INMUNOLOGIA

Sistema immunitari és el conjunt d'òrgans teixits,

cèl·lules i molècules que treballen coordinadament
per defensar-nos de les infeccions o de desordres
cel·lulars com tumors. FUNCIONS:

- Reconeixer antígens (molècules potencialment

perilloses reconegudes com alienes a l’organisme) o
tumors.

- Respondre-hi, tant de manera específica o no.

- Generar una memòria per respondre millor en

properes infeccions (adquisició d’immunitat).
RESPOSTA IMMUNITÀRIA
● En principi, qualsevol macromolècula aliena a
l'organisme és reconeguda pel sistema immunitari,
que desencadena una resposta immunitària
● La resposta immunitària pot estar propiciada per
cèl·lules (immunitat cel·lular) o produïda per
molècules específiques anomenades anticossos
(immunitat humoral).
● Hi ha diferents maneres de classificar la immunitat
no excloents entre sí. Per exemple: activa/passiva,
natural/artificial, específica/inespecífica, etc.
 TIPUS D’IMMUNITAT
●
Segons els elements que intervenen:
- I. cel·lular.
- I. Humoral.
●
Segons la intervenció de la medicina moderna.
- Natural
- Artificial
●
Segons l’origen biológic:
- I. innata
- I. adquirida
●
Segons el tipus de resposta:
- I. inespecífica
- I. específica
 RESPOSTA IMMUNITÀRIA
● Immunitat natural activa. L'organisme l'adquireix al
ser exposat a una infecció i el propi sistema
immunològic comença a produir anticossos específics

● Immunitat natural passiva. En mamífers la mare li

pot passar anticossos al fetus a través de la placenta.

● Immunitat artificial activa. Adquirida amb vacunes

(microbis morts o atenuats que estimulen el sistema
immunitari a fer anticossos específics. Preventiva.

● Immunitat artificial passiva. Adquirida amb sèrums

(anticossos específics contra els antígens que han
produït la malaltia). Sovint de cavall. Curativa.
 IMMUNITAT ESPECÍFICA
● Primera barrera de defensa, prèvia a antígens.

● Resposta ràpida a un gran espectre d’amenaces.

● Les defenses es poden classificar en:

- Externes: pell, mucoses i secrecions.

- Internes: Sobre tot la resposta inflamatòria, antitumoral
i la fagocitosi.

● Les elements que la componen:

- Biomolècules: S. de complements, histamina, interferó.
- Cèl·lules: fagòcits, mastòcits, cèl·lules NK.
 DEFENSES NATURALS: PELL I MUCOSES
La pell i les mucoses són la primera barrera que troben els
microorganismes patògens exteriors.

La pell té diferents capes:

- Epidermis: Protegeix la capa de cèl·lules amb queratina en

contant descamació. També la suor, flora i gl. sebàcies.

- Dermis: Hi ha cèl·lules de defensa (macròfags, mastòcits,

limfòcits. És nivell fins on arriben els capil·lars sanguinis.

Les mucoses protegeixen de diverses maneres:

- Respiratòria: Cèl·lules ciliades i mucus arrosseguen pols i

gèrmens cap exterior.
- Digestiva: Producció d’àcid i flora bacteriana competidora.
- Mucosa vaginal: acidesa i flora bacteriana competidora.
Hematopoesi
TIPUS TEIXIT CARACTERÍSTIQUES FUNCIÓ IMMUNITAT
CEL·LULAR esp/inesp.

Mastòcit Teixits Amb grànuls histamina Fan histamina Inespecífica

Eosinòfils Sang Granulòcits Fan histaminasa, Inespecífica

ataquen paràsits
Basòfils Sang Granulòcits Fan histamina Inespecífica

Neutròfils Sang Granulòcits Fagocitosi Inespecífica

Fan pirògens
Monòcits Sang Surten cap a teixits i Fagocitosi Inespecífica
esdevenen macròfags Fan pirògens
Macròfags Teixits Forma de mitja lluna Fagocitosi, Inespecífica
presentar antígens .
Fan pirògens Específica
Limfòcit B Ganglis Anticossos a superfície Fan anticossos Específica

Cèl. plasmàtica Teixits Provenen de limfòcits B Fer anticossos Especifica

Limfòcit T Tim i Nucli molt gran Controlen resposta Específica

sang Immunitària, activaB
Cèl. NK Sang Indueixen opsonitdació Contra cèl. tumorals Inespecífica
o infectades de virus Específica
 Estructura de les proteïnes
P
 Estructura terciaria
És la disposició en l’espai que presenta l’estructura secundària. Hi ha
dos tipus d’estructura terciària:

–Conformació globular: La cadena polipeptídica es replega fortament

donant lloc a formes globulars compactes. Els grups polars es situen a
l’exterior. Això facilita que moltes proteïnes globulars siguin
solubles en aigua i en dissolucions salines.
 Estructura quaternària
És l'estructura que presenten les proteïnes constituïdes per dues o més cadenes
polipeptídiques (amb estructures terciàries iguals o diferents) , unides per enllaços febles
(no covalents).

Cada una d’aquestes estructures rep el nom de protòmer. Segons el nombre de protòmers
que s’associen les proteïnes s'anomenen:

–Dímers: 2 protòmers (ex. Hexoquinasa)

–Tetràmers: 4 protòmers (ex. hemoglobina

–Pentàmer: 5 protòmers (ex.RNA-polimersa)

–Polímer: gran nombre de protòmers

(càpside del virus de la poliomielitis)

 La resposta immunitària específica
●
Processos que es posen en marxa en resposta al
reconeixement específic dels antígens (bàsicament
proteïnes) de l’agent infecciós.
●
Es diu, doncs, que és una resposta adquirida. Fa
augmentar molt l’eficàcia del sistema de defensa
●
Components:
- Cel·lular: Limfòcits T i B
- Humoral o serològica: Anticossos (immunoglobulines).
 Anticossos (immunoglobulines)
●
Són proteïnes (globulines) produïdes pels limfòcits B
destinades a unir-se específicament als antígens.
●
Poden trobar-se adherits al limfòcit (anticossos de
superfície) o lliures (els fan cèl·lules plasmàtiques).

●
Només reconeixen una una petita part de l'antigen
(determinant antigènic) i per això anticossos diferents
poden atacar un antigen des de vàries posicions.
 Estructura dels anticossos
●
Són proteïnes amb estructura quaternària, amb dues
cadenes pesants (H) i dues lleugeres (L).
●
Tenen 2 regions o dominis:
- Constant (Fc). La mateixa per
cada tipus.
●
- Variable (Fab). Específica per
cada determinant antigènic.
●
La unió entre cadenes és per
ponts disulfur, però la unió -
antigen-anticòs és per enllaços
no covalents (ponts d’hidrogen, forces de Van der
Waals i interaccions hidrofòbiques.
 a a
Estructura tridimensional (2 i 3 )
 Feu clic per afegir un títol,
●
●
Mecanismes d’actuació dels anticossos
●
Precipitació: Contra macromolècules solubles.
Fan que precipitin i siguin fagocitats.
●
Aglutinació: Els anticossos reaccionen
contra antígens de superfície de patògens,
fent que sedimentin.

●
Neutralització. S’uneixen a superfície de
virus, disminuint capacitat d’infectar.

●
Opsonització: Marquen patògens
per facilitar la fagocitosi.
●
Induir basòfils i mastòcits a produir histamina.
 Limfòcits B
●
Es formen i maduren a la medul·la òssia vermella.
●
Responsables d'immunitat cel·lular
●
Tenen anticossos a la superfície (receptors de membrana)
específics per cada antigen.
●
Quan entren en contacte
amb un antigen, s’activen
i es poden convertir en:
- Cèl·lules plasmàtiques productores
d’anticossos.
- Cèl·lules de memòria que poden
sobreviure molts anys. .
 Selecció clonal
●
Hi ha una gran varietat d’anticossos: aquesta gran varietat es genera
a partir de combinacions de tres regions de DNA als cromosomes 6,
12 i 16.
●
Al madurar, cada limfòcit selecciona la producció d’un sol tipus
d’anticòs, (a partir d’una combinació concreta de segments gènics de
les tres regions de DNA, diferenciant-se de la resta, fins i tot abans
d’entrar-hi en contacte.
●
Els limfòcits B tenen proteïnes receptores a les seves membranes,
que s’uneixen només a un antigen concret. La unió de l’antigen a
aquests receptors provoca la maduració d’aquesta cèl·lula concreta i
la seva multiplicació: es diu, llavors, que s’ha estimulat una família o
clon de cèl·lules T i B. A cada clon hi ha:
- cèl·lules verges (que no han tingut contacte amb l’antigen),
- cèl·lules efectores (actuen de forma directa i activa contra l’antigen)
- cèl·lules amb memòria (que es transformen en efectores de forma
ràpida al segon contacte amb l’antigen).
 Selecció clonal
●
Hi ha una gran varietat d’anticossos.
Són generats per la combinació de 3
a
regions dels cromosomes 6, 12 i 16.
●
Al madurar, cada limfòcit produirà un
sol tipus d’anticòs, diferent de la resta,
fins i tot abans d’entrar-hi en contacte.
●
Cada limfòcit B té proteïnes receptores a la membrana que només
poden unir-se a un únic antigen. Aquesta unió provoca la maduració
i multiplicació de la cèl·lula concreta: es diu, llavors, que s’ha
estimulat una família o clon de cèl·lules T i B. A cada clon hi ha:
- cèl·lules verges (que no han tingut contacte amb l’antigen),
- cèl·lules efectores (actuen de forma directa i activa contra l’antigen)
- cèl·lules amb memòria (que es transformen en efectores de forma
ràpida al segon contacte amb l’antigen).
 SELECCIÓ CLONAL
e

●
 Limfòcits T
● Es formen i maduren al tim.
● Responsables de la immunitat cel·lular.
● No produeixen anticossos.
● Presenten a la seva membrana receptors de superfície capaç de
reconèixer “petits fragments” d'antígens que estan units a unes
proteïnes de membrana anomenades MHC presents en gran part
de les cèl·lules del cos.
● Hi ha diferents tipus de limfòcits T. Hi destaquen:
– Limfòcits T citotòxics: destrueixen cèl·lules infectades, cèl·lules
canceroses o trasplantades, mitjançant l'alliberament de citotoxines
(com les perforines) que indueixen l'aparició de porus a la
membrana de les cèl·lules infectades i la seva mort per apoptosi.
– Limfòcits T col·laboradors (o cèl·lules Th, helper T-cell).Activen els
limfòcits B, els limfòcits T citotòxics i els macròfags.
- Limfòcits T supressors: Esmorteeixen l’activitat de limfòcits B i Th,
fent que deixi de fabricar-se anticossos.
Cèl·lules presentadores d'antígens (CPA)
●
Els antígens no poden ser reconeguts directament pels
limfòcits T citotòxics ni limfòcits B (?) i, per això, calen
intermediaris (els limfòcits T helpers) que els «presentin» i
que comenci la resposta immunitària específica.
●
Poden fer aquesta funció:
- Macròfags (i cèl·lules dendrítiques): han digerit un agent
infectiu i presenten fragments a la seva membrana.
- Limfòcits B: amb antígens lligats als receptors de
membrana de forma
específica.
- Qualsevol cèl·lula
infectades per virus.
 MHC (complex principal d’histocompatibilitat)
●
Pot ser de 2 classes:
- Classe I o MHC I. En totes les cèl·lules del cos. Funciona en
casos de virus o càncer. Presenten a T citotòxics. La proteïna
d’unió és la CD 8.
- Classe II o MHC II. Només en macròfags i limfòcits B.
Presenten a limfòcits T helpers. La proteïna d’unió és la CD 4.
 Complex HLA
A la presentació, apart de les 2 cèl·lules (la CPA i el
limfòcit T, hi intervenen vàries proteïnes de membrana
que permeten el reconeixement de l’antigen i també la
unió de les cèl·lules i així activar i estimular tota la
resposta específica. Aquestes proteïnes reben en
humans el nom de complex HLA i són:
●
MHC (complex principal d’histocompatibilitat).
Present i característic a la membrana de totes
les cèl·lules de cada individu. Això permet
diferenciar les cèl·lules pròpies.
●
Receptor del limfòcit T: Reconeix l’antigen
lligat al MHC de la cèl·lula presentadora.
●
Molècules CD. Uneixen les dues anteriors fent de pont.
La discriminació pels fagòcits, entre “propi i estrany” es
produeix a través de receptors de la superfície cel·lular
idèntics entre si que reconeixen molècules comunes a
grups de patògens.
●
Vacunes, sèrums, alegries
i empelts i trasplantaments