Recull Premsa 25-11-2021

Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:

Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 15.359 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 72,38%
Pág: 32
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 43,94%
Pág: 33
Pàg.:
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 78,86%
Pág: 16
Pàg.:
El català a les aules
El Govern central evita el xoc amb la

Generalitat per la immersió lingüística
Ê Educació deixa en mans de la conselleria complir el 25% de castellà a l’escola > L’Executiu
>
català diu tenir «garanties» que l’Estat no demanarà l’execució de la sentència
Isaac Buj / Europa Press
llà a l’escola es remunta al 2015,
OLGA PEREDA quan el llavors ministre d’Educa-
JUANMA ROMERO
Madrid ció, Cultura i Esport, Íñigo Méndez
de Vigo, del PP, va presentar una
demanda contra la Generalitat per
Després que el Tribunal Suprem la seva «inactivitat» per fer efectiu
(TS) ratifiqués la quota del 25% de l’ús del castellà en «proporció
castellà a les escoles catalanes, ¿a raonable» a les escoles. La de-
qui toca moure fitxa? El Govern manda va ser ampliada el 2016 i
central ho té clar: a la Generalitat. 2017 (amb el PP al poder). El
La ministra de Justícia, Pilar Llop, desembre del 2020, el TSJC va dic-
va recordar ahir al Govern que la tar sentència per la qual estimava
resolució del TS és ferma i s’ha parcialment el recurs interposat
d’executar. Per la seva part, el Mi- per l’advocacia de l’Estat. La reso-
nisteri d’Educació assegura que lució del TSJC instava la Generali-
l’Executiu central «no ha d’adop- tat a adoptar les mesures necessà-
tar cap mesura» perquè el com- ries per garantir que els alumnes
pliment del text correspon «en rebin de manera efectiva l’ense-
exclusiva» a la Generalitat i al Tri- nyament mitjançant l’ús vehicu-
bunal Superior de Justícia de Ca- lar de les dues llengües oficials en
talunya (TSJC), institució que va els percentatges que es determi-
dictar la sentència del setembre nin, que no podran ser inferiors al
del 2020 que ordenava que el cas- 25% en cap dels dos casos.
tellà s’impartís, com a mínim, en
Pla de promoció
el 25% de les hores escolars. Quan
el TSJC va emetre aquesta resolu- Amb les xifres a la mà, el Govern
ció, el Govern va interposar un re- assegura que l’ús del català als
curs de cassació davant el TS, que centres escolars està en retrocés.
ara ha anunciat que no l’admet a Especialment preocupant és el
tràmit. Per tant, la sentència del descens entre escolars tant en ac-
TSJC és ferma i executable. tivitats de grup a classe com en
A partir d’ara, hi ha un termini entorns fora de l’aula (pati, hora
de dos mesos per fer efectiu el del menjador o extraescolars) i en
compliment de la decisió. «Veu- professors a l’hora d’adreçar-se a
rem quina és la resposta de la Ge- l’alumnat. Segons les primeres
neralitat i depenent del que faci La presidenta de les Balears, Francina Armengol, i el president de Catalunya, Pere Aragonès, ahir a Palma. dades d’un estudi realitzat pel
s’aniran fent passos», va con- Consell Superior d’Avaluació de
cloure la ministra de Justícia, sen- obstant, a un problema amb deri- ment de la sentència. Seria, per Catalunya en els cursos 2006,
se especificar si l’Advocacia de vada política, ja que ERC, que lide- tant, la inspecció educativa –de- 2013 i 2021 a alumnes de quart de
80
l’Estat demanarà l’execució for- ra la Generalitat, és soci clau de le- pendent de la Generalitat– l’ha- l’ESO, el percentatge d’estudiants
çosa de la decisió. «El Govern no té gislatura, i la llengua s’ha provat bilitada per a això. que utilitzen sempre o gairebé
aquestes competències. Els jutges en material molt sensible. Educació recorda que la posi- sempre el català en activitats de
fan la seva feina i nosaltres exe- Per la seva banda, la Genera- són les famílies que, segons ció del Govern respecte als idio- grup ha passat del 67,8% el 2006
cutem», va despatxar per la seva litat considera que la providèn- la Generalitat, han sol·licitat des mes està perfectament recolli- al 21,4% el 2021.
part la portaveu de l’Executiu, cia del TS és un atac directe a la del 2014 l’escolarització en da en la nova llei educativa, la La xifra d’alumnes que s’adre-
Isabel Rodríguez, als passadissos immersió lingüística, un model Lomloe, més coneguda pel cog- cen al professor en català a l’aula
castellà per als seus fills.
del Congrés. d’èxit l’objectiu del qual és evitar nom de l’anterior ministra, Isa- sempre o gairebé sempre ha cai-
La plataforma Escola
la segregació social. El conseller bel Celaá. La norma obliga els gut del 56% al 39,4%. Així ma-
ERC i la derivada política Bilingüe eleva la xi-
d’Educació, Josep González Cam- alumnes a saber perfectament el teix, l’ús del català per part del
«La pilota és ara a la teulada del bray, va demanar per carta als di-
fra a 130. català i el castellà quan acabin professorat per adreçar-se als es-
TSJC. Quan expliqui com ha de fer rectors dels centres educatius que l’etapa secundària obligatòria. No tudiants ha passat del 63,7% al
complir la sentència, la Generali- no canviïn el seu projecte lingüís- és cap novetat. És una cosa que 46,8% en el mateix període. Per
tat haurà de complir-la en un ter- tic: «Volem que continueu treba- trasllada a les aules el mandat passa a les aules de Catalunya, la reconduir la situació, els departa-
mini de dos mesos. Si no ho fa, ja llant com fins ara». El responsable d’impartir, com a mínim, el 25% realitat del dia a dia. La Lomloe ments d’Educació i de Cultura van
es veurà. El Govern no hi entra ni de la política educativa a Catalu- d’hores en castellà. L’assumpte afegeix que si algun alumne té lla- presentar fa escasses setmanes
pot entrar-hi», reblen fonts de la nya va assegurar a RAC-1 que té és d’una complexitat bàrbara i el cunes en algun dels dos idiomes un pla de promoció de l’ús del ca-
Moncloa, que rebutgen, com va «garanties» que el Ministeri ministeri prefereix no entrar en haurà de tenir classes de reforç. talà a les aules que es posarà en
demanar ahir Pablo Casado, d’Educació no demanarà l’execu- «futuribles». «El Govern no concep la llengua marxa aquest mateix curs en 200
l’aplicació de l’article 155 de la ció de la providència. Educació recorda, a més, que com un element de confronta- escoles i instituts i que en quatre
Constitució en cas que el Govern De moment, el departament l’alta inspecció –que depèn del ció», ratifiquen per la seva part anys serà operatiu en els 3.500
no respecti la decisió. L’Executiu de Pilar Alegría, efectivament, ministeri– no té capacitat de vigi- des de la Moncloa. centres públics i concertats que hi
de Pedro Sánchez s’enfronta, no insta el TSJC que digui com es lància per comprovar el compli- La polèmica amb l’ús del caste- ha a tot Catalunya. N
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 47,88%
Pág: 17
Pàg.:
Manu Mitru
CONTEXT JORDI NIEVA-FENOLL
Montesquieu i la immersió lingüística

És tot tan desenraonat que es podria acabar recordant
simplement que la divisió de poders garanteix la democràcia
Elisenda Pons
ou capítol en la història intermi-
N nable del sistema lingüístic en

l’educació catalana. Al llarg dels
anys, grups de pares que volien
escolaritzar els seus fills o exclusi-
vament en castellà o preferentment en un model
de bilingüisme estricte, van acudir a la justícia in-
tentant rectificar la normativa espanyola i euro-
pea vigent. La seva mobilització va obtenir el re-
coneixement com a vehicular del castellà pel Tri-
bunal Constitucional en la sentència sobre l’Esta-
xible tut del 2010. Això va propiciar canvis en la norma-

tiva espanyola a l’efecte. I des d’aleshores s’han
anat succeint pronunciaments judicials en l’últi-
ma dècada contradictoris amb la jurisprudència
anterior i amb la normativa pactada durant la
Transició i els anys posteriors. S’ignora així que
Espanya és un Estat plurilingüe, i que per això els
governs porten a terme mesures de protecció de
les seves llengües per ser minoritàries a l’Estat i
per haver sigut vilipendiades històricament de
forma reiteradíssima, sent gairebé un miracle,
que hagin sobreviscut. Classe en català en una escola de Viladecans.
Malgrat aquesta successió d’esdeveniments,
mai un tribunal s’havia atrevit a disposar percen- Però arribem a Espanya, i un tribunal emprèn
tatges d’ús efectiu de la llengua en la docència. Però una acció pròpia d’un Govern i estableix un per-
això va passar el 2014, quan una secció de la Sala centatge d’hores, sense més raons més enllà de
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior les indicades. El tribunal insisteix en la seva deci-
de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir fer juris- sió i finalment es recorre davant el Tribunal Su-
prudència creativa, establint ni més ni menys que prem, que es renta les mans al no semblar-li que
un percentatge de presència del castellà a les aules hagi passat res greu. No sé si que un tribunal go-
per considerar que es complia de manera suficient verni és greu, però ho és tant com que un Govern
la condició vehicular. En concret, el 25%. ignori els mandats emesos pels jutges en el legí-
tim exercici de les seves competències. I per si no
L’exemple belga
fos poc, el principal partit de l’oposició demana ni
¿I com va arribar el tribunal a aquest percentatge? més ni menys que un «155 en l’àmbit educatiu»,
Es va basar en una sentència del Tribunal Europeu sigui el que sigui això... I el conseller d’Educació
de Drets Humans del 1968 sobre el sistema lingüís- ha instat per carta als centres a no fer «cap canvi»
tic belga, però realitzant-ne una lectura sui generis. després de la sentència.
En aquesta sentència, el Govern belga –i no un tri- És tot tan desenraonat que es podria acabar re-
bunal– havia establert un percentatge de quatre a cordant simplement que la divisió de poders ga-
vuit hores d’ensenyament en francès per als estu- ranteix la democràcia, i això va per tots. No és legí-
diants valons residents en zones tradicionalment tim utilitzar com a ariet les institucions que a un li
de llengua neerlandesa. Doncs bé, el que va dir el poden ser favorables per obtenir il·legítimament
Tribunal Europeu de Drets Humans, per a disgust resultats polítics. El sistema lingüístic de Catalu-
dels pares valons, és que aquest percentatge li sem- nya es va decidir amb consensos de molts actors
blava raonable, i que tot i que fos percentualment implicats fa dècades, i igual que se’ls diu als inde-
baix, l’ensenyament majoritàriament en neerlan- pendentistes, amb raó, que per reformar la Cons-
dès no podia suposar que «despersonalitzés» els titució necessiten els suports necessaris, pel ma-
alumnes de llengua mare francesa, fins i tot –i això teix motiu se’ls pot dir als tribunals, o a un grup
és important– tot i que en aquell moment, com a de pares, que no poden alterar el sistema lingüís-
conseqüència de la immigració, fossin majoria en tic educatiu que totes les institucions amb com-
aquest territori històricament flamenc. És a dir, el petències a Catalunya es van donar a si mateixes.
Tribunal d’Estrasburg no va dir que aquest fos el Les decisions polítiques requereixen el suport de
percentatge ideal, sinó que el que havia establert el les urnes. I si aquest no s’obté, no es pot aspirar a
Govern belga –i insisteixo, no un tribunal– no era guanyar les batalles als despatxos, per molt judi-
irracional. Res més. cials que siguin. N
PJordi Nieva-Fenoll és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.

NÊÊ
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 37,52%
Pág: 30
Pàg.:
NÊ
Pros i contres
Supervivència Josep Maria Fonalleras & Emma Riverola El diable

La història recent de les reclamacions, les sentències i els recursos Ja ho diu l’aforisme: les misses les carrega el diable. ¿O són les ar-
contra la immersió lingüística és el relat d’un doble fracàs. Per mes? Tot i que ¿pot ser una missa una arma? Per al creient ho
un costat, cada vegada que es produeix un atac (perquè són és, sens dubte. Munició contra els dubtes, les temptacions.
atacs, es miri com es miri: des de les intrusions dels tribu- Però, compte, és perillós jugar amb foc. Que l’hi diguin a
nals a les lleis decididament combatives, com la Lomce), Pablo Casado. Passejava l’home per Granada un dissab-
parlem de la necessitat de blindar la presència del cata- te a la tarda, li va entrar una urgència mística i es va
là com a llengua vehicular. O bé ens hem sentit inde- unir a una missa sense adonar-se, lloat sigui Déu,
fensos davant el setge o bé hem confiat en la benevo- que era una cerimònia per Francisco Franco. Potser
lència de legislacions menys agressives, com la llei va ser el rampell espiritual el que li va impedir ado-
Celaá o, com ara, en les garanties que el Govern es- nar-se de l’aguiló que presidia una bandera.
panyol de torn no intervindrà, com ha assegurat La Fundació Francisco Franco s’ha afanyat a do-
González-Cambray. Es blinda (un vaixell, una caixa nar les gràcies a Casado per la seva assistència. El lí-
forta, un sistema d’aprenentatge) quan encara no hi der del PP ha delegat les explicacions al seu equip
ha abordatges, robatoris o atacs. No pas durant la de premsa. Un error, una distracció, asseguren fonts
conflagració. És tard. del PP. Casado calla. Ni un sol tuit sobre això. ¿Per a
Per un altre costat, la constatació reiterada del fra- què? Total, és un error sense importància. Colar-se
càs de l’Estat espanyol en la seva definició plurinacional. sense saber-ho en una missa pel dictador. Si és que tam-
No ho volen ser, nació de nacions, perquè saben que no ho bé podia haver sigut en memòria d’un etarra. Segur que
són. I aquí, en el model d’immersió ja no podem parlar de tampoc se n’hauria adonat, que res li hauria sonat estrany,
cohesió social o d’igualtat d’oportunitats. És trist reconèixer- que s’hauria mantingut en silenci. Segur, ¿veritat? En fi, si és
ho: ja no es tracta d’una lluita per una societat més equilibrada; és que les misses són molt traïdores. Un hi entra badant i en surt
un combat per la supervivència d’una cultura. N pactant amb la ultradreta. N
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 78,14%
Pág: 4
Pàg.:
EL CATALÀ A LES AULES
Generalitat i Estat no tocaran (de

moment) la immersió lingüística
Educació diu que té “garanties” que Sánchez no demanarà canvis i demana tranquil·litat als centres
si no insta a l’execució de la sentèn- d’Educació també diuen que són els Arribat aquest cas, el tribunal
MONTSE RIART / MARIA ORTEGA cia i el va animar a aplicar un 155 inspectors del departament els pri- Competència hauria d’avaluar si el marc legal vi-
BARCELONA educatiu a Catalunya per recuperar mers que haurien de detectar si El tribunal gent és el mateix que quan es va en-
les competències transferides a la s’està complint o no la sentència del cetar el procediment judicial. En
L’última estocada judicial del Tri- Generalitat en aquesta matèria en contenciós no
TSJC i, si no és així, fer-ho saber al aquell moment imperava la llei
bunal Suprem deixa en fals el model cas que es mantingui insubmisa. tribunal. pot vigilar si les Wert, que la nova llei Celaá va enter-
d’immersió lingüística amb què Cambray va assegurar a RAC1 sentències es rar. Ara bé, ¿aquesta llei blinda real-
quatre generacions de catalans han que té “garanties” de la ministra La llei Celaá, un blindatge? ment la immersió lingüística? La
materialitzen
crescut i estudiat. La providència de d’Educació, Pilar Alegría, que el go- En cas que més endavant els inspec- o no llei socialista elimina les referènci-
l’alt tribunal espanyol de dimarts fa vern espanyol no mourà peça, de tors d’Educació, el mateix ministe- es al castellà com a llengua vehicu-
bona la sentència del Tribunal Su- moment. Ara bé, fonts del ministeri o un tercer actor instés el tribunal lar a les aules, però estableix que
perior de Justícia de Catalunya ri especifiquen que no ho faran per- a ordenar a la Generalitat que com- Normativa tant la Generalitat com el ministe-
(TSJC) que fixava un 25% de caste- què entenen que el primer pas cor- plís la sentència, fonts judicials ex- La llei socialista ri “han de garantir el dret dels alum-
llà a les aules. Ara bé, l’execució respon a la Generalitat i no volen pliquen que aquesta ordre tampoc nes i les alumnes a rebre els ense-
d’aquesta sentència no és automà- entrar en un escenari d’insubmis- seria immediata. El TSJC hauria elimina les nyaments en castellà i en la resta de
tica i de moment cap de les dues ad- sió a la sentència per part del Go- d’escoltar els arguments de totes les referències al llengües cooficials”.
ministracions implicades en el cas, vern. “S’haurà d’anar veient com es parts per decidir si el més benefici- castellà com a Davant una eventual insubmis-
els governs català i espanyol, tenen va resolent el procediment d’exe- ós per a l’interès general és executar llengua sió del Govern a la sentència del
intenció de moure fitxa i obrir el cució de la sentència”, deia la mi- la sentència o si cal deixar les coses vehicular TSJC, el ministeri es continua re-
meló judicial i polític que suposa fer nistra de Justícia, Pilar Llop, a An- tal com estan per no causar un per- metent a aquesta premissa de la llei.
efectiu el manament judicial. tena 3. De fet, des del ministeri judici més gran. D’aquí que el president Aragonès,
Després de la providència del
Suprem, el TSJC haurà de decla-
rar ferma la sentència del 2020 i
instar el Govern a complir-la, tot
i que l’executiu català ja va deixar
clar dimarts que no ho faria. “El
català a l’escola no es toca”, van
repetir ahir el president Pere Ara-
gonès i el conseller d’Educació,
Josep González-Cambray. En la
pràctica, el Govern pot mirar cap
a una altra banda i no moure fit-
xa perquè el tribunal contenciós
no té entre les seves funcions vi-
gilar si les sentències es materia-
litzen o no. Per això el Govern va
tornar a enviar un missatge de
tranquil·litat i dona per fet que no
caldrà aplicar, de moment, cap
canvi a les aules. De fet, el conse-
ller d’Educació va enviar una car-
ta als equips directius de tots els
centres per demanar-los tran-
quil·litat i que no alterin res dels
seus projectes lingüístics.
Ara bé, l’article 104 de la llei re-
guladora de la jurisdicció contenci-
osa estableix que si en un termini
de dos mesos no s’ha executat la
sentència, la part que ha instat el
procediment judicial, el govern es-
panyol –aleshores liderat pel PP i
ara en mans del PSOE i Podem–,
pot instar el TSJC a fer que la Gene-
ralitat compleixi l’ordre. També ho
pot demanar un tercer, però abans,
diu la normativa, haurà d’acreditar
que té un interès legítim en la ma-
tèria. El termini també es pot es-
curçar si alguna d’aquestes dues
parts considera que el fet que no
s’estigui modificant res està cau-
sant un greu perjudici a l’interès Un grup d’alumnes en
públic. En aquest sentit, el líder del una escola de Barcelona.
PP Pablo Casado va advertir al go- FRANCESC MELCION
vern de Sánchez que “prevaricarà”
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe: 919 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 20,66%
Pág: 5
Pàg.:
ahir de visita a Palma, exigís “un

compromís del govern espanyol” en
ferm amb la immersió lingüística.
“Al final tot és una qüestió de vo-
luntats polítiques”, afirma el profes-
sor de dret administratiu de la Uni-
versitat de Girona, Josep Maria
Aguirre. I arribat el cas, el professor
entén que el Govern tindria marge de
maniobra per repel·lir l’embat judici-
al, no només perquè el marc norma-
tiu de la llei Wert queda superat per la
llei Celaá, sinó perquè la Generalitat
podria intentar demostrar amb “in-
dicadors lingüístics objectivables”
que el català és el germà pobre del
castellà en la majoria de les escoles.
De fet, l’última radiografia del Govern
feta pública fa dues setmanes assegu-
ra que menys de la meitat dels profes-
sors fan servir habitualment el català
per dirigir-se als alumnes.
Més enllà del camí judicial, una
altra cosa és el debat polític dins i
fora de Catalunya. La presidenta
del Parlament, Laura Borràs, insta-
va a recuperar “la unitat” històrica
entorn de la llengua de la majoria
de les formacions. La dreta espa-
nyola ja ha deixat clar que no s’hi
sumarà, i des de les files del PSC,
Salvador Illa va avançar a la SER
que el seu grup no veuria malament
que s’impartís una assignatura més
en castellà.e
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 58,71%
Pág: 5
Pàg.:
Casado reclama a Sánchez un 155

a, exigís “un
espanyol” en
lingüística.
üestió de vo-
ma el profes-
tiu de la Uni-
Josep Maria
, el professor
educatiu per complir la sentència
dria marge de
embat judici-
La dreta avisa la Moncloa que “prevaricaria” si no en demanés l’execució
marc norma-
superat per la
a Generalitat
trar amb “in- OT SERRA / MIREIA ESTEVE
bjectivables” MADRID
mà pobre del
e les escoles. La resolució del Tribunal Suprem
fia del Govern sobre el castellà va tornar a servir en
manes assegu- safata a la dreta una nova ofensiva
at dels profes- contra Pedro Sánchez. La immersió
ment el català lingüística ha sobreviscut els últims
anys malgrat els pronunciaments
judicial, una judicials –també durant els governs
polític dins i del PP–, però ahir el líder de l’oposi-
a presidenta ció, Pablo Casado, va aprofitar per
Borràs, insta- advertir al president espanyol que si
at” històrica no fa complir la sentència del Tribu-
de la majoria nal Superior de Justícia de Catalu-
dreta espanya (TSJC) estarà “prevaricant”.
r que no s’hi Per això, va reclamar un 155 educa-
les del PSC, tiu a Catalunya. “Si la Generalitat es
çar a la SER declara en rebel·lia, el PP ofereix els
ia malament seus vots al Senat perquè el govern
gnatura més espanyol apliqui la sentència”, va
afirmar Casado en declaracions als
mitjans, abans de participar en la
concentració de policies en contra
de la reforma de la llei mordassa.
Entre el decàleg de propostes
que el PP defensa per fer front a
l’independentisme i que l’Estat tin-
gui més presència a Catalunya, hi
ha la de dotar de més recursos, més
personal i més competències l’Al-
ta Inspecció Educativa. Proposen
que aquest organisme supervisi els
llibres de text i els materials didàc-
tics perquè s’adeqüin a la legislació
estatal, i també els programes lec-
tius. “L’educació és una competèn-
cia de titularitat estatal que les au-
tonomies administren”, va remar- El president del PP, Pablo Casado, ahir en una manifestació de policies a Madrid en
car Casado. Els populars, a més, contra de la reforma de la llei mordassa que prepara el govern espanyol. J. J. GUILLÉN / EFE
també defensaven que l’Alta Ins-
pecció estigués dotada de “capaci- una nova rivalitat a la dreta per ca- Des d’Unides Podem només
tat sancionadora”, és a dir, que po- Iniciativa pitalitzar-lo. A propòsit de l’oferta s’han pronunciat els comuns. A Ma-
gués fer requeriments i inspeccions El PDECat de Casado de posar els seus sena- drid van sorprendre les paraules de
als centres quan detectés que es dors a disposició del govern espa- l’alcaldessa de Barcelona, Ada Co-
vulnera “l’ordenament jurídic proposa nyol per aplicar el 155, Arrimadas li lau, instant les famílies que vulguin
constitucional”. Precisament, des reformar la va donar la “benvinguda” i es va pre- escolaritzar els seus fills en caste-
del ministeri d’Educació subratlla- llei Celaá per guntar per què el va aixecar el 2018 llà a pagar un centre privat. Fonts
ven ahir que la inspecció educati- blindar el amb l’arribada de Quim Torra al Pa- del partit lila també critiquen que el
va catalana és la que té les compe- català lau de la Generalitat. Suprem resolgués el mateix dia que
tències de supervisió. es pactava el 6% en llengües coofici-
Per la seva banda, Cs sempre ha El paper del PSC als a la llei de l’audiovisual.
abanderat la lluita contra la immer- La resolució judicial ha deixat en Si a la Generalitat i a la Moncloa
sió lingüística, i la seva presidenta, una situació complicada el govern creuen que no cal tocar res, el PDE-
Inés Arrimadas, també va voler dei- espanyol i el PSC, que tot i fer pinya Cat ja va presentar diverses inicia-
xar clar que el govern de l’Estat “té històricament amb les forces sobi- tives legislatives per modificar la
l’obligació d’actuar”. “Això és un ranistes pel català a l’escola ahir no llei Celaá perquè blindi el català.
pols a Espanya”, va reivindicar l’ex va assistir a una reunió que va con- Demanen derogar la disposició que
cap de files de la formació taronja vocar el conseller d’Educació, Josep confereix a les “autoritats educati-
al Parlament. Arrimadas va acusar Gonzàlez-Cambray. Van al·legar ves” –fet que inclou el ministeri
la Generalitat de “fatxenderia” i de que no s’havia convidat tothom. d’Educació– la potestat de garantir
“trepitjar els demòcrates espa- ERC i Junts van apostar oberta- l’aprenentatge en les dues llengües.
nyols” amb la seva intenció de no ment per no acatar la sentència, El partit nacionalista vol deixar clar
aplicar la sentència, motiu pel qual mentre que els socialistes, de mo- que només la Generalitat hi pugui
va instar Sánchez a recórrer a “tots ment, contemporitzen afirmant intervenir i avisa que amb un can-
els instruments que té a l’abast” que la defensa del català “no passa vi de govern un simple decret de
perquè es compleixi el 25% de cas- per anar contra el castellà ni per in- l’Estat podria imposar un percen-
tellà a les escoles. El conflicte obre complir sentències”. tatge de castellà.e
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 81,67%
Pág: 6
Pàg.:
del centre, a l’hora d’explicar ma-

tèria curricular però també per
adreçar-se als alumnes. Per a Ca-
macho, que assegura que ell ma-
teix és un “orgullós producte de la
immersió lingüística”, els esforços
tenen petites recompenses per-
què els estudiants acaben “assu-
mint el català” tot i que “sovint
se’ls ha de recordar que és la llen-
gua vehicular”.
Conscient que al seu institut de
l’Hospitalet de Llobregat menys
d’un 5% dels seus alumnes són de
famílies catalanoparlants, Carme
Montroig intenta utilitzar el cata-
là a les seves classes però els estu-
diants gairebé sense excepció “pre-
gunten en castellà” en les seves in-
tervencions. “M’he d’esforçar per
respondre’ls en català –admet–. Al
final faig una barreja però sempre
amb predomini del català”.
Acceptació de les famílies
Amb tots els obstacles, Camacho
subratlla que en els 13 anys que fa
que està a la direcció del Ferrer i
Guàrdia mai ha tingut una queixa
de cap família sobre la immersió
perquè, assegura, són conscients
que és un sistema que pedagògica-
ment funciona. De fet, segons va
explicar ahir el conseller d’Educa-
ció, Josep Gonzàlez-Cambray, des
del 2004 només 80 famílies han
presentat una denúncia per exigir
l’escolarització en castellà, una xi-
fra ridícula tenint en compte el
volum d’estudiants.
Una prova d’aquesta acceptació
del model, afirma Camacho, és
l’èxit que ha tingut la iniciativa per-
sonal d’una mestra per ensenyar el
Alumnes de l’Escola Virolai de Barcelona, en una imatge d’arxiu. FRANCESC MELCION català a les famílies en una activitat
extraescolar. Si l’any passat va
“Més castellà només perjudica

atreure 22 progenitors, avui són 40
els que segueixen les seves classes.
“La decisió del Suprem és un atac
a un model que funciona molt bé”,
els estudiants castellanoparlants” conclou el director.

La comunitat de l’Institut
Montilivi de Girona és, a diferèn-
cia dels altres exemples, de majo-
Directors d’escoles i instituts mantenen el seu compromís amb la immersió ria catalanoparlant, tant pel que
fa a l’alumnat com al professorat.
Als passadissos hi ha una barreja
d’idiomes, però sovint el català és
rà un “retrocés” de tot el que s’ha carrer ni a les botigues d’aquest la llengua d’acollida. Com la res-
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA avançat en la competència lingüís- Quotes barri perifèric de Barcelona. Passa ta dels seus col·legues, per al di-
BARCELONA tica. “¿Comptarà el pati com a ho- Una directora el mateix a Badia de Vallès, on hi rector del centre, Rubèn Pino, si
ra lectiva en castellà?”, pregunta ha Las Seguidillas, un centre de s’obligués a augmentar les classes
Les direccions d’escoles i instituts aquesta directora. de primària: primària amb “una o dues famílies en castellà, “el perjudici només
tot just paeixen la decisió del Tri- Aquesta escola és al mig d’un “¿Comptaran catalanoparlants”, apunta la se- seria per als estudiants castella-
bunal Suprem que obliga a fer el dels barris de nova construcció, on el pati com a cretària del claustre, Núria Melo. noparlants, que perdrien hores
25% de les classes en castellà. Mes- s’han instal·lat una majoria de fa- hora lectiva Són dos exemples, coincideixen d’exposició en una llengua que els
tres i professors coincideixen que mílies que tenen el castellà com a en castellà?” els dos responsables, en què si es és aliena”.
el model d’immersió lingüística ha llengua materna. No obstant això, redueix la presència del català a les A l’IPSI, una escola concertada
demostrat el seu èxit durant tots la direcció de l’escola té clar que classes, per poc que sigui, tindrà de l’Esquerra de l’Eixample de Bar-
aquests anys perquè l’alumnat el català ha de ser la llengua vehi- Defensa un gran impacte perquè els cen- celona, la sentència es llegeix com
d’origen castellanoparlant o d’al- cular, tant a les aules com en les re- Els centres tres són gairebé l’únic punt on les un “embat” contra “tot el que faci
tres idiomes estrangers tingui asse- unions amb els progenitors. “Si al- criatures del barri tenen contacte tuf d’identitat, llengua o cultura ca-
gurada una exposició al català que guna de les famílies té algun pro- continuaran amb el català. No obstant això, a talana”, afirma el seu director, Ori-
d’altra manera no tindria. I més blema de comprensió, intentem amb un model Badia les proves de competències ol Blancher, per a qui establir quo-
ara, quan en l’oferta audiovisual el fer-li traducció simultània o expli- lingüístic que bàsiques assenyalen que els alum- tes d’ús de les llengües “és una bar-
castellà s’ha menjat al català. car-li els dubtes quan s’acaba la consideren nes tenen més bona nota en cata- baritat”. Com tots els responsables
A l’escola de primària Mercè trobada”, explica Lajarín. que és un èxit là perquè l’aprenen d’una mane- de centres consultats, el directiu
Rodoreda de Martorell al pati reg- ra acadèmica amb regles i gramà- afirma que “el domini de la llengua
na el castellà, “fins i tot entre Aliens al català tica, mentre que arrosseguen un castellana és bo” a tot Catalunya,
alumnes catalanoparlants”, que A Ciutat Meridiana, Toni Cama- castellà d’argot. mentre que “no es pot dir el mateix
canvien de llengua gairebé sense cho, director de l’Escola Ferrer i del coneixement del català” en al-
adonar-se’n quan apareix un sol Guàrdia, constata que el català Plantilles conscienciades gunes zones. “Nosaltres ens devem
company castellanoparlant, expli- també s’obre pas amb entrebancs En totes dues escoles expliquen a la conselleria d’Educació i, de mo-
ca la directora del centre, Gemma a les aules. Gairebé cap alumne del que les plantilles de mestres estan ment, no pensem canviar la mane-
Lajarín, per a qui, si s’acaba apli- centre té el català com a llengua conscienciades sobre la importàn- ra de fer classe”, diu la directora
cant, la sentència judicial suposa- principal, i tampoc se sent ni al cia d’utilitzar el català a l’interior Núria Melo.e
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 80,66%
Pág: 16
Pàg.:
Pablo Casado
propone un
“155 educativo”
El líder del PP, Pablo Casado,
ofreció ayer al presidente del
Gobierno, Pedro Sánchez, su
apoyo para aplicar de nuevo
en Cataluña el artículo 155 de
la Constitución —que permite
intervenir la autonomía— con
el fin de hacer cumplir la
sentencia que obliga a impar-
tir un 25% de clases en castella-
no. Se trataría de una aplica-
ción parcial de este artículo,
solo para el ámbito educativo,
afirmó el líder popular. “Le
ofrezco nuestros senadores pa-
ra que, si tiene que aplicar el
artículo 155 solo en este ámbi-
to educativo, lo haga”, dijo.
Casado descargó en Sán-
chez la responsabilidad de la
“rebeldía” de la Generalitat
ante la sentencia y le advirtió
de que tiene la obligación de
defender el fallo del Supremo
o “podría estar prevaricando”.
“Sánchez está obligado a hacer
El consejero catalán de Educación, Josep González-Cambray, ayer con la titular de Cultura, Natalia Garriga. / DAVID ZORRAKINO (EP) cumplir las sentencias de los
tribunales”, defendió. “Y si la
La Generalitat busca vías para

Generalitat se declara en fla-
grante rebeldía, Sánchez tiene
que hacer todo lo que esté a su
alcance para que se cumpla la
incumplir la sentencia del catalán resolución, incluido aplicar en

el Senado el artículo de la
Constitución que hace que el
Estado pueda aplicar las com-
petencias que según el Título
ERC pide ayuda a La Moncloa, pero el Gobierno deriva la responsabilidad a la justicia VIII le son propias”. / E. G. DE B.
C. E. CUÉ / A. PIÑOL —ahora hay una de lengua espa-

Madrid / Barcelona PERIDIS ñola, con cuatro horas de clase a
Justo cuando el Gobierno y ERC la semana—.
han sellado el pacto de Presupues- Sin embargo, la Generalitat ha
tos que consolida la legislatura y transmitido un mensaje claro de
refuerza su acuerdo, los tribuna- rechazo total al cumplimiento de
les han vuelto a abrir una brecha la sentencia del Superior, que po-
que puede tensar la cuerda entre ne en entredicho el modelo de in-
ambos, aunque los dos sectores mersión lingüística en catalán im-
creen que se resolverá. La oposi- plantado en 1983, objeto desde en-
ción eleva la presión sobre el Eje- tonces de numerosas sentencias
cutivo para que exija el cumpli- contrarias tanto de tribunales or-
miento de la sentencia del Tribu- dinarios como del Constitucional.
nal Superior de Justicia de diciem- El Govern presidido por Pere Ara-
bre de 2020 que obliga a la Gene- gonès exige al Ejecutivo de Pedro
ralitat a implantar un modelo edu- Sánchez que le apoye en esta bata-
cativo con un 25% de horas de en- lla. Políticamente, la coalición de
señanza en castellano en Catalu- gobierno PSOE-Unidas Podemos
ña. La sentencia devino firme an- apoya a ERC y su política lingüísti-
teayer después de que la Sala de ca. De hecho, los Presupuestos de
lo Contencioso Administrativo 2021 se aprobaron porque ERC lo-
del Tribunal Supremo, rechazara, gró incluir a última hora en la ac-
en una resolución de trámite en tual ley educativa, la llamada ley
la que no entra en el fondo del Celáa, esa defensa del catalán co-
asunto, el recurso de la Generali- mo lengua vehicular en Cataluña.
tat contra aquel fallo. El Govern mínimo que el tribunal consi- El Gobierno no ha cambiado
—y en especial la consejería de Los centros deberían pasar de dera suficiente para garanti- de posición y defiende lo que di-
Educación, en manos de ERC— zar el carácter vehicular del ce la ley Celáa, esto es, que lo
asegura que no cumplirá la sen-
tencia del tribunal autonómico y
tres a seis horas de castellano castellano, un estatus que,
señalan los jueces, prevé la
único importante es que los
alumnos terminen el curso cono-
pide apoyo al Gobierno para es- Constitución. ciendo el catalán y el castellano,
quivarla. Pero el Ejecutivo insiste La obligación de impartir al función del ciclo, sobre el En la práctica, cada centro sin cuotas mínimas del 25% co-
en que no tiene ningún papel jurí- menos un 25% de las horas papel se imparten entre tres y tiene sus especificidades. De mo las establecidas por el Tribu-
dico ni político en esta cuestión. lectivas en castellano implica- cuatro horas de castellano a la hecho, el departamento de nal Superior de Justicia. De he-
La Moncloa y el Ministerio de ría un aumento del uso de este semana. Educación da el carácter ve- cho, el recurso de la Generalitat
Educación han optado por ago- idioma como lengua vehicular La sentencia, al fijar un hicular al catalán, pero deja a contra su sentencia, inadmitido
tar todo el margen que da la justi- en la mayoría de escuelas e mínimo de un 25% para el los centros la potestad para por el Supremo, se basaba en la
cia antes de la ejecución de la institutos. En la práctica, cada castellano, implicaría que en hacer sus programas lingüísti- ley educativa del PP, la llamada
sentencia —unos dos meses que centro tiene su política lingüís- primaria, con 25 horas lectivas cos. En un documento de 2018, ley Wert, derogada de hecho.
se pueden alargar incluso casi tica propia y no en todos se a la semana, 6,25 tendrían que señalaba que en los centros Sin embargo, una cosa es el
hasta finales del curso escolar, se- cumple el modelo de inmer- darse en castellano, y en secun- donde el castellano no sea la apoyo político y otra respaldar el
gún los cálculos del Ejecutivo— y sión vigente en Cataluña. Por daria y Bachillerato, con 30 primera lengua de buena incumplimiento de una sentencia
esperar a ver si se halla una solu- norma general, este otorga al horas lectivas, ese idioma parte de los alumnos, se ten- judicial. Ahí el Gobierno no acom-
ción. En realidad, según fuentes catalán el estatus de lengua debería emplearse 7,5 horas. drá que reforzar su presencia, paña a ERC. El consejero catalán
del Gobierno, no sería tan trau- vehicular para impartir todas La decisión del Supremo aña- ya sea como idioma vehicular de Educación, Josep González
mático cumplir la sentencia: bas- las asignaturas, excepto Len- de que deberá ser vehicular en para algunas asignaturas o Cambray y la ministra, Pilar Ale-
taría con poner una sola asigna- gua Castellana y las materias otra materia troncal, además como lengua de uso para pro- gría, han hablado para ver cómo
tura troncal más en castellano de lengua extranjera. Así, en de Lengua Castellana. Es el yectos concretos. / JOSEP CATÀ gestionar la situación. El conseje-
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 20,72%
Pág: 17
Pàg.:
ro asegura que la ministra le dio

“garantías” de que el Gobierno no
pedirá la ejecución de la senten-
cia del Superior. Fuentes del Mi-
nisterio de Educación aseguran
que, cuando habló con González
Cambray, la ministra no conocía
los detalles de la resolución del
Supremo y, por tanto, no podía
comprometerse a nada así.
Llop: “El fallo es firme”

En algún momento, el Gobierno,
que es parte en el proceso conten-
cioso que inició la Abogacía del
Estado en 2015 cuando goberna-
ba el PP, deberá tomar esa deci-
sión: pedir o no la ejecución del
fallo. La titular de Justicia, Pilar
Llop, aseguró que “la sentencia se
tiene que ejecutar porque es fir-
me”, pero insistió en que es a los
tribunales a quienes corresponde
exigir que se cumpla, y no al Eje-
cutivo. El Gobierno espera que
sea la Generalitat o las propias es-
cuelas los que hallen la solución.
En cualquier caso lo más pro-
bable, dadas las fechas, es que la
cuestión se dirima ya para el
próximo curso escolar, y en el Eje-
cutivo insisten en que puede ha-
ber varias fórmulas para no lle-
gar al peor escenario, esto es un
procesamiento de los responsa-
bles de Educación de la Generali-
tat por incumplir una sentencia,
algo que no sucede desde la crisis
del procés en 2017.
ERC presiona al Ejecutivo pa-
ra que le acompañe en su intento
de no aplicar la sentencia. El presi-
dent Aragonès pidió ayer al Go-
bierno que “actúe en consecuen-
cia”, habida cuenta que el sistema
educativo que defiende el fallo del
Superior, dijo, no es el suyo. El
Govern anunció que asumirá la
responsabilidad que se derive y
que no la delegará en los directo-
res de los centros educativos.
“Por tanto, esperamos que el Go-
bierno también lo haga”, señaló
Aragonès en Palma, donde acu-
dió de visita oficial, insinuando
que el ministerio no debe pedir la
ejecución del fallo. Marta Vilalta,
portavoz de ERC, se mostró taxati-
va en el Parlament: “La sentencia
no se aplicará. Es muy simple”
La inmersión lingüística es
una cuestión absolutamente capi-
tal para ERC y para todos los par-
tidos soberanistas, incluido Cata-
lunya en Comú, defensora del
modelo. ERC recordó ayer que
forzó hace un año la derogación
de la ley Wert y que impulsó la
ley Celáa que volvió a situar co-
mo vehicular el catalán. “Tienen
que cumplir su propia ley y no la
que aspiraba a españolizar a los
niños”, dijo Vilalta sobre la nor-
ma del PP.
El PSC se mostró de acuerdo
con la salida que apunta la senten-
cia, según interpreta el Gobierno,
de que en lugar de una se den dos
materias troncales en castellano.
Los socialistas no acudieron a
una reunión en el Parlament con-
vocada por el consejero González-
Cambray. Y Salvador Illa, su líder,
dijo que no le parece mal impar-
tir dos asignaturas en castellano.
El consejero ha enviado una
carta a los directores de los cole-
gios en la que les pide que conti-
núen aplicando el actual modelo
lingüístico. “No tenéis que hacer
ningún cambio en vuestros pro-
yectos lingüísticos por motivo de
la sentencia. El Departamento de
Educación estará siempre a vues-
tro lado”, reza la misiva.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 16,5%
Pág: 3
Pàg.:
lents i empènyer per a tota mena de

canvis de lleis i de costums; que quedi
Les cares de la notícia clara la igualtat de drets en totes les
parelles, relacions entre joves, rela-
CONSELLER D’EDUCACIÓ cions amb les persones de més edat,
i amb tots els estaments públics i pri-
Josep Gonzàlez-Cambray vats.
Que el dia de la violència contra les
Protegir la immersió dones ens faci reflexionar i buscar ca-
mins per poder portar una lluita pací-
El conseller d’Educació ha reaccionat a la sentència fica però eficaç. El text complet està
-+= del TS sobre el castellà a l’escola buscant el consens
polític per defensar la immersió lingüística en català i
penjat a la web donesesglesia.cat.
PIUA SALVATELLA I VILA, delegada del
transmetent a les escoles la protecció de la conselle- Col·lectiu de Dones en l’Església
ria als seus projectes lingüístics i pedagògics. Girona
va paraula que, òbviament, PRESIDENT DEL PP Per què no es premia

Pablo Casado la fidelitat?
Totalitarisme castellà b La nova oferta d’HBO Max ha cau-
sat enrenou a les xarxes. La promoció
No ignora que el castellà no té cap problema de presèn- ofereix als nous usuaris la subscripció
a la plataforma per la meitat de preu
-+= cia a les escoles, però el seu full de ruta a La Moncloa in-
clou menjar-se Cs i Vox i la seva catalanofòbia hi fa la durant tota la vida si es donen d’alta
resta, com ara reclamar un 155 que arrabassi l’educació durant uns dies limitats. Mentrestant,
a la Generalitat i imposi el castellà a les escoles. els usuaris que ja són fidels hauran de
seguir pagant la quota sense cap me-
LÍDER DE L’SPD A ALEMANYA na de descompte. Té algun sentit? És
clar que com a empresa un dels seus
Olaf Scholz objectius deu ser ca
però per què no premiar i valorar
El nou canceller aquells que paguen la quota comple-
ta cada mes, i no a la inversa? Procu-
Socialdemòcrates, verds i liberals han arribat final-
rar cuidar l’usuari fidel o maximitzar
-+= ment a un acord de coalició que permetrà al guanya-
dor de les eleccions del 26 de setembre i líder del Par-
les vendes? Tot és qüestió de priori-
tats...
tit Socialdemòcrata agafar el relleu d’Angela Merkel
com a pròxim canceller alemany. CLARA RUBIO
Barcelona
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 41,4%
Pág: 5
Pàg.:
El PP i Cs s’ofereixen al PSOE
per aplicar un 155 educatiu
a Aragonès exigeix a Sánchez defensar la immersió i el conseller Gonzàlez-Cambray diu que La
Moncloa li garanteix que no executarà la sentència a El govern ho portarà al Consell d’Europa
J.A.
BARCELONA
Les frases
—————————————————————————————————
El PP i Cs no van perdre “Pedro Sánchez

passada per demanar té l’obligació de
l’aplicació d’un nou 155, defensar-la [la
en aquest cas exclusiva- sentència] o podria
ment en l’àmbit educatiu, estar prevaricant”
pel que interpreten com Pablo Casado
una “rebel·lió” de la Gene- PRESIDENT DEL PP
ralitat per les mostres de —————————————————————————————————
rebuig expressades un “Exigim al govern de

cop sabut que el Tribunal l’Estat que expressi el
Suprem (TS) no havia ad-
seu suport al model
mès el recurs de cassació
contra la sentència del
lingüístic actual de
Tribunal Superior de Jus- Catalunya”
tícia de Catalunya (TSJC) Pere Aragonès
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
que imposa el 25% de les Aragonès va parlar de la sentència del català a les escoles des de Palma ■ R. MORENO / GOVERN
classes en castellà arran
de la demanda que va in- ció, Josep Gonzàlez-Cam- guez, perquè correspon al la sentència del Suprem, i que l’Estat la va ratificar
terposar el 2015 el Minis- bray, va enviar als direc- tribunal sentenciador. per aquest motiu instava tot i que “la incompleix
teri d’Educació quan go- tors dels centres educati- Gonzàlez-Cambray va re- Sánchez a fer evident que sistemàticament”.
vernava el PP. El presi- us instant-los a no fer cap cordar que Alegría li va fer el model de la sentència Aragonès va exigir a
enir dent popular, Pablo Casa- canvi en els seus projectes palès la intenció de fer “no és el seu”. En qualse- Sánchez una “clara defen-
tats do, va oferir el vot dels lingüístics. El conseller complir la nova llei d’edu- vol cas, la consellera d’Ac- sa” del model d’escola ca-
um. seus senadors a Pedro assegurava en una entre- cació, la Lomloe. En ció Exterior i Govern talana, perquè “mentre
TEC, Sánchez, i de seguida va vista a RAC1 que té “ga- aquest sentit, el president Obert, Victòria Alsina, Catalunya formi part de
ecla- tenir l’adhesió de Cs, per ranties” de la ministra de la Generalitat, Pere mantenia la via europea l’Estat, el foment, l’ús i la
icar recordar al president es- d’Educació, Pilar Alegría, Aragonès, posava en re- oberta, anunciant que de- defensa del català també
r un panyol que té “l’obligació” que el govern espanyol no lleu el fet que el mateix Mi- nunciarien la sentència és responsabilitat” seva, i
p de de defensar la sentència en demanarà l’execució, nisteri d’Educació ja ha- del TS al Consell d’Europa insistia que no delegaran
orta- perquè “si no, estarà pre- com també van expressar via comunicat amb ante- perquè suposa una “vul- la responsabilitat en els
n sol varicant”. les ministres de Justícia i rioritat a la Comissió Eu- neració de la Carta Euro- centres educatius i espe-
ser- El detonant: la carta de Política Territorial, Pi- ropea la seva “disconfor- pea de Llengües Minorità- rava que tampoc ho fes
que el conseller d’Educa- lar Llop i Isabel Rodrí- mitat” amb el que preveia ries”, mentre recordava l’executiu espanyol. ■
Fecha:
Secció: PORTADA
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 94,26%
Pág: 1
Pàg.:
LA REVISTA
UNA CONFUSIÓN JAVIER CÁMARA «HAY POLÍTICOS CHAMPIONS El Madrid,
PA
DIARIA DE
EL MUNDO
SOCIEDAD
DEL 112 RETRASÓ 19 QUE ESTUDIAN MUCHO único equipo español ya
MINUTOS LA ASISTENCIA PERO SON IMBÉCILES en octavos; el Atlético se
PEL A CARMEN, QUE MURIÓ SIN APENAS EMPATÍA» los jugará en Oporto PÁG. 34
ELPMUNDO e Las lenguas tienen dos grandes enemigos, los que las imponen y los que las prohíben (Fernando Savater) e
JUEVES 25 DE NOVIEMBRE DE 2021
AÑO XXXIII. NÚMERO: 11.662.
EDICIÓN NACIONAL
PRECIO: 1,80 G
El TSJC: el
Gobierno debe
hacer cumplir
la sentencia
del español
Los jueces creen que no es su labor fiscalizar a
la Generalitat Z El Ministerio de Educación dice
que es el tribunal el que debe actuar de oficio
GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA
OLGA R. SANMARTÍN MADRID
Albares carga Los jueces dejan en evidencia al Go- ALBERTO DI LOLLI
contra Maduro: bierno, que ha renunciado a hacer

cumplir la sentencia que obliga a
EL CENTRODERECHA, Los líderes del PP y Vox, Pablo Casado y Santiago Abascal –en la imagen–, y el
portavoz parlamentario de Cs, Edmundo Bal, asistieron ayer al inicio en Madrid
«Los comicios impartir al menos un 25% de clases CON LA POLICÍA de las movilizaciones policiales contra la nueva Ley de Seguridad. PÁG. 16
en castellano en las escuelas catala-
no cumplieron nas. El Tribunal Superior de Justicia
la expectativa
de Cataluña (TSJC) sostiene que no
es su misión fiscalizar lo que hace la
Generalitat y considera que debe
Los barones se plantan ante
democrática»
POR DANIEL LOZANO / PÁGINA 24
ser el Ejecutivo central quien tiene
que instarle a la ejecución del fallo.
El Ministerio de Educación, por
la crisis del PP de Madrid
su parte, asegura que es el TSJC
el que debe actuar de oficio, por-
Dirigentes ‘populares’ amenazan con no asistir a más congresos de la
Sindicatos y que así viene recogido en la ley, y formación si Génova y el entorno de Ayuso no acaban ya con su pugna
confía en que la Generalitat acate
patronal pactan la providencia del Tribunal Supre- JUANMA LAMET MADRID cas en los barones territoriales y contrario, los barones amenazan
mo. Si no lo hace, el conseller de La irrupción del ex líder del PP entre los más veteranos de la for- con dejar de ir a los congresos de
poner fin a la Educación, Josep Gonzàlez-Cam- José María Aznar en la pugna en- mación, que ven al también ex la formación porque se ven eclip-
huelga en Cádiz bray, se expone a ser investigado
por un delito de desobediencia.
tre Génova y el entorno de Ayuso
por el control del partido en Ma-
presidente como el «hombre de
paz» que podría calmar las turbu-
sados por la polémica y, además,
no pueden eludir pronunciarse
POR CHEMA RODRÍGUEZ / PÁG. 29 PÁGINAS 6 Y 7 / EDITORIAL PÁG. 5 drid ha generado diversas répli- lentas aguas populares. En caso sobre el conflicto. PÁGINA 12
El PNV amenaza el negocio de 15.000 Delgado oculta a los

viticultores de la denominación Rioja fiscales el expediente
La exigencia nacionalista de crear un órgano de control propio en Álava
«rompe un modelo de éxito que genera 1.300 millones de euros al año»
del ‘caso Stampa’
La fiscal general del Estado alega que se trata
JOSEAN IZARRA VITORIA fica Íñigo Torres, director general ciendo así el impacto que supuso la de «materia reservada» para no entregarlo
La intención del PNV de crear una del Grupo Rioja. El Consejo Regula- caída del 40% de las ventas a la hos-
subdivisión alavesa en la Denomina- dor también se opone a la «amena- telería española. El PNV ha reacti- MANUEL MARRACO MADRID pretendían con estos documentos
ción de Origen Calificada Rioja ha za» que suponen las exigencias na- vado su intención de controlar des- La fiscal general del Estado, Do- despejar las «dudas» que existen
soliviantado a los 15.000 bodegueros cionalistas para una denominación de el País Vasco uno de los vinos lores Delgado, rechazó ayer en- sobre la actuación de Delgado
de la zona y a muchos ciudadanos de origen que genera «1.300 millo- más afamados del mundo y el Con- tregar al Consejo Fiscal el expe- respecto a la salida de la Fiscalía
de La Rioja, Navarra y Álava al con- nes de euros al año» y que en 2020 greso debatirá un cambio en la nor- diente sobre el caso Stampa ar- Anticorrupción de uno de los res-
siderar que puede poner en peligro demostró su robustez aumentando ma que podría abrir la puerta. gumentando que se trata de ponsables de la investigación al
una «marca de éxito», como la cali- un 8,3% las exportaciones y redu- PÁGINA 28 / EDITORIAL PÁG. 5 «materia reservada». Los fiscales ex comisario Villarejo. PÁGINA 16
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 13,07%
Pág: 5
Pàg.:
ndustria del vino como ya lo ha hecho en

imposición del euskera. La iniciativa par- Sánchez desarma a la ley
debatirá el próximo martes y nadie des-
de la bancada socialista a esta cacicada
en las aulas catalanas
ante la cual los nacionalistas confían en RESULTA intolerable la renuncia del Go-
bables objeciones de la Unión Europea, bierno de Sánchez a instar a la Generalitat
ma sobre las denominaciones en el conti- al cumplimento de la sentencia del Tribu-
UE, como es lógico, la unidad vitícola pri- nal Supremo que obliga a un mínimo del
lítica. Una frontera administrativa no pue- 25% de clases en castellano en las escuelas
catalanas. Esta injustificable burla a la Jus-
ante episodio, en plena negociación pre- ticia, que se suma a otras en este mismo te-
elata el alto precio político –además del rreno por parte del Ejecutivo, supone de
ue todos los españoles están pagando por hecho dejar a los ciudadanos a los pies de
arlamentarias de Pedro Sánchez. Su de- los caballos: tendrán que ser los padres y
re se acaba traduciendo en la concesión madres quienes –en un gesto que, en el vi-
bendas asimétricas que fragilizan la cohe- ciado clima social de Cataluña, pudiera ca-
o y devalúan incluso marcas de país tan lificarse de heroico– exijan a título perso-
mo el vino de Rioja. Por satisfacer el ex- nal, como si de un privilegio se tratara,
dentitario de un socio de Gobierno se po- aquello de lo que deberían disponer por
l tejido productivo de otra región que, al derecho. Es inadmisible que se obligue a
mación nacionalista desde la que chanta- esas familias a significarse ante la maqui-
naria del Govern, abocándolas a un calva-
rio administrativo que saben perdido de
antemano, tal es el sectarismo de quienes
tutelan todo el proceso.
El esperpento es tan flagrante que el con-
del vino para eludir seller de Educación, Gonzàlez-Cambray, re-
veló que tiene la confirmación de la ministra
controles comunes de Educación, Pilar Alegría, de que no se
aplicará la sentencia del Alto Tribunal, argu-
mentando que corresponde al TSJC velar por
ión le sigue siempre la ampliación de la su cumplimiento. Se trata de una muestra
la vuelta retrógrada del caciquismo. Eso más de cómo el Gobierno, sin pudor, se ma-
tica de Estado a largo plazo. Es una su- neja al margen de la Justicia en cuantos te-
mún en aras de la supervivencia en el po- mas afecten al delirio identitario de quienes
ido que ha decidido traicionar, uno tras le mantienen en el poder. La factura de esa
alianza la paga la igualdad de los españoles.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 68,41%
Pág: 6
Pàg.:
Los jueces dicen que

el 25% lo debe hacer
cumplir el Gobierno
L Para el TSJC, no es su misión fiscalizar al Govern por el español
L El Ministerio asegura que es el tribunal quien debe actuar de oficio
L La Generalitat dice que Alegría les «garantiza» que no intervendrá
GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA cho. Dicen que ellos no actúan de
OLGA R. SANMARTÍN MADRID CASADO PIDE UN 155 oficio: quienes tienen que poner de
El Gobierno delega en la Justicia y manifiesto el incumplimiento de la
la Justicia en el Gobierno. Con los Generalitat son las partes persona-
políticos catalanes en pie de guerra, PP. El líder del PP, Pablo das. En este caso, la única parte es el
nadie quiere dar el primer paso pa- Casado, ofreció ayer al PSOE Gobierno, pues la Abogacía del Esta-
ra garantizar un 25% de castellano los votos del PP para aplicar do interpuso un recurso en 2015,
en las escuelas catalanas. El Minis- un artículo 155 sólo en el cuando gobernaba el PP, en repre-
terio de Educación renunció ayer a ámbito educativo, porque sentación del Ministerio.
instar a la ejecución de la sentencia la educación «es una titula- ¿Y las familias no pueden hacer
y dejó esta tarea en manos de los ridad estatal que las nada? Los padres que se sientan
jueces. Pero el Tribunal Superior de comunidades administran». afectados podrían hacer una peti-
Justicia de Cataluña (TSJC) dice ción, responden las fuentes judicia-
que no actúa de oficio y que tiene Cs. El planteamiento del les, pero tendrían que justificar y
que ser el Ejecutivo central el que 155 cuenta con el respaldo argumentar que ven vulnerados
haga cumplir la resolución judicial, rotundo de Ciudadanos, sus derechos y el TSJC tendría que
ya que es el único personado a tra- que ayer pidió también la admitirlo. La pelota está, por tanto,
vés de la Abogacía del Estado. comparecencia urgente de en el tejado del Gobierno.
Si algo ha quedado claro, un día la ministra, Pilar Alegría, Fuentes de Educación y del TSJC
después de que el Tribunal Supremo por dar «garantías» a la coinciden en que el procedimiento es
inadmitiera el recurso de la Genera- Generalitat para que pueda que el Tribunal Supremo comunica-
litat contra la sentencia del TSJC que sortear el 25% de castellano. rá al TSJC la inadmisión del recurso
obliga a cambiar todo su modelo de y le devolverá el expediente comple-
inmersión lingüística, es que no va a Junts. La portavoz de to. Una vez recibido, el TSJC tendrá
ser fácil que el Govern la acate. En Junts en el Congreso, Míriam que redactar una providencia de de-
los próximos dos meses, van a ser Nogueras, reclamó la unidad venir firme, en la que se detalla que
cruciales todos los guiños y movi- de los partidos independen- la sentencia se ha convertido en eje-
mientos que haga el Gobierno. Si no tistas frente a una sentencia cutable. Después tiene 10 días para Concentración en defensa del catalán en una plaza de Reus. E. M.
insta a la ejecución de la sentencia, que, dijo, «hace retroceder 30 comunicarle a la Generalitat que la
los nacionalistas interpretarán que años al sistema educativo». sentencia es firme, «a fin de que, una Administrativa explicita también El propio Cambray llamó la noche
respalda su modelo, que apuesta por Este partido presentó una vez acusado recibo de la comunica- que, transcurridos dos meses a par- del martes a Alegría para mostrarle
no poner porcentajes fijos sino dejar batería de preguntas parla- ción en idéntico plazo desde la re- tir de la comunicación de la senten- su «preocupación» por la providen-
que cada colegio haga lo que consi- mentarias para ver si el Gobier- cepción, la lleve a puro y debido cia, «cualquiera de las partes y per- cia del Supremo que ratifica la deci-
dere. Si insta, la Generalitat lo inter- no «impondrá el bilingüismo» efecto y practique lo que exija el sonas afectadas podrá instar su eje- sión a la que llegó hace un año el
pretará como una declaración de en los colegios de Cataluña. cumplimiento de las declaraciones cución forzosa». Ahí es donde TSJC. La ministra «le aclaró que no
guerra. Así que todo apunta a que la contenidas en el fallo y en el mismo entraría el Gobierno, según el TSJC. corresponde al Ministerio hacer
ministra Pilar Alegría no va a meter- plazo indique el órgano responsable Pero en el Ministerio aseguran cumplir las sentencias». Ayer, Cam-
se en disputas y tendrán que ser las del cumplimiento de aquél». que los jueces sí pueden actuar de bray reveló el contenido de esa con-
familias, una vez más, las que asu- ción Contencioso-Administrativa, Desde ese momento, la Generali- oficio e investigar penalmente por versación y presumió de tener «ga-
man una responsabilidad que les que dice que «la potestad de hacer tat puede pedir más aclaraciones al un supuesto delito de desobedien- rantías» de que el Gobierno no inter-
provoca un enorme desgaste. ejecutar las sentencias y demás reso- TSJC. Si el tribunal considera que la cia al consejero de Educación, Jo- ferirá en el proceso e «instará a
«No corresponde al Ministerio ha- luciones judiciales corresponde ex- Administración autonómica dilata sep Gonzàlez-Cambray. Por eso, cumplir la Lomloe, que no habla de
cer cumplir las sentencias, es el clusivamente a los juzgados». demasiado el proceso o hace dema- confían en que el conseller acabe porcentajes», señalando la estrategia
TSJC quien tiene que hacerlo», seña- Pero fuentes del TSJC adelanta- siadas consultas para ganar tiempo, acatando. «El Gobierno no tiene du- que tendría previsto seguir el Ejecu-
laron ayer fuentes del equipo de Ale- ron, por su parte, que no van a ir fis- puede llamar al orden al Govern. da de que las administraciones del tivo para permitir que el Govern pue-
gría, que apelaron al artículo 103.1 calizando que se cumpla la sentencia El artículo 104 de la Ley regulado- Estado siempre cumplen con las da seguir imponiendo la inmersión,
de la Ley reguladora de la Jurisdic- porque consideran que ya lo han he- ra de la Jurisdicción Contencioso- sentencias judiciales», recalcan. informa Víctor Mondelo.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 30,15%
Pág: 7
Pàg.:
educativas garantizarán el derecho

El ‘conseller’ puede de los alumnos a recibir enseñanzas
en castellano y en las demás lenguas
ser investigado cooficiales en sus respectivos territo-
penalmente por rios, de conformidad con la Constitu-
ción, los estatutos y la normativa
desobedicencia aplicable» y que, en su opinión, no
sirve para garantizar el blindaje de la
inmersión, según informa Marisa
Los nacionalistas han desplegado Cruz. La pretensión es «regresar al
toda una ofensiva. El president, Pere escenario de la LOE socialista», ex-
Aragonès, exigió al Gobierno una plica el diputado Sergi Miquel, para
«clara defensa» de la inmersión. El quien no es garantía de nada el com-
PDeCAT, por su parte, presentará promiso de Alegría de no exigir cam-
una proposición de ley para eliminar bios en la realidad educativa catala-
de la Lomloe el primer apartado de na. El PDeCAT espera que su inicia-
la disposición adicional 38ª en el que tiva sea apoyada por JxCat, ERC,
se dice que «las administraciones CUP e incluso los diputados del PSC.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 25,57%
Pág: 8
Pàg.:
gado su supervivencia a ERC y Bildu. La in- 2006, Mas lo expresó sin tapujos: quienes cia: quien lo usa es el de fuera, el extraño, el
LIBRE DE MARCA sumisión se ha naturalizado en Cataluña. quieran estudiar en castellano «que monten extranjero. El separatismo, otra vez temporal-
Sánchez alza sus palmas y se justifica: «A un colegio en castellano para el que lo pa- mente pragmático, mientras obtiene regalías
JAVIER mí que me registren»; la persecución del cas- gue, igual que montaron uno en japonés». y se rearma, sigue la doctrina Pujol: la lengua
tellano no se inició ayer. Tuvo que brotar en Dijo «japonés» para subrayar que el espa- es el vehículo y pretexto de exclusión. El des-
REDONDO Cataluña una izquierda patriótica y liberal ñol debía convertirse en una excepción, is- tierro de la lengua común es el inicio soterra-
representada por Ciudadanos para que el la o anomalía en Cataluña. do de la proscripción.
El pinganillo resto de España adquiriera conciencia de lo
que ocurría. En 1983, la Ley de Normaliza-
La lengua hace nación. Lo expuso con so-
berbia lucidez la diputada popular Álvarez de
El hallazgo de Sánchez y su orfeón mediá-
tico consiste en hacernos creer que la virtud
de Sánchez ción motivó que «La lengua catalana es ele-
mento fundamental de la formación de Ca-
Toledo en TV3 hace pocos días: «El pingani-
llo da a entender que el castellano, lengua co-
del nacionalismo radica en su circunstancial
pragmatismo y en dejar que sus aspiraciones
talunya». Un catedrático andaluz de la peri- mún, es una lengua extranjera en Cataluña». de máximos sigan su cauce natural. Sánchez
El acuerdo de durabilidad que signó Sán- feria de Barcelona acabó repatriado en sus Ella habla catalán pero lo que quiere el sepa- se encoge de hombros ante la sentencia del
chez y que incluye los Presupuestos, incor- tiempos de profesor de instituto: «El inspec- ratismo es que los niños en Cataluña no en- Supremo; él no se llevó al Estado de Catalu-
pora desoír al Supremo. Sánchez piensa lo tor lingüístico me reprochaba que aspirara tiendan el castellano. El profesor Peña se re- ña. «Sólo el Ministerio puede instar a ejecutar
que Muñoz Seca –víctima del odio en Para- las eses cuando hablaba catalán». Corrían firió en Crónica Global a una tesis doctoral de esta sentencia y tengo garantías de la minis-
cuellos– respondió sobre su misiva a un mi- los años 90. En 1998, la Ley de Política Lin- 2003 de la filóloga Marta Prat que recoge has- tra de que no se hará», recuerda ufano el con-
nistro que le reprochó su estilo malsonante: güística sustituyó a la de normalización. ta 700 catalanismos empleados en lengua cas- seller Gonzàlez-Cambray. Sánchez no lo in-
«Tengo la sentencia del Supremo delante, en La Inquisición lingüística no ha dejado tellana, así como la raíz de quijote, que es terpreta como un desafío o chantaje –tampo-
breve la tendré detrás». Vencido el escrúpu- de extenderse y los nuevos escamots super- cuixot. Las lenguas unen cuando se unen. Sin co considera la sentencia un contratiempo–
lo inicial, todo es coser y cantar. Sánchez, visan con impunidad, cuando no con con- embargo el supremacismo catalán emplea la sino como una encomienda que le permite
que nunca mostró remilgo, sólo versión al- nivencia rectoral, patios, reuniones y actos suya como arma arrojadiza e instrumento de ofrecer una penúltima demostración de afec-
ternativa cuando procedió y convenía, ha li- públicos en colegios y universidades. En confrontación. Si hay pinganillo hay diferen- to y alcanzar la cimita de otro día más.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 46,12%
Pág: 4
Pàg.:
EDITORIALES
SÁNCHEZ DA LARGAS A LA JUSTICIA

Si la ministra Alegría se ha comprometido tat, y su guion es el de una ministra que sortea a los jueces y se
en firme a no ejecutar la sentencia sobre el jacta de erradicar la lengua oficial del Estado, cabe preguntarse
español en las aulas, es porque la entrega de qué pinta la ministra de Justicia, que dice que las sentencias sí
deben ejecutarse. De ahí ese delirio de un Gobierno arrodillado.
Sánchez al independentismo es irreversible Más allá de la desobediencia, la reacción del separatismo no
deja de ser incluso humorística. El consejero aduce que los jue-
U
N Gobierno que para mantener viva la legislatura a toda ces «inventan un problema donde no existe» porque en los últi-
costa consiente al independentismo imponer cuotas mos años solo ochenta familias han exigido la escolarización en
de catalán en plataformas televisivas extranjeras, y que castellano. Resulta entonces que es una cuestión cuantitativa, y
a la vez se niega a obligar a la Generalitat a ofrecer un no cualitativa, y que una democracia puede permitirse el lujo de
mínimo del 25 por ciento de su enseñanza en español, es un Go- vulnerar derechos esenciales de unos ciudadanos solo porque
bierno en pleno delirio político. Su protección del catalán es di- son muy pocos. Más ofensivo aún es escuchar a Ada Colau rei-
rectamente proporcional a su desprecio al castellano, y si la de- vindicar la escuela privada para quien quiera clases en español.
cisión firme del Tribunal Supremo y del Tribunal Superior de Precisamente una populista que consiente la usurpación de vi-
Justicia de Cataluña es que la Generalitat está obligada a respe- viendas privadas para la ‘okupación’ es quien dice a los padres
tar la legalidad, alguien debe hacer que se cumplan las resolu- que reclaman el castellano para sus hijos que recurran a la pri-
ciones judiciales. Resulta incomprensible que el Gobierno de Pe- vada. Es de suponer que el Ayuntamiento barcelonés dedicará
dro Sánchez alegue que como la ley de Educación del PP ya ha partidas presupuestarias para que lo paguen aquellas familias
sido superada por la ‘ley Celaá’, y que la que está en vigor es pre- que no puedan. El simplismo de reducir las libertades funda-
cisamente la que ha derogado que el español sea lengua vehicu- mentales a la nada es hiriente. Populismo autoritario.
lar en Cataluña, se pueda despreciar el cumplimiento de la nor- El mandato de los tribunales es nítido, y vulnerarlo no solo re-
mativa que protege un derecho y una obli- presenta una degradación política del Go-
gación de todos los españoles. Jurídicamente bierno, sino también una prevaricación
todo tiene sus cauces, pero la política no moral. Alguien tiene que encargarse de eje-
puede saltárselos a capricho y con esta in- El mandato de los tribunales cutar las sentencias. Y si no es el Gobier-
digna indiferencia del Ministerio de Edu- para respetar una cuota del 25 no ‘motu proprio’, tendrán que ser los jue-
cación. La ‘ley Celaá’ tiene visos de ser in- ces quienes se encarguen directamente. Y
constitucional en diversos aspectos, y uno por ciento de enseñanza en no por respeto a las resoluciones judicia-
de ellos es precisamente el que, por vía di- español es nítido, y vulnerarlo les, ni por mantener vigente el principio
recta y de cesión política, representa un supone otra degradación de autoridad en la separación de poderes,
ataque al castellano como nunca antes lan- sino por estricta legalidad. Si un Gobierno
zó ningún gobierno. Por tanto, a nadie debe política del Gobierno y una se salta la ley y se le corrige, y luego se nie-
sorprender el fallo de los jueces. prevaricación moral ga a ejecutar lo corregido desobedecien-
Es grave que el consejero de Educación do, sencillamente se sitúa al margen de la
catalán, Josep Gonzàlez-Cambray, haya di- democracia. Ayer Pablo Casado ofreció a
rigido una carta a los centros de enseñan- Sánchez aplicar un 155 educativo en Cata-
za exigiéndoles que incumplan la decisión del Supremo. Más gra- luña. La propuesta no es retórica y a estas alturas debería ser una
ve aún es que la Generalitat sostenga, por sí y ante sí, que la de- opción. Sin embargo, se la está ofreciendo a Sánchez, que es quien
cisión judicial «no es válida». Pero mucho más grave es que jalea el incumplimiento de la ley para no complicarse la vida con
presuma de tener el firme compromiso de la ministra de Educa- el separatismo. Los tribunales ya no pueden quedarse de brazos
ción, Pilar Alegría, de que el Gobierno no va a ejecutar la senten- cruzados esperando a que el Gobierno cumpla lo que anuncia
cia. Estamos acostumbrados a que los líderes separatistas deso- que no va a cumplir. Tampoco la Fiscalía, incluso por la vía pe-
bedezcan fallos y que solo los cumplan a la fuerza. Pero no lo es- nal. No basta con dictar sentencia y decir «ejecútese». Se tendrá
tábamos a que el Gobierno de la nación apunte a la insumisión que forzar su cumplimiento. Si no, la lengua volverá a ser la pri-
y presuma sin pudor de su falta inmediata de acatamiento. Si el mera pieza de la reconstrucción de otro ‘procés’ sedicioso. Y esta
«compromiso firme» de Alegría es humillarse ante la Generali- vez, con la complicidad cobarde y alarmante, del Gobierno.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 88,86%
Pág: 16
Pàg.:
INMERSIÓN LINGÜÍSTICA EN CATALUÑA
El Gobierno no forzará a la
Generalitat a cumplir la sentencia
·Moncloa y Justicia aseguran que se plícito llamamiento de la Generalitat a
la insumisión en los centros.
sidenta de la Asamblea por una Escue-
la Bilingüe (AEB), Ana Losada.
tiene que ejecutar el fallo del TSJC, pero La piedra está ahora en el tejado del
Gobierno, siendo la Abogacía del Esta-
La Generalitat se escuda en la nueva
ley educativa (Lomloe), que elimina los
Educación insiste en que no hará nada do la que debe reclamar la ejecución de porcentajes de lengua, para instalarse
la sentencia si, transcurrido el plazo le- en el incumplimiento. «Esto no va de
·Casado ofrece un pacto a Sánchez gal marcado de dos meses, ésta no se
ejecuta, algo que la Generalitat da por
porcentajes, va de pedagogía. La escue-
la en Cataluña, en catalán», sentencia
para aplicar el artículo 155 de hecho. Las asociaciones en defensa del
castellano tampoco esperan que, tras
el Govern. Las entidades constituciona-
listas replican y recuerdan que la sen-
la Constitución solo a nivel educativo años de desoír los fallos judiciales –la tencia del Tribunal Superior de Justicia
Generalitat ha incumplido sistemática- de Cataluña (TSJC) avalada por el Su-
V. R.ALMIRÓN / E. ARMORA
sino que «corresponde al propio órga- mente todas las sentencias lingüísticas premo reconoce que el castellano en el
J. G. STEGMANN no sentenciador darle el impulso», por- excepto las que afectan a casos particu- sistema educativo «es residual» y que
MADRID/ BARCELONA que «los procedimientos de ejecución lares sobre el 25 por ciento–, el Gobier- la propia ley socialista emplaza a cum-
tienen sus fases, hay que esperar a ver no catalán respete ahora la ley. Por este plir el marco constitucional en el que
E
l entendimiento entre el Go- cómo se van resolviendo». motivo están armando un plan b. «Si el las dos lenguas son oficiales. «Si el con-
bierno central y la Generalitat, El Gobierno se quería limitar este Gobierno no mueve ficha porque está sejero no quiere hablar de porcentajes,
en esencia entre PSOE y ERC, miércoles a esas dos ideas. Sin polemi- compinchado con la Generalitat y le per- que hable de asignaturas. El alto tribu-
se sustenta en un frágil equili- zar más y evitando hacer «futuribles», mite incumplir la sentencia, nosotros nal catalán dice que debe haber una más
brio de intereses: ambos se necesitan. fuentes oficiales del Ejecutivo sí trasla- reclamaremos el cumplimiento por otra en castellano», señala José Domingo,
Unos para gobernar en Madrid y otros daban que «el Gobierno siempre espe- vía igual de legal», avanza a ABC la pre- presidente de Impulso Ciudadano.
para su nueva estrategia de consolidar ra que cualquier administración respe-
su recién adquirido poder a través de te las resoluciones judiciales». Para am-
las concesiones que le arranca poco a plificar el mensaje pero limitar la pre-
poco al Gobierno. Cualquier alteración sencia del Gobierno, fue el portavoz de
en el clima de equilibrio pone en riesgo la Ejecutiva del PSOE, Felipe Sicilia, el
el intercambio que ambos vienen fra- que durante una comparecencia en el
guando desde las elecciones generales Congreso señalaba lo siguiente: «Con-
de noviembre de 2019. fiamos en que la Generalitat cumpla con
La enmienda del Tribunal Supremo la sentencia, que es a lo que todos esta-
a la inmersión lingüística en Cataluña mos obligados, a respetarla y acatarla
es disruptiva en ese sentido porque ac- (…) El PSOE confía en que se pueda de-
túa sobre el pilar independentista en su sarrollar la ley educativa, una ley que lo
proyecto de construcción nacional: la que hace es garantizar el conocimien-
lengua y la marginación del castellano. to del castellano y el catalán». A la vez,
Y sitúa al Gobierno en una situación po- criticaba al presidente del PP, Pablo Ca-
lítica compleja. La Generalitat catalana sado, que ayer brindaba a Pedro Sán-
ya promueve la insumisión al fallo ju- chez sus senadores para aplicar un ‘155
dicial, y el Gobierno, de momento, se li- educativo’ en Cataluña para hacer «cum-
mita a esperar. En una fase en la que los plir la ley». «El señor Casado se está po-
Presupuestos Generales del Estado es- niendo ya muy por delante de lo que
tán encarrilados pero todavía no apro- pueda acontecer, dejemos el tiempo que
bados, el Gobierno necesita que esta la sentencia da a que la Generalitat cum-
cuestión no eclipse el entendimiento pla», apuntó el portavoz socialista.
con la mayoría que sustenta a Sánchez.
Por eso ayer el Gobierno se aferró a El Govern alardea
un equilibrio y a los plazos procesales La contención del PSOE contrasta con
para evitar un choque abierto con la Ge- la posición del Gobierno catalán, que
neralitat. En primer lugar fue la minis- por boca de su consejero de Educación,
tra de Justicia, Pilar Llop, quien apun- Josep Gonzàlez-Cambray (ERC), alar-
taba que «hay que ejecutar esa senten- deaba en una entrevista radiofónica de
cia». Pero el Ministerio de Educación tener la complicidad del Ejecutivo cen-
apuntaba a que ni éste «ni nadie tiene tral para instalarse en el desacato. «Ten-
que intervenir en este momento proce- go garantías de que el Gobierno no exi-
sal». Ganar tiempo. El Gobierno presen- girá la ejecución de la sentencia sobre
ta ambos planos como compatibles. Por- el 25 por ciento», dijo el consejero. Poco
que lo que Llop señaló también es que antes de presumir de apoyo político, el
el Gobierno no tiene nada que hacer, mismo Gonzàlez-Cambray abría la vía
de la desobediencia enviando una car-
ta a los directores de centros de Catalu-
ña exigiéndoles que no hagan cambios
El consejero catalán del en sus proyectos lingüísticos por moti-
ramo insta a los centros vo de la sentencia. En la misiva les re-
a no cumplir la sentencia cordaba que «el departamento está y
ante el silencio del estará siempre a vuestro lado». No hubo
Ejecutivo de Sánchez respuesta por parte del Gobierno al ex-
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 61,53%
Pág: 17
Pàg.:
Consejero de Educación cias, si las hay. «Las cosas por la fuer-

za tienen que cambiar. Nos ha costa-
do mucho llegar a este punto y vamos
y directores de escuelas a utilizar todas nuestras armas para

presionar al Govern», indica en decla-
raciones a ABC José Domingo, presi-
podrían ser inhabilitados dente de Impulso Ciudadano y aboga-

do de profesión. Por este motivo, las
entidades constitucionalistas y de de-
por la vía penal fensa del castellano están planteando

escenarios para presionar al conseje-
ro catalán para que acate la ley. Como
primera opción van a instar al Govern,
al Ejecutivo central y a la Alta Inspec-
· Entidades en defensa des de que lo que dictan los tribuna- ción educativa a que se cumpla la re-
les acabe materializándose en las au- solución del 25 por ciento. La Genera-
del castellano estudian las son más bien pocas. Por eso, des- litat ya ha dicho que no lo va a hacer
pedir amparo a Europa de el minuto cero pensaron en un ‘plan y el Gobierno se inhibe por ahora.
si el Govern incumple b’ para forzar la aplicación de la ley.
En menos de 24 horas, el consejero
¿Qué opciones tienen las entidades
y las familias ante esta situación? La
de Educación, Josep González-Cam- Asamblea por una Escuela Bilingüe
ESTHER ARMORA bray (ERC), se comprometió hasta dos (AEB), asociación que lleva años am-
BARCELONA veces a desoír la resolución y, además, parando a las familias que piden más
arrastró a los responsables de los cen- castellano para sus hijos, avanza que,
Saben que es un momento histórico, tros educativos en su escapada de la de entrada, denunciará al Govern si
pero no se atreven a alzar las copas. Justicia garantizándoles que su depar- no cumple con la decisión del Supre-
Los defensores del castellano celebran tamento asumirá todas las consecuen- mo. «La Generalitat debe cumplir la
de forma contenida la estocada de sentencia de forma inmediata, quien
muerte del Tribunal Supremo (TS) al debería instar a hacerlo es el Gobier-
sistema de inmersión catalán. «Es el no, porque fue parte del recurso, aun-
momento que llevamos esperando des-
«Vamos a usar todas las que si no lo hace activaremos otra vía»,
de hace años», aseguran en declara- vías que estén a nuestro señala la presidenta de la AEB, Ana
ciones a ABC, pero saben por la expe- alcance. La Generalitat Losada. Advierte de que, si la Genera-
riencia de décadas de desacato por sabe que está acorralada litat no hace caso, entrará en acción
parte del Govern que las probabilida- y sin salida» la asociación en el proceso, ya que
«está legitimada para denunciar su in-
cumplimiento».
¿Cómo lo hará? Según aclara Losa-
da, recurriendo al artículo 104 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, reguladora de
la Jurisdicción Contencioso-Adminis-
trativa, que establece que transcurri-
do el plazo para acatar la sentencia,
dos meses, «cualquiera de las partes y
personas afectadas podrá instar su eje-
cución forzosa». La entidad no descar-
ta, asimismo, pedir el apoyo de la Co-
misión de Peticiones del Parlamento
Europeo. «Vamos a utilizar todas las
vías que estén a nuestro alcance. El Go-
vern de la Generalitat sabe que está
acorralado y sin salida», avisa Losada.
El TSJC puede reclamar

Si la Abogacía del Estado se inhibe y
la Generalitat se instala en el incum-
plimiento «compinchada con el Go-
bierno», el Tribunal Superior de Justi-
cia de Cataluña (TSJC), como tribunal
de oficio, puede pedir explicaciones a
la Generalitat sobre qué está hacien-
do para cumplir la sentencia y, si ésta
no responde, abrir un procedimiento
penal que podría acabar en la inhabi-
litación del consejero de Educación y
también de los responsables de los cen-
tros educativos, señala el presidente
de Impulso Ciudadano. Las entidades
constitucionalistas defensoras del cas-
tellano, abanderadas por la AEB, se re-
unirán este fin de semana para plan-
tear una estrategia global. «Ellos cre-
en que un pacto político lo resuelve
todo, pero olvidan que el cumplimien-
to de las sentencias puede ser recla-
mado por las personas a las que les
afecte», concluye Domingo.
Llop, ministra de Justicia, saliendo

del hemiciclo del Congreso // JAIME G
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 71,4%
Pág: 3
Pàg.:
Editorial
Inaceptable desacato
al Tribunal Supremo
E
n un Estado demo- mo de Cataluña, Josép González
crático y de derecho, Cambray, admonizando a los
como es España, las responsables de los centros edu-
sentencias de los tri- cativos para que no den cumpli-
bunales se cumplen. miento a una sentencia firme,
Y lo mismo sucederá en Cataluña bajo la peregrina argumentación
con el fallo del Tribunal Supremo de que se trata de un «grave ataque
que establece el porcentaje lectivo a los fundamentos del modelo de
en castellano que debe aplicar la escuela catalana, hecho desde un
Generalitat. El procedimiento le- tribunal alejado y desconocedor
gal para ejecutar la sentencia, con- de la realidad sociolingüística de
tenido en la Ley de Jurisdicción los centros educativos», como si el El submari
Contencioso Administrativa, está Supremo y el Tribunal Superior de
tasado y no ofrece dudas. Será el Justicia de Cataluña fueran entes Rita Maes
Tribunal Superior de Justicia cata- que toman sus decisiones al albur. erre que e
lán quien vele por la ejecución de En realidad, nos hallamos ante un
la sentencia. Hasta aquí, el Gobier- retorno a las viejas dinámicas de La portavoz
no central poco tiene que hacer, los independentistas catalanes, Madrid pu
administrativamente hablando, no por avisado menos grave, que una semana
salvo alertar a la Abogacía del Es- juegan con la ventaja de un Go- pintoresca
tado para que actúe en su momen- bierno en minoría parlamentaria atacar la ge
to a instancias del Ministerio de y en el trance de la aprobación de Ayuntamient
Educación. Así que, al menos, en los Presupuestos Generales. Cíni- Tras la intent
este tiempo procesal, están fuera camente, podemos entender que da usando
de lugar las apelaciones al artículo los distintos representantes gu- unidad de la Po
155 de la Constitución, por más bernamentales se hayan puesto de Municipal
que entendamos la indignación perfil, en la confianza de que unos su moment
que producen las muestras reite- trámites procesales que pueden Manuela Car
radas de desprecio a las decisio- alargarse meses diluyan la pre- errejonista la lio
nes de los tribunales de quienes sión sobre las cuentas públicas. una imagen
representan al Estado en el Prin- Pero, sin duda, no lo percibe así Arenal criticando
cipado y están más obligados a una opinión pública que, desde la presencia de v
cumplir y hacer cumplir la ley. De mera racionalidad, entiende que que, curiosamen
ahí, que si en el plano jurídico le las familias que viven en Cataluña estaban en
asiste a La Moncloa una excusa tienen el derecho a exigir que sus descarga labo
plausible para la inacción, desde hijos sean enseñados, también, en
el punto de vista de la responsa- la lengua común de todos los es-
bilidad política e institucional pañoles. Y que nadie aduzca que RAÚL
es, sencillamente, inaceptable la se pide un imposible. Para cumplir
pasividad mostrada ante un des- la sentencia del Supremo, bastaría
acato tan desvergonzado, incluso, con que la Generalitat programa-
ratificado por escrito, como el que ra una asignatura más castellano,
ha protagonizado el consejero de que es la lengua materna de mu-
Educación del gobierno autóno- chos catalanes.
Puntazos
¿Adiós al dinero alemán?
Socialdemócratas, verdes y liberales alemanes han hecho público
su acuerdo para formar gobierno. El programa de los socios implica
inversiones masivas. El nuevo gabinete elevará el salario mínimo,
adelantará el abandono del carbón con una apuesta por las
renovables, con onerosas actuaciones en las regiones afectadas,
hará un esfuerzo extraordinario en infraestructuras, impulsará la
agricultura orgánica con potentes apoyos financieros, entre otros
planteamientos con el denominador común del gasto. Todo ello en
un contexto en el que se aliviará fiscalmente «a la gran mayoría» sin
crear «cargas adicionales». No más impuestos. Como la izquierda
exprimirá los recursos germanos, los números no cuadran en una
Alemania que es primer contribuyente neto de la UE. No hay panes
y peces para tanto y es previsible que su prioridad sea Baviera y no
Andalucía. Un porvenir de inestabilidad inquietante.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 88,67%
Pág: 10
Pàg.:
Moncloa no
obligará a
Cataluña
a cumplir
la sentencia
del castellano...
► Educación se lava las manos y el Govern
confirma que la ministra Alegría le ha dado
«garantías» de que no ejecutarán el fallo
culo 118 de la Constitución recoge

R. Ruíz / A. Martínez. MADRID que son de obligado cumplimien-
to las sentencias y demás resolu-
Ochenta familias han denunciado ciones firmes de los jueces y tribu-
el incumplimiento del uso del cas- nales. «No hacerlo supondría
tellano como lengua vehicular en incurrir en un delito de desobe-
la educación en Cataluña y que el diencia».
Tribunal Supremo avale que el ¿Qué podría hacer el Ministerio El presidente de la Generalitat, Pere Aragonés, ayer en rueda de prensa
25% de la enseñanza en esta co- entonces? «La ley de Jurisdicción
munidad tenga que ser en la len- Contencioso Administrativa ex-
gua de Cervantes es la primera pone en su artículo 104.2 que Cumplir la Ley la LOMLOE –la nueva ley de edu-
resolución definitiva sobre este transcurridos dos meses, si no fue- cación–, que no habla de porcen-
asunto que sale de los tribunales. ra efectivo el cumplimiento de la Casado se ofrece para tajes», añadió el republicano en
Pero el Ministerio de Educación y sentencia, cualquiera de las partes aplicar un 155 educativo una entrevista a Rac 1 a primera
Formación Profesional aclara que pueden solicitar la ejecución for- hora de la mañana.
no puede obligar a la Generalitat zosa, es decir, la Abogacía del Es- En Moncloa intentaron ayer
a cumplir la sentencia. «No tiene tado, en nombre del Ministerio y ►El líder del PP, Pablo Casado del PP. Apuntó que si la pasar de puntillas sobre este
nada que hacer, corresponde a los los padres que han presentado tendió la mano al presidente Generalitat se declara «en asunto, limitándose a señalar que
juzgados y tribunales de Justicia denuncia». ¿Estaría dispuesto a del Gobierno, Pedro Sánchez flagrante rebeldía», Pedro «el Gobierno no tiene las compe-
ordenar su ejecución», explica un hacerlo el Ministerio llegado el y le ofreció los votos del Sánchez tiene que hacer tencias para ejecutar la senten-
portavoz del departamento de Pi- caso? «No entramos en futuribles, grupo popular en el Senado «todo lo que está a su cia», una ejecución que sí señaló
lar Alegría a este diario. pero no tenemos la menor duda para poder aprobar el alcance para que se cumpla la ministra de Justicia, Pilar Llop,
Si se cumple o no la sentencia, de que las administraciones del artículo 155 de la Constitu- la resolución, incluido aplicar en una entrevista en «Espejo Pú-
se verá poco antes del verano, ya Estado siempre cumplen las sen- ción en el ámbito educativo en el Senado» el artículo 155 blico», porque el «fallo es firme».
que antes deben cumplimentase tencias», aseguran las mismas con el objetivo de hacer de la Carta Magna, que hace En el Ejecutivo central no quieren
algunos trámites. Primero, el Tri- fuentes. cumplir la sentencia del que esa Cámara pueda agitar el avispero catalán en un
bunal Supremo tendrá que comu- Desde el Departamento de Pilar Tribunal Supremo sobre el «aplicar las competencias momento especialmente delica-
nicar al Tribunal Superior de Jus- Alegría han descartado que la Alta 25% de clases en español en que, según el título VIII le son do y beneficioso para sus intere-
ticia de Cataluña (TSJC) el auto de Inspección del Estado tenga algún Cataluña. propias». ses. En el Gobierno vieron con
inadmisión del recurso y le devol- papel en este asunto, aunque sí Antes de asistir a la concen- Sin embargo, Casado se satisfacción como esta semana se
verá el expediente judicial com- podría intervenir la Inspección tración en Madrid de las mostró convencido de que el fracturaba un poco más el frente
pleto. Es entonces cuando el Alto educativa, algo poco probable ya Fuerzas y Cuerpos de presidente del Gobierno independentista, en la negocia-
Tribunal catalán tendrá que re- que depende de la Generalitat. Seguridad del Estado contra «preferirá gobernar con ERC ción de los Presupuestos, después
dactar una «providencia de deve- Cumplir la sentencia implicaría la reforma de Ley de Seguri- y con la CUP», como ha de que Aragonés optara por los
nir firme de la sentencia». Una vez solamente que además de que se dad Ciudadana , conocida ocurrido con el proyecto de Comuns y relegara a la CUP como
cumplimentado este trámite, ten- impartiera la asignatura de Len- como «Ley Mordaza», Presupuestos Generales del socio prioritario. Por nada del
drá diez días para ordenar a la Ge- gua Española en castellano se im- Casado avisó al jefe del Estado para 2022. mundo quieren ofrecer un con-
neralitat su ejecución. partiera otra asignatura más. Al Ejecutivo de que está Al ser preguntado por las texto que compacte de nuevo la
La Administración catalana po- mismo tiempo, el consejero de «obligado» a hacer cumplir declaraciones de la alcalde- alianza soberanista y son cons-
dría entrar en un período de con- Educación de la Generalitat, , Jo- ese fallo del Supremo y le sa de Barcelona, Ada Colau, cientes de que las cuestiones
sultas con el TSJC para interpelar- sep Gonzàlez-Cambray (Esque- advirtió de que si no lo hace a favor de que las familias identitarias, como el caso de la
le, llegado el caso, sobre cómo rra) presionó públicamente, seña- «podría estar prevaricando». que quieran escolarizar a sus lengua, son «pegamento» para el
aplicar la sentencia, por ejemplo, ló la estrategia y aseguró que la «Le ofrezco nuestros hijos en castellano puedan ir independentismo. El objetivo de
lo que podría ampliar los plazos ministra de Educación, Pilar Ale- senadores para que si tiene a centros privados, Casado lo Moncloa es seguir tejiendo y for-
para hacer efectivo el cumpli- gría, le ha dado «garantías» de que que aplicar el artículo 155 tildó de absolutamente taleciendo la entente con ERC
miento del auto, pero desde el no ejecutará la decisión del Supre- solo en éste ámbito educati- inconstitucional», informa C. para explorar un futuro de alian-
Ministerio recuerdan que el artí- mo. «La ministra instará a cumplir vo, lo haga», afirmó el líder S. Macías. zas en Madrid y Cataluña.
Fecha:
Secció: ECONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 20.661
Espai pàg.: 40,69%
Pág: 35
Pàg.:
Casado pide el 155

tras el ‘no’ del Govern
al 25% de castellano
EDUCACIÓN/ El líder del PP recuerda a Sánchez que está
obligado a velar por el cumplimiento de los fallos judiciales.
David Casals. Barcelona

La Generalitat dejó claro ayer
que no aplicará la sentencia
del Tribunal Supremo (TS)
que establece un mínimo del
25% de docencia en castella-
no en las escuelas catalanas.
Ante esta circunstancia, el
presidente nacional del PP,
Pablo Casado, defendió la in-
tervención de sus competen-
cias educativas si finalmente
el Govern acaba declarándose
“en rebeldía”.
en el gasto Casado defendió un “155
educativo”. Este número hace
referencia al artículo de la
Constitución que permite al
Estado asumir total o parcial-
mente el autogobierno de una
comunidad si incumple sus
obligaciones o se sitúa fuera
de la ley. Este mecanismo sólo
Europa Press
se ha aplicado una vez, en oto-

ño de 2017, cuando el Parla-
ment declaró unilateralmente
la independencia, un salto al El presidente nacional del Partido Popular, Pablo Casado, ayer.
vacío que ningún país del
mundo reconoció. los comunes, los principales
La aplicación del 155 se La Generalitat dice sindicatos y varias entidades
acordó entonces en el Senado que Educación le ha del sector educativo cargaron
tras un acuerdo entre PP, dado “garantías” ayer contra el Tribunal Su-
PSOE y Cs. Ahora, Casado de que la sentencia premo. Sin embargo, los so-
plantea su reedición, pero só- no se ejecutará cialistas catalanes –que fue-
lo en el ámbito educativo. ron los artífices de este mode-
También hizo un llamamien- lo junto a los comunistas del
to al Gobierno que preside que mantendrá el sistema vi- PSUC tras la recuperación del
Pedro Sánchez a velar por el gente, donde todas las asigna- autogobierno– consideraron
cumplimiento de la sentencia turas son en catalán salvo el que impartir una asignatura
ya que, de lo contrario, estará castellano y el inglés. más en castellano no pone en
incurriendo en la “prevarica- Es más: en una entrevista “peligro” el catalán, en pala-
ción”, señaló. en la emisora Rac1, el conseje- bras de su líder en el Parla-
ro de Educación, el republica- ment, Salvador Illa.
Evasivas del Gobierno no Josep Gonzàlez-Cambray,
El Ejecutivo del PSOE y Uni- aseguró que la ministra de 15 años de controversia
das Podemos, que tiene a Educación, Pilar Alegría, les El debate sobre el modelo lin-
ERC como socio preferente ha dado “garantías” de que la güístico se intensificó hace 15
en el Congreso, aseguró que sentencia del Supremo no se años, cuando el Estatut decla-
no puede obligar a la Genera- ejecutará. ró el catalán como lengua de
litat a hacer cumplir la sen- Gonzàlez-Cambray fue uso “preferente”, un artículo
tencia del Supremo ya que de más allá y remitió a todos los que fue anulado por el Tribu-
la gestión del sistema educati- directores de centros educati- nal Constitucional en 2010.
vo se encargan las autono- vos una carta donde les instó a En 2006, tres familias denun-
mías. “El Gobierno no tiene incumplir la sentencia. “Que- ciaron a la Generalitat por no
estas competencias”, señaló remos que sigáis trabajando permitir que sus hijos fueran
su portavoz, Isabel Rodrí- exactamente como hasta aho- escolarizados en Cataluña, y
do laboral que el nivel de guez. Casado vio falaz este ar- ra”, recalcó. en 2013 el Supremo avaló la
gumento ya que Educación Casado expresó su preocu- cuota del 25% en las aulas,
“es una titularidad estatal que pación ante estos hechos, y aunque sólo en aquellos gru-
las autonomías administran”. cargó contra el Govern por pos donde hubiera padres
El PSOE se esforzó ayer en derivar “la responsabilidad a que así lo solicitasen. La enti-
minimizar la demanda del PP. los docentes”. “Lo que el PP le dad Convivencia Cívica lleva
Según su portavoz, Felipe Si- ofrece a Sánchez son nuestros años denunciando su incum-
cilia, Casado debería “dejar votos en el Senado para que el plimiento y lamenta los infor-
tiempo” a que la Generalitat Gobierno directamente apli- mes de la entidad Plataforma
cumpla con el fallo judicial. que esa sentencia en la educa- per la Llengua, donde moni-
Sin embargo, el Govern ya ha ción. toriza el idioma que usan los
dicho por activa y por pasiva El bloque independentista, alumnos durante el recreo.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 19,39%
Pág: 32
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 12,59%
Pág: 33
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 35,97%
Pág: 33
Pàg.:
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 83,26%
Pág: 8
Pàg.:
“No podem deixar de treballar pel català”

Tingui el recorregut que tingui la nova ofensiva judicial contra la immersió lingüística a les
aules, l’estocada sí que ha posat (més) en alerta la comunitat educativa
MARIA ORTEGA ❊ BARCELONA
01 02 03 04 05 06
“La sentència del “El català és una “Ens hem de posar “Volen imposar “Cal garantir la “Hem de passar
Suprem deixa la eina de cohesió i ara les piles en la línia un model d’escola a seguretat jurídica dels laments a
immersió en fals” està en retrocés” contrària” cop de sentència” de les docents” l’acció decidida”
EDUARD VALLORY FRANCINA MARTÍ ISMAEL PALACÍN IOLANDA SEGURA TERE ESPERABÉ SERGI PERELLÓ
CENTRE UNESCO CATALUNYA ROSA SENSAT FUNDACIÓ BOFILL USTEC CCOO INTERSINDICAL-CSC
“Encara que ara puguem pa- “No podem deixar de tre- El director de la Fundació La USTEC, el sindicat majo- Un altre sindicat, CCOO, el La millor defensa és un
rar el cop, aquesta sentèn- ballar pel català, hi hagi la Bofill, Ismael Palacín, de- ritari al sector educatiu, ha segon amb més represen- bon atac. Amb aquesta
cia deixa la immersió en llei que hi hagi”, afegeix la fensa la necessitat d’anar fet una crida a desobeir la tació des de les eleccions màxima, la Intersindical-
fals”, sentencia Eduard Va- presidenta de Rosa Sen- més enllà del que entenem decisió del Tribunal Su- sindicals del 2019, s’ha unit CSC –tercera força sindical
llory, expert en educació i sat, Francina Martí, que re- com a model d’immersió lin- prem d’obligar els centres a al front comú en defensa a l’educació– proposa pas-
president del Centre Unes- marca que Catalunya no güística, que ara, diu, no fer una quarta part de les del model lingüístic de l’es- sar “dels laments a l’acció
co de Catalunya, que veu en pot renunciar al català com s’està aplicant i queda no- hores lectives en castellà. cola catalana, alhora que decidida per la llengua”
aquesta decisió del Tribunal a llengua vehicular a les més com un marc teòric: En aquest sentit, la porta- lamenta la judicialització per fer front a l’impacte
Suprem d’imposar un 25% aules perquè per a molts “Ens hem de posar les piles veu del sindicat, Iolanda d’aquesta qüestió. que pugui tenir la decisió
de classes en català una infants aquest és l’únic lloc en la línia contrària del que Segura, rebutja que es vul- En un comunicat, la del Tribunal Suprem de
mostra més que des de dife- on conviuen amb l’idioma i, recull l’última sentència” gui imposar un model d’es- central sindical rebutja tombar la immersió.
rents àmbits s’està inten- per tant, limitar-los això del Tribunal Suprem. cola “a cop de sentència” i, “ingerències” tant políti- El sindicat independen-
tant “minoritzar” el català, seria atemptar contra els En aquest sentit, asse- per contra, defensa que el ques com judicials per aca- tista apunta que contràri-
fer-lo “marginal”. seus drets. nyala que encara que l’últim model lingüístic actual aju- bar amb un model que des ament als que volen aca-
Que una sentència pugui Per a la responsable cop judicial del Tribunal Su- da a igualar les oportuni- dels anys 80 del segle pas- bar amb la immersió, la
determinar el nombre d’ho- d’aquest moviment de re- prem no acabi tenint conse- tats de cara al futur dels sat ha format generacions presència del català a les
res que cal fer d’una matè- novació pedagògica, ara qüències a les aules, el risc alumnes no catalanopar- amb plenes competències aules és més necessària
ria és “un insult a la pedago- per ara el català a l’esco- és que en puguin venir més. lants i que d’altra manera de català i castellà. En que mai, ja que actualment
gia”, segons Vallory, que hi la té una importància cab- Per tant, sosté aquest ex- no aprendrien la llengua. aquest sentit, la federació és una llengua que està
veu una “desconsideració dal en la construcció de pert, cal reforçar el català a Per evitar que hi hagi que dirigeix Tere Espera- “en retrocés generalitzat”.
enorme del sistema judicial país, ja que és “una eina l’aula: “És una aberració que malentesos i la responsabi- bé fa una defensa tancada En un comunicat, el sin-
respecte al sistema educa- de cohesió social i ara ja des dels tribunals es vulgui litat recaigui en les direcci- perquè el català continuï dicat avisa que si s’apli-
tiu”: “La nostra reacció no està en retrocés”, defen- imposar un determinat ons o els claustres d’esco- sent la llengua vehicular, qués la sentència del Su-
és en cap cas una guerra sa, i apel·la a la “respon- nombre d’hores per a una les i instituts, la USTEC exija que només d’aquesta prem, “convertiria els cen-
contra el castellà, que està sabilitat” dels mestres matèria –el castellà– i no es geix al Govern i a la conse- manera –afirma– es pot tres escolars en centres
sent instrumentalitzat, si- per continuar treballant jutgin les competències que lleria d’Educació que garantir la cohesió social i trilingües de facto”, i “difi-
nó contra aquells que són perquè el català sigui acaben assolint els alum- modifiqui l’actual normati- la igualtat d’oportunitat cultaria en bona mesura la
al·lèrgics a la diversitat”. llengua “comuna, utilit- nes, que és el que hauria de va, de tal manera que el de tot l’alumnat, indepen- visibilitat i progrés social”
El responsable del Cen- zada i estimada”. comptar”. model d’immersió quedi dentment de quin sigui del català, “que ja té una
tre Unesco sempre ha rei- I això últim, defensa, La Fundació Bofill reforça blindat i tots els centres l’idioma que parlen a casa. presència prou marginal” ,
vindicat la realitat del plu- passa per no ensenyar-lo els seus arguments amb les tinguin més clares les indi- Pel que fa a què cal fer a matisen.
rilingüisme a les aules cata- com una imposició. Martí dades recollides en un estu- cacions. En declaracions a partir d’ara, el sindicat Per al sindicat, la de-
lanes i, en aquest sentit, re- es dirigeix, també, a l’ad- di de Somescola que mostra- l’ACN, Segura tem que la s’adreça al departament fensa a la immersió s’ha de
butja les acusacions que ministració perquè faci ven que els alumnes cata- decisió del Suprem animi d’Educació, al qual recla- sumar a la llista de reivin-
asseguren que l’escola ca- complir la legalitat que lans se situaven en la mitja- algunes famílies a presen- ma que “garanteixi la se- dicacions que sindicats
talana arracona el castellà o consagra el model de la na espanyola de competèn- tar denúncies en contra de guretat jurídica de les do- del sector públic han con-
que es pretén adoctrinar els immersió i, per tant, ga- cies en llengua castellana si la immersió però també cents” i reforci la formació vocat per al 30 de novem-
nens fent servir el català ranteix el paper vehicular es miraven les proves de pri- subratlla que la Lomloe en català i els recursos per bre en favor de la plantilla
com a llengua vehicular. del català. mària i de segon d’ESO. “avala” l’actual model. poder aplicar el seu model. d’interins.
CÈLIA ATSET
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 13,5%
Pág: 16
Pàg.:
mínimo que el tribunal consi-

Los centros deberían pasar de dera suficiente para garanti-
zar el carácter vehicular del
tres a seis horas de castellano castellano, un estatus que,
señalan los jueces, prevé la
Constitución.
La obligación de impartir al función del ciclo, sobre el En la práctica, cada centro
menos un 25% de las horas papel se imparten entre tres y tiene sus especificidades. De
lectivas en castellano implica- cuatro horas de castellano a la hecho, el departamento de
ría un aumento del uso de este semana. Educación da el carácter ve-
idioma como lengua vehicular La sentencia, al fijar un hicular al catalán, pero deja a
en la mayoría de escuelas e mínimo de un 25% para el los centros la potestad para
institutos. En la práctica, cada castellano, implicaría que en hacer sus programas lingüísti-
centro tiene su política lingüís- primaria, con 25 horas lectivas cos. En un documento de 2018,
tica propia y no en todos se a la semana, 6,25 tendrían que señalaba que en los centros
cumple el modelo de inmer- darse en castellano, y en secun- donde el castellano no sea la
sión vigente en Cataluña. Por daria y Bachillerato, con 30 primera lengua de buena
norma general, este otorga al horas lectivas, ese idioma parte de los alumnos, se ten-
catalán el estatus de lengua debería emplearse 7,5 horas. drá que reforzar su presencia,
vehicular para impartir todas La decisión del Supremo aña- ya sea como idioma vehicular
las asignaturas, excepto Len- de que deberá ser vehicular en para algunas asignaturas o
gua Castellana y las materias otra materia troncal, además como lengua de uso para pro-
de lengua extranjera. Así, en de Lengua Castellana. Es el yectos concretos. / JOSEP CATÀ
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 76,01%
Pág: 4
Pàg.:
superar l’1 1.000 contagis/dia greus
POLÍTICA COP A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Una pilota Nivell educatiu de l’alumnat

de Catalunya en acabar l’ESO Juny 2020
per a dos
Baix Mitjà-baix Mitjà-alt
FONT: CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL
Alt Mitjana SISTEMA EDUCATIU / GRÀFIC: EL PUNT AVUI
22% 21,6%
Llengua catalana 74,1
terrats
12,9% 43,5%
20,1% 27,2%
Llengua castellana 77,9
11,9% 40,8%
DIFERÈNCIA · La Generalitat i Ministeri d’Educació discrepen 20,5% 26,4%
sobre qui ha d’executar la sentència contra la immersió Llengua anglesa 74,7
CLAM · Entitats i sindicats criden a desobeir la resolució 11,1% 41,9%
35,2% 26,9%
Matemàtiques 70,2
Teresa Márquez
BARCELONA
Les frases
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
14,7% 23,2%
L’execució de la sentència “Només el ministeri “Els equips directius 22,9% 20,3%
ferma del Tribunal Supe- pot instar el tribunal a no han de fer res,
rior de Justícia de Catalu- obrir un incident estan coberts i no se’ls Cientificotecnològica 63,5
nya (TSJC) sobre la impo- d’execució, d’ofici el pot exigir res per part
sició del 25% de classes en 16,6% 40,1%
tribunal no pot del tribunal”
castellà a les escoles cata- 50% 40% 30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
lanes va centrar ahir el de-

adjudicar-se la Patrícia Gomà
SECRETÀRIA GENERAL D’EDUCACIÓ
bat entre la Generalitat i el competència”
Ministeri d’Educació. A
primera hora de la tarda el da per Llop afirmant que competència d’instar a del català a les aules”.
president del govern cata- seria el TSJC qui s’adreça- l’execució forçosa, només No a l’efecte crida dels recursos
là, Pere Aragonès, exigia a ria a la Generalitat. “La po- la part afectada”, precisa ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Nou intent d’agressió
l’Estat que es comprome- testat per fer complir la Gomà. Educació no preveu que ara hi tual, potser altres famílies La plataforma Som Escola
tés a defensar la immersió sentència correspon als En aquest sentit, Gomà hagi un augment significatiu s’engresquen a presentar va qualificar de “nou in-
lingüística a Catalunya. La jutjats i tribunals”, van as- insisteix que més enllà de de les demandes de les famí- més contenciosos”, assenya- tent d’agressió al model
petició no era en va per- senyalar les mateixes les valoracions que faci ca- lies que volen més castellà a la. Gomà, però, és taxativa. d’escola catalana i al seu
què, segons s’afirma des fonts. dascuna de les parts, “el les escoles. “En 15 anys hem “Allò que no podran fer enfocament pedagògic”,
de Catalunya, només la Per la secretària gene- que hi ha és el que diu la sumat vuitanta sentències, aquestes famílies és exigir va instar a la mobilització
part demandant de la sen- ral d’Educació de la Gene- llei” i confia que el Ministe- però parlem que cada any esque s’apliqui la sentència del de la societat per defensar
tència pot reclamar que ralitat, Patrícia Gomà, no ri d’Educació mantindrà colaritzem 1,5 milions d’in- TSJC als seus centres, perquè la llengua, i insta les insti-
aquesta s’executi. hi hauria d’haver cap dis- la paraula donada al con- fants”, indica Patrícia Gomà, és una resolució que s’adreça tucions a blindar aquest
cussió sobre l’execució de seller Josep Gonzàlez- que creu que es tracta d’un al departament perquè sigui consens de país.
Dues versions la sentència ferma perquè Cambray de no intervenir. fenomen “molt petit”. “Aprofi- ell qui plantegi una modifica- “Volem una educació
Des de Madrid, però, la la llei és molt clara. “L ’arti- La secretària general pre- tant el soroll mediàtic pun- ció del marc normatiu.” catalana, tant en llengua
versió és prou diferent. La cle 104 de la llei regulado- cisa que si en dos mesos no com en continguts”, va in-
ministra de Justícia, Pilar ra de la jurisdicció conten- s’ha reclamat l’execució dicar a través d’un comu-
Llop, va recordar durant ciosa administrativa esta- de la sentència, aquesta estan coberts i no se’ls pot lament, la Intersindical- nicat la Coordinadora
una compareixença da- bleix un període de temps quedaria sense compli- exigir res per part del tri- CSC va lamentar que d’Associacions per la Llen-
vant dels mitjans de co- perquè la part del procediment, però en cap cas bunal que, en tot cas, ens l’anunci arribés en un mo- gua (CAL). L’entitat va re-
municació que correspo- ment que consideri que no s’anul·laria perquè és fer- ho exigirà al departament de retrocés genera- clamar al govern que no fa-
nia al tribunal, i no pas a s’ha complert amb la sen- ma. Tot i això, es deixaria ment”, va dir. litzat de l’ús del català a les ci “ni un pas enrere”, i es-
l’executiu, demanar que tència insti el tribunal que la porta oberta perquè un aules i va posar l’accent en pecialment a la comunitat
es compleixi la sentència. l’executi”, explica. El pro- nou executiu espanyol po- Desobeir la sentència la necessitat d’impulsar educativa que “es mantin-
“Correspon al mateix òr- cediment que va resoldre gués recuperar la petició Un dels primers a manifes- noves i més contundents gui ferma” en la defensa
gan sentenciador donar el TSJC tenia una part de- d’execució forçosa. tar-se ahir contra la sen- actuacions a l’escola per del model d’immersió lin-
l’impuls a l’execució”, i per mandant, el Ministeri Patrícia Gomà va refer- tència del TSJC va ser el recuperar el terreny per- güística. “El català ha de
tant, va remarcar, serà el d’Educació, i una part de- mar les paraules del con- sindicat CCOO, que va de- dut. El tercer sindicat ca- ser l’única llengua vehicu-
TSJC el que en un termini mandada, la conselleria seller sobre garantir la se- nunciar les “ingerències” talà alerta que “caldrà no lar del sistema educatiu,
de dos mesos demani al go- d’Educació. “Només el Mi- guretat jurídica dels direc- polítiques i judicials en caure en trampes amb per- l’única llengua de la comu-
vern català que faci efecti- nisteri d’Educació pot ins- tors dels centres educati- l’afer. En un comunicat, va centatges, atès que no és nitat educativa”, afirma
va la sentència si encara tar el tribunal a obrir un us en relació amb l’aplica- defensar el català a l’escola cert que l’acceptació d’un l’entitat. Finalment, des
no ho ha fet. Fonts del Mi- incident d’execució de ció del 25% de les classes “com a llengua d’igualtat mínim del 25% de l’horari dels sindicats USTEC i
nisteri d’Educació van sentència; d’ofici el tribu- en castellà. “Els equips di- d’oportunitats i garantia lectiu en castellà compor- l’Intersindical es va fer
corroborar la versió dona- nal no pot adjudicar-se la rectius no han de fer res, de cohesió social”. Paral·le- tés un 75% de la presència una crida a desobeir el TS,
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 10,37%
Pág: 5
Pàg.:
posició que també va tenir

la complicitat d’entitats
com ara l’ANC o Òmnium.
La portaveu de l’USTEC,
Iolanda Segura, en decla-
racions a l’ACN, va criticar
que s’intenti imposar un
model d’escola “a cop de
sentència”. Per la porta-
veu, “el castellà s’aprèn sol
i la llengua que cal preser-
var és el català”.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 78,74%
Pág: 6
Pàg.:
POLÍTICA COP A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Repressió a les aules

INTERFERÈNCIA · Exconsellers d’Ensenyament, sociòlegs i pedagogs denuncien que el Suprem ha pres una decisió política
SISTEMA · Consideren grotesc que s’ataqui un mètode d’aprenentatge de la llengua ESCREIX · El degà de Ciències de l’Educació de
Blanquerna creu que el 25% de castellà a l’ecosistema educatiu ja se supera i que la majoria social al voltant de la immersió es manté
Emili Bella
BARCELONA
o és una mesura pe-
“N dagògica, sinó que

és una mesura re-
pressiva contra el
model de l’escola catalana.”
D’aquesta manera resumeix la con-
sellera d’Ensenyament de la Gene-
ralitat entre el 2010 i el 2016, Irene
Rigau, la sentència del Tribunal Su-
prem contra la immersió lingüísti-
ca. La titular del departament entre
el 1999 i 2003, Carme Laura Gil,
que és filòloga, observa que el tribu-
nal ataca un mètode d’aprenentat-
ge d’una llengua, però que el que im-
porta és que la llengua catalana si-
gui la vehicular a l’escola, “i aquesta
aposta l’hem anat perdent pel ca-
mí”. “És grotesc que s’ataqui un mè-
tode pedagògic, és absolutament
absurd, perquè ho han convertit en
matèria política.” Gil qüestiona que
sigui viable aplicar un 25% de l’en-
senyament als alumnes, per exem-
ple, de P3 i insisteix que el que és
rellevant és que no es pot entendre
que la llengua pròpia de Catalunya
no sigui la llengua vehicular als cen-
tres educatius. “Això s’haurà per-
dut als tribunals però, si volem, no
es perd a l’escola. I tampoc ho po-
dem perdre fora de l’escola”, repta Una aula de l’escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet ■ JOSEP LOSADA / ARXIU
l’exconsellera. Rigau coincideix que
“no té cap sentit” imposar un 25% a cas la certifica”, assegura Cardús, parteixen aquest combat”, resol. implantació del model d’immersió
tota l’educació i ho atribueix al fet
que “el Suprem no és una adminis-
1983 que lamenta que un tribunal s’im-
misceixi en el sistema educatiu i
Des del món educatiu, el degà de
la Facultat de Ciències de l’Educa-
no està tocada. “Encara menys to-
cada de mort pot estar una propos-
es va aprovar la
tració educativa”. L’extitular d’En- llei de normalització “s’imagini que el pot normativitzar ció Blanquerna-URL, Jordi Riera, ta que està avalada amb evidències
senyament recalca que si fos així, el lingüística i l’escola d’aquesta manera, amb propor- no vol anar tan lluny sobre les moti- científiques”, remarca. Riera recor-
tribunal hauria previst les necessi- Rosselló-Pòrcel de cions exactes i homogeneïtzadores vacions que hi ha darrere de la sen- da que aquestes evidències ratifi-
tats de l’alumnat, els requeriments Santa Coloma de per a tot el país”. Tanmateix, el so- tència, però repta els qui van judi- quen des de fa molts anys que la im-
curriculars, hauria tingut en comp- Gramenet va ser la ciòleg no augura eficàcia al Suprem cialitzar la immersió a explicar els mersió genera diversos beneficis
te el seu entorn i la resta de particu- primera de la xarxa en la seva croada, perquè “no hi ha seus objectius, “perquè quan en sa- per al conjunt de la societat, comen-
laritats dels centres. pública a aplicar la qui pugui ser capaç de quantificar piguem les intencions, segurament çant per l’aprenentatge d’altres
El mestre, pedagog i un dels pa- immersió lingüística. això del 25% exacte” i perquè cada els podrem tranquil·litzar”. Riera es llengües, com el castellà. “Hi ha evi-
res impulsors del programa d’im- escola “prou feina té” a donar res- dències científiques que no sé com
mersió des de l’administració, Joa- posta als desafiaments de l’entorn. poden ser discutides des d’una mi-
—————————————————————————————————————————————
quim Arenas, veu en perill el model “Imaginar que es pot segregar la “La sentència no forma rada estrictament de lleis. El model
d’escola catalana, que inclou la im- qüestió de la llengua d’aquest procés part d’un debat pedagògic pedagògic ha estat referendat cien-
mersió, que és l’aprenentatge espe- de l’aprenentatge i establir-hi pro- o lingüístic sinó d’una tíficament, socialment i pedagògi-
cífic per a als alumnes que no tenen porcions numèriques em sembla cament. El sentit comú ens farà po-
per llengua familiar el català. “No que és un mena de món paral·lel. Els provocació política”, diu Cardús sar sobre la taula les evidències que
—————————————————————————————————————————————
s’havia vist mai que els jutges dicta- jutges no sé si no hi entenen o són calguin per reduir les pors i temen-
minessin sobre els espais de dedica- monolingües que viuen en un país mostra perplex i preocupat per la ces d’aquells que creien que no s’es-
ció a la llengua i el seu aprenentat- que no coneixen el nostre, no sé ex- sentència: “És enormement xocant taven assolint determinats objecti-
ge, és una decisió política i de quina actament què s’imaginen que deci- que des d’una mirada juridicolegal us”, observa.
manera. No li toca”, censura. Per deixen, però el que hi ha a l’origen es pugui designar un currículum De fet, segons Riera, en l’ecosis-
Arenas, la necessitat del model im- de tot això és gent que pretén crear obligatori quant a ús de llengües en tema educatiu l’aula és només un
mersiu és plenament vigent. malestar i divisió aprofitant la qües- un país en què hi ha hagut una dels subsistemes i, en aquest con-
Per la seva banda, el sociòleg Sal- tió de la llengua”, reflexiona. “La enorme cohesió al votant del model text, calcula que ja es dona el 25%
vador Cardús constata que la im- sentència no forma part d’un debat pedagògic.” En aquest sentit, reme- en castellà si se sumen tots els es-
mersió ja estava molt qüestionada pedagògic o lingüístic sinó d’un des- mora el consens al voltant de la llei pais que no son estrictament l’aula:
abans de la intrusió del tribunal. afiament o una provocació política d’educació de Catalunya (LEC) i té “Sembla que l’ús del castellà gau-
“No sé si la sentència encara pot que troba una resposta afirmativa la convicció que la majoria política, deix de molta salut. Ja es deu com-
empitjorar la situació, però en tot als tribunals espanyols perquè com- social i cultural que va generar la plir el 25%, i més.” ■
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 19.674
Espai pàg.: 5%
Pág: 4
Pàg.:
No a l’efecte crida dels recursos

———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Educació no preveu que ara hi tual, potser altres famílies

hagi un augment significatiu s’engresquen a presentar
de les demandes de les famí- més contenciosos”, assenya-
les valoracions que faci ca- lies que volen més castellà a la. Gomà, però, és taxativa.
dascuna de les parts, “el les escoles. “En 15 anys hem “Allò que no podran fer
sumat vuitanta sentències, aquestes famílies és exigir
llei” i confia que el Ministe- però parlem que cada any esque s’apliqui la sentència del
colaritzem 1,5 milions d’in- TSJC als seus centres, perquè
la paraula donada al con- fants”, indica Patrícia Gomà, és una resolució que s’adreça
seller Josep Gonzàlez- que creu que es tracta d’un al departament perquè sigui
Cambray de no intervenir. fenomen “molt petit”. “Aprofi- ell qui plantegi una modifica-
La secretària general pre- tant el soroll mediàtic pun- ció del marc normatiu.”
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 24,83%
Pág: 4
Pàg.:
¡QUIA!
ARCADI
ESPADA
Por la obediencia,
desobediencia
UNA página de ayer de El País –de la que es
improbable que el periódico saque consecuen-
cias editoriales– da cuenta del estado de la
cuestión. Un primer subtítulo dice, a propósito
de la decisión del Supremo de avalar un
porcentaje de lengua castellana en las escuelas
de Cataluña: «El Govern pide a los centros que
no acaten la sentencia». A pie de página otra
noticia: «Un 87% de los municipios catalanes
incumple la ley de banderas». Lo primero a decir
es que no solo el Gobierno sanchez es el
causante de tal situación, que afecta a casi todos
los gobiernos españoles que han sido. Lo que
sanchez aporta de particular es su alianza
política con los delincuentes. Dada la improbabi-
lidad de que acabe con ella cabría exigirle al
presidente, por pura decencia democrática, que
cambie las leyes. Pero no lo hará. Para que el
desacato lingüístico del Gobierno de la Generali-
dad fuera de curso legal habría que modificar la
Constitución y no está en sus manos la mayoría
para hacerlo. Sí podría cambiar la ley de
banderas, pero no le saldría electoralmente a
cuenta. Además, sus aliados prefieren –salvo
cuando corren el riesgo de ir a la cárcel– el
desacato a la ley, porque les permite seguir
criando con mala leche cachorros.
De modo que los ciudadanos, principalmente
catalanes, pero también el resto de los españo-
les, no tienen otro remedio que pasar a la acción
y poner en práctica alguna forma de desobe-
diencia civil. Será conceptualmente llamativa,
Los ciudadanos, sobre todo

catalanes, no tienen otro
remedio que pasar a la acción
y poner en práctica alguna
forma de desobediencia civil
porque no encaja en ninguna de las categorías

convencionales que en Rawls o en Dworkin dan
legitimidad a la desobediencia. Ésta será una
desobediencia a favor y no en contra de la ley, y
su legitimidad está legalizada. Juan José Sebreli
y Marcelo Gioffré, en el útil rastreo Desobedien-
cia civil y libertad responsable que escribieron,
dicen con claridad lo que hay que hacer:
«Rodear al Gobierno y a la mayoría de una zona
de incomodidad, subiendo los costos de mante-
ner la norma injusta hasta un punto que se le
haga insoportable». El gobierno de la Generali-
dad es un gobierno golpista de intensidad
variable y la cuestión no es la lengua o las
banderas, sino las leyes y su cumplimiento. Las
zonas de dignidad en Cataluña son escasas y
frágiles y la paz civil se la reparten la subvención
y los escuadrones. Pero dictadas todas las
sentencias y vuelta a comprobar la cínica
pasividad del Estado, la responsabilidad queda
en manos de la última línea democrática. Ya solo
son los ciudadanos los que pueden y deben
hacerle saber al gobierno de la Generalidad que
sus delitos no van a salirle gratis. Ni sus delitos
ni sus salivazos. Se aproxima un interesante
momento estadístico para saber cuántos
ciudadanos dignos de tal nombre siguen
viviendo en Cataluña y cuántos en el conjunto
de España están dispuestos a venirse a vivir
moralmente a este lugar tóxico.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 17,27%
Pág: 6
Pàg.:
ciones en defensa del euskera impul-

Ofensiva de Bildu por la inmersión lingüística san un denominado «pacto social
educativo» en el que el denominador
común será incrementar el peso del
Además del partido de Otegi, las ikastolas piden erradicar el castellano en la reforma del sistema educativo euskera en la educación de los
370.000 alumnos que se reparten al
JOSEAN IZARRA VITORIA le y los centros escolares euskaldu- regulen los sistemas educativos vas- El Parlamento Vasco abordará en 50% colegios públicos y concertados.
La negativa de la Generalitat a apli- nes presionan al Departamento de cos establezcan que el euskera es la 2022 la reforma de la Ley de Educa- Las ikastolas han utilizado la sen-
car la sentencia del Supremo y ga- Educación para que se eliminen los lengua vehicular y la lengua de ción aprobada en los 80 y todo el de- tencia del Supremo y la negativa de
rantizar el conocimiento del castella- modelos lingüísticos actualmente en aprendizaje en nuestros sistemas bate político está centrado en el tiem- la Generalitat como una oportunidad
no alimenta el objetivo de EH Bildu vigor y se imponga una «inmersión educativos», reclama Ikastolen po destinado a aprender y utilizar el para insistir en el final de los tres
y de las ikastolas vascas para que el lingüística» completa que iría más Elkartea, asociación que agrupa a to- euskera por los escolares antes, du- modelos lingüísticos que, en teoría,
castellano desaparezca de los cen- allá de las propias aulas. «Es impres- das las ikastolas del País Vasco, de rante y después de sus clases. Los se ofertan en Euskadi para que los
tros escolares. La coalición abertza- cindible que las próximas leyes que Navarra y del sur de Francia. partidos nacionalistas y las organiza- padres puedan elegir la lengua vehi-
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 18,57%
Pág: 7
Pàg.:
se dice que «las administraciones CUP e incluso los diputados del PSC. guladora de la Jurisdicción Con- contencioso-administrativo: una alumnos castellanohablantes.
cular en la que aprenden sus hijos. púzcoa, denuncian algunos padres, gua vehicular de las escuelas, sino presión del castellano para que la exigencias de ikastolas y de EH Bil-
Una oferta teórica porque durante no hay ni un solo centro público que que recoja la necesidad de ambien- formación sea únicamente en euske- du para promocionar el euskera se
los últimos 40 años el Gobierno vas- ofrezca la enseñanza en castellano. tes reales de práctica de la oralidad ra. «Un modelo único de inmersión produce tras constatarse, según in-
co ha primado el modelo D, con to- Pese a esta matriculación mayori- del euskera entre los alumnos», sos- que sea más eficaz para la creación formes del Gobierno vasco, que ni si-
das las asignaturas en euskera me- taria en euskera, las ikastolas y EH tienen las ikastolas en su inmediata de vascoparlantes plurilingües». Las quiera los alumnos del modelo D lo-
nos la de Español, en el que se en- Bildu abogan por la desaparición del reacción a la sentencia del Supremo. gran acreditar un nivel de conoci-
cuentran el 68,8% de los alumnos, castellano de las aulas pero también Una posición compartida por EH miento y uso de la lengua vasca
mientras que en el modelo A (clases
en castellano con una asignatura de
de los patios escolares e, incluso, del
entorno de los colegios para que la
Bildu, que recoge en el documento
Hacia un sistema público soberano, Piden euskera más cuando finalizan sus estudios. Tam-
poco los del modelo D logran com-
Euskera) son sólo el 13% del total. inmersión en el euskera sea total. sus prioridades en la negociación allá de las aulas, petencia en castellano. Un enorme
La elección del aprendizaje exclu-
sivamente en euskera se dispara
«Será importante que en estas le-
yes esté regulado el modelo de in-
que inició en septiembre con el con-
sejero de Educación, Jokin Bilda-
«en ambientes reales varapalo para la educación pública
más cara de España que, además,
hasta el 84% entre los alumnos más mersión lingüística y que no se limi- rratz, para abordar la reforma edu- de la práctica oral» obtiene resultados mediocres en las
pequeños, y en provincias como Gui- ten a establecer el euskera como len- cativa. Su propuesta se basa en la su- pruebas de evaluación internacional.
Fecha:
Secció: EDUCACION
Vpe pàg.:
Difusió: 9.761
Espai pàg.: 87,48%
Pág: 43
Pàg.:
EcoAulaes JUEVES, 25 DE NOVIEMBRE DE 2021

elEconomista.es
CATALUÑA
La Generalitat desafía al Supremo y envía
espías para censurar las clases en castellano
Carmen García MADRID. de Cataluña que, en diciembre de determine, que no podrán ser infe- nidades. Sin embargo, Casado ha cativos catalanes que no cambien
2020, ordenaba al Govern a garan- riores al 25% en uno y otro caso”. ofrecido a Sánchez sus votos en el su proyecto lingüístico docente:
El Govern se revela otra vez y ofre- tizar que el castellano se imparta, El texto también analizaba la nor- Senado para aprobar el artículo 155 “Queremos que sigáis trabajando
ce las herramientas necesarias pa- como mínimo, en el 25% de las ho- mativa sobre las lenguas vehicula- de la Constitución con el objetivo exactamente como hasta ahora”.
ra obstaculizar el uso del castella- ras escolares. El fallo pasa ahora a res y, de acuerdo con la informa- de hacer cumplir la sentencia del También aseguró que la ministra de
no en las aulas. El presidente de la ser firme y ejecutable. ción de la Conselleria de Educa- Supremo en Cataluña. El líder del educación, Pilar Alegría, le ha dado
Generalitat, Pere Aragonés, lo tie- El Supremo confirma la resolu- ción, señalaba que la media de ho- PP avisaba de esta forma al presi- garantías de que no ejecutará la de-
ne claro: a pesar de todo “el catalán ción de la Sección Quinta de la Sa- ras de uso del castellano en los dente del Gobierno que está “obli- cisión del Tribunal Supremo.
en la escuela no se toca”, aunque la del Contencioso Administrativo centros de enseñanza es del 18% gado” a hacer cumplir ese fallo y le En esta misma línea se situó Pe-
eso signifique enviar espías a las del TSJC declaraba “la obligación en el caso de Primaria, del 19% en advertía de que si no lo hace “po- re Aragonés, calificando de “inje-
clases en las que se sospeche que el de la Generalitat de adoptar las me- los centros de ESO y del 26% en el dría estar prevaricando”. rencia” y “falta de respeto a los do-
castellano es protagonista. El Tri- didas necesarias para que garanti- Bachillerato. Las reacciones del Govern no se centes” esta decisión judicial. “El
bunal Supremo ha dado un golpe ce que todos los alumnos reciban El Gobierno se desentiende y afir- han hecho esperar y son inflexibles: modelo de inmersión lingüística
mortal a la inmersión lingüística al de manera efectiva e inmediata la ma que el Ejecutivo no tiene las ni un paso atrás. El conseller de Edu- que tenemos es una garantía de
no admitir el recurso que la Gene- enseñanza mediante la utilización competencias para ejecutar la sen- cación de la Generalitat, Josep Gon-
ralitat presentó contra la sentencia vehicular normal de las dos lenguas tencia del Supremo ya que la Edu- zàlez- Cambray, ha pedido por car-
del Tribunal Superior de Justicia oficiales en los porcentajes que se cación está en manos de las comu- ta a los directores de los centros edu- Pasa a la página siguiente >>>
LUIS MORENO
Fecha:
Secció: EDUCACION
Vpe pàg.:
Difusió: 9.761
Espai pàg.: 21,78%
Pág: 44
Pàg.:
>>> Viene de la página anterior
cohesión social”, reiteró Aragonés.

Por lo de pronto, parece que se
mantendrán en esta posición, ya
que el pasado 4 de noviembre la se-
cretaria de Transformación Edu-
cativa, Núria Mora, ofreció a los di-
rectores de escuelas herramientas
para espiar las clases que se den en
castellano. Así se comunicó la crea-
ción de unos grupos formados por
una persona del equipo directivo
para que pueda realizar diferentes
observaciones dentro de las aulas.
Lo cierto es que el modelo edu-
cativo catalán es defendido por las
formaciones independentistas, pe-
ro también, aunque con matices,
por el PSC. De hecho, el Gobierno
y el grupo ERC negociaron hace un
año la llamada Ley Celaá, que deja-
ba de considerar al castellano co-
mo lengua vehicular en las comu-
nidades con un segundo idioma ofi-
cial. Fue por aquel entonces cuan-
do el Govern confiaba en que la
nueva norma educativa permitiría
seguir con un mínimo de clases en
X Casado ofrece
sus votos en el
Senado para aprobar
el 155 y hacer
cumplir la sentencia
castellano en Cataluña, como has-

ta ahora, pese a las sentencias en
contra. La LOMLOE eliminaba la
referencia explícita, que sí consta-
ba en la anterior norma, de que el
castellano es la lengua vehicular en
las comunidades en las que hay otra
lengua cooficial. Pero los jueces ya
se han posicionado: el castellano no
deja de tener ese estatus, ya que así
figura en la Constitución.
Amenaza de denuncia
A partir de ahora la responsabili-
dad de aplicar o no este 25% de cas-
tellano será directamente de los di-
rectores de los centros, que podrían
llegar a cometer un delito si opta-
ran por no cumplir la decisión del
TSJC, tal y como les pide su conse-
jero. En este punto, serán las fami-
lias afectadas las que, una vez más,
tengan que instar a la ejecución de
la decisión judicial y amenazan con
denunciar. La Asamblea por una
Escuela Bilingüe celebró el fallo y
pidió cambiar el modelo educativo,
que “discrimina a miles de alum-
nos por razón de lengua”. Los da-
tos son claros. Fuera de la escuela,
la mayoría de la población catala-
na tiene el castellano como lengua
materna (el 52,7% frente al 31,5%,
según los datos del Instituto de Es-
tadística de Cataluña, de 2019).
La situación no será fácil porque
precisamente la Generalitat no es-
tá allanando el terreno, lo que aler-
ta a la comunidad educativa y le im-
pide poder ejercer su labor sin pre-
siones.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 53,27%
Pág: 25
Pàg.:
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 31,44%
Pág: 28
Pàg.:
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 31,17%
Pág: 17
Pàg.:
Manu Mitru
Diversos alumnes del CEIP Castella de Barcelona, al setembre.
La ‘llei Celaá’ blinda la immersió lingüística

al no fixar cap llengua vehicular i obliga que
els estudiants arribin a un «ple domini»
N
del català i el castellà al finalitzar la secundària.
«Model flexible
i compensat»
OLGA PEREDA
Madrid
L’actual llei educativa –Lomloe llengua vehicular. Ni una sola

o llei Celaá (pel cognom de l’an- llei educativa ho ha fet. L’única
terior ministra socialista d’Edu- que ho va fer va ser la Lomce
cació)– obliga els alumnes a sa- (més coneguda pel cognom del
ber perfectament el català i el ministre del PP que la va impul-
castellà quan acabin l’etapa se- sar i que va emprendre una
cundària obligatòria. No és una guerra contra el català, José Ig-
novetat. És una cosa que passa a nacio Wert).
les aules de Catalunya, la realitat La llei Celaá insta les admi-
del dia a dia. nistracions educatives a garan-
La norma, no obstant, el que tir el dret dels alumnes a rebre
sí que fa és convertir la immersió ensenyaments en castellà i en
–amb el català com a llengua ve- les altres llengües cooficials als
hicular– en un «model flexible i seus respectius territoris, de
compensat», com va dir, al seu conformitat amb la Constitució
dia, Isabel Celaá. És a dir, els es- espanyola, els estatuts d’auto-
tudiants han de ser competents nomia i la normativa aplicable.
en els dos idiomes. Si el profes- Al finalitzar l’educació bàsica,
sorat detecta llacunes en alguna tots els alumnes hauran d’arri-
de les dues llengües (sigui la que bar al domini ple i equivalent en
sigui), l’alumne haurà de tenir la llengua castellana i, en el seu
reforç a classe per superar-les. cas, en la llengua cooficial cor-
responent».
Acord parlamentari
La Lomce, mentrestant, as-
L’article concret va ser fruit d’un senyalava que «les administra-
acord parlamentari el novembre cions educatives garantiran el
del 2020 entre el PSOE, Podem i dret de l’alumnat a rebre els en-
ERC que buscava blindar la im- senyaments en castellà, llengua
mersió lingüística a Catalunya, oficial de l’Estat, i en les altres
un mètode que evita la segrega- llengües cooficials als seus res-
ció social i que els partits de la pectius territoris. El castellà és
dreta sempre han intentat tor- llengua vehicular de l’ensenya-
pedinar, fins i tot amb enginye- ment a tot l’Estat i les llengües
ria legislativa. cooficials ho són també en les
La llei Celaá (la vuitena nor- respectives comunitats autòno-
ma educativa de la democràcia) mes, d’acord amb els seus Esta-
no esmenta el castellà com a tuts i normativa aplicable». NÊÊ
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 45,08%
Pág: 31
Pàg.:
Editorials
Immersió: Espanya
no s’ho pot permetre
El Tribunal Suprem no ha fet cap pronuncia- més arguments jurídics a favor de les seves tesis. La
ment aquests dies sobre la immersió lingüís- decisió del Tribunal Suprem sí que deixa la immersió
tica. Simplement ha resolt no admetre a trà- en un caos jurídic gairebé indesxifrable. La sentència
mit un recurs de la Generalitat contra una es va dictar en temps de vigència de la LOMCE,
sentència del Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada llei Wert, mentre que s’haurà d’execu-
Catalunya (TSJC) que exigeix a les escoles im- tar quan és vigent la llei Celaá que no estableix per llei
partir almenys el 25% de les classes en caste- orgànica l’ús de les llengües vehiculars com sí que
llà. I ha desestimat l’assumpte per un defecte feia l’anterior. Caldrà esperar a les instruccions que
de forma. Per tant, abans d’escandalitzar-se emeti el TSJC en l’execució de la sentència per saber
per un altre «atac» del Suprem, els defensors si provoca els efectes perniciosos o miraculosos que
del model lingüístic de l’escola catalana hau- auguren uns i d’altres.
rien de ser crítics i exigents amb la mateixa Però més enllà d’aquest episodi, utilitzat per en-
institució. De la mateixa manera, els que sen- coratjar el victimisme o per buscar una barroera apli-
ten animadversió per aquesta «immersió lin- cació de l’article 155 de suspensió de l’autonomia ca-
güística» tampoc haurien de llançar les cam- talana, el cert és que la immersió lingüística ha for-
panes al vol, perquè en el dia d’avui no tenen mat part del consens català de la mateixa manera que
la llei d’amnistia ho forma del conjunt d’Espanya. La
immersió és una proposta pedagògica sorgida en els
El principi anys 70 del segle passat des de l’esquerra per garantir
de submergir els la igualtat d’oportunitats. Es basa en el principi, que
alumnes en l’ús de s’ha mostrat eficaç, de submergir els alumnes en l’ús
de dues llengües per garantir que al final de l’educa-
dues llengües per ció obligatòria les dominen per igual. Aquest principi
garantir la igualtat encara avui té un aclaparador consens social i polític a
d’oportunitats té Catalunya. És veritat que en la seva aplicació, a alguns
governs de la Generalitat els ha faltat sensibilitat per
un aclaparador atendre certs col·lectius, com el de les famílies que re-
consens a sideixen temporalment a Catalunya. I és veritat,
Catalunya també, que alguns han vinculat la immersió a la su-
pervivència del català o a la generació d’una
identitat que justifiqués aventures com la de
la independència. I, de la mateixa manera,
tothom sap que, reglaments al marge, s’han
de comptar amb els dits de la mà les escoles
que no utilitzin el castellà en el 25% de les
classes. Però la justícia mai ha qüestionat al-
tra cosa que l’encaix del model lingüístic es-
colar amb les competències de la Generali-
tat, la preservació dels drets individuals i el
respecte a les lleis orgàniques vigents en ca-
da moment. Més enllà de l’oportunisme
d’alguns, tothom sap que la solució al tema
català és que els ciutadans vegin respectades
les dues llengües per igual, no només des de
la Generalitat sinó des de totes les instituci-
ons de l’Estat. El contrari és el que no es pot
permetre Espanya. N
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 19,41%
Pág: 34
Pàg.:
Immersió
En castellà,
també
viuen menys que els de Pedralbes
Joaquim Coll
Les forces nacionalistes, sobira-

nistes o separatistes, com vul-
guin que els agradi anomenar-
se, intenten convertir la ratifica-
ció que ha efectuat el Tribunal
Suprem de la sentència del TSJC
sobre l’obligatorietat que un mí-
nim del 25% de l’ensenyament
sigui en castellà com un atac
gravíssim a la llengua catalana.
Evidentment, és mentida. Com
també és fals que hi hagi hagut
mai un gran consens sobre això,
ni políticament ni socialment: es
va imposar per la porta del dar-
rere, a través dels projectes edu-
catius de centre, perquè consti-
tucionalment tal exclusivitat és
il·legal. Ara es posa fi a un model
d’escola monolingüe, mal ano-
menada d’immersió, que excloïa
l’altra llengua dels catalans, el
castellà, com a instrument vehi-
cular d’aprenentatge.
Cal recordar que, durant la
Transició, socialistes i comunistes
propugnaven que l’escola fos
també en català (sense excloure el
castellà), és a dir, es volia la nor-
malització d’una llengua mal-
tractada pel franquisme. Però el
pujolisme, ideològicament deutor
d’Òmnium Cultural, va acabar
Leonard Beard imposant el «només en català».
És a dir, bilingüisme catalanista
davant monolingüisme naciona-
lista. El problema és que, anys
després, una part de l’esquerra va
acabar creient que aquest model
d’exclusió era el seu i que la pro-
moció de la llengua catalana pas-
sava per erradicar el castellà de
l’àmbit públic. Un disbarat peda-
gògic en una societat amb dues
llengües oficials i un hipocresia
d’escàndol perquè les elits (també
les polítiques) han portat els seus
fills a centres trilingües o a escoles
angleses, franceses, alemanyes o
italianes. El nacionalisme ha con-
vertit –amb l’ajuda de molt tonto
útil– la immersió en un tòtem in-
tocable, plantejant un absurd tot o
res. O tot en català, o la llengua de
Rodoreda i Espriu se’ns mor, es
pretén fer-nos creure. El que re-
alment li ha fet mal és la seva po-
litització amb el procés i les impo-
sicions monolingües dels nacio-
teix una dieta equilibrada, sinó aconseguir nalistes. La sentència judicial aca-
N barà executant-se a totes les es-
coles, tot i que el Govern de Sán-
Eva Arderius és periodista. chez no vulgui mullar-se per no
molestar ERC. N
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 19,78%
Pág: 2
Pàg.:
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
“A nadie se obligó nunca

a hablar en castellano”
ge: “El Suprem sumeix en un caos le-
gislatiu la immersió” (El Periódico),
“La immersió, sentenciada”
(El Punt), “Estocada del Tribunal
Suprem a la immersió” (ARA). A
Madrid, en canvi, l’accent es posa-
va en la desobediència anunciada
pel conseller del ram. (Desobedièn-
cia sobre allò que mai s’ha fet obe-
ir, però ja m’entenen). Alguns exem-
ples: “El Govern incomplirà la sen-
tència que exigeix més castellà a
classe” (El País), “La Generalitat es
declara insubmisa lingüística i rep-
ta el Suprem” (Abc). El més passat
de voltes potser era Crónica Global:
“ERC sucumbeix a la imposició lin-
güística de Puigdemont”. La immer-
UN DELS PROBLEMES a l’hora sió, aprovada el 1983 amb 106 vots
d’informar dels mastegots legisla- a favor i una abstenció, apareix di-
tius i judicials contra la immersió buixada aquí com un caprici d’últi-
lingüística és que es parteix de la no- míssima hora de l’expresident. El ti-
ció que, més enllà del que consigna tular el recolzen en aquell informe
el DOGC, la immersió existeix. de l’exconseller Bargalló que deia
Quan va transcendir la resolució del que potser calia reforçar el castellà
Suprem, just el mateix dia que es fi- allà on l’ús social del català estava
xava una quota per a Netflix, moltes garantit. És a dir, en una part molt
famílies devien pensar que ja firma- minoritària del país (en termes de
rien perquè el castellà tingués el població i no pas de quilòmetres
25% a què obliguen ses senyories i quadrats). “Nunca fue la nuestra len-
no el 50% o més que registra la crua gua de imposición, sino de encuentro;
realitat en molts centres educatius. a nadie se obligó nunca a hablar en
En tot cas, els diaris catalans ten- castellano”, va dir el rei Joan Carles I
dien a marcar negativament la notí- fa ja vint anys. Per si els professors
cia i la situaven en el relat del greu- en volen fer samarretes.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 19,42%
Pág: 2
Pàg.:
cia i la situaven en el relat del greu- en volen fer samarretes.
BONDIA
Estrangera i enemiga
C
al alguna prova més taris caldria situar avui en dia
que l’estat espanyol al voltant del 83 per cent del
ataca la llengua ca- Parlament. Tot ha sigut pu-
talana perquè la blicar-se la sentència del Tri-
considera estran- bunal Suprem sobre el 25 per
gera i enemiga de la identitat cent del castellà a l’escola i el
nacional espanyola? 43 anys franquista Pablo Casado no
després de l’aprovació de la ha trigat a banalitzar el tema
Constitució, redactada durant invocant l’aplicació de l’arti-
la primavera fraternal de la cle 155.
Transició, el català no és objec- La justícia, els principals
te de l’especial respecte i pro- partits, el discurs dels mitjans
tecció a què té dret per mandat espanyols han aconseguit con-
constitucional (article 3) sinó vertir el català en una llengua
que és objecte de tot el contra- connotada i sospitosa, i aques-
ri, d’especial menyspreu i per- ta pluja àcida persistent, que
secució. En matèria de català, ve des del fons dels segles, no
es pot dir que amb Espanya no hi ha autoestima que la pugui
hi ha res a fer. entomar.
Tant se val que s’invoqui la Per sort, per fer servir el ca-
necessitat de mantenir la co- talà en la immensa majoria
hesió social, de no dividir els dels nostres intercanvis comu-
alumnes per raó de llengua, nicatius no ens cal el permís de
de corregir el desequilibri de cap jutge. Si com a societat no
la història, la demografia i el reaccionem ara amb un ús tan
mercat, de respectar el ferm com serè de la nostra
consens sobre l’ensenya- llengua a tot arreu, els cata-
ment en català a l’escola, lans del futur podran dema-
que en termes parlamen- nar-nos comptes amb raó.
ANTONI BASSAS
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 61,27%
Pág: 30
Pàg.:
✦
DEBAT CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
✦
El català de l’escola: la tossuda realitat
E
ls especialistes en tempestes, timar l’escola. Pareu compte, tan sols, en
en crear-les i mantenir-les, les diferències entre l’escola infantil i la
són feliços aquests dies: la tor- secundària. Els petits estimen, fan servir,
nem a tenir ben carregada a tracten de dominar el català (tot i que pot-
propòsit del català. Podríem ser no és la llengua de casa) perquè és com
passar i esperar la calma, però és que parla la senyo que s’estimen, el vehicle de
aquests meteoròlegs lingüístics obliden la la seva felicitat d’aprenents. Aneu a mirar
realitat de les persones que, a sota dels nú- a l’ESO i comprovareu (salvant els bons
vols carregats, es mullen. JAUME FUNES amics profes de català que ho fan molt bé)
Els jutges, analfabets de pedagogia, que bona part de les confrontacions ado-
pensen que la vida escolar pot tenir par- lescents amb l’escola passen pel català (o
PSICÒLEG, EDUCADOR I PERIODISTA
cel·les de llengües. Els pares que reclamen com a mínim aquest serveix de para-
castellà maltracten els seus fills sotme- llamps). Odiar l’escola passa per odiar la
tent-los a la singularització estranya de natures, no fem servir llibres de text, inte- seva llengua. Com a mínim, caldria mirar
la batalla idiomàtica, que no és la seva ni grem matèries i l’alumnat cerca a internet de fer anar junts una bona tutoria (un bon
la dels seus amics. Els que reclamen el po- en la llengua que tingui el web; eduquem acompanyament en clau adolescent) i el
der per imposar el català com a llengua de ciutadanes i ciutadans que saben relaci- català.
país obliden que la llengua de la vida no onar-se, comunicar-se i aprendre en les Quant a la llengua en què el professorat
és mai l’idioma oficial. Molts dels pole- llengües de Catalunya”. (divers) dona les classes, podem acordar
mistes babèlics desconeixen com va la co- Seguir mirant els núvols i no la terra que ho fan com poden, sovint amb la llen-
municació educativa en una aula. Uns i al- que es mulla és oblidar que la llengua de gua en què dominen la matèria, la que té el
tres pensen que el català no té res a veu- l’escola s’estima quan s’estima l’escola. material que fan servir, dintre de climes
re amb els esforços per renovar l’escola i L’alumnat pot estimar el català si pot es- de claustre molt diversos i classes en per-
adaptar-la al món en manent situació de dificul-
què vivim. Obliden la tat comunicativa. La vida
desigualtat (sempre dels equips educatius, la
traduïda en l’ús d’una llengua que parlen entre
llengua), la barreja vi- ells, pot ajudar molt a la
tal dels patis, la pro- normalització del català
funda segregació del com a llenguatge educatiu i
sistema escolar. didàctic, facilitant que do-
Per no discutir del mini el clima escolar. La vi-
que no cal, deixem clar da de l’aula és la seducció
que la llengua bàsica de permanent perquè l’alum-
comunicació a l’escola, nat mantingui el desig
a Catalunya, és el cata- d’aprendre i el plaer d’haver
là. Igualment, que, en après, i això vol dir tenir en-
acabar l’educació obli- tre les habilitats didàcti-
gatòria (escola i altres ques la de barrejar idiomes,
entorns educatius), els recollir les expressions que
adolescents haurien de fan servir, ajudar a desco-
tenir dominades les brir maneres més adients
competències lingüís- de fer-ho. I això significa
tiques bàsiques per po- tornar a repetir que el pro-
der fer servir el català i fe o la profe de mates també
el castellà en els dife- es preocupa de la llengua i
rents àmbits de la vida. que els que s’ocupen de les
Pactat això, parlem de llengües accepten les defor-
l’escola que ho intenta macions quotidianes de la
fer possible. vida infantil i adolescent i
A final de l’escolarit- ajuden a apropiar-se de la
zació, el repte educatiu llengua, no a dominar la
d’avui no és ni el cata- morfologia i la sintaxi.
là ni el castellà sinó el No puc acabar sense re-
gran dèficit lector, PERE VIRGILI
cordar que la injustícia, la
l’enorme buit en la desigualtat i la segregació
comprensió i les dificultats d’expressió existeixen i són profundament significa-
oral o escrita. Necessitem joves que llegei- tives a l’escola. Si en algun aspecte és pa-
xin, entenguin i facin servir bé les llengües Uns i altres pensen que tent la desigualtat d’origen és en l’ús de les
per lligar, continuar estudiant o entendre el català no té res a veure llengües i, singularment, de la de l’esco-
la societat en què estan. Enfadar-se per si amb els esforços per renovar la. Si volem defensar el català com a llen-
unes assignatures han de ser en una llen- l’escola i adaptar-la al món gua de convivència i d’aprenentatge,
gua o altra és acceptar que l’escola ha de aquest s’ha de viure com a possibilitat de
funcionar per assignatures. La resposta en què vivim formar part, de pertinença a la comunitat,
als jutges hauria de ser: “No tenim assig- i com a llengua que també és dels pobres.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 24,54%
Pág: 31
Pàg.:
Les quotes
del català
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
✒ Les quotes per a la producció i el doblatge en

català a les plataformes digitals són, al mateix
temps, una notícia positiva i negativa. Positiva si
tenim en compte que s’ha fixat una quota del 6%,
i el màxim que es podia assolir (dins el paràme-
tres en què es produïa la negociació) era el 7,5%:
hi ha un 30% de l’oferta de les platafomes reser-
vat a la producció europea. Dins d’aquesta quo-
ta europea, la meitat (el 15%) és per a les llengües
de l’Estat i, d’aquest percentatge, un 40% serà
per a les llengües (mal dites) cooficials. Hauria
estat millor un 50% del percentatge correspo-
nent a Espanya (és a dir, l’esmentat 7,5%), però
el 6% no és menyspreable. Sobretot quan la, di-
guem-ne, proposta inicial del govern d’Espanya
era cap percentatge: res de res, tot el 15% dedicat
“a les llengües oficials a Espanya”: dit d’aques-
ta manera, això volia dir tot per al castellà.
✒ Tanmateix, no hi ha cap motiu per al triom-

falisme, perquè el fet mateix d’haver d’establir
aquestes quotes, i la manera com s’han hagut
d’establir, ja ens du a la part negativa de la notí-
cia. Es corrobora que Espanya és un estat que
es resisteix amb totes les seves forces a reconèi-
xer plenament la seva diversitat lingüística i cul-
tural –també ens ho demostra l’últim pronunci-
ament del Suprem sobre la immersió lingüísti-
ca–, i que només ho fa, i amb comptagotes, quan
un govern de centreesquerra (amb un de dreta
no cal ni parlar-ne, perquè la dreta espanyola va
a misses en sufragi de l’ànima de Franco) s’hi veu
obligat per poder tirar endavant els pressupos-
tos. D’un govern progressista, tornem-ho a dir,
se n’ha d’esperar (se li ha d’exigir) una actitud fa-
vorable a aquesta diversitat lingüística i cultural
que vagi molt més enllà d’un 6% arrencat amb
fòrceps i a base de caramboles a tres bandes en-
tre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el
govern d’Espanya.
✒ Posats a dir, també s’hauria d’esperar aques-

ta mateixa actitud de les mateixes plataformes,
més que més perquè ja n’existeix una, Filmin,
que, sense que cap llei ni normativa l’hi obligui,
ja ofereix més d’un 20% dels seus continguts do-
blats o subtitulats en català (i més d’un 60% de
producció europea). No és que a Filmin no els
agradi fer negoci, suposo. No és només una qües-
tió de sensibilitat, sinó també d’entendre que les
llengües determinen espais comunicatius i, per
tant, de mercat. La diversitat lingüística, com la
cultura, genera negoci i llocs de treball, la mena
d’arguments que solen fer-se servir per defensar
els parcs temàtics i el turisme porqueria.
✒ A més, els drets lingüístics són drets fona-

mentals, i una democràcia (i encara més l’espa-
nyola, que és la millor del món) ha de garantir-
los. Espanya és un país en què la dreta, com ve-
iem, no té cap inconvenient a associar un canal
infantil en euskera amb adoctrinament per al
terrorisme. Tenir un 6% de català a les platafor-
mes ens recorda que estem, pel que fa als drets
lingüístics dels catalanoparlants, en un moment
comparativament anterior al dia que la negra
Rosa Parks va decidir no aixecar-se i cedir a un
blanc el seu seient dins el bus. Fixar aquesta quo-
ta no fa cap mal, però tampoc ens fa arribar en-
cara enlloc.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 58,18%
Pág: 17
Pàg.:
segura que la ministra le dio poderes públicos competentes co-

antías” de que el Gobierno no
La condición de lengua docente del castellano en Cataluña ha mo vehiculares [...] Nada impide
rá la ejecución de la senten- sido reconocida por los tribunales desde 1994, siempre en vano que el Estatuto reconozca el dere-
del Superior. Fuentes del Mi- cho a recibir la enseñanza en ca-
erio de Educación aseguran talán y que esta sea lengua ve-
Casi tres décadas de

cuando habló con González hicular y de aprendizaje en todos
mbray, la ministra no conocía los niveles de enseñanza. Pero na-
detalles de la resolución del da permite, sin embargo, que el
remo y, por tanto, no podía castellano no sea objeto de idénti-
prometerse a nada así.
“El fallo es firme”

sentencias incumplidas co derecho ni disfrute, con la cata-
lana, de la condición de lengua
vehicular”, rezaba el fallo.
algún momento, el Gobierno,
es parte en el proceso conten- Los recursos de las familias y
o que inició la Abogacía del VERA GUTIÉRREZ CALVO, Madrid solo para las clases de los alum- El Superior fijó en el mínimo del 25%. Tras la sen-
do en 2015 cuando goberna- Los tribunales llevan casi tres nos cuyas familias lo hubieran tencia del Estatut, y en respuesta
l PP, deberá tomar esa deci- décadas —desde 1994— senten- reclamado. El Govern ya ha di- 2014 un porcentaje a los recursos de tres familias ca-
: pedir o no la ejecución del ciando que tanto el catalán co- cho que tampoco pretende apli- talanas, el Supremo instó en di-
. La titular de Justicia, Pilar mo el castellano deben ser len- car esta sentencia. Estos son los
de horas ante el ciembre de 2010 a la Generalitat
, aseguró que “la sentencia se guas docentes en las escuelas precedentes: silencio del Govern a “adoptar cuantas medidas sean
e que ejecutar porque es fir- de Cataluña, pero la Generalitat precisas para adaptar su sistema
pero insistió en que es a los
unales a quienes corresponde
siempre ha desoído a los tribu-
nales. Así, Cataluña es el único
Las resoluciones del Constitu-
cional. El Tribunal Constitucio-
La cuota del 25% se de enseñanza” a lo dicho por el
Constitucional, reintroduciendo
ir que se cumpla, y no al Eje- territorio español en el que el nal dio su visto bueno en 1994 a ha aplicado solo en el castellano “como lengua ve-
vo. El Gobierno espera que castellano, lengua oficial, está la Ley de Normalización Lingüís- los casos de familias hicular de la enseñanza”. El Supe-
a Generalitat o las propias es- excluido como lengua en la que tica de la Generalitat de 1983. rior hizo lo mismo. La Generali-
as los que hallen la solución. impartir la enseñanza. Aquella resolución veía “legíti- que han pleiteado tat ignoró ambos emplazamien-
n cualquier caso lo más pro- El fallo del Tribunal Supe- mo” que el catalán fuera el “cen- tos. Y esa situación se mantuvo
e, dadas las fechas, es que la rior de Justicia de Cataluña de tro de gravedad” del modelo, pe- hasta 2014, cuando el Tribunal
tión se dirima ya para el diciembre de 2020 —ratificado ro añadía: “Siempre que ello no Superior, a la vista de que el Go-
imo curso escolar, y en el Eje- ahora por el Supremo— no supu- determine la exclusión del caste- bierno catalán no fijaba ningún
vo insisten en que puede ha- so, por tanto, ninguna novedad llano como lengua docente de for- La sentencia del Constitucio- porcentaje, decidió establecer
varias fórmulas para no lle- en lo sustancial, el reconoci- ma que quede garantizado su co- nal sobre el Estatuto catalán, en uno “mínimo”: al menos el 25%
al peor escenario, esto es un miento del castellano como len- nocimiento y uso”. Y señalaba junio de 2010, cambió el concep- de las materias debían impartir-
esamiento de los responsa- gua docente; pero sí implicó un que ese tratamiento para el caste- to “docente” por “vehicular” y vol- se en castellano. El Supremo lo
de Educación de la Generali- paso importante: por primera llano implicaba “no solo su apren- vió a atribuir esa condición a am- ratificó en 2015. Desde entonces,
por incumplir una sentencia, vez, el Superior establecía en dizaje como materia curricular bas lenguas, de forma aún más el Superior ha ido reconociendo
que no sucede desde la crisis esa sentencia un porcentaje mí- [en la asignatura de Lengua Espa- clara: “Es constitucionalmente ese 25% a las escasas familias que
procés en 2017. nimo de castellano para todo el ñola, por ejemplo], sino su em- obligado que las dos lenguas co- pleitean, pero la sentencia solo se
RC presiona al Ejecutivo pa- sistema educativo catalán, no pleo como lengua docente”. oficiales sean reconocidas por los aplica a la clase del escolar cuya
ue le acompañe en su intento familia lo ha reclamado.
o aplicar la sentencia. El presi-
Aragonès pidió ayer al Go- La sentencia de 2020. En di-
no que “actúe en consecuen- ciembre del año pasado, el Su-
habida cuenta que el sistema perior dictó una sentencia en la
cativo que defiende el fallo del que constataba que “el uso ve-
erior, dijo, no es el suyo. El hicular de la lengua castellana en
ern anunció que asumirá la el sistema de enseñanza en Cata-
onsabilidad que se derive y luña es residual” y que eso supo-
no la delegará en los directo- ne “una infracción del marco jurí-
de los centros educativos. dico vigente”. Esa resolución ya
tanto, esperamos que el Go- no derivaba de un recurso de una
no también lo haga”, señaló familia, sino de uno presentado
gonès en Palma, donde acu- por el Ministerio de Educación
de visita oficial, insinuando en 2015 bajo Gobierno del PP, por
el ministerio no debe pedir la lo que el fallo judicial afectaba a
ución del fallo. Marta Vilalta, todo el sistema educativo: la sen-
avoz de ERC, se mostró taxati- tencia instaba a la Generalitat a
n el Parlament: “La sentencia “garantizar que todos los alum-
e aplicará. Es muy simple” nos reciban de manera efectiva e
a inmersión lingüística es inmediata la enseñanza median-
cuestión absolutamente capi- te el uso vehicular normal de las
ara ERC y para todos los par- dos lenguas oficiales en los por-
s soberanistas, incluido Cata- centajes que se determinen y que
a en Comú, defensora del no podrán ser inferiores al 25%
elo. ERC recordó ayer que en uno y otro caso”. Es la senten-
ó hace un año la derogación cia que ahora ha convertido en
ley Wert y que impulsó la firme el Supremo y que la Genera-
Celáa que volvió a situar co- Manifestación en Barcelona contra el modelo de inmersión lingüística en septiembre de 2018. / J. SÁNCHEZ litat ya ha adelantado que no apli-
vehicular el catalán. “Tienen cará.
cumplir su propia ley y no la
La ejecución queda en
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 12,83%
Pág: 2
Pàg.:
De set en set
Eva Pomares
Un nou acord
pel català
L’ emergència que
viu la llengua ca-
talana en el sistema
educatiu no és res més
que un reflex de la si-
tuació al carrer i en la
resta d’àmbits. El Suprem dona l’esto-
cada a un model d’immersió lingüística
que, des de fa anys, no garanteix el ca-
talà com a llengua vehicular a les aules
tal com obliga la llei. De fa anys, el go-
vern n’ha permès l’incompliment dels
projectes lingüístics dels centres, de-
semparant així els drets d’alumnes i do-
cents a aprendre i usar el català. El focus
no pot estar sols sobre la comunitat
educativa, perquè és evident que si hem
arribat fins aquí és a causa d’un conjunt
de factors. Entre ells, els reiterats atacs
del sistema judicial i polític de l’Estat a la
que és la segona llengua més parlada al
seu territori. Un idioma cooficial el qual
es va obligar a protegir i fomentar quan
va signar la Carta Europea de Llengües
Minoritàries.
La immersió ha estat clau per assolir
èxits inabastables per a d’altres llengües
minoritàries. Com ara que l’entenguin
un 94% dels ciutadans d’una Catalunya
on conviu amb 200 llengües més. Al
contrari d’altres models, el català ha
permès integrar i cohesionar noves ge-
neracions en unes mateixes aules. Fos
quin fos l’origen o nivell econòmic, com
a factor d’igualtat d’oportunitats. Un tre-
sor nacional. Són fonaments que hau-
rien de permetre impulsar un consens
social tan ampli com el que va possibili-
tar la llei de fa quaranta anys. Un pacte
que possibiliti implantar-ne plans de re-
cuperació i impuls, efectius i adaptats a
les noves realitats. Un acord que pres-
sioni per alliberar-la del tacticisme parti-
dista almenys a Catalunya, que també
l’escanya.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 12,92%
Pág: 3
Pàg.:
De reüll. Anna Puig Les cares de la notíc

Fora complexos
lingüístics
A casa parlem català. I els avis i els familiars, d’una

banda i de l’altra, també. A l’escola, la llengua
vehicular també és el català. És la parla materna dels
meus fills i la que, en principi, envolta la seva vida de
manera preeminent. I, malgrat això, cada dia és una
petita batalla perquè no castellanitzin el seu vocabulari.
Cada dia arriben amb una nova paraula que, òbviament,
no han sentit a casa ni tampoc per boca de la mestra de
l’escola. Què passa, doncs? Senzill, en el moment en
què conflueixen les dues llengües,
La batalla sempre és la mateixa la que fa una
diària amb els passa enrere: el català. I ja en els
primers anys de la nostra vida. Com
nostres fills si fos un complex lingüístic
comença incorporat a l’ADN. Però no, no
amb el propi naixem amb aquest complex.
Acaba sent un mimetisme, una
exemple transmissió de generació en
generació. Si els nostres fills ens
senten canviar de llengua quan algú se’ns dirigeix en
castellà, ells fan el mateix en el seu entorn. I la roda no
para de girar. Així, la petita batalla que tenim cada dia
amb els nostres fills comença amb el propi exemple,
amb el conjurament de no relegar la nostra llengua a la
primera de canvi. Cada detall compta. Perquè els vents
no bufen a favor, amb decisions judicials que fereixen el
cor de la immersió lingüística que tants anys ha costat
bastir. Per defensar el català, parlem el català.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 23,58%
Pág: 3
Pàg.:
A la tres. Teresa Márquez / @Teresa_Marquez_
Creure en un model
D e tots les reaccions, a favor i en
contra, de la imposició via justí-
cia del 25% de les classes en cas-
tellà a l’escola catalana, la del PSC crec
“ En el congrés
que el PSC va
veuen cada dia quin ús se’n fa, del cata-
là, a les escoles i instituts? Quan fa qua-
tre dies s’han presentat dades indiscu-
tibles sobre com la llengua està perdent
que ha estat la més significativa i la que presència en favor d’un castellà que ho
diu més de la transformació que està
patint la formació. El seu líder, Salva-
celebrar el 2019 es acapara tot? Perdre mig milió de par-
lants en només quinze anys sembla que
dor Illa, en una entrevista a la SER, va va posar en qüestió no és motiu suficient per posar en perill
dir ahir que no li semblaria malament
que s’impartís una segona matèria en la immersió per un model que, això sí, els socialistes
diuen que defensen. En el congrés que
castellà, i que ell creia que aquesta con-
cessió no posava en dubte el model d’es-
primer cop el PSC va celebrar a finals del 2019 es
va posar en qüestió la immersió lingüís-
cola en català. Va afegir que la immer- tica per primer cop i es va afegir el sem-
sió lingüística no estava en risc i que ell pre perillós terme “flexibilitzar” en vir-
defensava el català com a llengua vehi- tut de no sé quina aposta plurilingüe.
cular a l’escola. Tot aquest discurs, amb Potser era el primer avís de com ani-
clares contradiccions, sense ni despen- país i atreure els vots d’aquells que no rien les coses.
tinar-se i fent-lo pocs dies després que volen integrar-se, però les raons del La llengua d’un poble no entén de
es conegués l’estat preocupant de l’ús PSC per comprar part d’aquest discurs percentatges, ni de sentències injustes,
social de la llengua a Catalunya. se m’escapen. Com poden donar valor a i quan en un partit s’imposen els dubtes
Puc entendre que partits de dreta, una sentència que es basa en una situa- a l’hora de defensar-la per evitar que es
ultradreta i variants, s’apuntin al carro ció irreal quan ells, principalment els perdi és perquè, potser, ja se la conside-
d’atacar la llengua per desestabilitzar el seus alcaldes de l’àrea metropolitana, ra estranya.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 8,96%
Pág: 5
Pàg.:
L’APUNT Aprendre llengües sense que es noti que n’estàs apre-

nent. Aquesta és una de les premisses bàsiques amb
al castellà, i el percentatge restant per al català i l’an-
glès, els pedagogs treuen fum reclamant des de fa
Aprendre català què treballen els experts en pedagogia, sobretot pel
que fa a les llengües estrangeres que no acaben de fer
anys nous mètodes d’ensenyament a les escoles que
facin ús d’eines com l’audiovisual, el joc, les xarxes so-
forat en les competències bàsiques de l’alumnat. Men- cials, la tecnologia, internet. L’aprenentatge del català
tre la justícia i el Suprem cronometren les hores que no pot quedar reduït a la classe. Fem cas dels experts
Emma Ansola cal dedicar a l’aprenentatge d’una llengua, el 25% per en l’ensenyament de llengües i menys dels jutges.
Fecha:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 12,54%
Pág: 40
Pàg.:
El voraviu Joan Vall Clara

joanvallclara@elpunt.info
M ira quin embolic s’ha organitzat,
ara que tenim els tres pressupos-
tos desencallats. Hi vaig rumiar tot el dia,
declaracions, denúncies, sentències, re-
cursos i fotografies he redecorat vint me-
tres quadrats de paret. Després de con-
àmbits. En tots. Un 75% de català en les
sentències judicials seria una millora de
68 punts. En l’exhibició de cinema en sa-
mentre escoltava les reaccions d’un i al- templar-los una vegada i una altra, mou- les comercials serien 72 punts. En el ma-
Reclamem-lo, el 25%! tra sobre la decisió del TS de no acceptar re’ls, reordenar-los i traçar moltes fletxes teix model d’èxit de la immersió lingüísti-
el recurs de cassació de la conselleria a de seguiment i de relacions transversals, ca representaria, com ens van reconèixer
No hi ha àmbit que assegurar el 75% la sentència del TSJC que obliga al 25% he arribat a la conclusió que més enllà de l’altre dia, ben bé 30 punts de millora. En
de català no sigui una millora de castellà a l’escola. Com més hi rumies tot el que proposen fer en aquest cas instal·lacions policials com les de Via La-
i més esfilagarses els fils, menys hi en- concret tots els que ahir ja van xerrar, ietana, casernes diverses de la Guàrdia
tens. He posat totes les dades sobre un hem d’anar per reclamar aquest 25% de Civil i casernes militars, ves que no hi
suro vertical com fan en les sèries de castellà urbi et orbi. Penseu per un mo- guanyéssim de cop 75 punts. Feu llista.
crims, segrestos i desaparicions. Entre ment el que hi guanyaríem en tots els No s’acaba. Reclamo el 25% de castellà!
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 20,63%
Pág: 4
Pàg.:
in dan
una
a ley, y
Sebreli «ES UN grave ataque a los fundamentos cidio lingüístico), etcétera. Como escribió tellano como una lengua extranjera que
bedien- de la escuela catalana». Así se refirió el Joaquim Coll hace unas semanas, en la in- amenaza su lengua propia. Lo que siem-
eron, consejero de Educación de Cataluña al cri- mersión todo es mentira; pero se trata de pre ha sido incoherente es la postura de
terio del Tribunal Supremo, según el cual una mentira que ha causado daño real en quienes, no considerándose nacionalis-
a zona el 25% de clases en esa comunidad se de- vidas reales. Sobre todo, en las de quienes tas, han dado por buenos los argumentos
mante- be impartir en español. El consejero men- se han expuesto al estigma social y la hos- del nacionalismo o han preferido ignorar
e le tía, pero solo a medias. Los fundamentos tilidad administrativa al reivindicar el de- el asunto. Se trata de una desidia que es
nerali- del sistema educativo catalán no se ven recho de sus hijos a ser parcialmente edu- muy anterior al actual Gobierno y que
atacados. No, desde luego, si entendemos cados en castellano. está especialmente integrada en la cultu-
que el objetivo de ese sistema es transmi- La ratificación del 25% es también, y ra política del PSOE. Es más, ha sido el
o. Las tir conocimientos, y no únicamente consa-
as y grar el uso de una de las dos lenguas ofi-
vención ciales de Cataluña. Pero la resolución del CIUDAD ABIERTA
Supremo es, desde luego, un grave ata-
que. Es un ataque a un modelo que siem- DAVID JIMÉNEZ Grave ataque
ueda pre ha sido injusto y que se ha defendido TORRES
Ya solo habitualmente con falacias: «lo piden muy
pocos» (si es un derecho, da igual cuántos
ad que lo pidan), «nunca ha habido problemas» sobre todo, un ataque a la indiferencia. gran apoyo histórico de la inmersión, al
elitos (los hay desde hace décadas, como mues- La de los partidos, los gobiernos, la ad- fomentar el desacato por parte de la Ge-
nte tra la larga historia que va del manifiesto ministración y todos aquellos ámbitos neralitat y de la comunidad educativa ca-
de los 2.300 a organizaciones actuales co- que se han desentendido históricamente talana. La pregunta ahora es: ¿se repon-
mo la Asamblea por una Escuela Bilin- de este asunto. Porque, pese a la hojaras- drá esa indiferencia de este grave ata-
unto güe), «hay que defender el catalán» (con- ca tramposa de su argumentario, la pos- que? Por supuesto que sí. Pero a esa
vir sagrar un 75% de clases en ese idioma no tura de los nacionalistas catalanes es indiferencia se debe oponer otra de cariz
parece exactamente un proyecto de geno- muy coherente: ellos consideran el cas- distinto: la de la Justicia.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 42,74%
Pág: 7
Pàg.:
P&R
El falso mito de que la ‘ley
Celaá’ blinda la inmersión
OLGA R. SANMARTÍN MADRID tencioso-Administrativa precisa de ellas, en 2015, es el origen del
La Generalitat no cambiará su mo- que, transcurridos dos meses a fallo conocido el pasado martes.
delo lingüístico para garantizar al partir de la comunicación de la
menos un 25% de clases en caste- sentencia, cualquiera de las partes ¿Qué soluciones propuso el PP?
llano, como obliga el Tribunal Su- y personas afectadas en la causa Tanto José Ignacio Wert como Íñi-
premo, porque dice que ya no está podrá instar su ejecución forzosa. go Méndez de Vigo advirtieron en
vigente la ley Wert, que dio origen su día de la dificultad de tomar me-
al recurso del Gobierno del PP en ¿Qué va a hacer la Generalitat? didas contundentes en defensa
2015. Pero la ley Celaá no blinda la Ha reafirmado que no va a cum- del castellano en las escuelas de
inmersión lingüística, por mucho plir. De hecho, ha puesto en mar- Cataluña. Wert ideó un mecanis-
que ERC así lo considere. cha un plan para reforzar el cata- mo para escolarizar en escuelas
lán en los colegios y vigilar a los privadas a las familias que pidie-
¿Qué dice la ‘ley Celaá’? La dispo- profesores que dan clases en cas- ran más español y descontarle el
sición adicional 38ª de la Lomloe tellano. La Administración insta a coste a la Generalitat, deducién-
es menos protectora con el caste- los docentes a delatar a los colegas doselo de la financiación autonó-
llano que la Lomce: deja en manos que no enseñen en catalán. La pla- mica. Pero el Tribunal Constitu-
de la Generalitat la vigilancia de taforma Som Escola se va a movi- cional anuló esta alternativa.
los usos lingüísticos en las escue- lizar en contra de la sentencia.
las y ya no hace mención a que el ¿Qué se imparte ahora en caste-
castellano es una lengua vehicular ¿Qué supone el 155 educativo llano? Por lo general, una asigna-
junto al catalán. Pero el Gobierno que pide el PP? Con la aplicación tura: Lengua Castellana. El TSJC
asegura que, aun así, se ha arrojado algo más de
garantiza la vehiculari- luz pues en su sentencia
dad, porque hay una re- señala, citando datos
ferencia a la Constitu- aportados por la Gene-
ción: «Las administra- ralitat, que el uso del
ciones educativas ga- castellano es del 18% en
rantizarán el derecho de Primaria, del 19% en la
los alumnos y las alum- ESO y del 26% en Bachi-
nas a recibir enseñanzas llerato. Indica que ape-
en castellano y en las de- nas un 2% de los centros
más lenguas cooficiales de Primaria y un 12% de
en sus respectivos terri- Bachillerato imparten el
torios, de conformidad 25% del horario en cas-
con la Constitución, los tellano. Según una en-
estatutos de autonomía cuesta del Govern, sólo
y la normativa aplica- cinco de los 184 centros
ble». Este párrafo escue- que se han analizado
ce a los nacionalistas. cumplen con la Justicia.
zarán el derecho
cibir enseñanzas ¿Qué supone el 25%? El Tras décadas de inmer-
as demás lenguas 25% equivale al menos a sión, ¿cómo de compe-
spectivos territo- una asignatura más en tentes son los alumnos?
d con la Constitu- castellano, además de Según el Gobierno y la
y la normativa Lengua Castellana y Li- Generalitat, los alum-
n su opinión, no teratura. El TSJC expli- nos terminan la educa-
r el blindaje de la cita que tiene que ser Pilar Alegría recoge la cartera de Isabel Celaá. E. PRESS ción básica con un «do-
Marisa troncal, no lingüística y minio pleno y equivalen-
n es «regresar al curricular. Es decir, no valen Aje- del artículo 155 de la Constitu- te» de castellano y catalán. Es un
E socialista», ex- drez o Religión. Tendrá que ser ción, en octubre de 2017, el Go- misterio cómo lo consiguen con
ergi Miquel, para Historia, Ciencias o Matemáticas. bierno del PP envió requerimien- apenas tres horas en castellano a
a de nada el com- tos a la Generalitat –hasta tres, el la semana. Según un estudio de
de no exigir cam- ¿Cuándo debe realizarse el cam- último, ya en junio de 2018–. Tam- los profesores de Economía de la
educativa catala- bio? El TSJC dice que debe hacer- poco fue más allá. Han sido muy Universidad de Barcelona Jorge
era que su inicia- se de manera «efectiva» e «inme- contadas las veces en las que el Calero y Álvaro Choi, la inmer-
por JxCat, ERC, diata». El artículo 104 de la Ley re- Ministerio ha interpuesto recurso sión lastra el rendimiento de los
putados del PSC. guladora de la Jurisdicción Con- contencioso-administrativo: una alumnos castellanohablantes.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 32,39%
Pág: 5
Pàg.:
UNA RAYA EN EL AGUA
IGNACIO
CAMACHO
La lengua
de los metecos
La clave de la inmersión no es
cultural sino demográfica. La
enseñanza en español estorba el
proyecto de mayoría identitaria
L
OS nacionalistas saben que la lengua es
una patria. Quizá la más irrenunciable de
todas; más honda que la emocional, la po-
lítica, la territorial o la ideológica. Y por
eso, desde los tiempos de Pujol, han diseñado la
inmersión lingüística como una estrategia de
construcción identitaria que funciona con regu-
laridad minuciosa. Se trata, por supuesto, de un
proyecto de autoafirmación teñido de xenofobia
porque su objetivo final consiste en borrar cual-
quier traza española que entorpezca o perturbe
la conciencia de una cultura propia. El mecanis-
mo está pensado como el de una bomba de tiem-
po, destinada a estallar cuando las últimas gene-
raciones de inmigrantes educadas en castellano
hayan muerto y dejen paso a una mayoría demo-
gráfica crecida en el adoctrinamiento. En ese mo-
mento, que no está ya lejos, la independencia de-
bería caer por su propio peso. El ‘procès’ sólo fue
un intento impaciente de acelerar los aconteci-
mientos, y falló porque sus propios promotores
cayeron presos –en sentido literal– de un ataque
de vértigo.
El Estado, o sus responsables, rara vez se han
dado cuenta de que el designio secesionista es in-
separable del control de la escuela, que a su vez
se asienta sobre la imposición de la lengua. Y si
se han apercibido da igual porque nunca han ac-
tuado en consecuencia preservando el bilingüis-
mo no ya como un patrimonio inmaterial de enor-
me riqueza sino como el método más efectivo de
fomentar la convivencia. Los únicos que se han
esforzado en resistir la exclusión han sido algu-
nos constitucionalistas que han emprendido lar-
gas batallas legales, por lo general victoriosas pese
a la lentitud de la justicia, cuyas resoluciones han
sido sistemáticamente desoídas por las autorida-
des educativas. Y pinta que lo volverá a ser la úl-
tima sentencia del Supremo ante la expresa vo-
luntad de desobediencia del nacionalismo respal-
dada de hecho por la inhibición de un Gobierno
para el que este pleito es un asunto ajeno.
La rebeldía de la Generalitat, que ha dado or-
den de ignorar el veredicto, incurre de lleno en
un supuesto de aplicación del Artículo 155. Pero
tendrán que ser de nuevo las familias y asocia-
ciones reclamantes las que insten a los tribuna-
les el cumplimiento efectivo de un fallo que no
debería tener ya otro recorrido que el de su apli-
cación inmediata y sin casuismos. La política no
les va a dar amparo. No será desde luego Sánchez
el que comprometa sus pactos parlamentarios
para garantizar la tutela de los derechos de unos
ciudadanos tratados como metecos en un país
extraño por intentar que sus hijos estudien –el
25 por ciento de las asignaturas, ojo– en el idio-
ma oficial del Estado. Que acudan a la escuela
privada, dice Ada Colau en un gesto de condes-
cendencia con esa gente tan rara. Ésta es la ano-
malía normalizada por la sociedad catalana: con-
siderar una extravagancia que unos españoles
quieran hablar español en España.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 31,04%
Pág: 5
Pàg.:
mientos,
cayeron presos –
de v
LIBERALIDADES to, y además es expansivo: sus competencias no han
dejado de crecer. dado cuenta de q
Lo que no tiene sin embargo Cataluña es un Po- separable del co
JUAN CARLOS der Judicial propio. En efecto, solo uno de los tres se asienta sobre
poderes del Estado es único. Es esta la razón, y no se han apercibid
GIRAUTA otra, de que ningún título de la Constitución se de- tuado en consec
nomine «Del Poder Ejecutivo» o «Del Poder Legis- mo no ya como u
lativo» (que son múltiples) y sí exista uno, el sex- me riqueza sino
Tierra de barbarie to, que se llama «Del Poder Judicial». Por eso ante fomentar la con
una sentencia del Tribunal Supremo no hay con- esforzado en res
Ante una sentencia del Supremo no flicto de competencias que valga. Hay que acatar- nos constitucion
la y punto. Ningún representante público o juris- gas batallas legal
hay conflicto de competencias que ta que se respete, o que esté cuerdo, puede defen- a la lentitud de la
valga. Hay que acatarla y punto der lo contrario. sido sistemática
No se respetan o no están cuerdos, por tanto, los des educativas. Y
miembros del gobierno catalán al anunciar que no tima sentencia d
H
AY un lugar en Europa donde de verdad acatan la sentencia del Supremo que establece la luntad de desobe
se pone a prueba la fuerza del Derecho, y obligatoriedad de impartir en lengua española o cas- dada de hecho p
ese lugar no es Hungría ni Polonia. Tam- tellana el 25% de las clases en los centros educati- para el que este
poco es el no-país que acoge instituciones vos. Tampoco se respetan, o no están cuerdos, los
internacionales para no desmembrarse, la Bélgica juristas que avalan, plenamente o con matices, tal den de ignorar e
que ayer protegía etarras, que hoy mima a golpistas desobediencia. Las sentencias judiciales son de obli- un supuesto de
y que siempre recela del Reino de España porque si- gado cumplimiento para todos, también para los po- tendrán que ser
gue torturándose con pretéritos agravios que solo deres públicos, y si estos no se atuvieran a dicho pre- cione
ellos recuerdan. cepto constitucional –básico en un Estado democrá- les el cumplimi
Hay un lugar en Europa donde se demuestra algo tico de Derecho– deberían ser forzados al acatamiento debería tener ya
que aprendí en una lejana mañana barcelonesa de por quienes pueden invocar la cláusula de cierre del cación inmediat
un catedrático de Derecho Natural: las leyes se cum- artículo 155 de nuestra Carta Magna, un trasunto de les va a dar ampa
plen en general porque la gente las acepta; si no fue- la Constitución alemana (vía coactiva federal), como el que comprom
ra así, el poder coactivo del Estado no sería ni de le- tantos otros preceptos. para garantizar
jos suficiente para que el Imperio de la Ley existie- Pero todos sabemos que en Cataluña no se aca- ciudadanos trat
ra un día más. tará la sentencia del Supremo, y que el Gobierno de extraño por inte
Ese lugar al límite es Cataluña. La Generalitat no España no recurrirá al 155. No lo admitirían los so- 25 por ciento de
es solo Administración Pública. Es también un Po- cios de Sánchez ni tampoco sus compañeros del PSC. ma oficial del E
der Ejecutivo y un Poder Legislativo. Es más, las re- Parafraseando a mi viejo catedrático, en Cataluña privada, dice Ad
laciones de las normas que aprueba el Parlament las normas jurídicas no se cumplen porque la ma- cendencia con e
con aquellas que emanan de las Cortes no es jerár- yoría de quienes allí hablan y votan no las aceptan, malía normaliza
quica sino competencial. De modo que el poder de y los que exigen su respeto no contarán con el po- siderar una ext
la Generalitat es enorme, como lo es su presupues- der coactivo del Estado. quier

Recull Premsa 25-11-2021

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Recull Premsa 25-11-2021

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fecha:

Data: 25/11/2021 Audiencia:

El català a les aules

El Govern central evita el xoc amb la

CONTEXT JORDI NIEVA-FENOLL

Montesquieu i la immersió lingüística

N nable del sistema lingüístic en

xible tut del 2010. Això va propiciar canvis en la norma-

PJordi Nieva-Fenoll és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.

Supervivència Josep Maria Fonalleras & Emma Riverola El diable

EL CATALÀ A LES AULES

Generalitat i Estat no tocaran (de

ahir de visita a Palma, exigís “un

Casado reclama a Sánchez un 155

EL CATALÀ A LES AULES

del centre, a l’hora d’explicar ma-

“Més castellà només perjudica

els estudiants castellanoparlants” conclou el director.

La Generalitat busca vías para

incumplir la sentencia del catalán resolución, incluido aplicar en

C. E. CUÉ / A. PIÑOL —ahora hay una de lengua espa-

ro asegura que la ministra le dio

Llop: “El fallo es firme”

lents i empènyer per a tota mena de

va paraula que, òbviament, PRESIDENT DEL PP Per què no es premia

El PP i Cs no van perdre “Pedro Sánchez

rebuig expressades un “Exigim al govern de

contra Maduro: bierno, que ha renunciado a hacer

El PNV amenaza el negocio de 15.000 Delgado oculta a los

ndustria del vino como ya lo ha hecho en

Los jueces dicen que

educativas garantizarán el derecho

SÁNCHEZ DA LARGAS A LA JUSTICIA

INMERSIÓN LINGÜÍSTICA EN CATALUÑA

Consejero de Educación cias, si las hay. «Las cosas por la fuer-

y directores de escuelas a utilizar todas nuestras armas para

podrían ser inhabilitados dente de Impulso Ciudadano y aboga-

por la vía penal fensa del castellano están planteando

El TSJC puede reclamar

Llop, ministra de Justicia, saliendo

culo 118 de la Constitución recoge

Casado pide el 155

David Casals. Barcelona

se ha aplicado una vez, en oto-

EL CATALÀ A LES AULES

“No podem deixar de treballar pel català”

mínimo que el tribunal consi-

superar l’1 1.000 contagis/dia greus

POLÍTICA COP A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Una pilota Nivell educatiu de l’alumnat

lanes va centrar ahir el de-

posició que també va tenir

POLÍTICA COP A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Repressió a les aules

o és una mesura pe-

“N dagògica, sinó que

No a l’efecte crida dels recursos

Educació no preveu que ara hi tual, potser altres famílies

Los ciudadanos, sobre todo

porque no encaja en ninguna de las categorías

ciones en defensa del euskera impul-

EcoAulaes JUEVES, 25 DE NOVIEMBRE DE 2021

>>> Viene de la página anterior

cohesión social”, reiteró Aragonés.