Professional Documents
Culture Documents
TEM Unions Cargolades Fenollosa-Martinez Amb Correccions
TEM Unions Cargolades Fenollosa-Martinez Amb Correccions
10
9 788498 805574
cargolades
amb la col·laboració de
Joaquim M. Veciana Fontanet
Jordi Martínez Miralles
2ª edició feta amb la col·laboració de Joaquim M. Veciana Fontanet i Jordi Martínez Miralles
Els autors i editors d'aquesta obra declinen tota responsabilitat sobre la utilització dels continguts que en ella s'hi exposen.
DL: B-2831-2000
ISBN: 978-84-9880-558-1
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer
amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista a la llei.
ÍNDEX
ÍNDEX
Bibliografia
cargol
força perifèrica
suport estàtic
femella
força axial
- Cargol
- Femella
- Peces unides
- Juntura: superfície de contacte entre les peces unides
F [N]
Assentament
A més, es produeix una primera deformació plàstica. Els efectes plàstics són
els següents:
Després de la collada
Després del muntatge, al cap d'unes hores o d'uns dies, les peces unides i les
rosques experimenten una segona deformació plàstica amb els mateixos
efectes anteriors.
Aquest segon escurçament plàstic de les peces unides i del cargol s'anomena
assentament. Disminueixen les forces presents a la unió cargolada.
Fig. 1.4 Compressió de les peces unides Fig. 1.5 Tracció del sistema
cargol-femella
Si l'angle de l'hèlix és més petit que un valor límit relacionat amb el coeficient
de fregament, el parell de retenció és més gran que el parell de
descargolament. Es té autoretenció. Això passa sempre en els cargols de
fixació.
C
C
cargol femella
a) Vibracions i sacsejades
Les peces unides reben una compressió addicional que, en certs instants,
les escurça: deixa fluix el cargol, no hi ha força de contacte, la femella
no queda retinguda i es descargola.
b) Assentament
Les peces unides proporcionen la seva força de reacció elàstica al cap del
cargol i a la femella. Mentre es mantingui aquesta força, hi haurà força de
contacte entre els filets i autoretenció. La femella no es descargolarà.
Ara bé, les peces unides tenen una gran rigidesa i, per tant, la seva deformació
elàstica és molt petita, normalment de dècimes de mil·límetre.
Tot i que en comparació amb la força de reacció de les peces unides la força
de deformació de la volandera és petita, aquesta es manté i és suficient per
mantenir el contacte entre els filets de rosca.
a) b) c) d)
a) b)
La femella té els filets de rosca amb el pas alterat. En muntar-la, els filets de
la femella queden obligats a deformar-se elàsticament per ajustar-se als filets
del cargol i s'origina una força de contacte entre els filets, independent de la
tensió de muntatge entre el cargol i les peces unides.
a) b)
a) b) c)
a) b)
c) d)
H H = 0,86603 P
H H
D 2 2 H1 = 0,54127 P= 5 H
D2 8
D1 H1 h3 = 0,61343 P= 17 H
H 24
4 H
R = 0,14434 P =
femella 6
cargol d = D = i nom
o
P
60
H d2 = D2 = d - 0,64952 P
6
D1 = d - 2 H 1
o
60
R d3 = d - 1,22687 P
A3 = π d3
2
d3 H
h3 8 4
d2 2
d A= π d2 + d3
T 4 2
a) b) c) d) e)
a) cargol de cap hexagonal (cargol sisavat); b) cargol de cap cilíndric amb hexàgon interior (cargol
Allen); c) cargol de cap cilíndric amb ranura; d) cargol aixamfranat amb ranura; e) espàrrec
a) b) c) d)
Taula 1
Diàmetre Pas Diàmetre de Diàmetre de Secció de Secció resis-
nominal d P flancs d2 nucli d3 nucli A3 tent AT
Rosca normal
3 0,5 2,675 2,387 4,47 5,03
(3,5) 0,6 3,110 2,764 6,00 6,78
4 0,7 3,545 3,141 7,75 8,78
(4,5) 0,75 4,013 3,580 10,1 11,3
5 0,8 4,480 4,019 12,7 14,2
6 1 5,350 4,773 17,9 20,1
(7) 1 6,350 5,773 26,2 28,9
8 1,25 7,188 6,466 32,8 36,6
10 1,5 9,026 8,160 52,3 58,0
12 1,75 10,863 9,853 76,2 84,3
(14) 2 12,701 11,546 104,7 115,4
16 2 14,701 13,546 144,1 156,7
(18) 2,5 16,376 14,933 175,1 192,5
20 2,5 18,376 16,933 225,2 244,8
(22) 2,5 20,376 18,933 281,5 303,4
24 3 22,051 20,319 324,3 352,5
(27) 3 25,051 23,319 427,1 459,4
30 3,5 27,727 25,706 519,0 560,6
(33) 3,5 30,727 28,706 647,2 693,6
36 4 33,402 31,093 759,3 816,7
(39) 4 36,402 34,093 912,9 975,8
Rosca fina
8 1 7,350 6,773 36,0 39,2
10 1,25 9,188 8,466 56,3 61,2
12 1,25 11,188 10,466 86,0 92,1
(12) 1,5 11,026 10,160 81,1 88,1
(14) 1,5 13,026 12,160 116,1 124,5
16 1,5 15,026 14,160 157,5 167,2
(18) 1,5 17,026 16,160 205,1 216,2
20 1,5 19,026 18,160 259,0 271,5
(22) 1,5 21,026 20,160 319,2 333,1
24 2 22,701 21,546 364,6 384,4
(27) 2 25,701 24,546 473,2 495,7
30 2 28,701 27,546 596,0 621,2
(33) 2 31,701 30,546 732,8 760,8
36 3 34,051 32,319 820,4 864,9
(39) 3 37,051 35,319 979,8 1.028,4
(Els diàmetres entre parèntesis s'han d'utilitzar el mínim possible. Dimensions en mm i mm2.)
Per a les màquines s'utilitzen, majoritàriament, les classes següents: 5.6 per a
exigències baixes, 8.8 habitualment, i 10.9 i 12.9 per a grans exigències.
En primer lloc s'estudia el cas de muntatge sense tensió i amb càrrega axial
posterior (estat base).
Fallada
B d2 % d3 2
AT ' ( ) (2)
4 2
Influència de la femella
La femella pot ser més o menys alta i fer que hi hagi més o menys filets de
rosca en contacte i, per tant, determina les tensions que hi pot haver en els
filets de rosca.
La força axial, F, origina una força normal en els filets; amb l'esquema de la
figura 3.1, es pot veure que la força normal total és
F F
2 2 F
% ' (4)
$ $ $
cos cos cos
2 2 2
B d2 H1
$ (5)
cos
2
/DSUHVVLyVXSHU¿FLDOVLQRPpVKLKDJXpVXQ¿OHWVHULD
F
cos $
p= 2 = F (6)
π d 2 H1 π d 2 H1
cos $
2
(QKDYHUKLi¿OHWVVHULD
m
i= (7)
P
F P
p= ≤ Padm
π d 2 H1 m (8)
p B d2 H1 m
F ' (10)
P
B 2 p B d2 H1 m
F dT ' (11)
4 P
1 F 2 1 P 1F d P
m ' dT ' dT T (12)
4 p d2 H1 4p d2 H1
Tot el que s'ha dit és a base de suposar una distribució uniforme de la càrrega
entre els filets.
Ara bé, com que la distribució no és uniforme, es pren un valor mitjà de p més
petit que F:
p . 0,46 F
F (14)
m ' 0,37 d ' 0,8 d
0,46F
Cargol
F F
J ' ' (P @ i ' m) (15)
Bd3 P i B d3 m
d3 d
cargol femella
Femella
F F
J ' ' (16)
B d Pi Bdm
Cargol
F ' J B d3 m (17)
F ' J B d3 m (18)
B 2
F ' F AT ' F d (19)
4 T
τBd3 m ' F B dT
2
(20)
4
1 2
J d3 0,8 d ' F dT (21)
4
2
1 dT 1 dT dT
J ' F ' F (22)
4 0,8 d @ d3 4 @ 0,8 d d3
dT dT
. 0,86 . 1,05 (23)
d d3
1
J ' F 0,86 @ 1,05 (24)
3,2
6
P
d3 5
4
m
3
d2
2
d 1
40% 20 10 0 F
F F/2 Di
De
F ds
De
9
8 ds
7 Di
6
5
4
9
3 8
2 F/2 7
1 6
40% 20 10 0 F 5
4
3
Di 2
1
F/2 40% 20 10 0 F
De
ds
Fig. 3.6 Distribució de la força en- Fig. 3.7 Distribució de la força en-
tre els filets. Femella ranurada tre els filets. Femella de tracció
F/2 F/2
d
F/2 F/2
1 2 3
Taula 4
Aparellament Alçària mínima m
Cargol i femella del mateix material 0,8 d
Cargol d'acer 8.8 roscat en fosa grisa 1,0 ... 1,2 d
Cargol d'acer 10.9 roscat en fosa grisa 1,2 ... 1,4 d
Cargol d'acer roscat en alumini pur 2,2 d
Cargol d'acer 8.8 roscat en aliatge d'alu- 1,1 d ... 1,4 d
mini Al Cu Mg 1 F 40
Cargol d'acer 8.8 roscat en acer St 37 1,0 d ... 1,35 d
Cargol d'acer 10.9 roscat en acer St 37 1,25 d ... 1,4 d
Normalment una unió cargolada es munta amb tensió prèvia: la unió es colla.
Després del muntatge es pot aplicar o no una força separadora a les peces
unides.
1 Forces de muntatge
FM
FM
FM
FM
2 Rosca plana
Força tangencial al cargol (en la rosca) per aixecar la femella vencent la força,
FM (Fig. 3.10).
Sense fregament
U ' FM tan " (27)
U Nµ U
FM
FM N FM
R=N R
"
D "
" "
a) b)
3 Rosca triangular
en lloc de FM.
Moment a la tija
d2
MT ' FM tan (" % D) ) (32)
2
FM /cos (β / 2)
FM
β/2
d2
4 Fregament al seient
En girar, la base del cap del cargol (o la base de la femella) frega contra el seu
seient (la peça unida) i requereix un moment
dS
MS ' FM µ S (33)
2
5 Moment de muntatge, MM
(Fórmula aproximada)
$ = 60E
" = 2,5E
d2/2 . 0,45 d
rs = 0,7 d
µ = tan D = 0,15 valor mitjà usual
µ' = tan D' = 0,173
µs = 0,15
6 Tensió de torsió
FM d2 tan (" % D) )
MT 2 (38)
Jt ' '
Wt 3
BdT
16
2
Bd T
FM ' F (39)
4
2
B dT
d2 tan ( " % D))
4
F
2 2 d2 tan (" % D)) (40)
Jt ' ' F
3
BdT dT
16
7 Tensió equivalent
8 Valors corrents
En rosques normalitzades
d2 . 1,05d T
(42)
" . 2,5E
Valors corrents:
µ = 0,15 ÷ 0,175
µ' = 0,173 ÷ 0,202
D' = 9,83º ÷ 11,42º
2 @ 1,05dT @ tan(2,5E % ρ')
Jt ' F ' (0,46 ÷ 0,52) F (43)
dT
Això vol dir que n'hi ha prou amb calcular el cargol només a tracció i, per
tenir en compte la torsió (que no es calcula), se li aplica el factor 1,35.
Taula 5
Estats de les superfícies Estat de lubricació
Amb una clau s'aplica el moment amb la intenció d'induir una força de
muntatge, FM . Ara bé, hi ha una gran dispersió en els valors dels moments
realment donats per la clau i en els valors del coeficient de fregament. Això
fa que la força, FM, induïda sigui incerta i que tingui una gran dispersió. El
coeficient de fregament en un cargol no lubricat té una dispersió al voltant del
60% i en un de lubricat, al voltant del 20%.
Sobre una clau de mà (clau fixa, clau anglesa), el muntador hi pot aplicar
forces ben diferents (de 100 a 200 N). Eventualment, el muntador pot
augmentar el braç de palanca col·locant un allargador a la clau (per exemple,
un tub), cosa que no s'hauria de fer.
Taula 6
Procediment de collada Estat lubricació rosca "c
Es considera que la dispersió del moment produït per les claus dinamomè-
triques està situada en el ± 10% al voltant del valor nominal amb què són
ajustades.
El moment que cal prescriure en el muntatge (moment nominal) és, per tant,
M'M = M M max / 1,1.
Hi ha unions per a cargols en les quals, després del muntatge que es fa amb
tensió (collant), no hi ha forces exteriors que tendeixin a separar les peces
unides; o bé aquestes forces són d'una magnitud molt petita i no cal fer-les
intervenir en els càlculs.
a) Forces
b) Tensió
c) Efecte de la torsió
1,35 F # Fa d m (47)
Fa d m
F # ' 0,75Fa d m (48)
1,35
d) Tensió admissible
Fadm ' 0,7Re (Coeficient de seguretat 1,4)
e) Moment de muntatge
Sol·licitació del cargol: la reacció de les peces unides, FpM, actua sobre el
sistema cargol-femella (Fig. 4.2).
Sol·licitació de les peces unides: l'acció del cargol, FcM, actua sobre les peces
unides (Fig. 4.3).
FcM FcM
FpM FpM
FpM FcM
FpM
FcM
Fig. 4.2 Sol·licitació del cargol Fig. 4.3 Sol·licitacions de les pe-
ces unides
b) Deformacions
Peces unides: sota la força de compressió, FpM, les peces unides s'escurcen en
la magnitud *pM.
c) Diagrama força-deformació
F [N]
FcM
FM
*pM
*cM * [mm]
FpM FM
F F
FcM FpM
* *
F [N]
FM
*cM * [mm]
*pM
allargament escurçament
del cargol de les peces
Resumint:
F
k' (N & mm) (1)
*
F
E ' (2)
g
F
Tensió F ' (N / mm 2 ) ( A ' àrea ) (3)
A
*
Deformació unitària g ' (&) (l ' longitud inicial) (4)
l
Per tant:
F/ A F l l
E ' ' ' k
*/l * A A
(5)
AE
k ' (N / mm)
l
Fc A c Ec
kc ' ' (N/mm) (6)
*c lc
Fp A p Ep
kp ' ' (N / mm) (7)
*p lp
o
45
h
De
B+h
L'àrea equivalent és
B 2 2
Ae ' (D e & dforat) (9)
4
Suposem temporalment que les peces que cal unir estan soldades entre elles
i, per tant, que poden absorbir forces de tracció.
La força separadora està suportada, d'una banda, pel cargol i, d'altra banda, per
les peces unides (Fig. 4.9 i 4.10). El sistema és hiperestàtic.
FS
FS
FcS FpS
FcS
FpS
*cS *pS
FS
FS
F FcS FpS
k ' kc ' kp ' (12)
* *cS *pS
FcS FpS
*cS ' *pS ' (13)
kc kp
kc
FcS ' FS ' cFS (18)
kc % k p
kp
FpS ' FS FpS ' (1 & c) FS (19)
kc % k p
La relació de rigideses és
kc
c ' c <1 (20)
kc % k p
Normalment, la unió es dissenya per tal que quedi una compressió romanent
a les peces unides.
FcS FcS FM
FM
Fc
Fp
FM ' Fp % FpS
(21)
Fc ' Fp % FpS % FcS ' Fp % FS
F [N]
FcS
FM
FpS
FS
Fc
Fp
* [mm]
*cS
*pS
Rigidesa de la molla
' 1 N ª mm
F 200 N
k ' ' (22)
* 200 mm
150,75 150,75 20
a) b) c) d)
F [N]
150,1
150
20
130,1
0,1
150 0,75
* [mm]
4.7 Optimització
Normalment interessa que la part de la força separadora que suporta el cargol
sigui petita. Això porta a dissenyar la unió de manera que la relació de
rigideses, c, sigui petita. S'aconsegueix fent que:
F F
* *
a) b)
F [N]
C
M
FS lim
FM
0 *c A *p B * [mm]
Aleshores,
Fc ' FS % Fp ' FS % n FS ' FS ( 1 % n ) (27)
Força de muntatge, FM
Fp ' n FS ' FM & ( 1 & c ) FS (28)
Fc
FM max
Fc
FM min
a) No obertura de la juntura
S'estableix Fp.
Queda determinat:
4.10 Assentament
Després del muntatge, al cap d'unes hores o d'uns dies, les peces unides i les
rosques experimenten una segona deformació plàstica amb els mateixos
efectes anteriors.
A la rosca,
*x r ' 5 µ m (38)
S'identifiquen:
- Abans de l'assentament:
) )
FM min ' FMmin % )FM ' Fp % FS (1 & c ) % )FM (41)
)
FM max ' "c [ Fp % FS (1 & c ) % ) FM ] (42)
F [N]
Fc max
FM lim
Fc
FM max
Fc
FM min
FM' min ∆FM
Fp'
*x *c' *p'
* [mm]
*c *p
FcS
FS FpS
FM' min
*c' *p' Fp' FM min
FM max FM lim
∆ FM Fc max
*x
FS FS
l
FS FS
FS
FS r
d c r c
l
il
FS r
d
il
a)
c c c
d r d r d r
b)
Com a conseqüència:
Fp) ' FM) min & FpS ' FM) min & (1 & c ) ) FS (46)
)
Fp valor que es necessita
)
FM max ' "c FM min ' "c [Fp % FS ( 1 & c ) ) % ) FM ]
(47)
Fc ' FM max % FcS ' "c [Fp) % FS ( 1 & c ) ) % ) FM ] % c ) FS
Una unió cargolada es considera de qualitat normal i, per tant, es calcula com
a normalment sol·licitada quan:
b) Les peces unides no són especialment rígides, sinó més aviat elàstiques.
Ho poden ser a causa d'alguna de les circumstàncies següents:
El cargol se sol·licita fins a prop del 70% del límit elàstic. Hi ha un coeficient
de seguretat de l'1,4 per cobrir el desconeixement de tots els factors que
afecten la unió cargolada.
Normalment no hi ha perill que falli el cargol, però sí que s'obri la juntura. Per
tant, s'accepta el risc de comptar amb el fet que, si hi concorren circumstàncies
desfavorables, s'arribi a obrir la juntura.
Una unió cargolada es considera d'alta qualitat i, per tant, es calcula com a
altament sol·licitada quan:
b) Les peces unides són molt rígides. És a dir, el seu material té un mòdul
d'elasticitat elevat (acer, fosa grisa), les superfícies són llises i ben
planes, i no hi ha juntes elàstiques o plàstiques intercalades; la
configuració que tenen és de gran rigidesa. No es preveu un assentament
apreciable. La força de muntatge es manté al llarg del temps.
A les unions d'aquesta categoria, el cargol se sol·licita fins al voltant del límit
elàstic (90%) i en el càlcul de la unió es tenen en compte una sèrie de punts
que el fan complex (assentament, situació dels punts d'acció de la força
separadora, etc.).
n = 0,8 ... 1
a) Seqüència de càlcul
b) Tensió de tracció
Fcmax
F ' (1)
AT
c) Tensió equivalent
d) Seguretat
e) Dimensió necessària
Fcmax
AT ' (2)
0,52 Re
f) Moment de muntatge
- Càlcul aproximat
MM = 0,2 FM max d
- Càlcul precís
M'M = M M /1,1
a) En el muntatge
1 Tensió de tracció
FMmax
F ' (3)
AT
2 Tensió de torsió
MT FMmax d2 tan (" % D) )
Jt ' '
Wt 2 B dT
3
(4)
16
3 Tensió equivalent
4 Seguretat
Fe # Fadm
Fadm = 0,9 Re Rosca de pas normal
Fadm = 0,8 Re Rosca de pas fi
2 2
FM max FMmax d2 tan (" % D) )
Fe ' %3 # Fa d m
AT 3 (6)
2 B dT
16
La taula 7 conté els valors de FM lim i els valors corresponents del moment de
muntatge, MM. Requerida una FM max, es pot escollir el cargol adequat tal que
FM max # FM lim.
(nota: per a la seva utilització pràctica, els valors de la taula 7 s'han arrodonit
respecte al valor exacte, que s'obté calculant l'expressió (7) amb l'angle
α = atan [P/(πd2)])
M12 41.500 58.500 70.000 69 98 115 38.300 54.000 64.500 86 120 145
(M18) 95.000 134.000 160.000 235 330 395 88.000 124.000 148.000 290 405 485
M20 122.000 172.000 206.000 330 465 560 114.000 160.000 192.000 410 580 690
(M22) 152.000 214.000 257.000 445 620 750 141.000 199.000 239.000 550 780 930
M24 176.000 248.000 298.000 570 800 960 164.000 230.000 276.000 710 1.000 1.200
(M27) 232.000 326.000 391.000 840 1.200 1.400 215.000 302.000 363.000 1.050 1.500 1.800
M30 282.000 397.000 476.000 1.150 1.600 1.950 262.000 368.000 442.000 1.450 2.000 2.400
(M33) 350.000 480.000 576.000 1.540 2.120 2.540 325.000 457.000 548.000 1.930 2.720 3.270
5.2 FORÇA SEPARADORA ESTÀTICA
75
5 CÀLCUL D'UNIONS AMB FORÇA SEPARADORA AXIAL 5.2 FORÇA SEPARADORA ESTÀTICA
b) Seqüència de càlcul
Fs [N]
Fc [N]
F [N]
[mm] t t
a) b) c)
La figura 5.2 representa l'efecte sobre el cargol d'una força separadora pulsa-
tòria.
Fca
Fc 4
Fs
3 4
FM
3 1 2
Fs
2
Fc
Fca
Fcm
1 t
1234 t
a) b) c)
Fig. 5.2 Força separadora pulsatòria
a) En el muntatge
Valen les mateixes consideracions indicades a l'apartat anterior.
F
Re
Fe max a
Fe F max
muntatge primers cicles fatiga
(torsió) (torsió)
Fmin (no hi ha
m
torsió)
a
c1) Sol·licitació
FM lim 6 Fmin Fcmax 6 Fmax (11)
FcS FcS
6 Fa Fa ' (12)
2 2 A3
Si en el muntatge s'ha collat el cargol fins a Fe. 0,9 Re, un cop desapareguda
la torsió, la tensió ha disminuït a F . 0,75 Fe . 0,75 (0,9 Re) . 0,67 Re
c2) Resistència
1200
12.9 = 1080 N/mm 2
1000
10.9 = 900 N/mm 2 A
A amplitud de la resistència
a la fatiga
800 ± FA en N/mm 2
2
8.8 = 640 N/mm
600 6.9 = 540 N/mm 2 grups de diàmetres
M4 - M8 M10 - M16 M18 - M30
[ N/mm 2]
400 12.9
70 60 60
10.9
200 8.8
60 50 40
6.9
0
200 400 600 800 1000 1200
2
-200 m [ N/mm ]
1200
12.9 = 1080 N/mm 2
amplitud de la resistència
1000 2
a la fatiga
10.9 = 900 N/mm ± FA en N/mm 2
= 0,7 R e
[ N/mm 2]
m [ N/mm 2]
c3) Seguretat
FA
CS ' CS $ 1,5 (13)
Fa
FT /2
FT
FT /2
a) b) c)
En una unió per fregament, els cargols són passants, és a dir, tenen joc
respecte el forat (Fig. 6.3).
La força transversal, FT, tendeix a separar les peces unides, fent-les lliscar.
FM Ff FT /2
FM Ff
FT
FM Ff
FM Ff FT /2
Valors orientatius:
Ff
FT ' (1)
Cs
Força de fregament = Ff = FM µ n m
Força de muntatge = FM
Coeficient de fregament = µ = 0,10 ... 0,15 en màquines
Nombre de cargols = n
Nombre de superfícies de fregament = m
FT C S
FM ' (mínima) (2)
nmµ
FT CS Ff n m µ F'M min
La part llisa de la tija queda sol·licitada, igual que un rebló o un passador, per
la força transversal, FT, a cisallament i a aixafament lateral.
FT /2
s3
d
FT
s2
s1
FT /2
Sol·licitació
a) Cisallament
- Tensió de cisallament:
FT
J ' # Ja d m (4)
Am n
B d2
A ' (5)
4
La unió amb cargols ajustats és cara, més que pels cargols, per la
perforació de les peces unides, que ha de ser de gran precisió perquè s'hi
puguin inserir els cargols.
b) Aixafament lateral
s = longitud de contacte
Resistència
Valors orientatius:
Bibliografia