI i les que, d’ara endavant, dels
cada cop més veus clamen tió previsiblement es po- els infants amb símpto- per la menor velocitat de visites covid a primària, així centres educatius només
per tendir cap a una retira- sarà damunt la taula en el mes o un positiu confir- transmissió: el creixement com els contagis. En canvi, la se n’absentin els alumnes
da progressiva de l’ús de consell interterritorial mat. potencial de l’epidèmia, que mortalitat encara no afluixa: amb símptomes i que hi
les mascaretes en exte- d’aquesta mateixa tarda. De fet, tot i que la inten- el 16 de gener va assolir el mà- en l’última setmana han mort tornin tan bon punt des-
riors. La Comunitat de Si que es plantejarà, ció és trobar-hi consens i xim històric de 6.903 punts, 287 persones per la malaltia, apareguin, tal com passa
Madrid, Galícia i les dues amb tota seguretat, que la decisió s’adopti de ara fa sis dies que cau en pi- una mitjana de 41 al dia. amb els altres virus. ■
Castelles ja ho demanen l’adaptació dels protocols manera “col·legiada i coor-
Fecha:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 12,26%
Pág: 40
Pàg.:
El voraviu Joan Vall Clara

joanvallclara@elpunt.info
G uardava (i encara guardo) l’esperan-
ça que el cas del robatori de l’acta al
diputat Juvillà o el de la imposició del
l’escrit de la fiscalia que arxiva les denún-
cies per desobediència contra Aragonès i
Cambray, i en el qual deixa ben clar que
per incomplir la sentència.” Aquí no sem-
bla que hi hagi cap més pla que empassar,
empassar i empassar. Els temps no s’han
25% de castellà en l’ensenyament (al qui lleparà si no van al 25% són els direc- esgotat, és cert, però comença a fer tanta
El pla és empassar-s’ho marge del que els criteris professionals tors. Ara entenc el conseller! “Estarem al pena com la cosa aquesta d’ahir al Parla-
hagin establert en el pla de centre) signifi- costat dels directors! Estarem al costat ment. Aturem, però no. Recomanem atu-
S’ensuma que no hi ha més remei ni en quessin un revulsiu o com en vulgueu dir dels directors!” Però a redós, no? I ara rar. I si no aturen marxem i els deixem
el cas Juvillà ni en el del 25% de castellà a la virtut de despertar personal, excitar- s’entén també la mala llet de Carrizosa sense quòrum. I mentrestant algú ja ha
lo i posar-lo en marxa. Desllorigador. Cai- quan amenaçava els mestres que no aca- dit a l’assessora de Juvillà que ja no té fei-
guda del cavall. Tsunami. “El momentum.” tessin el 25%: “Us quedareu sense feina.” na, que no cobrarà. Aquí tampoc no sem-
Merda al gec!, que diria l’àvia Neus, i dis- “No hi haurà prou llistes independentistes bla que hi hagi cap més pla que empassar,
culpin la tria escatològica. Hem conegut per a tots els que es quedin sense feina empassar i empassar.
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 59,33%
Pág: 7
Pàg.:
CORONAVIRUS MESURES
El Govern elimina aquest mes el confinament

d’alumnes asimptomàtics o amb test negatiu
La Societat Catalana de Pediatria demana suprimir la mascareta i els grups ‘bombolla’ a les escoles perquè
perjudiquen l’aprenentatge i la salut mental || Els aïllats a Lleida cauen a la meitat en una setmana
AMADO FORROLLA
AGÈNCIES/REDACCIÓ
❘ LLEIDA ❘ El Govern català elimi-
La vacuna d’Hipra
narà les quarantenes a les es-
coles quan hi hagi algun cas de
arriba a l’última
Covid abans que finalitzi el mes fase i és “millor
de febrer, independentment de
si aconsegueix el consens amb la contra l’òmicron”
resta de comunitats autònomes
i el Govern central. En la roda ■ L’Agència Espanyola de
de premsa posterior al Consell Medicaments i Productes
Executiu, la portaveu del Go- Sanitaris (AEMPS) va
vern, Patrícia Plaja, va apuntar autoritzar ahir el pas a la
que amb “la desacceleració” de fase 3, la definitiva, de la
la sisena onada, la setena a Llei- vacuna d’Hipra, farma-
da, així com amb la retirada de cèutica que defensa que
la resta de restriccions també aquesta mostra un millor
és “necessari” modificar les resultat davant l’òmicron
quarantenes. en les dosis de record que
En l’ú lt i ma set ma na, els la de la firma Pfizer.
alumnes confinats a Lleida han La directora d’Investi-
baixat a la meitat, fins als 2.973 gació Desenvolupament i
(508 menys que divendres), i el Registres de la companyia
nombre de professors aïllats era amb seu a Amer (Girona),
ahir de 393 (-47). Elia Torroella, va avançar
Així, el Govern vol que els que la vacuna podria re-
nens que no tinguin símptomes i bre el mes de maig vinent
que no siguin positius en Covid el vistiplau definitiu.
“no hagin de quedar-se a ca- El nou assaig clínic es
sa” i puguin assistir a les classes realitzarà en vint cen-
“amb normalitat”. Segons Plaja, tres d’Espanya, Portugal
seria un “escenari idoni” que Alumnes del col·legi Episcopal simulen treure’s la mascareta a classe. i Itàlia amb prop de 3.000
aquesta fos una mesura conjun- voluntaris majors de set-
ta en tot l’Estat espanyol, però PROPOSTA va afegir Plaja. Aquest anun- sobre l’aprenentatge i la salut ze anys i alguns d’ells co-
va afirmar que si s’acaba deses- ci del Govern arriba el mateix mental i emocional dels nens. mençaran aquesta matei-
timant el Govern català disposa Salut proposarà avui en dia que la Societat Catalana de Plaja va assegurar que el Go- xa setmana.
de la “capacitat per modificar una reunió amb la resta Pediatria (SCP) ha reclamat vern comparteix l’“esperit de
els protocols”. retirar l’ús de les mascaretes a normalització” de la SCP i que Dinamarca, primer
La portaveu va explicar que d’autonomies la modificació les escoles, tant dins de l’aula les aportacions es traslladaran
avui proposaran al Consell
Interterritorial de Salut que
dels protocols escolars com al pati, eliminar els grups
de convivència estable i acabar
a les comissions estatals respon-
sables en aquesta matèria. Sobre
país de la UE que
s’adaptin els protocols per eli- amb l’estratègia de quarante- el final de les mascaretes a les elimina totes
minar les quarantenes en els “Això no es pot fer d’un dia nes i tests massius, per passar a aules, Plaja va considerar que
centres educatius, vigents des a l’altre, s’ha de fer amb calma, tractar la Covid com qualsevol encara no és el moment malgrat les restriccions
de setembre del 2020. Tot i que bé i facilitant tota la informació altre virus. que va recordar que la Generali-
no va detallar la data exacta, a les famílies. No serà aquesta Els pediatres asseguren que tat no pot decidir sobre aquesta ■ Dinamarca va eliminar
va afirmar que “ha de ser una setmana, i difícilment es podrà la separació per grups bombolla qüestió de forma “unilateral”, ahir totes les restriccions
realitat abans que acabi el mes aplicar la setmana vinent. Quan i les quarantenes de contactes ja que està regulat per un decret imposades per l’última
de febrer”. estigui a punt serà una realitat”, estrets tenen “efectes negatius” estatal. onada de la Covid, per
considerar que l’òmicron
no implica un “perill” per
El Congrés avala la mascareta al carrer amb polèmica a la seua sanitat ni els seus
habitants i malgrat els alts
nivells d’incidència que re-
La ministra Darias assegura que l’obligació és “temporal” i que la retirada “és més a prop” gistra el país nòrdic. Així,
es converteix en el primer
❘ MADRID ❘ El Congrés va aprovar cosa que dificultava un vot en no veuen “rigor científic” en s’han pronunciat a favor d’anar país de la UE que conviu
ahir que es mantingui l’obliga- contra i va generar una gran po- l’ús de mascareta a l’aire lliure, retirant-ne l’ús en exteriors per- “sense pandèmia”. Ja no
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 18,19%
Pág: 9
Pàg.:
UNIVERSITAT LLENGUA
lingüístiques dels alumnes de les
Pla perquè docents, estudiants facultats d’Educació i de màs-
ter de formació de professorat.
Contempla un pla d’acollida lin-
i investigadors utilitzin més el català güística per al personal investi-
gador internacional i actuacions
de divulgació de la ciència en
❘ LLEIDA ❘ El Consell Executiu de ge d’ús concret i va considerar tesis doctorals. Per augmentar català, així com incrementar
la Generalitat va analitzar ahir evident que ha de ser una llen- els percentatges, el pla preveu els recursos per aconseguir un
el pla d’enfortiment de l’ús del gua vehicular. mesures per garantir la capaci- augment significatiu dels estu-
català a les universitats impulsat L’objectiu del pla #enFORTi- tació lingüística dels docents i diants internacionals amb co-
per la conselleria d’Investigació melCATALÀ té com a objectiu la millora de les competències neixements bàsics de l’idioma.
i Universitats, que “ha situat des consolidar l’ús del català com a Així mateix, vol aconseguir el
del primer moment la política llengua vehicular del sistema COMPETÈNCIES reconeixement del català en el
lingüística com una de les seues universitari i reforçar el seu ús programa Eramus+.
prioritats”. en l’àmbit de la investigació. Mesures per augmentar la També proposa un programa
La portaveu del Govern, Pa- Actualment, un 70,5% de les seua competència en d’intercanvi d’alumnes entre les
trícia Plaja, va afirmar que hi ha assignatures en els graus s’im- universitats de la Xarxa Vives
“molt marge de millora sobre parteixen en aquest idioma, un aquest idioma, també entre per afavorir la relació amb els
l’ús” del català a les universitats, 39,8% en els màsters i s’utilit- estudiants internacionals territoris on es parla en llengua
va descartar fixar un percentat- za en només un 10,3% de les catalana.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 23,31%
Pág: 33
Pàg.:
HUAV
SALUT FORMACIÓ
Cicle formatiu a l’Arnau per lluitar

contra l’obesitat amb 180 pacients
REDACCIÓ Es tracta d’una formació que mitjana de 20.000 pacients ca-
❘ LLEIDA ❘ L’equip de dietistes i nu- “representa un abordatge pida any.
tricionistes del servei d’Endocri- oner a Lleida”, segons el cap
nologia i Nutrició de l’Hospital del servei d’Endocrinologia i Assaig sobre l’EPOC
Universitari Arnau de Vilanova Nutrició, Albert Lecube, que En un altre ordre de coses,
ha posat en marxa uns cicles for- afegeix que “aquestes sessions l’Arnau va participar al costat
matius dirigits a pacients amb volen incloure no només els pa- d’altres centres espanyols en
obesitat greu. Inicialment, s’ha cients amb obesitat més greu, la tercera fase de l’assaig clínic
programat un total de 180 paci- sinó també altres pacients amb Ethos, d’AstraZeneca, que va
ents, que acudiran al centre en obesitat de risc que o bé no com- impulsar l’aprovació a Espanya
grups de quinze persones per pleixen els criteris mèdics per del Trixeo Aerosphere, un medi-
conèixer en profunditat la ma- a l’opció quirúrgica o bé no la cament per al manteniment dels
laltia i adquirir hàbits de vida volen”. pacients amb Malaltia Pulmo-
saludables. Des del servei atenen una nar Obstructiva Crònica. Els pacients es reuniran en grups de 15 persones mensualment.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 38,76%
Pág: 35
Pàg.:
CORTS PEDERÀSTIA
Primer pas per investigar

els abusos dins l’Església
Els lletrats del Congrés avalen la competència de la Cambra ||
Iniciativa d’ERC, Bildu i Podem i dubtes del PSOE
EFE/ JUAN CARLOS HIDALGO
AGÈNCIES
❘ MADRID ❘ Després que els lle-
trats de les Corts no posessin
pegues a crear una comissió
d’investigació sobre la pede-
ràstia a l’Església, la Mesa del
Congrés va obrir ahir la via a
posar en marxa aquesta ini-
ciativa d’Unides Podem, ERC
i EH Bildu, sobre la qual el
PSOE mostra dubtes en com
afrontar-la.
Els socialistes no volen que
es converteixi en un espectacle
ni que els treballs de la comis-
sió siguin contraproduents i en-
cara que no van aclarir la seua
posició definitiva, una cosa que
faran en els propers dies, són
més proclius que la pederàstia
a l’Església catòlica s’investigui La presidenta del Congrés, Meritxell Batet.
en una comissió independent
d’experts. encobert totes aquestes pràc-
A aquestes reticències se su-
Aval a Maristes tiques de pedofília i han po-
ma el rebuig frontal de Vox,
que veu una maniobra del
pels seus sat traves per aclarir el que ha
succeït i rescabalar els afectats
“sanchisme” per acabar amb “espais segurs” d’aquests abusos comesos per
l’Església, i la postura del PP, sacerdots i membres del cler-
que es va decantar per una abs- ■ Les escoles i centres gat, les denúncies dels quals
tenció posant sobre la taula un Maristes són la primera i a nivell mundial es van incre-
text alternatiu per ampliar la única xarxa a Catalunya mentar sobretot a partir dels
investigació a tota mena d’abu- a rebre la certificació de anys noranta del segle XX.
sos que afectin els menors. Keeping Children Safe
(KCS) com a institució Futurs retocs
RETICÈNCIES que ofereix espais segurs Superada la primera bar-
en els quals es respecten rera en l’òrgan de govern del
El PSOE hi ha mostrat les els drets dels nens i els Congrés, la proposta d’Unides
seues reticències, el PP joves. Podem, ERC i EH Bildu haurà
Aquesta certificació d’assumir alguns retocs i con-
s’ha abstingut i Vox hi inclou totes les escoles i crecions per tirar endavant
ha votat en contra obres socials de la pro- perquè els socialistes no per-
víncia de l’Hermitage, la metran que això es converteixi
unitat administrativa a la en un circ atesa la sensibilitat
La resta de grups majoritàri- qual pertany Catalunya del tema. Des d’Unides Po-
ament van recolzar una inicia- dins de la institució, i que dem tenen assumit que faran
tiva que es planteja a Espanya engloba també França, els canvis necessaris perquè el
després que diversos països Hongria i Grècia. PSOE hi doni el vistiplau i es-
europeus i d’altres continents, La certificació arriba tan disposats a escoltar els seus
com Austràlia o els EUA, ho als Maristes anys des- suggeriments, en una situació
hagin ja posat en marxa. prés que un dels seus que veu perfectament compati-
Aquí, les víctimes d’aquests professors fos condem- ble la via de crear una comissió
delictes han denunciat que les nat per abusos sexuals a d’investigació al Congrés amb
autoritats eclesiàstiques han alumnes. una comissió d’experts.
Fecha:
Secció: SALUD
Vpe pàg.:
Difusió: 6.929
Espai pàg.: 87,26%
Pág: 2
Pàg.:

&NFSHFODJBTBOJUBSJB
[dfehjWZW
-BTFYUBPMBTFTBMEBDPO
SÉDPSEEFOJÑPTJOHSFTBEPT
Más de 40 menores de 10 años han sido hospitalizados en Tarragona desde noviembre. Son
las mayores cifras de la pandemia. La mejoría es rápida pero preocupa la Covid persisente
Una planta de hospital

con ingresados por
coronavirus. FOTO: ACN
RAÚL COSANO Ni siquiera en la tercer oleada, nores de cinco años no se pueden

TARRAGONA hace un año, se llegó a cifras tan Las frases vacunar por el momento, porque
altas. La inercia también se ha no- no hay fórmula disponible, mien-
La sexta ola se retira lentamente tado en las UCI, con una media de tras que los que tienen de 5 a 11
dejando tras de sí un récord de entre uno y dos niños ingresados i)BZOJÑPTRVF tienen una cobertura de primera
niños ingresados en la provincia por coronavirus. Son cifras, en rea- QBEFDFODBOTBODJP dosis de algo más del 41%, una
por Covid, según los balances del lidad, bajas, teniendo en cuenta GBUJHBPNBSFPTDPNP ratio en aumento pero muy por
Departament de Salut. No son, que más de 15.000 niños de entre debajo del resto de cohortes, por-
por lo general, casos graves, pe- 0 y 9 años se han contagiado en la
$PWJEQFSTJTUFOUFu que lleva menos tiempo abierta.
ro de alguna manera los registros provincia desde noviembre, en es- 4ÍMWJB4PMFS A pesar de la levedad, comien-
Informe muestran cómo la altísima inci- te exponencial tsunami de contagios Portavoz afectados en za a preocupar la incidencia de la
dencia en la franja de 0 a 9 años que ha provocado ómicron. «Siem- Catalunya Covid persistente Covid persistente, esa prolonga-
La OMS alerta de ha repercutido también en un au- pre ha habido algún niño ingresa- ción de las consecuencias de la in-
los residuos mento de las hospitalizaciones, do, pero más por prevención. No i-PTOJÑPTOPTVGSFO fección durante meses e incluso
La Organización que suelen tener una evolución suele haber problemas y la recu- UBOUPTJOHSFTPT años. Ese perjuicio, toda una pe-
Mundial de la Salud rápida y satisfactoria. peración suele ser rápida en una QFSPMB$PWJE sadilla entre una parte de los ma-
emitió un informe para Desde mediados de noviembre, inmensa mayoría de casos», expo- yores, también se está detectando
alertar de las miles de en el arranque de la sexta ola, más ne Òscar Ros, vocal de relaciones
QFSTJTUFOUFQVFEFTFS entre los más pequeños. Perfiles
toneladas de desechos de 40 niños de menos de 10 años institucionales del Col·legi Oficial VOQSPCMFNBHSBWFu de niños no que en muchos casos
de la pandemia y que han requerido ingreso en Tarrago- de Metges de Tarragona (COMT). ¨MFY"SFOBT no han estado ingresados, sino
teme tengan un impac- na. A finales de enero, ha llegado Catedrático de Ingeniería con fases agudas de la enferme-
to muy negativo para la a haber ocho pequeños ingresados Incidencia disparada Informática y Matemáticas URV dad que han sido leves, arrastran
salud y el medio am- simultaneámente en la provincia, Los niños son una de las franjas dolencias tiempo después.
biente. Guantes, masca- según los datos oficiales de la Ge- más afectadas por los positivos. La «Que los niños no sufran tanto
rillas, batas, viales de neralitat, en un goteo constante incidencia se va frenando en casi las hospitalizaciones es algo muy
vacunas, agujas y tests que comenzó pocos días antes de todos los estratos, pero sigue dis- positivo, pero no hay que olvidar
generan unos residuos Navidad. Los casos se han triplica- parada entre los menores de 15 que la Covid-19 persistente es un
que muchos centros do: de las nueve hospitalizaciones años, triplicando los datos medios. problema grave. No es ninguna
no pueden asumir. registradas en el Camp de Tarra- Hay que recordar, en esta ecua- broma en ninguna franja de edad
gona en diciembre a las 27 duran- ción, las carencias de la vacuna- y por eso hay que ser cautos», ad-
te todo el mes de enero. ción en esos segmentos. Los me- mite Álex Arenas, catedrático de
Fecha:
Secció: SALUD
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
2.630 €
3.072 €
Difusión:
Difusió:
Ocupación:
Espai pàg.:
6.929
35,46% Pág: 3
Pàg.:
Este mes
los protocolos de las escuelas
5BSSBHPOBTVQ
NVFSUFTFOFTU
Catalunya acabará para eliminar las cuarentenas en
con las cuarentenas los centros educativos, vigentes
en los colegios desde septiembre de 2020, en
línea con lo que pidió ayer la So-
El Govern se comprometió ayer cietat Catalana de Pediatria.
a levantar las cuarentenas en los Plaja recalcó que el ejecutivo
colegios cuando haya algún ca- tiene la voluntad de que el fin de
so antes de que finalice el mes las cuarentenas en las escuelas
de febrero, independientemente sea una decisión «colegiada» y
de si logra el consenso con el «coordinada» que se aplique en
resto de comunidades autóno- todo el territorio español porque
mas y el Gobierno. En la rueda afecta a un colectivo «delicado»,
de prensa posterior a la reunión pero ha avanzado que, en el caso
del ejecutivo, la portavoz del de no lograr un consenso, el
Govern, Patrícia Plaja, aseguró Govern «tiene capacidad para
que hoy propondrían al Consejo modificar los protocolos» y «se-
Interterritorial que se adapten guirá adelante» con la medida.
Ingeniería Informática y Matemá-

ticas en la Rovira i Virgili.
El grupo de contagiados afecta-
dos por Covid persisente en Cata-

lunya lleva tiempo con casos de ● Más de 15.000 niños de 0 a
niños. «Hemos elaborado una guía 9 años se han contagiado en
pediátrica. Nos constan casos de Tarragona durante la sexta
niños afectados durante todas las ola. En toda la pandemia
olas. Sienten mucha fatiga, can- son más de 45.000.
sancio, mareos, problemas de au-
tonomía. Se trata de una Covid
persistente que no sabemos cuán-
do se acaba», explica Sílvia Soler,
una de las portavoces de esta pla-

taforma. Soler sostiene que «hay ● La franja de 5 a 11 años ha
niños que han tenido que ir a hacer alcanzado un 41,2% de cober-
rehabilitación a la unidad de Co- tura de vacunación con la pri-
vid persistente en Can Ruti». mera dosis en Tarragona, tras
un mes y medio.
Retirar medidas
Otras posturas ofrecen matices y
reclaman cambios de protocolo
ante la mayor levedad de los sín- tación del SARS-CoV-2 en estos
tomas en críos. Así, la Societat Ca- perfiles. «En los más pequeños, es-
talana de Pediatria (SCP) pidió ta infección es, de hecho, menos
ayer la «progresiva retirada» de to- grave que la producida por otros
das las medidas de control en los patógenos, como el virus respira-
centros educativos y en las activi- torio sincicial (VRS)», sostiene la
dades de ocio educativo en las
próximas semanas ante los efec-
entidad, que añade que «la inmu-
nidad adquirida en el colectivo pe- &MPDJPOPDUVSOP
SFBCSFFMEFGFCS
tos negativos de las medidas de diátrico es muy elevada, ya sea
control de la pandemia sobre los por infección previa o por vacuna-
niños. En un comunicado, recor- ción». Para los pediatras, las me-
dó que las medidas en los centros
educativos «no se han modifica-
didas actuales, basadas en el uso
de la mascarilla, la separación en
grupos de convivencia estable y las
TJOBGPSPTOJQBTBQ
cuarentenas de contractos, tienen
)BZOJÑPTRVFIBO «efectos negativos» en áreas fun-
UFOJEPRVFJSB damentales de los menores como
el aprendizaje, la sociabilidad y la
SFIBCJMJUBDJÒOQPSMB salud mental y emocional.
QFSTJTUFODJBEFTÍOUPNBT Por ello, la SCP ha pedido la
progresiva retirada de restriccio-
nes con la suspensión de la obli-
do» desde la reapertura de las es- gatoriedad del uso de la mascarilla
cuelas en septiembre de 2020 en el patio y el aula, la eliminación
mientras que el resto de sectores de los grupos de convivencia esta-
sociales han ido volviendo poco a ble, finalizar la estrategia de test
poco a la normalidad. masivos y cuarentenas de contac-
Para la SCP, este abordaje dife- tos en los centros, tratar la infec-
rente representa un «agravio com- ción por SARS-CoV-2 como el res-
parativo» que contrasta con el he- to de virus en la infancia.
cho de que la infección es mayo- La SCP ha dicho que es necesario
ritariamente leve en la infancia, mantener la vigilancia epidemio-
aunque en muy poca frecuencia lógica y diagnóstica en primaria y
pueda comportar situaciones de en los hospitales con la recogida
gravedad. La sociedad menciona sistemática de datos centinela mi-
el llamado síndrome inflamatoria crobiológicos en las sospechas de vi-
multisistémico, la principal afec- rus respiratorios.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 21,49%
Pág: 34
Pàg.:
El primer ciclo
de Infantil, de 0
a 3 años, ahora
tendrá carácter
educativo
R. S. MADRID
El Consejo de Ministros aprobó

ayer, a propuesta de la ministra de
Educación y FP, Pilar Alegría, el
real decreto por el que se estable-
ce la ordenación y las enseñanzas
mínimas de la Educación Infantil,
que se implantará en el próximo
curso 2022-2023. El texto, al que
ha tenido acceso Europa Press,
regula por primera vez las ense-
ñanzas mínimas del primer ciclo
de Infantil (0-3 años). «Como no-
vedad, por primera vez se aborda
la educación de 0 a 3 años con ca-
rácter educativo y no solo asisten-
cial o de cuidados», señaló la por-
tavoz del Gobierno, Isabel
Rodríguez. De este modo, «se
aborda esta etapa como una etapa
vital en el desarrollo formativo y
académico de los niños», sostu-
vo.
El texto pone de manifiesto,
como sucede actualmente, que
toda la Educación Infantil tiene
carácter voluntario y se ordena en
dos ciclos: el primero, que com-
prende hasta los 3 años, y el segun-
do, de 3 a 6 años.
Este segundo ciclo, además,
será gratuito, ya que esto se en-
marca en el plan que deberá esta-
blecer el Gobierno, en colabora-
ción con las Administraciones
educativas, y en el marco de la
nueva Ley educativa (LOMLOE),
cuyo objetivo es «la progresiva im-
plantación del primer ciclo me-
diante una oferta pública suficien-
te y a la extensión de su gratuidad»,
priorizando además el acceso del
alumnado en situación de riesgo
de pobreza y exclusión social y la
situación de baja tasa de escolari-
zación.
Nueva plazas
Igualmente, este real decreto está
inmerso en la «voluntad» del Go-
bierno, según Rodríguez, de avan-
zar en la democratización y la
igualdad en el acceso a la educa-
ción de los niños de 0 a 3 años.
Según recordó la portavoz, el Go-
bierno ya está avanzando para que
la gratuidad en el ciclo 0-3 años sea
una realidad en los dos próximos
años, con una inversión de más de
170 millones de euros para la crea-
ción de 65.000 plazas públicas
nuevas.
Fecha:
Secció: ECONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 19.793
Espai pàg.: 30,12%
Pág: 28
Pàg.:
esta declaración dependen zona tensionada depende año fiscal. Cabe recordar que vacías, el blindaje del par- división de competencias
medidas como la limitación la polémica limitación de los los caseros que tengan una que público para evitar su con las comunidades”.
Los sindicatos denuncian que las regiones

convocarán 24.802 plazas docentes menos
EFE co García (CC OO), Manuel de las comunidades lo “im- Canarias, Murcia, Andalu- [...], con la inequívoca inten- temporalidad hasta el 20,8%
MADRID Gutiérrez (CSIF) y Maribel posibilita”. cía, Cantabria y Madrid, han ción de soslayar la aplicación y se podría llegar al objetivo
Loranca (UGT), en una rueda Tras detallar que para anunciado una convocatoria de la normativa”, denunció, marcado en las convocato-
CC OO, CSIF y UGT denun- de prensa, en la que pidieron reducir la temporalidad al inminente, según dijo. antes de añadir que, de esa rias del 2023 y 2024.
ciaron ayer que las comuni- al Ministerio de Educación 8% sería necesario convocar “Están convocando las forma, solo sacan plazas “de Gutiérrez aseguró que
dades autónomas convoca- “liderazgo” para “corregir el 125.000 plazas hasta 2024, oposiciones antes de tiempo reposición, no de estabiliza- los tres sindicatos llevan
rán 24.802 plazas docentes rumbo” y poder cumplir con apuntó que la inmensa ma- ción” del empleo. desde 2017 luchando para
menos de las que podrían si ese objetivo, que ahora ven yoría de las comunidades Según los datos, el nú- bajar la alta tasa de tempo-
cumplieran con el acuerdo inalcanzable. están convocando las plazas mero de plazas que van a ralidad porque “afecta y mu-
pactado, lo que impedirá El secretario general de sin esperar a que se ratifique Impedirá convocar las comunidades cho” al sistema educativo y a
que se alcance el objetivo CC OO, Francisco García, la nueva norma. el objetivo será de en torno a 21.693, la educación del alumnado.
de reducir del 25% al 8% la recordó que hay un instru- En concreto, se han pese a que podrían ser Una opinión también com-
temporalidad en el empleo mento que permite avanzar convocado plazas en As- de reducir 46.495, de aplicarse la nueva partida por Loranca, quien
del sector educativo. en la estabilización del em- turias, Navarra, Baleares y la temporalidad normativa, es decir, 24.802 dijo que hasta esta situación
Así lo aseguraron los res- pleo, la nueva norma que Comunidad Valenciana, y del 25% al 8% plazas menos. García calculó se ha llegado, entre otras
ponsables de Educación de aún no ha entrado en vigor, otras como Galicia, La Rioja, que si se ofertaran las 46.495 razones, por los “recortes”
los tres sindicatos, Francis- pero, a su juicio, la actitud Castilla-La Mancha, Aragón, que podrían se reduciría la vistos desde 2012.
ĐĂƐŽƐŝƌĞĐŽƌĚĂůĂ͞ĚŝĮĐƵůƚĂƚ͟ĚĞĚƵƌůĂŵĂƐĐĂƌĞƚĂ Fecha:
Data:
Vpe:
02/02/2022
860 €
Audiencia:
Audiència:
Tirada:
5.043
1.884
Sección:
Secció:
Frecuencia:
Freqüència:
ĐŽƚĞƋƵĞƐǀĂŶƌĞŝƚĞƌĂƌƋƵĞĞůƚĂŶ
AUTONOMIA
DIARIO
ƐĞƌ͞ŝŶũƵƐƚ͟ƉĞƌƋƵğĞƌĂ͞ůĂŵŝůůŽƌ
ũĂǀĂĂƐƐĞŶǇĂůĂƌƋƵĞůĂ͞ĚĞƐĂĐĐĞ Vpe pàg.:
Difusió: 1.441 ƐĞƚŵĂŶĂĚĞů͛ĂŶǇƉĞůƐĞĐƚŽƌ͕͟ƋƵĞ
Espai pàg.: 35,85% ĐƌĞŝĂ ƋƵĞ ĐŽŵ Ă ŵşŶŝŵ ƉŽĚƌŝĞŶ
ĂƚĂůƵŶǇĂĂƉĂƌƟƌĚĞů͛ϭϭĚĞ ŽďƌŝƌĮŶƐůĂEŝƚĚĞĂƉĚ͛ŶǇ͘͞Ɛ Pág: 3
Pàg.:
͞ƉƌĞŶĨŽƌĕĂ͟ŝ͞ƐĞŵďůĂƋƵĞĞǀŽůƵ ƉĞƌĞŵƋƵĞĂƋƵĞƐƚĂƐŝŐƵŝƵŶĂĞƚĂ
ĐŝŽŶĂ ĞŶ ƉŽƐŝƟƵ͘͟ ͞ů 'ŽǀĞƌŶ ƚĞ ƉĂ ĚĞĮŶŝƟǀĂ͘ ,Ă ƐŝŐƵƚ ŵŽůƚ ĚƵƌ
ĂƋƵĞƐƚ ƚĂŶĐĂŵĞŶƚ͘ ůƐ ƚƌĞďĂůůĂ
ĚŽƌƐ͕ ĞůƐ ĞŵƉƌĞƐĂƌŝƐ ŝ ĞůƐ ĐůŝĞŶƚƐ
ĐĞƐƐĂƌŝ ůĞƐ ŵĞƐƵƌĞƐ ƌĞƐƚƌŝĐƟǀĞƐ͕͟
ƚĂƚ͕͟ǀĂŶĂĮƌŵĂƌ͘
ĚŝƐĐŽƚĞƋƵĞƐ ĞƐ ƚƌŽďĞŶ ƚĂŶĐĂĚĞƐ WĞƌůĂƐĞǀĂďĂŶĚĂ͕ĞůƐĞĐƌĞƚĂ
ƌŝŐĞŶĞƌĂůĚĞ&ĞĐĂƐĂƌŵ͕:ŽĂƋƵŝŵ
ŽĂĚĂƐ͕ǀĂĂƐƐĞŐƵƌĂƌƋƵĞĞůƚĂŶ
ů͛ŽďůŝŐĂĐŝſ ĚĞ ƉƌĞƐĞŶƚĂƌ Ğů ĐĞƌƟ ƚĂǀĞƵĚĞů'ŽǀĞƌŶǀĂĂĚŵĞƚƌĞƋƵĞ ǀŽĐĂƚƉğƌĚƵĞƐ͞ŵŽůƚŝŵƉŽƌƚĂŶƚƐ͕͟

ĮĐĂƚĐŽǀŝĚ͕ƵŶĂŵĞƐƵƌĂƋƵĞũĂĞƐ ů͛ŽĐŝ ŶŽĐƚƵƌŶ ͞ŶŽ ŶŽŵĠƐ ĠƐ ƵŶ ĚĞŵĂŶĞƌĂƋƵĞŚŝŚĂůŽĐĂůƐ͞Ăůůş
ƐĞĐƚŽƌƋƵĞŚĂƉĂƟƚĚƵƌĂŵĞŶƚůĞƐ ŵŝƚ ĚĞ ůĂ ƐĞǀĂ ƐƵďƐŝƐƚğŶĐŝĂ͟ ŝ ǀĂ
ůĂƌĞƐƚĂĚ͛ĞƐƉĂŝƐŽŶĞƌĂŽďůŝŐĂƚŽƌŝ͕ ĐŽŶƐĞƋƺğŶĐŝĞƐ ĚĞ ůĂ ƉĂŶĚğŵŝĂ͕ ĚĞŵĂŶĂƌƐĞŐƵƌĞƚĂƚũƵƌşĚŝĐĂĞŶůĂ
ƐŝŶſ ƋƵĞ ĠƐ ƵŶ ƐĞĐƚŽƌ ŶĞĐĞƐƐĂƌŝ ƌĞŽďĞƌƚƵƌĂĚĞůƐůŽĐĂůƐ͘͞ƐƉĞƌĞŵ
WůĂũĂǀĂĂĚŵĞƚƌĞƋƵĞůĞƐǆŝĨƌĞƐ ƋƵĞũĂŶŽĞƐƚĂŶƋƵŝŵĠƐŝƋƵĞƚŽƚ
ĚĞ ĐŽŶƚĂŐŝƐ ĐŽŶƟŶƵĞŶ ƐĞŶƚ ͞Ăů ŽďĞĞŝǆŝ Ă ƵŶĞƐ ĚĂĚĞƐ ŽďũĞĐƟǀĞƐ
ƚĞƐ͕͟ƉĞƌžǀĂŝŶĚŝĐĂƌƋƵĞĞůƌŝƐĐĚĞ ŝĂƵŶĞƐŐĂƌĂŶƟĞƐũƵƌşĚŝƋƵĞƐ͕͟ǀĂ
>͛K/EKdhZE,K>Z
ƌĞďƌŽƚ͞ĐĂƵ͟ŝďĂŝǆĂůĂǀĞůŽĐŝƚĂƚĚĞ
WZLZhYhZZ/dZ
ĐŽŶƚĂŐŝ͖ƚĂŵďĠ͕ƋƵĞůĞƐƉĞƌƐŽŶĞƐ ůĂ ƌĞŽďĞƌƚƵƌĂ͕ ƚŽƚ ŝ ƋƵĞ ĐŽŶƐŝĚĞ
ŝŶŐƌĞƐƐĂĚĞƐƐſŶ͞ŵŽůƚĞƐ͕͟ƉĞƌžĞů ů ƐĞĐƚŽƌ ǀĂ ĐĞůĞďƌĂƌ ůĂ ƌĞŽ- ƌĂƋƵĞ͞ĂƌƌŝďĂƚĂƌĚ͟ƉĞƌƋƵğŚŝŚĂ
ŶŽŵďƌĞĚĞƉĂĐŝĞŶƚƐĂůĞƐh/͞ŶŽ bertura del sector el proper 11 ͞ŽĐŝ ŶŽĐƚƵƌŶ ŝůͼůĞŐĂů͕ ďŽƚĞůůŽƚƐ ŝ
ĐƌĞŝǆ͟ŝ͞ĂƉŽĐĂƉŽĐǀĂďĂŝǆĂŶƚůĂ ĚĞĨĞďƌĞƌĚĞƐƉƌĠƐƋƵĞĞů'ŽǀĞƌŶ ĨĞƐƚĞƐ ƉƌŝǀĂĚĞƐ͟ ƋƵĞ ĂĨĂǀŽƌĞŝǆĞŶ
pressió assistencial” als CAP. Pla- obligués els locals a abaixar per- &KdK͗EͬůƐůŽĐĂůƐƉŽĚƌĂŶŽďƌŝƌĮŶƐĂůĞƐƐŝƐĚĞůŵĂơ els contagis de coronavirus.
El Govern vol eliminar les quarantenes dels ǀĂĂǀŝƐĂƌƋƵĞĞƐƚƌĂĐƚĂĚ͛ƵŶĂŵĞ-

ƐƵƌĂƋƵĞŶŽƐĞƌăĞĨĞĐƟǀĂĂƋƵĞƐƚĂ
ƐĞƚŵĂŶĂ ŝ ƋƵĞ Ɛ͛ŚĂ ĚĞ ĨĞƌ ͞Ăŵď
alumnes sense símptomes o que són negatius ƐƵĮĐŝĞŶƚ ƉƌĞǀŝƐŝſ͟ ƉĞƌƋƵğ ͞ƚŽƚƐ
ĞůƐ ĂĐƚŽƌƐ͟ ƟŶŐƵŝŶ ůĂ ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ
concreta i detallada. Sobre mesu-
ů'ŽǀĞƌŶǀĂĂŶƵŶĐŝĂƌĂŚŝƌůĂǀŽ- ƌĞƐĐŽŵůĂĮĚĞůĞƐŵăƐĐĂƌĞƐĂůĞƐ
ůƵŶƚĂƚ Ě͛ĞůŝŵŝŶĂƌ ůĞƐ ƋƵĂƌĂŶƚĞ- ĂƵůĞƐ͕WůĂũĂǀĂĚŝƌƋƵĞĞŶĐĂƌĂŶŽ
ŶĞƐĂůĞƐĞƐĐŽůĞƐĂďĂŶƐƋƵĞĂĐĂďŝ Ho traslladarà ĠƐĞůŵŽŵĞŶƚƉĞƌƌĞƟƌĂƌͲůĞƐ͘
ĂƋƵĞƐƚ ŵĞƐ ĚĞ ĨĞďƌĞƌ͘ ,Ž ǀĂ Ěŝƌ Ăů ƌĞĐŽƌĚĂƌ ƋƵĞ ůĂ :ƵŶƚĂ ĚĞ
ůĂ ƐĞǀĂ ƉŽƌƚĂǀĞƵ͕ WĂƚƌşĐŝĂ WůĂũĂ͕ avui a Sanitat ŝƌĞĐƚŽƌƐĚĞĞŶƚƌĞƐWƷďůŝĐƐũĂǀĂ
ƋƵĞǀĂĞǆƉůŝĐĂƌƋƵĞůĂƐĞĐƌĞƚăƌŝĂ ĚĞŵĂŶĂƌĚŝƐƐĂďƚĞĂĚƵĐĂĐŝſůĂĮ
ĚĞ ^ĂůƵƚ WƷďůŝĐĂ͕ ĂƌŵĞŶ ĂďĞ- per canviar-ho ĚĞůĞƐƋƵĂƌĂŶƚĞŶĞƐĚĞůƐĂůƵŵŶĞƐ
ǌĂƐ͕ƚƌĂƐůůĂĚĂƌăĂǀƵŝůĂƉƌŽƉŽƐƚĂĂů ƋƵĞŶŽƐſŶƉŽƐŝƟƵƐ͘sĂŶĞǆƉůŝĐĂƌ
Consell Interterritorial per poder
aquest mes ƋƵĞĐĂůƋƵĞŶŽŵĠƐĞůƐĞƐƚƵĚŝĂŶƚƐ
adaptar els protocols dels centres ƋƵĞƚĞŶĞŶĐŽƌŽŶĂǀŝƌƵƐĨĂĐŝŶƋƵĂ-
ĞĚƵĐĂƟƵƐ͞Ăů͛ĂĐƚƵĂůƐŝƚƵĂĐŝſĚĞůĂ ƌĂŶƚĞŶĂ͕ũĂƋƵĞĞůĐŽŶĮŶĂŵĞŶƚĚĞ
ƉĂŶĚğŵŝĂ͘͟ ŽǀŝĚ͞ŶŽƐ͛ŚĂŐŝŶĚĞƋƵĞĚĂƌĂĐĂ- ƚŽƚĂƵŶĂĐůĂƐƐĞĂĨĞĐƚĂůĂĚŽĐğŶĐŝĂ
Ŷ ĂƋƵĞƐƚ ƐĞŶƟƚ͕ ůĂ ƉŽƌƚĂǀĞƵ ƐĂ͟ŝƉƵŐƵŝŶĂƐƐŝƐƟƌĂůĞƐĐůĂƐƐĞƐ ŝŐĞŶĞƌĂ͞ĂŶŐŽŝǆĂ͟ĞŶƚƌĞĞůƐĂůƵŵ-
ǀĂĂƉƵŶƚĂƌƋƵĞĂŵď͞ůĂĚĞƐĂĐĐĞ- ͞ĂŵďŶŽƌŵĂůŝƚĂƚ͘͟ ŶĞƐ͘ ͞EŽ ĠƐ ŝŵƉŽƐƐŝďůĞ͕ ƉĞƌž ĠƐ
ůĞƌĂĐŝſ͟ ĚĞ ůĂ ƐŝƐĞŶĂ ŽŶĂĚĂ͕ Ăŝǆş ^ĞŐŽŶƐ WůĂũĂ͕ ƐĞƌŝĂ ƵŶ ͞ĞƐĐĞ- ŵŽůƚĐŽŵƉůĞǆ͕͟ǀĂŶůĂŵĞŶƚĂƌ͘sĂŶ
ĐŽŵ Ăŵď ůĂ ƌĞƟƌĂĚĂ ĚĞ ůĂ ƌĞƐƚĂ ŶĂƌŝ ŝĚŽŶŝ͟ ƋƵĞ ĂƋƵĞƐƚĂ ĨŽƐ ƵŶĂ ĚĞŵĂŶĂƌƋƵĞĞůƐĐĞŶƚƌĞƐƉƵŐƵŝŶ
ĚĞŵĞƐƵƌĞƐƌĞƐƚƌŝĐƟǀĞƐƚĂŵďĠĠƐ ŵĞƐƵƌĂ ĐŽŶũƵŶƚĂ ĞŶ ƚŽƚ ů͛ĞƐƚĂƚ ƉĂƌƟĐŝƉĂƌ ĚĞ ů͛ĞůĂďŽƌĂĐŝſ ĚĞůƐ
͞ŶĞĐĞƐƐĂƌŝ͟ŵŽĚŝĮĐĂƌůĞƐƋƵĂƌĂŶ- ĞƐƉĂŶǇŽů͕ƉĞƌžƐŽƐƚĠƋƵĞƐŝƐ͛ĂĐĂ- ƉƌŽƚŽĐŽůƐƉĞƌůĂƉĂŶĚğŵŝĂŝ͞ƋƵĞ
ƚĞŶĞƐ͘ŝǆş͕ůĂ'ĞŶĞƌĂůŝƚĂƚǀŽůƋƵĞ ďĂĚĞƐĞƐƟŵĂŶƚ͕ĞůŐŽǀĞƌŶĐĂƚĂůă ĞƐ ƋƵĞĚŝŶ Ă ĐĂƐ ĞůƐ ƉŽƐŝƟƵƐ Ž ůĂ
ĞůƐ ŝŶĨĂŶƚƐ ƋƵĞ ŶŽ ƟŶŐƵŝŶ ƐşŵƉ- ƚĠůĂ͞ĐĂƉĂĐŝƚĂƚƉĞƌŵŽĚŝĮĐĂƌĞůƐ ŐĞŶƚƋƵĞƚĠƐşŵƉƚŽŵĞƐŝůĂƌĞƐƚĂ
ƚŽŵĞƐŝƋƵĞŶŽƐŝŐƵŝŶƉŽƐŝƟƵƐĞŶ ƉƌŽƚŽĐŽůƐ͘͟dŽƚŝĂŝǆž͕ůĂƉŽƌƚĂǀĞƵ &KdK͗EͬhŶŐƌƵƉĚ͛ĂůƵŵŶĞƐĚ͛ƵŶĂĞƐĐŽůĂĚĞůĞƐ'ĂƌƌŝŐƵĞƐ ƋƵĞƉƵŐƵŝĂŶĂƌĂĐůĂƐƐĞ͘͟
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 1.441
Espai pàg.: 14,57%
Pág: 5
Pàg.:
/DZ^Ϯ&ZZϮϬϮϮ
EDITORIAL: Dos notícies que parlen d’esperança

ƵĞůĞƐĐŽƐĞƐĐŽŵĞŶĐĞŶĂĂŶĂƌďĠŚŽĞǆƉůŝƋƵĞŶůĞƐĚŽƐŶŽơ- ŚĂŶĂŶĂƚĂǀĂŶĕĂŶƚ͕ĂŵŽĚĞĚĞŐůŽďƵƐƐŽŶĚĂ͘/ĠƐĞůĨĞƚƋƵĞůĂŽǀŝĚ
Q cies que van coincidir ahir: d’una banda la reobertura de les

discoteques el dia 11 de febrer, sense restriccions d’horaris
ŶŝĂĨŽƌĂŵĞŶƚŶŝĐĞƌƟĮĐĂƚŽǀŝĚ͛͘ĂůƚƌĂďĂŶĚĂ͕ůĂŝŶƚĞŶĐŝſĚĞů'Ž-
ĞƐĐŽŵĞŶĐŝĂƚƌĂĐƚĂƌĞŶƵŶŚŽƌŝƚǌſŶŽŐĂŝƌĞůůƵŶǇăĐŽŵƵŶĂŵĂůĂůƟĂ
ĞŶĚğŵŝĐĂŝŶŽƉĂŶĚğŵŝĐĂ͛͘ĞŶƚƌĂĚĂůĞƐĚŽƐŶŽǀĞƚĂƚƐĐŽŶĞŐƵĚĞƐ
ĂŚŝƌ ĚŽŶĞŶ ƵŶĂ ĂůĞŶĂĚĂ Ě͛ĂŝƌĞ Ă ĚŽƐ ƐĞĐƚŽƌƐ ĞƐƉĞĐŝĂůŵĞŶƚ ĐĂƐƟ-
ŐĂƚƐĚƵƌĂŶƚůĂƉĂŶĚğŵŝĂ͘>͛ƵŶ͕ĞůĚĞů͛ŽĐŝŶŽĐƚƵƌŶ͕ƋƵĞŚĂĞƐƚĂƚŵĠƐ

vern d’eliminar les quarentenes a les aules perquè només les facin
ĞůƐĂůƵŵŶĞƐƋƵĞĞƐĐŽŶƚĂŐŝŢŶŝĞůƐƋƵĞƟŶŐƵŝŶƐşŵƉƚŽŵĞƐ͘ŶĐĂƌĂ ƚĞŵƉƐƚĂŶĐĂƚƋƵĞŽďĞƌƚĚĞƐĚĞůŵĂƌĕĚĞůϮϬϮϬ͘>͛ĂůƚƌĞ͕ĞůĚĞů͛ĞƐĐŽůĂ͕
ƋƵĞĞůŽǀŝĚĐŽŶƟŶƵĂĐŽůƉĞũĂŶƚĂŵďĨŽƌĕĂŝůĂŵĂůĂůƟĂƐ͛ŚĂĚ͛ĞŶĐĂ- que ha viscut tot aquest temps funcionant amb protocols estrictes,
ƌĂƌĂŵďƌĞƐƉĞĐƚĞĠƐĞǀŝĚĞŶƚƋƵĞĂƋƵĞƐƚĞƐĚŽƐŶŽơĐŝĞƐ͕ĐŽŵƵŶŝĐĂ- ŐƌƵƉƐďŽŵďŽůůĂ͕ĐŽŶĮŶĂŵĞŶƚƐĚĞĐůĂƐƐĞƐŝĐƵƌƐŽƐƐĞŶĐĞƌƐŝƋƵĂƌĂŶ-
ĚĞƐĞůŵĂƚĞŝǆĚŝĂ͕ŝŶĚŝƋƵĞŶƋƵĞůĂƐŝƐĞŶĂŽŶĂĚĂũĂǀĂĂůĂďĂŝǆĂ͘/ĠƐ ƚĞŶĞƐŝŶĂĐĂďĂďůĞƐ͘ƉŽĐĂƉŽĐ͕ĚŽŶĐƐ͕ƐĞŶƐĞůůĂŶĕĂƌůĞƐĐĂŵƉĂŶĞƐ
ŵĠƐ͘ŽŵĞŶĐĞŶĂĚŝďƵŝǆĂƌƵŶĞƐĐĞŶĂƌŝƋƵĞůĞƐĂĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝŽŶƐũĂ ĂůǀŽů͕ƐĞŵďůĂƋƵĞůĞƐĐŽƐĞƐƉŽĚƌĂŶĂŶĂƌƚŽƌŶĂŶƚĂůƐĞƵůůŽĐ͘ ůƵŵ
ĐŝŽ
ŵĞ
ƋƵĂ
ĚĞů
ƐĞƚ
ŵĂ
ů͛ŚƵ
ĨƵŐ
ƐŽƐ
ƉůĂ
Ğ
ƉŽƚ
ƋƵĞ
ĐĂƐ
ĂƉğ
ƚĂƚ
ĠƐ
ƌĂǀ
ƌĂ
ĂƚŽ
ĚĂ
ĐĂƐ
ƐĠ
ƋƵĞ
ĨĂǀ
Ë®ÄËãçÙÄ
ĞŶĂŐƵĞƐƚĞŶƚŽƌŶăĞƐƚĂƚƵŶĚĞƐŐƌĂŶŝƉƌŽƚĂŐŽͲ
ĚĞĮŶŝƟƵ Ğ ŶŽŶ ƚŽƌŶĂƌͲƐĞ Ă ǀğŝƌ ƉĞƌũƵĚŝĐĂƚ ƉĞƌ
ĚĞĐŝƐŝŽŶƐĚ͛ĞĨĞĐƚĞƐĐŽůĂƚĞƌĂƵƐŵğƐƋƵĞƉĞƌĐŽŶͲ ŽƌŐĂŶŝƚǌĂƟƵƐ͘ dĂŶďĞŶ Ă ĞƐƚĂƚ ƵŶ ƉƵŶƚ Ě͛ĂŵĂƐͲ
ğƐ͕ ĐĂůĞƌă ǀğŝƌ Ă ƉĂƌƟƌ ƐĂĚĂĂůƚĞƌŶĂƟǀĂƚĂŵďĐŽŶƐƵŵƐĂůƚĞƌŶĂƟƵƐƋƵĞ
ƐĞďĞŶƉĞƌƵĂďĂŶĚĂă
ĞƐƚĂƚ ƉŽƐŝƟƵ ƉĞƌ ĂƵƚĞ
ĞŶĐĂůĞƌăǀğŝƌĞƐĐŽŶƐĞͲ
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 4.483
Espai pàg.: 55,62%
Pág: 23
Pàg.:
COVID-19 u LES MESURES PER COMBATRE LA MALALTIA
Catalunya reobre l’oci i nocturn

elimina les quarantenes escolars El Superior de
Justícia basc anul·la
el passaport covid
u La Generalitat plantejarà al Consell Interterritorial de Salut que se celebra avui que els estudiants u El Tribunal Superior del
que donin negatiu en coronavirus i no presentin símptomes puguin continuar anant a classe Justícia del País Basc no va
autoritzar l’ampliació fins al
XABI BARRENA. BARCELONA 14 de febrer de l’exigència
n El Govern català va oficialitzar del passaport covid a bars,
ahir l’obertura de l’oci nocturn el restaurants i locals d’oci
divendres que ve, 11 de febrer. La nocturn i va rebutjar la seva
reobertura, ja avançada pel con- utilització a hotels i sales de
seller Josep Maria Argimon la set- joc, com havia plantejat el
mana passada, significa tornar a Govern basc. La mesura «no
l’estat previ a la sisena onada de supera el triple judici de
la covid. Un retorn a la normali- proporcionalitat, necessitat
tat que ve confirmat per la inten- i fonamentalment d’idoneï-
ció d’elaborar un nou protocol estat», afirmen els jutges.
colar pel qual els alumnes que L’exigència del passaport
donin negatiu als tests i no tin- covid tenia cobertura jurídi-
guin cap símptoma seran aptes ca fins el 31 de gener. El Go-
per ser admesos a les aules, amb vern basc ha evitat en ocasi-
independència de la seva exposi- ons precedents recórrer ac-
ció al virus. La intenció és aplicar tuacions del Tribunal Supe-
aquest nou protocol aquest ma- rior de Justícia basc.
teix mes de febrer.
L’executiu comparteix així el
que han manifestat els pediatres
de Catalunya, expressat en un co- sianes en aquest sector. «A més,
municat pel qual demanaven la fi veient la tendència actual, es va-
de les quarantenes infantils. La ticina que d’aquí a 10 dies ens tro-
proposta serà traslladada al Con- barem en la situació pandèmica
sell Interterritorial de Salut ideal per a la reobertura», va sen-
d’avui. Si no s’aprova llavors, el tenciar la portaveu.
Govern aplicarà unilateralment Per altra banda, la corba epi-
la mesura, cosa per a la qual té dèmica de la sisena onada de la
competències, encara que no La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa d’ahir. EUROPA PRESS covid va continuar caient ahir en
serà de manera immediata. La in- picat a Catalunya amb la millora
tenció de la Generalitat és execu- del Govern, Patrícia Plaja, va as- va demanar a la ciutadania que cens. Sobre l’espera de 10 dies, de tots els indicadors epidèmics,
tar-lo aquest mes de febrer, «quan senyalar que aquesta és una res- mantingui els hàbits elementals per part de l’oci nocturn, per po- tot i que encara es va registrar una
es pugui, aquests canvis no es po- tricció ordenada pel Ministeri de de defensa davant l’expansió del der reobrir, Plaja va revelar que mitjana de 41 morts diàries per
den fer un dia per l’altre». A la re- Sanitat i que també seria aborda- virus. un dels compromisos de l’execu- coronavirus l’última setmana. El
unió també es va abordar un al- da al Consell Interterritorial. Amb Plaja, amb tot, va asseverar tiu era comunicar amb tota l’an- risc de rebrot (EPG), que va asso-
tre dels punts que demanaven els tot, el Govern va advertir que l’eli- que el pic de la sisena onada ja telació possible qualsevol decisió lir el 16 de gener passat el màxim
pediatres, com és la retirada de minació de les restriccions no vol s’ha creuat i que els casos i ingres- d’aquesta mena, ja que és conei- de l’epidèmia amb 6.903 punts, va
l’obligació de portar mascareta dir que s’hagi eradicat la pandè- sos hospitalaris, encara que xedor de «la logística complica- continuar baixant fins als 4.433
per part dels nens. La portaveu mia, va expressar la portaveu, que quantiosos, segueixen en des- da» que comporta aixecar les per- punts.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 69,06%
Pág: 52
Pàg.:
Según la responsable del exitoso Programa KiVa «si se interviene desde el origen, el 80% de los casos de acoso se paran» // ABC
El acoso escolar cambia do mucho la violencia», con-

tinua Pastor. «Es importante
concienciar de que no hay que
de tendencia: crece en reírse de una persona que está

sufriendo. El mensaje que hay
que dar a los menores es que
si un compañero sufre porque
Primaria y baja en la ESO otro le hace daño deliberada-
mente, no es tolerable en un
entorno sano».
El proyecto KiVa educa al
grupo no solo para que sea ca-
· Las nuevas tecnologías y el ciberacoso torno sano, por lo que este tipo paz de detectar un posible
de situaciones no se pueden caso de acoso, sino a pararlo
han propiciado que la tendencia se permitir», explica Pastor. «Los y a pedir ayuda a un adulto
haya invertido, según los expertos datos arrojan que es en 2º y 3º para salir de la situación. «En-
de Primaria cuando más ca- señamos a los menores a que
ANA I. MARTÍNEZ
so, de la Fundación Balia, en- sos de acoso se dan –conti- un compañero que ayuda a
MADRID tidad que tiene como misión núa–. Antes, era más propio otro porque está sufriendo y
favorecer la inclusión de los de los estudiantes de Secun- tiene miedo no es un chivato
Uno de cada tres estudiantes menores en riesgo social. daria pero las nuevas tecno- –explica la responsable–. Tra-
fueron víctimas de acoso es- «Es un lujo trabajar con logías y el ciberacoso han in- dicionalmente, los niños aco-
colar en 2019, según la Unesco. este grupo de niños», cuenta vertido esta tendencia». sadores suelen ser líderes, con
En España, de acuerdo con el Pastor. Los alumnos, de entre cierto estatus de grupo. Con
último estudio elaborado por 9 y 11 años, provienen de di- Detección temprana KiVa esto se rompe y se impo-
Macmillan Education, uno de ferentes colegios y reciben su Según la experta, «si se inter- ne un liderazgo positivo con
cada 10 reconoció haber sido formación en la sede de la or- viene desde el origen, el 80% de el niño que se pone del lado
víctima del «bullying» duran- ganización. «Trabajamos una los casos de acoso se paran». de la víctima, que le ayuda...
te el año 2020 en más de dos vez al mes con ellos para que Por ello, «no se puede mirar Después, es cuando los adul-
ocasiones al mes. «Y cada vez sean capaces de identificar el para otro lado. Hay que preve- tos cogen las riendas de la si-
se está dando más en edades acoso escolar y tengan, ade- nir para no llegar a situaciones tuación».
tempranas», cuenta Raquel más, herramientas para lu- extremas. Educar en preven- Familias y toda la comuni-
Pastor, psicóloga responsable char contra él». ción es vital». dad educativa, además de los
del programa KiVa frente al Tal y como señala la exper- La empatía, la inteligencia menores, resultan también im-
acoso escolar en la compañía ta, «el acoso escolar es un tipo emocional, la buena comuni- prescindibles en la lucha con-
educativa. de violencia, a veces, muy di- cación, la asertividad o el co- tra el ‘bullying’. «Es fundamen-
Este método finlandés con fícil de detectar a pesar de que nocimiento de los valores son tal potenciar la colaboración.
el que el país ha conseguido rees un concepto que está en claves para la creación de una No podemos esconder la cabe-
ducir los casos de acoso en las boca de todos» y reseña que el conciencia grupal capaz de de- za frente al acoso escolar», in-
aulas, también tiene hueco pro- daño deliberado de uno con- tectar este tipo de situaciones. siste la experta. Solo así se evi-
pio en España en más de cien tra otro, la reiteración y el gran «Hasta ahora se ha banaliza- tará que los niños acaben con
colegios. Los resultados de este desequilibrio de poder entre estrés postraumático o tengan
sistema reflejan que el 98% de el acosado y acosador, son las que salir del colegio. «Incluso
las víctimas participantes sin- tres principales característi- En España, uno de –recuerda–, puede que llegue
tieron que su situación había cas del ‘bullying’. un momento en el que ya no se
mejorado, reduciendo así drás- «Es muy importante que
cada diez estudiantes pueda solucionar». Este fue el
ticamente los incidentes de- desde bien pequeños a los ni- reconoció haber caso de Kira (15 años) u Óscar
tectados. ños se les eduque haciéndoles sido víctima (21), dos jóvenes que se suici-
El proyecto KiVa forma saber que todos queremos cre- del ‘bullying’ daron en 2021 y 2019 tras ser
también parte, desde este cur- cer y desarrollarnos en un en- durante el año 2020 víctimas de acoso escolar.

Recull Premsa 4-2-22

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Recull Premsa 4-2-22

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fecha:

Data: 02/02/2022 Audiencia:

La Fiscalía no considera que se pueda

Les escoles eliminaran les notes

Les direccions dels centres educa-

Suspensos més edulcorats Apre

1.500 nens descobreixen la ciència

CIÈNCIA CONSCIENT Edat idònia

Cicle formatiu a l’Arnau per lluitar

e espacio para un deba-

lgo que es básico para

atido con los grupos de

miento, en lugar de bus-

vienda, y que es «grave»

missió interdepartamental en Bous

ACN mal, fa apologia de la violència,

La Generalitat curriculares y las propias, contri-

a cada escuela que todo el alumnado logre una

sobre el 25 % modo que pueda utilizar normal-

ntament reparteix per Doble protesta pels

L’increment de positius als

^ĂŶƟ ZŽĚƌşŐƵĞǌ͕ ĐƌĞƵ ƋƵĞ

Uns 1.500 infants descobriran el

&ŝŶƐ Ă ϵ͘ϬϬϬ ĞƐƉğĐŝĞƐ Ě͛ĂƌďƌĞƐ

M.B. BARCELONA liment Notable» i «Assoliment

Visita del conseller

La visita del conseller.

SALUT | L’evolució de la pandèmia

Catalunya reobre l’oci i elimina

El Govern va oficialitzar ahir

funcionament dels centres educa-

fantils i la immunitat adquirida és

Els efectes del coronavirus

L’Estat manté l’obligació de

dur la mascareta al carrer

El voraviu Joan Vall Clara

El Govern elimina aquest mes el confinament

Cicle formatiu a l’Arnau per lluitar

Primer pas per investigar

Una planta de hospital

RAÚL COSANO Ni siquiera en la tercer oleada, nores de cinco años no se pueden

Ingeniería Informática y Matemá-

El Consejo de Ministros aprobó

Los sindicatos denuncian que las regiones

ů͛ŽďůŝŐĂĐŝſ ĚĞ ƉƌĞƐĞŶƚĂƌ Ğů ĐĞƌƟ ƚĂǀĞƵĚĞů'ŽǀĞƌŶǀĂĂĚŵĞƚƌĞƋƵĞ ǀŽĐĂƚƉğƌĚƵĞƐ͞ŵŽůƚŝŵƉŽƌƚĂŶƚƐ͕͟

El Govern vol eliminar les quarantenes dels ǀĂĂǀŝƐĂƌƋƵĞĞƐƚƌĂĐƚĂĚ͛ƵŶĂŵĞ-

EDITORIAL: Dos notícies que parlen d’esperança

Q cies que van coincidir ahir: d’una banda la reobertura de les

COVID-19 u LES MESURES PER COMBATRE LA MALALTIA

Catalunya reobre l’oci i nocturn

El acoso escolar cambia do mucho la violencia», con-

de tendencia: crece en reírse de una persona que está

You might also like