UPF - Curs 2022-2023

Autors: J.Luis Macias Ruiz, Marc Miquel Planes, Ramón Moreno Rodriguez,
Lucía López Miranda, Guillem Llecha Girona
Primer curs - Segon trimestre
Ciència Política ( Prof. Joan Ricart Angulo )
Seminari 3 - Grup 303

Cultura política: el problema de la desafecció

1. Definiu el concepte de desafecció política i compareu-lo amb el concepte
d’insatisfacció. Quines diferències hi ha? Després de consultar els diferents sondejos
disponibles a l'Aula Global, l’informe de la Generalitat i els altres articles indicats,
assenyaleu els principals indicadors de desafecció o insatisfacció que heu identificat.
El concepte de desafecció política fa referència a un conjunt de sentiments difusos, amb els
quals els assumptes polítics són vistos com una cosa llunyana, amb escassa importància i
sense sentit. És un fenomen de distanciament de la ciutadania respecte a la política, un
desinterès i una indiferència constants de la societat enfront del món de la política.

Aquest concepte es tradueix en una menor participació en els processos públics polítics, en
un desinterès i preocupació per assumptes polítics, i en una percepció negativa de les
institucions i els actors polítics. Tot això es barreja amb la desconfiança, a la que s'acusa
d'estar allunyada dels seus interessos i preocupacions.

A diferència d'aquest, la insatisfacció no fa referència a un allunyament per part dels

ciutadans, sinó que es tracta d'un malestar causat per la manca de satisfacció d'algun fet, el
qual causa desinterès cap a determinats aspectes.

A l'article del PAÍS, "No es el descontento, es la desafección", s'arriba a tres conclusions:

que la desafecció és el principal problema polític, que la seva causa està vinculada a una
mala actuació dels principals partits durant la crisi econòmica, i que, a conseqüència d'això,
els partits estan patint pèrdues electorals creixents.

Tal com diu aquest article, la desafecció tendeix a ser estable, constant. Aquesta és una de
les diferències que trobem entre la desafecció i la insatisfacció, ja que aquesta última varia,
tant pot ser a causa d'unes millores econòmiques com dels resultats electorals, entre altres.

El fenomen de la desafecció política es manifesta en comportaments i opinions, adoptant

unes conductes determinades en l'àmbit polític o manifestant unes opinions determinades.
Algunes de les conductes que s'associen a aquest fenomen són: una participació electoral
relativament baixa, l'increment del vot en blanc i del vot nul, la disminució del sentiment
d'identificació amb els partits, o l'estancament del percentatge de ciutadans que pertanyen a
associacions i entitats diverses, entre d'altres.
Junt amb aquestes conductes, les opinions i les valoracions expressades per la ciutadania
permeten detectar el grau d'allunyament respecte al sistema polític i els seus actors.

Tal com indica l'informe de "La desafecció política a Catalunya", els principals indicadors de
desafecció o insatisfacció, registrats a través d'enquestes, sondejos i entrevistes són: el
desinterès per la política, el qual va en descens i es troba més acusat entre la joventut; la

1
importància de la política, actualment molt baixa; la comprensió de la política, entre dos i
tres de cada cinc ciutadans manifesten que la política se'ls fa molt difícil d'entendre; i, per
últim, l'eficàcia personal en la intervenció política.

També s'afirma que els mitjans de comunicació han provocat l'augment del distanciament
entre la política i la ciutadania, fet que comporta la desafecció política.

Per acabar, com hem mencionat abans, el desinterès per la política es troba més acusat
entre la joventut. La majoria dels joves continua movent-se entre la desafecció, la qual ara
està reforçada per un intens sentiment de desconfiança i descontent amb el funcionament
del sistema sociopolític.

2 Una de les principals causes que poden causar desafecció és la percepció i

existència de corrupció a les institucions polítiques. Creieu que és així? Quina és una
de les principals causes de la persistència de la corrupció segons l’article de Rivero,
Barberá y Fernández-Vázquez?
Sí, creiem una de les causes més importants de la desafecció política és la percepció i
existència de corrupció a les institucions polítiques, així doncs, si la ciutadania no se sent
representada pels que han de ser els seus líders polítics i veuen que aquests els enganyen,
deixaran de creure en la importància de participar en la política.

Segons l'article de Rivero, Barberá i Fernández-Vázquez, una de les principals causes de la

persistència de la corrupció és l'absència de conseqüències directes i la impunitat sobre
aquest caràcter corrupte que perdura en la nostra societat. Els constants abusos de poder i
l'enriquiment il·legal per part dels membres dels diferents partits s'han normalitzat fins a tal
punt que a ningú li sorprèn ja. A més a més, no s'imposa cap càstig per a aquests actes, no
existeixen cap mena de conseqüències i això fa que els polítics corruptes se sentin lliures
de seguir amb les seves activitats il·lícites sense la por de ser sancionats. En l'article
s'evidencia això mitjançant casos amb dades contrastades en què alcaldes d'una sèrie de
municipis han sigut re-elegits, tot i haver-se fet públiques evidències dels seus fraus o
corrupció, o situacions en les comunitats autònomes on a l'hora de votar no es tenen gens
en compte les actuacions poc ètiques o corruptes dels seus governs.

3. Els textos de Morán i Benedicto i de Martínez-Bascuñán, apunten a la centralitat de

la dimensió personal i a la infra-representació dels interessos particulars en l'espai
públic com a causes que provoquen un canvi en les noves formes de fer política, no
només en els joves sinó en la societat espanyola en general.
A què creieu que és degut aquest canvi?
Aquest canvi en les noves formes de fer política és deguda a la possibilitat que donen les
TIC´s, de l´idea d´un ideal de democracia directa i rapida en la qual l'individu no necessita
ser representat per ningú, perquè ell mateix pot expressar la seva posició i ser escoltat per
altres al moment, per tant, l´individu pot prendre decisions individuals i colectivas d'una
manera descentralitzada dels poders polítics. Això permet al individu tenir la sensació de
què està fent política fora del sistema burocràtic establert.

2
Quins nous aparells per fer política apareixen?
Els nous aparells per fer política son les TIC´s, les tecnologies de l'informació i les
comunicacions, que donen l'opció instantanea, tant als partits polítics com a qualsevol que
vulgui, a transmetre els seus missatges polítics o pensaments individuals o col·lectius.
Aquesta transmissió, es fa l´utilitzant els recursos que ens proporcionen les TIC´s, ja sigui
per sistema de veu, dades, textos, vídeos, etc, amb la possibilitat per el receptor de veure'ls
repetidament de manera que poc a poc pot apropar-se o sentir-se més lluny del missatge
que està reben.

Enllaçant això amb el text de Marta Fraile, considereu que aquests motius (centralitat
de la dimensió personal i la infra-representació dels interessos particulars) son els
que provoquen també l’existència d’una bretxa de gènere en l'interès per la política?
Argumenteu aquesta última pregunta amb les dades sobre “Els valors dels catalans”
que trobareu a la carpeta de dades.
No, considerem que el motiu per el qual hi ha aquesta bretxa en l'interès en la política per
part de les dones, es per el fet que encara que estiguem en un context que promogui la
igualtat de gènere, es continuen mantenint desde petits certs rols socials, potenciats per
l'escola, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc, per el quals es continua
estenent que la política es més propera al home que a la dona.
Aquesta última pregunta, només és podría argumentar amb les dades que tenim, si la
relacionem amb el fet de que estadísticament, per exemple, tenim el fet que només el 22,4
% dels enquestats parla algun cop de política, això implica que el sobre el 75% restant, no
parla o parla poc, per tant es dedueix que l'interès general per la política és molt poc. A més,
si afegim que els principals sentiments que inspira la política, son desconfianza amb un 26,
3% , frustración 21%, avorriment 12,3%, irritació, 11,9% , es pot considerar normal, que en
particular les dones no s'interessen molt per la política.

4. Montero i Torcal ens diuen a la seva “Tribuna” de El País que “el

descontento es sobre todo coyuntural”. Ara, reviseu el text de Marcos sobre la
desafecció i com aquest introdueix el tema a partir de l’actual context de
Covid. Segons el vostre propi criteri, creieu que la gestió de la Covid tindrà un
impacte en els nivells de desafecció de la societat espanyola?
És evident que la gestió de la Covid ha tingut un impacte molt important en les societats
d’arreu del món. Però si ens centrem en l’impacte que ha tingut aquesta gestió pel que fa
als nivells de desafecció, i en concret, a la societat espanyola, ens trobem que hi ha hagut
un augment d’aquesta desafecció.

En primer lloc, cal destacar que previ a l’esclat de la pandèmia Espanya ja era un país amb
poc interès per la política. Dit això, ens centrem en la gestió de la Covid-19 i si aquesta
gestió ha fet créixer la desafecció o no, i la resposta és que sí.

El nivell de desafecció de la societat espanyola ha augmentat amb la gestió de la Covid, i

això és degut principalment a que la pandèmia va comportar diferents problemes importants
per la gent, com per exemple haver de tancar els negocis, cosa que va fer disminuir la
qualitat de vida de la societat, i per tant, establir un descontentament generalitzat en quan a
la política adoptada en aquells moments.

3
Exemples de casos com aquestes fan que la societat perdi interès per la política, i si ens
centrem en aquest cas concret crec que la gestió de la Covid farà créixer encara més la
desafecció de la gent.

5. També en base a les lectures, prioritza dues solucions per a reduir la desafecció.
Argumenta per què les has triades.
En base a les lectures que tracten la desafecció política de la ciutadania, es poden prioritzar
dues solucions amb l’objectiu de reduir la desafecció o revertir-la. Principalment, l’educació i
la conscienciació de la ciutadania, segons els autors Montero i Torcal aquesta desafecció
política constitueix el principal problema polític, com a causa i conseqüència a la vegada,
existeix una pésima actuació dels principals partits polítics; s’entén com a conseqüència
degut a la falta de càstig electoral als partits polítics, causa d’aquesta desafecció política.
Aquesta conscienciació de la ciutadania ha d’estar enfocada en la participació política i
l’educació política de la ciutadania, a Catalunya 2 de cada 5 ciutadans majors de 18 (amb
facultat de votar) consideren tenir importants dificultats per entendre la situació política
actual.Per altra banda, la conscienciació de la democràcia com a forma de govern preferida
a Catalunya es situa en un percentatge de la població superior al 90%, segons la
Generalitat de Catalunya a l’any 2008. Aquesta conscienciació en la participació política
podria causar l’efecte “bola de neu”, on augmenta la qualitat política de l’Estat i així
s’incentiva a participar als ciutadans.

Juntament amb aquesta idea de càstig electoral, es pot introduir la segona solució, el càstig
penal i sobretot el càstig electoral de la corrupció per part de la ciutadania. Segons l’estudi
realitzat pels autors Rivero, Barberá i Fernández-Vázquez, en relació al càstig electoral de
la corrupció dels polítics, arriba a la conclusió que es valoren els beneficis indirectes de la
corrupció. La percepció de la corrupció i el frau polític com uns dels principals problemes
polítics a Espanya, generant una baixa valoració de les institucions públiques, partits polítics
i els líders del principals partits polítics, com ens monstra l’estudi realitzat per la Generalitat
de Catalunya l’any 2008. En relació als beneficis indirectes de la corrupció, els votants rurals
de les Comunitats Autònomes de València i Andalusia no tenen directament en compte la
corrupció en la votació, en altres zones d’Espanya la població valora positivament la
corrupció si aquesta té un impacte positiu a l’economia a nivell territorial, en canvi,
negativament si aquesta no té impacte sobre l’economia territorial en 5% menys de la
votació (la qual no es considera significativa). Aquest càstig electoral, disminuiria la
corrupció, augmentant la valoració dels votants i la participació política com a conseqüència.

Bibliografia.
- Sondeig d’Opinió ICPS, 2021, Institut de Ciències Polítiques i Socials
- Los jóvenes españoles entre la indignación y la desafección política, Maria Luz
Morán, Jorge Benedcito
- La brecha de género en el interés por la política en europa, Marta Fraile, fecha
27.03.2017,
http://agendapublica.elpais.com/la-brecha-de-genero-en-el-interes-por-la-politica-ene
uropa/
- CIS, Barómetro de noviembre 2021, Estudionº 3340
- Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2021, Generalitat de Catalunya