Anna Pérez Carreño

APUNTS EXAMEN: EXPRESS.

RITMICOMUSICAL
1. Les qualitats del so: tempo, durada i intensitat
Definició

Les qualitats del so són aquelles característiques pròpies que fan d’un so diferent a
qualsevol altre. Algunes de les més importants són: tempo, compàs, durada i intensitat.

Característiques

- Tempo: és la variació de la velocitat en què s’interpreta un ritme. Formes per indicar

el temps
- Termes del tempo: són paraules d’origen italià i es col·loquen a dalt de la
primera partitura. Alguns exemples poden ser:
- Presto: molt ràpid.
- Allegretto: ràpid.
- Andante o moderato: temps mig,
ni ràpid ni lent.
- Adagio: lent
- Largo: molt lent.
- Indicacions metronòmiques: aquesta indicació és més precisa i és gràcies al
metrònom. Aquest consisteix en un pèndul invertit i graduat que se situa al
llarg d’una vareta metàl·lica i es mou amb una màquina de rellotgeria
mecànica o electrònica.

- Compàs: són les parts en la que es divideix una cançó amb l’ajuda de les barres
espaiadores i que dins d’aquestes estan les notes amb els seus temps, que al
sumar-les, ens dóna el tempo musical indicat a l’inici de la partitura.

- Durada: és el temps que dura un so, és a dir, indica el temps que es manté una ona
sonora completa.

- Intensitat: qualitat del so basada en el contrast fluix-fort.

Activitats

- Per al tempo:
- Quan corren els animals? → relacionar les paraules “ràpid”, “moderat”, “lent”... amb
els animals. Exemple: si un lleopard corre molt ràpid es col·loca on posi “ràpid”, si
un cargol és molt lent es col·loca al lloc on posa “lent” i així successivament.
- El semàfor → l’educadora tind`ra papers amb els colors verd, groc i vermell com si
fossin un semàfor. Quan l’educador mostri el paper de color verd els infants hauran
d’aplaudir molt ràpid. Quan l’educadora mostri el paper de color groc els infants
 Anna Pérez Carreño

hauran d’aplaudir moderat. Quan l’educadora mostri el paper de color vermell els
infants hauran d’aplaudir lent.
- El joc de les cadires → l’activitat consistex en jugar al joc de les cadires però
depenent de la velocitat de la música. Per això, l’educadora anirà posant cançons on
el ritme sigui més ràpid o més lent i depenent del ritme de la música els infants
caminaran més ràpid o més lent.

- Per a la durada:
- Amb instruments → utilitzar el triangle, el carilló i plats per fer sonar i ressonar sons
llargs. Fer servir bastons, caixa xina i pandereta per fer sons curts.
- Classifiquem sons → col·loquem 2 cercles al terra de l’aula. Un cercle serà la casa
dels sons llargs i l’altre la casa dels sons curts. Agafem diversos instruments i
objectes sonors que tinguem a l’aula, els fem sonar i decidirem a quina casa els hem
de col·locar.
- La corda de la durada → hi ha una corda o cinta estirada al terra. Escoltarme diferents
sons coneguts pels infants (sons de l’entorns i també instruments), i l’educador/a,
agafant la corda/cinta per una punta, anirà aixecant-la mentre duri el so. Observarem
que hi ha sons que fan estirar tota la corda/cinta i d’altres amb els que no té temps de
separar-se del terra.

- Per a la intensitat:
- Creació i imitació de ritmes → l’educador/a interpreta amb un pandero un ritme fort-
fluix i els infants l’imiten. També l’educador/a pot interpretar amb un pandero
el ritme mig-fort.
- Variacions:
- als 2 anys: que els infant creen un ritme que els companys
posteriorment imitaran.
- als 3 anys: que els infants creen diferents ritmes.
- Incorporació i interpretació de la grafia:
- Als 2 anys: incorporar la grafia corresponent a la intensitat
- Realitzar petits dictats per identificar les grafies
- Identificar els sons de l’ambient amb la grafia corresponent
- Gradació del so → l’educador/a, ajuntant i separant les palmes, indica una gravació
d’intensitat i els infants responen amb veu forta o suau.
- Treball de la intensitat mitjançant audicions → s’han de seleccionar audicions que
reflecteixen contrast fort-fluix de manera força indicativa perquè l’entenguin els
més petits. Ex.: posar un audio de pluja amb diferents intensitats i fent que
els infants toquin un instrument de percussió imitant la intensitat del so de la
pluja. És a dir, imitant el fort o el fluix segons soni en l’àudio.

2. Les qualitats del so: altura i timbre

Definició

- Altura: qualitat que diferencia un so agut d’un so greu.

 Anna Pérez Carreño

- Timbre: qualitat que fa referència a la font sonora, que és d’on prové el so, és a dir,
és la qualitat del so emès per una veu o un instrument.

Característiques

- Altura: L’altura es representa de forma gràfica a través de l’escriptura de les notes

musicals en el pentagrama. Cada so es representa per una nota musical, i aquesta
nota musical es col·loca en el pentagrama en funció de la seva altura. En el
pentagrama podem representar les diferents notes musicals, és a dir, les diferents
altures: do, re, mi, fa, sol, la, si.
- Timbre: Cada instrument té un timbre que l’identifica o el diferencia dels altres, és a
dir, una mateixa nota sona diferent si la toca una flauta, un violí, una trompeta, etc.
La veu també té un timbre que l’identifica o el diferencia dels altres. Per exemple, el
so d’un home, una dona o un nen/a, tenen diferent timbre. Aquest timbre ens
permetrà distingir la veu aspra, de la dolça, de la ronca o vellutada. El so pot ser clar,
sord, agradable o molest.

Activitats

Altura:

- “Fem música” (la que vaig fer jo a l’aula)

- “Classifiquem els sons”: els infants tenen un full amb una taula amb dues fileres i
amb deu columnes; en les fileres estarà escrit agut i greu, i en les columnes hi
hauran deu sons, aguts i greus. L'educador/a per uns altaveus posarà diferents
sons, i els alumnes, hauran de posar un gomets segons si creuen que és un so agut
o un so greu. Al final de l’activitat comentarem de forma general com eren els sons.

Timbre:
- Agafar diferents instruments (Tambor, guitarra, triangle, maraques, etc.) on els
infants han d’escoltar sense veure l’instrument que s’està tocant i endevinar quin
instrument és. Per poder realitzar aquesta activitat, és important que abans s’hagi
conegut i experimentat cada instrument, perquè així als infants els resulti més fàcil
identificar cada instrument. És important que l’educador/a amagui bé i que només
s’escolti aquell instrument que està tocant, per poder portar a terme l’activitat.
Aquesta idea d’amagar els instruments i només escoltar, li donarà molta emoció i
curiositat als infants, ja que es tenen que guiar per l’escolta. Aquesta activitat, va
dirigida a infants de 3-4 anys aproximadament.
- Endevinar l’audio de cada infant: primerament s’enregistra la veu de cada infant i
posteriorment l’educadora posa els audios, en un altre moment, als infants i aquests
els han d’endevinar.

3. El ritme i la pulsació
Definició
 Anna Pérez Carreño

- Ritme: son fenòmens repetitius produïts en freqüències més o menys regulars durant
un període de temps. Aquest és essencial ja que és percep a través dels sentits i el
moviment per la qual cosa afavoreix la formació i l’equilibri del sistema nerviós. És
molt important prestar atenció als desajustaments rítmics ja que poden ser un reflex
de problemes motors i hem de tenir cura amb aquesta capacitat motriu dels infants
que influeix en el seu desenvolupament integral.
- Pulsació: pols subjacent present en una música mètricament organitzada.

Característiques

- Ritme: La realització d’activitats rítmiques adequades:

- Facilitaran l’aprenentatge de la prelectura, el càlcul i un bon
desenvolupament psicomotor.
- Contribuiran a prevenir problemes motrius, espacials i de lateralitat.
- Pulsació:
- La pulsació pot ser més lenta o més ràpida, però sempre ha de tenir la
mateixa melodia o acords.
- Fins als dos anys aproximadament, l’infant només és capaç d’assimilar la
freqüència de colpejar a taula amb els dits marcant un moviment monòton
per marcar la pulsació. Un cop ho hagi fet, es pot anar introduint el ritme
gradualment.
- El desenvolupament de l’infant és paral·lel a la consolidació del domini de la
pulsació.
- El ritme el marcaran les figures musicals. Les figures musicals coincideixen
amb les síl·labes de la lletra de la cançó.

Activitats

- 1 any de vida: El primer any de vida s’ha d’estimular l’infant. Per tant, és fonamental
l’aproximació corporal amb la persona adulta: cal agafar-lo, posar-se’l a la falda,,
tocar-lo,fer-li massatges, etc. Així, serà bàsic al treball de la pulsació, la qual es
podrà dur a terme marcant amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts del
cos del nen o nena: les mans, els braços, les cames, etc. També ha de ser
l’educadora o educador qui marqui el tempo: ràpid,normal o lent segons els ritmes
que interpreti o la intenció amb que ho faci.
- Dels 12 als 24 mesos: En aquesta s’ha de continuar treballant la pulsació en el cos,
que continua sent l’aspecte fonamental. A mesura que l’infant va adquirint més
independencia motriu, pot començar a colpejar ell mateix amb les mans i en
diferents parts del cos (cames, cap etc): també colpejar en altres de llocs ( a terra, a
la taula, etc) seguint les pautes que li marqui l’educadora o educador. Si aquests
exercicis es fan amb regularitat, l’infant marcarà per instint la pulsació de manera
força regular cada vegada que senti una cançó que ha treballat. Per consolidar la
pulsació, també es poden utilitzar instruments de percussió.
- Dels 24 als 36 mesos: El desenvolupament de l’infant als dos anys és paral.lel a la
consolidació del domini de la pulsació. Així, es poden introduir instruments que
necessiten més precisió com els triangles, els xilòfons, les caixes xineses, els cròtals
etc. A mesura que es va assimilant la pulsació, cal anar augmentant la dificultats. De
la mateixa manera, en aquesta fase, a mesura que l’infant adquireix un domini més
 Anna Pérez Carreño

gran de l'estructura motriu i ritmicomusical, millora la comprensió del concepte

pulsació i ritme.
- A partir dels 36 mesos: A partir dels 3 anys, convé introduir petits moviments rítmics,
encara que no s’ha de deixar de banda la pulsació. És important començar amb
ritmes senzills de dos, tres i quatre pulsacions. L’infant pot començar escoltant-e el
ritme, tot seguit imitar-lo en diferents part del seu cos i, finalment, pot marcar-lo amb
els instruments de percussió. També s’ha de treballar la relació del ritme i el
llenguatge i ampliar el vocabulari a noms de coses: ma-te-ga, co-nill … Els infants
seran cada vegada més conscients del ritme mètric de les paraules. Per introduir
aquest ritme, és molt important relacionar-lo amb el moviment i, d’aquesta manera ,
a partir de les paraules treballades, es poden introduir petits canvis. Per exemple,
amb un ritme ternari, es marca la primera sil.laba sobre les cames, la segona es
marca amb les mans, i la tercera, sobre el cap.

Altres activitats

- Endevinar cançons marcant-ne el ritme

- Introduir unes ordres determinades mentre els infants segueixen el ritme de la cançó
- L’escala que puja i baixa → Dibuixem en un full una escala i, amb els dits dibuixats de nen o
nena, anirem pujant i baixant per aquesta escala cantant. És a dir, quan anem cap a dalt,
l’infant canta de forma ascendent, i quan els dits baixen, l’infant canta de més agut a és greu.
Per treballar el ritme podem pujar o baixar molt ràpid o lent els esglaons o, fins i tot, pujar-los
de dos en dos
- Les estàtues → Els infants han de ballar mentre sona la música seguint unes indicacions
marcades per l’educador/a. Quan l’educador/a pari la música els infants han de parar i quedar-
se quiets. L’educador pot utilitzar diferents ritmes de pausa.

4. Els so i el silenci
Definició

- So: és el resultat d’un fenomen físic.

- Silenci: és la marca absoluta del so.

Característiques

Qualitats o característiques del so:

- Altura: Es refereix a l’escala musical o registre que s’utilitza al cantar. Està

determinada per la freqüència, és a dir, pel nombre de vibracions per segon. Quan hi
hagi més freqüència els sons seran més aguts i, en canvi, quan hi hagi menys
freqüència els sons seran greus
- Exemple: en el conte de la caputxeta , la veu de la caputxeta serà aguda i la
del llop greu.
- Temps: El temps és la variació de la velocitat en la que s’interpreta un ritme. En
aquest sentit,el ritme es pot seqüenciar en tres nivells: lent, normal o ràpid.
 Anna Pérez Carreño

- Intensitat: És la qualitat del so basada en el contrast fluix/fort. Està determinada per

l’amplitud d’una ona de vibració. A més amplitud els sons que es produiran seran
forts, en canvi, a menys amplitud els sons seran dèbils.
- Exemple: colpejar un pandero fort i després fluix.
- Timbre: És la qualitat del so que permet diferenciar el so que emet una veu o un
instrument d’altres veus o instruments de la mateixa naturalesa. És la qualitat del so
que els infants diferencien primer.
- Exemple: La diferència entre una veu masculina i una de femenina o la
distinció entre el so d’un violí i el d’un piano.
- Durada: és la persistència de l’ona sonora. A més durada els sons seran més llargs,
en canvi, a menys durada els sons seran més curts.
- Exemple: ballar una melodia llarga i després una de molt més curta.

La descoberta del so

- Objectiu principal de l’educació musical → descoberta del so.

- Aquest procés s’aconsegueix a partir de la maduració de l’infant i les accions
següents: l’escolta dels sons, la imitació, el reconeixement, la reproducció, la
creació…
- Categories:
- Sons realitzats amb el propi cos:
- Son els primers que es treballen
- Escoltar la seva veu, imitar-la, picar de mans, etc
- Sons del seu entorn: sons de joguines o de diferents materials que hi hagin a
l’abast de l’infant a la seva classe
- Sons onomatopeics : imitar veus d’animals (l’ovella, el gos, el porc...)
- Sons de la natura: del vent, la pluja, del mar, el riu, etc.

El silenci en l’educació infantil

En general, a l’educació infantil, el silenci és primordial per poder iniciar qualsevol activitat.
L’educador/a ha de saber crear un ambient de tranquil·litat i relaxació a partir del silenci.
D’aquesta manera aconseguirem que els infants estiguin receptius per poder fer qualsevol
tipus d’activitat.

Objectius:
- L’adquisició del sentit de l’ordre
- Desenvolupament de facultats d’autocontrol
- Mantenir la disciplina del grup classe
- Desenvolupament de l’oïda i de la musicalitat

Activitats
- A partir 1 any: es comença a treballar el silenci amb gestos. L’educadora sempre
oferirà el mateix gest per representar el silenci (tancar la mà, cremallera a la boca...)
- A partir dels 18 mesos: s’escull un objecte per a que representi el so i el silenci. Ex.:
so = titella. Silenci = quan desapareix el titella.
- A partir dels 2 anys:
 Anna Pérez Carreño

- El rei o la reina del silenci: oferir una corona al nen/a més callat
- El racó del silenci: en aquest racó es podrà ballar i jugar fent silenci
- El joc de les cadires musicals

5. Els instruments i l’orquestra

Definició

- Els instruments: els instruments que componen l’orquestra poden ser molts, però els
més comuns són vent fusta, vent metall, percussió i corda.
- L’orquestra: és una agrupació de músics en representació dels diferents instruments
que existeixen, dirigits per un director, i que interpreten l’obra de manera conjunta.

Característiques

Instruments:
- Famílies:
- De percussió → Produeixen sons a través de l'acció de colpejar o agitar. Es
poden agrupar en: percussió petita (triangles, xinxines, cascavells...),
percussió de plaques (xilòfon, metal·lòfon...) i secció de percussió (bombo,
caixa, timbals...).
- De corda → instruments de corda fregada (violí, viola, violoncel...), instruments de
corda puntejada (guitarra i arpa) i instruments de corda percudida (piano).
- De vent → vent metall (trompeta, trompa...) i vent fusta (flauta, oboè, clarinet...).

Activitats

- 1 any: deixar a l’abast instruments per tal de que experimentin.

- 1 any i mig: introduir instruments de percussió (campanes, cascavells, maraques...)
donant pautes de com tocar-los i dissenyant activitats per treballar amb ells.
- 2 anys: fomentar petits conjunts instrumentals, interpretar contes amb instruments de
percussió, joc d’endevinar els instruments.
- A partir dels 3 anys: crear cançons interpretant instruments i realitzant petits conunts
instrumentals.

Altres activitats:

- Treballar els conceptes de “fort” i “fluix”

- Fer música amb el propi cos
- Jocs de ritme, per treballar la coordinació
- Experimentar lliurement
- Crear la seva propia cançó amb petit grups
- Treballar els silencis
 Anna Pérez Carreño

6. L’audició musical com a procés de relaxació, i com a

desenvolupament emocional i les audicions descriptives
Definició

Es defineix com un dels procediments més característics de l’educació musical.

Característiques

- Objectius específics: Percebre la música, Diferenciar esdeveniments sonors i

Cultivar el gust per la música.

- Audició passiva-activa → L'experiència de la música en directe, afegeix la possibilitat no

només de sentir, sinó també de veure a el mateix temps. Això aporta als nens gran motivació.
Podem treballar les audicions amb tècniques de relaxació per treballar les emocions i
sentiments(desenvolupament emocional) com a mitjà per conèixer els compositors i
les seves obres.
- De què tracta l’audició musical? → És una tècnica de la pedagogia musical que promou
l’escolta activa de la música, el desenvolupament de la capacitat auditiva per les
potencialitats cognitives, psicològiques i educatives que té escoltar música de
manera activa.
- Què treballa l’audició musical? → contribució al desenvolupament psicomotor, al
desenvolupament lingüístic, al desenvolupament cognitiu i al desenvolupament emocional.

Activitats

- Audició musical com a procés de relaxació: col·loquem als infants estirats cap per
amunt, en silenci, en un ambient amb poca llum. L’educadora els hi farà massatges.
- Audició musical com a desenvolupament emocional: un cop a l’aula de
psicomotricitat i amb música relaxant fer un mural amb els dits mullats de pintura.
Després, posar música molt activa i alegre i energètica i fer-ho amb els dits mullats
en pintura sobre un altre paper de mural. Finalment, analitzar i comentar com ens
hem sentit, etc.
- Audició musical com a audicions descriptives: escoltar l’audició descriptiva i
posteriorment interpretar-la. Per a aquesta activitat, s’escoltarà el conte de la
trencanous amb un ambient de benestar. L’educadora de tant en tant farà una petita
intervenció per desenvolupar la motivació cap al conte.

Altres activitats:
- Som ninots de neu: l’activitat es basa en passar d’un estat de tensió a un de
relaxació muscular d’una manera simbòlica i lúdica. Els hi expliquem als infants que
són ninots de neu coberts de gel i han d’estar congelats durant l’hivern. Al principi
hauran de tensar tot el que puguin els seus músculs i estar immobils i encongits. I
posteriorment direm que està arribant la primavera i amb el sol s’aniran desfent. Amb
això, el que volem aconseguir és que d’una manera progressiva l’infant vagi relaxant
els músculs, estirant-se i desestressant-se.
 Anna Pérez Carreño

7. L’òpera i els concerts infantils

Definició

És com una obra de teatre en la qual tot el que es diu es diu cantant. Els personatges
s’expressen mitjançant el so de la seva veu afinada i acompanyats per una orquestra.

Característiques

- Obertures: moltes òperes comencen amb una Obertura, que com el seu propi nom
indica ve d'obrir l’espectacle.
- Intermedi: els intermedis són parts orquestrals però que sonen al començament d'un
altre acte que no sigui el primer.
- Àries: ve de l'italià i que significa “aire”. És un solo vocal d'una certa extensió en el
qual un personatge pot expressar els seus sentiments o les seves impressions.
- Duos, trios i quartets: als diàlegs entre personatges se'ls denomina per la quantitat
de cantants que participen en ells.
- Cors d'òpera: és un personatge més d'aquesta, però en lloc de ser un personatge
individual és un personatge d'un grup de persones.
- Recitatiu: Hi ha algunes òperes en les quals es diferencia entre àries i recitatius.

-Equip artístic:
○ Director escènic
○ Director musical
○ Orquestra
○ Solistes
○ Cor
○ Figurinista
○ Iluminador
○ Disseny de decorats
○ Ballarins i coreògrafs
-Equips tècnic:
○ Perruqueria i maquillatge
○ Sastreria
○ Electricitat
○ Atrezzo
○ Maquinistas
○ Traducció simultània
○ Regidor

L'òpera en l’educació infantil

- No tenen prejudicis
- Se’ls pot oferir l’oportunitat d’escoltar i entendre aquesta música
- A través de contes, ninots, titelles...
 Anna Pérez Carreño

Activitats

- “La flauta màgica”, de Mozart: representació de l’òpera de la flauta màgica a través

de titelles que seran el Mozart, el Sarastro i el Papageno. (a partir de 4 anys)
- “Petits camaleons”: l’activitat consisteix en organitzar una sortida al festival de
música “Petits Camaleons” on els infants podran gaudir amb les seves famílies de 15
concerts infantils a més de diferents activitats relacionades amb la música.

8. L’educació vocal i el cant: cançoner

Definició

L’educació vocal és la relació entre la música i el ser humà.

Característiques

L’entrenament de la veu es basa en:

- mantenir una posició corporal correcta

- bufar
- aspirar
- retenir l’aire
- expirar l’aire
- treballar la ressonància
- treballar l’articulació

Tipus de cançons:

- Festes i celebracions
- Bressol
- Moixaines
- Falda
- Amb onomatopeies o síl·labes repetides
- Del cos
- De la família o el nom
- Hàbits i rutines
- Calendaris (estacions)
- Lletres, colors i nombres
- Animals
- Oficis
- Eliminatives

Activitats

- Activitats vocals
- Activitats amb cançons

Exercicis:
 Anna Pérez Carreño

- De posició corporal correcta

- De buf
- D’aspiració
- De retenció de l’aire
- D’expiració
- De ressonància
- D’articulació...