ORTOGRAFIA

o La síl·laba

Cada colp de veu que fem en pronunciar un mot és una síl·laba. Generalment cada síl·laba té una
vocal que és el nucli. A continuació veurem que també poden haver dos vocals en una síl·laba
formant un diftong.

Separació de síl·labes a efectes ortogràfics

Se separen els prefixos i els
Se separen els dígrafs: No se separen
compostos
rr: car-ro
ss: mas-sa
mm: im-mens
in-fal-li-ble
nn : con-nec-tor gu : guer-ra
im-mò-bil
dd  ad-dic-te qu : ma-que-ta
bes-a-vi
sc: es-ce-na ll : pa-ller
ix: bai-xa ny : se-nyor
Els que porten h intercalada:
tj: plat-ja
tg: fet-ge ig: de-sig
al-ho-ra
tx: cot-xe
in-hu-mà
tz: tret-ze
tl: vet-la
tll: but-lle-tí
l·l: vil-la

El diftong
Hem dit que un diftong suposa la unió de dos vocals en una mateixa síl·laba. Abans d’abordar els
tipus de diftongs cal fer una distinció molt simple:

A, E, O són vocals fortes

I, U són vocals dèbils

Segons combinem les vocals trobarem: Diftongs decreixents (una vocal forta + una vocal dèbil) o
diftongs creixents (una vocal dèbil + una vocal forta).

Atenció amb la I i la U:

a) Quan la i i la u van precedides de consonant (que no siga q o g) i seguides de vocal es

separen de la vocal i formen síl·laba amb la consonant precedent:
ci-èn-ci-a, ca-mi-ó, his-tò-ri-a, Ma-ri-a.

1
 b) La i i la u de vegades funcionen com a consonants (hem d’imaginar-les com una /y/ o
una /w/) i constitueixen la síl·laba amb la vocal que les segueix, bé a principi de mot, io-de
(en castellà yo-do), ui-xer (en castellà u-jier); bé entre vocals, que-ia, ca-uen /ca-wen/. Al
castellà es produeix un hiatus: ca-í-a, ca-en.

El triftong
Un triftong és un aplec format per un diftong creixent i un de decreixent.

El quadre següent ho resumeix tot de manera esquemàtica.

Diftongs
Diftongs decreixents Diftongs creixents i, u semiconsonants

ai: mai qua: qua-res-ma i a principi de mot:

ei: rei qüe: qües-ti-ó ia-ia
oi: al-moi-na qüi: o-bli-qüi-tat i entre vocals:
ui: buit quo: quo-ci-ent ba-ie-ta
au: cau-re
eu: neu gua: gua-nyar u a principi de mot:
iu: viu güe: llen-gües ui-xer (és l’únic cas!)
ou: pou güi: pin-güí u entre vocals:
uu: duu (dur) guo: pa-rai-guot mo-uen

Triftongs

iai: iai!
ieu: dú-ieu
uai: Pa-ra-guai
üeu: o-bli-qüeu
ueu: cre-ueu

Remarques
 Les paraules acabades en vocal + -ïtat no solen formar diftong i, per això mateix, porten
dièresi damunt la i: espontaneïtat, homogeneïtat...

 La grafia ens informa de l’existència del diftong. Amb diftong: q, qua-res-ma; sense
diftong: c, cu-a.

2
Activitats

1. Separeu en síl·labes les paraules següents:

fitxa, barra, bossa, carrall, queixal, subaltern, canya, cel·la, desordenada, desllunat, vosaltres,
subhasta, Iugoslàvia, diari, fluorat, baioneta, guineu, comptagotes, escena, coix, desorganitzat,
passejar, catorze, pallissa, terreny, senyora, acadèmia, rossinyol, malestar, caixa, besavi,
setciències, accionar, reomplir, anhídrid, panamericà, ratlla, bateig, garatge, assassina,
Saragossa, benestar, perruqueria, cel·lular, prohibir, panxacontenta, escurabutxaques.

2. Classifiqueu les paraules següents en la casella que els corresponga::

1 actuar 9 creueu 17 fluor 25 lluu 33 quadre

2 aire 10 cuina 18 guaita 26 nau 34 qüestió
3 boina 11 cultiu 19 guanyar 27 neu 35 quota
4 boira 12 dia 20 guerra 28 niu 36 quotidià
5 bou 13 dietari 21 guitarra 29 roure 37 reina
6 buidar 14 peu 22 joia 30 piano 38 remoure
7 ciutat 15 espai 23 Laia 31 pingüí 39 tia
8 creu 16 figuera 24 llengua 32 pueril 40 violí

Diftong i, u
Diftong creixent Triftong No hi ha diftong
decreixent semiconsonants

o L’accentuació

Com hem vist podem dividir les paraules en unitats més xicotetes anomenades síl·labes. Segons
açò, podem classificar les paraules en: monosíl·labes (si tenen una sola síl·laba) i polisíl·labes (si
en tenen més d’una).

3
Quan parlem, no pronunciem totes les síl·labes amb la mateixa intensitat. En qualsevol paraula,
n’articulem una amb més força que la resta. Aquesta és la síl·laba tònica i la resta són síl·labes
àtones.

La posició de la síl·laba tònica ens permet classificar les paraules en:

Agudes: si la síl·laba tònica és l’última: cistell, berenar, civilització.

Planes: si la síl·laba tònica és la penúltima: vermella, greixos, caputxa, dàtil.

Esdrúixoles: síl·laba tònica és l’antepenúltima: àvia, pròpia, obediència.

L’accent gràfic
És el signe que marca on està situada la síl·laba tònica. Disposem de dos tipus d’accent: obert (`) i
tancat (´). Per a saber quins dels dos signes hem de col·locar podem acudir a la regla següent:

a sempre obert (à)

e segons el timbre, pot ser obert (è) o tancat (é)

i sempre tancat (í)

o segons el timbre, pot ser obert (ò) o tancat (ó)

u sempre tancat (ú)

Repassem les regles d’accentuació:

Paraules Terminacions que s’accentuen

Agudes vocal, vocal +s, -en / -in
Planes les que no acaben en cap de les terminacions anteriors
Esdrúixoles totes

Llegiu les paraules de la llista següent i familiaritzeu-vos amb la pronúncia i l’escriptura:

Agudes

4
 alfil elit iber policrom xandall
ampit fluor interval poliglot xassís
avar futbol linier quilogram xiclet
Borís handbol misantrop radar xofer
els Carpats handicap Munic Raimon zenit
cautxú heroi oboé el Tibet Zuric
ciclop hoquei oceà timpà
criquet humit però tiquet
Planes
acne conclave Ígor meréixer termòstat
adequa conéixer intèrfon míssil tèxtil
aeròlit córrer Karamàzov omòplat tórcer
alvèol créixer leucòcit paréixer torticoli
amoníac demoníac lígur policíac Ucraïna
atmosfera Èdip magnetòfon prèmsil véncer
austríac Espàrtac Marràqueix púding vertigen
cardíac etíop medul·la rèptil víking
càstig guru megàlit témer zodíac
Esdrúixoles

Àtila diòptria Etiòpia mètopa pneumònia

aurèola èczema gàmeta olimpíada rubèola
Cleòpatra elèctrode Himàlaia període

Observacions:

A més s’admeten dues possibilitats d’accentuació en:

a) els compostos de -edre: pentaedre o pentàedre.
b) algunes paraules com: imbècil o imbecil, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, dòmino o
dominó, etc.

Accentuació dels adverbis en -ment

Els adverbis acabats en -ment es formen afegint la terminació -ment a l’adjectiu
en femení. L’accentuació gràfica en aquest cas consisteix a aplicar les regles generals de
l’accentuació a l’adjectiu en femení sense tenir en compte la terminació.
Si l’adjectiu en femení s’accentua, l’adverbi també s’accentuarà i si l’adjectiu en
femení no s’accentua, l’adverbi no s’accenturà tampoc.
(savi>sàvia+ment>sàviament, dolç>dolça+ment>dolçament, útil>útil+ment>
útilment).

Remarques
- Les paraules que acaben en diftong decreixent no acaben en vocal (nucli sil·
làbic). Per tant, si són agudes no s’accentuen i si són planes sí (aneu, anàveu).
- Els monosíl·labs no s’accentuen mai

Accentuació monosíl·labs

5
L’accent diacrític és un accent gràfic que no segueix la norma general de l’accentuació i s’aplica
sols en aquelles paraules d’ús freqüent que poden crear situacions de confusió amb altres paraules
que s’escriuen igual.
Tradicionalment, en l’ensenyament del valencià, l’accent diacrític ha suposat
la memorització de llargues llistes de paraules que en alguns casos no s’han usat
mai, tan sols en els exàmens. En l’actualitat, alguns organismes han reduït la llista
a quinze casos per tractar de racionalitzar-ne l’ús:

bé / béns
- correcte: Això està bé.
- possessió: Defenseu els nostres béns.
- benefici: Ho faig pel teu bé.
Déu / déu / déus
- divinitat: Mare de Déu. Zeus i Hera eren déus de la mitologia grega. Apol·lo, déu
de la medicina.
és
- verb ser: Pau és el meu germà.
mà
- substantiu: Doneu-vos la mà.
més
- quantitatiu: Oriol corre més que tu.
món
- substantiu: Rafa Nadal és el millor del món.
pèl / pèls
- substantiu: No li véiem el pèl. No tenia pèls a la llengua.
què
- relatiu precedit de preposició (el qual...): No entenc els fets a què fas referència.
- interrogatiu (quina cosa): No sabia de què anava. Què fas?
sé
- verb saber: No sé qui t’ho ha dit.
sí
- adverbi d’afirmació: Vols anar-te’n? Sí.
sòl / sòls
- terreny, superfície: sòl fèrtil, sòl urbà.
són
- verb ser: Marta i Raül són germans.
té
- verb tindre: La mare té la grip. Això no té cap ni peus.
ús
- verb usar: Llei d’ús i ensenyament del valencià. Em preocupa l’ús que en puguen
fer.
vós
pronom personal fort: Parleu-li de vós. Com estàs, fill? Molt bé i vós, com esteu?

Més activitats

3. Classifiqueu les paraules següents en agudes, planes i esdrúixoles i, si cal, accentueu-les:

6
 1 abus 12 calmos 23 desmai 34 llagrima 45 Raimon
2 aixo 13 canto 24 esglesia 35 matalas 46 riquissim
3 alacra 14 castell 25 espinac 36 merit 47 rustic
4 ampit 15 cataleg 26 estatua 37 Merli 48 tabu
5 apat 16 centim 27 estiu 38 musica 49 telefon
6 arros 17 cervol 28 examens 39 Nuria 50 tennis
7 avis 18 ciencia 29 formula 40 oxigen 51 tragedia
8 balco 19 clemencia 30 germa 41 paper 52 usuaria
9 Berlin 20 colonia 31 gloria 42 pastis 53 Valencia
10 barraco 21 concorrer 32 individu 43 peninsula 54 Ventafocs
11 burges 22 correu 33 ingres 44 princep 55 virus

Agudes Planes Esdrúixoles

4. Accentueu les frases següents:

a) Esta escrivint un assaig sobre el periode d’esplendor de la industria textil.

b) Des que va tornar de l’Himalaia, tot son problemes: primer la pneumonia, despres
l’eczema i la inflamacio de medul·la i ara l’aturada cardiaca.
c) Ruben s’ha fet una amiga austriaca que escriu novel·les policiaques.
d) Si veig un reptil em pose fora de mi.
e) Si Prosper fora l’heroi de l’ultim partit de futbol se n’aniria al Munic.
f) Et van augmentar les dioptries en el campionat de domino d’Etiopia.
g) T’he dit mil voltes que no et deixes els xiclets a l’ampit!
h) Espartac, Cleopatra i Edip son personatges de la cultura classica.
i) He dit al xofer que no el vull veure mes en xandall.
j) Aquest mati han trobat un aerolit a Ucraina.

5. Poseu accent a les paraules del text següent que ho necessiten.

7
Hi ha hagut molts essers que han perdurat en la historia. Uns en llocs rellevants i d’exit, d’altres
en el subsol. Fets i persones s’han barrejat per no aturar el rellotge del temps.

Hi ha la tendencia d’etiquetar qualsevol succes singular com l’esdeveniment del segle. I aquesta
etiqueta de tant que s’hi ha aplicat ha perdut el significat originari. La historia n’es plena, de fets i
persones singulars.

A mes, els limits entre la ficcio i la realitat no han estat clars del tot. Hi ha hagut personatges del
mon de la imaginacio, popular o literaria, que han ultrapassat els ambits de la realitat i han existit
en la memoria col·lectiva. Recordem, per exemple, el cas dels germans Karamazov per als russos.

o La dièresi

La dièresi és un signe gràfic (¨) que realitza dues funcions diferents i relacionades amb les grafies
i i u:

1. Per a marcar que la u dels diftongs creixents qüe, güe, qüi, güi s’ha de pronunciar:
conseqüència, obliqüitat, següent, lingüista, etc.

Cal anar amb compte amb la pronúncia correcta d’algunes paraules, com ara
enquesta, antiguitat, equitat, etc., perquè ens pot portar a l’escriptura incorrecta.

2. Per a marcar que la i i la u no formen diftong i les regles generals no permeten accentuar:
genuí, però genuïna.

Cal parar atenció a les paraules derivades, l’arrel de les quals acaba en vocal i el sufix
comença per i:

-ible: produïble, seduïble, deduïble, etc.

-idal: romboïdal, helicoïdal, etc.

-iment: agraïment, decaïment, retraïment, etc.

-itat: contemporaneïtat, instantaneïtat, etc.

Estalvi de la dièresi
1. No es posa dièresi en els acabaments verbals corresponents a infinitiu, gerundi, futur i
condicional dels verbs acabats en -ir.
2. Tampoc es posa en les paraules formades amb els sufixos -ista, -isme, -us, -um.
monoteista, egoisme, Pius, mèdium, etc.

8
 (Les paraules proïsme i lluïsme sí que porten dièresi perquè el seu acabament no és un
sufix).
3. Tampoc en les paraules formades amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, pre-, re-, etc.
seguits de lexema iniciat per i o u. Exemples: antiintoxicació, autoinculpació, reinstal·lació,
etc.
(Han de portar dièresi la paraula reüll i les formes del verb reeixir en què cau la vocal e del
radical: reïsc, reïxim, etc.)

ACTIVITATS. DIÈRESI

1. Poseu accent o dièresi en paraules que ho necessiten.

agraim continuitat llengua pou Suissa

agrairem contribuien llengues produires traduir
agraits cuita lluint produiriem traia
aillar deduia lliure produit trait
aillament deduiu Lluis quaranta Ucraina
altruisme diuretic lluit questionar unguent
ambiguitat diurn Marius quota vei
aqueducte esplai obeieu raim veins
autointoxicar fruita obliques reull fluidesa
cocaina genui obliquitat seduida taut
coincidencia heroina paisos substituit antiguitat
conduiem homogeneitat panteisme succeits ensaimada
conduit linguista Pasques suicidi proteina
consequencia linoleum posseint suis Aiguestortes

2. Poseu els accents i les dièresis que calguen a les frases següents:

a) La meua veina se’n va a Suissa per les Pasques.

b) El meu amic Saul vol un treball diurn.
c) Si no m’hagueren batejat Raul, m’agradaria dir-me Judes o Caim.
d) Un pensament fluid garanteix la fluidesa del discurs.
e) Un metge m’ha dit que aquest diuretic no te cap contraindicacio.
f) Laia m’agraia que sempre tinguera a casa refrescs sense cafeina.

9
 g) Vull un entrepa de truita, un cafe amb llet i un bescuit.
h) Pertany a l’orde dels pauls.
i) Jo vaig fruir molt, pero tu no fruires gens.
j) Marius, per favor, dona’m el nonius.

o Ús del guionet

El guionet servix per a unir certs elements (pronoms, numerals, noms compostos),veiem:

- S’escriuen amb guionet

Després de verb, els pronoms febles s’unixen amb guionet

Pronoms febles si no, hi ha apòstrof: retireu-vos, dona-me-la, ves-te’n
Els numerals (ordinals i cardinals)
- Desena i unitat: vint-i-un, trenta-nou, quaranta-tresé
Numerals - Unitat i centena: dos-cents, quatre-centes
No porten guionet els noms compostos: art huitcentista, el noucentisme
Quan l’adverbi no s’usa com a prefix i el segon element és un substantiu:
pacte de no-agressió, política de no-violència, el no-res, el no-metall
Adverbi no El grup no res es pot escriure també sense guionet quan té el valor de
cosa insignificant o en un instant: T’enfades en un no res.
Quan el primer component acaba en vocal i el segon comença per x, r, s:
Mots compostos barba-roig, busca-raons, Vila-real, cama-roja, gira-sol, para-xocs
Sempre que els compostos comencen per un punt cardinal: nord-est,
Punts cardinals sud-africà, nord-americà
Repeticions i Els compostos formats per repeticions, expressions repetitives i
onomatopeies onomatopeies: a corre-cuita, a mata-degolla, bub-bub, gori-gori, xiu-xiu
Primer element Quan el primer element del compost siga una paraula que, segons les
accentuat regles d’accentuació, haja de dur accent gràfic: camí-raler, pèl-blanc
Compostos despús-ahir, abans-ahir, despús-demà, despús-anit, de soca-rel,
heterogenis cul-de-sac, qui-sap-lo
Mots d’origen estranger no adaptats a la nostra llengua: agnus-dei, best-
Préstecs lingüístics seller, check-in, Dalai-lama, disc-jockey, ex-libris, gin-tonic, prêt-à-porter
Quan l’absència del guionet puga ocasionar lectures o pronúncies
Altres casos errònies: Bell-lloc, cap-rossenc, pit-roig, plats-i-olles

- S’escriuen sense guionet

Els compostos en agredolç, allioli, bocamoll, capicua, centpeus, clarobscur, coliflor (i

10
 general floricol), collverd, curtcircuit, curtmetratge, maldecap, ratpenat, vistiplau
arxi: arximilionari; avant: avantsala; bes: besavi; ex: exconseller
plus: plusvàlua; pre: precristià; pro: proamericà; pseudo: pseudoderivat
Mots amb prefixos quasi: quasicontracte; sobre: sobrecoberta; sots: sotsdirector
ultra: ultraconservador; vice: vicepresident
Compostos amb afro-: afroamericà; àudio-: àudiovisual; cardio-: cardiovascular; cumulo-:
cumulonimbus; físico-: fisicoquímic; greco-: grecoromà; hispano-:
prefixos cultes hispanoamericà; labio-: labiodental; político-: politicosocial; psico-:
acabats en -o, -i psicosomàtic; socio-: sociocultural
Altres casos usdefruit i adesiara sense guionet per tradició
Remarques
 No porten guionet els mots amb prefixos encara que el prefix acabe en vocal i el segon
component comence per x, r, s. No dupliquen ni la r ni la s inicials del segon element:
vicerector, grecoromà, politicosocial.

 S’admet l’ús discrecional del guionet en alguns casos en què hi ha contactes gràfics
estranys: ex-xofer, ex-Iugoslàvia, anti-OTAN, avant-tren.

 El guionet, a vegades, s’usa com a recurs sintàctic per tal de suprimir preposicions en
estructures com ara: Relació qualitat-preu (relació entre qualitat i preu); Partit València-
Vila-real.

 S’escriuen separats, sense guionet, els sintagmes lexicalitzats, és a dir, els compostos que
estan units per una relació sintàctica, no morfològica: alcalde president, any llum, bar
restaurant, cafè teatre, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, disc compacte, estat
nació, hora punta, llar residència, etc. Estos compostos fan el plural afegint una -s al
primer element: ciutats estat, cuines menjador, escoles taller.

Exercicis
1. Unix amb guionet, si cal, les paraules següents i classifica-les a continuació.

guarda/bosc, para/llamps , Riba/roja, renta/plats, porta/claus, espanta/sogres,

salva/vides, mata/rates, roda/món, talla/foc, prim/mirat, guarda/roba, penya/segat,
tira/línies, soca/rel, para/xocs, compta/gotes, pica/plets, rebenta/pisos, gira/sol,
para/fangs, busca/raons, barba/serrat, aigua/moll, Vila/real.

a) Amb guionet: ...................................................................................................................

....................................................................................................................................................

11
.....................................................................................................................................................

b) Sense guionet: ...............................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

12